Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
Aquest document ha estat finançat per Allergan.
Les conclusions, interpretacions i opinions expressades en ell corresponen exclusivament als seus autors.
Allergan declina qualsevol responsabilitat sobre el contingut del mateix.
Coordinadora:M. Cristina López MompóMetgessa de Família. EAP Doctor Vilaseca-Can Mariner. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.
Autors:Berta Catarineu AlmansaMetgessa de Família. EAP Singuerlin. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.
Esther Duarte OllerEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Cap de Secció de Rehabilitació NeurològicaParc de Salut Mar. Hospital del Mar i l’Esperança. Barcelona.
Roser Garreta FigueraEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Cap de servei. Hospital Universitari Mútua de Terrassa.Presidenta de la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física.
Mónica González DuránInfermera d’Atenció Primària Adults. Bellvitge.Unitat de Gestió L’Hospitalet Sud.Servei d’Atenció Primària Delta del Llobregat.Gerència Territorial Metropolitana Sud. Institut Català de la Salut.
Mercè Lapeira ViñetaEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació.Directora de la Unitat de RHB. SAP Baix Llobregat Centre. ICS.Vicepresidenta de la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació.
M. Cristina López MompóMetgessa de Família. EAP Doctor Vilaseca-Can Mariner. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.
Ana Rodríguez CampelloUnitat d’Ictus. Servei de Neurologia. Parc de Salut Mar. Hospital del Mar. Barcelona.Membre del Grup de Malalties Vasculars Cerebrals de la Societat Catalana de Neurologia.
Pepita Rodríguez i MolinetTreballadora Social CAP Casernes 9I.ICS Àmbit Barcelona Ciutat.Màster en Atenció Primària.
Mercè Salvat PlanaInfermera.Pla Director Malaltia Vascular Cerebral.Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Agustín Torrequebrada GiménezEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Hospital Universitari Mútua de Terrassa.
ISBN: 978-84-966-22-5Dipòsit legal: B. 10440-2017
El copyright del consens pertany a les societats científiques firmants.© 2017 Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).Imatge coberta: © 123RF.
1
Índex
1. Introduccióijustificació...................................................................................................................... 3
2.Objectiusdeldocument....................................................................................................................... 4
Principal.................................................................................................................................................. 4
Secundaris.............................................................................................................................................. 4
3.Prevenciósecundària........................................................................................................................... 4
Prevenciósecundàriadel’hemorràgiacerebral............................................................................ 5
4.Principalsproblemespostictus......................................................................................................... 6
Canvisenlafuncionalitat.................................................................................................................... 6
Canvisenlamobilitat........................................................................................................................... 6
Espasticitat............................................................................................................................................. 6
Dolor........................................................................................................................................................ 8
Canvisenlacomunicació.................................................................................................................... 8
Disfàgia.................................................................................................................................................... 8
Incontinència......................................................................................................................................... 9
Trastornsdel’ànim............................................................................................................................... 9
Deterioramentcognitiu....................................................................................................................... 9
Família...................................................................................................................................................... 10
Cuidadors................................................................................................................................................ 10
Conducciódevehicles......................................................................................................................... 10
Funciósexual.......................................................................................................................................... 11
5.Paperd’infermeriaenelcontroldelpacientpostictusenAtencióPrimària......................... 11
Modificacionsdel’estildevida(MEV).............................................................................................. 11
6.Criterisd’adequadaderivacióalsserveisespecialitzats............................................................. 14
Necessitatsderehabilitacióallargtermini.................................................................................... 14
Quanderivarelspacientsarehabilitació?..................................................................................... 14
UtilitatdelqüestionariPoststrokeChecklist.................................................................................. 14
Cadaquans’had’administrarlaPSC?............................................................................................. 15
7.Paperdeltreballsocialenelseguimentdemalaltspostictus................................................... 18
Elpacient,lapersona........................................................................................................................... 18
L’ictus,eltractamentilarecuperació.............................................................................................. 19
Elcapitalsocial...................................................................................................................................... 19
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
2
Elsuportsocial...................................................................................................................................... 19
Elmètode................................................................................................................................................ 20
Elsrecursossocials.............................................................................................................................. 21
Elretornacasa,laprescripciósocial;algunesidees................................................................... 23
8.Associacionsdemalalts...................................................................................................................... 24
Organitzacionsdepacients................................................................................................................ 24
Associacions.......................................................................................................................................... 24
9. InformacióbidireccionalentreAtencióPrimàriaiespecialitzada.Plataformesdecomunicació...................................................................................................................................... 28
Plad’accióconjunt................................................................................................................................ 28
10.Pladeformacióperaprofessionals................................................................................................. 29
Objectius................................................................................................................................................. 29
Metodologia............................................................................................................................................ 29
11. Indicadors............................................................................................................................................... 29
Indicadorsdeseguiment..................................................................................................................... 29
Indicadorsdecoordinació................................................................................................................... 29
Indicadordeformació.......................................................................................................................... 29
12.Glossaridetermes/definicions.......................................................................................................... 30
13.Bibliografia............................................................................................................................................. 32
3
[1] Introducció i justificació
L’ictusésunadelesmalaltiesmésletalsalmón,cadaany17milionsdepersonespateixenun
ictusiunadecadasispatiràunictusalllargdelasevavida.
ACatalunya,l’ictusprovocamésde13.000ingressosanuals.Éslaprimeracausademortenles
donesilaterceraenelshomes,ambunamortalitatde3.889defuncions/any.Continuasentla
primeracausamèdicadediscapacitat:el45%tindranunadiscapacitatmoderada-greu.
Elsresultatsdelsindicadorsdequalitatdel’Audit(2010)evidenciavenqueenl’altahospitalària
nomésel68,5%delspacientsteniengestionadalafisioteràpiainomésel34%rebieninformació
sistematitzada.Enl’últimAudit(2013)elcomplimentdel’indicadordelarecomanaciórelativaa
l’aplicaciód’unprogramadeformaciódirigidaalpacient/famíliavamillorarfinsal73,9%is’ha
iniciatenunnombreimportantd’hospitals,respecteal’edicióanterior(taula1).Pertant,lesac-
tuacionsefectivesenl’àmbitdelarehabilitacióestantmillorantenelpacientambictus1.
Taula 1. Compliment dels indicadors de procés del 4rt Audit de l’ictus
Indicador de qualitat de l’atenció
del pacient amb ictus
Casos vàlids % compliment (IC 95%)
Mecanisme de l’ictus 1.690 98,2 (97,5-98,8)
Antitrombòtics a l’alta 1.483 96,5 (95,4-97,3)
Neuroimatge < 24 hores de l’ictus 1.477 95,3 (94,1-96,3)
Mobilització precoç a les 48 h 1.360 85,1 (83,1-86,9)
Antiagregants precoços 1.302 83 (80,9-85)
LDL 100 1.066 79,3 (76,7-81,6)
Imatge vascular 1.556 78 (75,8-79,9)
Situació neurològica a l’alta (puntuació NIHSS) 1.690 77,8 (75,8-79,7)
Profilaxi TVP 1.682 74 (71,9-76,1)
Educació sobre l’ictus 1.589 73,9 (71,7-76)
Anticoagulació en la FA 557 73,6 (69,8-77,1)
Perfil lipídic 1.636 73,3 (71,1-75,4)
Test de la disfàgia 1.680 68,2 (65,9-70,4)
Estat d’ànim 1.603 67,6 (65,3-69,9)
Elroldelarehabilitació(RHB)ésfonamentalpermillorarlesdeficiències.Peraixò,lesdiferents
societatscientífiquescatalanesinvolucradeshancreatunGrupdeTreballquehaelaborataquest
document,ambrecomanacionsperalseguimentadequaticriterisdederivacióentreelsdife-
rentsnivellsassistencialsdelpacientpostictus,iharevisatlesprincipalsguiesclíniquesiarticles
originalsrellevants.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
4
[2] Objectius del document
Principal
Donaraconèixerl’adequatseguimentdelpacientpostictusamblafinalitatdemillorarlaseva
qualitatdevidailadelseuentorn.
Secundaris
Millorarelcontroldefactorsderisc(prevenciósecundària).
Facilitarelconeixementdelsprincipalsproblemespostictusielseutractament(prevenció
terciària).
DefinirelsadequatscriterisdederivaciódelpacientalsserveisdeRHB.
Donaraconèixerl’escalaPostStrokeChecklist(PSC)ilasevautilitat.
Difondreelpaperdelainfermeriaideltreballsocialaprofessionals,pacientsifamiliars.
[3] Prevenció secundària
L’atacisquèmictransitori(AIT)ol’ictusisquèmictéunriscanualderecurrènciad’un3-4%,se-
gonslescaracterístiquesdel’episodiinicial,ifactorsindividualscomedat,comorbiditatiadhe-
rènciaaltractamentpreventiu2-5.Lesmesuresdeprevenciósecundàriatenenl’objectiudepreve-
nirrecurrències(taula2).
Taula 2
Objectius Fàrmacs/accions
Factors de risc
Hipertensió Ictus isquèmic i hemorràgicPAS < 140 mmHg (< 130 si és ictus lacunar)PAD < 90 mmHg
Individualitzar:• Diürètics• Combinació de diürètics + IECA
Dislipèmia Tractament en pacients amb ictus no cardioembòlic
Colesterol LDL < 100 mg/dl
Estatines
Diabetis mellitus Avaluació regular de la glucèmiaHbA1c < 7%
Fàrmacs individualitzatsModificació de l’estil de vida
Tractament mèdic
Antitrombòtics Ictus isquèmics no candidats a rebre tractament anticoagulant
AspirinaClopidogrelAspirina + dipiridamolTriflusal
(Continua)
5
Objectius Fàrmacs/accions
Tractament mèdic
Anticoagulants orals Ictus cardioembòlics
INR 2-3 en fibril·lació auricular
INR 2,5-3,5 en valvulopaties1
Acenocumarol
Warfarina
Anticoagulants d’acció directa2:
• Dabigatran
• Rivaroxaban
• Apixaban
• Edoxaban
Estatines Ictus no cardioembòlics Atorvastatina
Simvastatina
Rosuvastatina
Modificacions de l’estil de vida
Dieta Tots els ictus Dieta saludable amb patró de dieta
mediterrània
Hàbits de vida
saludable
Tots els ictus Abstenció tabàquica
Abstinència de l’alcohol
Reducció de la ingesta de sal
Realitzar activitat física moderada
Evitar l’obesitat
1Norecomanadaenmalaltsambriscdecaigudes,malcompliment,epilèpsianocontroladaosagnatgastroin-testinal.
