1. TREBALL DE SNTESI 2n ESO INSTITUT QUERCUS CURS 2014 - 15
Noms: Grup:
2. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO NDEX
1. Introducci 3 2. Marc organitzatiu: objectius, planificaci,
avaluaci, presentaci i estructura dels continguts 5 2.1. Objectius
generals 5 2.2. Planificaci setmanal 6 2.3. Criteris davaluaci del
treball 7 2.4. Graella de seguiment diari 8 2.5. Presentaci del
treball 9 2.6. Grups de treball i aules 10 2.7. Assignaci dun Tutor
Individual i horaris exposicions 11 2.8. Estructura i continguts
del Treball de Sntesi 13 2.9. Exposici oral 15 2.10. Fitxa
davaluaci del Treball de Sntesi 18 3. Activitats del dossier 22
3.1. Cincies Naturals: Estudi de la sal 22 3.2. Cincies Naturals:
Les roques 31 3.3. Tecnologia: Aprofitament dels minerals 34 3.4.
Matemtiques: Activitats del clcul 39 3.5. Cincies Socials: La vila
de Cardona 40 3.6. Cincies Socials: El castell de Cardona 44 3.7
Cincies Socials: La collegiata de Sant Vicen 46 3.8. Visual i
Plstica: Un cartell sobre Cardona 48 3.9. Llengua Castellana: El
castillo y los castellanos 50 3.10. Angls: Write a letter 52 3.11.
Llengua Catalana: Converses dins del castell 53 4. Bibliografia 54
2
3. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 1.
INTRODUCCI Cardona s una de les poblacions catalanes amb ms
histria, ja que durant segles ha tingut un protagonisme sociopoltic
de primera lnia, que ha deixat un llegat monumental i patrimonial
molt valus i atractiu. La vila de Cardona neix sota el castell
formant un raval o burg, cap a les darreries del segle X. El
castell desenvolupa una preuada situaci estratgica envers la
frontera amb lAl- Andalus, i s crulla de camins entre els Comtats
d'Urgell, Cerdanya-Berga i Osona- Barcelona. Aquesta condici
geoestratgica juntament amb el factor econmic derivat de la riquesa
que comporta l'extracci i comercialitzaci de la sal cap a Europa,
convertiran la vila de Cardona i el seu castell en un centre poltic
i comercial de primer ordre. Ms endavant, Cardona ser protagonista
dels principals fets poltics i militars esdevinguts a Catalunya
dins del conflicte successori per la corona espanyola en contra de
Felip V (1700-14). Ladhesi feta per Cardona a la causa encapalada
per larxiduc Carles dustria (Carles III) adopta la seva mxima
expressi amb el setge sofert a la tardor de 1711 per les tropes
francoespanyoles fins a la rendici de Barcelona, l11 de setembre de
1714. Una setmana desprs, amb data del 18 de setembre, la fortalesa
obria les seves portes i la plaa darmes era lliurada a les forces
de Felip V. Cardona havia esdevingut aix el darrer baluard de les
llibertats catalanes. En els dos segles segents, els eixos
econmics, socials i poltics de Cardona giravolten a lentorn de les
activitats derivades de la tradicional explotaci de la sal,
lagricultura dels masos del seu terme fonamentada en el conreu de
la vinya i la viticultura, i les manufactures txtils dels petits
obradors locals, combinades amb la comandncia militar del castell i
la seva caserna. Aix mateix, Cardona va experimentar una primera
industrialitzaci fonamentada en el txtil i les grans fbriques de
filatures vora el riu. Daltra banda, la descoberta de les sals
potssiques feta lany 1912 shavia de traduir, en les set dcades
segents (1929-1991), en la segona industrialitzaci de Cardona, en
el marc duns processos socioeconmics fonamentats en lactivitat
minera, que havien de dur 3
4. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Cardona a duplicar de nou la seva poblaci fins a superar els 8.000
habitants a la dcada de 1960-70, alhora que patir importants
transformacions en el seu paisatge i urbanisme fins a lactualitat.
Aix doncs, aquest Treball de Sntesi pretn que us convertiu en
cientfics, miners, cavallers, periodistes o artistes... per conixer
de primera m, a travs del treball de camp i la recerca, una
localitat de la nostra comarca plena dhistria, de recursos
naturals, de patrimoni artstic i de tradicions. 4
5. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.
MARC ORGANITZATIU: OBJECTIUS, PLANIFICACI, HORARI PROFESSORAT,
AVALUACI, PRESENTACI I ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS 2.1. OBJECTIUS
GENERALS Per definici, el Treball de Sntesi est format per un
conjunt dactivitats densenyament i aprenentatge concebudes per
comprovar si shan aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats
formulades en els objectius generals establerts en les diferents
rees curriculars. Durant aquesta tasca, lalumne haur de mostrar
capacitat dautonomia en lorganitzaci del seu treball individual, i
tamb de cooperaci i collaboraci en el treball dequip. Capacitats de
final detapa treballades especficament en aquest Treball de Sntesi:
Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de
grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, inters i
tolerncia, superant inhibicions i prejudicis, tot rebutjant
qualsevol tipus de discriminaci. Analitzar els mecanismes i valors
que dirigeixen el funcionament de les societats, de manera que
permetin tenir criteri personal per actuar amb autonomia i
iniciativa. Analitzar els mecanismes bsics que regeixen el medi
fsic, valorar com hi repercuteixen les activitats. Obtenir,
seleccionar i tractar informaci utilitzant les diverses fonts
disponibles, i les metodologies i instruments tecnolgics apropiats,
procedint de forma organitzada, autnoma i crtica. Comprendre i
produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i
creativitat. Identificar diferents tipus de problemes i elaborar
estratgies per solucionar-los, utilitzant procediments intutius, de
raonament lgic i dexperimentaci. 5
6. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.2.
PLANIFICACI SETMANAL HORES DIMARTS 2 DIMECRES 3 DIJOUS 4 DIVENDRES
5 DILLUNS 8 8 9 Presentaci. Instruccions s dels porttils.
Organitzaci i planificaci del treball. Inici del treball en grup.
