1
Octubre-Diciembre 2013
2ª FASE
DOSIER PRENSA
RED ORTOGONAL DE AUTOBUSES DE BARCELONA
2
Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseño© Salvador Rueda
3
DOSIER PRENSA
ÍNDICE
P. 7
FOTOGRAFÍAS P. 91
MA
PA N
UEV
A R
ED D
E B
US
(1ª
y 2ª
fase
)
6
Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseño© Salvador Rueda
7
DOSIER PRENSA
9
Data:07/10/2013
Títol: S’adeqüen 120 parades a les noves línies de busMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí
11
Data:10/10/2013
Títol: Noves parades per a les futures línies verticals i horitzontalsMitjà: Hora PuntaURL: clica aquí
13
DIVENDRES40 8 DE NOVEMBRE DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida gran barcelonaDesenvolupament de la nova xarxa de transport
Un metro amb vistesTMB estrena 5 línies de bus i dota la ciutat d’una malla en superfície similar a la del suburbà
L’empresa espera que el 30% dels viatgers en laborables recorrin a les línies d’alta prestació
CARLOS MÁRQUEZ DANIELBARCELONA
El metro és més fàcil d’assi-milar. Si han estat turistes en una ciutat amb subter-rani, rara vegada deuen ha-
ver agafat el bus. Resulta més difícil d’interpretar, potser per l’estrès d’anar passant per carrers que un no identifica. I ja no parlem de si el vehi-cle en qüestió es dedica a zigzague-jar. Sota terra no val la pena mirar per la finestra. Al vagó, tot i que es fa impossible situar els punts cardi-nals, un se sent orientat. El nom de l’estació també ajuda. El disseny del suburbà no respon a herències, com passava a Barcelona fins l’any pas-sat, quan es van posar en marxa les cinc primeres línies de la xarxa orto-gonal que no segueixen el primitiu esquema del tramvia. El dilluns 18 de novembre es despleguen cinc re-correguts més. Si donen un cop d’ull al gràfic, potser els vindrà al cap el mapa del metro. I precisament aquesta és la idea del projecte: un transport de superfície clar, més comprensible. El que vindria a ser un metro amb vistes. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és una empresa amb més de 500 milions de deute. Això, que hauria de generar conten-ció en la despesa, i és així, no signifi-ca que la companyia no pugui arris-car per aconseguir més ingressos. El recurs més agressiu és el patrocini d’estacions, Fontana Periódico, per po-sar un exemple. Això està en marxa no sense que l’oposició d’esquerres hagi acusat l’alcalde de posar la ciu-tat en venda. Incloguin-hi, tot i que en l’apartat d’anècdotes, la màqui-na expenedora de llaminadures que fins al febrer dóna voltes en un dels vehicles de la línia 7. La nova xarxa de bus busca ampliar ingressos per la via de reclutar més usuaris. I no robant-los al metro –com va precisar ahir Xavier Trias– sinó captant gène-re humà fresc entre els que avui van en moto, en cotxe, en taxi, caminant o en bici. FREQÜÈNCIA DE PAS / TMB estrenarà du-es línies verticals –V-3, entre Can Ca-ralleu i Zona Franca, i V-17, entre el Carmel i el Port Vell–, i tres d’horit-zontals –H-8, entre Camp Nou i la Maquinista, H-10, entre Badal i l’Olímpic de Badalona, i la H-16, en-tre Paral·lel i el Fòrum–. Aquests cinc eixos sumen 49 quilòmetres de lon-gitud i 233 parades, i segons assegu-ra l’empresa es preveu que el 30% del passatge diari de bus en laborables (uns 180.000 viatgers) recorrin a aquestes línies d’altes prestacions i millor freqüència de pas, entre cinc
i vuit minuts, segons l’estimació i el desig dels responsables. A partir del dilluns 11, prop de 200 informadors s’apostaran a les zones afectades pel desplegament de la xarxa de bus per informar dels canvis que estan per arribar. Potser el que més acusaran els habituals del transport de superfície serà la traumàtica supressió de la seva línia de tota la vida. Així, els autobusos 15, 43, 44, 72 i 28 desapareixen, i el mateix nombre (14, 36, 41, 34, 66, 19 i 40) pateixen modificacions en el seu recorregut per netejar el terreny a la malla ortogonal a la qual enca-ra falta afegir 18 eixos, sempre que es compleixi el plantejament inicial d’un teixit de 28 línies. La presentació es va fer ahir a la cotxera que TMB té molt a prop de les vies de la Sagrera, escenari de mí-tiques assemblees en què no sol dir-se una sola paraula bonica del go-vern de la ciutat. Aquí hi ha el centre de control del bus, des d’on una vin-tena de comandaments es comuni-
ZonaFranca
Plaçad’Espanya
CampNou
Badal
CanCaralleu
Carmel
Port Vell Fòrum
Paral·lel
Gran Via
Mar
ina
Ronda del Mig
Ronda de Dalt
Paral·lel
Sants
La Maquinista
Olímpic de Badalona
H-12
V-7 V-21
V-21
V-3
V-3
D-20
D-20
V-7
H-6
H-6
H-8
H-8
Num
ànci
a
H-10
H-16
H-16
H-10
EL PERIÓDICOFont: TMB
V-17
V-17
MAPA DE LA NOVA XARXA DE BUS
1
A PARTIR DEL DILLUNS 18 DE NOVEMBRE
LÍNIES JA EXISTENTS
H-12
15, 43, 44,72 i 28
LÍNIES QUE DESAPAREIXEN:
33 La sala de control dels autobusos de Barcelona, ahir, amb una vintena de comandos que gestionen les línies en funció de la cotxera de sortida.
DANNY CAMINAL
Data:08/11/2013
Títol: Un metro amb vistesMitjà: elPeriodicoURL: Edició impresa
14
LLL
DIVENDRES 418 DE NOVEMBRE DEL 2013
quen amb els busos per informar-los de si van endarrerits o avançats en funció de l’horari a complir. Tri-as va observar amb curiositat, sen-se fer preguntes, mentre els treba-lladors anaven donant instrucci-ons. Després, en roda de premsa, va celebrar aquesta «aposta estratè-gica en què no hi ha hagut discus-sió des del punt de vista polític, co-sa estranya». L’alcalde ironitzava sobre la soledat amb què gestiona l’ajuntament després de dos anys en què ha tingut el PP com a escu-der de sí però no.
LA L-9, UN GRAN PROBLEMA / Va avan-çar que la implantació de noves lí-nies es perpetrarà en funció dels re-cursos de què disposa l’empresa, i va suggerir que la tarifa del trans-port públic «només pugi una mi-ca». Sobre el fet que la Generalitat no destini ni un sol euro a la L-9 en els comptes del 2014, va admetre que Barcelona, efectivament, «té un gran problema». H
INICIATIVA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
gona edició del projecte han sor-git diferents iniciatives socials i culturals autònomes impulsa-des per joves que havien partici-pat en els primers tallers i que segueixen vinculats a la cam-panya. És el cas del blog http://microproyectosbcn.wordpress.com, que ha posat en marxa des-prés de participar en un taller de comunicació Oxana Ghiluta, una jove moldava de 18 anys, que per-met narrar de forma anònima agressions o abusos que pateixen els joves. I també el de Sebas Guira-do, un jove raper del barri del Bon Pastor que somia poder posar en marxa un projecte que ajudi els nens perquè afrontin millor la jo-ventut, sobretot, lluny de les dro-gues i d’estar tot el dia al carrer, i que de moment ja ha aconseguit, amb la col·laboració de l’ajunta-ment, muntar un estudi de grava-ció al seu barri on editarà la músi-ca que fa amb el seu grup, TRV Mu-sic (les sigles de Trinitat Vella), i la d’altres formacions musicals. El 14 de desembre, aquest col-lectiu celebrarà a l’Espai Jove Les Basses una jornada de clausura amb taules rodones i mostres artís-tiques contra la violència. La pre-tensió municipal és continuar la campanya el 2014. H
Renzo Solís té 20 anys i fa poc temps que és a Barcelona, però suficient, diu, per veure que la violència que pot detectar als carrers és molt dife-rent de la que ha conegut als del seu Perú natal. «Allà és molt més agres-siva, més física. Aquí és més psico-lògica, però també existeix i jo la visc per no ser d’aquí», assegura. La seva manera de combatre-la és ballant hip hop, així, explica, no se sent dis-criminat i a la vegada no passa tant de temps a les places de la Guineue-ta, on viu, i evita les males compa-nyies. Marc Voto, un noi de 18 anys del barri de la Prosperitat amb mol-tes inquietuds, rebutja la violència tocant i cantant en un grup de rock: Destiny Shadow. Tots dos formen part del pro-jecte Why violence?, una campanya de sensibilització impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i execu-tada pel col·lectiu Connectats que reuneix joves per treballar la llui-ta contra les petites violències del dia a dia a través de l’expressió ar-tística. L’objectiu també és que sor-geixin iniciatives d’emprenedoria social amb perspectiva de preven-ció. O sigui, que d’alguna manera aquests xavals puguin fer cadena amb altres per anar transmetent
els valors que estan adquirint. Com de fet ja està passant. Els participants, un total de 50 adolescents i joves de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, territo-ris on els responsables de la inici-ativa van detectar després de rea-litzar un diagnòstic per diverses zones de la ciutat que s’hi produ-eixen més problemàtiques, tenen trobades setmanals a l’Espai Jove Garcilaso (Sagrera) i l’Espai Jove Les Basses (Turó de la Peira). Allà tenen oportunitat de debatre sobre algu-nes agressions quotidianes que po-den passar-los desapercebudes.
Formació gratuïta
«Parlem de microviolència. És a tot arreu, a cada moment, des de la fal-ta de tolerància, la ignorància per una persona, el rebuig, l’assetja-ment a l’escola, un insult...», expli-ca Voto, que ha trobat en aquest es-pai, a més d’un lloc per a la reflexió, formació gratuïta. En el seu cas, vo-cal, ja que l’estan ajudant a cantar millor. També a compondre les lle-tres que escriu per al seu grup, amb les quals pretén ajudar a combatre la violència i prevenir conflictes. Altres joves fan tallers de hip hop o de creació musical. Com a novetat en aquesta se-
ROSA MARI SANZBARCELONA
33 Ballant hip hop 8 Un grup de joves participants en la campanya, dimarts, en un taller de l’Espai Jove Garcilaso.
ELISENDA PONS
‘Why violence?’ va dirigit a xavals de barris de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris
Art contra la violènciaMig centenar de joves reflexionen a través de la música, el ball i la creativitat sobre les agressions que viuen diàriament H Formen part d’una campanya municipal de prevenció
L’objectiu és que acabin sent altaveus per promoure valors
La meitat de les línies de la xarxa ortogonal passen per zones en obres
33 «Quan tens obres, tremoles», admetia ahir el director general de bus de TMB, Jaume Tintoré. I amb tota la raó, tot i que, és just admetre-ho, últimament sembla que el ciutadà ha après a esquivar les millores a la via pública, és a dir, aquells treballs que tallen car-rils i congestionen el trànsit. El cas és que cinc de les deu línies de la nova xarxa d’autobusos pas-sen per punts que estan o estaran aviat de cap per avall. I això és una cosa que pot anar francament malament a aquella voluntat de freqüència de pas d’entre cinc i vuit minuts.
33 La H-6, la línia que va de Zona Universitària a Fabra i Puig, pas-sa pel tram de General Mitre que ja està de cap per avall, entre Man-dri i Balmes. El túnel sota Munta-ner es va tallar dimarts a la nit, pe-rò la veritat és que la circulació no s’ha vist afectada. D’això se’n va recordarTintoré, que va admetre que ells van ser els primers sor-presos, gratament.
33 Al marge d’aquest eix, la futu-ra millora de la Diagonal, l’estiu que ve, pot afectar la H-8; la del Paral·lel, la D-20 i la H-16; la del pont de Marina a l’altura d’Alí Bei, a la V-21, cosa que afecta l’entorn de Glòries, a la H-12.
33 Adrià Gomila, director de Mo-bilitat de l’ajuntament, va recor-dar que l’ajuntament estableix un pla de contenció per a cada pro-jecte urbanístic en què es té en compte tant el vianant, com el ci-clista, el cotxe i el bus.
Data:08/11/2013
15
2 LAVANGUARDIA DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013
Maria Friedman
L’escriptora mallorquinaCarmeRiera (65) va ingres-
sar ahir en la Reial Acadèmia Es-panyola després de pronunciar elseu discurs d’ingrés–sobre els viatgersque han passat perles Illes–, replicatper Pere Gimferrer.PÀGINA 32
Carme Riera
La concessió de l’indult alconductor kamikaze –que
ahir el Supremva anul·lar– va cau-sar certa polèmica en saber-seque un fill del minis-tre de Justícia treba-lla al despatx d’advo-cats que va tramitarla petició de lamesu-ra de gràcia. PÀG. 26
MINISTRE DE JUSTÍCIAAlberto Ruiz-Gallardón
Els talibans pakistanesosvan elegir Fazlullah (39)
nou cap en substitució de Meh-sud. Anomenat Mul·là Ràdio perles seves arenguesradiofòniques, va im-posar els assots pú-blics a la vall de Suati va ordenar l’atac ala Malala. PÀGINA 8
LÍDER TALIBÀ PAKISTANÈSMaulana Fazlullah
LamultinacionalHPha ins-tal·lat a Barcelona el quinzè
centre de serveis al núvol que téal món. El vicepresident deserveis de HP, Enri-que Solbes, estimaque el centre potgenerar fins a 2.000llocs de treball nousPÀGINA 63
Enrique SolbesVICEPRESIDENT SERVEIS HP
L’estrella dels musicalsMaria Friedman (53) torna
al Temporada Alta de Gironaamb un recital de cançons deBernstein i Sond-heim en què ressaltael maridatge estilís-tic entre aquests dosgenis de la cançóamericana. PÀGINA 34
CANTANT i ACTRIU
ESCRIPTORA
ELS SEMÀFORS
SUMARI
c
PEL FORAT DEL PANY
INTERNACIONAL
Enterrament d’un naziEl diari La Repubblica revelaque les restes d’Erich Priebke,el criminal de guerra nazi morta Roma l’11 d’octubre passat, al’edat de 100 anys, reposen alcementiri d’una presó italianano identificada, PÀGINA 8
POLÍTICA
Partits en fallidaEl Tribunal de Comptes alertaque 17 partits polítics estan enfallida tècnica a Espanya. Unió iCiU sumen 21 milions de deute,i IU, 8,5 milions. PÀGINA 17
EDITORIALS
Temes del diaLa conferència política delPSOE; i la rebaixa dels tipusd’interès del BCE. PÀGINA 18
OPINIÓ
Temptacions del PapaGabriel Magalhães analitzala figura del Papa: “És un errortransformar Bergoglio en elPapa perfecte. No existeixenels papes perfectes. Hi ha quiretrata Francesc com AndyWarhol pintava Marilyn Mon-roe. I aquest Papa no és això.El que hagi llegit amb atencióles intervencions al Brasil, l’en-trevista que va concedir a unarevista de jesuïtes i hagi compa-rat aquests documents ambel diàleg amb Scalfari, s’hauràadonat del gran perill d’aquestpontificat: el temps de Francescpot acabar sent un caos debones intencions”. PÀGINA 19
TENDÈNCIES
Caiguda amb retardEl satèl·lit europeu Goceno caurà avui a la Terra,com havia anunciat l’AgènciaEspacial Europea, sinó d’aquídos o tres dies. PÀGINA 26
CULTURA
Llach i Martí i PolLluís Llach, autor d’EstimatMiquel, homenatge a MiquelMartí i Pol als deu anys de laseva mort, declara en una entre-vista a Núria Escur que “em vafascinar el seu rigor intel·lectual;érem còmplices”. PÀGINA 36
ESPORTS
‘Fair play’ sobre rodesLa guerra dialèctica no va ambMarc Márquez i Jorge Lorenzo,que són tot noblesa, i queaquest cap de setmana es ju-guen a Xest el títol mundialde MotoGP en una cursa finald’infart. Ahir es van veure lescares per primera vegada, llunyde l’asfalt, i es van professarrespecte i admiració. PÀGINA 48
ECONOMIA
El benefici de RepsolRepsol va obtenir un beneficiajustat de 1.410 milions d’eurosfins al setembre, un 17,4%menys que el mateix períodede l’exercici anterior. Cal afegirque en el tercer trimestre del’any passat, la petroliera espa-nyola es va apuntar plusvàluesper 200 milions. PÀGINA 56
c
QUÈ ha passat perquè una notícia tan importantcom la baixada del tipus d’interès al mínimhistòric del 0,25% per part del BCE anunciadaahir hagi agafat gairebé tothom de sorpresa?Estem davant una bona o una mala notícia?
Com afectarà el ciutadà? Els tres interrogants, sobretot elsdos primers, no van tenir durant la jornada d’ahir una res-posta uniforme. En un mercat acostumat a predir les cosesamb temps i actuar en conseqüència, quan el consell delBCE en va fer l’anunci públic, a tocar de les 14 hores, es vaproduir una reacció pròxima a l’eufòria: una corba ascen-dent a gran velocitat va recórrer els parquets del Vell Conti-nent. Però va durar molt poc, ja que l’aparent bona novaportava sense dir-ho l’advertència de Mario Draghi de nousriscos per a l’economia europea, que continua dèbil i fràgil.La pujada va durar poc i amb aquesta reflexió va arribar lacaiguda de les borses i van emergir certes pors i expressi-ons que semblaven oblidades. Europa pot entrar en una
mena de japonització a partir de creixements baixos i defla-ció? Els analistes continuen creient que no –els dos casossón diferents–, però la medecina de Draghi ha fet ressorgirels fantasmes. Potser el màxim representant del BCE nomésha volgut deixar clar una vegada més que està disposat a ferel que faci falta per evitar l’entrada en noves zones de tur-bulència. Seria una versió optimista i allunyada d’algunscomentaris que ahir se sentien. Ja ho veurem. I pel que faa com afectarà la butxaca dels ciutadans, en vista de la circu-lació del crèdit, poc. Una mica a les hipoteques i poca cosamés. D’altra banda, per als que pensaven que les reformess’havien acabat és un avís i una crida a continuar fent coses.Perquè la crisi encara no s’ha acabat.
c
c
La xarxa d’autobusos
c
Unrei ambmolta barra
José Antich DIRECTOR
PÀGINES 80
PENSEM QUE...