2Enelscasosd’hipersensibilitat,resistènciaointolerànciaadicumarínics,INRmoltinestables,impossibilitatperarealitzarcontrolsoapariciód’ictus,totihaver-hiboncontrold’anticoagulació.
Prevenció secundària de l’hemorràgia cerebral
Tractament preventiu
Elriscderecurrènciadel’hemorràgiaintracranial(HIC)enestudispoblacionalsésdel2,1al3,7%
perpacient-any.
LaHTAéselfactorderiscmodificablemésimportant.Esrecomanaeltractamentdesprésdel
períodeagutenelspacientsafectatsd’HIC.Elsfàrmacsrecomanatssónlacombinaciód’IECA+
diürètics.
L’alcohol ésunaltrefactorderiscperal’HIC,ise’nrecomanal’abstenció.
Nohihaevidènciaperarecomanarrestriccionsenl’activitatfísicaosexualitampocenl’ús
d’estatines.
(Continua)
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
6
[4] Principals problemes postictus
Laintenciód’aquestapartatésexplicarlesdificultatsmésfreqüentsquepodenpresentar-seen
lafasedecronicitatdel’ictusiquepodenserobjectedevaloració,pertald’iniciartractaments
omesuresespecífiques.
Canvis en la funcionalitat
Lamajorpartde larecuperaciófuncionalesprodueixenelstresprimersmesosdesprésde
l’ictusi,pertant,ésenaquestperíodeonesconcentrenlamajorpartd’esforçosterapèutics
rehabilitadors.Passataquesttemps,podencontinuarmilloresfuncionalsenalgunspacients,en
especialdurantelprimerany,sobretotenpacientsambdanycerebralmésextens.Unavegada
finalitzatelprocésrehabilitador,podenproduir-sepèrduesfuncionalsdelescapacitatsadqui-
ridesenalgunspacients,enparticularaquellsdemésedat,aïllatssocialmentoambmajor
comorbiditat6.
Tanmateix,lapresènciad’incidènciesmèdiquesoquirúrgiques,elstraumatismesoaltressitua-
cionsquecondicioninimmobilitatpodendonarllocapèrduesfuncionals.Enaquestescircums-
tànciess’hadevalorarlaconveniènciadeseguireltractamentrehabilitador,pertalderecuperar
lasituaciófuncionalprèviaal’event.
Canvis en la mobilitat
Lareeducacióde lamarxa i lamobilitatésunobjectiuclaudel tractamentrehabilitador.Una
cinquenapartdelspacientsexperimentenundeterioramentdelamobilitatenlafasecrònica,
entreelprimerielterceranypostictus.Lapresènciadefatiga,problemescognitius,depressiói
inactivitatenelprimeranydel’ictussónpredictorsdedeterioramentenlamobilitatmésenda-
vant.Aquestdeterioramentpotlimitarlesactivitatsbàsiquesdelavidadiàriairestringirlapar-
ticipaciósocial.Paral·lelament,eldeterioramentenlamobilitatpotafavorirlapresènciadema-
jorfatigaidepressió7.Elreconeixementprecoçd’aquestspredictorspotajudaraimplementar
intervencionsperprevenireldeterioramentdelamobilitatenl’ictuscrònic.
Lesortesispermetenunamillortransferènciadelpessobre l’extremitatparètica imillorenel
costenergèticdelamarxa.Elmetgerehabilitadorpotplantejarelseuúsencasd’empitjorament
delacapacitatdemarxa,deformitatal’extremitatinferior,enespecialalpeuielturmell,odifi-
cultatperalrecolzamentcorrectedelpeu,ambl’objectiud’evitarunadeformitatdinàmicaen
flexióplantarodesubstituirlamusculaturadebilitada.
Espasticitat
L’espasticitatafectaalvoltantd’un40%delspacientsdesprésd’unictus,tantal’extremitatsu-
periorcomal’inferior.L’espasticitatpotlimitarelsguanyseneltractamentrehabilitador,frenar
larecuperaciódelafunciómotoraiinterferirenlesactivitatsfuncionals.
Elspatronsdedeformitatespàsticaal’extremitatsuperiorprovoquenproblemesperalahigiene
delpalmelldelamàil’aixella,dificultatpelvestitdel’extremitatsuperior,deformitatpostural
7
idolor.Al’extremitatinferior,lesdeformitatsmésfreqüentssónl’adducciódelmalucielpeu
equíespàstic.
Eneltractamentdel’espasticitatésimportantplantejarambcuraunsobjectiusd’interèsperal
pacientilasevafamília.Espodenindicartotaunasèriedetractamentsquevandesdetracta-
mentsposturals,estiraments,entrenamentmotor,fàrmacsorals,tractamentambtoxinabotulí-
nicai,enocasions,finsitot,tractamentsquirúrgics.Engeneral,eltractamentpostural,lafisio-
teràpiabasadaenl’exerciciielsestiraments,aixícomeltractamentambtoxinabotulínicasónles
mesuresmésutilitzades.
Elsfàrmacs orals,queinclouenelbaclofèn,latizanidina,lesbenzodiazepinescomaraeldiaze-
pam,ielclonazepamieldantrolè,tenenunbeneficilimitatipodensermaltolerats:provoquen
sedació,alteracionscognitivesiefectessecundarisanticol·linèrgics.Eltractamentambtoxina
botulínica,perlasevaeficàciaitolerància,s’haconsolidatcomal’opciódeprimeralíniaperal
tractamentdel’espasticitatregionalqueoriginadiscapacitatenelpacientpostictus.Eltracta-
mentl’had’aplicarunmetgeespecialistaambexperiènciaenelmaneigdel’espasticitatilesha-
bilitatstècniquesnecessàries.
S’aplicaperviaintramuscularenelsmúsculsqueesconsiderenimplicatsenelspatronsdede-
formitat,esfaalaconsultaexterna,engeneralsenseprocedimentsanestèsicsipodenutilit-
zar-semètodesd’injeccióguiada,coml’ecografiail’electromiografiaperfacilitarlalocalització
muscularambprecisió.Eltractamentmilloralesdificultatsassociadesalarigidesaespàsticade
l’extremitatsuperior:facilitaelvestitilahigiene,milloralapostura,elsmovimentsinvoluntaris
ieldolor.Enl’extremitatinferior,amésamés,potajudaralareeducaciódelamarxa,millorar
elrecolzamentdelpeualcaminar,l’adaptaciódelcalçatilesortesisimillorarelconfortdurant
lamarxa8.
Després del tractament focal amb toxina botulínica A.Peu varo. Hiperextensió de primer dit.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
8
Dolor
Eldolordesprésdel’ictusésd’origenmultifactorial.Eldolornotractatotractatdemanerainsu-
ficientésunacausad’insatisfaccióambeltractamentrehabilitador9.Cadatipusdedolorpotre-
querirunenfocterapèuticdiferenti,pertant,unavaloracióclínicaindividualitzadadetallada.
Lapresènciad’alteracionssensitives,percepcióanormaldeltacteodolorsdecaracterístiques
aberrantscomfred,cremorosensacionselèctriques,faranpensarencaracterístiquesneuropà-
tiquesienassajarfàrmacsantiepilèpticscomlagabapentinaolapregabalina.
Sis’acompanyaderigidesamuscularquesuggereixiqueelseuorigenésl’espasticitatmuscular,
pottractar-seambtoxinabotulínicaofàrmacsrelaxantspermillorareldolor.
Enaltrescasos,potaparèixerundolorassociatarigidesaarticularal’espatlla,ilesarticulacions
delcanellimàambpresènciadesignesd’inflamacióquefapensarenunasíndromedolorosa
regionalcomplexa(SDRC)i,enaquestscasos,eltractamentambcorticoidespotserunaopció.
Sinos’aconsegueixunboncontroldeldolorenunpacientambseqüel·lesd’unictus,estàindicat
remetre’launserveiderehabilitacióperaunavaloracióespecialitzada.
Canvis en la comunicació
L’afàsiaésunaseqüelacrònicaialtamentdiscapacitantquealteralacomunicacióioriginadifi-
cultatsperalaparticipaciósocial.Apareixenunaquartapartdelpacientsdesprésd’unictus,
is’associaamajorconsumdeserveisderehabilitació,majoredat,mésdiscapacitat,estades
hospitalàriesmésllarguesimésproblemesperretornaraldomicili.Amésamés,podendonar
llocamenysqualitatdevida,mésdistressimenysparticipacióenactivitats.
Lacomunicacióésclauenlaparticipaciósocial,iésaquestl’objectiufinaldelarehabilitació,per
tant,entotpacientambunalimitaciósignificativaenlacomunicaciós’hadevalorarlanecessitat
deseguiruntractamentrehabilitador.
Haversuperatelperíodeagutisubagutdel’ictusnoésunalimitacióperpoderbeneficiar-sede
tractamentrehabilitadordelllenguatge10.
Disfàgia
Mésdel50%delspacientspresentadisfàgiadesprésd’unictus.Engeneralenlesprimeresdues
setmanesmillorenelssímptomesiéspossiblel’alimentacióperviaoralambseguretat.Enaquells
que,desprésd’aquesttemps,existeixendificultatspodensernecessaris2–3mesosperaconse-
guirlamillorai,totiaixí,hihaunpetitpercentatgedepacientsambaquestaalteracióquepre-
sentarandisfàgiacrònicaoquetindranunempitjoramentposterior.
Enlafaseagudas’hadefersempreunscreeningclínicdeladisfàgiaperiniciarlaviaoralamb
seguretatiajustarprogressivamentlestexturesdelsaliments.Enalgunscasos,potsernecessà-
rialacol·locaciótemporald’unasondanasogàstricaperal’alimentacióoral.Siespreveuquehi
hauràdificultatsperal’alimentacióoraldellargaduradaesrecomanavalorarlanecessitatd’ali-
mentació enteral mitjançant una sonda de gastrostomia11.Abans del retorn al domicili, ha de
quedarbenestablerticonsensuatamblafamíliacoms’hadecontinuarl’alimentacióaldomicili,
isis’hadeseguiralgunarestricciódietèticapertaldemantenirlaseguretat.