SORTIDA A CARDONA VISITA A LES MINES DE SAL I AL CASTELL DE CARDONA
8h: Presentar resum de la conferncia. Treball de grup 8h: Presentar
apunts de Cardona. SORTIDA A MANRESA 8h Aula 15 Marxen al Museu
POSADA EN COM Treball de grup 9 - 10 Treball de grup 9h Aula 14
Marxen al Museu POSADA EN COM Treball de grup 10 10:20 PATI PATI
PATI 10:20 11:20 CONFERNCIA Cardona SALA DACTES Treball de grup
10:20h Aula 16 Marxen al Museu PREPARAR EXPOSICI Treball de grup
11:20 12:20 PRCTICA LABORATORI A LAULA 15 Treball de grup Arriba 1r
torn del Museu 12:20h Arriba 2n torn del Museu PREPARAR EXPOSICI
Treball de grup 12:20 12:40 PATI PATI Treball de grup. Sacaba a les
13.40h. PATI 12:40 13:40 PRCTICA LABORATORI A LAULA 16 Treball de
grup REVISI, NETEJA I RET DELS PORTTILS Sacaba a les 13.40 13:40
14:40 PRCTICA LABORATORI A LAULA 14 Treball de grup 14:00 Arriba 3r
torn del Museu OBSER- VACION S Quan en una aula fan la prctica de
laboratori en les altres segueixen fent el resum i el treball. Els
grups segueixen TS mentre estan a lInstitut. 6
7. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.3.
CRITERIS DAVALUACI DEL TREBALL Lavaluaci ha de ser contnua, global
i ha de poder reflectir el nivell dautonomia en el treball
personal, aix com la capacitat de collaboraci en el treball de
grup. Per valorar les diferents activitats ens basarem en els
objectius del crdit explicats anteriorment. Distribuci dels
percentatges segons les parts del crdit: Treball individual 10%
Seguiment del treball diari 20% Treball de grup 50% Exposici oral
20% TOTAL: 100% Treball individual: es valoraran la capacitat de
sntesi, la claredat de lexpressi (coherncia, cohesi, s correcte
dels signes de puntuaci) i la correcci (lxica, morfosintctica,
ortogrfica). Seguiment del treball diari: s important recollir el
mxim dinformaci sobre el treball individual i collectiu durant el
procs de desenvolupament del crdit. Per aix el professorat disposar
dun full de registre per cada grup de treball, on valorar els
aspectes segents de cada alumne: participaci i inters, autonomia de
treball, aportacions i iniciatives, relaci personal i planificaci
de la feina (aquesta darrera ser una nota global de grup). Per
superar el Treball de Sntesi cal aprovar aquest apartat. Treball en
grup: Es valorar la bona realitzaci de les activitats aix com la
bona redacci i presentaci. Les pautes davaluaci estan detallades al
full segent. Exposici oral: es tindran en compte, de forma
individual, els aspectes segents: presentaci, gui, capacitat de
sntesi, estructura i expressi. 7
8. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.4.
GRAELLA DE SEGUIMENT DIARI A L U M N E S ASPECTES A VALORAR: Inters
pel treball en grup, autonomia de treball, aportacions i
iniciatives, relaci personal NOTA DIRIA MOLT B, B, REGULAR,
MALAMENT 8-9 9-10 10:20- 11:20 11:20-12:20 1240 1340 13:40-14:40 Dm
Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc
Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll 8
9. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.5.
PRESENTACI DEL TREBALL Treball individual: Cada alumne ha de
lliurar els tres resums (conferncia, Llengua Catalana i Llengua
Castellana), impresos en paper, amb una portada on ha de constar:
TTOL: TREBALL INDIVIDUAL: CARDONA I LA MINERIA DE LA SAL. DADES
PERSONALS: Nom i cognoms, nmero de grup de TS. Treball de grup: s
important que us organitzeu b com a grup i elaboreu una planificaci
diria, per saber qu fer en cada moment i no perdre el temps.
Possiblement s millor repartir-se de forma individual la recerca
dinformaci en diferents mitjans (biblioteca, internet, premsa...),
aix com la feina de passar les diferents activitats a lordinador,
confeccionar taules i plnols... Per cal que tots participeu en la
redacci final de les activitats i conclusions: noms aix tindreu una
visi clara i global del contingut del treball. Pautes de realitzaci
del dossier: 11 Shaur de lliurar ordenat en un portafolis (no s
obligat enquadernar-lo) en fulls DIN A4 impresos per una sola cara
i amb una lletra ben llegible. 11 La primera pgina consistir en una
portada, on constaran el nom del alumnes, el nom del treball, el
curs i lany. 11 En lencapalament de cada full hi ha de constar el
ttol de lapartat corresponent. 11 Al peu de pgina hi haur el nmero
de pgina corresponent. 11 A linici del treball hi haur un ndex de
les activitats, amb el nmero de pgina corresponent. Aquest ndex es
pot realitzar per activitats o b per temes (economia, societat...),
agrupant les diferents activitats que hi fan referncia. Abans de
lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, daquesta manera trobareu
aquells aspectes mal explicats, incoherents o repetits. Tamb heu de
ser curosos amb lortografia. 9
10. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.6.
GRUPS DE TREBALL I AULES 10 AULA 15 GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3 GRUP 4
GRUP 5 GRUP 6 GRUP 7 G. Llum Q. Martinez Eva Garcia Marc Padilla
Sergi Guilln Joaqun Orgaz David Crespo Carlos Ortega C. Esteban
Laura Valero Ral Fernandez Jordi Garcia lex Hernndez Arnau Jan Biel
Comas S. Pereira Marc Izquierdo Pol Argerich Ignasi Mars Manuel
Pellicer Gerard Fras Jos Toro S. Arenas Carla Obradors Pau
Bascompta Jaume Gibert M. Kadri Pol Vil A. Bascompta Leticia
Fleitas Edgar Lpez Kevin Padilla Roger Camins AULA 16 GRUP 8 GRUP 9
GRUP 10 GRUP 11 GRUP 12 GRUP 13 Marta Sagus Andrea Martnez
Alexandru Dobre Laia Martn Noem Traveria Janaina Santana Ona Nadeu
Sira Mart Iker Clemente Natlia Pradas Sandra Puerta Laia Postico
Zaira Fernndez Carla Moreno Dani Abadas C. Sanmiquel Gisela
Panadell Carla Blanco Ester Andorr Laia Capsada Pau Baos Laura
Miralles Irene Sols Laura Prez Ruben Galn Laura Font Ilona
Morasvska Aida Fernandes
11. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.7.