Assessors a l’ombra
Rambla ambflors pansides
LA SEGONA
ÍNDEX
Fotografiar-se i alternar públicament amb qui estàal poder sempre sembla rendible; fer-ho amb quiestà a l’oposició no és sempre beneficiós. El PSOE
d’Alfredo Pérez Rubalcaba ho ha tornat a comprovar al’hora d’elaborar la voluminosa ponència de la seva confe-rència política, en la qual, coordinats per Ramón Jáure-gui, han col·laborat diversos centenars de persones, dedins i de fora del partit. Alguns ho faran públic, peròd’altres preferiran callar-ho. Per exemple, en matèriad’economia i ocupació o de fiscalitat han col·laborat ambValeriano Gómez i amb Inmaculada Rodríguez Piñerodiversos empresaris i economistes, coneguts i rellevants,que han aportat idees i propostes al document final. Peròni transcendirà el seu nom ni, sens dubte, assistiran al’esdeveniment que avui arrenca al Palau Municipal deCongressos del madrileny Campo de las Naciones. I ésque vincular-se públicament al partit no els faria gairepopulars en els seus sectors respectius.
Barcelona estrenarà el 18 de novembre cinc noveslínies d’autobús d’alta freqüència per completaruna malla horitzontal i vertical que permeti el
desplaçament més ràpid de 180.000 viatgers, el 30% deltotal que avui es mou amb autobús per la ciutat. L’octu-bre de l’any passat ja es van posar en marxa cinc d’aques-tes línies i ara se n’hi sumaran cinc més. Es tracta d’unade les promeses estrella de l’alcalde, Xavier Trias, per alseu mandat. La seva idea és aconseguir una millora subs-tancial en els temps del transport públic barceloní ambuna inversió reduïda. Caldrà esperar que la xarxa entrien funcionament completament per poder valorar si lamesura haurà valgut la pena. En aquella primera experi-ència es van produir alguns problemes per les alteraci-ons en els hàbits dels viatgers que cal esperar que es mi-nimitzin amb una informació més important i encertadaperquè els ciutadans no pateixin tant les conseqüènciesdels canvis introduïts.
Les floristes de la Ramblaes concentren per regalarespelmes a vianants i resarpels seus negocis, que espanseixen. Fa unes setmanesl’Ajuntament va sancionarles floristes per vendre pro-ductes sense llicència: souve-nirs barats. Però, si no venenaixò, què venen? Ja gairebéningú no compra flors...
Unagran sorpresa
Internacional 3Política 10Opinió 18Tendències 24Necrològiques 30Cultura 32Cartellera 40Esports 46Anuncis classificats 51Economia 52
Albert II deBèlgica, habituatal luxe, diu queno arriba a fide mes perquèl’abdicació liva suposar unabaixada de sou.
EI web de
E-KONOMIAEl professor Gay de Liébanaparla avui de l’atur registrat,segons la Seguretat Social.
NOTÍCIAEls pobles amb mala famaa Google.
VIDEONOTÍCIALa cara oculta dels quadres,al descobert.
PARTICIPACIÓEls lectors del webs’oposen a l’impost a lescompanyies d’ADSL perpotenciar el cinema català.
Data:08/11/2013
Títol: La xarxa d’autobusosMitjà: La VanguardiaURL: Edició impresa
16
.
‘El joc d’Ender’ lisomriu a la taquilla
Harrison Ford,‘superstar’
D’un “quedando”a un “sangrando”
Més capacitat. La nova xarxa disposa de vehicles articulats o biarticulats, com el de la fotografia, que dóna servei a la línia H12 per la Gran Via
GENT PÀG. 8 i 9
ÓSCAR MUÑOZBarcelona
Sónmolts els barcelonins que es-tan acostumats des de sempre aviatjar amb el seu autobús, ques’ajusta en una mesura o unaaltra a les seves necessitats i quesenten com a propi. TMB i
l’Ajuntament volen canviaraquesta idea perquè aquest mit-jà de transport s’utilitzi comunaxarxa, de manera similar al me-tro, on es combinen diferents lí-nies per desplaçar-se seguint unesquema fàcil de comprendre.El 18 de novembre, aquest objec-tiu serà més a prop. S’estrena-
ran cinc rutes d’altes presta-cions que se sumaran a les altrescinc que es van posar en serveil’octubre de l’any passat. Així,per fi, hi haurà unamalla que co-brirà àmplies zones de la ciutat ique espera 180.000 viatgers
Error en latranscripciódel cas Raval
LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU
El pagament ambmòbil de l’àrea verdaté 1.300 usos diaris
TRIBUNALS PÀG. 5
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Carmen Andrésopta a la candidatura
Autobusos enxarxa
Arrencada suaude l’ApparkB
Divendres,8denovembredel2013
El PSC ja preparales primàries
MOBILITAT PÀG. 3
B a r c e l o n a
Entrada Expominer: 7,5€. Niños: 5,5€. (Hasta 5 años gratis). Incluye acceso a Colecciona - Entrada Colecciona: 3€www.expominer.com
Con la colaboración de:
8-10 NoviembreRecinto Montjuïc
MUNICIPAL PÀG. 4
cBarcelonaestrenael 18denovembrecincnoves líniesd’altafreqüència ambquè teixiràunamalladedeu rutesque transportaràel 30%dels viatgersdel bus
Data:08/11/2013
Títol: Autobusos en xarxaMitjà: La VanguardiaURL: Edició impresa
17
Data:08/11/2013
2 LAVANGUARDIA V I U R E DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013
(el 30% del total que ara viatja enles 102 línies que té TMB).D’aquestes noves superlínies
(vegeu gràfic superior), tres sónhoritzontals i dues verticals. Entotal, sumen 49 quilòmetres derecorregut –98 si es compten se-paradament els trajectes d’anadai de tornada– equipats amb 233parades. L’H8 (Camp Nou-LaMaquinista), que substitueix la15 i es prolonga pel districte deSant Andreu, disposarà de fre-qüències d’entre sis i set minutsamb busos articulats. L’H10 (Ba-dal-Olímpic de Badalona) ocupael lloc de la 43 i la 44, i també tin-drà un vehicle doble cada sis oset minuts. Tindrà una nova líniad’aportació –la 143– de La Pau aSant Adrià. L’H16 (Paral·lel-Fò-rum) no substituirà cap ruta iseguirà el litoral amb una fre-qüència de set o vuit minuts mit-jançant busos estàndard. La V3(Zona Franca-Can Caralleu) faràdesaparèixer la 72 i tindrà fre-qüències cada 6 o 7 minuts ambbusos articulats. Finalment, laV17 (Carmel-Port Vell) adoptaràuna forma diferent a les altres, jaque, tot i ser una ruta vertical, in-corporarà al traçat una línia apor-tadora que anirà de Vallcarca alCarmel. Disposarà d’un vehicleestàndard cada 7 o 8 minuts.La posada en marxa d’aques-
tes rutes n’afectarà catorze de lesactuals. Cinc desapareixeran (15,43, 44, 72 i 28), perquè en granpart del recorregut coincideixen
amb les noves, i nou més (14, 16,19, 34, 36, 40, 41, 62 i 66) modi-ficaran –en la majoria de casosescurçaran– els recorreguts peradaptar-se als de les que s’es-trenaran. Un canvi important, ensuma, que requerirà un tempsd’adaptació dels viatgers, per a laqual cosa TMB destinarà 200informadors que seran a les pa-rades.Alguns veïns de diferents zo-
nes afectades per aquests canvishan expressat les seves queixes.La companyia i l’Ajuntament hanorganitzat sessions de participa-ció als districtes pels quals discor-ren les línies per explicar les mo-dificacions. “Globalment, els usu-aris tindran avantatges, podran
connectar amb una veritable xar-xa amb més bones freqüències itemps d’esperamenors”, va expli-car ahir el director general d’au-tobusos de TMB, Jaume Tintoré.“Ara sí que podem parlar de
xarxa d’autobusos. Volíem ferun salt qualitatiu i animar la gentque utilitzi l’autobús, seduir elclient ocasional i també l’habitu-al”, va manifestar Tintoré. Per-què, aspecte fonamental, la qües-tió prioritària és guanyar passat-ge sense que això suposi sobre-cost per a l’empresa, que no pas-sa precisament pel seumillormo-ment econòmic. “L’única mane-ra que teníem de créixer –vaprosseguir– era posar més vehi-cles en circulació, la qual cosa im-
plicava destinar-hi més recur-sos, o bé canviar el model i feraquesta nova xarxa”. Així, si lescoses van com esperen els res-ponsables d’aquesta companyia,no hi haurà increment en lafactura d’operació. Segons asse-guren,TMBdesplega les noves lí-nies sense gastar més. L’Ajunta-ment de Barcelona sí que hi haposat diners. Ha invertit dos mi-lions d’euros per adequar la viapública a aquest nou servei (car-rils bus, modificacions semafòri-ques, parades...). En la primerafase el municipi va dedicar-hi600.000 euros.Una de les claus de l’operació,
com s’ha dit, és que amb la im-plantació d’aquestes rutes se su-
ELS INTERCANVIS
La nova xarxa facilitaels transbordaments;el 70% durarà menysde cinc minuts
AUTOBUSOS EN XARXA CANVIS EN EL TRANSPORT PÚBLIC
Trias, contrari a fortes pujades tarifàries
LA VANGUARDIAFONT: TMB
LÍNIES EN FUNCIONAMENT LÍNIES QUE S’ESTRENARAN EL 18 DE NOVEMBREH12 D20 V7 V3H6 H16H10H8V21 V17
Les deu línies de bus d’altes prestacions
Diagonal MarDiagonal Mar
La PauLa Pau
Fabra i PuigFabra i Puig
MontbauMontbau
Z. UniversitàriaZ. Universitària
CollblancCollblanc
D20
D20
V7
V21
H6
H8
H16
V21
Parcde la
Ciutadella
Parcde la
CiutadellaH16
H12Besòs/VernedaBesòs/Verneda
H6
Pg. MarítimPg. Marítim
V17
Port VellPort Vell
V17
V7 SarriàSarriàSarriàSarrià
Zona FrancaZona Franca
H12
GornalGornal
CollblancCollblanc H10
Pl. LessepsPl. Lesseps
Via Augusta
Via Augusta
Travessera de GràciaTravessera de Gràcia
Pg. delaZona
Franca
Pg. delaZona
Franca
Parc Valld’HebronParc Valld’Hebron
Túnel dela RoviraTúnel dela Rovira
Diagonal
Diagonal
Ronda de DaltRonda de Dalt
LaRambla
LaRambla
CarmelCarmel
EspanyaEspanya
Paral·lelParal·lel ViaLaietana
ViaLaietana
Ernest LluchErnest Lluch
Pg. de
Gràcia
Pg. de
Gràcia
Pl. TetuanPl. Tetuan
Marina
Marina
Av. Diagonal
Av. Diagonal
Plaça deles GlòriesPlaça deles Glòries
Pg. MarítimPg. Marítim
Av. Meridiana
Av. Meridiana
St. AntoniM. ClaretSt. AntoniM. Claret
Gran ViaGran Via
ValènciaValència
MallorcaMallorca
Travesserade les Corts
Travesserade les Corts
Av.Josep
Tarradellas
Av.Josep
Tarradellas CòrcegaCòrcega
RossellóRosselló
IndústriaIndústria
La MaquinistaLa Maquinista
H8
H10
fins alOlímpic deBadalona
fins alOlímpic deBadalona
TaulatTaulatAv. IcàriaAv. Icària
V3
V3
Catorze línies ‘velles’ afectades
LA FACTURA
L’Ajuntament hadedicat dos milionsa millores viàries;TMB no té sobrecost
]Tothom sap que els comp-tes del transport públic noestan en el millor moment,amb un fort endeutament,caigudes de l’afluència deviatgers i reducció de lesaportacions públiques. I laprincipal empresa operadora–TMB– tampoc no va bé desdel punt de vista financer.L’alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, que ahir va visitarel centre de control d’autobu-sos del Triangle, va instar aaconseguir un acord entre lesdiferents administracions per
fixar un marc estable queasseguri la continuïtat delservei.La solució, al seu entendre,
no passa per demanar mésdiners als usuaris. “El preudel bitllet pot pujar una mica–va manifestar– però en situa-cions de crisi no sóc partidarique ho faci gaire”.El camí és “augmentar els
ingressos per altres vies”. Iaquí va citar el pla de patro-cini de la companyia pelqual es podran esponsorit-zar estacions de metro. Però
la qüestió clau, va insistir, ésque les administracions escomprometin. “Estem enuna situació molt estranya–va prosseguir–: l’Ajunta-ment augmenta la seva apor-tació mentre altres adminis-tracions la mantenen i l’Es-tat la baixa”.Per això, l’alcalde va propo-
sar “un pla que duri cinc osis anys” perquè “no podemestar cada any pendents delque passarà el següent”. Lesconverses amb el ministreCristóbal Montoro, amb qui
Trias s’ha reunit recentmentper abordar el finançamentdel transport públic, conti-nuaran. “Ens ha dit que femels nostres plantejaments aveure què hi poden fer”, vaexplicar l’alcalde. En qualse-vol cas “no anirem a parar lamà –va advertir–, nosaltresfem i farem els deures sentmés eficaços”.La nova xarxa d’autobusos,
que Trias no va dubtar a qua-lificar de “revolució”, és, se-gons el seu parer, un exem-ple del que cal fer.
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
18
DIVENDRES, 8 NOVEMBRE 2013 V I U R E LAVANGUARDIA 3
primeixen o se’nmodifiquen d’al-tres. Els corredors es dissenyenper cobrir àrees d’alta demanda, iper això es posa en circulació laquantitat de material mòbil ade-quada, se separen les parades i esfan les adaptacions als carrers ne-cessàries per oferir freqüències ivelocitats comercials elevades du-rant tot el dia. Entre les set delmatí i les nou de la nit els inter-vals de pas oscil·laran entre elscinc i els vuit minuts.La resposta dels usuaris fins
ara és positiva. Segons un estudide TMB, posen una nota mitjana
a les cinc primeres línies de 7,6sobre 10. I el creixement de l’úsd’aquestes rutes és superior aldel conjunt del servei de super-fície d’aquest operador. Inicial-ment van representar el 12% deles validacions, i ara són el 16%.L’experiència acumulada ha
servit per fer aquest nou pas, queno serà l’últim, ja que el projectecomplet de la nova xarxa d’auto-busos disposa de 28 línies. Lacompanyiamanté la previsió d’es-trenar-ne quatre o cinc cada any.Tintoré va explicar que treballenen el nou paquet, però encara no
hi ha números ni calendari.En disposar de deu línies en
funcionament, aquesta nova xar-xa permetrà fer intercanvis i co-brir trajectes més llargs. Fertransbordaments no és habitualals autobusos de Barcelona, peròamb aquest servei d’altes presta-cions s’espera que creixin. El70% d’aquests punts de connexiópermeten canviar d’una ruta auna altra en menys de cinc mi-nuts. I per facilitar aquesta opera-ció, les parades s’han senyalitzatde manera especial i, fins i tot,s’han dibuixat encaminaments ales voreres. A més, s’ha aprofitatla implantació d’aquesta segonafase per millorar aquest aspecteen les línies de la primera.Un servei de transport públic
que circula pels carrers està expo-sat a una gran quantitat de condi-cionants externs que poden afec-tar-ne la regularitat, des d’acci-dents fins a talls de carrers permanifestacions o els embussosmés o menys freqüents en unaciutat densa com Barcelona. Perfacilitar les coses a aquestes no-ves línies, l’àrea de Mobilitat del’Ajuntament ha implantat millo-res viàries, entre les quals desta-quen les regulacions semafòri-ques especials que afavoreixenels autobusos en els grans eixosper on passen. En aquesta segonafase s’han modificat 200 cruïlles,tant per a les rutes que s’estrenenaquest mes com per a les que jaestaven en servei. “Es tracta dedonar avantatge al transport pú-blic sense perjudicar el privat”,va explicar el director municipalde serveis deMobilitat, AdriàGo-mila. En una desena d’intersec-cions crítiques s’han posat dispo-sitius més avançats que detectenels autobusos i els donen mésverd de manera automàtica.c
LES MILLORES
S’han modificatels semàfors en200 cruïlles per donaravantatge als busos
DAVID AIROB
L’aplicació evita haver de passar pel parquímetre
Pàrquingsenseestrès
ANA JIMÉNEZ
Reticències adonar les targetes
EL FUTUR
La idea és obrirquatre o cinc líniesnoves cada any fins auna xarxa de 28
ÓSCAR MUÑOZBarcelona
N o s’esperaven xi-fres elevades. Alcontrari, volumsd’ús inicials mo-destos, que crei-
xin a poc a poc, sense presses.L’ApparkB, el sistema de paga-ment amb telèfonmòbil de l’es-tacionament regulat als carrersde Barcelona, que es va estre-nar el 2 de setembre passat, haassolit les 1.300 operacions dià-ries. Aquesta xifra representael 2% del total d’aparcamentsque es registren en aquestsmo-ments als parquímetres de laciutat. És un valor discret, peròmés elevat del que s’esperavaper a aquesta arrencada a BSM,l’empresa municipal responsa-ble de la gestió.La primera setmana de fun-
cionament de l’ApparkB no-més es va utilitzar 50 vegadesper jornada. Ara, lamitjana perdia s’incrementa cada setmanaen uns 200 usos. L’objectiu ésque d’aquí a un any s’hagi asso-
lit el 10%, un percentatge simi-lar al d’altres ciutats europeesque han posat en marxa ser-veis d’aquest tipus.“Encara tenim un nivell d’ús
bastant baix –reconeix a LaVanguardia la segona tinentad’alcalde i presidenta de BSM,Sònia Recasens–, però és méselevat que el que prevèiem. Enaquesta fase inicial hem volgutser prudents, anar a poc a poc,i assegurar-nos que el sistemarespon bé, que és prou robust”.Perquè, insisteix l’edil, “el pit-jor que pot passar a un serveid’aquest tipus és que falli, atèsque es perdria la confiançadels usuaris”. Quan aquesta ar-rencada s’hagi consolidat, afe-geix, “farem campanyes d’in-formació més potents perquècreixi a més velocitat”.