9
Lapresènciadedisfàgiaaugmentaelriscdemalnutrició,deshidratació,ennuegamentsipneu-
mònia.Enlafasedecronicitat,s’hademantenirl’atencióperdetectarsignesdedisfàgia:ennue-
gaments,tosicanvisenlaveupostdeglució.Encasdedetecciód’aquestssignes,ingestainsufi-
cient,pèrduadepesopneumòniess’hadeconsiderarlaconsultaespecialitzadaenunserveide
rehabilitació.
Incontinència
Finsun80%depacientspresentensímptomesurinarisdurantelprimeranydesprésdel’ictus,
lanictúriaéselmésfreqüent.Peraltrabanda,laincontinènciad’esforçéseltipusmésfreqüent.
L’edatavançada,elsexefemení,laincontinènciaurinàriaprèviailagravetatdel’ictussónfactors
predictiusd’incontinènciaurinàriaal’any12.
Potexistirincontinènciaenlafaseinicialdel’ictus.Siexisteix,perònohiharetenciód’orina,
noesrecomanalautilitzaciódesondesvesicals.Podenserútilselssistemescol·lectorsoels
absorbents.Enalgunspacientsespotvalorarlaprescripciódefisioteràpiadelsòlpelvià.
Trastorns de l’ànim
Aproximadamentunatercerapartdelspacientspresentendepressiódesprésd’unictus.Aixòpot
limitarlarecuperaciófuncionalilaparticipacióenlesteràpies.Ladepressiócontribueixalaper-
cepcióderesultatsescassosdesprésdel’ictus.Esrecomanapracticarunscreening peraladetec-
ciódedepressióentotselspacientsquehanpatitunictus,atesal’elevadaincidència.Ladepen-
dènciafuncionalilahistòriadedepressióprèvia,lesalteracionsdelacomunicacióil’aïllament
socialesconsiderenpossiblesfactorsderisc.Eltractamentfarmacològics’hadeconsiderarsila
depressióéspersistentiinterfereixeneldiaadia,enelsobjectiusrehabilitadorsoempitjoraal
llargdeltemps13.
Deteriorament cognitiu
Entotselspacientss’had’avaluarlaconveniènciaderealitzarunscreeningcognitiui,sis’hiob-
servenalteracions,realitzarunavaloraciómésdetallada.
Aquestavaloracióhadeconsiderarl’impactedelesdeficiènciesenlaseguretat,enlesactivitats
delavidadiària(AVD)bàsiquesiinstrumentals,ielsefectesquelapresènciad’altrescomorbidi-
tatspodentenirenlacapacitatcognitiva,comelsproblemesenlacomunicació,lesdeficiències
sensorials,eldelirium,l’apatia,altresproblemesmèdicscoexistentsilapresènciadedepressió.
Lesconseqüènciesilapresentaciópodencanviareneltemps,perlaqualcosapodenserneces-
sàriesvaloracionsperiòdiques.
Elsobjectiusterapèuticss’handecentrarenelpacient,ihandesersensiblesalsseusvalors
iexpectativesialsdelasevafamíliaicuidadors.
Sieldeterioramentcognitiuarribaalgraudedemènciamoderada,ésraonablequelaintervenció
siguidirigidaafacilitarl’educacióioferirsuportalscuidadors.Entreelstractamentsrehabilita-
dors existeixen estratègies compensadores i d’entrenament directe d’habilitats cognitives. El
tractamentfarmacològicpottenirefectessignificatiusenlaqualitatdevidad’algunspacients.Si
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
10
s’hadevalorarl’opciódeferuntractamentambfàrmacs,s’haderemetreelpacientaunprofes-
sionalexpert13.
Família
Lesnecessitatsdelesfamíliesvancanvianteneltemps,desprésdel’ictus.Enelperíodeinicial,
lafamíliaestàcentradaenelsaspectesmèdicsienlaincertesadelaevolucióengeneral.Poste-
riorment,l’atencióesdesviacapalsefectesdel’ictusiapareixensentimentsdefrustracióipre-
ocupacióperlesseqüelescognitives.Hihaunanecessitatpalesadesuportalesfamílieside
provisiódeserveis.
Enlafasedecronicitat,lesfamíliestenennecessitatdenormalitzarlasituacióitornararepren-
drelesactivitatsfamiliarsisocialshabituals.S’handeconèixerlescircumstànciesinecessitats
decadafamíliademaneraindividualitzada,perplanificarlesintervencionsajustadesacadauna
d’elles13,14.
Cuidadors
Elpaperdelcuidadorésfonamentaldesprésdel’ictus.Elsresultatssónmillorssielcuidador
disposademésestratègiesperafrontarlesdificultatsdiàriesidemésrecursosperalaresolució
deproblemes.Engeneral,commillorsiguilasalutfísicaimentaldelcuidadorilasevaqualitat
devida,millorésl’atencióquepotdonaralapersonacuidada,sobretottenintencompteque
moltesvegadeselcuidadorprincipalésunfamiliar.Pertant,s’hadecomprovarqueelcuidador
principalestàcapacitatambelsrecursossuficientsperafrontarlessevesnecessitats14,15.
Conducció de vehicles
L’ictuspotafectarlacapacitatdeconduccióseguraacausadelapresènciadediferentsdeficièn-
ciesvisuals,cognitivesimotores.
Siexisteixhemianòpsia,s’had’avaluarlarecuperacióamblarealitzaciód’unacampimetria.La
presènciadediplopiasuposalaincapacitatabsolutaperalaconducció,exceptesiéspossiblela
correccióambprisma,idesprésdesismesosd’estabilitat.Lapresènciadenegligènciavisuoespa-
cialesquerraperlesionsdel’hemisferinodominanttambéésuncondicionantperalaconducció.
ElspacientsambAITnopodranobteniroprorrogarelseupermísollicènciadeconducciófins
quehagintranscorregutalmenyssismesossensesímptomesneurològics,ihaurand’aportarun
informedelneuròlegenelqualconstil’absènciadeseqüeles.Sitinguésseqüelesneurològiques
quenoliimpedissinl’obtencióopròrroga,precisaràuninformefavorabledel’especialistaies
limitaràelperíodedevigènciacomamàximaunany16.
Davantdelmínimdubtedelacapacitatdeconduir,s’had’INFORMARquenopodentornaracon-
duiriqueelpacienthadeservaloratdesdelpuntdevistaneurològicineuropsicològici,sinohi
halimitacions,finalmentambunaavaluacióencarretera.Ésnecessariuninformed’aptitudpsi-
cofísica,expeditperunCentredeReconeixementdeConductorsautoritzatperlaDireccióGene-
raldeTrànsit17.Accessiblea:http://www.dgt.es/es/seguridad-vial/centros-colaboradores/centros-
de-reconocimiento-de-conductores/
11
Funció sexual
Lasexualitatésunaspecteimportantdelaqualitatdevidadesprésdel’ictus,tantperalpacient
comperalasevaparella.Moltsfactors(discapacitat,comorbiditat,medicació,faltadeconeixe-
ment,laporapatirunaltreictus,canvisenlalibido...)podenafectarlafunciósexual.Ésaconse-
llablequeelsprofessionalsplanteginaquesttema,tenintencomptequesovintelspacientssón
reticentsafer-ho.Quanesdetectindisfuncions,caldirigir-losaserveisespecialitzatsperarebre
atencióadequada.
[5] Paper d’infermeria en el control del pacient postictus en Atenció Primària
Modificacions de l’estil de vida (MEV)
Pertaldepoderincidiritreballarlacorrectacuraitractamentdelmalaltpostictuselprofessio-
nald’infermeriaprecisaconèixerlessevesnecessitatsbàsiquesielseugraud’afectació,valo-
rant,treballantipotenciantelsaspectessegüents:
A. Valoració física i cognitiva
Lainfermera/l’infermerpassaràelsdiferentstestsdesenvolupatsperatalefecte18.
Funciófísica:índexdeBarthel.
Funciócognitiva:testdePfeifferi/ominiexamencognoscitiudeLobo.
B. Valoració d’infermeria de les 14 necessitats bàsiques19, 20
Elprofessionald’infermeriavaloraràlesalteracionsdecadanecessitat,detectaràlesmanifesta-
cionsdedependènciadelpacientielsrecursosqueutilitzapermillorar-les.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
12
1. RESPIRAR
Tos, expectoració, dificultat respiratòria, dades d’interès.
2. MENJAR I BEURE*
DISFÀGIA
Supervisar el bon compliment de la dieta prescrita i potenciar els consells.
3. ELIMINAR
Ús de sonda, bolquers...
RESTRENYIMENT
4. MOURE’S I MANTENIR UNA
BONA POSTURA
Potenciar la deambulació i supervisar l’ús dels aparells
ortoprotèsics.
5. DORMIR I DESCANSAR
Estimulació diurna per evitar l’avorriment i afavorir el
descans nocturn.
6. VESTIR-SE I DESPULLAR-SE
Roba ampla, còmoda, velcros, calçadors llargs, calçat que agafi el peu. Vestir-se: primer l’extremitat afectada. Despullar-se: a l’inrevés.
7. MANTENIR LA TEMPERATURA
CORPORAL
Evitar l’ús d’esterilles i bosses d’aigua calenta.
8. MANTENIR HIGIENE
I PROTEGIR LA PELL
Afavorir el confort, supervisar l’acondicionament del bany, bon
control i prevenció d’escares i del risc d’infecció.
9. EVITAR PERILLS
RISC DE CAIGUDA
Supervisió del bon compliment dels exercicis recomanats, valorar riscos
a la llar, retirar catifes, soles antilliscants...
10. COMUNICAR-SE
Missatges curts, senzills i to de veu adequat. Preguntes de resposta SÍ/NO. Ús d’adaptacions tecnològiques.
11. CREENCES I VALORS
Percepció de la seva salut.
12. REALITZACIÓ
DEPRESSIÓ
Detecció amb escales Yesavage i ansietat/depressió.
13. OCI
Ús de tècniques adaptades: escacs grans, enfiladors automàtics, intruments musicals, recursos
de la comunitat...
14. APRENDRE
Potenciar les tècniques d’aprenentatge grupal.
*Necessitatdemenjar ibeure: signesdedeshidratació,mancadepecesdentals,pròtesibucal,dieta,onmenja,intolerànciaalimentària,masticació,deglucióidigestió.
