Ecologia. Temes 7 i 8. Pàg 141 L’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen. Les relacions sempre estan basades en la matèria i l’energia. Definicions: Ecosistema: Biocenosi + Biòtop Població, comunitat Hàbitat: Conjunt de biòtops en què un organisme pot viure Nínxol ecològic: Funció tròfica que realitza una espècie en un ecosistema
Problema 1 fulls ecologia
EAC 1 generalitats ecologia
Biòtop= part abiò@ca de l’ecosistema Medi + substrat + factors ambientals. Medi Aeri Medi Aquà@c
Nèuston Plàncton Nècton Bentos
Substrat: superJcie on els organismes es fixen, s’aguanten o es desplacen: sòl, aigua, altres éssers vius Horitzons del sòl
Factors abiò@c i les seves adaptacions. Pàg 145
Temperatura Llum Humitat Salinitat Pressió Corrents pH Límits de tolerància Amplitud de tolerància Factor limitador Euri-‐ Esteno-‐ Factor Limitador.
El nutrient que es troba menys disponible és el que limita la producció El factor que té un valor més a prop del límit de tolerància és el que limita la supervivència.
Temperatura -‐ ºC / 50ºC (extrems terrestres: -‐88,3ºC Antàr@da/ +60ºC Sahara Les plantes resisteixen millor
Animals: Homeoterms i poiquiloterms Adaptacions: Migracions Letàrgies Hàbits crepusculars Mida del cos Agrupacions d’individus (Pingüins) Recobriment del cos (pèl, plomes, greix) Fulla caduca Fulles primes / fulles amples Espines Alçada
Llum
Heliòfiles vs Esciòfiles (estrat superior/ estrat inferior) Fototropismes Zona fò@ca i zona afò@ca (>1% llum, ≈ 200m)
Coloració (visió dels altres): críp@ca, aposemà@ca i mimè@ca Bioluminiscència Fotoperiode
Problema 3 fulls ecologia
Humitat (Absoluta i rela6va)
Animals Ø Tegument
impermeable Ø Produir secrecions
humides Ø Ap resp intern Ø Fecundació interna Ø Ou amniò@c Ø Hàbits crepusculars o
nocturns
Plantes Ø Arrels llargues Ø Epidermis cu@nitzades Ø Pilositat Ø Tiges suculentes Ø CAM i C4 Hidròfites Xeròfites Mesòfites
Pàg 151 ex 18, 19 20 Problema 6 fulls ecologia
Pàg 164 ex 47 i pàg 165 ex 51
Nega9ves = efecte de masa Competència per l’aliment, per la reproducció, per l’espai Posi9ves = Efecte de grup Cooperació per l’aliment, per la defensa.
Relacions intraespecífiques
Familiars Parental (monògama o polígama) Matriarcal Filial Patriarcal Colonias Gregàries caçar, aparellar-‐se, defensar-‐se Socials
Colònia alga Volvox
Relacions interespecífiques
Competència Per interferència: una limita l’accés Per explotació: S’alimenten del mateix
EAC 2. Relacions interespecífiques
Depredació Model “Tom-‐Jerry” el nombre de preses determina el nombre possible de depredadors i, en conseqüència el nombre de depredadors afecta al nombre de preses. Fluctuacions Parasi9sme Explotació Simbiosi (líquens, rhizobium)
Pàg 164 Ex 48, 49 Full fotocòpies Problema 10
Mostreig (recollida de mostres) Rèpliques, atzar o transsecte, processament Frequència Percentatge de mostres en què s’ha recol·∙lectat Densitat Nombre d’individus per unitat (sup o vol) Abundància Quan@tat total d’individus entre totes les mostres Dominància Proporció entre el nombre d’individus de l’espècie i el total d’individus
EAC 3. Mostreig
Diversitat Probabilitat que cada individu sigui de diferent espècie Nombre d’individus Nombre d’espècies
Pàg 156 ex 24, 25, 26 Full fotocòpia ex 5, 8 Pàg 165 ex 50
Dinàmica de poblacions Taxa de natalitat
Taxa de mortalitat Taxa d’immigració Taxa d’emigració
Corbes de supervivència Tipus I, la mortalitat és prou baixa fins que s’arriba a la maduresa. Típic d’espècies amb baixa natalitat i pocs descendents. Exemple grans mamífers, com les balenes, els lleons, i també l’espècie humana en l’actualitat. Tipus II, no és massa abundant en la natura. La mortalitat es manté constant. Exemple ocells. Tipus III, correspon a espècies amb mortalitat larvària o juvenil molt alta. Exemples, les sardines, les rates, molts invertebrats marins.