ASSIGNACI DUN TUTOR INDIVIDUAL DELS GRUPS DE TREBALL I HORARI DE
LES EXPOSICIONS ORALS Cada grup de treball tindr assignat un Tutor
Individual que far un seguiment i assessorament general sobre el
Treball de Sntesi. La distribuci ser la segent: Grups Tutor
Individual Grup 1 Mnica Gamisans Grup 2 Mnica Gamisans Grup 3 Begoa
Irigaray Grup 4 Begoa Irigaray Grup 5 Pep Busuldu Grup 6 Begoa /
Mnica Grup 7 Pep Busuldu Grup 8 Pep Figueroa Grup 9 Llus Latorre
Grup 10 Llus Latorre Grup 11 Pep Figueroa Grup 12 Llus Latorre Grup
13 Pep Figueroa Grup 14 Beth Dans Grup 15 Beth Dans Grup 16 Roger /
Beth Grup 17 Roger / Iolanda Grup 18 Roger Casanovas Grup 19
Iolanda Llohis Grup 20 Iolanda Llohis AULA 14 GRUP 14 GRUP 15 GRUP
16 GRUP 17 GRUP 18 GRUP 19 GRUP 20 Nria Martn Gerard Vidal Andrea
Prez Guillen Barcons Marc Garcia Mireia Alcaraz Merc Pradell Maria
Iranzo R. Casanova Noa Simn G. Serarols D. Coronado Alba Muoz Inna
Hlady Estel Priego Marc Villamn Rubn Molina Gens Garcia Artur Blaya
Laura Prez Marta Escudero Mireia Villa Aarn Aguilar ngel Ruiz David
Jornet Arnau Vilaseca Natlia Boixaderas Marta Dhzygalo Dani
Casanova Carlos Martinez Aina Rodrguez Slvia Cordero 11
12. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
HORARIS DE LES EXPOSICIONS ORALS: HORARI AULA 14 AULA 15 AULA 16
8:30 a 9:00 GRUP 14 GRUP 1 GRUP 8 9:00 a 9:30 GRUP 15 GRUP 2 GRUP 9
9:30 a 10:00 GRUP 16 GRUP 3 GRUP 10 10:00 a 10:30 Descans Descans
Descans 10:30 a 11:00 GRUP 17 GRUP 4 GRUP 11 11:00 a 11:30 GRUP 18
GRUP 5 GRUP 12 11:30 a 12:00 GRUP 19 GRUP 6 GRUP 13 12:00 a 12:30
GRUP 20 GRUP 7 12
13. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.8.
ESTRUCTURA I CONTINGUTS DEL TREBALL DE SNTESI El treball sarticula
en una part individual i una altra de grup. TREBALL INDIVIDUAL
Visita a Cardona i Conferncia. 1.1- Xerrades explicatives de la
Conferncia i de les visites a la muntanya de sal , al castell i la
collegiata. Prendre apunts i observar els diferents aspectes de la
sal, la mina, el castell i la collegiata. 1.2- Realitzaci dels
esborranys dels resums: Llengua catalana: Conferncia. Llengua
catalana: La Muntanya de Sal. Llengua castellana: El Castillo y la
Colegiata. 1.3- Escriure tres resums definitius, dunes 250 paraules
cadascun. TREBALL EN GRUP. Activitats del dossier. Cincies
naturals: Estudi de la sal. Prctica de laboratori 1. Cristallitzaci
de la sal. Prctica de laboratori 2. Obtenci duna estalactita.
Construcci dun model molecular de sal. Investigaci. La formaci de
la sal. La muntanya de sal. La minilla. Cincies naturals: Les
roques. Museu Valent Masachs. Esquema : classificaci de les roques
Introducci Les roques gnies Les roques sedimentries Les roques
metamrfiques Tecnologia: L'aprofitament dels minerals. Museu Valent
Masachs La terra sesgota La radioactivitat Minerals i persones
13
14. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Aplicacions del materials geolgics Els minerals Minerals del futur
Aplicacions industrials dels minerals Estalvi energtic Matemtiques:
Activitats de clcul relacionades amb la Mina Nieves Cincies
socials: La vila de Cardona. Situaci sobre el mapa. Confecci dun
eix cronolgic. Comentari duna descripci histrica de la vila de
Cardona. Assenyalar els diversos barris de Cardona. Descripci de
dos habitatges de diferent classe social. Caracterstiques
urbanstiques de carrers medievals. Elaboraci denquestes sobre la
ramaderia, el comer, la indstria i el turisme. Cincies socials: El
castell de Cardona. Emplenar el plnol de la vista general del
castell. Exercici de vocabulari. Cincies Socials: La collegiata de
Sant Vicen. Emplenar el plnol de la collegiata de Sant Vicen.
Qestionari sobre la collegiata de Sant Vicen. Visual i Plstica:
Realitzaci dun cartell sobre Cardona i el dossier explicatiu de
lelaboraci. Fer una llista de conceptes i elements urbanstics de
Cardona. Realitzar un reportatge fotogrfic Crear diferents imatges
per als projectes de cartell. Dissenyar el projecte definitiu.
Elaborar un dossier amb tots els projectes. Llengua castellana: El
castillo y los castellanos. Escribe un texto narrativo descriptivo.
Colorea un dibujo esquemtico siguiendo un texto. Llengua anglesa:
Write a letter. Llengua catalana: Converses dins del castell.
14
15. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.9.