Undelsprincipalsproblemespostictusésladisfàgia.Lainfermera/l’infermersupervisaràelbon
complimentdeladietaielsconsellsdelpersonalespecialitzat.
Alimentació oral:esvaloraràlaconsistènciadelsalimentsquecanviaransegonslamillora,
l’úsd’espessantsielmantenimentdelaposiciócorrecta;elpacienthad’estarassegutiel
menjars’hadedonarenpetitesquantitatspelcostatdelabocanoafectatibaixar-lilabar-
betaperafavorirladeglució.
Alimentació per sonda:essupervisaràlacorrectamanipulaciódelasondaperpartdelcuidador,
laposiciósemiassegudadelmalalt,laconsistènciacorrecta,lahigienebucali/oorificisnasals,
elrentatdelapellperisonda,eltaponamenticanvid’apòsitdelasondadesprésdelaingesta.
13
C. Identificació del cuidador
Lainfermera/l’infermerhauràdevalorarelsconeixementsihabilitatsdelcuidadorenlescures
itambéelseuriscdeclaudicacióambeltestdeZarit(periodicitatanual).
D. Incidir sobre els hàbits de vida modificables21, 22, 23
Deixar de fumar.Interrogatoriiconsell,valoraciódel’úsdesubstitutsdelanicotina.
Reduir el consum elevat d’alcohol.
Seguir el patró alimentari de la dieta mediterrània. Elspacientsquehanpatitunictusneces-
sitenunadietaquemodifiquielperfildelsgreixospoliinsaturatsimonoinsaturatsiundes-
censdelssaturats.Unapreparacióadequadadelsalimentspotdisminuirelcontingutcalòric
degreixossaturatsicolesterol.
Ambmoderació
Activitat físicadiària
CON
SUM
OC
ASI
ON
AL
CON
SUM
DIA
RI
Aigua
Piràmide de l’alimentació saludable
2racions/dia
2-4racions/dia
4-6racions/dia
5racions/dia(3-6cullerades/diad’oli)
Control de pes. Ésconvenientmanteniruníndexdemassacorporal(IMC)entre18,5i24,9kg/m2
iunperímetreabdominal<102cmenhomesi<88endones.Encasdesobrepèsoobesitat
s’indicaràunadietahipocalòricaambl’objectiuinicialdepèrduadel10%delpesdelpacient,
enunperíodeaproximatdesismesos.
Control de la TA. Enpacientshipertensoss’had’iniciarunadietahiposòdica.Reduirelcon-
sumdesalamenysde2,4g/dia.Lareduccióaddicionalpersotad’1,5g/dias’associaambla
reducciódelapressiósistòlica.
Control de la diabetis.S’hademantenirHbA1C<7%icontrolarlaingestad’hidratsdecarboni.
Activitat física.Sempres’adequaràl’exercicifísicalespautesindicadespelpersonalespe-
cialitzat,enfunciódelgraud’afectaciódelpacient.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
14
E. Conciliació farmacològica
Mitjançantl’interrogatoriesrealitzaràelprocésdereconeixementdelamedicaciópautadaielseu
boncomplimentperpartdelpacient.Tanmateix,esvaloraranelsefectessecundarisdelsfàrmacs.
F. Vacunació21, 22
Esrealitzaranlesvacunacionsgripalipneumocòccica,segonslesguiesdepràcticaclínicadel
moment.
G. Suport familiar i al propi pacient
Esvetllaràperl’elaboraciódeldol,laresponsabilitatdecuresielfomentdelaindependènciadel
pacient.
[6] Criteris d’adequada derivació als serveis especialitzats
Necessitats de rehabilitació a llarg termini
Larehabilitació(RHB)delpacientambictustécomaobjectiufonamentaltractarladiscapacitat
peraconseguirlamàximacapacitatfuncionalpossibleencadacas,facilitarlaindependènciaila
reintegracióal’entornfamiliar,socialilaboral.Elprogramarehabilitadorésunprocéslimitaten
eltempsiorientatperobjectius.Lasevaduradaicomplexitatvenendeterminadesperlaidenti-
ficaciód’objectiusfuncionalsaassolirencadapacient,peròhabitualmentnoesperllongamés
enllàdelprimeranydesprésdel’ictus24.
Uncopsóndonatsd’altadelsserveisdeRHB,moltspacientssegueixencontrolsperpartdelsequips
d’AtencióPrimària.Apartird’aquestmoment,janoésnecessariseguirtractamentdeRHBde
manerarutinària,exceptequans’identifiquinobjectiusfuncionalsoendeterminadescondicions
mèdiquesquehorequereixin.
Quan derivar els pacients a rehabilitació?
Enlafasecrònica,quanlesseqüelesdel’ictuss’hanestabilitzat,elspacientshandeteniraccés
alsserveisdeRHBperrevisarlesnecessitatsallargtermini25.
L’apariciódedeterioramentfuncionalperdepressió,caigudes,fracturesoespasticitatpotrequerir
tractamentrehabilitadorpuntual,decurtadurada,pertalderetornaralnivellfuncionalprevi26.
LadecisiódederivaronoelspacientsaRHBdepènmoltsovintdelademandadelspacientsila
família,inohihacriterisclarsqueassegurinlacoordinacióentreelsserveisd’AtencióPrimària
ielsespecialitzats.
Utilitat del qüestionari Poststroke Checklist
Ungrupinternacionalimultidisciplinarid’expertsenl’atenciódel’ictusThe Global Stroke Com-
munity Advisory Panel (GSCAP)handesenvolupatunqüestionariperajudarelsprofessionals
sanitarisaidentificarproblemesallargterminitributarisdederivacióaserveisdeRHB27.
15
LaPoststrokeChecklist(PSC)facilitaalmetged’AtencióPrimàrialadecisiódequanremetreaun
pacientambseqüelesd’unictusalsserveisespecialitzatsenRHB,perrebrel’atencióadequada.
D’altrabanda,tambépotserútilperdecidirquannos’hihand’enviarelspacients,laqualcosa
potsuposarunelementderacionalitzaciódelsrecursossanitaris.
Ésunqüestionarivalidatalcastellà,breuifàcild’utilitzarqueestandarditzaelseguimentdels
pacientsambictuscròniciassegural’accésaintervencionsderehabilitacióbasadesenl’evidèn-
cia28.InclouonzepreguntesambrecomanacionsdederivacióaRHBono,segonslarespostadel
pacient.
Cada quan s’ha d’administrar la PSC?
Elconsensd’expertsenl’atenciódel’ictusThe Global Stroke Community Advisory Panel (GSCAP)
recomanaadministraraquestqüestionaricadasismesos.Norequereixmésde10minutsisupo-
saunaeinaobjectivaperderivaronoelspacientsaRHB.
(Continua)
1. Prevención secundaria
Desde su última revisión,
¿ha recibido consejo sobre
cambios de estilos de vida
relacionados con la salud
o medicamentos para
prevenir otro ictus?
NO
Si la respuesta es NO, consulte con el equipo de Atención Primaria
para la evaluación de factores de riesgo y tratamiento si fuera
apropiado.
SÍObserve evolución.
2. Actividades de la vida diaria
Desde su última revisión,
¿le resulta más difícil
cuidar de si mismo?
NOObserve evolución.
SÍ
¿Tiene más dificultades para
vestirse, lavarse y/o bañarse?
¿Tiene más dificultad para
preparar bebidas y/o comidas
calientes?
¿Tiene más dificultad para salir
al exterior?
Si la respuesta es SÍ en
cualquiera de las preguntas,
consulte a su médico
especialista de Rehabilitación
para una evaluación adicional.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
16
(Continua)
(Continua)
5. Dolor
Desde su última revisión,
¿ha experimentado algún
dolor nuevo?
NOObserve evolución.
SÍSi la respuesta es SÍ, derive a la Unidad de Rehabilitación para una
evaluación y diagnóstico adicional.
6. Incontinencia
Desde su última revisión,
¿tiene más problemas
para controlar su vejiga
o intestino?
NOObserve evolución.
SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al médico o enfermera/o para una
evaluación adicional.
4. Espasticidad
Desde su última revisión,
¿ha aumentado la rigidez
en sus brazos, manos, y/o
piernas?
NOObserve evolución.
SÍ
¿Está interfiriendo en las
actividades de su vida diaria?
Si la respuesta es SÍ, consulte
al médico especialista en
Rehabilitación o Neurología para
una evaluación y diagnóstico
adicional.
3. Movilidad
Desde su última revisión,
¿le resulta más difícil
caminar o trasladarse con
seguridad desde la cama
a la silla?
NOObserve evolución.
SÍ
¿Continúa recibiendo
tratamiento rehabilitador?
Si la respuesta es NO, consulte
al equipo de Rehabilitación local
para una evaluación adicional.
Si la respuesta es SÍ, actualice la
historia del paciente y evalúelo
en la siguiente revisión.
17
7. Comunicación
Desde su última revisión,
¿le resulta más difícil
comunicarse con los
demás?
NOObserve evolución.
SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al especialista de Rehabilitación para
una evaluación adicional de logopedia.
10. Vida tras el ictus
Desde su última revisión,
¿tiene más dificultad para
realizar cosas importantes
(por ejemplo ocio,
aficiones, trabajo, así como
relaciones con sus seres
queridos?
NOObserve evolución.
SÍ
Si la respuesta es SÍ, derive al paciente a una organización de
apoyo al ictus (por ejemplo, Asociación del Ictus).
8. Estado de ánimo
Desde su última revisión,
¿se siente con más
ansiedad o deprimido?
NOObserve evolución.
SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al médico de Atención Primaria sobre
sus cambios de ánimo para una evaluación adicional.
(Continua)
9. Cognición
Desde su última revisión,
¿encuentra más difícil
pensar, concentrarse
o recordar cosas?
NOObserve evolución.
SÍ
¿Interfiere esto con su actividad
o participación?
Si la respuesta es NO, actualice
la historia del paciente y
evalúelo en la siguiente revisión.
Si la respuesta es SÍ, derívelo al
especialista para una evaluación
adicional.
(Continua)
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
18
[7] Paper del treball social en el seguiment de malalts postictus
L’apariciódel’ictussuposaunabansiundesprésenlavidad’unapersona.Ésperamoltsel
debutenelmóndeladiscapacitat;defet,comjas’hadit,el45%delespersonesquehanpatit
unictuspresentenunadiscapacitatmoderada-greu.