Entre el 2 de setembre i el 25d’octubre, el sistema va emetre33.393 tiquets digitals, 26.739dels quals eren de places del’àrea blava i 6.654, verda. Finsal 31 d’octubre l’app es va des-carregar 24.266 vegades (15.670per a dispositius iOS i 8.596 pera mòbils i tauletes Android). Amés, s’han obert 192 comptes deflotes de vehicles.
En aquests moments, asse-guren els responsables deBSM, l’ApparkB és el sistemade pagament ambmòbil de zo-nes d’estacionament regula-des a la via pública amb mésusuaris d’Espanya, tant ennombres absoluts comen rela-tius. Barcelona té 54.000 pla-
ces d’aquest tipus, però si esdescompten les que habitual-ment utilitzen els veïns –lama-joria gratuïtament–, el percen-tatge de pagament amb smart-phone ascendeix a un gensmenyspreable 10%, segons elscàlculs de BSM.Sònia Recasens destaca que a
mesura que s’utilitza l’aplicacióse’n descobreixen els avantat-ges (que es paga exactamentpel temps que s’aparca, que car-rega automàticament el cobra-ment a la targeta o que generaimmediatament un rebut vir-tual, entre d’altres prestacions).“Els usuaris comproven que ésfàcil i còmoda, i ells mateixos larecomanen; així se’n va este-nent la utilització”.El grau de coneixement en
aquesta fase de llançamenttambé és discret. L’últim son-deig d’opinió de La Vanguar-dia sobre la ciutat de Barcelo-na (vegeu l’edició del 21 d’octu-bre passat) indicava que el52,9% dels barcelonins ja co-neixia l’existència d’aquest ser-vei i el 47,1%, no.c
Cada setmana, lamitjana diària creix en200 usos; en un any espreveu que concentriel 10% de l’aparcament
]El principal problemaper a la popularització denous serveis com l’Ap-parkB és la reticència demolts potencials usuaris afacilitar en les aplicacionsde smartphones númerosde targetes de crèdit. Elsresponsables de l’Ajunta-ment de Barcelona ho sa-ben bé, però confien queaquesta situació s’aniràsuperant ràpidament, so-bretot gràcies a l’empentadels ciutadans més joves,acostumats a les eines digi-tals i el comerç electrònic.“Barcelona està cridada a
jugar un paper especial enaquest àmbit –subratlla latinenta d’alcalde SòniaRecasens– per la seva con-dició de capital mundialdel mòbil, i ho ha d’aconse-guir fent que les novestecnologies siguin molt aprop del ciutadà”.Les condicions són bo-
nes perquè la penetraciódels telèfons intel·ligentsa la capital catalana i laseva àrea metropolitanaja és del 70%, superior ala del conjunt d’Europa ide les seves principalsconurbacions.
A l’alça. Fa un any, lescinc primeres línies tenienel 12% de les validacionsdel bus. Ara sumen el 16%
El pagament de l’àrea verda amb el mòbil compleixun mes amb 1.300 operacions al dia, el 2% del total
Data:08/11/2013
19
08/11/13EL PAIS (EDICION CATALUÑA)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 46.086 EjemplaresDifusión: 37.404 Ejemplares
Página: 1Sección: CATALUÑA Valor: 666,00 € Área (cm2): 87,1 Ocupación: 9,21 % Documento: 1/1 Autor: CAMILO S. BAQUERO, Barcelona Núm. Lectores: 149616
Cód: 76006579
Data:08/11/2013
Títol: Barcelona estrenará cinco nuevas líneas del bus rápido en una semanaMitjà: El PaisURL: Edició impresa
20
20societat
DIVENDRES, 8 DENOVEMBREDEL 2013 ara
TRANSPORT
Barcelona redibuixa el bus ambcinc líniesmés de la nova xarxa
Barcelona farà el 18 de novembreun pas important en la transfor-mació de la xarxa de bus. Sumaràcinc línies a les cinc ja existents imultiplicarà, així, la seva capacitatde funcionar comunamalla.
autobusos. De les cinc línies ques’incorporen, quehan requerit unainversióprèviadedosmilionsd’eu-ros, n’hi ha tresd’horitzontals i du-es de verticals. Suposen l’elimina-ció de cinc línies de les convencio-nals –la 15, la 28, la 43, la 44 i la 72–imodificacions en el recorregut denoumésque, en lamajoriadecasos,s’escurcen.
En horitzontal, s’estrena la líniaqueconnecta elCampNou iLaMa-quinista, la que enllaça Badal il’OlímpicdeBadalona–que implicala creació d’una nova línia, la 143,per reforçar el lligam entre les du-es ribes del Besòs–, i la que uneix elParal·lel i el Fòrum, que comporta-rà canvis en les línies 14, 36 i 41. Pelque faa lesverticals, s’inauguraràeltraçat que enllaça la Zona Franca iCanCaralleu,quemodificael recor-regut de les línies 34 i 66; i el queuneix el Carmel i el Port Vell, que
implicaràalgunamodificacióen leslínies 19 i 40. Es calcula que un diafeiner qualsevol a partir de l’entra-daenfuncionamentd’aquestes líni-es, uns 180.000 viatgers podran ferservir la nova xarxa –que funcionaambfreqüènciesdepasd’entrecinci vuit minuts, entre les set del matíi les nou de la nit– i que pujarà del10%al 13%elnombredepassatgersque fan un transbordament –entreautobús– per als seus trajectes.
Tot i labaixadad’usuarisal trans-port públic –el busos de TMB, perexemple,vanperdreun1,3%depas-satgers entre el gener i el setembreen relació a l’any anterior–, l’Ajun-tament defensa que les xifres de lanova xarxa són bones: ha passatd’atreureel 12%delspassatgersasi-tuar-se en el 16%. Ara, però, s’intu-eix un nou període de desconcertfins a la familiarització dels usuarisamb els canvis.e
MARIA ORTEGA
BARCELONA. Apartir del dilluns 18de novembre, quan entrin en fun-cionament cinc noves línies de laxarxa de bus de Barcelona, es pre-veu que un de cada tres passatgersdel bus ja podrà fer els seus despla-çaments amb aquests traçats ques’entrecreuen entre ells –amb líni-esverticals,horitzontals i algunadediagonal– per fer més fàcils elstransbordaments i imitar, en certamanera,el funcionamentdelmetro.Si l’anypassats’inauguravenlespri-meres cinc línies d’aquesta malla–amb un total de 28 que s’anirandesplegantdemaneraprogressiva–,amitjansd’aquestmes laxifraesdo-blarà i el sistemapodrà començar afuncionar, comremarcava ahir l’al-calde de Barcelona, Xavier Trias,com una autèntica xarxa.
Prendran protagonisme, doncs,les àrees d’intercanvi, on es passa-rà d’una d’aquestes noves línies auna altra a través d’uns desplaça-ments –de parada a parada– queTransports Metropolitans de Bar-celona (TMB)calculaqueenel70%dels casos no arribaran als cincmi-nuts. Els itineraris estaran senya-litzatsa lesmateixesparades i, tam-bé, en plafons informatius i mar-ques de direcció. Hi haurà 200 in-formadors que a partir de dillunsajudaranelsusuarisa familiaritzar-se amb el nou funcionament dels
A partir dels 18 de novembre, un 30% dels passatgers en faran ús
Font: TMB / Gràfic: L. Feliu
V17H8H8
V7
V7
V21
V21
H12H12
D20
D20
H6
H6
V17
V3
V3
V17H
H6La Maquinista
Carmel
Port Vell
Paral·lel
Fòrum
Olímpic de Badalona
Camp Nou
BadalH10
Can Caralleu
Zona FrancaV3
V3
V21
c de BadalonaOlímpicpicpdall
La MaquinistaaM
Trams verticals en servei
Trams horitzontals en servei
Nous trams horitzontals
Tram diagonal en servei
Nous trams verticals
H16H16
H10
Plànol de la nova xarxa de busEls nous trams s’inauguren el 18 de novembre.
H110
H
D20Camp Nou
Ba
H8
H
Substitueix la línia 15
D20V17Port llt VelPo V17ort VellVelor
Substitueix la línia 28 i implica fer canvis en el recorregut de les línies 19 i 40 per evitar solapaments.
Font: T
FFNo substitueix cap línia existent. Coincideix en parts del recorregut amb les línies 14, 36 i 41, que experimenten canvis.
VZona Francana
V3Zona Francaa
Substitueix la línia 72. Coincideix en parts del recorregut amb les línies 34 i 66, que per evitar solapaments experimenten canvis.
H122
H10
Fòrurum
Substitueix les línies 43 i 44 . Per reforçar el lligam entre les dues ribes del Besòs, es crea la línia 143.
Els floristes de la Rambla, de dol pels souvenirs
La guerra dels souvenirs a laRam-bla no afluixa. La negociació entrefloristes i Ajuntament per deter-minar què poden vendre aquestesparades ha entrat en un atzucac.Després que el consistori prohibísque oferissin tot tipus de souve-nirs –i s’imposésunamulta de 750euros a qui ho feia–, els floristeshan rebutjat l’última ofertamuni-cipal i lesposicions continuenallu-nyades. Els paradistes denuncienque les vendes els han caigut un70%ihanpresentatunaqueixaa lasíndica de la ciutat. Ahir encenienespelmes en senyal de protesta.CÈLIA ATSET
■ El meteorit que va caure al febrera Rússia brillava com 30 sols
El meteorit que va caure al febrer a Txeliàbinsk,Rússia, i va provocar una gran explosió és el mésgran que ha caigut des del 1908. La seva brillantorequival a la de 30 sols, segons un estudi publicatper la revista Nature que coincideix amb lapublicació de més dades a la revista Science.Investigadors de la NASA i de l’Acadèmia de lesCiències de Rússia han analitzat vídeosenregistrats durant la caiguda per aficionats icàmeres de seguretat i han calculat que una granroca de 20 metres va explotar a 30 quilòmetresd’altitud. En el procés, tres quartes parts delmeteorit es van evaporar i la resta es va convertiren pols. Entre 4.000 i 6.000 quilos van arribar atocar terra. La peça més gran pesava 650 quilos iera una condrita d’uns 4.450 anys d’antiguitat.L’objectiu dels científics és reconstruir-nel’entrada a l’atmosfera per contribuir al disseny desistemes per protegir la Terra de futurs impactes.MÒNICA L. FERRADO
enbreu
La Federació Catalana d’ONGs per la Pau, els DretsHumans i el Desenvolupament (FCONG) vadenunciar ahir en un comunicat que elspressupostos del Govern per al 2014 “no reservenni un euro per al treball de cooperació, pau i dretshumans de les ONG”. La FCONG assegura que ja”no hi ha hagut cap ajut per a les ONG els anys2012 i 2013”, anys en què no s’han obert novesconvocatòries de subvencions, i lamenta que elsrecursos destinats a l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupament (ACCD), 7 milionsd’euros aquest 2013, baixin encara més, fins als6,2 milions d’euros, el 2014. D’aquesta quantitat,el comunicat denuncia que “gairebé la meitat sónper sostenir la mateixa agència”.
■ La meitatdel pressupost català encooperació, per sostenir l’Agència
El Tribunal Suprem va anul·lar ahir l’indult que elgovern espanyol va concedir a un conductorkamikaze condemnat a 13 anys de presó percircular en sentit contrari a l’AP-7, a València, i queva provocar la mort d’un jove en un accident detrànsit. En la resolució, després de tres dies dedeliberacions, el tribunal accepta el recurs de lafamília de la víctima, però l’execució queda ensuspens durant tres mesos, en què el governespanyol podrà corregir els defectes de l’indult. Eldesembre del 2012 el govern espanyol va indultarel conductor, que va quedar en llibertat desprésde pagar una multa de 4.000 euros. El ministre deJustícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va defensarl’indult després que la família de la víctimademanés al govern espanyol una rectificació.
■ El Suprem anul·la l’indultal conductor kamikazede València
EFE
Data:08/11/2013
Títol: Barcelona redibuixa el bus amb cinc línies més de la nova xarxaMitjà: AraURL: Edició impresa
21
Cataluña
La moción se aprueba con los votos favorables de los grupos de CiU, PSC y PP
El Parlament avala la externalización de la gestión de la publicidad de TV3
BARCELONA- El Parlament avaló ayer que se externalice la gestión de la publicidad en Televisió de Catalunya (TV3), como propone el consejo de gobierno de la Cor-poración Catalana de Medios audiovisuales (Ccma) CCMA, con los votos a favor de CiU, PSC y PP. ERC había presentado en la cáma-ra catalana una moción que no prosperó, donde se rechazaba esta externalización, y que apoya-ron ICV y CUP, mientras que C’s se abstuvo.
CiU defendió esta subcontrata-ción porque, «aunque el trabajo de los profesionales del departa-mento comercial de TV3 es exce-lente, no es sufi ciente y hay que buscar ‘partners’ para competir con el duopolio Mediaset–Ante-
L.R. televisión autonómica hace una «fi esta separatista».
Jordi Cañas (C’s) expresó su perplejidad por la decisión de ERC de llevar este asunto a deba-te en el Parlament, puesto que mantiene un acuerdo de estabili-dad parlamentaria con CiU, y
aseguró que «son los republicanos y no el gobierno catalán quienes controla la CCMA», por lo que les emplazó a que «defi endan medios independientes, no independen-tistas».
na 3», según declaró el diputado convergente Albert Batalla.
El PSC defendió el sentido de su voto porque, en palabras de su portavoz en el Parlament, Mauri-ci Lucena, «es una decisión que tomó el consejo de gobierno de la Ccma, y no es adecuado que el Parlament tenga la tentación de inter-ferir permanente-mente en aspectos de gestión».
Desde el PP, la diputada Marisa Xandri aseguró que su grupo es partida-rio de que en esta y en cualquier proceso de externalización, se mantengan los derechos de los trabajadores, y criticó el trata-miento que TV3 da al debate so-beranista. Además, afi rmó que la
Según Sergi Sabri (ERC), exter-nalizar la publicidad es un error irreparable porque supone «ceder a la presión de grandes grupos privados, porque no solo se lleva-rá la experiencia de 30 años del departamento comercial de TV3, sino también su cartera de clien-tes».
Marta Ribas, de ICV, lamentó el sentido de voto del PSC y aseguró que «han demostrado si la política la hacen pensando en los ciuda-danos o en quien ha levantado el teléfono para llamarles. ¿Ustedes hoy, a quien defi enden?». Desde la CUP, David Fernández conside-ró que con esta externalización, se permitirá que el concesionario de este servicio tenga unos bene-fi cios de 16 millones y dijo que la dirección de la Ccma actúa en este tema «sin dialogo».
LA INICIATIVA
Es una propuesta de la dirección
de la Corporación Catalana de
Medios de Comunicación
El PP denuncia que Trias oculta el «défi cit educativo» del Govern
BARCELONA- El presidente del grupo del PP en el Ayunta-miento de Barcelona, Alberto Fernández, denunció ayer que el alcalde, Xavier Trias, «vuelve a someterse y a sumir los recor-tes, en este caso educativos, de la Generalitat».
El Govern aportará quince millones menos al Consorcio de Educación de Barcelona (CEB), pasando de los 44 millo-nes destinados en 2012 a 28,8 en 2014, una reducción del 34 por ciento.
La concejal popular, Belén Pajares, lamentó que «ya no sorprende que tras el anuncio del Govern, Trias actúe en plan causa–efecto y anuncie un in-cremento de quince millones, una cifra que casualmente cubriría la rebaja de las aporta-ciones de Mas».
L .R.
En octubre de 2012 entraron en
circulación las cinco primeras
líneas de la nueva «Xarxa bus»
que busca dinamizar la movilidad
entre los extremos de la ciudad
Shooting
La nueva red ortogonal de buses
se amplía con cinco líneas más
BARCELONA- El próximo lunes 18 de noviembre empezarán a circular cinco nuevas líneas de autobús en la Ciudad Condal. De éstas, tres recorrerán Bar-celona entre el Llobregat y el Besòs y otras dos entre el mar y la montaña. Esta incorporación se enmarca en el despliegue paulatino de la «Xarxa Bus» que busca desarrollar un red ortogonal de buses que recorran largas distan-
L .R. cias en el menos tiempo posible de norte a sur y de este a oeste.
Este nueva forma de concebir la movilidad en transporte público em-pezó a implantarse en octubre del año pasado, cuando se incorporaron las líneas D20, H6, H12, V7 y V21. En me-nos de dos semanas, entrarán en funcionamiento las líneas H8 (Camp Nou-La Maquinista), H10 (Badal-Olímpico de Badalona), V3 (Zona Franca-Can Caralleu), V17 (Port Vell-
Carmel) y H16 (Paralelo-Foro). Las cuatro primeras sustituirán líneas de bus convencionales, mientras que la última, la H16 se solapará con otras tres ya existentes. Así, desaparecerán las líneas número 15, 43, 44, 72 y 28, mientras que la 14, 16, 19, 34, 36, 40, 41, 62 y 66 verán su recorrido modifi -cado.
Una «auténtica revolución»Desde ayer, se informa a los usuarios de estos nuevos cambios en el servicio de buses urbanos barceloneses. La implantación de estas nuevas cinco líneas supone una inversión de 2 mi-llones de euros y la remodelación de 233 paradas. En total, 91 vehículos estándares y articulados prestarán este servicio a lo largo de 98 kilómetros. Según Transports Metropolitans de Barcelona, la frecuencia de paso de estos buses es de entre cinco y ocho minutos. Para el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, se trata de una «auténtica revolución» en la manera de moverse por la capital catalana. De hecho, uno de los objetivos de la «Xarxa bus» es facilitar a los ciudadanos sus despla-zamientos laborales y captar así nue-vos usuarios. Según Trias, la amplia-ción de la red conllevará que alrededor del 30 por ciento de los pasajeros que usan el transporte público por motivos laborales lo haga en este tipo de líneas de altas prestaciones.
Cuando los nuevos buses ya estén en circulación, quedarán otras siete líneas a introducir para culminar la implantación de la «Xarxa bus».