EXPOSICI ORAL Pautes per preparar lexposici oral: 1. Us heu de fer
un esquema previ. Ha de ser un gui ampli que fareu servir per a la
preparaci i tamb durant lexposici, sempre que perdeu el fil: Hi ha
d'haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites
telegrficament (noms han de servir de recordatori). Hi podeu
incloure algunes dades o informacions que sn difcils de retenir a
la memria. Tamb hi hauria de constar on comena i on acaba la
intervenci de cadasc. Aniria b que fssiu servir bolgrafs de colors
diferents perqu de seguida pugueu identificar qu sn dades o
exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar ms, etc. Caldr
que al final de l'exposici el lliureu al tribunal. 2.. Qu cal tenir
en compte a lhora de fer lexposici oral? 2.1- La posada en escena
a) Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin s
el nom de cada membre del grup. b) Laspecte fsic. No es tracta de
la vestimenta (cadasc anir vestit com li plagui), sin sobretot dels
gestos i lactitud. Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en
general) us ajudaran moltssim a comunicar-vos. No estigueu massa
rgids; moveu les mans amb naturalitat; no poseu una cara massa
seriosa, sin relaxada i tranquilla. Lactitud ha de ser de respecte
als altres companys i al professorat: no rigueu sense solta ni
volta; no us poseu a mirar per la finestra... c) La veu.
Concretament heu de tenir en compte lentonaci i el ritme. 15
16. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Lentonaci ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre
lineal, massa avorrit. Heu de fer una entonaci natural, com si
fssiu una explicaci a un amic vostre. Pel que fa al ritme i a les
pauses sn molt importants perqu loient no es perdi; heu de saber
captar latenci dels oients, tot fent algun comentari gracis o
alguna ancdota que us hagi ocorregut. La vostra seguretat es
reforar si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses desprs de
cada apartat o subapartat. d) El llenguatge: Heu de parlar amb la
mxima correcci possible. No cal que feu servir paraules rebuscades,
per sobretot eviteu vulgarismes. Cal que us expliqueu amb claredat.
Us heu dimaginar que els que teniu davant vostre no saben res dall
que els explicareu. 2.2- Contingut adient de la vostra exposici
oral. Es valorar com us heu organitzat per fer lexposici, quines
fonts dinformaci heu emprat i les conclusions a qu heu arribat.
2.3- Capacitat de sntesi. Heu de centrar-vos en les dades o fets ms
importants, ometent les informacions que no siguin rellevants. Cal
desenvolupar l'activitat 3.11 de l'rea de Catal (Converses dins del
castell). La durada de cada part. Heu de saber controlar el temps,
a fi que no us en sobri massa ni, per contra, hgiu dacabar a
corre-cuita. 16
17. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3-
Coneixement de tot el contingut del Treball de Sntesi. En acabar
lexposici oral, qualsevol professor/a del tribunal us far a
cadascun dels membres del grup una pregunta sobre qualsevol dels
apartats del treball. Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us
heu de mostrar segurs de tot all que dieu. Consulteu lesquema quan
us calgui, per procureu no llegir tota lestona. 17
18. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.10.
FITXA DAVALUACI DEL TREBALL DE SNTESI GRUP : ASPECTES DAVALUACI P u
nt u ac i m xi m a 1- 2- 3- 4- 5- -6 EXERCICI INDIVIDUAL Resum de
la conferncia Resum i esborrany de la Muntanya de Sal Resum i
esborrany El Castillo y la Colegiata TOTAL 10 SEGUIMENT DEL TREBALL
DIARI Inters pel treball de grup Autonomia de treball Aportacions i
iniciatives Relaci personal TOTAL 20 TREBALL DE GRUP (DOSSIER)
PRESENTACI DEL DOSSIER: ndex, estructura, bibliografia. ACTIVITAT
3.1 CINCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL (6p) Activitat 3.1.1
Activitat 3.1.2 Activitat 3.1.3 Activitat 3.1.4 Activitat 3.1.5
Activitat 3.1.6 Activitat 3.1.7 ACTIVITAT 3.2 CINCIES NATURALS: LES
ROQUES (3p) Activitat 3.2.1 Activitat 3.2.2 Activitat 3.2.3
Activitat 3.2.4 Activitat 3.2.5 ACTIVITAT 3.3 TECNOLOGIA:
APROFITAMENT DELS MATERIALS (6p) Activitat 3.3.1 Activitat 3.3.2
Activitat 3.3.3 Activitat 3.3.4 Activitat 3.3.5 Activitat 3.3.6
Activitat 3.3.7 ACTIVITAT 3.4 MATEMTIQUES: ACTIVITATS DE CLCUL (5p)
Exercici 1 18
19. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Exercici 5 Exercici 6 ACTIVITAT
3.5 CINCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA (9p) Activitat 3.5.1
Activitat 3.5.2 Activitat 3.5.3 Activitat 3.5.4 Activitat 3.5.5
Activitat 3.5.6 Activitat 3.5.7 ACTIVITAT 3.6 EL CASTELL DE CARDONA
(2p) Activitats 3.6.1 Activitats 3.6.2 ACTIVITAT 3.7 LA COLLEGIATA
DE SANT VICENS (2p) Activitat 3.7.1 Activitat 3.7.2. ACTIVITAT 3.8
VIP: REALITZACI DUN CARTELL SOBRE CARDONA (3p) Activitat 3.8.1.
Cartell ACTIVITAT 3.9 LL. CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS
(3p) Activitat 3.9.1 Activitat 3.9.2 ACTIVITAT 3.10 ANGLS: WRITE A
LETTER (3p) Activitat 3.10. Carta ACTIVITAT 3.11 LL. CATALANA:
CONVERSES DINS DEL CASTELL (3p) Activitat 3.11.1. TEXT TEATRAL
Activitat 3.11.2. Representaci TOTAL 50 EXPOSICI ORAL Gui 4 Posada
en escena (presentar-se, entonaci, expressi) 4 Contingut adient
(organitzaci, fonts dinformaci, conclusions) 4 Capacitat de sntesi
4 Coneixement de tot el contingut del crdit (preguntes) 4 TOTAL 20
Nota final (sobre 100) Nota final (sobre 10 Nota final (E, N, B, S,
I) 19
20. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.
