El desplegament del El desplegament del currículum a partir de les currículum a partir de les
COMPETÈNCIESCOMPETÈNCIESBÀSIQUESBÀSIQUES
Qui pren decisions sobre el currículum?
a) El govern de l’estat: Estableix els aspectes bàsics del currículum o ensenyaments mínims per a tot l’estat Llei Orgànica d’Educació del 2006
b) Generalitat de Catalunya: Estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria a través del Decret 142/2007, de 26 de juny.
c) Centres educatius: En el marc de la seva autonomia elaboren el seu propi projecte curricular per adequar-lo a les necessitats concretes de l’alumnat.
CURRÍCULUM: Conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació
Cal revisar, actualitzar i replantejar...Cal revisar, actualitzar i replantejar...
Els coneixements que són rellevantsLes metodologies i estratègies d’aula
La coherència pedagògica a través del treball en equip del professorat
Les finalitats de l’educació obligatòria
educar persones que Tinguin
coneixement sobre el món Disposin de
Les eines perComprendre’l
Puguin habitar-lo
I millorar-lo
Competències Bàsiques
Les finalitats educatives en termes competències s’assoleixen a partir dels continguts.
Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten
aprendre al llarg de la vida.
Continguts
Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos
per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes
de la vida quotidiana.
conceptes procediments
actituds,valors i normes
El currículum ha de garantir que en acabar lEl currículum ha de garantir que en acabar l´educació obligatòria tot l’alumnat tingui un bon ´educació obligatòria tot l’alumnat tingui un bon
domini de certes competènciesdomini de certes competències
COMPETÈNCIESCOMUNICATIVE
S
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural
COMPETÈNCIESMETODOLÒGIQUE
S
3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendre
COMPETÈNCIESPERSONALS
6. Competències d’autonomia i iniciativa personal
COMPETÈNCIESESPECÍFIQUES
PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana
Referents clau per al desplegament del currículum Referents clau per al desplegament del currículum per competències:per competències:
TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIATRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA
TRANSVERSALITAT:
Entesa com el criteri per a seleccionar continguts i opcions metodològiques per tractar-los en contextos globals i de forma interdisciplinària entre àrees
FUNCIONALITAT:
Entesa com el criteri per establir opcions metodològiques que fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos reals, concrets i propers a l’alumnat
AUTONOMIA DE L’ALUMNAT:
Entesa com el criteri per establir opcions metodològiques que fomentin la comunicació d’objectius, el protagonisme de l’alumnat, la gestió dels errors i la coresponsabilitat en l’avaluació en les activitats d’ensenyament/aprenentatge
Les preguntes a les que s’ha de donar resposta per concretar el desplegament del currículum en cadascun dels nivells són:
•Què ensenyar?
Com ensenyar?
Per a què? Què? Quan? Com?... AvaluarCom es configuren el grup d’alumnes? Com es distribueixen les tasques i responsabilitats docents entre el Professorat? Amb quins recursos? Quan? On?
Què entenem per desplegament del currículum?
El desplegament curricular en base a les àrees II
El paper del professorat: un canvi metodològic?
Demanen replantejar les finalitats de l´educació enversL’adquisició d’aprenentatges a través de l’obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres.La construcció de coneixements i la seva aplicació en contextos propers a la vida realEl desenvolupament de competències: aplicació dels coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes en contextos diferents amb qualitat i eficàcia i adquisició d’autonomia i iniciativa personal. L’educació en els valors democràtics, la sostenibilitat, les habilitats socials i el pensament crític
El currículum ha de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI
Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement com ara:
Irrupció de les TIC (internet)Canvis en l´economia local i globalConsolidació de sistemes democràticsSocietat del consum i del benestar: sostenibilitat
DESENVOLUPAMENTPERSONAL
SOCIAL, PROFESSIONAL
SABER CONÈIXER
SABER FER SABER SER
SABER CONVIURE
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES O
SITUACIONS REALS ICONTEXTUALITZADES
CONEIXEMENTS-Conceptuals-Procedimentals-Actitudinals
Ensenyar a transferir Per al
Morfosintaxi Estructurar un discurs coherent
Defensar el propi punt de vista en un debat
Diversitat cultural
Com són les persones del nostre entorn?
Actuar segons els valors democràtics: respectar, cooperar, conviure...
Proporcionalitat Calcular el % Valorar si un article està realment rebaixat
Proteïnes, greixos, hidrats carboni
Elaborar una dieta equilibrada
Tenir hàbits d’alimentació saludables
Transmissió i reproducció
del coneixement
Reconstrucció compartida del coneixement
Escoltar
copiar
Treballar individualment
en silenci
parlarTreball cooperatiu
preguntar
discutir
contestar
Els mètodes interactius basats en la Els mètodes interactius basats en la cooperació entre iguals afavoreixen el cooperació entre iguals afavoreixen el desenvolupament de competènciesdesenvolupament de competències
L’objectiu consisteix en respondre un interrogant, resoldre un cas o problema, realitzar una petita investigació o projecte.