4 Viernes. 8 de noviembre de 2013 • LA RAZÓN
Data:08/11/2013
Títol: La nueva red ortogonal de buses se amplía con cinco líneas másMitjà: La RazónURL: Edició impresa
22
Data:04/11/2013
Títol: L’Ajuntament de Badalona i TMB acorden que la nova línia H10 arribi a la ciutat de BadalonaMitjà: Ajuntament de BadalonaURL: clica aquí
23
Títol: Cinco nuevas líneas de bus de la red ortogonal circularán desde el lunes 18 en BCNMitjà: elPeriodicoURL: clica aquíData:
07/11/2013
24
Títol: La nova xarxa de bus s’amplia el 18 de novembre amb cinc líniesMitjà: Hora PuntaURL: clica aquíData:
07/11/2013
27
Data:07/11/2013
Títol: Cinc noves línies de bus de la xarxa ortogonal començaran a circular el 18 de novembreMitjà: BTVURL: clica aquí
30
Data:07/11/2013
Títol: Nova Xarxa de BusosMitjà: AraURL: clica aquí
32
Data:07/11/2013
Títol: Barcelona doblará la nueva red de bus el 18 de noviembre con el estreno de cinco líneasMitjà: El EconomistaURL: clica aquí
34
Data:07/11/2013
Títol: Barcelona estrenarà 5 noves línies d’autobús d’altes prestacionsMitjà: Cadena SerURL: clica aquí
36
Data:08/11/2013
Títol: Tot llest per cinc noves línies d’autobúsMitjà: AraURL: clica aquí
38
FILOSOFIA. La capital catalana posa a prova un nou conceptede mobilitat urbana més eficient
NOVA XARXA DE BUSOSINTUÏTIVA. La innovadora estructura és més comprensible per als ciutadans
SOSTENIBLE. Els vehicles que integren la flota són els menys contaminants d’Europa
BCN estrena dilluns cinc noves línies
MONOGRÀFIC. TRANSPORT PÚBLIC el Periódico 15 de novembre del 2013
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Data:15/11/2013
Títol: Nova Xarxa de BusosMitjà: elPeriodicoURL: Edició impresa
39
Data:15/11/2013
Publicitat el PeriódicoDIVENDRES15 DE NOVEMBRE DEL 20132
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
40
Data:15/11/2013
Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico 3
La nova xarxa barcelonina d’autobusos afavoreix els desplaçaments quotidians dels barcelonins en diversos sentits
1/ Entre les 07.00 i les 21.00 hores, durant els dies laborables, la freqüència de pas serà més alta, entre 5 i 8 minuts.
3/ En cada línia circulen els vehicles amb el màxim de places que permeten les característiques de l’itinerari, augmentant així la seva capacitat. Per
exemple, a la H12 s’estan fent proves amb autobusos biarticulats híbrids amb una longitud de 24 metres.
2/ La xarxa és més intuïtiva i més senzilla d’utilitzar, fins i tot per als viatgers no freqüents o els tu-ristes. La disposició regular i la nomenclatura
lògica de les línies ajuda a comprendre i memoritzar millor el funcionament de la xarxa (la D indica que la línia és dia-gonal; la H, que és horitzontal; i la V, vertical).
4/ La xarxa d’autobusos millora la connectivitat espacial, al tenir més enllaços i cobrir més territori.
5/ Millora de la informació estàtica i dinàmica dels passatgers, tant en les parades com a l’interior dels mateixos vehicles.
6/ Es dóna prioritat als vehicles ambientalment avançats, amb la consegüent disminució de la contaminació urbana. En el cas de les cinc
noves línies que es posaran en marxa dilluns que ve, es-taran cobertes per 91 vehicles propulsats per gas natural comprimit, de baixes emissions, o bé per busos amb motors dièsel equipats amb filtres d’eliminació d’òxids de nitrogen i partícules.
Darío Reina II MONOGRÀFICS
Amb l’objectiu d’avançar en una mobilitat sostenible i millorar la qualitat dels des-plaçaments en transport
públic dels ciutadans, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’octubre de l’any passat la implantació d’una nova xarxa d’autobusos regulars a la ciutat, segons criteris de racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, eficàcia i aplicació eficient dels recursos. Consisteix en un conjunt de 28 línies –17 de verti-cals, 8 d’horitzontals i 3 de diagonals– amb trajectes molt més rectes que els que hi havia fins al moment. Això proporciona més regularitat al servei, al mantenir-se el ritme de marxa dels vehicles i evitar-se els girs. Aquestes 28 línies conviuran amb algunes de les que ja existien anteriorment (amb algunes modificacions per evitar sola-paments), així com amb els busos de barri i interurbans.
Dilluns que ve es posa en marxa la segona fase de la nova xarxa d’autobús de Barcelona
93,5 quilòmetres de longitud, amb altes prestacions i elevada connectivitat.
La seva configuració rectilínia farà que per realitzar alguns desplaça-ments sigui necessari combinar dues línies, tal com es fa al metro. Per fa-cilitar aquests transbords, s’ha do-tat d’un nou protagonisme les àrees d’intercanvi, disse nyades segons crite-ris d’accessibilitat i intentant minimitzar els recorreguts a peu entre marquesi-nes (el temps de desplaçament serà inferior a cinc minuts en el 70% dels casos). En aquestes àrees d’intercanvi s’ha instal·lat una nova senyalística (vi-sible ja a Alfons X i a Espanya) que inclou retolació de gran format en les marquesines, plànols detallats de les línies i de l’àrea en qüestió, senyals orientatius dels itineraris de transbord o plafons lluminosos, entre altres re-cursos. “Els intercanviadors són els nusos que garanteixen la xarxa de bus i que li donen sentit”, conclouen fonts municipals.M
L’octubre del 2012 van entrar en mar-xa les cinc primeres línies d’aquest ambiciós pla (D20, H6, H12, V7 i V21). “L’augment d’usuaris que va supo-sar demostra l’eficàcia del servei”, afirmen fonts del consistori.
Ara és el moment d’iniciar una sego-na fase: dilluns que ve, 18 de novembre, començaran a recórrer els carrers de Barcelona cinc noves línies, correspo-nents a eixos d’elevada demanda: la H8 (Camp Nou-La Maquinista), la H10 (Badal-Olímpic de Badalona); la H16 (Paral·lel-Fòrum), la V3 (Zona Franca-Can Caralleu) i la V17 (Port Vell-Car-mel). Durant l’any que ve i els següents s’implementaran la resta de línies, en grups de cinc, fins a arribar a les 28 previstes. “No hi ha una data de fi-nalització perquè es prioritza que el canvi sigui assimilable per a la ciutat, els ciutadans i l’operador”, diuen les mateixes fonts.
Les deu primeres rutes de la renova-da xarxa de busos de la ciutat sumen
APOSTA PEL TRANSPORT PÚBLIC
Beneficis per als usuaris
dPer a la posada en servei de les cinc línies noves ha estat ne-cessari efectuar diverses obres, com la delimitació de nous car-rils bus en alguns trams del car-rer de València, Indústria, Pare Claret, Còrsega, Taulat, Doctor Aiguader, Salvador Espriu, Jon-quera, Carmen Amaya, avinguda d’Icària, Josep Tarradellas o el passeig de la Zona Franca. Tam-bé s’han hagut de traslladar al-gunes parades i construir-ne al-tres de noves.
Treballs per adaptar els carrers i els equipaments
LES REFORMES
Així mateix, s’han instal·lat la-vabos als fi nals de línia que en-cara no en tenien i pantalles d’informació en 30 marquesines, així com 20 parades amb panta-lles que funcionen amb plaques solars. Finalment, s’han realitzat altres actuacions a la via públi-ca, com estrènyer i ampliar vo-reres, traslladar contenidors, moure plataformes i fanals, instal·lar semàfors i reordenar el fl ux del trànsit en determinades zones.
Nou model de mobilitat
www.novaxarxabus.bcn.catTambé es poden realitzar consultes de la nova xarxa via Twitter, utilitzant les etiquetes #nxbus i #busbcn
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
41
Data:15/11/2013
Rda
del
Mig
Pg
Zon
a Fr
anca
Gran Via
Pl de lesGlòries
Pl Lesseps
Rda de Dalt
Trav de Gràcia
Rda Gral. Mitre
Av M. Déu Montserrat
Via Augusta
Sants
Trav de les Corts
Av Diagonal
Av Icària
St. Antoni M. Claret
Av Mer
idiana
Paral·lel
La R
ambl
a
Gra
n d
e G
ràci
a
Rda Litoral
Moll de
Barcelona
Moll de laBarceloneta
Via
Lai
etan
a
Mar
ina
Rda de Dalt
Gran ViaPl Espanya
Pl Pratde la Riba
Via
Aug
usta
Av
J. V
. Foi
x
Av Madrid
Num
ànci
aN
icar
agua
Pau
Cla
ris
Rog
erde
Llú
ria
València
Mallorca
PlPauVila
Pg Marítim
Pg J
oan
de B
orbó
Dr. AiguaderCarmen Amaya Pg Calvell
Pg Taulat
Rb
la P
rimRbla Guipúscoa
Lep
ant Indústria
Còrsega
Rosselló
Creu Coberta
Ed
uard
o C
ond
e
Vallc
arca
Av
Rep
.A
rgen
tina
Pg M. Déu del Coll
Rbla
Car
mel
Av
de l’
Esta
tut
Trav de Dalt
Rda
Guinardó
Pad
illa
Pg Fabra
i PuigEscòciaAv
Bor
bó
Garcilaso
Sagre
ra
St. Adrià
Pl IldefonsCerdà
Pl de lesDrassanes
Pl AlfonsoComín
Pg
Pic
asso
Pg Sta. Coloma
Pg Colom
Gran Via
València
Mallorca
Av Diagonal Beren
guer
de P
alou
Ben
et i
Mat
euTa
rrag
ona
Via
Aug
usta
Mar
ina
Lepa
nt
Gra
n Vi
aC
arle
s III
Pg
de
Grà
cia
Santuari
Gran Vista
Pg
St.
J. B
osco
Ciè
ncie
s
Paral·lel
Pl FrancescMacià
Av Diagonal
Rda de Dalt
Av Jose
p Tarradella
s
Com
te d
’Urg
ell
Rda litoral
Rda
Lito
ral
AvMeridiana
Pg Valldaura
Pl Karl Marx
Pl Catalunya
Pg
San
t Jo
an
Pl Borràs
Av d’EspluguesPg R. Elisenda
de Montcada Pg Bonanova
Pere IV
PARC DE LACIUTADELLA PARC
DIAGONAL MAR
FÒRUM
CEMENTIRIDEL SUD-OEST
UPCCAMPUSNORD
UPCCAMPUSSUD
ESTADIF.C. BARCELONA
SAGRADAFAMÍLIA
PARC VALLD’HEBRON
TÚNELDE LA ROVIRA
PARC GÜELL
PALAUSANT JORDI
ESTADI OLÍMPICLLUÍS COMPANYS CEMENTIRI
DE L’EST
HOSPITALDEL MAR
L’AUDITORI
TNC
ARC DETRIOMF
PARC DEJOAN MIRÓ
ESTACIÓDE SANTS
HOSPITALCLÍNIC
HOSPITALDE LA VALLD’HEBRON
PARC DELLABERINT
PALAU DEPEDRALBES
HOSPITALDE
SANT PAU
PARC CREUETADEL COLL
NUS DELA TRINITAT
CASTELL DEMONTJUÏC
MNAC
UNIVERSITAT
DRASSANES
CATEDRAL
ZOO
PARC ESPORTIUCAN DRAGÓ
CEMENTIRID’HORTA
FIRA DEBARCELONA
MAR MEDITERRÀNIA
FUNICULARDEL TIBIDABO
FUNICULARDE VALLVIDRERA
FUNICULARDE MONTJUÏC
ESTACIÓDE FRANÇA
TELEFÈRICDE MONTJUÏC
FIRA 2
ESTACIÓSANT ANDREUCOMTAL
Gornal
Badal
Camp Nou
Ernest Lluch
Zona Universitària
Can Caralleu Sarrià Montbau
Carmel
Pg. Marítim
Pg. Marítim
Port Vell
Pl. Espanya
Zona Franca
Paral·lel
Fòrum
Besòs/Verneda
Olímpic de Badalona
La Maquinista
Fabra i Puig
H10
V7
H16H16
H12
H8
H6V17
V21V7V3
H6
D20
H8
D20V17V3 V21
H10
H12
Jardinetsde Gràcia
LessepsM. Cristina
Prat dela Riba
Carles IIILes Corts
Estacióde Sants
Pl. IldefonsCerdà
Pl. Espanya
Paral·lel
Correus
Pg. Marítim
Vila Olímpica
Gran ViaPau Claris
Monumental
SagradaFamília
MallorcaPau Claris
JardinsIndústria
Alfons X
V3 Zona FrancaCan Caralleu
V7 Pl. Espanya / Sarrià
V17 Port Vell / Carmel
V21 Pg. Marítim / Montbau
H6 Z. Universitària / Fabra i Puig
H8 Camp Nou / La Maquinista
H10 BadalOlímpic de Badalona
H12 Gornal / Besòs/Verneda
H16 Paral·lel / Fòrum
D20 Pg. Marítim / Ernest Lluch Gran Via
CATEDRAL
H16
Direcció de la línia
Llocs d’interès
Terminal de línia
Funicular de Montjuïc
FunicularParal·lel
IntercanviadorTelefèric de Montjuïc
Alfons X
4 Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico 5
Av. Madrid – Arizala
Av. Madrid – Carles III
Av. Madrid – Joan Güell
Pl. del Centre
Numància – Berlín
Estació de Sants
València – Entença
València – Viladomat
València – Comte d’Urgell
València – Villarroel
València – Muntaner
València – Balmes
València – Pg. de Gràcia
Mallorca – Pau Claris
Mercat de la Concepció
València – Pg. de Sant Joan
València – Diagonal
Sagrada Família
València – Padilla
València – Dos de Maig
València – Rogent
València – Muntanya
Guipúscoa – Bilbao
Guipúscoa – Bac de Roda
Guipúscoa – Selva de mar
Guipúscoa – Cantàbria
Guipúscoa – Rambla Prim
Guipúscoa – Extremadura
Guipúscoa – Biscaia
Av. Pi i Margall – Ricart
Alfons XIII – Santiago
Alfons XIII – Av. del Maresme
Alfons XIII – Sant Lluc
Alfons XIII – Josep M. de Segarra
Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas
H10Badal Olímpic de Badalona
V7
V17
V21
Camp Nou
Cardenal Reig – Av. St. Ramon Nonat
Riera Blanca – Les Corts
Av. Madrid – Arizala
Comandant Benítez – Av. Madrid
Les Corts – Maternitat
Carles III
Les Corts – Vallespir
Les Corts
Numància – Marquès de Sentmenat
Josep Tarradellas – París
Josep Tarradellas – Viladomat
Josep Tarradellas – Francesc Macià
Diagonal – Francesc Macià
Diagonal – Muntaner
Diagonal – Balmes
Jardinets de Gràcia
Jardinets de Gràcia – Rosselló
Rosselló – Bailèn
Pg. de Sant Joan – Còrsega
Indústria – Nàpols
Jardins de la Indústria
Av. Gaudí
Indústria – Independència
Indústria – Freser
Navas de Tolosa – Indústria
Meridiana – Josep Estivill
Meridiana – La Sagrera
Garcilaso – La Sagrera
Berenguer de Palou – Pont del Treball
Berenguer de Palou – Pare Manyanet
Pare Manyanet – Josep Soldevilla
Segre – Borriana
Segre – Torrent Estadella
Parc de La Maquinista
La Maquinista
H8Camp Nou La Maquinista
V3
V7
V17
V17
V21
H6
H8
H10
H12
H16
Font d’En Fargas
IES Ferran Tallada
Gran Vista – Doctor Bové
Santuari – La Murtra
Pl. Gibraltar
Mare de Déu del Coll – Santuari
Mare de Déu del Coll – Baixada Solanell
Mare de Déu del Coll – Pl. Flandes
Vallcarca
Av. República Argentina – Vallcarca
Av. República Argentina – Escipió
Lesseps
Av. Príncep d’Astúries – Guillem Tell
Gal·la Placídia
Via Augusta – Diagonal
Jardinets de Gràcia
Pau Claris – Rosselló
Mallorca – Pau Claris
Pau Claris – Aragó
Gran Via – Pau Claris
Urquinaona
Via Laietana – Metro Urquinaona
Via Laietana – Pl. Ramon Berenguer
Via Laietana – Correus
Correus
Port Vell
Maremagnum
V17Carmel Port Vell
D20
Maremagnum
Port Vell
Correus
Via Laietana – Jutjats
Via Laietana – Argenteria
Via Laietana – Metro Urquinaona
Llúria – Urquinaona
Gran Via – Pau Claris
Llúria – Aragó
Mallorca – Pau Claris
Jardinets de Gràcia
Gran de Gràcia – Jesús
Gran de Gràcia – Travessera de Gràcia
Gran de Gràcia – Metro Fontana
Gran de Gràcia
Lesseps
Bolívar – Ballester
Av. República Argentina – Vallcarca
Vallcarca
Mare de Déu del Coll – Cartago
Mare de Déu del Coll – Baixada Sant Marià
Mare de Déu del Coll – Santuari
Pl. Gibraltar
Santuari – La Murtra
Gran Vista – Doctor Bové
IES Ferran Tallada
Font d’En Fargas
V17Port VellCarmel
H16
H12
H10
H8
H6
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
V17
V21
Paral·lel
Paral·lel – Drassanes
Les Drassanes
Portal de la Pau
Moll de la Fusta
Correus
Pla de Palau
Dr. Aiguader – La Barceloneta
Dr. Aiguader – Pl. del Gas
Pg. Marítim
Vila Olímpica
Av. Icària – Joan Miró
Av. Icària – Frederic Mompou
Cementiri de l’Est
Pg. Calvell – Rambla delPoblenou
Jonquera – Pg. Taulat
Pg. Taulat – Bac de Roda
Pg. Taulat – Provençals
Pg. Taulat – Diagonal Mar
Josep Pla – Pg. Taulat
Fòrum
H16Paral·lelFòrum
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
V17
V21
Fòrum
Diagonal Mar
Pg. Taulat – Diagonal Mar
Pg. Taulat – Provençals
Pg. Taulat – Bac de Roda
Jonquera – Pg. Taulat
Pg. Calvell – Rambla del Poblenou
Cementiri de l’Est
Av. Icària – Bogatell
Av. Icària – Joan Miró
Vila Olímpica
Pg. Marítim
Dr. Aiguader – Estació de França
Metro Barceloneta
Correus
Pg. Colom – CapitaniaGeneral
Portal de la Pau
Les Drassanes
Paral·lel – Drassanes
Metro Paral·lel
Paral·lel
H16FòrumParal·lel
H6
H8
H12
H12
Can Caralleu
Ronda de Dalt – Av. J. V. Foix
Av. J. V. Foix – Monestir
Av. J. V. Foix – Pg. Reina Elisenda
Av. J. V. Foix – Pedró de la Creu
Av. J. V. Foix – Santa Amèlia
Doctor Ferran
Maria Cristina
Carles III – Maria Cristina
Carles III – Mejía Lequerica
Carles III
Carles III – Av. Madrid
Badal – Constitució
Badal – Av. Carrilet
Ildefons Cerdà – Ciutat de la Justícia
Ildefons Cerdà – Gran Via
Pg. Zona Franca – Ctra. del Prat
Pg. Zona Franca – Foneria
Pg. Zona Franca – Foc
Pg. Zona Franca – Cisell
Pg. Zona Franca – Motors
Pol. Ind. Zona Franca
V3Can CaralleuZona Franca
H12
H6
H8
Pol. Ind. Zona Franca
Transports Metropolitans de Barcelona
Pg. Zona Franca – Motors
Pg. Zona Franca – Cisell
Pg. Zona Franca – Alts Forns
Pg. Zona Franca – Foneria
Pg. Zona Franca – Mineria
Ildefons Cerdà
Badal – Av. Carrilet
Badal – Constitució
Carles III
Carles III – Mejía Lequerica
Diagonal – Joan Güell
Maria Cristina
Carles III – Numància
Manuel Girona – Carles III
Benet i Mateu – Manuel de Falla
Santa Amèlia – Capità Arenas
Santa Amèlia
Av. J. V. Foix – Pedró de la Creu
Av. J. V. Foix – Pg. Reina Elisenda
Av. J. V. Foix – Monestir
Ronda de Dalt – Av. J. V. Foix
Esports – Can Caralleu
Can Caralleu
V3Zona FrancaCan Caralleu
V21
V17
V7
Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas
Alfons XIII – Pau Claris
Alfons XIII – Sant Lluc
Alfons XIII – Joan Sebastià Bach
Alfons XIII – Aribau
Av. Pi i Margall – Av. Catalunya
Tibidabo – Mare de Déude Montserrat
Guipúscoa – Verneda
Guipúscoa – Rambla Prim
Guipúscoa – Cantàbria
Guipúscoa – Selva de Mar
Guipúscoa – Bac de Roda
Clot – Pont de Bac de Roda
Mallorca – Meridiana
Mallorca – Rogent
Mallorca – Dos de Maig
Mallorca – Padilla
Sagrada Família
Mallorca – Nàpols
Mallorca – Pg. Sant Joan
Mallorca – Girona
Mallorca – Pau Claris
Mallorca – Pg. de Gràcia
Mallorca – Aribau
Mallorca – Mercat del Ninot
Mallorca – Comte d’Urgell
Mallorca – Viladomat
Av. de Roma – Entença
Estació de Sants
Comtes de Bell Lloc – Viriat
Pl. del Centre
Av. Madrid – Joan Güell
Av. Madrid – Carles III
Av. Madrid – Benavent
Arizala – Les Corts
Av. Madrid – Arizala
H10Olímpic de BadalonaBadal
V21
V17
V17
V3
V7
La Maquinista
Parc de La Maquinista
Josep Soldevila – Torrent Estadella
Josep Soldevila – Onze deSetembre
Onze de Setembre – Virgili
Gran de Sant Andreu – Fabra i Puig
Sagrera – Parc de la Pegaso
Meridiana – La Sagrera
St. Antoni Maria Claret – Felip II
St. Antoni Maria Claret – Trinxant
St. Antoni Maria Claret – Rambla Volart
St. Antoni Maria Claret – Independència
Av. Gaudí
Jardins de la Indústria
St. Antoni Maria Claret – Nàpols
Pg. de Sant Joan – Indústria
Còrsega – Bailèn
Jardinets de Gràcia – Llúria
Jardinets de Gràcia
Diagonal – Balmes
Diagonal – Muntaner
Diagonal – Francesc Macià
Josep Tarradellas – Francesc Macià
Les Corts – Pl. Dr. Ignasi Barraquer
Les Corts
Les Corts – Vallespir
Mercat de Les Corts
Carles III
Les Corts – Arizala
Les Corts – Ctra. de Collblanc
Camp Nou
H8La MaquinistaCamp Nou
Dies laborablesDe 5.00 a 23.10 h
DissabtesDe 6.00 a 23.10 h
FestiusDe 7.00 a 23.25 h
Dies laborablesDe 5.00 a 22.40 h
DissabtesDe 6.00 a 22.40 h
FestiusDe 6.00 a 22.40 h
Dies laborablesDe 6.05 a 22.45 h
DissabtesDe 6.05 a 22.45 h
FestiusDe 8.50 a 22.30 h
Dies laborablesDe 5.35 a 22.25 h
DissabtesDe 6.35 a 22.25 h
FestiusDe 7.00 a 22.45 h
Dies laborablesDe 5.05 a 22.35 h.