Taxa de creixement = r
Pàg 158 ex 27, 28, 29 Pàg 159 ex 30
Corbes de creixement Taxa de creixement
Exponencial (forma de J)
El valor de la taxa de creixement és molt alt r alta. Però si escasseja el menjar cau i es fa pe@t
Sigmoidal (forma de S)
Població arriba a l’equilibri amb els recursos (creix fins al màxim possible: la capacitat de càrrega K) i la taxa de creixement és quasi nul·∙la
Tema 8. LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES Pàg 167
CONCEPTES: Nínxol ecològic Espècies vicàries (exemple pag 169 llangardaixos) Hàbitat Autòtrof Heteròtrof Diges@ó interna Diges@ó externa Productors Herbívors o fitòfags Carnívors o zoòfags
Consumidors primaris Consumidors secundaris Consumidors terciaris.... Supercarnívors Necròfags o carronyaires Detrivvors Descomponedors o saprobis Nivell tròfic Cadena tròfica Xarxa tròfica Piràmide tròfica
Pàg 171 ex 3 i 4, fotocòpia xarxa tròfica
Cicle de la matèria i flux d’energia La matèria descriu un cicle que passa d’un nivell tròfic a un altre. L’energia no descriu un cicle, sinó que entra i surt en la mateixa quan@tat. “Pèrdues” energè@ques a través de la cadena tròfica:
Estudi de la dinàmica dels ecosistemes. Pàg 173 BIOMASSA La biomassa és la massa total dels organismes. Grams de pes sec per unitat de superJcie o de volum: g/m2 (terrestre) o bé g/m3 (aquà@c) PRODUCCIÓ La producció és l’augment de biomassa per unitat de temps. Grams per unitat de superJcie o de volum i per unitat de temps g/m2.dia o kg/ha.any Producció neta PN Producció bruta PB PRODUCTIVITAT o Taxa de renovació La produc@vitat és la relació entre la producció i la biomassa. Produc@vitat=Producció/Biomassa Permet saber la proporció de biomassa que es renova per unitat de temps i així calcular el grau d’explotació
EAC 2
Temps de renovació El temps de renovació és el temps que ha de transcórrer per a que es renovi la biomassa. És la inversa de la produc@vitat EFICIÈNCIA L’eficiència és la relació entre el que ha produït i el que hi ha entrat. S’expressa en percentatge Animals: PN (increment de biomassa)/Biomassa aliment ingerit x 100
Pàg 173 ex 5 Pàg 174 ex 6,7,8,9,10,11 Pàg 176 ex 13 Pàg 199 ex 45 i 46 Fotocòpia ex 7 EAC 3
Ecosistemes estables. Pàg 175 En un ecosistema en equilibri la producció d’un nivell tròfic ha de ser aproximadament igual a l’explotació (consum del nivell tròfic següent) A cada nivell de la cadena alimentària (tròfica) es produeix una pèrdua de matèria (biomassa no u@litzada o no assimilada o que es perd en processos vitals, com descamacions, pèrdua d’escates, etc.) i d’energia (respiració). De l’aliment assimilat (producció bruta) només una part (aproximadament un 10%) es des@na a l’elaboració de la seva matèria (producció neta) que queda a disposició del següent nivell tròfic Producció primària i producció secundària. Producció neta de l’ecosistema PPB-‐Respiració de tots (pàg 178) Ecosistemes joves PNE> 1 Ecosistemes madurs PNE=0
Pàg 175 ex 12 Pàg 198 ex 43
Les piràmides de producció, biomassa i nombre Pàg 177 Les piràmides de producció mai poden ser inver@des, les de biomassa o les de nombres si que ho poden ser (les piràmides de biomassa aquà@ques solen ser inver@des)
Flux d’energia. pàg 179
Constant solar 2 cal/m2.minut 45 % Arriba a la superJcie 0,1 % és absorbit pels fotosinte@tzadors i es transforma en energia química Producció terrestre: 300 g C/m2·∙any Producció oceànica: 100 g C/m2·∙any
Mediterrani 50 g C/m2·∙any Afloraments oceànics: 300 g C/m2·∙any
Llei del 10% de transmissió d’un nivell tròfic a un altre
EAC 4
BIOMES. Pàg 183
Els biomes són grans comunitats ecològiques que s’estenen en grans regions: terrestres, marins, aigua dolça. Biomes terrestres Desert fred, alta muntanya, tundra, taigà o bosc de coníferes, estepa, bosc caducifoli, bosc equatorial, bosc tropical, bosc mediterrani o alzinar, sabana i desert càlid Biomes marins zona litoral (plataforma con@nental) i zona pelàgica (talús i fons) Biomes d’aigua dolça Lení@cs (aigües quietes) i lò@cs (aigües corrents)
Fotocòpia problemes 14 i 15
Ecosistemes aquà@cs
• Ràpida disminució de la llum amb fondària • Gran fondària (gran distància entre zona fò@ca -‐
llum-‐ i zona afò@ca -‐nutrients-‐) • Nutrients són factor limitant (nitrats al mar i
fosfats a aigües dolces) • Poc oxigen a les zones baixes especialment si hi
ha una gran termoclina • Renovació de biomassa dels productors diària
(poques estructures de sosteniment)
Per què la producció dels oceans és tan baixa?
Ecosistemes terrestres • Productors inverteixen molta energia en estructures
“perdurables” –sosteniment-‐ • Factor limitant és l’aigua... temperatura, nutrients
Ecosistemes terrestres versus aquà9cs • Producció primària passa en gran mesura als detrivvors i no als
herbívors • Producció primària s’inverteix en créixer • Reciclatge de matèria més ràpid (estan més a prop productors i
descomponedors) i, per tant, producció més alta • Taxa de renovació molt lenta • Mitjana de clorofil·∙la més alta
Bioacumulació (efecte de la concentració biològica) Pàg 196 Pàg 196 ex 26 i 27 Fotocòpia ex 4 i 7
Successió ecològica
Una successió ecològica és el procés d’evolució gradual d’un ecosistema al llarg del temps, en el qual unes poblacions es van subs@tuint per altres de més eficaces en l’aprofitament de l’energia. Aquest procés finalitza quan s’arriba a una comunitat equilibrada i estable anomenada comunitat clímax.
Tipus de successions:
Primària En un nou territori Secundària Després d’una catàstrofe EAC 5
Pàg 192 ex 23 Fotocòpia ex 11
• Les primeres espècies a aparèixer són les espècies pioneres o oportunistes (estratègia r) subs@tuïdes amb el temps per les k
• La produc@vitat (P/B) es va reduint perquè la biomassa és màxima
• La diversitat augmenta • L’organització interna augmenta (més relacions
interespecífiques) • Menys sensible als canvis externs
Fotocòpies problema 16 Pàg 198 ex 41, 42 Pàg 197 Test de la unitat
Top Related