ACTIVITATS DEL DOSSIER 3.1- CINCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL
3.1.1- PRCTICA DE LABORATORI 1: CRISTALLITZACI DE LA SAL Si
sevapora aigua que contingui clorur de sodi dissolt, els ions Cl- i
Na+ es van collocant ordenadament formant una xarxa cbica. Els ions
Cl- i els de Na+ suneixen a causa de la seva crrega elctrica
oposada. Cada i negatiu est unit noms als ions positius, i a la
inversa. Lestructura cbica que formen els ions es reflecteix en la
forma dels cristalls, tamb cbics. MATERIAL: - Clorur sdic - Aigua
destillada - Comptagotes - Vas de precipitats - Microscopi ptic -
Portaobjectes i cobreobjectes PROCEDIMENT: Agafa un vas de
precipitats petit i posa-hi uns 10 ml daigua destillada. Afegeix-hi
el clorur sdic fins aconseguir una dissoluci saturada (quan no es
dissol ms i precipita lexcs de sal). Agafa amb un comptagotes una
gota de la dissoluci i colloca-la en un portaobjectes molt net.
Colloca-hi el cobreobjectes i observan els marges al microscopi.
OBSERVACIONS: Dibuixa els cristalls formats utilitzant els tres
objectius del microscopi. Indica en cada cas a quins augments ests
observant. 20
21. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.2- PRCTICA DE LABORATORI 2: OBTENCI DUNA ESTALACTITA 1.-Fes un
esquema del muntatge que veus i elabora una llista del material
utilitzat. 2.-Sabent que els vasos de precipitats contenen una
dissoluci saturada daigua amb sal, explica per quin mecanisme sha
format lestalactita. 3.-Creus que les estalactites de la mina de
sal shan format de la mateixa manera? Raona la resposta. 21
22. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.3- CONSTRUCCI DUN MODEL MOLECULAR DE SAL Amb el material
adient, construu un model de cristall de clorur de sodi. 3.1.4-
INVESTIGACI 1.-Busqueu informaci sobre el procs de formaci de les
roques evaportiques. 2.-Feu una llista de totes les roques
evaportiques que es poden trobar a la Pennsula ibrica. 3.-Situeu
els jaciments daquestes roques evaportiques en un mapa. 22
23. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.5- LA FORMACI DE LA SAL 23
24. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
24
25. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.6- LA MUNTANYA DE SAL 25
26. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
26
27. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.7- LA MINILLA 27
28. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
28
29. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.2.
LES ROQUES. VISITA AL MUSEU VALENT MASACHS Vitrines 20, 21 i 22
3.2.1. ESQUEMA: CLASSIFICACI DE LES ROQUES Volcniques 1. Magmtiques
Plutniques Detrtiques 2. Sedimentries No detrtiques (fetes per
evaporaci de laigua, com la sal, o per restes dssers vius, com el
carb) 3. Metamrfiques 3.2.2. INTRODUCCI - Defineix el concepte de
roca. - Creus que totes les roques estan formades per ms dun
mineral? - En les diferents vitrines veurs que les roques estan
classificades en sedimentries, gnies i metamrfiques. Relaciona les
fotografies de lesquerra amb el tipus de roca. 1. Roca metamrfica
29
30. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.
Roca gnia 3. Roca sedimentria 3.2.3. LES ROQUES GNIES Vitrina 20 -
Quina diferncia creus que hi ha entre les roques gnies plutniques,
les filonianes i les volcniques? - On creus que es formen les
roques gnies plutniques? Posan un parell dexemples. - Pots
identificar entre les roques exposades el marbre de la teva cuina?
Creus que est ben dit? Quin tipus de roca s el marbre? 3.2.4. LES
ROQUES SEDIMENTRIES Vitrina 20 - Escriu les diferncies entre un
gres, un conglomerat i una bretxa. - Identifica la calcria
fossilfera, per qu creus que sanomena aix? 30
31. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO -
Enumera els diferents tipus de carb que hi ha. On creus que hi ha
la diferncia? 3.2.5. LES ROQUES METAMRFIQUES Vitrines 21 i 17 -
Quins tipus de metamorfisme hi ha? - Enumera un parell de roques
que shagin format per metamorfisme de contacte i per metamorfisme
regional. - Depenent del grau de metamorfisme la lutita es
converteix en altres roques. Digues en quines i en quin grau de
metamorfisme ho fan. (vegeu la vitrina 17) 31
32. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.3.
TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS MINERALS. VISITA AL MUSEU VALENT
MASACHS 3.3.1 LA TERRA SESGOTA. Psters. 3.3.1.1 Els recursos
naturals Qu s un recurs natural no renovable? 3.3.1.2 No energtics
Qu sn els recursos naturals no energtics? Posan dos exemples. Qu
creus que pots fer tu perqu no sacabin tan rpid? 3.3.1.3 Energtics
Digues el nom dalgun mineral que se naprofita la seva energia i
digues en qu. Qu podem fer per no gastar tants recursos energtics?
De quines fonts denergia renovables podem obtenir energia elctrica?
3.3.2. LA RADIOACTIVITAT. Psters Quina s la matria primera de
lenergia nuclear? s un recurs natural energtic o no energtic? Quins
s el principal problema de lenergia nuclear? Quines aplicacions t
lenergia nuclear? 32
33. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Positives Negatives Quin mineral s el que ms radioactivitat emet
segons el detector Geiger del mdul dENRESA? Quines sn les barreres
que millor allen de la radioactivitat? Dibuixa l'experiment. 3.3.3.
MINERALS I PERSONES Vitrina 06 3.3.3.1 Minerals a preu de sang La
zona dels Grans Llacs , a lfrica, comprn una regi on es troben
pasos com la Repblica Democrtica del Congo, Uganda, Rwanda i
Burundi. En aquests pasos sexplota or, argent, coure, estany,
cobalt, nquel, niobi, tntal, mangans, zinc, tori i alguns metalls
del grup de les terres rares com el ceri, lantani, europi, etc...
Fixat en aquests minerals, tria'n 2 i anomenan aplicacions: Mineral
Aplicacions Positives Aplicacions Negatives EL COLTAN Vitrina 06
Quins dos metalls sextreuen del Coltan? En quins aparells en fas
servir? 33
34. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Qu hi
podem fer nosaltres per reduir-ne el consum? EL DIAMANT (vegeu tamb
la vitrina 08) A part d'utilitzar-se en joieria, per qu sutilitza
el diamant: per tallar roques o com a abrasiu? 3.3.4. APLICACIONS
DELS MATERIALS GEOLGICS. Vitrina 27 3.3.4.1 Introducci als rids
Observa les diferents caixes transparents que contenen rids. Quins
tipus drids sobserven? Anota'n el nom i fes-ne una foto o un
dibuix. De quins tipus dexplotaci sextreuen? Qu sen fa de lrid?
