1. 5 LA CULTURAA ESPANYA La cultura espanyola t les seues
arrels en les influncies que els diferents pobles han deixat desprs
del seu pas per la pennsula al llarg dels segles. A ms de la
histria, el relleu muntanys i els mars que la circumden tamb han
contribut significativament en la formaci de la cultura actual.
Encara que hi ha un patrimoni cultural com a tots els espanyols, la
marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a diverses
manifestacions culturals al llarg de la seua geografia. Eixes
manifestacions han tingut reflectisc en tots els camps: - l'art -
les tradicions - la literatura - les llenges i dialectes - la msica
- la gastronomia, etc. Per asquest motiu, dins de cada territorihi
ha DIVERSITAT CULTUTRAL Aquesta pluralitat s tan important que est
recollida en la CONSTITUCI* I QU S LA CONSTITUCI? Espanya s una
naci molt antiga, histricament formada per molts pobles i que en
1978 va decidir regular-se per mitj de normes civilitzades i
democrtiques. La Constituci Espanyola de 1978 s la llei essencial
per la qual ens regim a Espanya i grcies a la qual vivim en pacfica
democrcia. Espanya s un Estat democrtic perqu, abans que res busca
la llibertat, la justcia i la igualtat per a tots els que ho formem
i qualsevol t dret a exposar i defendre les seues idees en pblic
sense ser perseguit.
2. La bandera d'Espanya la va inventar el Rei Carles III per a
distingir els nostres barcos dels altres. Els seus colors sn el
roig i el groc. La Capital d'Espanya s Madrid des que el Rei Felip
II trasllat all La Cort per ser el centre geogrfic de la Naci
Espanyola. Un estat modern ha de tindre les seues funcions ben
dividides perqu no hi haja embolics i eixa divisi de poder es fa de
les maneres segents: Executiu, Legislatiu i Judicial. RIQUESA
IDIOMTICA El castell o espanyol s l'idioma parlat per la majoria
dels espanyols, encara que no tots ho fan com a llengua materna. De
fet, hi ha tamb altres llenges de gran importncia regional:
principalment el catal, el gallec, i el basc. Altres llenges sn
l'arans, l'aragons i l'asturleons o bable. Algunes d'estes llenges,
especialment el catal, el basc i el gallec gaudixen d'una indstria
editorial ben desenrotllada, que produx diaris i altres
publicacions peridiques. En les ltimes dcades, les administracions
locals intenten potenciar l'aprenentatge i l's de les llenges
minoritries. Cal dir que, associat a estes diferncies lingstiques,
hi ha un marcat sentit d'identitat prpia en unes quantes regions,
especialment en el Pas Basc, Galcia i Catalunya, amb importants
sectors nacionalistes. Pot dir-se que sempre ha existit una tensi
entre el centralisme i el regionalisme, optant-se en l'actualitat
per una organitzaci en comunitats autnom.
3. INFLUNCIA DEL CLIMA I LA GEOGRAFIA Els accidents naturals
que conformen Espanya han ajudat a configurar la cultura del pas.
En el nord del pas, la geografia muntanyosa ha facilitat la
conservaci de la seua llengua i costums caracterstics en eixes
regions. Hi ha una forta tradici martima, pel fet de ser una
pennsula i, conseqentment, estar rodejada d'aigua. Incls en ciutats
en l'interior amb port fluvial, com s el cas de Sevilla, s'aprecia
tal tradici. El transport aeri ha facilitat que les platges del mar
Mediterrani, especialment les de la Costa del Sol, alberguen a
milions de turistes tots els anys. Exceptuant la franja subtropical
(illes Canries) , es poden distingir els segent tipus de climes:
mediterrani, atlntic i, en l'interior peninsular, un clima
continental moderat caracteritzat per estius molt calorosos i
hiverns freds. En la costa, el clima s ms moderat. Els temperats i
secs estius han donat com resultat una cultura. La presncia de
fonts en el disseny urb i en els patis de les cases, la cermica en
les teules de les teulades i l's decoratiu dels taulellets sn
tradicions heretades dels musulmans. Amb la decadncia espanyola, el
pas adquirix davant dels observadors estrangers una aurola
romntica, convertint-se en una terra de terratinents aristocrtics,
llauradors illetrats, gitanos coloristes, toreros i intensa
religiositat a l'estil medieval, en gran contrast amb els pasos
europeus circumdants, industrialitzats i modernos. Ja en els anys
seixanta, la televisi es torna omnipresent, encara que noms es
comptara amb un parell de canals. La mort de Franco va acabar amb
la censura, i va donar lloc a un creixement cultural explosiu en un
ampli nombre d'rees, en especial el cmic, la msica popular i el
disseny. S'assistix aix al fenomen de la moguda madrilenya,
subcultura jove de finals dels 70 i primers dels 80 af al punk i la
new wave, que va tindre el seu epicentre
4. a Madrid. Tamb va permetre el boom del cine ertic nacional
en un fenomen conegut com el destape. La instauraci de les
comunitats autnomes va donar vigor a molts aspectes de la cultura
local, alhora que Espanya s'unia a la Uni Europea en 1986.