L’alumnat és el centre de l´activitat: analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip, pren decisions.
El professorat orienta i facilita el procés, crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball dels grups.
Gestió social de l´aula: És important tenir en compte que aquest tipus de treball requereix una gestió flexible del temps, de l´espai: ha de permetre el treball en petit i gran grup, dels materials i recursos: han de ser-hi presents.
Per exemple: estudi de casos, aprenentatge basat en problemes, petites investigacions, simulacions, realització de projectes...
La dinamització del debat en La dinamització del debat en els centres i la presa de els centres i la presa de
decisions en relació amb el decisions en relació amb el desplegament del currículumdesplegament del currículum
ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS
CONSELL ESCOLARPROJECTE EDUCATIU
COMISSIÓ PEDAGÒGICA
> Cap d’estudis
> Coordinadors de cicle
DECISIONS CURRICULARS
DE CENTRE
PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE
ED. INFANTIL
Equip docent
PROGRAMACIÓ D’AULA
CICLE INCIAL
Equip docent
CICLE MITJÀ
Equip docent
CI. SUPERIOR
Equip docent
CICLES: > Contribució de les àrees a les CB a partir de la lectura Decret 142/2007 Annex I Competències Bàsiques Annex II Currículum de les àrees
Competències lingüístiquesCOMISSIO PEDAGÒGICA: Presa de decisions: Seleccionar quines competències es treballaran aquest curs des de totes les àrees (línia d’escola)
Matemàtiques Llengües Medi nat i socl
1. Competències comunicatives
2. Comètència artística i audiovisual
3. Tractament de la informació i competència digital
4- Competència matemàtica
5- Competència d’aprendre a aprendre
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
7. Coneixement i interacció amb el món
8. Competència social i ciutadana
Competència d’aprendre a aprendre
EQUIP DIRECTIU / COMISSIÓ PEDAGÒGICA
Identificar el nivell de funcionament de la Comissió Pedagògica: qui en forma part? Quins temes tracta? Com es vehiculen les decisions que pren?
Identificar el treball per competències en el treball docent en relació al curriculum actual
Establir necessitats formatives / fer formació en centre a partir de la reflexió
sobre la pràctica
COMISSIÓ PEDAGÒGICA: Presa de
decisions: criteris per treballar les competències
seleccionades
CONCRECIÓ EN LES PROGRAMACIONS D’AULA DEL PROFESSORAT
Concreció en les programacions
Acords metodològics a partir de les necessitats educatives de l’alumnat
CICLES
Caracterització de la competència lingüística
Què significa ser competent en comunicació lingüística?
1. Saber comunicar oralment i per escrit
2. Utilitzar llenguatges diversos audiovisuals, corporals, TIC... En la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
3. Utilitzar diverses llengües en la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
4. Comprendre i produir missatges orals, escrits, visuals i corporals en situacions comunicatives diverses
5. Interactuar i dialogar amb els altres
6. Interpretar i produir diferents tipus de text adequats a la situació comunicativa
Contribució de l’àrea de CCSS al desenvolupament de les CBEXEMPLES
Exposició oral al grup classe les conclusions d’una activitat en petit grup (la història dels nostres avis: la família als anys 60)
Descripció d’un paisatge urbà (abans i ara). Interpretació dels canvis i continuïtats dels elements urbans. (lectura d’imatges)
Redacció d’una carta en una de les tres llengües ((català, castellà, anglès que no sigui la llengua materna) a l’alcalde del municipi exposant-li alternatives als problemes derivats de l’excés de circulació de vehicles.
Elaboració d’un còmic o d’un fotomuntatge que expressi en què consisteix la resolució de conflictes a partir de la mediació
Exposició del propi punt de vista en un debat sobre la diversitat cultural
Lectura de textos periodístics (de diaris d’orígens i llengües diferents) sobre la immigració i resum de les idees principals
Contribució de les àrees a l’adquisició de les C.B:Compètències metodològiques: aprendre a aprendre
Elaboració d’estratègies per a desenvolupar procediments com: construcció de textos, interpretació de gràfics, lectura de mapes... (bases d’orientació).
Desenvolupament d’estratègies de regulació i autoregulació, per aprendre a millorar
Desenvolupament d’estratègies per pensar organitzar, recuperar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals...).