Elsproblemesqueesderiven,elsrelacionatsamblamobilitat,l’espasticitat,eldolor,elsproble-
mesdecomunicació,ladisfàgia,laincontinència,elstrastornsdel’ànim,elstrastornscognitius...
suposenunaimportantlimitacióeneldesenvolupamentdelavidasocialdelapersona,ipoden
variarenfunciódelgraud’afectació,perògairebésempretotsconstitueixenimportantsfactors
deriscperl’aïllamentsocial.
Pertotaixò,l’objectiuprincipaldel’atenciósocialdelpacientpostictusésevitarl’aïllamentil’ex-
clusiósocial.
És imprescindiblequeel treballadorsocial sanitariconeguielpacient, lamalaltia,elsdèficits
residuals,lespossibilitatsderecuperacióielseucapitalsocial.
El pacient, la persona
Elpacientéslapersonasobrelaqualescentratotal’atencióidesdelaobservaciópsicosocialés
fonamentalconèixerlahistòriadevidaprèviaal’ictus,especialmentcentradaenlesactivitats,
obligacions,problemesiinteressosdelsdarrersanys.
Estractadedonarsuportiacompanyarlapersonaenelprocésdolorósqueestàvivint.Ésneces-
sariconèixerqui és aquesta persona que ara ha patit un ictus,com pot afectar la seva vida, les
seves activitats i relacions.Caldràtambéconèixerallò que feia que haurà de deixar de fer,la seva
manera d’afrontar les dificultatsi les afliccions anteriorsque hagi patit,la seva capacitat de resi-
liènciailes repercussions que tot això tindrà en la vida personal i familiar,aquellsfactorsdela
sevasituacióquepodensuposarunriscialhoraaquellsaltresfactorsqueelprotegeixen.
Cadapersonaésdiferent,icalferundiagnòstic social sanitariperimpulsarunpladetreballin-
dividualitzatorientataqueelsdèficitstinguinelmenorimpactepossibleenlasevavida.
11. Relación familiar
Desde su última revisión, ¿la relación con su familia se ha vuelto más difícil o estresante?
NOObserve evolución.
SÍ
Si la respuesta es SÍ, concerte una visita al médico de Atención Primaria con el paciente y un familiar. O si un miembro de la familia está presente derive a una organización de apoyo al ictus (por ejemplo, Asociación del Ictus).
(Continua)
Adaptado de Philp I, et al. Development of a Poststroke Checklist to Standardize Follow-up Care for Stroke Survivors. Journal of Stroke and Cerebrovascular. Diseases. December 2012. Avalado por la organización mundial del ictus (World Stroke Organization) para mejorar el seguimiento y cuidado del paciente tras un ictus.
19
L’ictus, el tractament i la recuperació
Eltractamentdel’ictusésunprocésd’altacomplexitatquerequereixd’unagranorganització
isintoniaentreserveisiprofessionalsperpoderdonarrespostaalesnecessitatsdelapersona.
Lamilloradel’autonomia,lasevaintegraciófamiliar,laboralisocial,evitarlainstitucionalització
idisminuirlamortalitatsecundària,constitueixenimportantsfitesquecapserveipotrealitzar
persisolisenselacol·laboracióieltreballconjuntambd’altresserveis.
Ésimprescindiblequel’abordatgedelasituaciósocialdelpacientformipartindissolubledel’aten-
cióglobalquerep,ienunmomentmoltproperaldiagnòstic,jasiguidesdel’hospital,delservei
deneurologia,derehabilitació,delcentresociosanitariod’AtencióPrimàriadesalutiespresti
enelcontextdeltreballenequipinterdisciplinar.
Eltreballenequipinterdisciplinar,elcontingutdelainformacióilamaneraenquèestransmet
d’unprofessionalaunaltre,aixícomlesdecisionscoordinadesqueesprenenamblaparticipació
delpacientielseuentorn,constitueixenunagarantiad’atenciócentradaenlapersona.
El capital social
Cadapersonatéuncapitalsocialdiferent,ésadir,unpatrimoniderecursos(familiars,comuni-
taris,socials)queincrustatsenlasevaxarxasocialinflueixenenlasevaidentitatpersonal,deli-
mitantoportunitatsiobstaclesi influintenlesdecisionsquecalprendre(Coleman,Bordieu,
1998).
Elcapitalsocialnoésnoméslaquantitatderecursosquelapersonatéalseuabast,sinótambé
lacapacitatdefer-neúsiaprofitar-los.Aixòvedonattambéperlasevacapacitatd’establirvin-
clesiconfiarenelsaltres,enl’entornfamiliarienelcomunitari.
Peraixòcalfugirdesimplificacionsiferunestudiperfer-seunaideadelcapitalsocialdequè
disposalapersona.Elcapitalsocialfamiliar(queinclouelconeixementdelacomposiciódelgrup
familiar,delessevesrelacionsidelasituacióeconòmica)idelcapitalcomunitari(queincloula
vinculacióconcretadelapersonaagrups,axarxesdeconfiança,desolidaritatireciprocitat
il’existènciaobjectivadexarxesdesuportpúbliquesoprivadesalseuabast).
El suport social
Aquesttrípodedeconeixementdel pacient, de la malaltia i del capital socialpermetaltreballador
socialelaborarundiagnòsticsocialsanitarique,amblaparticipaciódelapersonailasevafamília,
permetiorientarl’accióperdissenyarunplaioferirsuportsocial.
Enlaliteraturatrobemevidènciadequèelsuportsocial:
Potmodificarelprocésdesalut-malaltia individualo familiar (en funciódelsuportsocial
rebut)quanhand’enfrontar-seamalaltiesiesdevenimentsestressants29.
Proporcionaunaprotecciómésgrandelasalutibenestardelespersonesgrans30.
Milloral’autocuraielsíndexsdequalitatdevida31.
Possibilital’adherènciaaltractamentilaprevenciódel’aïllamentsocial32.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
20
Segonsaltresestudis,milloraelpronòsticd’altresmalaltiescom,perexemple,desprésd’un
infartdemiocardi,alguntipusdecànceroenelsresultatsd’embaràsdedonesvulnerables
quanesrealitzenintervencionsgrupalsapersonesambaltrisc33.
El mètode
Perarribaratenirelconeixementnecessari,avaluarlasituaciósocialdelapersonaquehapatit
un ictus iarticularunplad’acció,eltreballadorsocialsanitariutilitzacomatècnicaprincipal
l’entrevista.
L’entrevistadetreballsocialtél’objectiudedescobririatendrelesnecessitatsdelespersones
quehanpatitunictus,establirelplad’intervencióamblacol·laboraciódelpacientilasevafa-
mília,ferelseguimentdelsacords,donarsuport,intentarmodificarlesactitudsqueentorpeixin
elsavenços,oobrirnovesperspectivesdecomprensiódelarealitat,informariorientarsobre
recursosexistentsisobrelautilitzacióadequadadelsserveis,facilitarl’accésiadaptarelsrecur-
sosalespersones.Tambéidentificarelsdolsqueacompanyaranelprocésifacilitar-nelatasca
d’elaboració.
Pertant,l’entrevistaéstècnica,ésrelacióiésprocés34.Ésadir,noéslameraaplicaciód’una
tècnica,éstambéunarelacióinterpersonalenlaquals’estableixunvincleentreelprofessionali
elpacientqueseràl’einaprincipalsobrelaqualtreballarialmateixtempsésunprocésambunes
fasesdiferenciades.
Demaneracomplementària,eltreballadorsocialutilitzatambéescalesperobjectivaralgunes
funcions.Lesmésutilitzadessón:
Per avaluar la funció familiar
EscalaGijóndevaloraciósociofamiliardel’ancià35.Permetladeterminacióderiscsocialen
ancians valorant la situació familiar, econòmica, vivenda, relacions socials, i suport de la
xarxasocial.
Àpgarfamiliar36.Permetconèixersilafamíliapotconsiderar-seunrecursperalsindividus
delgruposiinflueixempitjorantlasevasalut.
Per avaluar el suport social
QüestionaridesuportsocialfuncionalDuke-Unk36.Avaluaquantitativamentelsuportsocial
percebut.
AvaluaciófuncionalmultidimensionalOARS36.Mesuraquantitativamentlacapacitatfuncio-
nalireculllautilitzacióinecessitatdeserveis.
Per avaluar la claudicació familiar
EscaladesobrecàrregadelcuidadorZarit36. Mesuraelgraudesobrecàrregasubjectivade
cuidadorsdegentgranafectadadetrastornsmentals.
EscaladedetecciódelaclaudicaciófamiliarSAM37.Determinaelriscdeclaudicació.
21
Ambtotalainformaciódelarecollidadedadesdelesentrevistesilesescales,eltreballadorso-
cialsanitarielaboraeldiagnòsticsocialsanitari recollintelsdèficitsresiduals, lacapacitatde
resiliènciail’adaptació(emocionalifuncional)alscanvisdelapersonail’entornfamiliar,lacapa-
citatdel’entorndetenircuraidonarsuport,decomplementarosubstituirlesfuncionsquesi-
guinnecessàries,idelseucapitalsocial.
Elaboraelpronòsticqueinclouelscanvisqueespodenesperar,elsrecursosqueserannecessa-
risil’atencióquecaloferirdesdelservei.Ésimportantconsensuaramblapersonailafamíliael
pladetreballiferunseguimentquepermetiverificarl’adequaciódelaintervencióiimpulsarles
mesurescorrectoresquesiguinnecessàries.
Els recursos socials
Ladeterminaciódelsrecursosiprestacionssocialsquepodencontribuiradesenvoluparunpla
detreballéstambéunprocéscomplex.Depènabsolutamentdelanecessitatconcretadelaper-
sonaifamília,del’existènciaidisponibilitatdelsrecursosenelterritorionviulapersona,dela
sevaidoneïtatenelperfilqueaténelservei,del’accessibilitatidel’acceptacióiaprofitament
quepuguiferlapersonaielsseuscuidadorsdelsserveisqueseliofereixen38.Peraquestmotiu
noresultaadequatrelacionaraquíunventallexhaustiuderecursos,noobstant,potserd’utili-
tat lataulaqueespresentaacontinuació iquerecull informaciósobrealguneseines facili-
tadoresquepodenresultarfonamentalsperalespersonesquehanpatitunictusitenendèfi-
citsresiduals.