3.3.4.2 Usos dels rids. EL CIMENT Digues els materials base per a
la fabricaci del ciment: 3.3.4.3 rids + ciment En qu es diferencien
el morter i el formig? Posa un exemple don aplicaries formig i un
altre don aplicaries el morter. 34
35. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.3.4.4 El ma Amb quins materials es fabrica el ma? Quin tipus
dexplotaci extreu la seva matria base? Explica algunes utilitats
del ma. 3.3.5. ELS MINERALS. Vitrines 24 i 25. Defineix el concepte
de mineral. 3.3.6. MINERALS DEL FUTUR. Vitrina 6, 7, 14 i 37.
Anoteu alguns dels minerals del futur i l'aplicaci que creieu que
tindr ms importncia per al nostre futur. Expliqueu per qu l'heu
triat i busqueu-ne una foto representativa. 3.3.7. APLICACIONS
INDUSTRIALS DELS MINERALS Vitrines 07, 09, 11, 13, 14 i 18 Omple la
taula segent: Mineral Qu sobt? Aplicacions Fotografia d'un objecte
Bauxita Calcopirita Cinabri Galena Niquelina 35
36. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Mineral Qu sobt? Aplicacions Fotografia d'un objecte Pirolusita
Talc Quars Sofre Hematites 3.3.8. ESTALVI ENERGTIC Experimenta,
observa, anota i calcula Tipus de bombeta Intensitat de corrent
Potncia Energia Consumida (en 1 hora) HALGENA BAIX CONSUM LEDS
36
37. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.4.
MATEMTIQUES: ACTIVITATS DE CLCUL A partir de la informaci relativa
a la Mina Nieves, respon les segents qestions, indicant tots els
clculs que siguin necessaris: 1.- Calcula les tones de material til
(potassa) i les tones de materials de rebuig (halita i argila) que
es van obtenir durant lexplotaci de la Mina Nieves. 2.- Suposant
que la densitat dels materials de rebuig s d1,9 g/cm3 , calcula en
m3 el volum del runam sal produt. 3.- Calcula quants minuts
trigaven els miners per baixar amb lascensor fins a -720m. 4.-
Calcula la temperatura que hi ha a linterior de la mina: a) A -720m
(pou M.Teresa) b) A -1030m (fondria mxima) 5.- La temperatura a
linterior de la mina, en funci de la profunditat, es pot expressar
mitjanant la funci: T = (x 25 ) : 33 + 15 a) Fes una taula de
valors on hi consti la T a -100m, -200m, , -1000m. (indica les
operacions) b)Situa les dades en uns eixos de coordenades i uneix
els punts. 6.- Lascensor per baixar a la mina estava aguantat per
un cable dacer molt gruixut. Imagina 1m daquest cable com si fos un
cilindre. a) Busca quin s el dimetre del cable, i calcula el volum
d1m de cable. b) Si la densitat de lacer s de 78 g/cm3 , quants
quilograms pesa 1m de cable? c) Si hi havia 800m de cable fins el
fons del pou M.Teresa, quan pesava aquest cable? 37
38. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.5.
CINCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA ACTIVITATS: 3.5.1. Situa sobre
el mapa de Catalunya la comarca del Bages i les comarques que hi
limiten. Al mapa del Bages (Fig. 2) marca-hi tamb el recorregut des
de Sant Joan fins a Cardona (indica quina distncia quilomtrica hi
ha). 38 La planta de card amb arrels i tres flors ha estat lemblema
dels senyors de Cardona des de lEdat mitjana.
39. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.5.2. Llegeix el text segent i fes un eix cronolgic dels fets
histrics ms destacats. Cardona fins al 1929 A causa del seu valor
estratgic i la Muntanya de Sal, lindret on es troba Cardona ha
estat poblat des de lpoca prehistrica, i des de fa molts segles
aquesta vila ha estat una de les ms importants de la comarca, amb
edificis ben construts i carrers fora amples, envoltada de muralles
i amb el gran castell on vivien els ducs de Cardona. Aquesta famlia
havia estat la ms poderosa de Catalunya desprs del rei. La sal no
era lnic recurs, ja que tenia una pagesia dedicada principalment a
la vinya i una activitat artesana cada cop ms important, en la qual
hi predominava la producci txtil, per tamb la de cordes,
espardenyes, paper, etc. Diversos fets van tenir repercussions en
la vida i la poblaci cardonina: A partir de 1590 els ducs de
Cardona ja no van viure ms al castell, a causa del matrimoni de
lhereva del duc amb lhereu de la casa de Medinacelli, de Castella,
la qual cosa va fer perdre importncia al castell i a la vila. En la
Guerra de Successi, durant la qual Barcelona va caure lonze de
setembre de 1714, Cardona va resistir el setge fins al dia 18 de
setembre. El bndol vencedor va prendre represlies i la poblaci en
va patir les conseqncies. Durant el segle XIX hi van haver greus
enfrontaments bllics que van afectar greument Cardona: la Guerra
del Francs i les Guerres Carlines. En aquestes ltimes linters major
era obtenir el control del sal. Grcies a la transformaci del txtil
i el bon moment que vivia la vinya, el 1857 Cardona arriba als 4660
habitants. Com arreu de Catalunya, la plaga de la filloxera va
matar les vinyes i port una poca de crisi a Cardona. El 1900 el
cens va baixar fins a 2855 habitants. Durant el primer ter del
segle XX, Cardona es va recuperar grcies al creixement de
lagricultura, la indstria i el comer. Aquesta economia
diversificada li va permetre mantenir-se com a tercera poblaci de
la comarca, desprs de Manresa i Sallent. El 1929 sobre la mina de
potassa i comena una nova poca per a Cardona. 3.5.3. Francisco de
Zamora, funcionari i escriptor castell, va fer diversos viatges per
Catalunya. Va visitar Cardona el setembre de 1788 i la va descriure
aix: Las murallas que rodean el pueblo... tienen seis puertas y dos
atalayas... bajan desde el castillo, pero la villa es tan fcil de
ganarse como dificultoso el castillo... Las calles, para ser
poblacin antigua y en una eminencia, son bastante anchas. Estn
empedradas, y alguna excelentemente. Slo les falta alcantarilla,
por lo qual echan todas las inmundicias a la calle. Pero como ha
habido fiestas pblica hasta hoy, no se ha permitido vaciar hasta
esta noche; y cuando esto escribamos se estaba ejecutando esta
operacin, con harta incomodidad de nuestras narices. Qu tha cridat
latenci daquesta descripci de Cardona? 39
40. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.5.4. A partir del plnol de la ciutat que trobars seguidament,
situa i localitza amb diferents colors els diversos barris de la
ciutat. Cal fer llegenda. Fes una descripci del plnol de la ciutat.
