C9: Odontologia
Imma Buiza i Sabina Dalmau
Curs 2011-2012
4.1. Odontalgia
4.2. Malalties genètiques: llavi leporí i síndrome de Down.
4.3. Malalties de les mucoses
– Úlceres
– Lessions exofítiques
– Lessions pigmentades
– Lessions blanques
– Lessions flictenulars i vesiculobulboses
4.4. Placa i càries.
4.5. Patologia de la geniva
4.6. Patologia labials
4.7. Patologia de les glàndules salivars
4.8. Patologia de la llengua.
4.9. Patologia osteomuscular. Bruxisme.
4.10. Traumatismes dentaris
4.11. Discoloracions
4.12. Càncer oral
ODONTÀLGIA: dolor dental
CAUSES: Patologia pulpar Càries
Infeccions
Neuralgia del trigemin (sobretot en menopàusiques)
● Llavi leporí → Unió no completa de les dues parts del llavi superior.
Congènit amb influència de l'alimentació, estrés i presa d'ansiolítics
de la mare. Pot anar associat a fissura palatina.
● Sindrome de Down → Trisomia 21. Periodontitis amb destrucció
de teixit periodontal i ossi, però menys presència de càries.
A) ÚLCERES
Aftes : Rodones amb cercle vermell al voltant. Doloroses però cicatritzen
correctament en 1-10 dies. Causades per virus, estrès, alimentació...
Úlceres traumàtiques : Molt doloroses. Per pròtesis o anomalies en la superfície
dentària.
Úlceres associades a tuberculosi i a sífilis.
Carcinoma epidermoïde : tumor maligne que és manifesta com una úlcera.
Carcinoma
Afta
Sífilis
Traumàtica
B) LESIONS EXOFÍTIQUES (creixement cap a l’exterior)
Pòlips polpars : La polpa a quedat exposada i hi ha una proliferació de teixit
inflamatori, que sagna fàcilment. La causa sol ser una càries.
Papil·lomes i fibromes: Els primers a la mucosa i els segons a la submucosa.
Epulis: Inflamacions a la geniva. Comuns durant l’embaràs.
Diapneusia : Hèrnia de la mucosa cap a fora, per falta d’una peça dental o per
diastema (separació entre les dents).
Pòlip polpar
Diapneusia
Épulis
Papil·loma
C) LESIONS PIGMENTADES
- Per acumulació de melanina: més comuns en persones morenes o de color.
També en malalties com la insuficiència suprarenal.
Tumors pigmentats benignes (nevus) i malignes (melanomes)
D) LESIONS BLANQUES
Leucoplàsia: No desapareix amb el raspat. Indolor però del 3-6 % es tornen
malignes.
Candidiasis: Candida albicans. Quan disminueixen les defenses.
D) LESIONS FLICTENULARS I VESICULOBULBOSES
Estomatitis herpètica: Herpes simple. Contagiós.
Eritema multiforme: Sovint per reaccions al·lèrgiques.
Liquen pla erosiu: Desordre immunològic que provoca una erosió que pot
malinitzar-se.
Dents + saliva = pel·lícula adquirida
Bactèries Streptoccocus mutans
Lactobacillus Actinomices
HC àcid làctic disminueix el PH = medi àcid
dissolució de l’esmalt
CÀRIES
PLACA DENTAL, CARRALL O TOSCA
TOU DUR (placa albicans)
Càries (OMS): Malaltia d’origen infecciós que es caracteritza per la destrucció dels
teixits dentaris calcificats i que és provocada per l’acció dels àcids produïts pels
microorganismes que conformen la placa dental.
- Apareixen en edats primerenques i augmenta entre els 11 i 15 anys. S’estabilitzen
cap als 24 anys.
- Incidència 100%. Igual en ambdós sexes.
- En països occidentals més present pels hàbits alimentaris.
TEMPS
MATÈRIA ALBA
REVELAT DE PLACA
EVOLUCIÓ D’UNA CÀRIES
Tipus de càries segons la localització
- Solcs, fissures, fosses. S’observen en la inspecció.
- A les cares lliures. En persones propenses. S’observen per inspecció
- Cares proximals. Difícils de detectar. Radiologia.
- Coll, en la LAC.
Tipus de càries segons l’evolució
- Evolució ràpida. En nens.
- Evolució lenta. Més fosques.
- Detingudes. Negre i dures.
Tipus de càries segons la profunditat
- D’esmalt o adamantina
- D’esmalt i dentina
- Dentinàries (complex dentino-pulpar).
Tipus de càries segons el tractament a realitzar (classificació de Black)
- Classe I. Cares ocluses i cíngols de les dents anteriors.