Facilitadors Descripció
Reconeixement de la
situació de dependència
Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de
la vida diària, i a partir del barem de valoració de la dependència (BVD) s’estableixen tres
graus de dependència: dependència moderada (grau I), dependència severa (grau II),
i gran dependència (grau III). Aquests graus donen dret a diferents modalitats d’ajut.
Reconeixement del grau
de discapacitat
El reconeixement de discapacitat és el document administratiu que acredita legalment
el grau de discapacitat. Aquest document facilita l’accés a diversos drets, serveis,
programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials
derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena
i efectiva en la societat de les persones que les presenten.
Targeta Blanca per a l’ús
del Servei Públic de
Transport Especial
Targeta que fa possible que el seu titular pugui demanar el servei, porta a porta,
de transport especial per a persones amb dificultats greus de mobilitat.
El servei s’ofereix en funció de la disponibilitat dels vehicles i del recorregut.
Targeta individual
d’aparcament per
a persones amb
discapacitat i mobilitat
reduïda
Facilita la circulació, l’autonomia personal i la integració social i professional de les
persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.
(Continua)
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
22
Facilitadors Descripció
Targeta individual d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda per malalties d’extrema gravetat, per un any de durada
Facilita que les persones que presentin mobilitat reduïda, encara que no hagi estat dictaminada oficialment, a causa d’una malaltia o patologia d’extrema gravetat que li suposi fefaentment una reducció substancial de l’esperança de vida que es consideri normal per a la seva edat i la resta de condicions personals, i que raonablement no permeti tramitar amb temps la sol·licitud ordinària de targeta d’aparcament.
Targeta Cuida’m Permet una atenció més adaptada a les necessitats per a aquelles persones que pertanyen a col·lectius amb malalties que comporten limitacions relacionals, facilitar la seva relació amb els professionals i l’acompanyament per part dels seus familiars o cuidadors, sempre que ho permeti la situació clínica. Les persones que poden disposar de la targeta Cuida’m són aquelles que pateixen una demència, una discapacitat intel·lectual greu i profunda, una discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta transitoris de l’espectre autista i/o dany cerebral.
Servei de teleassistència (dispositius perifèrics).Pot variar en funció dels diferents territoris i administracions locals
La teleassistència consisteix en la instal·lació d’un aparell molt senzill a l’habitatge de l’usuari, connectat mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d’urgència simplement prement un botó. Hi ha dos tipus de servei:Teleassistència bàsica:
• Des del Centre d’Atenció, uns professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una Unitat Mòbil o activar altres serveis d’urgència (061, Bombers, Guàrdia Urbana, etc...).
• És un servei permanent, funciona les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Té per finalitat ajudar les persones grans, amb discapacitat i/o amb dependència perquè puguin continuar vivint al seu domicili amb seguretat i reduint el risc d’aïllament.
• A més d’actuar en casos d’emergència, el servei també actua de forma preventiva mantenint un contacte telefònic continuat amb la persona usuària.
Teleassistència avançada:• Servei que permet afegir altres dispositius al servei bàsic per incrementar la seguretat de
la persona usuària i la del seu entorn. Són complements de seguretat per a la detecció de riscos per a la salut de la persona usuària i/o de la seva llar, tal com el detector de fum, detector de gas, el dispositiu d’obertura de porta i el de passivitat de l’usuari. Es troben integrats en el funcionament del Servei de Teleassistència i, per tant, resulta imprescindible tenir un aparell de Teleassistència per disposar d’aquest servei.
LOPE El LOPE és un dispositiu que permet la localització remota permanent de persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat (sobrevingut).La localització és possible a través de la xarxa de telefonia mòbil i d’un dispositiu específic que incorpora GPS (Sistema de Posicionament Global a través d’una xarxa de satèl·lits), així com la detecció de situacions potencialment perilloses en relació amb la posició geogràfica de les persones usuàries.
(Continua)
(Continua)
23
Facilitadors Descripció
Serveis de voluntariat Diverses entitats i ONG posen al servei de les persones amb dependència i discapacitat,
amb situacions de vulnerabilitat social o aïllament, els serveis de voluntaris per realitzar
de manera desinteressada acompanyaments a visites mèdiques, per sortir a passejar,
o per passar una estona agradable i evitar la solitud.
Programes d’adaptació
funcional de la llar
Accés a l’assessorament per a l’adaptació funcional de la llar de persones amb
dependència i discapacitat. També pot incloure diferents tipus d’ajuts en funció
de la situació econòmica.
Documents de protecció
a les persones
Informació sobre documents que poden ajudar a protegir les persones amb discapacitat
i dependència per poder orientar el seu futur (autotutela, voluntats anticipades,
testament, l’assistència, poders notarials…).
El retorn a casa, la prescripció social; algunes idees
Lafidelarehabilitaciótornaaserunaltremomentcríticenlavidadelpacientiacostumaa
coincidiramblatornadaaldomicilienaquellscasosenquèlapersonahaestatingressadaenun
centresociosanitarioenunhospital.
Éselmomentd’objectivarenelseumediaquellshandicaps,aquellsdèficitsqueesmantindran
eneltempsiposarelsajutstècnicsilesadaptacionsnecessàriesperferpossibleunabonatran-
sicióalanovasituació.
Aquestaetapatindràpeculiaritatsdiferentsenfunciótambédelciclevital familiarenquèes
trobilapersona.Silapersonaquehapatitl’ictusésunamareambfillspetits,elpatimentiels
requerimentsseranmoltdiferentsdesiestractad’unapersonad’edatavançada,perexemple.
Serangairebéinevitableselssignesdepressius,latristor,lapena,eldesinterès...propisdelasi-
tuaciódepèrduai,independentment,deltractamentindividualquerequereixicadascundelscasos,
caldràesmerçaresforçosperreconèixerelpatimentde lapersona i la famíliasenseminimit-
zar-lo,evitantlesdefenseseufòriquesioferiralternatives—aserpossiblenofarmacològiques—
permillorarl’estatd’ànim,mantenira lespersonesactives,estimuladesiconnectadesambla
xarxasocialdepertinença.
Enlavidafamiliarésaltamentrecomanablequelapersonaparticipi en les tasques domèstiques
en funcióde lessevespossibilitats (parar la taula,plegarroba, treure lapols,prepararalgun
àpat...),querealitziactivitatsdelleure(sortidesidinarsfamiliars,estimularlesvisitesdefamiliars
id’amics,jocsdetaula...).
Enlavidasocialpodenresultardegranajutlesnovestecnologies,jaquesónunaviaderelació
icomunicacióambl’exteriormitjançantlesxarxessocials.Sóntambéunamanerad’accedirainfor-
maciósanitària,deconnectarambpersonesiambfòrumsdepacientsambsituacionssimilars,
iunamaneradeconnectarambassociacionsigrupsd’ajudamútua.
Enelcontextcomunitari,lapersonaielseucuidador,podrantrobartambéalternativesajustades
alsseusinteressosinecessitats.Desdeparticipacióenassociacionsveïnals,agrupsdecuida-
(Continua)
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
24
dors,atallersdemanualitats,dememòria,d’exercicifísic,detai-txi,demindfulness,imoltesal-
tresquepodencontribuiraevitarl’exclusiósociald’aquestespersonesiadesenvoluparunavida
activaisaludable.
[8] Associacions de malalts
Organitzacions de pacients
C/Rosselló,102,entresòl1a
08029Barcelona
Web:http://www.fundacioictus.com
E-mail:[email protected]
Organitzaciósenseànimdelucrequetreballaencol·laboracióambelspacientsdel’ictus,les
sevesfamíliesielsprofessionalsdelasalutperreduirl’impactedelamalaltia.Téperobjectius:
1)donarsuportalspacientsialessevesfamílies;2)difondreelconeixementdelamalaltiaicom
prevenir-la,i3)impulsarlarecercasobrelamalaltiaielseuimpactecomunitari.
Associacions
Lesassociacionsdepacientsifamiliarssónentitatsqueneixendelanecessitatdedonarsuport,
orientar,formariinformarapersonesafectadesperl’ictus,elsseusfamiliarsicuidadors,profes-
sionalsisocietatengeneral.L’objectiugeneraléslaprevencióilarecuperaciódelesdiscapaci-
tatsproduïdesperaquestamalaltia.
Lesassociacionsdepacientsvolemferquelespersonesquehanpatitunictusielsseusfamiliars
millorinlasevaqualitatdevida,atravésd’activitatsengrupqueaportenbenestar,felicitat,crea-
tivitatielsfansentirmotivatsperalasevanovavida.
Superar l’ictus BCN
C/Rosselló,102,entresòl1a
08029Barcelona
Telèfon:672714144
Web:www.ictus.barcelona
E-mail:[email protected]
25
IGi – Associació Ictus Girona
L’AssociaciódeMalaltsiFamiliarsd’IctusdeGironaésunaentitatnolucrativa,constituïdaeljuny
de2014peraorientar,formariinformarsobrelamalaltiadel’ictusapersonesafectades,ales
sevesfamíliesicuidadors,professionalsisocietatengeneral.Elsnostresobjectiussón:
Ajudaramillorarlaqualitatdevidadelsmalaltsd’ictusidelseuentorn.
Promouregrupsd’ajudamútuaambl’objectiudemillorar laqualitatdevidadelsafectats
ifamília.
Informariassessorardemaneraindividualientenedoraenverslamalaltia.
Facilitarlaconnexióentreelsafectatsatravésdel’associacionisme.
Representardavantdel’administraciópúblicaialtresinstitucionselsinteressosdelsmalalts,
familiarsicuidadors.
Donaraconèixerlamalaltiadel’ictusalasocietatengeneralatravésdeconferències,xer-
rades,cursosdeformació,publicacions,vídeos,bibliotecaespecialitzada,participacióenac-
tescientífics…
Col·laborarenestudisquetinguincomaobjectiumillorarlaqualitatdevidadelsafectats.
Tipusd’associats:
a)Socis Afectats:tindranaquestacondicióelsassociatsafectatsperlamalaltia.
b)Socis Col·laboradors: elsfamiliarsd’afectatsi/opersonesvinculadesaells.
c) Socis Honoraris:lespersonesfísiquesojurídiquesqueperlasevarellevantcol·laboració
amb l’Associaciosiguinreconegudescomatals,ambaprovacióde l’AssembleaGeneral
apropostadelaJuntaDirectiva.
d)Socis Benefactors:totapersonafísicaojurídicaquecol·laboriohagicol·laboratenlesac-
tivitatsdel’Associacióoque,mitjançantaportacions,ajudinalseusostenimenteconòmic.