DissabtesDe 5.05 a 23.25 h.
FestiusDe 7.30 a 22.30 h.
Dies laborablesDe 5.30 a 22.55 h.
DissabtesDe 7.00 a 22.55 h.
FestiusDe 8.00 a 22.55 h.
Dies laborablesDe 5.35 a 23.00 h
DissabtesDe 5.35 a 23.30 h
FestiusDe 8.00 a 23.00 h
Dies laborablesDe 5.00 a 22.00 h
DissabtesDe 7.00 a 22.00 h
FestiusDe 8.00 a 22.00 h
Dies laborablesDe 5.50 a 22.30 h
DissabtesDe 6.50 a 22.30 h
FestiusDe 6.50 a 22.30 h
Dies laborablesDe 5.45 a 22.05 h
DissabtesDe 6.00 a 22.05 h
FestiusDe 8.00 a 22.05 h
Els recorreguts de les línies
Enllaç Àrea d’intercanvi
El nou model de transport públic avança cap a una mobilitat més sostenible
Mapa de la nova xarxa de bus de Barcelona La nova xarxa de bus facilita
els transbords entre línies d’autobús i amb la resta de transport públic col·lectiu i redueix els trajectes
Els itineraris de les línies estan basats en criteris de racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, efi càcia i efi ciència dels recursos
Des del Centre de Regulació del Trànsit (CRT), es controla el perfecte funcionament de totes les línies de busos
Els busos convencionals, híbrids i propulsats per gas natural tenen un nou company de viatge: un vehicle 100% elèctric
La senyalització de les parades ofereix tota la informació necessària perquè l’usuari es familiaritzi amb la nova xarxa de bus
La fl ota d’autobusos ha integrat les noves tecnologies per millorar els serveis i la gestió integral dels vehicles
19 ÀREES D’INTERCANVI
MÉS EFICIÈNCIAI RACIONALITAT
SEGUIMENT EXHAUSTIU
UN AUTOBÚS100% ELÈCTRIC
MÉS I MILLOR INFORMACIÓ
LA TECNOLOGIA S’OBRE PAS
Direcció de la línia
Llocs d’interès
Terminal de línia
Intercanviador
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
42
Data:15/11/2013
Rda
del
Mig
Pg
Zon
a Fr
anca
Gran Via
Pl de lesGlòries
Pl Lesseps
Rda de Dalt
Trav de Gràcia
Rda Gral. Mitre
Av M. Déu Montserrat
Via Augusta
Sants
Trav de les Corts
Av Diagonal
Av Icària
St. Antoni M. Claret
Av Mer
idiana
Paral·lel
La R
ambl
a
Gra
n d
e G
ràci
a
Rda Litoral
Moll de
Barcelona
Moll de laBarceloneta
Via
Lai
etan
a
Mar
ina
Rda de Dalt
Gran ViaPl Espanya
Pl Pratde la Riba
Via
Aug
usta
Av
J. V
. Foi
x
Av Madrid
Num
ànci
aN
icar
agua
Pau
Cla
ris
Rog
erde
Llú
ria
València
Mallorca
PlPauVila
Pg Marítim
Pg J
oan
de B
orbó
Dr. AiguaderCarmen Amaya Pg Calvell
Pg Taulat
Rb
la P
rim
Rbla Guipúscoa
Lep
ant Indústria
Còrsega
Rosselló
Creu Coberta
Ed
uard
o C
ond
e
Vallc
arca
Av
Rep
.A
rgen
tina
Pg M. Déu del Coll
Rbla
Car
mel
Av
de l’
Esta
tut
Trav de Dalt
Rda
Guinardó
Pad
illa
Pg Fabra
i PuigEscòciaAv
Bor
bó
Garcilaso
Sagre
ra
St. Adrià
Pl IldefonsCerdà
Pl de lesDrassanes
Pl AlfonsoComín
Pg
Pic
asso
Pg Sta. Coloma
Pg Colom
Gran Via
València
Mallorca
Av Diagonal Beren
guer
de P
alou
Ben
et i
Mat
euTa
rrag
ona
Via
Aug
usta
Mar
ina
Lepa
nt
Gra
n Vi
aC
arle
s III
Pg
de
Grà
cia
Santuari
Gran Vista
Pg
St.
J. B
osco
Ciè
ncie
s
Paral·lel
Pl FrancescMacià
Av Diagonal
Rda de Dalt
Av Jose
p Tarradella
s
Com
te d
’Urg
ell
Rda litoral
Rda
Lito
ral
AvMeridiana
Pg Valldaura
Pl Karl Marx
Pl Catalunya
Pg
San
t Jo
an
Pl Borràs
Av d’EspluguesPg R. Elisenda
de Montcada Pg Bonanova
Pere IV
PARC DE LACIUTADELLA PARC
DIAGONAL MAR
FÒRUM
CEMENTIRIDEL SUD-OEST
UPCCAMPUSNORD
UPCCAMPUSSUD
ESTADIF.C. BARCELONA
SAGRADAFAMÍLIA
PARC VALLD’HEBRON
TÚNELDE LA ROVIRA
PARC GÜELL
PALAUSANT JORDI
ESTADI OLÍMPICLLUÍS COMPANYS CEMENTIRI
DE L’EST
HOSPITALDEL MAR
L’AUDITORI
TNC
ARC DETRIOMF
PARC DEJOAN MIRÓ
ESTACIÓDE SANTS
HOSPITALCLÍNIC
HOSPITALDE LA VALLD’HEBRON
PARC DELLABERINT
PALAU DEPEDRALBES
HOSPITALDE
SANT PAU
PARC CREUETADEL COLL
NUS DELA TRINITAT
CASTELL DEMONTJUÏC
MNAC
UNIVERSITAT
DRASSANES
CATEDRAL
ZOO
PARC ESPORTIUCAN DRAGÓ
CEMENTIRID’HORTA
FIRA DEBARCELONA
MAR MEDITERRÀNIA
FUNICULARDEL TIBIDABO
FUNICULARDE VALLVIDRERA
FUNICULARDE MONTJUÏC
ESTACIÓDE FRANÇA
TELEFÈRICDE MONTJUÏC
FIRA 2
ESTACIÓSANT ANDREUCOMTAL
Gornal
Badal
Camp Nou
Ernest Lluch
Zona Universitària
Can Caralleu Sarrià Montbau
Carmel
Pg. Marítim
Pg. Marítim
Port Vell
Pl. Espanya
Zona Franca
Paral·lel
Fòrum
Besòs/Verneda
Olímpic de Badalona
La Maquinista
Fabra i Puig
H10
V7
H16H16
H12
H8
H6V17
V21V7V3
H6
D20
H8
D20V17V3 V21
H10
H12
Jardinetsde Gràcia
LessepsM. Cristina
Prat dela Riba
Carles IIILes Corts
Estacióde Sants
Pl. IldefonsCerdà
Pl. Espanya
Paral·lel
Correus
Pg. Marítim
Vila Olímpica
Gran ViaPau Claris
Monumental
SagradaFamília
MallorcaPau Claris
JardinsIndústria
Alfons X
V3 Zona FrancaCan Caralleu
V7 Pl. Espanya / Sarrià
V17 Port Vell / Carmel
V21 Pg. Marítim / Montbau
H6 Z. Universitària / Fabra i Puig
H8 Camp Nou / La Maquinista
H10 BadalOlímpic de Badalona
H12 Gornal / Besòs/Verneda
H16 Paral·lel / Fòrum
D20 Pg. Marítim / Ernest Lluch Gran Via
CATEDRAL
H16
Direcció de la línia
Llocs d’interès
Terminal de línia
Funicular de Montjuïc
FunicularParal·lel
IntercanviadorTelefèric de Montjuïc
Alfons X
4 Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico 5
Av. Madrid – Arizala
Av. Madrid – Carles III
Av. Madrid – Joan Güell
Pl. del Centre
Numància – Berlín
Estació de Sants
València – Entença
València – Viladomat
València – Comte d’Urgell
València – Villarroel
València – Muntaner
València – Balmes
València – Pg. de Gràcia
Mallorca – Pau Claris
Mercat de la Concepció
València – Pg. de Sant Joan
València – Diagonal
Sagrada Família
València – Padilla
València – Dos de Maig
València – Rogent
València – Muntanya
Guipúscoa – Bilbao
Guipúscoa – Bac de Roda
Guipúscoa – Selva de mar
Guipúscoa – Cantàbria
Guipúscoa – Rambla Prim
Guipúscoa – Extremadura
Guipúscoa – Biscaia
Av. Pi i Margall – Ricart
Alfons XIII – Santiago
Alfons XIII – Av. del Maresme
Alfons XIII – Sant Lluc
Alfons XIII – Josep M. de Segarra
Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas
H10Badal Olímpic de Badalona
V7
V17
V21
Camp Nou
Cardenal Reig – Av. St. Ramon Nonat
Riera Blanca – Les Corts
Av. Madrid – Arizala
Comandant Benítez – Av. Madrid
Les Corts – Maternitat
Carles III
Les Corts – Vallespir
Les Corts
Numància – Marquès de Sentmenat
Josep Tarradellas – París
Josep Tarradellas – Viladomat
Josep Tarradellas – Francesc Macià
Diagonal – Francesc Macià
Diagonal – Muntaner
Diagonal – Balmes
Jardinets de Gràcia
Jardinets de Gràcia – Rosselló
Rosselló – Bailèn
Pg. de Sant Joan – Còrsega
Indústria – Nàpols
Jardins de la Indústria
Av. Gaudí
Indústria – Independència
Indústria – Freser
Navas de Tolosa – Indústria
Meridiana – Josep Estivill
Meridiana – La Sagrera
Garcilaso – La Sagrera
Berenguer de Palou – Pont del Treball
Berenguer de Palou – Pare Manyanet
Pare Manyanet – Josep Soldevilla
Segre – Borriana
Segre – Torrent Estadella
Parc de La Maquinista
La Maquinista
H8Camp Nou La Maquinista
V3
V7
V17
V17
V21
H6
H8
H10
H12
H16
Font d’En Fargas
IES Ferran Tallada
Gran Vista – Doctor Bové
Santuari – La Murtra
Pl. Gibraltar
Mare de Déu del Coll – Santuari
Mare de Déu del Coll – Baixada Solanell
Mare de Déu del Coll – Pl. Flandes
Vallcarca
Av. República Argentina – Vallcarca
Av. República Argentina – Escipió
Lesseps
Av. Príncep d’Astúries – Guillem Tell
Gal·la Placídia
Via Augusta – Diagonal
Jardinets de Gràcia
Pau Claris – Rosselló
Mallorca – Pau Claris
Pau Claris – Aragó
Gran Via – Pau Claris
Urquinaona
Via Laietana – Metro Urquinaona
Via Laietana – Pl. Ramon Berenguer
Via Laietana – Correus
Correus
Port Vell
Maremagnum
V17Carmel Port Vell
D20
Maremagnum
Port Vell
Correus
Via Laietana – Jutjats
Via Laietana – Argenteria
Via Laietana – Metro Urquinaona
Llúria – Urquinaona
Gran Via – Pau Claris
Llúria – Aragó
Mallorca – Pau Claris
Jardinets de Gràcia
Gran de Gràcia – Jesús
Gran de Gràcia – Travessera de Gràcia
Gran de Gràcia – Metro Fontana
Gran de Gràcia
Lesseps
Bolívar – Ballester
Av. República Argentina – Vallcarca
Vallcarca
Mare de Déu del Coll – Cartago
Mare de Déu del Coll – Baixada Sant Marià
Mare de Déu del Coll – Santuari
Pl. Gibraltar
Santuari – La Murtra
Gran Vista – Doctor Bové
IES Ferran Tallada
Font d’En Fargas
V17Port VellCarmel
H16
H12
H10
H8
H6
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
V17
V21
Paral·lel
Paral·lel – Drassanes
Les Drassanes
Portal de la Pau
Moll de la Fusta
Correus
Pla de Palau
Dr. Aiguader – La Barceloneta
Dr. Aiguader – Pl. del Gas
Pg. Marítim
Vila Olímpica
Av. Icària – Joan Miró
Av. Icària – Frederic Mompou
Cementiri de l’Est
Pg. Calvell – Rambla delPoblenou
Jonquera – Pg. Taulat
Pg. Taulat – Bac de Roda
Pg. Taulat – Provençals
Pg. Taulat – Diagonal Mar
Josep Pla – Pg. Taulat
Fòrum
H16Paral·lelFòrum
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
D20
V17
V21
Fòrum
Diagonal Mar
Pg. Taulat – Diagonal Mar
Pg. Taulat – Provençals
Pg. Taulat – Bac de Roda
Jonquera – Pg. Taulat
Pg. Calvell – Rambla del Poblenou
Cementiri de l’Est
Av. Icària – Bogatell
Av. Icària – Joan Miró
Vila Olímpica
Pg. Marítim
Dr. Aiguader – Estació de França
Metro Barceloneta
Correus
Pg. Colom – CapitaniaGeneral
Portal de la Pau
Les Drassanes
Paral·lel – Drassanes
Metro Paral·lel
Paral·lel
H16FòrumParal·lel
H6
H8
H12
H12
Can Caralleu
Ronda de Dalt – Av. J. V. Foix
Av. J. V. Foix – Monestir
Av. J. V. Foix – Pg. Reina Elisenda
Av. J. V. Foix – Pedró de la Creu
Av. J. V. Foix – Santa Amèlia
Doctor Ferran
Maria Cristina
Carles III – Maria Cristina
Carles III – Mejía Lequerica
Carles III
Carles III – Av. Madrid
Badal – Constitució
Badal – Av. Carrilet
Ildefons Cerdà – Ciutat de la Justícia
Ildefons Cerdà – Gran Via
Pg. Zona Franca – Ctra. del Prat
Pg. Zona Franca – Foneria
Pg. Zona Franca – Foc
Pg. Zona Franca – Cisell
Pg. Zona Franca – Motors
Pol. Ind. Zona Franca
V3Can CaralleuZona Franca
H12
H6
H8
Pol. Ind. Zona Franca
Transports Metropolitans de Barcelona
Pg. Zona Franca – Motors
Pg. Zona Franca – Cisell
Pg. Zona Franca – Alts Forns
Pg. Zona Franca – Foneria
Pg. Zona Franca – Mineria
Ildefons Cerdà
Badal – Av. Carrilet
Badal – Constitució
Carles III
Carles III – Mejía Lequerica
Diagonal – Joan Güell
Maria Cristina
Carles III – Numància
Manuel Girona – Carles III
Benet i Mateu – Manuel de Falla
Santa Amèlia – Capità Arenas
Santa Amèlia
Av. J. V. Foix – Pedró de la Creu
Av. J. V. Foix – Pg. Reina Elisenda
Av. J. V. Foix – Monestir
Ronda de Dalt – Av. J. V. Foix
Esports – Can Caralleu
Can Caralleu
V3Zona FrancaCan Caralleu
V21
V17
V7
Av. Marquès de Montroig – Pl. President Tarradellas
Alfons XIII – Pau Claris
Alfons XIII – Sant Lluc
Alfons XIII – Joan Sebastià Bach
Alfons XIII – Aribau
Av. Pi i Margall – Av. Catalunya
Tibidabo – Mare de Déude Montserrat
Guipúscoa – Verneda
Guipúscoa – Rambla Prim
Guipúscoa – Cantàbria
Guipúscoa – Selva de Mar
Guipúscoa – Bac de Roda
Clot – Pont de Bac de Roda
Mallorca – Meridiana
Mallorca – Rogent
Mallorca – Dos de Maig
Mallorca – Padilla
Sagrada Família
Mallorca – Nàpols
Mallorca – Pg. Sant Joan
Mallorca – Girona
Mallorca – Pau Claris
Mallorca – Pg. de Gràcia
Mallorca – Aribau
Mallorca – Mercat del Ninot
Mallorca – Comte d’Urgell
Mallorca – Viladomat
Av. de Roma – Entença
Estació de Sants
Comtes de Bell Lloc – Viriat
Pl. del Centre
Av. Madrid – Joan Güell
Av. Madrid – Carles III
Av. Madrid – Benavent
Arizala – Les Corts
Av. Madrid – Arizala
H10Olímpic de BadalonaBadal
V21
V17
V17
V3
V7
La Maquinista
Parc de La Maquinista
Josep Soldevila – Torrent Estadella
Josep Soldevila – Onze deSetembre
Onze de Setembre – Virgili
Gran de Sant Andreu – Fabra i Puig
Sagrera – Parc de la Pegaso
Meridiana – La Sagrera
St. Antoni Maria Claret – Felip II
St. Antoni Maria Claret – Trinxant
St. Antoni Maria Claret – Rambla Volart
St. Antoni Maria Claret – Independència
Av. Gaudí
Jardins de la Indústria
St. Antoni Maria Claret – Nàpols
Pg. de Sant Joan – Indústria
Còrsega – Bailèn
Jardinets de Gràcia – Llúria
Jardinets de Gràcia
Diagonal – Balmes
Diagonal – Muntaner
Diagonal – Francesc Macià
Josep Tarradellas – Francesc Macià
Les Corts – Pl. Dr. Ignasi Barraquer
Les Corts
Les Corts – Vallespir
Mercat de Les Corts
Carles III
Les Corts – Arizala
Les Corts – Ctra. de Collblanc
Camp Nou
H8La MaquinistaCamp Nou
Dies laborablesDe 5.00 a 23.10 h
DissabtesDe 6.00 a 23.10 h
FestiusDe 7.00 a 23.25 h
Dies laborablesDe 5.00 a 22.40 h
DissabtesDe 6.00 a 22.40 h
FestiusDe 6.00 a 22.40 h
Dies laborablesDe 6.05 a 22.45 h
DissabtesDe 6.05 a 22.45 h
FestiusDe 8.50 a 22.30 h
Dies laborablesDe 5.35 a 22.25 h
DissabtesDe 6.35 a 22.25 h
FestiusDe 7.00 a 22.45 h
Dies laborablesDe 5.05 a 22.35 h.
