PATOLOGIA ABDOMINAL
INTRODUCCIÓ
• La patologia abdominal comprèn un seguit de malalties i situacions patològiques amb tractaments diversos.
• No obstant això, el conjunt de signes i símptomes dels quadres abdominals no es gaire ampli: dolor, nàusees i vòmits i trastorns deposicionals: diarrees o constipació.
DOLOR ABDOMINAL(1)
• La localització i les característiques del dolor permeten, en moltes ocasions, fer una aproximació diagnòstica.
• Dolor còlic – dolor canviant d’intensitat , que
remet en un espai curt de temps, per tornar a fer-se intens.
– típic de l’afectació de visceres buides:• budell• bufeta biliar (còlic hepàtic)• sistema excretor urinari (còlic nefrític).
DOLOR ABDOMINAL(2)
• Dolor continu– sense els alts i baixos del
dolor còlic. – característic de:
• processos infecciosos, sobretot quan han evolucionat en el temps, com ara una apendicitis o una peritonitis
• causes traumàtiques.
NÀUSEES I VÒMITS(1)
• També tenen causes diverses.
• Molts dels processos més habituals abdominals poden donar-ne: – gastroenteritis– còlics hepàtics– còlics nefrítics– apendicitis– quadres obstructius: oclusions intestinals,
patologies que comprimeixen externament al budell, neoplàsies,...
NÀUSEES I VÒMITS(2)
• Cal identificar el tipus de vòmit. Això donarà informació al metge: – contingut alimentari– biliós– productes patològics (moc, pus, sang
fresca o digerida i fins i tot fecaloide).
• Un vòmit sense nàusea pot indicar origen no abdominal: quadres neurològics (TCE, meningitis, encefalitis) o trastorns metabòlics.
TRASTORNS DEPOSICIONALS(1)
• Les diarrees poden tenir múltiples causes:
– gastroenteritis (la més freqüent)
– malalties intestinals cròniques
– tumors
– malalties metabòliques
TRASTORNS DEPOSICIONALS(2)
• La constipació és altre trastorn deposicional, malgrat molta gent no el considera com a tal, ja què és molt habitual en molta població, sobretot en dones.
• Entre les malalties que poden donar constipació n'hi ha algunes cròniques del colon o processos tumorals.
ABDOMEN AGUT(1)
• Dolor abdominal d’aparició brusca i afectació general severa i on es requereix una immediata decisió mèdica o quirúrgica.
• Es pot fer classificar en:
– abdomen agut mèdic– abdomen agut quirúrgic
ABDOMEN AGUT(2)
• Sempre que sigui possible, és millor orientar l’abdomen agut en síndromes:
– síndrome d’irritació peritoneal
– síndrome oclusiva
– síndrome d’hemorràgia intrabdominal
– síndrome mixta
• evolució sense tractament de les altres síndromes
SÍNDROME D’IRRITACIÓ PERITONEAL
• Dolor d’aparició brusca o progressiva (més de 6 h).
• Amb tendència a generalitzar-se i a augmentar amb els moviments.
• Aspecte: quiet, taquicàrdic, respiració amb el tòrax, dolor a la palpació. En fases avançades fredor, indiferència i hipotensió.
• Més freqüència en: apendicitis, colecistitis, perforacions, diverticulitis, abscessos, annexitis…
SÍNDROME OCLUSIVA • Obstruccions del budell, des de dins del tub,
des de fora, o per estrangulació (hèrnies).
• Distensió abdominal amb dolor còlic i vòmits.
• Aspecte: inquiet, amb episodis frenètics de dolor.
• Es veu amb més freqüència en: adherències post-quirúrgiques (brides), tumors, cossos estranys, hèrnies, invaginacions…
SÍNDROME D’HEMORRÀGIA INTRABDOMINAL
• En lesions sagnants on part de la volèmia es perd cap a la cavitat abdominal.
• Pensar-hi en persones en xoc hipovolèmic de ràpida presentació.
• Causes: – traumatismes– trencament d’embaràs ectòpic– quist ovàric hemorràgic– aneurisma aòrtic fisurat– invasió de vasos per tumors…
ACTITUD DAVANT PATOLOGIA ABDOMINAL GREU
• Intentar identificar on es situa entre les síndromes descrites
• Mesures antixoc
• Oxigenoteràpia
• Trasllat
FALS ABDOMEN AGUT • Presentació d’abdomen agut però de causa no abdominal. És
freqüent.
• Patologia extraabdominal amb dolor abdominal:– IAMs– pneumònies basals– pneumotòrax– complicacions de la diabetis– fractures costals baixes– fractures de pelvis– pericarditis– meningitis– intoxicacions
HEMORRÀGIA DIGESTIVA(1)
• L’hemorràgia digestiva és la sortida de sang cap al tub digestiu.
• Formes de presentació:– hematèmesi– melenes (sang fosca amb
la femta)– rectorràgies (sang
vermella amb la femta)
HEMORRÀGIA DIGESTIVA(2) • Causes
– sagnat per úlceres duodenals o gàstriques– varices esofàgiques i/o gàstriques – fissures esofàgiques– esofagitis per reflux– tumors (gàstric o de còlon)– diverticulitis– malaltia inflamatòria intestinal
• Mesures prehospitalàries:– prevenció del xoc– oxigenoteràpia– trasllat medicalitzat
Top Related