S'imposen noves formes d'oci, com els videojocs, mentres el nombre
de llibres presents en les llars espanyoles augmenta a poc a poc.
Aix, si en 1985, tenien de mitja 108 llibres; en 1991, el nmero
havia ascendit a 143. COSTUMS La sesta s una tradici que est
retrocedint, especialment en les ciutats. El ritme normal del dia a
Espanya sol continuar dividisc en dos perodes, mat i vesprada, amb
una pausa de dos o tres hores durant el menjar. Un passeig al final
de la vesprada s un costum estesa en molts llocs. L'hora del sopar,
com en unes regions del sud d'Itlia, s la ms tardana a Europa,
habitualment al voltant de les 10 p.m. La diversi es caracteritza
per tindre lloc en la nit, fins i tot altes hores de la matinada.
En el centre i sud de la pennsula, la calor estival ha potenciat
eixe fenomen. La vida nocturna comena tard. Molts clubs, incls en
ciutats relativament xicotetes, obrin a la mitjanit i no tanquen
fins a l'alba. A Madrid a l'estiu i en altres grans capitals,
comena a ser habitual que actuacions culturals s'estenguen fins a
les dos de la matinada. VARIETAT GASTRONMICA s difcil resumir tota
la riquesa de la gastronomia espanyola en unes lnies. La geografia,
la cultura i el clima han creat una cuina molt variada en receptes
i estils culinaris. Les distintes civilitzacions que han passat per
la pennsula tamb han deixat la seua empremta, que ha arribat fins
als nostres dies. Part d'eixa influncia es deu a la tradici fesol i
morisc. El peix s part important en la dieta dels espanyols. El
costum s adquirir- ho fresc. Moltes zones distants de la costa tamb
tenen un aprovisionament diari, la qual cosa fa possible preparar
plats de gran sabor. La carn, no obstant aix, sol ser ms habitual
en l'interior. No pot faltar una menci a l'oli d'oliva, la tradici
de la qual s millenria en la cuina mediterrnia. Una breu relaci de
plats tpics i populars podria ser la segent: Arrs amb llet Polenta
torrada Porrusalda Abadejo Orxata Formatges Botillo Mona Vinagreta
Calder Pernil Sagnia Durcies Marmita Sidra Xorio Botifarra Tapa
Olla Molles Truita de crelles Quallada Brisa Vins d'Espanya
Escudella Pa amb tomaca Rosta Fabada Paella Gaspatxo Fideu Papes
arrugades
5. ESTIL DE VESTIR Durant el Segle d'Or espanyol (ss. XVI i
XVII) la moda espanyola s'imposava a Europa: trages foscos i la
major part de les vegades negres, amb uns pocs detalls de color:
cadenes d'or, blanques goles, la creu d'alguna orden... A Holanda,
Frana o Flandes era com esta moda entre els hmens. Les regions
d'Espanya han desenrotllat al llarg de la seua histria una manera
de vestir propi. El trage regional s la seua mxima expressi. Es
llua, especialment, en les festes locals i celebracions populars.
Eixa tradici en el vestir ha cedit en favor de les pautes que marca
la moda contempornia; si b, encara persistixen alguns estils
caracterstics: a Extremadura i en els pobles de Castella, la
vestimenta continua sent relativament austera. El vestir andals, al
contrari, s molt colorit i elaborat durant les festes. Els
dissenyadors espanyols estan rebent un cert reconeixement a nivell
internacional, destacant-se la Cbele Madrid Fashion Wee En la
segent pgina trobem els tratjes tpics de totes les ciutats d
'Espanya: http://www.educar.org/redhispanica/trajes/ TRATJE TPIC
D'ALACANT TRATJE TPIC DEE CASTELL
6. TRATJE TPIC DE VALENCIA ART L'art a Espanya es remunta a les
primitives aportacions artstiques dels pobles prehistrics que van
poblar la pennsula hispnica (Altamira) a ms dels seus restes
arqueolgiques en la protohistria com a aixovar funerari: atuells,
collars, diademes, etc. I les seues tombes funerries, com el tholos
de l'edat del bronze, com un altre tipus de soterraments en
monuments turriformes, en atuells o escultures de mans dels ibers.
La influncia fenici-pnica, grega, romana i finalment l'arribada
dels pobles germnics, fonamentalment el visigot i alguna influncia
bizantina en Llevant, determinaria, junt amb el cristianisme
europeu, l'art espanyol durant l'Edat Mitjana i fins a
l'actualitat. En l'Espanya primignia, s a dir, Hispnia, la riquesa
cultural orientalitzant (influenciant als tartessos i ibers) i del
nord (influenciant la poblaci celta del nord) , van ser dos factors
determinants per a l'enriquiment de l'art peninsular. El poble
fenici i pnic, amb l'arribada dels grecs ms tard dotaria d'una
influncia notable per a l'iber ms avant. La seua riquesa cultural
arribaria al seu apogeu en el Segle d'Or espanyol (mitjan del s.
