4.1.- Context històric.
a. El cristianisme dins de l’Imperi romà.
b. El triomf del cristianisme: l’Imperi Bizantí.
4.2.- L’art paleocristià: formes d’art clandestí. Les catacumbes i la ecclesia.
4.3.- Arquitectura bizantina. La basílica.
4.4.- Arts plàstiques bizantines. Les icones ortodoxes. Els mosaics.
Imperi romà: tolerància religiosa + culte a l’Emperador = cristianisme religió prohibida i perseguida.
L’Imperi romà comença a ensorrar-se econòmicament des de el s.III. El missatge igualitàri i de salvació del Cristianime s’exten entre les classes més humils.
La situació del Cristianisme canvia al s.IV:
311 d.C. Edicte de tolerància religiosa amb el cristianisme, de Galeri.
313 d.C. Edicte de Milà, de Constantí: ordena la restitució als cristians dels béns confiscats. L’Emperador es converteix.
391 d.C. Edicte de Tessalònica, de Teodosi, estableix el Cristianisme com a religió oficial de l’Imperi.
Són les primeres formes d’art cristià.
Inicialment formes d’art clandestí. Molt escasses.
Arts plàstiques: va adoptar models, tècniques i estil d’art romà.
Arquitectura:
Durant la clandestinitat no va crear arquitectures.
Després va adaptar a les seves necessitats de culte les formes arquitectòniques romanes.
Preocupació pel significat, no per la forma.
Art amb funició didàctica.
Els lloc d’art: catacumbes, ecclesia i Basílica.
Veritable hereu de la grandesa de l’Imperi romà.
Capital: Constantinoble – Bizanci – Istambul.
Període d’esplendor amb l’Emperador Justinià (s.VI).
Tradició imperial romana + pensament cristià + cultura grega = Cesaropapisme.
Art místic i simbólic, luxós, solemne i propagandístic.
Els artistes tenen la consideració social d’un artesà. Els principals clients d’art van ser els emperadors i l’Església.
les columnes bizantines incorporen el CIMACI, una peça en forma de piràmide truncada i invertida que alleugera el pes del capitell.
Absis.
Nau.
Cúpula.
Petxines
Nàrtex.
Revestiment de les parets i les voltes.
Figuratius i simbòlics.
Caràcter luxós i propagandístic.
Gamma cromàtica molt variada.
El color daurat és protagonista: riquesa, divinitat i no real.
La temàtica dels mosaics està estipulada i es repeteix constantment a mode de convencionalismes: les icones.
Representació hieràtica, simètrica, plana i frontal dels personatges.
LA TEMÀTICA DE LES ICONES:
CRIST PANTOCRÀTOR: Crist triomfant, com a senyor totpoderòs, assegut amb els Evangelis a la mà esquerra i estenent la mà dreta en gest de benedicció. Va imposar la imatge el model siri de crist (madur i amb barba), per sobre de l’hel.lenístic (jove i imberbe).
THEOTOKOS: Verge Maria com a Mare de Déu. EN MAJESTAT (asseguda en un tro) o ODIGITRIA (d’empeus, aguantant el nen amb el braç esquerre i assenyalant-lo amb la mà dreta).
DEESIS o pregària: Crist a la creu o Crist Pantocràtor, flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Baptista.
QUÈ ÉS?
Theotokos en majestat.
Top Related