Enspodeutrobara:
CentreCívicBarriVell
C/CortReial,7
17004Girona
Telèfon:972 010 005
Web:http://www.ictusgirona.com
E-mail:[email protected]
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
26
Associació Sobreviure a l’Ictus Tarragona
Hassofertungreucopenlatevavida?
Enunsegonelteumónsemblaenfonsar-se?
Hasdecomençardenou?
Hasd’aprendrediferent?
Totaixòéscert,peròNOESTÀSSOL.
CentreCívicdeSantPereiSantPau
CamídelPontdelDiables/n
43007Tarragona
Telèfon:644867850
Web:ictustarragona.blogspot.com.es
E-mail:[email protected]
AGIM Mataró i Maresme
C/MonserratiCuadrada,33-37
08303Mataró
Telèfon:937409076
Web:www.agimm.org
E-mail:[email protected]
27
Fundació AVAN
Web:http://www.avan.cat
AVAN Sabadell
Carrerdel’Estrella,110
08201Sabadell
Telèfon:937156485
AVAN Rubí
LluísRibas,27-29,esc.A,1r5a
08191Rubí
Telèfon:935881790
AVAN Terrassa
CentreCívicM.Avel·líEstrenjer
Pl.Cultura,5
08225Terrassa
Telèfon:937882080
AVAN Castellar
PasseigPlaçaMajor,s/n
08211CastellardelVallès
Telèfon:655551901
AVAN Sant Cugat
CasadelaCultura
Castellví,8
(JardinsdelMonestir)
08190SantCugatdelVallès
Telèfon:935891382
Hemiweb – Associació d’Hemiparèsia Infantil
L’associaciófacilitaelcontacteambaltresfamíliesdenensinenesambhemiparèsiaiictusinfan-
til,ifacilitainformaciósobrerecursosdisponibles.
Web:www.hemiweb.org
E-mail:[email protected]
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
28
Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida (AMILL)
C/HenriDunant1
25003Lleida
Telèfon:973106834
Web:www.amilleida.com
E-mail:[email protected]
[9] Informació bidireccional entre Atenció Primària i especialitzada. Plataformes de comunicació
És fonamental l’existència d’un sistema ràpid de comunicació entre l’Atenció Primària (AP) i
l’atencióespecialitzada(AE)quepermetimillorarl’assistència,eltractamentil’optimitzaciódels
recursosperalsmalaltspostictus.
ACatalunyatenimdiferentsproveïdorssanitarisielssistemesd’informacióclínicasónheteroge-
nis.Peraixò,nopodemaconsellarunmodelúnicdecomunicacióbidireccional.Al’horad’establir
unplad’atenciócompartit,recomanemvalorarelsítemssegüents:
IdentificaciódelapoblacióambictusipoblaciócompartidaAP-AE.
Identificaciódeprofessionalsreferentsalsequips.
Comunicació mitjançant una plataforma informàtica: història compartida, fòrums, visites
virtualsicorreuelectrònic.
Disposard’unequipmultidisciplinariivalorarlapresènciad’associacionsdepacientsenaquest
equip.
Pla d’acció conjunt
1.Implementarlesrecomanacionsd’aquestdocumentdeconsensenfunciódecadaterritori
dereferència.
2.Acordarcircuitssegonslespossibilitatsdecadaterritori:
Maneigdelpacientcompartiton-linesielsistemainformàtichopermet.
Consultoriapercorreuelectrònicoviatelefònica.
3.Fomentarlaparticipaciódelesassociacionsdepacients.
29
[10] Pla de formació per a professionals
Objectius
Donaraconèixer l’adequatseguimentdelpacientpostictusamblafinalitatdemillorar la
sevaqualitatdevidailadelseuentorn.
Integracióassistencialenelmaneigclínicd’aquestapatologia.
Metodologia
IdentificarcomamínimunprofessionalsanitaridecadaEquipd’AtencióPrimària(EAP)que
actuïcomacontacteperferdifusió/formació/actualitzacióalsseuscompanys,basadaenel
contingutd’aquestdocumentiqueserviràdenexeperalcontacteambl’AEdelterritori.
Rotacionsdelsmetgesd’AtencióPrimàriapelsServeisdeRHBoNeurologiadelsseuterrito-
ridereferència.
Sessionsperiòdiquesdeconsultoriaenelcentred’AtencióPrimàriaambelServeideReha-
bilitaciódelterritori.
[11] Indicadors
Indicadors de seguiment
%depacientsambfactorsderisccontrolatssegonslesrecomanacionsdelesguiesdepràc-
ticaclínica.
%depacientsenquèesrevisenlesnecessitatsdeRHBcada12mesosmitjançantlaPSC.
%deprofessionalsqueutilitzenl’escalaPSC.
%depacientsambproblemesnousdetectatsmitjançantl’escalaPSC.
%depacientsambderivacióadequadaaserveisd’atencióespecialitzadasegonselscriteris
deldocumentdeconsens.
%depacientsambmalaltiacerebrovascularatesospertreballsocial.
Indicadors de coordinació
%d’equipsambprofessionalreferentdemalaltiacerebral.
%d’equipsquedisposend’algunsistemadeconsultoria.
%d’equipsambpossibilitatd’estadesperalsseusprofessionals.
Indicador de formació
%deprofessionalsquefanformacióambtallerproposat.
%deprofessionalsqueconeixenl’escalaPSC.
%deprofessionalsambconeixementdelaxarxasocialdelasevazona.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
30
[12] Glossari de termes/definicions
Audit
Estudidescriptiumulticèntricquetécomaobjectiul’avaluaciódelaqualitatdel’atencióquerep
elpacientdiagnosticatd’ictusagut,mitjançantlarevisiód’unasèried’indicadorsconsensuats
quereflecteixenlesprincipalsrecomanacionsrecollidesenlesguiesdepràcticaclínica.Ésl’ins-
trumentavaluadordelPlaDirectordelaMalaltiaVascularCerebral.
Finsal’actualitats’handutatermequatreAudits:2006,2008,2010i2013.
Deficiència
Problemaqueafectaaunaestructuraofunciócorporal,comperexemplel’hemiplègiaol’afàsia.
Discapacitat
Termegeneralquecomprènlesdeficiències,leslimitacionsdel’activitatilesrestriccionsdelapar-
ticipació.Reflecteixlainteraccióentrelescaracterístiquesdelapersonailesdelasocietatonviu.
Espasticitat
Ésunaugmentdeltomuscularinvoluntari,depenentdelavelocitatdelmoviment,quecausa
resistènciaalmovimentarticular.
Aquestaés ladefinicióques’haempratambmés freqüènciaperò,d’unamaneramésamplia
imésrecent,tambés’hadefinitcomunaalteraciósensitivomotorasecundàriaaunalesiódela
motoneuronasuperior,quecondueixal’apariciódecontracciómuscularsostingudaointermi-
tent.Aquestacontracciópotdonarllocarigidesaiescurçamentsmuscularsipotinterferirenels
movimentsilesactivitats.
Fisioteràpia
Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaqueaplicatècniquesfísiquescom,perexemple,l’exercici,les
teràpiesmanualsol’electroteràpiapertractarsímptomesiseqüelesdelsistemamúsculoes-
quelèticqueafectenelmovimentnormalolafuncionalitat.
Funcionalitat
Lafuncionalitatfareferènciaalescapacitatsdecadaindividuperdesenvolupar-seendiferents
contextos.Engeneral,lafuncionalitatbàsicaesconsideratenirautonomiaencuresbàsiquesien
lamobilitat.Lamesuradelafuncionalitatveaserlamesuradeladiscapacitat,entermespràctics.
Limitació de l’activitat
Dificultatperexecutaraccionsotasques,comperexemplelalimitaciópercaminaropercomu-
nicar-se.
31
Logopèdia
Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaquerealitzaavaluacionsitractamentespecíficapersonesde
toteslesedatsquepresentenalteracionsdelaparla, laveu,el llenguatge,lacomunicaciói la
deglució.
Ortesi
Unaortesioaparellortopèdicésundispositiuexternal’organismequetéperobjectiumillorar
lafuncióol’estructuradelesarticulacionsalesqualss’aplica,enaquestcaselrecolzamentdel
peu,l’avançamentdel’extremitatdurantelpasol’alineacióanatòmica.
Rehabilitació
LaMedicinaFísicaiRehabilitacióésunaespecialitatmèdicaquediagnostica,avaluaitractala
discapacitat.Ésunprocéslimitateneltempsquetécomaobjectiufonamentalaconseguirlamà-
ximacapacitatfuncionalencadacas,facilitarlaindependènciailareintegracióenl’entornfamiliar,
socialilaboral.
Resiliència
Éslacapacitatquetéunapersonaperaafrontarambèxitunasituaciódesfavorableoderisc,
perrecuperar-se,adaptar-seidesenvolupar-sepositivamentdavantlescircumstànciesadverses.
Restricció de la participació
Problemaperparticiparensituacionsvitalsquelimitaoimpedeixl’acomplimentd’unrolqueés
normalenelseucas(enfunciódelasevaedat,sexeifactorssocialsiculturals).
Síndrome dolorosa regional complexa
Ésunaalteraciómusculoesquelèticaqueesconsiderasecundàriaacanvisinflamatorisd’origen
neurogènic,isecundàriamentacanvisenlarepresentaciódelmembreanivelldelcortexsoma-
tosensorial.Desprésdel’ictus,potmanifestar-secomunquadredelimitacióarticulardolorosa
del’espatlla,juntamentambcanvisinflamatorisambdolor,edema,canvisdecoloracióirigidesa
articularalamàoalcanell,delcostatafectat.Apareixtípicamentalvoltantdelsquatremesos
d’evoluciódel’ictus.