XVI fins mitjan del s. XVII) , destacant figures en la pintura com
Diego Velzquez, El Greco, en la literatura; Francisco de Quevedo,
Gngora, etc. Esta riquesa cultural que sobrex en les seues
pintures, escultures i edificios... a ms de places i carrers de les
ciutats espanyoles, s resultat sens dubte de la simbiosi de
l'Espanya cristiana (hereva de la visigoda) i de la islmica, que ha
dotat de gran riquesa artstica durant els segles venidors. Les
Meninas de Diego Velzquez, en el Museu del Prado, Madrid. Este
quadro s un dels ms representatius de l'art espanyol junt amb la
representaci d'El tres de maig de 1808 de Goya i a altres obres de
Velzquez, com La rendici de Breda (Les llances) o les filadores.
Esta junt amb les citades anteriorment sn una de les obres ms
destacades i difoses de l'art a Espanya.
7. MSICA I DANSA La msica d'Espanya s una part fonamental de la
cultura i el folklore d'eixe pas incloent els distints estils
desenrotllats en les diferents histriques; des de les primeres
manifestacions culturals prvies a la prpia existncia d'Espanya com
a estat, a les manifestacions artstiques i els productes de la
indstria de l'entreteniment actuals. Els balls sn un reflex dels
costums i tradicions d'un poble, sent molts d'ells el resultat de
la fusi de diverses cultures que han anat poblant al llarg dels
anys distints territoris del mn. Espanya s un pas ric que costums
pel que no estranya que tinga una diversitat de balls tpics. Els
balls tpics d'Espanya que han sigut ms popularitzats en la resta
del mn, entre ells: El fandango. Encara que histricament s'indica
que el fandango va arribar a Espanya a travs dels que havien estat
en el regne d'ndies, el fandango s'ha tornat tan popular i
important dins del folklore espanyol que va ser declarat en 2010
com B d'Inters Cultural. El fandango es balla en parelles i davall
un comps ternari amb l'acompanyament de castanyoles, la qual cosa
fa que siga considerat un smil de la jota. Les seguidilles. Les
seguidilles sn canons tpiques d'Espanya per que tamb compten amb un
ball tpic en particular, sn tpiques de comunitats autnomes com
Madrid i Canries. Les primeres seguidilles van aparixer en els
teatres del segle XVIII i des dels seus inicis es van caracteritzar
per ser de ritme animat i estar acompanyades pel tambor, guitarres,
dolaines i castanyoles. Els seus temes solen ser guilopos encara
que tamb compta amb lletres de temes amorosos.
8. La crotacologa. Que s el singular art de tocar furgadents o
castanyoles mentres es balla o es realitza taloneig. A ms, dins
dels balls tpics d'Espanya comptem amb balls regionals d'Espanya,
entre ells tenim: La jota. La jota s un ball tpic espanyol el ball
del qual s acompanyat del so de les castanyoles i els ballarins del
qual visten amb trages tpics semblants als ballarins de flamenc. El
ritme de la jota s de comps de i per a la seua interpretaci
s'utilitzen guitarres, tambors, i bandrries. Les danses basques.
Estes danses sn tpiques i fonamentals quan ens referim al folklore
basc. Les danses basques s'utilitzen en festivitats on es busca
representar esdeveniments de la histria o cultura basca. Dins de
les seues variants trobem als balls de romeria i les danses
d'espases. La sardana. Tpica d'Andorra i Catalunya, La sardana s un
ball que es realitza en grup i en forma circular. Este ball pot ser
realitzat per un grup de persona -sense importar una quantitat
especfica de parelles- i s considerat com un ball merament social
que s acompanyat en el seu comps per una mitjana de dotze
instruments. La muieira. Esta dansa tpica espanyola s prpia de
comunitats autnomes com Astries, Galcia i Castella i Lle. La
muieira sol ser acompanyada per panderetes, tambors, tambor, gaita,
bombos, i incls l'estrijole de petxines. En la seua estructura de
ball s semblant a la sardana i presenta un comps de 6/8. Com a
curiositat... Una de les feste sms copnegudes a Espanya s la Fria
d'Abril amb les seues Sevillanes Es coneix com a Fira d'Abril o
Fira de Sevilla al conjunt de casetes i atraccions que s'installen
en el recinte firal del barri Dels Remedios per a la celebraci de
la festa local de Sevilla, en la comunitat autnoma d'Andalusia,
Espanya. Se celebra una o dos setmanes despus1 de la Setmana Santa
i coincidix amb els bous en la plaa de la Maestranza, constituint
estos esdeveniments les Festes de Primavera de Sevilla. s la fira
ms populosa i coneguda de quantes se celebren a Andalusia, la ms
visitada i la que t un impacte econmic ms fort a la Comunitat
Autnoma.