DissabtesDe 5.05 a 23.25 h.
FestiusDe 7.30 a 22.30 h.
Dies laborablesDe 5.30 a 22.55 h.
DissabtesDe 7.00 a 22.55 h.
FestiusDe 8.00 a 22.55 h.
Dies laborablesDe 5.35 a 23.00 h
DissabtesDe 5.35 a 23.30 h
FestiusDe 8.00 a 23.00 h
Dies laborablesDe 5.00 a 22.00 h
DissabtesDe 7.00 a 22.00 h
FestiusDe 8.00 a 22.00 h
Dies laborablesDe 5.50 a 22.30 h
DissabtesDe 6.50 a 22.30 h
FestiusDe 6.50 a 22.30 h
Dies laborablesDe 5.45 a 22.05 h
DissabtesDe 6.00 a 22.05 h
FestiusDe 8.00 a 22.05 h
Els recorreguts de les línies
Enllaç Àrea d’intercanvi
El nou model de transport públic avança cap a una mobilitat més sostenible
Mapa de la nova xarxa de bus de Barcelona La nova xarxa de bus facilita
els transbords entre línies d’autobús i amb la resta de transport públic col·lectiu i redueix els trajectes
Els itineraris de les línies estan basats en criteris de racionalitat, facilitat d’ús, connectivitat, efi càcia i efi ciència dels recursos
Des del Centre de Regulació del Trànsit (CRT), es controla el perfecte funcionament de totes les línies de busos
Els busos convencionals, híbrids i propulsats per gas natural tenen un nou company de viatge: un vehicle 100% elèctric
La senyalització de les parades ofereix tota la informació necessària perquè l’usuari es familiaritzi amb la nova xarxa de bus
La fl ota d’autobusos ha integrat les noves tecnologies per millorar els serveis i la gestió integral dels vehicles
19 ÀREES D’INTERCANVI
MÉS EFICIÈNCIAI RACIONALITAT
SEGUIMENT EXHAUSTIU
UN AUTOBÚS100% ELÈCTRIC
MÉS I MILLOR INFORMACIÓ
LA TECNOLOGIA S’OBRE PAS
Direcció de la línia
Llocs d’interès
Terminal de línia
Intercanviador
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
43
Data:15/11/2013
Páginas especiales el PeriódicoDIVENDRES15 DE NOVEMBRE DEL 20136
Les tribunes. Opiniób
Els autobusos de Barcelona són hereus d’una xarxa radial de tramvies ampliada i omplerta amb nous trajectes,
que ha donat lloc a un embolic de 110 línies que s’entorpeixen entre elles.
Amb voluntat d’impulsar una xarxa més ràpida i freqüent, que capti també els usuaris que opten per la moto i el cotxe, la PTP (Promoció del Transport Públic) va organitzar a Barcelona el primer Congrés sobre Autobusos Eficients el 2006 i va demanar un posicionament clar dels partits sobre aquest tema en les municipals del 2007 i el 2011.
La conclusió era clara: una xarxa més eficient comportava menys línies, més freqüència de pas, cobertura més homogènia i més rapidesa. A canvi d’un transbord, l’usuari podria arribar a qualsevol punt de la ciutat en el mateix temps o fins i tot en menys temps que ara.
Per garantir més rapidesa s’ha de reconèixer un gran mèrit a
Els temps canvien, la línia d’autobús que sempre havíem agafat té els dies comptats. TMB està canviant
la xarxa d’autobusos que fins ara coneixíem.
Fa un any aproximadament ja van canviar cinc línies d’autobús de les més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona i voltants. Aquest any se
l’Ajuntament de Barcelona: la nova xarxa ha impulsat mesures més contundents a la via pública per afavorir l’autobús, com més carrils bus, sincronització semafòrica especial, reubicacions de parades per millorar la rapidesa i facilitar els intercanvis, etcètera. No es pot oblidar que la meitat del temps que un autobús està al carrer està aturat en una parada o semàfor i això, a part de ser poc atractiu per captar usuaris, té un greu impacte sobre els recursos públics.
Pel que fa a la freqüència de pas, s’ha de destacar l’esforç de TMB per oferir un autobús cada 5-8 minuts a les noves línies entre les 7.00 i 21.00 hores de dia laborable, sens dubte una bona freqüència de pas que ara no existeix fora dels trams comuns. Però haurem de fer una reflexió sobre la validesa d’aquest plantejament en dissabtes i festius, en què els usuaris hauran de transbordar entre línies no tan atractives. La cobertura de la nova xarxa homogeneïtzarà les prestacions de freqüència i rapidesa a tots els punts de la ciutat, un punt fort per als barris tradicionalment menys ben tractats per la xarxa.
Crisi significa canvi, i aquest s’ha de gestionar amb compte. El nou escenari amb 28 noves línies d’alta
n’hi afegeixen cinc més.Al principi, quan vaig veure tant
canvi em vaig fer un gran embolic, però a mesura que em vaig fent un esquema mental, començo a veure el que la ciutat tindrà. Una xarxa que progressivament s’anirà fent més tupida a mesura que aquesta creixi. És clar que aquestes línies deixaran uns espais buits on no es podrà arribar, però és aquí on tindran cabuda algunes de les línies clàssiques i busos de barri, per poder arribar a tots els racons de la ciutat.
Com sempre, el temps ens dirà si aquests canvis seran per a millor o no. Jo personalment crec que la xarxa d’autobusos que teníem fins
Atenció a l’usuari. Una empleada ofereix informació de les línies d’autobús en una parada.
A peu de carrer. Senyalització d’una parada de la línia H6 al paviment en un tram del passeig de Fabra i Puig.
LA NOVA XARXA TÉ SENTIT SI ÉS COMPLETA
UN PROCÉSD’ACTUALITZACIÓ NECESSARI
freqüència i 62 de convencionals (inclòs bus de barri) és atractiu. Però per arribar-hi s’ha triatt anar per fases, fent conviure les línies potenciades de la nova xarxa amb unes línies clàssiques sovint debilitades, ja que els recursos han de ser constants (uns 1.000 autobusos i 4.200 treballadors). Això implica una transició amb molts inconvenients i recels, en què els canvis aplicats no han estat consensuats en un procés verdaderament participatiu ni la informació ha estat prou acurada. Aquest fet pot provocar reaccions locals adverses que no necessàriament tinguin en compte que el conjunt de la ciutat guanya amb la nova xarxa de bus.
REVISIÓ CONTÍNUA. També s’ha de donar un marge de confiança a TMB i l’Ajuntament de Barcelona però mantenint un procés de revisió contínua. Després de la implantació de la primera fase es van produir algunes millores de freqüència, millora dels intercanviadors o combinació amb la xarxa convencional a posteriori.
El gran risc de la nova xarxa seria que no s’arribés a completar. Els usuaris acolliran bé la nova xarxa si
el temps de viatge entre l’origen i el destí és inferior respecte a l’actual. Per això cal ser molt ambiciosos en termes de freqüència, rapidesa i cobertura territorial. Si el canvi es fa més consensuat, amb menys fases i poc temps entre aquestes, molt millor. D’aquesta manera aconseguirem que l’autobús es converteixi en una xarxa per a tothom, capaç de reduir l’ús del cotxe i la moto a Barcelona, que ha de ser la nostra prioritat.M
ara necessitava un canvi i s’havia d’actualitzar. Perquè la gent no hagi d’esperar-se molt temps a les parades i pugui arribar com més ràpid millor al seu destí, les línies han de ser el màxim de rectes possible i evitar fer moltes voltes.
UNA ALTRA MANERA DE MOURE’S. La nostra mentalitat ha de canviar. A poc a poc ens haurem d’anar acostumant a una nova manera de moure’ns amb la xarxa. Això significa que abans de sortir de casa haurem d’estudiar l’itinerari que haurem de fer i quants autobusos agafarem, així com en quines parades haurem de fer els transbords.
Per sort, les noves tecnologies estan amb nosaltres. Actualment existeixen diferents eines que ens faciliten la mobilitat; podem consultar des de plànols, pàgines d’internet, fins a aplicacions per a mòbils i tauletes.
A poc a poc, la nostra mentalitat s’anirà adaptant a aquesta nova xarxa que està naixent i quedarà en la nostra memòria tan integrada com ho estava l’antiga.M
AlbertObiolsSECRETARI DE PTP (PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC)
LluísMaté SoléPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES FONT DE LA GUATLLA -MAGÒRIA
Hem de donar un marge de confiança a TMBi l’ajuntament
I ser ambiciosos en termes de freqüència, rapidesa i cobertura territorial
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
44
Data:15/11/2013
Pàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 2013 el Periódico 7
Flota renovada. Un autobús de la línia D20 circula per un carrer de Barcelona.
Pilar Enériz II MONOGRÀFICS
L’ aplicació de les últimes tecnologies a la vida quo-tidiana a les ciutats està modificant significativament
l’entorn i, especialment, el transport ur-bà. Les possibilitats de la tecnologia per millorar la seguretat, l’eficiència i generar estalvi de temps i combustible ha fet que la gestió de les flotes de transport de viatgers se situï en el punt de mira de les polítiques públiques i de la revolució digital, de cara a perfilar les promeses de què és capaç l’anunciada ciutat intel·ligent (smart city).
Tots els autobusos de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) així com les línies regulars de TMB i del Barcelona Bus Turístic han adoptat la tecnologia de localització per satèl·lit que, actualment, ofereix una gran precisió i alta capacitat per oferir, a més, serveis complementaris tant als conductors com als usuaris, així com eines per a la gestió integral de la flota. Els sistemes de geoloca-lització permeten que cada cotxe es pugui comunicar en temps real amb el Centre de Regulació i viceversa, i això significa augmentar la capacitat d’actuació ràpida i, conseqüentment, millorar el servei en moments de ne-cessitat.
A BORD. Barcelona disposa en l’actualitat de diverses línies equipades amb un sistema d’informació sobre pantalla: MouTV, que ofereix dades
M. T. II MONOGRÀFICS
L’ apl icac ió de l nou mode l de la xarxa d’autobús, que s’implantarà dil luns, anirà
acompanyada d’un important desple-gament informatiu que té com a objec-tiu ajudar els ciutadans a adaptar-se als imminents canvis.
A part de les informacions a les tra-dicionals marquesines, els barcelonins poden obtenir informació en diferents punts posats en marxa pel consisto-ri barceloní. S’ha creat especialment una pàgina web (www.novaxarxabus.bcn.cat) que ofereix tots els detalls, canvis i possibilitats de la nova xarxa d’autobusos. Els usuaris també poden informar-se trucant al 010 o al telèfon de TMB 902 07 50 27. Les xarxes socials també hi tindran el seu paper a Twitter (#busbcn i #nxbus).
a bord relatives als temps de viatge i sobre possibles incidències.
Un servei d’informació complemen-tària és la pantalla situada a la part del davant del vehicle que informa (amb imatge i so) de la pròxima parada, el recorregut i els enllaços amb altres lí-nies d’autobús i metro.
Una altra tecnologia aplicada és el TMB iBus, un servei disponible via telèfon mòbil i internet, i que ofereix informació sobre la posició del bus, així
com de la pròxima estació i el temps que falta per arribar-hi. També indica els mitjans de transport amb què és possible transbordar en cada estació i assenyala al viatger els punts d’interès pròxims a la seva posició.
La in formació sobre e l temps d’espera és la mateixa que es visua-litza a les parades que estan dotades de la pantalla d’informació a l’usuari (PIU), en què s’indica l’hora prevista d’arribada de les diferents línies.
Les tecnologies integrades en els vehicles milloren el control de la flota i ofereixen informació en temps real als usuaris i al conductor
Autobusos intel·ligents per millorar serveis
Xarxa d’informadors per facilitar el canvi
Els sistemes integrats als autobusos també ofereixen informació valuosa mitjançant pantalles tàctils, situades al tauler de control, i que formen part del SIC (sistema d’informació al conduc-tor), un mecanisme que té l’avantatge de connectar el conductor amb el centre de control per afavorir la gestió d’incidències, rebre missatges de su-port, o suggeriments de rutes alternati-ves, en cas d’incident o de problemes de trànsit.
VIA WI-FI. La càrrega d’informació (serveis per a l’endemà) i la descàr rega (dades dels últims recorreguts) es por-ta a terme via wi-fi, una tecnologia de la qual encara s’espera extreure més avantatges per aconseguir més dades, i més bones, en temps real, a totes les línies urbanes. En aquest terreny con-cret, les solucions tècniques faciliten al conductor una satisfactòria gestió de les incidències, les zones en obres, el timing dels semàfors i la senyalitza-ció, entre altres possibles problemes. A això s’hi ha de sumar la possibilitat que ofereix per actualitzar mapes, les recomanacions sobre rutes òptimes, en termes de temps o distància, així com els consells per afavorir conduc-tes ecològiques al volant que mini-mitzin l’impacte dels vehicles sobre el medi ambient. La comunicació en temps real amb el Centre de Regulació i Operacions afavoreix la introducció de canvis organitzatius i les millores necessàries perquè el temps d’espera sigui tan regular com sigui possible.M
bBCN té una fl ota de 1.072 busos i una demanda de 174 milions de viatges
bEl viatger té dades sobre temps de viatge, esperes i incidències en ruta
MILLORES PER A L’USUARI
dAplicació per a smartphones Android i iOS que ajuda els usuaris a moure’s en transport públic. Amb un menú intuïtiu, dóna accés a di-verses funcions que faciliten agafar l’autobús, el metro, el tren i el tramvia, i també combinar-los entre ells. Realitat augmentada.