Remarca les diferncies entre les parts antigues del poble i les
noves (amplada i forma dels carrers, tipus de cases...) 3.5.5.A
partir del recorregut efectuat a la sortida a Cardona, tria dos
edificis de dos barris diferents: un del casc antic i un altre de
modern. Fes-ne el dibuix esquemtic dambds i a partir daqu fes la
descripci de la faana (quants pisos t dalada, forma de les
obertures de les portes i finestres, el volum general, materials,
amplada,...) i comenta les diferncies. 3.5.6. Tamb a partir del
recorregut, assenyala les caracterstiques urbanstiques dalguns
carrers medievals: NOM DEL CARRER Ample Estret Recte Tortus Pla
Costerut Fosc Illuminat 3.5.7. Des del tancament de la mina lany
1990, el poble de Cardona ha canviat progressivament la seva
activitat econmica. Cal que esbrineu com han evolucionat els
segents sectors econmics: Turisme (visites, millora dels espais
dinters turstic) Comer Indstria Agricultura i ramaderia (granges de
porcs i vedells) Serveis (restauraci, guies turstiques,
allotjaments rurals, hotels) Per fer-ho caldr que entrevisteu 4
cardonins/es utilitzant el segent qestionari i desprs que elaboreu
un text amb les conclusions. 40 Quins espais o indrets turstics hi
ha a Cardona? Quines millores shan realitzat als llocs dinters
turstic? Quina importncia t el Parador del Castell per a la vila?
Es va veure afectat el comer pel tancament de la mina? Es fa
publicitat dels comeros del poble? Quantes indstries hi ha al poble
i qu produeixen? Aproximadament quantes granges hi ha a Cardona?
Sabries dir 4 serveis que generi el turisme?
41. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Plnol
actual de Cardona 41
42. 3.6. CINCIES SOCIALS: EL CASTELL DE CARDONA 3.6.1- Plnol
del castell, vista general ( fitxa de treball)
43. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.6.2- Exercici de vocabulari sobre el castell de Cardona:
Expliqueu de manera correcta i completa les paraules i expressions
segents (si cal podeu consultar enciclopdies). PARAULES
EXPLICACIONS BALUARDS FOSSAT GARITES ESPITLLERES TRONERES CASAMATA
BATERIES PER A FUSELLERS TORRE DE LA MINYONA 43
44. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.7.
CINCIES SOCIALS: LA COLLEGIATA DE SANT VICEN 3.7.1- Plnol de la
collegiata de Sant Vicen (fitxa de treball) 44
45. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.7.2- Qestionari sobre la Collegiata de Sant Vicen 45
46. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.8.
VISUAL I PLSTICA: REALITZACI D'UN CARTELL SOBRE CARDONA Crea un
cartell a partir de les activitats que et proposem. 3.8.1. Fes una
llista de conceptes i d'elements urbanstics, arquitectnics o
paisatgstics que expliquin o representin aquesta localitat: En la
llista dels conceptes hi has d'escriure tot all que la defineixi
millor, tant pel que fa a aspectes generals (agrcola, empresarial,
turstica, etc.) com pel que fa a aspectes concrets (fires i festes
locals, comunicaci, serveis, etc.). En la llista d'elements
urbanstics, arquitectnics o paisatgstics hi has d'anotar aquells
caracterstics del municipi: una esglsia, un edifici singular, un
pont, etc. 3.8.2. Realitza un reportatge fotogrfic: Fes fotografies
basant-te en els conceptes i els elements urbanstics i
arquitectnics de la llista anterior. Haurs de disposar d'unes 10
fotografies que seran la base per fer els diferents projectes de
cartell. Tria l'enquadrament, el punt de vista i les angulacions de
cmera que millor representin el que vols explicar. 3.8.3. Crea
diferents imatges per als projectes de cartell: 3.8.3.1. Proposta
fotogrfica A partir de les fotografies del reportatge fes aquestes
activitats: a) Fotografia manipulada Tria una fotografia i tracta
de manipular-la: pinta-la amb llapis de colors, retoladors o guix
molt dilut, ratlla-la o escaneja-la i manipula-la infogrficament.
b) Fotocpia sobre papers de colors Selecciona una fotografia i fes
fotocpies sobre papers de colors. Retalla les cpies que has fet i
munta-les utilitzant els retalls dels diferents colors. c)
Fotomuntatge 46
47. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Fes
fotomuntatges amb les fotografies del reportatge i fotografies
tretes de revistes, etc. El fotomuntatge pot tenir un carcter de
denncia, de crtica o pot ser fantstic, onric, etc. 3.8.3.2.
Proposta tipogrfica Fes un projecte de cartell a partir de les
lletres que formen el nom de la localitat, s possible incloure-hi
tamb un eslgan. Pots utilitzar tipografies de l'ordinador, lletres
tretes de revistes o dibuixar-les tu mateix. Per aplicar el text
sobre la imatge pots fer-ho de diferents maneres: pots imprimir o
treballar sobre un paper i retallar-lo o fer-ho sobre un acetat
transparent i muntar-lo sobre la imatge. 3.8.3.3 Proposta personal
Realitza un projecte de cartell a partir d'una proposta personal.
Utilitza qualsevol tcnica o recurs que consideris convenient i que
sigui diferent de les activitats anteriors. Per fer aquesta
activitat pots jugar amb formes geomtriques, orgniques, textures,
xarxes o fer una relectura d'algun cartell o obra d'art que
t'agradi. 3.8.4. Dissenya el projecte definitiu. Projecta un
cartell anunciador d'algun esdeveniment que tindr lloc a Cardona.