- Classe II. Cares proximals de molars i premolars
- Classe III. Cares proximals de dents anteriors.
- Classe IV. Tota la dent anterior.
- Classe V. Terç gingival de dents anteriors i posteriors.
Càries i dieta:
Càries HC i sucres
Saliva
- Disminueix l’efecte dels àcids
- Afavoreix la remineralització de l’esmalt
Índex Aliments
1 Sucres, viscosos i adherents entre àpats
2 Sucres, viscosos i adherents, durant els àpats.
3 Sucres, no viscosos ni adherents, entre àpats.
4 Sucres, no viscosos ni adherents, durant els àpats
5 Aliments no cariogènics: fruita, verdura, llegums,
ous, rics en calci, proteics...
Classificació dels aliments cariogènics de major a menor (1 al 5)
Diagnòstic de la càries
- Exploració: mirall i sonda (queda atrapada en la càries perquè és més tova).
- Radiografia: espais interproximals i càries no visibles.
- Test colorimètric: Taquen la placa i la desmineralització.
- Transil·luminació: Si deixa passar la llum està desmineralitzada
- Test electrònic: Aparells que detecten la desmineralització.
GINGIITIS
Inflamació de la geniva. Dolor i sagnat.
És un procés reversible si es tracta adequadament.
En el 75 % dels joves de 20 a 25 anys.
Causes:
- Falta d’higiene i acumulació de placa
- Infecció vírica
- Infecció fúngica
- Genètica
- Malnutrició
Gingivitis ulceronecrotitzant aguda (GUNA). Per infecció bacteriana.
Gingivitis GUNA
PERIODONITIS o PIORREA
Inflamació del periodont que pot dur a la destrucció de l’os i el lligament
periodontal.
Més comú a partir dels 30-40 anys.
Les causes són principalment l’acumulació de placa, falta d’higiene i mals
hàbits alimentaris.
Símptomes:
- Canvis en la coloració i l’aspecte de la geniva
- Sagnat després del raspallat
- Halitosi (mal alè)
- Bosses a la geniva plenes d’infecció que poden acompanyares de pus
- Retracció de les genives
- Hipersensibilitat al fred
- En estadis avançats, dolor i sagnat freqüent
- Mobilitat dentària que pot desencadenar en la pèrdua de la peça
QUEILITIS (estomatitis o “perleche”)
Inflamació de la comissura labial.
Més comú en diabètics, fumadors i persones amb pròtesis.
QUEILITIS ACTÍNICA
Per exposició prolongada al sol. En el llavi inferior.
SIALODENITIS
Inflamació de les glàndules salivals
Parotiditis = galteres
SIALOLITIASIS
Aparició de càlculs en les glàndules salivals o en els seus conductes
excretors. Obstrucció = hèrnia salival. Dolor relacionat amb l'estímul
alimentari (salivació).
HIPOSIALIA
Falta de salivació. En diabètics i persones sotmeses a radioteràpia o
psicofàrmacs
SIALORREA
Producció excessiva de saliva. Durant l’erupció dentària, en malalties
digestives, amb alguns medicaments o al inici de dur pròtesis dentàries.
TUMORS
Benignes o malignes (molt agressius)
Adenoma pleomòrfic. Tumor benigne de creixement lent que afecta a les glàndules
salivals. Més comú en dones
Glossitis : inflamació localitzada de la llengua
Causes:
- Anèmia ferropènica
- Dèficit de vitamina B12
- Al·lèrgies. Sobretot a pastes dentífriques, elixirs, medicaments...
- Boca resseca i destrucció de glàndules salivals (Síndrome de Sjogren)
- Infeccions virals, bacterianes o candidiasis.
- Cremades o altres traumatismes
- Tabac, alcohol o condiments picants.
Síndrome de Sjogren: trastorn autoimmune d’origen desconegut on es
destrueixen les glàndules salivals i lacrimals. Més freqüent en dones de
40 a 50 anys.
Per anèmia ferropènica Síndrome Sjogren
QUISTES MAXIL·LARS
TORUS MANDIBULAR
Creixement anormal ossi, prop de la superfície de la llengua.
Poc freqüent en homes
A principis de l’etapa adulta
Relacionat amb el bruxisme
BRUXISME
Carrisquejar o prémer les dents. Pot ser diürn o nocturn i produeix:
- Síndrome dolor ATM
- Lesions a les dents
- Hipersensibilitat dentària
- Estrès, trastorns alimentaris i depressió.