Per moure’s en transport públic
TMB Virtual
dL’aplicació Vull anar a... ofereix dades de l’estructura de la xarxa de transport urbà. El principal avantatge és que permet, a qualse-vol usuari, planifi car amb antelació el seu reco-rregut. També hi ha disponible un widget per a desenvolupadors, per incloure a pàgines web.
Trobar el millor camí a un destí
Vull anar a...
dTMB Maps, aplicació per a iPad i tauletes Android, facilita l’ús del transport públic a la ciutat i la seva àrea metropolitana, amb infor-mació en temps real. Situa sobre el territori les parades d’autobús, amb les dades de cada una i amb les línies que hi passen.
Geolocalitzacióde les parades
TMB Maps
dLa web de TMB té una versió per a mòbils amb les funcionalitats: consulta de mapes i ho-raris de metro i autobús; planifi cador de ruta; localitzador de transports; consulta del temps d’espera a la parada; alteracions del servei i preus de bitllets.
Tot el que es necessita per planificar la ruta
TMB al mòbil
A les Oficines d’Atenció a la Ciuta-dania de l’ajuntament, els punts TMB, a les parades d’autobús de les línies modificades i anant directament als nombrosos informadors que se situa-ran a les noves línies, es facilitarà una ràpida assimilació del sistema de trans-port, i es treballarà amb l’objectiu que els usuaris s’acostumin al nou model i puguin apreciar els avantatges de la nova xarxa.
Les pàgines web municipals ajuden a resoldre dubtes
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
45
Data:15/11/2013
el PeriódicoPàgines especialsDIVENDRES
15 DE NOVEMBRE DEL 20138
Primers passos. L’autobús elèctric K9 circula en fase de prova per la plaça d’Espanya de Barcelona.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
La flota d’autobusos de Barce-lona es pot considerar de les més eficients d’Europa, gràci-es a una alineació composta
per uns 100 vehicles híbrids d’última generació i 411 de propulsats per gas natural comprimit. A més, s’han afe-git filtres d’alt rendiment a aquells que encara funcionen amb motors dièsel, fet que suposa una notable reducció en l’emissió de gasos contaminants. Però, com passa en els grans equips esportius, l’estiu va suposar l’arribada d’un crac mundial que ha d’ajudar a marcar època i a distanciar-se encara més dels perseguidors. Es tracta del nou autobús K9, totalment elèctric i que ja està circulant per la ciutat, encara que en fase de prova i sense passatgers.
Fabricat per l’empresa xinesa BYD, el seu element diferenciador es troba en les bateries elèctriques de nova generació, que són capaces d’acu-mular en un espai reduït tota l’energia necessària per a una jornada de fun-cionament. “Amb les bateries carre-gades, aquest model pot assumir dos serveis de vuit hores cadascun per un cost que seria equivalent al d’un cotxe dièsel convencional, si tenim en compte el total de la seva vida útil, que és de 14 anys”, afirma Jaume Tintoré, director general d’Au-tobusos de TMB. En aquest sentit, el fabricant explica que el vehicle es car-rega en cinc hores i té una autonomia de 250 quilòmetres, gràcies als seus dos motors elèctrics de 90 kW, alimen-tats per una bateria de ió-liti amb nucli de ferro de 324 kWh.
SENSE CONTAMINACIÓ. Al ser completament elèctric, sense motor tèrmic auxiliar com passa en els hí-brids, aquest autobús no emet cap gas contaminant, fet que suposa un pas endavant a l’hora de configurar una mobilitat pública sostenible. Du-rant la presentació d’aquest nou mo-del, a finals de l’estiu, l’alcalde Xavier Trias va assegurar que l’aposta pel vehicle elèctric és “clau per a Bar-celona” i que són els serveis públics els que han d’actuar “com a punta de llança d’aquesta mena de tec-nologies”.
Segons l’acord firmat amb el fabri-cant, TMB disposarà d’aquest vehi-cle durant dos anys de lloguer amb opció a compra. Des del setembre passat s’estan portant a terme pro-ves de funcionament sense passatge i amb càrrega simulada per compro-var si pot complir la seva funció sense problemes. És a dir, si pot assumir un servei de transport de passatgers en
una ciutat com Barcelona amb pres-tacions similars d’autonomia, confort i rendiment a un altre vehicle de la flota actual i amb uns costos per viatger i quilòmetre també equivalents. Per ai-xò, està seguint actualment el recor-regut de diverses línies i amb diferents graus de pendents.
HÍBRIDS BIARTICULATS. Si el BYD K9 és la perla de l’equip, també hi ha tres secundaris de luxe, que també han estat recentment incorporats a la flota. Es tracta de tres autobusos hí-brids biarticulats de la firma Van Hool, de 24 metres de longitud i capacitat per a 164 persones, que després de passar un període de prova la prima-vera passada ja estan circulant per la nova xarxa d’autobusos, concreta-ment per la línia H12. Són els primers vehicles d’aquestes característiques dedicats al transport de viatgers que circulen per l’Estat espanyol i uns dels primers biarticulats híbrids en servei a Europa, d’una gran qualitat ambiental.
En termes pràctics, els usuaris hau-ran de tenir en compte que l’entrada als biarticulats es pot fer per qualsevol
INCORPORACIÓ D’UN VEHICLE DE ZERO EMISSIONS CONTAMINANTS
El bus elèctric s’afegeix a una de les flotes més netes d’Europa
El model BYD K9 ja circula per Barcelona, de moment sense passatgers i en període de proves
b La xarxa també compta amb 100 autobusos híbrids i 411 de propulsats per gas natural
b
de les dues portes davanteres, on hi ha les màquines validadores, mentre que la sortida és per les dues portes del darrere. Les portes són elèctriques i consten de dues fulles lliscants. A l’arribar a la parada, el conductor ha-bilita l’obertura de totes les portes i és el passatge el que acciona el polsador per obrir cada porta de manera inde-pendent. Al cap d’uns segons sense trànsit, les portes es tanquen automà-ticament, per preservar la climatització interior. Cada porta té senyals llumino-sos i acústics d’avís de tancament, i el conductor les supervisa a través d’un circuit de televisió.
Com tota la flota actual de TMB, l’autobús biarticulat és de plataforma baixa i està equipat amb una rampa per a l’accés de cadires de rodes, si-tuada en la porta davantera. A l’inte-rior hi ha dos espais per a cadires de rodes, a més de 40 seients fixos i sis de plegables. La informació dinàmica als passatgers està assegurada amb els indicadors lluminosos i sonors del sistema SIU i tres parells de pantalles TFT del sistema MouTV d’informació de servei i entreteniment.M
dLa fl ota d’autobusos de TMB avança a velocitat constant cap a l’horitzó de la sostenibilitat, amb un treball permanent en la renovació dels vehicles antics per altres de menys contaminants. A part del bus 100% elèctric i els tres models híbrids biarticulats, de recent adquisició, TMB compta amb ve-hicles de màxima categoria ambiental que recorren diàriament els carrers de Barcelona.
Entre ells, els 411 vehicles propulsats per Gas Natural, que represen-ten gairebé el 40% de la fl ota. Un combustible que es caracteritza pel seu baix nivell d’emissions –per sota de la norma Euro 6 que entrarà en vigor el 2014– i per un preu més baix, cosa que també suposa per a la companyia pública un estalvi econòmic. A ells s’uneixen els 100 cotxes híbrids que s’han anat incorporant en virtut d’una aposta per aquest tipus de tecnologia que combina un motor elèctric amb un de tèrmic. A fi nals d’aquest any s’hi afegiran 20 híbrids més fruit de la renovació de la fl ota.
Una xifra que s’ha aconseguit gràcies a les noves adquisicions, però tam-bé al projecte d’hibridació Retrofi t, orientat a transformar els vehicles dièsel en híbrids mitjançant la incorporació d’una motxilla al sostre que conté els ultracapacitadors on s’emmagatzema l’electricitat. També es reconvertiran alguns vehicles de Gas Natural. Tot això suposarà que Barcelona es conso-lidi com la tercera ciutat europea amb més autobusos híbrids, la primera si s’exclou el Regne Unit.
Cada vegada menys fum
EVOLUCIÓ
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
46
VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1
Barcelona amplia lanova xarxa de busos
MÉS INTUITIVAEls nous senyalsen l’entorn de lesparades, similars alsdel metro, facilitenel canvi de línia
INTEL·LIGENTLes TIC millorenl’experiència delviatger alhora queconsoliden la ciutatcom a ‘smart city’
Comptaràdes del 18 de
novembre amb 10línies i representaun noumodel de
mobilitat que apostapel transport
públic
SOSTENIBLEUn bus elèctric,amb autonomia pera 250 quilòmetres,s’afegeix a la �otamés neta d’Europa
FOTO
:FRED
ERIC
CAMALLONGA
Data:15/11/2013
Títol: Barcelona amplia la nova xarxa de busosMitjà: La VanguardiaURL: Edició impresa
47
Data:15/11/2013
2 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013
48
Data:15/11/2013
VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 3
NOVA XARXA DE BUS
L’ampliació de la nova xarxa de bus respon a l’aposta municipal pel transport públic
Una altramanera demoure’s
L a nova xarxa de bus, quees va començar a implan-tar fa un any, amb la posa-da en marxa de cinc líni-
es, es consolidarà a partir del 18de novembre amb cinc recorre-guts més. Trajectes horitzontals,verticals i diagonals converteixengradualment el garbuix de líniesexistents en una xarxa endreçadaque, en la seva segona fase d’im-plantació, potencia el paper delsintercanviadors. Racionalitat, fa-cilitat d’ús, connectivitat, e�càciai aplicació e�cient dels recursosdisponibles són els ingredientsd’una recepta que permet l’usu-ari entendre la xarxa de bus mésenllà de les línies que té a propde casa seva: les línies “H” discor-ren paral·leles al mar; les “V”, demar a muntanya, i, en els puntsen què s’uneixen, unes marque-sines ben senyalitzades facilitenl’intercanvi, de manera similara com es fan des de sempre elstransbordaments al metro.
MÉS INTERCANVIADORSEls nusos que uneixen els �ls dela trama són l’ànima de qualsevolxarxa. Les de pescar no serviriende res si l’estructura no estiguésrelligada amb els nusos que fanque els peixos no s’escapin. Bar-celona, per la seva banda, dis-posava de moltes línies de bus,però el ciutadà no les utilitzavacom una xarxa, en part degut ala manca de connectivitat entreels diferents recorreguts: l’usua-ri només coneixia les línies quepassaven pel seu barri, línies que
ANDREU MAS
MÉS INFORMACIÓ
Els usuaris de la novaxarxa de bus de Barcelonadisposen d’una pàgina webamb informació detalladade les diferents línies i res-postes a les preguntes mésfreqüents (www.novaxar-xabus.bcn.cat). Qui vulgui,a més a més, pot realitzarconsultes via twitter,mitjançant les etiquetes#nxbus i #busbcn
NOUS SENYALS A L’INTERCANVIADOR DE LA PLAÇA D’ESPANYA, QUE FINS ARA UNIA LES LÍNIES H12 I D20, I QUE JA ESTÀ ADAPTAT PER REBRE LA NOVA V7 TMB
s’havien implantat per cobrir ne-cessitats puntuals i que haviendonat com a resultat un entramatpoc intuïtiu. La nova xarxa, mer-cès als intercanviadors, facilita iincentiva el seu ús, �ns i tot perals viatgers no habituals, a mésd’afavorir la regularitat i la velo-citat comercial dels vehicles: lafreqüència de pas, de fet, seràels dies feiners de 5 a 8 minuts.En aquesta segona fase s’han
posat nous senyals a les marque-sines i en l’entorn de les parades,en panells i �ns i tot a terra, per
tal que l’usuari, que disposa arade molta més informació, perdi lapor a fer el canvi de línia. Aquesta,de fet, és la clau de volta perquèl’usuari integri el concepte de xar-xa al servei de bus. Demoment, el10% dels usuaris fan intercanvis.Amb la segona fase s’espera quela xifra augmenti al 13%.
UN SERVEI SOSTENIBLEEl nou model de servei de bus,a mesura que es vagi estenentper la ciutat –en el futur hi hauràen total 28 línies d’altes presta-cions i amb trajectes tan rectescom sigui possible; 17 de verti-cals, vuit d’horitzontals i tres dediagonals– també millorarà laconnectivitat, ja que oferirà mésenllaços i podrà cobrir més ter-ritori. Tot transportant més per-sones amb els mateixos recursos–gent que, d’altra banda, deixaràd’utilitzar altres transports, méscontaminants–, el sistema esde-vindrà més sostenible.
UNA APOSTA DE FUTUR
La �nalitat de la nova xarxade bus, un element claudel Pla de Mobilitat Urba-na 2013-2018, és millorarl’oferta de transport públicde qualitat a Barcelona. Elbus, de fet, es converteixen un factor vertebradordel noumodel demobili-tat. Calia repensar la xarxai fer-ho tot apro�tant elsrecursos existents, un fetque desaconsellava perpe-tuar el model existent �ns al2012, d’anar afegint líniesamb nous vehicles. Aixòhauria requerit uns esforçosmajúsculs les millores delsquals el ciutadà sovint nohagués arribat a percebre.
El nou esquema optimitzaels recursos de la ciutat i del’operador perquè demaneramés intuïtiva l’usuari vegi onvan els autobusos i sigui mésfàcil agafar-los, alhora que hiha més capacitat de respostadavant la demanda. Millorarl’e�ciència de la xarxa per-met gestionar millor la �otade busos: amb els mateixoscotxes, la freqüència de pasaugmenta i el ciutadà percepque per la parada passenmés busos, que ara podencircular més ràpid, ja quevan en línia recta i es veuenbene�ciats per l’ampliaciódel carril bus o els semàforsque els donen prioritat
LÍNIES RECTESEl traçat permettransportar méspersones amb elsmateixos recursos
NOUS SENYALSLes indicacionsajuden l’usuaria interioritzar elconcepte de xarxa
7,6Valoració dels usuaris dela nova xarxa (la nota delconjunt del servei és 7,2)
83,7%Enquestats que creuenque la xarxa és bene�ciosa
180.000Persones que utilitzaranlínies d’altes prestacions
Del 12 al 16%Evolució de la demandade les primeres línies
INNOVACIÓEl nou bus híbridbiarticulat Exquicity, de 24metres i amb capacitat pera 164 viatgers, circula desdelmaig per la Gran Via
49
Data:15/11/2013
4 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013
NOVA XARXA DE BUS
La nova xarxa debusbarcelonina és el paradigmad’unmodel demobilitat que aposta pel transport públic
Racional i e�cient
XXXXXXXXXXXXxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
INTERCANVIADORSEls punts d’intercanvi,l’ànima de la novaxarxa, faciliten elstransbordaments entrelínies amb senyalssimilars a les de lesparades demetro
MÉS CARRIL BUSLa ciutat disposa demés kilòmetres quemai d’aquests traçatsque prioritzen el bus ipermeten millorar lavelocitat del servei
SEMÀFORS ESPECÍFICS PER A BUSOSPermeten que els autobusos comencina circular abans que la resta de vehiclesper tal de maniobrar ambmés facilitat
50
Data:15/11/2013
VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 5
NOVA XARXA DE BUS
COMPRA MÉS CÒMODELes màquines expenedoresubicades al carrer permeten
adquirir els bitllets sensehaver de baixar al subsòl
MILLOR ORIENTACIÓEls nous senyals, ubicats aterra o a les marquesines,empren un llenguatge similaral de les parades demetro
51
Data:15/11/2013
6 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013
NOVA XARXA DE BUS
Canvis en les línies convencionalsLa posada en marxa de les cincnoves línies de la xarxa de busde Barcelona comportarà can-vis en alguns dels recorregutsexistents, en la majoria dels ca-sos per tal d’evitar la superpo-sició d’itineraris. Els més signi-�catius són els de les línies 14(Poblenou-Bonanova), 19 (PortVell-Sant Genís), 34 (Sarrià-VirreiAmat), 36 (Paral·lel-Can Dragó),40 (Port Vell-Trinitat Vella) i 41(Francesc Macià-Diagonal Mar).La línia 14, que ara surt del Ce-
mentiri de l’Est, tindrà a partirdel 18 de novembre el seu ori-gen al Pla de Palau, per reduir
�nalitzarà al Passeig Marítim. Lasegona tindrà el seu nou puntd’origen al Cementiri de l’Est.Les línies 19 i 40, que �ns ara
arribaven al Port Vell, acabaran ala plaça d’Urquinaona per evitarsolapar-se amb la nova línia V17(Carmel-Port Vell), que serà l’en-carregada de cobrir el tram de laVia Laietana, juntament amb leslínies convencionals 17 i 45.D’altra banda, la nova línia V3
(Zona Franca-Can Carelleu) faràque la línia 34 deixi de transitarper l’avinguda de Foix i que l’ori-gen en direcció Virrei Amat sesituï al carrer del Doctor Ferran.NOVA PARADA D’ICÀRIA-TRIAS FARGAS, ON ENLLAÇARAN LES LÍNIES H16 I V21 TMB
el solapament amb la nova líniaH16 (Paral·lel-Fòrum). Pel ma-teix motiu, dues línies més deles que passen pel litoral expe-rimentaran canvis importants: la36 i la 41. La primera circularàper l’avinguda d’Icària en llocdel carrer de Salvador Espriu i
NOU ORIGENLes línies 19 i 40, queara acaben al Port Vell,�nalitzaran a la plaçad’Urquinaona
Els barcelonins han començat afamiliaritzar-se amb la nova xarxa
Un canviper sortirguanyant
L ’Ajuntament de Barcelonai TMB han dut a terme desdel 18 de juny un procésparticipatiu als districtes
de la ciutat per explicar als veïns,les entitats i els comerciants lesafectacions i els bene�cis de lasegona fase de la nova xarxa debus. Les trobades, que han tingutlloc en comissions consultives ide mobilitat, així com consells debarri i ciutadans, s’han comple-mentat amb sessions participa-tives, a les quals s’han convocatunes 150 associacions de veïnsi de comerciants, i amb els con-tactes que el govern municipalha mantingut amb entitats vin-culades al Pacte per la Mobilitat,com el RACC, la Federació d’Asso-ciacions de Veïns i Veïnes de Bar-celona (FAVB) o l’Associació per ala Promoció del Transport Públic(PTP). Els tècnics municipals, amés, hanmantingut reunions ambl’Institut Municipal de Personesamb Discapacitat per minimitzarles afectacions que la implantacióde la xarxa pot comportar.