Combina text i imatge grfica de manera original, emprant les
propostes anteriors i fent servir tots els recursos plstics que
siguin necessaris perqu el missatge sigui clar i senzill. Utilitza
fulls DIN A4 per fer esbossos i realitza la composici definitiva en
una cartolina DIN A3. 3.8.5. Elabora un dossier amb tots els
projectes que has fet. 47
48. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.9.
LLENGUA CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS. El adjetivo
castellano procede de la palabra castillo. Los castellanos eran as
llamados por ocupar una zona (a finales del primer milenio) en la
cual abundaban los castillos. stos eran necesarios para protegerse
de los ejrcitos musulmanes, ya que se trataba de un territorio
fronterizo. De cmo se viva en los castillos en aqulla poca tenemos
informacin a partir de los textos, las pinturas, los grabados... En
la ilustracin siguiente, extrada de un manuscrito medieval, se
representa una escena festiva dentro de un castillo: un juglar toca
una vihuela, instrumento antecesor de la viola y el violn, y los
caballeros, damas y el rey mismo danzan al son de la msica. 3.9.1.
En diez lneas narrad y describid la escena y los personajes que se
representan en la ilustracin anterior. El texto debe tener un
narrador interno, en 1 persona. En la sociedad medieval el poder de
la fuerza era tanto o ms importante que el poder de la riqueza. Fue
aqulla una poca muy inestable en la historia de Europa, en la que
la clase social de los guerreros era la dominante, puesto que ellos
defendan el territorio y ocupaban los territorios de sus vecinos.
La sociedad se organizaba por la necesidad que tenan unos de que
los otros los defendieran o les ayudaran a defender la tierra.
48
49. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Ahora
te proponemos un ejercicio al revs del primero que habis hecho:
deberis pintar las ropas del personaje del dibujo que tenis a
continuacin siguiendo lo que se dice en el texto siguiente. Leed el
siguiente fragmento del Poema de Mio Cid y realizad el ejercicio
que hay a continuacin. [...] en calzas de muy buen pao sus dos
piernas las meti, se pone encima zapatos que tienen mucha labor.
Camisa de hilo se viste, tan blanca era como el sol, de buen oro y
buena plata todas las presillas son, muy bien se le ajusta al puo,
porque l as lo encarg. Rico brial de brocado encima se coloc, de
sus labores de oro bien reluca el fulgor y luego una piel bermeja,
doradas sus franjas son, que siempre llevaba puesta Mo Cid el
Campeador. Los cabellos con un lienzo de hilo fino se cubri, tejido
estaba con oro, hecho con mucho primor, as quiere defenderse el
pelo el Cid campeador; larga tena la barba, se la at con un cordn,
para que nadie lo ofenda tomaba esa precaucin. Cubierto va con un
manto que era de mucho valor, a todos los que lo vean les causar
admiracin. 3.9.2. A partir de la lectura del texto anterior, aadid
y pintad el vestuario de la figura que tenis a continuacin. 49
50. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.10.
ANGLS: WRITE A LETTER Your penfriend Linda lives in Liverpool.
Write a letter to her explaining your day in Cardona. You have to
tell her: a) When you went there, what time you left and what time
you came back. b) Who you went with and how. c) What you saw: the
places you visited. d) What you did: activities you did in these
places. e) What you ate and drank and where. f) Your opinion about
the trip. 50
51. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.11.
LLENGUA CATALANA: CONVERSES DINS DEL CASTELL Escriu un text teatral
de 3 pgines (lletra ARIAL 12, interlineat 1,5). Cada grup ha
descollir un dels personatges que habitaven o podien tenir alguna
relaci amb el castell de Cardona durant lpoca medieval. Si busqueu
informaci a la xarxa, trobareu tot tipus de personatges: reis,
comtes, ducs, cavallers, donzelles, joglars, .... Un cop
seleccionat el/s personatges/s , heu de preparar un petit fragment
per representar el dia de lexposici oral. Heu de ser els i les
protagonistes del castell, poseu-vos una roba o algun objecte que
estigui dacord amb el vostre personatge i feu crrer la vostra
imaginaci. I, sobretot, interpreteu tan b com sapigueu. Com a
exemple, aqu teniu algunes idees: Unes donzelles que mantenen una
conversa en una habitaci del castell ... El trobador Guillem de
Bergued escriu un poema damor a una dama o .... Uns joglars
interpreten unes canons i jocs per divertir la classe aristocrtica
... La filla del duc senamora dun rab (llegenda de la Torre de la
Minyona) ... Un cavaller entrega una lletra de batalla a un altre
per disputar un combat a ultrana ... A partir daquestes propostes,
inventeu i jugueu a ser actors per un dia amb lnica condici que els
dilegs i fragments siguin versemblants. Podeu acompanyar el text
amb una msica medieval i un powerpoint dimatges que ajudin a donar
lambientaci adequada (com a decorat, per exemple) a lescena que
interpretareu. Duraci aproximada: 3 minuts. 51
52. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 4-
BIBLIOGRAFIA - BRAVO DUEAS, MIGUEL: Mina de Cardona (1929-1989).
Diputaci de Barcelona. - Centre excursionista de la comarca: El
Bages. Ed. Montblanc. - Associaci de Mestres Rosa Sensat: Nova
Enciclopdia catalana de lestudiant: LUnivers i la terra. Ed.
Carroggio. - Folch i Guillen, Ramon i altres: Histria Natural dels
Pasos Catalans. Recursos geolgics i sl. Ed. Enciclopdia Catalana. -
Diputaci de Barcelona: La ciutat de la sal: Pla especial de
protecci i millora de la muntanya de sal de Cardona i de la vall
salina. - Riquer/ Comas/ Molas: Histria de la literatura catalana.
Vol. I. Editorial Ariel. - Diversos: Gran Enciclopdia Comarcal
Catalana. El Bages. El Bergued. Ed. Enciclopdia Catalana. - Mn de
Sal-Cardona, Camp dAprenentatge del Bages. - Llibres de text de les
diverses rees. 52