SÍNDROME DE DOLOR-DISFUNCIÓ DE L’ATM
- Dolor muscular i cefalees
- Mal d’oïda
- Contractures musculars, fatiga i rigidesa en els músculs masticatoris
- Espetecs
Entre el 4 i el 30 % del nens d’entre 7 i 11 anys
Etapes de risc:
1. El pas de gatejar a bipedestació. (Incisives temporals)
2. 6-9 anys. Tipus de joc més actiu i menys supervisió escolar
3. Preadolescència. Més activitat física.
Classificació:
1. Teixits durs i polpa:
- Infracció: fissura de l’esmalt
- Fractura no complicada de corona: fractura d’esmalt o esmalt i dentina
- Fractura complicada de corona: fractura d’esmalt i dentina amb exposició polpar
- Fractura no complicada de corona i arrel: fractura d’esmalt, dentina i ciment
sense exposició de la polpa
(pàg. 83 llibre)
- Fractura complicada de corona i arrel: esmalt, dentina i ciment amb
exposició polpar.
- Fractura d’arrel: Ciment, dentina i polpa.
2. Teixits periodontals:
Concussió: Lesió del periodont sense mobilitat ni desplaçament.
Subluxació: Lesió amb peça fluixa.
Luxació intrusiva: Desplaçament de la dent en l’os alveolar, cap a dins.
Luxació extrusiva: Desplaçament parcial de la dent en l'alvèol, cap a fora.
Luxació lateral: Desplaçament de la dent lateralment dins l’alvèol.
Avulsió: Sortida de la dent fora l’alvèol.
A. Luxació extrusiva
B. Luxació lateral
C. Avulsió
Luxació intrusiva
Luxació extrusiva
Luxació lateral
Tractament
Cal anar ràpidament al servei d’urgències de la clínica dental
Tractament en cas d’avulsió (urgent!)
- De 15 a 30 minuts per a realitzar el reimplantament d’una peça
- Cal mantenir la peça en llet o sèrum, fins a l’arribada al dentista. Si
no en saliva.
- No tocar l’arrel de la dent!!!
Prevenció
En nens amb alta freqüència d’accidents es pot utilitzar un protector de
l’arcada superior mentre es realitzen activitats de risc, com l’esport.
A. Discoloració de l’esmalt
Preeruptives patologies congènites, com l’amelogènesi imperfecta,
alteracions del fluor o causa desconegudes o idiopàtica.
Posteruptives càries en fase inicial o tinció per metalls.
B. Discoloracions de la dentina
Preeruptives dentinogènesi imperfecta i displàsia dentinal (esmalt
correcte i dentina alterada)
Posteruptives patologia del complex dentino-pulpar, corrosió de
l’amalgama de plata, deteriorament de materials d’obturació, després de
realitzar endodòncies i per erosió i abrasió de la dent.
C. Discoloracions de l’esmalt i la dentina
Preeruptives Coloracions constitucionals (de naixement i no patològiques)
Tractament amb fàrmacs com les tetraciclines, a partir de la 29 setmana
d'embaràs fins als 7 anys.
Posteruptives Per envelliment dels teixits, per càries amelo-dentinària i la
impregnació tissular per tabac.
D. Discoloracions per placa
Les més freqüents són d’origen microbià i
poden ser de taronges a negres.
El tabac i alguns fàrmacs afavoreixen a la
discoloració de la placa.
Amelogènesi imperfecta
(malaltia hereditària dominant)
Dentinogènesi imperfecta
Tetraciclines
Discoloració de la placa
• Habitualment en llavis o llengua
• Menys freqüent, en pis de la boca, glàndules, galtes, genives o paladar
• La majoria són malignes
• Dues vegades més en homes (majors de 40 sobretot)
CAUSES:
• Tabac (70-80 % casos)
• Alcohol
• Higiene oral deficient
• Irritació crònica (pròtesis, implants, obturacions, pírcings...)
• Per leucoplàsia o úlceres bucals
SÍMPTOMES:
• Aparició d’una tumoració, lesió o úlcera petita, pàl·lida o fosca.
• Possible trencament i enduriment del teixit, indolor al principi.
DIAGNÒSTIC
• Exploració visual per part del dentista
• Dificultat en parla, masticació o deglució.
EXPECTATIVES
• El 50% afectats viuen més de 5 anys després del tractament.
• Si es tracten a temps, la probabilitat de curació és del 75%, però
només es detecta aviat en el 50% dels casos.
• El 25% dels casos moren per diagnòstic tardà.
PREVENCIÓ
• Disminuir o evitar tabac i alcohol
• Bona higiene oral
• Corregir problemes dental
Top Related