Teràpia ocupacional
Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaquetreballaambl’objectiud’aconseguirlamàximarecupera-
cióperauncorrectefuncionamentdiari.Valorademaneraindividualitzadalesnecessitatsper-
sonalsdelpacientilasevafamília,ilescaracterístiquesespecífiquesdel’entornfísicenelqualla
personadesenvoluparàlasevarutina.Farecomanacionssobrelesmodificacionsnecessàriesen
eldomiciliilaprescripciód’ajudestècniques.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
32
[13] Bibliografia
1. PlaDirectordeMalaltiesdel’AparellCirculatori/MalaltiaVascularCerebral.Barcelona:DireccióGeneraldePlanificacióiRecercaenSalut.DepartamentdeSalut.GeneralitatdeCatalunya,2013.
2. Diagnòsticitractamentdelesmalaltiesvascularscerebrals.GuiesmèdiquesdelaSocietatCatalanadeNeurologia.2aedició(2011).
3. WangWT,YouLK,ChiangCE,SungSH,ChuangSY,ChengHM,ChenCH.ComparativeEffectivenessofBlood Pressure-lowering Drugs in Patients who have Already Suffered From Stroke. Medicine 2016;95(15):e3302.WN.
4. KernanWN,OvbiageleB,BlackHR,BravataDM,ChimowitzMI,EzekowitzMD,FangMC,FisherM,FurieKL,HeckDV,JohnstonSC,KasnerSE,KittnerSJ,MitchellPH,RichMW,RichardsonD,SchwammLH,WilsonJA, AmericanHeartAssociationStrokeCouncil,CouncilonCardiovascularandStrokeNursing,CouncilonClinicalCardiology,andCouncilonPeripheralVascularDisease.GuidelinesforthePreventionofStrokeinPatientsWithStrokeandTransientIschemicAttack.AGuidelineforHealthcareProfessionalsfromtheAmericanHeartAssociation/AmericanStrokeAssociation.Stroke2014;45:2160-2236.
5. StoneNJ,RobinsonJG,LichtensteinAH,BaireyMerzCN,BlumCB,EckelRH,GoldbergAC,GordonD,LevyD,Lloyd-JonesDM,McBrideP,SchwartzJS,SheroST,SmithSCJr,WatsonK,WilsonPW.2013ACC/AHAguidelineonthetreatmentofbloodcholesteroltoreduceatheroscleroticcardiovascularriskinadults:areportoftheAmericanCollegeofCardiology/AmericanHeartAssociationTaskForceonPracticeGuide-lines.JAmCollCardiol2014;63(25):2889-934.
6. UllbergT,ZiaE,PeterssonJ,NorrvingB.Changesinfunctionaloutcomeoverthefirstyearafterstroke.Stroke2015;46:389-394.
7. VandePortIGL,KwakkelG,VanWijkI,LindemanE.Susceptibilitytodeteriorationofmobilitylong-termafterstroke.Aprospectivecohortstudy.Stroke2006;37:167-171.
8. TysonSF,Sadeghi-DemnchE,NesterCJ.Asystematicreviewandmeta-analysisoftheeffectofanank-le-footorthosisongaitbiomechanicsafterstroke.ClinRehabil2013;27(10):879-91.
9. UllbergT,ZiaE,PeterssonJ,NorrvingB.Perceivedunmetrehabilitationneed1yearafterstroke.Stroke2016Feb;47(2):539-41.
10.VandeSandt-KoendermanME,vanderMeulenI,RibbersGM.Aphasiarehabilitation:morethantreatingthelanguagedisorder.APMR2012;(93):S1-S3.
11. HebertDetal.Canadianstrokebestpracticerecommendations:Strokerehabilitationpracticeguidelines,update2015.InternationalJournalofstroke2016;vol11(4):459-84.
12.WilliamsMP,SrikanthV,BirdM,ThirftAG.Urinarysymptomsandnaturalhistoryofurinarycontinenceafterfirst-everstroke-alongitudinalpopulationbased-study.AgeAgeing2012;0:1-5.
13.EskesGA,LanctoTKL,HerrmannNetal.Canadianstrokebestpracticerecommendations:mood,cogniti-onandfatiguefollowingstrokepracticeguidelines,update2015.Worldstrokeorganisation.October2015,vol10:1130-1140.
14.LawrenceM,KinnS.Needs,prioritiesanddesiredrehabilitationoutcomesoffamilymembersofyoungadultswhohavehadastroke:findingsfromaphenomenologicalstudy.DisabilityandRehabilitation2013;35(7):586-595.
15.EkstamL,JohanssonV,GuidettiS,ErikssonG.Thecombinedperceptionsofpeoplewithstrokeandtheircarersregardingrehabilitationneeds1yearafterstroke:amixedmethodstudy.BMJOpen2015;5:e006784.
33
16. Manualsobreaspectosmédicosrelacionadosconlacapacidaddeconduccióndevehículos.2ªed.2004.DirecciónGeneraldetráfico.EdicionesDoyma.ISBN:84-7592-724-6.
17. Murie-FernándezM,IturraldeS,CenozM,CasadoM,TeasellR.Capacidaddeconduccióntrasunictus:evaluaciónyrecuperación.Neurología2014;29(3):161-167.
18. GuíadeprácticaclínicaparaelmanejodepacientesconictusenAtenciónPrimaria.GPCenelSNS.Mi-nisteriodeSanidadyPolíticaSocial.MinisteriodeCienciaeInnovación.Madrid,2009.
19. Consejosycuidadostrasunictus.Informaciónparapacientesyfamiliares.Madrid.AgenciaLainEntralgo.UnidaddeEvaluacióndeTecnologíasSanitarias,2012.
20.BaenaDiazJM,BarcelóColomerE,CiuranaMisolR,FranciSisóA,GarcíaCerdánMR,RiosRodríguezMA,RamosBlanesR,SolanasSaureP,VilasecaCanalsJ.Colesterolirisccoronari(enlínia).Barcelona:InstitutCatalàdelaSalut,2009.GuiesdePràcticaClínicaimaterialdocent,núm.1.
21. ColldeTueroG,DalfóiBaquéA,delaFigueraVonWichmannM,GilbertiLlorachE,IsnardBlancharMM,MartínezAlonsoV,PepióVilaubiJM,Roca-CusachsCollA,SallerasMarcóN,delaSierraIserteA.Hiperten-sió(enlínia)Barcelona:InstitutCatalàdelaSalut,2012.GuiesdePràcticaClínicaimaterialdocent,núm6.
22.Revistaespañoladesaludpública.Vol.82,núm.6.Noviembreydiciembre,Madrid,2008.
23.NavarroMoyaFJ,RodríguezGonzálezM.ªC,ViguerasLorenteM.ªD,NicolásViguerasM.ªD,NicolásVigue-rasAB.Enfermeríaglobal:elpacienteconAVC.LaperspectivadeAtenciónPrimarianúm.3,noviembrede2003.
24.GuiadePràcticaClínicadel’Ictus.PlaDirectordelaMalaltiaVascularCerebral,DepartamentdeSalutiAgènciad’AvaluaciódeTecnologia iRecercaMediques.Barcelona,2005.http://www.gencat.net/salut/depsan/units/aatrm/html/ca/dir303/doc9759.html
25.ScottishIntercollegiateGuidelinesNetwork(SIGN).Managementofpatientswithstroke:rehabilitation,prevention and management of complications, and discharge planning. Edinburgh (United Kingdom):SIGN,2002.
26.DuarteE,AlonsoB,FernándezMJ,FernándezJM,FlórezM,García-MontesI,GentilJ,HernándezL,JuanFJ,PalominoB,VidalJ,VioscaE,AguilarJJ,BernabeuM,BoriI,CarriónF,DénizA,DíazI,FernándezE,ForasteroP,IñigoV,JunyentJ,LizarragaN,LópezdeMunaínL,MáñezI,MiguénsX,SánchezI,SolerA.Rehabilitacióndelictus:modeloasistencial.RecomendacionesdelaSociedadEspañoladeRehabilitaciónyMedicinaFísica,2009.Rehabilitación(Madr)2010;44:60-8.
27. PhilpI,BraininM,WalkerM,WardA,GillardP,ShieldsA,NorrvingB.DevelopmentofaPoststrokeCheck-listtostandardizefollow-upcareforstrokesurvivors.JStrokeCerebrovascDis2013;22(7):173-180.
28.Duarte E, Murie-Fernández M, Candau E, Spottorno P, López de Munain L, Miguéns X, Bascuñana H,GarretaR.Post stroke checklist:uncuestionarioparadetectarlasnecesidadesderehabilitacióndespuésdelictus.Rehabilitación(Madr)2015;49:150–5.
29.DelaRevillaL,BailónE,LunaJD,DelgadoA,PradosMA,FleitasL.Validacióndeunaescaladeapoyosocialfuncionalparaelusoenlaconsultadelmédicodefamilia.AtenciónPrimaria1991;8(9):688-692.
30.OrganizaciónPanamericanadelaSalud.Aspectosclínicosenlaatencióndelenvejecimiento.Evaluacióndeladultomayor.WashingtonDC:OficinaRegionaldelaOrganizaciónMundialdelaSalud,2001.
31. JakobsonU,Hallberg IR.Painandqualityof lifeamongolderpeoplewithrheumatoidarthritisand/orosteoarthritis;aliteraturareview.JournalofClinicalNursing2002;11:430-43.
32.RodinGM,CravenJL,LitlefieldCH.Depresioninthemedically ill:andintegratedapproach.NewYork:Brunner/Mazel;1992.
Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus
34
33.WilkinsonR,MarmotM.SocialDeterminantsofHealth.Thesolidfacts(OMS2003).
34.RossellT(1989).LaentrevistaenelTrabajoSocial.Barcelona:Euge.
35.GarcíaGonzálezJVetal.Evaluacióndelafiabilidadyvalidezdeunaescaladevaloraciónsocialenelanciano.AtenciónPrimariaVol.23,núm.7,30.
36.BadiaX,SalameroM,AlonsoJ,eds.Lamedidadelasalud:Guíadeescalasdemediciónenespañol.Tec-nologíayEdicionesdelConocimiento,2002.
37. DeQuadrasS,HernándezM.ªA,SellaresM.Validacióndelaescaladedeteccióndelaclaudicaciónfamiliar:SAM.RevistadeTreballSocial.Col·legiOficialdeTreballSocialdeCatalunya,abril2013,núm.198,pág.72-85.ISSN0212-7210.
38.RocabayeraAndreuMA,RodríguezMolinetP.AbordajesocialdelospacientesconictusdesdelaAtenciónPrimariadesalud.Jano:Medicinayhumanidades1644(2007):36.
Top Related