L’OPINIÓ DELS CIUTADANSRicard Riol, president de la PTP imembre del Pacte per la Mobili-tat, fa una valoració global positi-va de la nova xarxa. “S’ha comen-çat a redissenyar l’espai públicper afavorir l’autobús; aquestaés potser la seva aportació mésgran: parlem de nous carrils bus,de prioritat semafòrica per feraquest transport més competi-tiu...”. I afegeix que “és molt po-sitiu que es plantegin 28 líniesd’alta freqüència, que hauran depassar, a tot estirar, cada vuit mi-
JACINTO PÉREZ nuts; i n’hi haurà que passin cadacinc. Durant quasi tot el dia, desde les 7 del matí �ns a les 21 h”.Segons Riol, “la freqüència depas i la millora de la circulaciódels autobusos constitueixen elprincipal patrimoni de la xarxa:fan que la ciutat surti guanyant”.La PTP, ONG que defensa una
mobilitat més integradora i sos-tenible, recorda que el noumodelde la xarxa de bus barcelonina ésun fenomen innovador a escalamundial: “Fa que una ciutat tangran com Barcelona no tingui
una xarxa radiocèntrica”, desta-ca Riol, i recorda que la plaça deCatalunya, centre neuràlgic de laciutat, tindrà tres línies fortes.Un altre aspecte important, se-
gons la PTP, és la reubicació deles parades, que faciliten ara elcanvi de línies. Aquest aspecteinnovador, tanmateix, requereixcert esforç per part del ciutadà.“Estàvem acostumats a utilitzarles línies que coneixíem, i arahem d’adaptar-nos a un siste-ma diferent, a canviar d’autobúsen els nostres desplaçaments”,explica Lluís Maté, president del’Associació de Veïns de la Fontde la Guatlla, una de les entitatsdel districte de Sants-Montjuïcque han assistit a les reunionstècniques on se’ls ha explicat elfuncionament de la nova xarxa.
ELS VEÏNS HAN COMENÇAT A FAMILIARITZAR-SE AMB ELS INTERCANVIADORS DE LA NOVA XARXA DE BUS FREDERIC CAMALLONGA
RICARD RIOLPromoció delTransport Públic (PTP)
Maté reconeix que “calia actua-litzar les línies: els temps canvi-en i tot té data de caducitat”.“La gent, quan li retiren un bus,
es pregunta: “i ara què?”. Però totés acostumar-se. Ara, amb 10 lí-nies, la gent començarà a veureamb claredat cap a on anem. I, amesura que la xarxa es faci mésdensa, la ciutadania ho anirà as-similant amb més facilitat. Ésqüestió de temps”, aposta Maté.
LLUÍS MATÉAssociació de Veïnsde la Font de la Guatlla
“La freqüència depas i la millorade la circulaciódels autobusosconstitueixen elprincipal patrimonide la xarxa: fanque Barcelonasurti guanyant”
“Amb les 10 línies,la gent començaràa veure ambclaredat cap a onanem. A mesuraque la xarxa esfaci més densa,l’assimilarà. Ésqüestió de temps”
INFORMACIÓAjuntament i TMBs’han reunit ambassociacions veïnalsi de comerciants
EXPERTSPromoció delTransport Públic fauna valoració positivade la nova xarxa
52
Data:15/11/2013
VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 7
les més de 300 pantalles situa-des a les parades –ja siguin lesclàssiques pantalles de leds, lessolars de diferents models o lestàctils–, les aplicacions mòbils–TMB Virtual o TMB Maps– i ellloc web de TMB –amb la sevaversió mòbil–, a més del sistemaoriginal per SMS. Si l’usuari té untelèfon intel·ligent, n’hi ha proude captar el codi QR de la paradaperquè s’obri al navegador unapàgina amb els temps de pas deles línies que hi paren. Els estu-dis diuen que, com abans, l’usu-ari prepara el seu viatge abansde sortir de casa; la diferència és
que ara disposa de moltes méseines per fer-ho, si cal, sobre lamarxa. La popular aplicació Vullanar n’és un clar exemple.
CONDUCCIÓ MÉS CÒMODALes noves tecnologies també fa-ciliten la feina als professionalsdel transport: una eina molt e�-caç, en aquest cas per als con-ductors d’autobús, són les pan-talles tàctils situades a la zonade l’instrumental de conducciói que reben el nom de SIC (Sis-tema d’Informació al Conductor).Mitjançant aquestes pantallesTFT i d’un programari intuïtiu–instal·lat a tots els busos–, elconductor pot interactuar ambel Sistema d’Ajuda a l’Explotació(SAE), gestionar incidències i re-bre missatges de regulació, entremoltes altres funcionalitats.
NOVA XARXA DE BUS
Les noves tecnologies milloren l’experiència del viatger i faciliten la feina al conductor
L a nova xarxa d’autobusosde Barcelona és permea-ble als nombrosos canvistecnològics que han re-
volucionat la societat. Els siste-mes embarcats a l’interior delsvehicles i les comunicacions viasatèl·lit han canviat la gestió de la�ota, i enriqueixen la informacióque reben tant els usuaris comels conductors. Les últimes nove-tats, com ara les aplicacions pera dispositius mòbils, han fet quel’experiència del viatge millori.Barcelona, una ciutat que treballa
per convertir-se en un referentd’smart city, té en la mobilitat–en general– i en la xarxa d’auto-bús –en concret– unabonamostrade què és una ciutat intel·ligent.El sistema de videodifusió
MouTV –instal·lat en algunes lí-nies–, la tecnologia embarcadai la geolocalització del vehiclepermeten oferir informació valu-osa per a l’usuari; una informacióque aquest havia de consultar�ns no fa gaire abans de sor-tir de casa, i que ara pot veureen temps real i a bord del bus,mentre viatja. El termòmetre dela línia, per exemple, l’aporta se-guretat i con�ança en el trajecte–a més d’informar sobre les alte-racions que afecten el servei–; lapantalla LED, ubicada a la partdavantera del vehicle, informavisualment i amb àudio del nom
Una xarxa intel·ligentPABLO CALDERÓN
LES APLICACIONS MÒBILS HAN CONTRIBUÏT A CANVIAR LA GESTIÓ DE LA FLOTA DE BUSOS DE BARCELONA TMB
EN TEMPS REALL’usuari pot consultardetalls del seuviatge gràcies a lesaplicacions mòbils
EL PASSATGER ESTÀ MILLOR INFORMAT GRÀCIES A LES PANTALLES TMB
DEL BUS AL CENTRE DE REGULACIÓ, VIA SATÈL·LIT
Les línies regulars d’auto-busos de TMB estan des del2010 localitzades via satèl·litmercès al Sistema d’Ajuda al’Explotació (SAE). Començata implantar fa una vintenad’anys –llavors només abas-tava algunes de les línies debus i dels cotxes que operavena la ciutat–, el SAE està aratotalment digitalitzat i contro-la qualsevol dels recorregutsi dels vehicles de la �ota.Aquesta tecnologia de teleco-municacions es complementaamb un fort desplegament tèc-nic a l’interior dels vehicles,que permet que cada cotxe espugui comunicar quan calguiamb el Centre de Regulació iviceversa; una bidireccionali-tat que és possible gràcies alSistema d’Informació Embar-cat (SIE), un conjunt d’equipsi de programaris informàticsque tenen instal·lats a bord elsautobusos per tal de dotar-losde la tecnologia més avança-da, amb la �nalitat de millorarles funcions de localització,de seguiment i de regulació deles línies, així com la informa-ció i el servei als usuaris
LES NOVES TECNOLOGIES HAN MILLORAT LA COMUNICACIÓBIDIRECCIONAL ENTRE ELS CONDUCTORS I EL CENTRE DE REGULACIÓ TMB
de la pròxima parada, el recorre-gut de la línia i els enllaços ambaltres línies de bus i de metro. Ésel que hom coneix com a Siste-ma Informació a l’Usuari (SIU).
PREVISIÓDEL TEMPSD’ESPERALa proliferació dels smartphonesi d’altres dispositius mòbils intel-ligents i amb connexió a internettampoc no ha passat desaper-cebuda pels responsables de
la gestió de la xarxa. L’aplicacióTMB iBus, que es pot consultarper telèfon mòbil, pot fer unaprevisió aproximada dels minutsque falten per a l’arribada delsdos primers cotxes d’una línia auna parada determinada. La in-formació sobre el temps d’esperaés la mateixa que arriba a les pa-rades de bus equipades amb unaPantalla d’Informació a l’Usuari(PIU), en la qual s’indica el temps
d’arribada estimat de les dife-rents línies que hi tenen parada.TMB iBus es va estrenar el se-
tembre del 2005 en vuit línies.Per rebre la informació, calia lla-vors enviar un missatge SMS desdel telèfon mòbil amb el codi dela parada, i esperar la respos-ta, o bé fer la consulta a travésdel navegador del telèfon. Avuila previsió es pot saber a totesles línies de la xarxa mitjançant
MÉS INFORMACIÓMés de 300 pantallesa les marquesinesindiquen la previsióde temps d’espera
53
Data:15/11/2013
8 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013
NOVA XARXA DE BUS
El BYD K9, que circula en proves des del setembre, s’incorporarà aviat al servei comercial
A ra recorre buit els car-rers de Barcelona, peròés el futur del transportpúblic en superfície a
la ciutat. El K9, l’autobús elèc-tric del fabricant xinès BYD, vaarribar l’agost passat a la capitalcatalana i des del mes de setem-bre hi circula en proves, sensepassatge i amb càrrega simula-da. Quan al llarg de les pròximessetmanes s’incorpori de ple alservei comercial –en alguna deles línies regulars amb base a lacotxera d’Horta–, les seves inno-vadores bateries permetran queefectuï �ns a dos serveis diaris.El BYD K9 tindrà el mateix rendi-ment que si emprès la tecnolo-gia dièsel..., però sense generarcap emissió contaminant local.
BATERIA REVOLUCIONÀRIAL’electri�cació dels autobusos,una tendència que es va iniciarfa uns anys amb la implantaciódels models híbrids –aquells queutilitzen la tracció elèctrica ambun motor tèrmic auxiliar–, està apunt de fer un pas decisiu grà-cies a les darreres generacionsde bateries elèctriques, que sóncapaces d’acumular l’energia ne-cessària per a tota una jornada de
Compte enrere pel bus elèctricANDREU MAS
L’AUTOBÚS ELÈCTRIC XINÈS BYD K9, DE 12 METRES DE LONGITUD, TRES PORTES I CAPACITAT PER A 75 PASSATGERS, CIRCULA PER LA GRAN VIA, A L’ALTURA DE LA PLAÇA D’ESPANYA TMB
funcionament. El K9, amb les ba-teries ben carregades, podrà fercada dia dos serveis de vuit horescadascun, tot plegat “per un costque, calculat en el total de la vidaútil, de 14 anys, seria equivalental d’un cotxe dièsel convencio-nal”, subratlla Jaume Tintoré, di-rector general d’Autobusos.Xavier Trias, alcalde de Barcelo-
na, va assegurar durant la presen-
tació del K9 que la incorporaciódel nou autobús “marca una líniade futur a la ciutat”, i va recordarque “l’aposta pel vehicle elèctricés una aposta clau per Barcelona”.
CAP A LA CONTAMINACIÓ ZEROEl K9 és un autobús de tipus es-tàndard, de 12 metres de longi-tud, amb tres portes i capacitatper a transportar uns 75 passat-gers. El propulsor del vehicle elformen un conjunt de dosmotorselèctrics de 90 kW cadascun, ali-mentats per una bateria d’ió-liti
amb nucli de ferro de 324 kWh.El cotxe, que es pot carregar encinc hores, té segons el fabricantuna autonomia de 250 quilòme-tres, su�cient per a una jornadade servei en una línia urbana.TMB disposarà del K9 durant dosanys en règim de lloguer amb op-ció de compra, segons el convenisubscrit el març passat amb BYD.La principal empresa gestora
del transport públic de l’àreame-tropolitana compta amb la �otad’autobusos més neta d’Europamercès a l’aposta que ha fet pelsvehicles híbrids i de gas naturalcomprimit, així com a la incorpo-ració de �ltres anticontaminantsinstal·lats en els vehicles dièsel.La companyia sondeja de formapermanent el mercat a la recercadels productes més innovadors ie�cients que la indústria desen-volupa, i que s’acosten, cada ve-gada més, a un objectiu �nal: elde la contaminació zero.
AUTONOMIAEl K9, amb les bateriescarregades, pot cobrircada dia dos serveisde vuit hores cadascun
MÉS SOSTENIBLETé el mateix rendimentque un dièsel, peròno genera emissionscontaminants locals
APOSTA PEL BUS HÍBRID
Un tret diferencial de la �otad’autobusos de Barcelona ésl’aposta pel bus híbrid, unaalternativa a les motoritzaci-ons dièsel convencionals. Lahibridació ajuda a reduir elsefectes de contaminació del’aire, les emissions de gasosd’efecte hivernacle i el so-roll, a més a més d’estalviar�ns a un 30% de combus-tible. L’aposta de TMB perla tecnologia híbrida ve del2010, quan es van adquirirels primers vehicles de pre-sèrie –com ara s’ha fet ambel K9– i es va emprendre elprojecte Retro�t, d’hibri-
dació d’autobusos dièsel.La capital catalana, d’altrabanda, ha provat també lacombinació d’un motor degas natural comprimit ambun sistema híbrid elèctric
CENT BUSOS HÍBRIDS –DE TRACCIÓELÈCTRICA I MOTOR TÈRMIC AUXILIAR–CIRCULEN JA PER BARCELONA TMB
54
Títol: Dubtes sobre la nova xarxa de bus? Pregunta als informadors!Mitjà: Hora PuntaURL: clica aquíData:
12/11/2013
56
Data:16/11/2013
Títol: Barcelona doblarà la nova xarxa de bus aquest dilluns amb l’estrena de cinc líniesMitjà: EuropapressURL: clica aquí
59
Data:16/11/2013
Títol: Més freqüència de pas i més connectivitat a la nova xarxa de busMitjà: AraURL: clica aquí
61
Data:16/11/2013
Títol: Barcelona refuerza su fe en el bus ortogonal con 5 nuevas líneasMitjà: elPeriodicoURL: clica aquí
64
Data:16/11/2013
Títol: Entren en funcionament aquest dilluns cinc noves línies de la Nova Xarxa de Bus de BarcelonaMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí
66
Data:18/11/2013
Títol: El mal tiempo desluce el estreno de las nuevas líneas de busMitjà: elPeriodicoURL: clica aquí
68
Data:18/11/2013
Títol: Barcelona posa en marxa cinc línies més de la nova xarxa ortogonalMitjà: 324.catURL: clica aquí
70
Data:18/11/2013
Títol: Barcelona posa en marxa cinc noves línies de la xarxa ortogonal d’autobusosMitjà: El Punt AvuiURL: clica aquí
72
Data:18/11/2013
Títol: Barcelona duplica la oferta de línies de bus exprés amb la posada en marxa de cinc mésMitjà: 20minutosURL: clica aquí
74
Data:18/11/2013
Títol: En marxa la segona tongada de línies de la xarxa ortogonalMitjà: BTVURL: clica aquí
75
Data:18/11/2013
Títol: Las cinco líneas de la Nueva Red de Bus se estrenan con normalidad pese a la intensa lluviaMitjà: TMBURL: clica aquí
76
Data:18/11/2013
Títol: La PTP celebra les noves línies de bus ortogonals però demana millorar la informacióMitjà: EuropapressURL: clica aquí
78
Data:19/11/2013
Títol: Les cinc noves línies de bus ja circulenMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí
80
Data:19/11/2013
Títol: Estreno inesperado y bajo el diluvioMitjà: El PaisURL: clica aquí
82
Data:21/11/2013
Títol: TMB no descarta llevar el H8 hasta el Bon Pastor y estudiará extender el V3 por la Zona FrancaMitjà: elPeriodicoURL: clica aquí
84
Data:21/11/2013
Títol: Barcelona prevé tener en 2014 la mitad de la nueva red de bus implantadaMitjà: La VanguardiaURL: clica aquí
86
Data:30/11/2013
Títol: CCOO de Catalunya considera un avenç l’entrada en servei de la Nova Xarxa de BusMitjà: CCOOURL: clica aquí
87
Data:03/12/2013
Títol: El nuevo bus avanza firme pero requiere ejes más despejadosMitjà: elPeriodicoURL: clica aquí
88
Data:03/12/2013
Títol: Nova Xarxa de BusosMitjà: elPeriodicoURL: Edició impresa
90
Esquema de la red ortogonal durante la fase de diseño© Salvador Rueda
91
FOTOGRAFÍAS
93
La nueva línea V3 (Zona Franca - Can Caralleu) / Fuente: TMB
Información en el area de intercambio Correus / Fuente: TMB
94
Un autobús de la H16 en el área de intercambio de Correos / Fuente: TMB
Un nuevo bus de GNC en la V3 / Fuente: TMB
95
La nueva H8 (Camp Nou - La Maquinista) / Fuente: TMB
La nueva línea H16 (Paral·lel - Forum) / Fuente: TMB
96
Un informador aclarando dudas sobre la H10 / Fuente: TMB
Área de intercambio de Jardinets de Gràcia / Fuente: TMB
97
Información al usuario en el área de intercambio de Mallorca - Pau Claris / Fuente: TMB
Área de intercambio entre la H10 y la V17 / Fuente: TMB
98
C/ Escar 1, 3º 08039 BarcelonaTel: +34 93 224 08 60Fax: +34 93 224 08 [email protected]
BCNecologiaAgencia de EcologíaUrbana de Barcelona
MÁS INFORMACIÓN
Top Related