Desenvolupament del pensament complex(estratègies de raonament, anàlisi multicausade variables, plantejament d’hipòtesis...)
Desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes
Plantejament de preguntes: què? per què? com?
Llengua C. Medi Matemàt EVP...
Contribució dels cicles al desenvolupament de la competència
Què significa ser competent en comunicació lingüística?
1. Saber comunicar oralment i per escrit
2. Utilitzar llenguatges diversos audiovisuals, corporals, TIC... En la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
3. Utilitzar diverses llengües en la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
4. Comprendre i produir missatges orals, escrits, visuals i corporals en situacions comunicatives diverses
5. Interactuar i dialogar amb els altres
6. Interpretar i produir diferents tipus de text adequats a la situació comunicativa
Ed. Infantil Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
Què significa ser competent en comunicació lingüística?
1. Saber comunicar oralment i per escrit
2. Utilitzar llenguatges diversos audiovisuals, corporals, TIC... En la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
3. Utilitzar diverses llengües en la comunicació d’informació, punts de vista, sentiments...
4. Comprendre i produir missatges orals, escrits, visuals i corporals en situacions comunicatives diverses
5. Interactuar i dialogar amb els altres
6. Interpretar i produir diferents tipus de text adequats a la situació comunicativa
Pla d’Acció Tutorial
Projecte Lingüístic
Projecte innovació
Tallers intercicles
Contribució dels altres projectes al desenvolupament de la competència
El centre ha de prendre decisions curriculars relatives a:
En concret:
Què ensenyar? (objectius i continguts d’aprenentatge).
Decisions relatives a l’ensenyament/aprenentatge de les competències transversals en el conjunt de l’activitat educativa del centre Referents de centre sobre la selecció i la seqüenciació dels continguts en cadascuna de les àrees. Decisions de centre sobre el tractament dels continguts que es treballen en diverses àrees.
I per millorar la transversalitat i la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia de l’alumnat en l’enfocament de l’E/A de la competència comunicativa lingüística caldria...
· que els desplegament del currículum de les diverses llegües s’orienti a facilitar l’alumnat la seva interacció amb el món.
· que el desplegament de les habilitats comunicatives lingüístiques al llarg de l’etapa, concreti criteris per a la selecció i seqüenciació dels continguts corresponents a cada cicle i/o nivell.
· que les habilitats comunicatives lingüístiques han de ser presents de forma significativa en els projectes curriculars “sectorials” que formuli el centre, més enllà del mateix projecte lingüístic: PAT, projectes interdisciplinaris, crèdits de síntesi, projectes didàctics, pla d’acollida, aules obertes,
· que els nivells tinguin establerts acords curriculars en els que concretin el tractament de les habilitats comunicatives lingüístiques en el conjunt de la seva activitat curricular.
· que el tractament dels continguts relacionats amb l’E/A de les habilitats comunicatives lingüístiques entre les diferents àrees faciliti i es concreti en la proposta de contextos el més globals possible per treballar-los i aplicar-los.
· que en la presentació dels continguts a treballar en les activitats s’incloguin els continguts relacionats amb l’E/A de les competències comunicatives lingüístiques, es faci referència al treball fet al respecte en les diverses àrees i s’incorporin a la detecció dels corresponents aprenentatges previs.
que l’alumnat en les activitats d’aula produeixi i interpreti textos, utilitzant les diverses tipologies textuals treballades, en situacions diverses i amb suports diversos.
Decisions curriculars de centre coherents amb l’E/A de la competència comunicativa lingüística I
El centre ha de prendre decisions curriculars relatives a:
En concret:
I per millorar la transversalitat i la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia de l’alumnat en l’enfocament de l’E/A de la competència comunicativa lingüística caldria...
·que al projecte lingüístic s’hi incloguin referents metodològics per tal de fomentar metodologies que apropin l’ús social de la llengua a lús de la llengua en situació d’aprenentatge.
que en els referents del centre per a la concreció de les metodologies d’aula incloguin els mapes conceptuals i les base d’orientació com instruments per a la comunicació d’objectius, la comunicació de criteris d’avaluació, la formulació d’activitats de síntesi, de suport a l’autorregulació,...:
que en els referents del centre per a la concreció de les metodologies d’aula s’orientin cap a:
fer a tots els alumnes, protagonista de l’activitat a l’aula.
orientar el treball docent cap a la funció facilitadora dels aprenentatges i reguladora dels processos d’E/A.
organitzacions d’aula que facilitin la interacció entre iguals, el suport mutu, el treball en equip i la cooperació.
estratègies didàctiques que tinguin en compte el principi de l’activitat, l’aplicació del principi globalitzador, els fonaments de la seqüència didàctica, la ZDP, la comunicació dels objectius i el compartir-los amb l’alumnat... (projectes, centres d’interès, simulacions, resolució de problemes, verificació d’hipòtesis, estudi de cas,...)
l’ús de varietat de suports i recursos tècnics en el disseny de les activitats d’E/A.
no considerar el llibre de text com a únic referent per al disseny d’activitats d’E/A, especialment pel que fa al disseny d’activitats d’aplicació dels aprenentatges assolits.
Decisions curriculars de centre coherents amb l’E/A de la competència comunicativa lingüística II
Com ensenyar? (Metodologia).
· Decisions de centre sobre la metodologia de referència per a l’ensenyament/aprenentatge de les competències bàsiques.
· Referents de centre per a la concreció de les opcions metodològiques en cadascuna de les àrees.
Referents de centre per a la caracterització de la metodologia en el desplegament de projectes “sectorials”, interdisciplinaris i didàctics.
El centre ha de prendre decisions curriculars relatives a:
En concret:
I per millorar la transversalitat i la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia de l’alumnat en l’enfocament de l’E/A de la competència comunicativa lingüística caldria...
·que les decisions sobre l’avaluació dels aprenentatges establerts per a les competències transversals per a les àrees i per a la resta de l’activitat curricular del centre s’orientin cap a:
*que el professorat identifiqui i desenvolupi la funció pedagògica de l’avaluació per sobre de la funció social (certificadora).
*que el professorat identifiqui les diverses finalitats de l’avaluació i les apliqui amb la màxima comunicació amb l’alumnat.
*la comunicació i el compartir amb l’alumnat els criteris d’avaluació en qualsevol de les finalitats de l’avaluació.
*que la corresponsabilitat de l’alumnat amb l’avaluació prengui forma en l’autorregulació i la gestió dels errors i dels encerts.
· que tant els criteris com les fonts i les activitats d’avaluació es centrin en l’aplicació pràctica d’aquestes habilitats comunicatives.
· que hi hagi coherència de l’avaluació dels aprenentatges en l’E/A de les habilitats comunicatives en un nivell i/o cicle i que respongui a la coherència en el tractament que se’n faci d’aquestes habilitats.
· que els criteris d’avaluació de les comissions/juntes d’avaluació prioritzin els aprenentatges de les habilitats comunicatives, la capacitat d’aplicar-les a noves situacions i l’evolució de l’autonomia en l’aplicació d’aquestes habilitats.
· que l’aprenentatge de les habilitats comunicatives, a més de ser present en les activitats d’aula, hi sigui també de forma explícita i significativa en els criteris d’avaluació d’aquestes mateixes activitats.
que la coavaluació i l’avaluació mútua siguin presents en la planificació i la pràctica de l’avaluació a l’aula.
Decisions curriculars de centre coherents amb l’E/A de la competència comunicativa lingüística III
Per a què? Què? Quan? Com? (Finalitats, criteris, moments i activitats/fonts d’avaluació)
· Posicionament de centre sobre les funcions social i pedagògica de l’avaluació
Referents de centre sobre les finalitats de l’avaluació i la seva relació amb la seqüència didàctica.
Referents de centre sobre la formulació i la comunicació dels criteris d’avaluació (inclosos els criteris de qualificació)
Referents de centre sobre les fonts i les activitats d’avaluació.
Decisions sobre la coherència en els criteris d’avaluació de les diverses àrees.
Decisions sobre els criteris d’avaluació per a l’avaluació col·legiada de les juntes d’avaluació, més enllà dels criteris de qualificació i certificació.
Criteris d’avaluació en les unitats didàctiques o equivalents.
hores globals etapa hores flexibles C inicial C Mitjà C. Superior TOTAL
Llengua catalana (+) 420 140 140 140 420 0Llengua castellana (+) 420 140 140 140 420 0Estr lingüíst comunes 245 105 70 70 245 0
Llengua estrangera 420 70 105 140 315 105
Coneix medi nat i social 630 140 175 140 455 175
Educació artística 525 70 105 70 245 280
Educació física 385 105 70 70 245 140
Matemàtiques 665 175 175 175 525 140
Religió (voluntaria) 315 105 105 105 315 0
Ed ciutadania 35 0 0 35 35 0
Esbarjo 525 175 175 175 525 0Lliure disposició 665 3745 840 5250(diversitat, reforç i ampliació) 840:6:35= 4h/setTOTAL ED. PRIMÀRIA 5250
(+) Progr d'immersió ling. tindran en compte el n.d'hores de les àrees ling.al llarg de l´etapa
hores mín per cicle (*)
5250:6:35= 25h/set. (*) només lleng i matem han de tenir continuitat cada curs
Annex 5
Top Related