Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 11
ÍND
EX
1 In
trod
ucci
ó ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
5
1.1
Obj
ecte
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
5
1.2
Ant
eced
ents
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
5
1.3
Con
sulte
s re
alitz
ades
i co
l·lab
orac
ions
am
b en
titat
s de
ter
ritor
i ....
......
......
......
......
......
. 5
1.4
Situ
ació
i em
plaç
amen
t ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 5
1.5
Prop
ieta
t de
l sòl
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
6
2 D
ades
iden
tific
ativ
es d
el p
roje
cte
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
7
2.1
Dad
es d
el S
ol·li
cita
nt ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 7
2.2
Dad
es d
e l’e
quip
red
acto
r....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 7
3 M
arc
teòr
ic i
lega
l .....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
9
3.1
Just
ifica
ció
de l’
info
rme
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
9
3.2
Info
rmes
pre
vis
de l’
OG
AU
i M
edi N
atur
al ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
9
4 N
orm
ativ
a ap
licab
le ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 1
1
4.1
Legi
slac
ió u
rban
ístic
a ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 1
1
4.2
Plan
ejam
ent
terr
itoria
l ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 11
4.3
Nor
mat
iva
urba
níst
ica .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
11
5 O
bjec
tius,
crit
eris
i ob
ligac
ions
de
prot
ecci
ó am
bien
tal .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 12
5.1
El P
la d
’Esp
ais
d’In
terè
s N
atur
al (P
EIN
): Ro
ques
bla
nque
s ....
......
......
......
......
......
......
... 1
2
5.2
Dire
ctiu
s ge
nera
ls in
clos
es e
n l’A
cord
GO
V/1
12/2
006:
ZEP
A i
LIC
.....
......
......
......
......
. 12
5.3
Dire
ctriu
s pe
ls e
spai
s de
mun
tany
a in
terio
r de
la X
arxa
Nat
ura
2000
.....
......
......
......
.. 13
5.4
Prot
ecci
ó, g
estió
i or
dena
ció
del p
aisa
tge
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
15
5.5
Mes
ures
de
prev
enci
ó de
ls in
cend
is f
ores
tals
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 15
6 D
escr
ipci
ó de
l med
i fís
ic a
fect
at ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 1
7
6.1
Dad
es c
limàt
ique
s ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 17
6.2
Geo
logi
a i r
elle
u ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
17
6.3
Xar
xa h
idro
gràf
ica
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
18
6.4
Uso
s de
l sòl
i hà
bita
ts n
atur
als .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 1
8
6.5
Sòl e
dàfic
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 18
6.6
Veg
etac
ió p
rese
nt a
la z
ona
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 19
6.7
Espa
is n
atur
als
prot
egits
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 1
9
6.8
Faun
a pr
oteg
ida
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 20
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 22
6.9
Inve
ntar
i de
faun
a ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 21
6.10
Fl
ora
prot
egid
a ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 23
6.11
In
vent
ari d
e flo
ra ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
23
6.12
Pa
isat
ge ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
25
6.13
Pa
trim
oni a
rque
ològ
ic, h
istò
ric i
cultu
ral .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 29
6.14
Q
ualit
at d
e l’a
ire i
capa
cita
t i v
ulne
rabi
litat
del
ter
ritor
i ....
......
......
......
......
......
......
......
30
6.15
C
onne
ctor
eco
lògi
c: M
onts
erra
t –
Roqu
es b
lanq
ues .
......
......
......
......
......
......
......
......
. 30
7 D
escr
ipci
ó de
l’ac
tivita
t ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
2
7.1
Des
crip
ció
de le
s in
stal
·laci
ons
exis
tent
s i e
ntor
n ...
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
32
7.2
Cla
ssifi
caci
ó de
l’ac
tivita
t se
gons
la n
orm
ativ
a d’
activ
itats
LIIA
.....
......
......
......
......
......
32
7.3
Des
crip
ció
dels
pro
cess
os d
e l’a
ctiv
itat .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 3
2
7.4
Fase
s d’
expl
otac
ió ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
3
7.5
Plan
ta d
e tr
acta
men
t ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
3
7.6
Acc
esso
s ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 3
3
7.7
Tipu
s de
mat
eria
l a e
xtre
ure
i mag
nitu
d ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
33
7.8
Mèt
odes
d'e
xtra
cció
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
3
7.9
Serv
eis .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 3
3
7.10
El
emen
ts in
disp
ensa
bles
per
l’ac
tivita
t ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 33
7.11
C
arac
terís
tique
s bà
siqu
es d
el p
roje
cte:
mod
el d
’exp
lota
ció
......
......
......
......
......
......
.... 3
4
7.12
Fi
nalit
zaci
ó de
l’ac
tivita
t: p
rocé
s de
res
taur
ació
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
34
8 Ju
stifi
caci
ó am
bien
tal d
e l’a
ltern
ativ
a es
colli
da ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
36
8.1
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
zona
d’e
xplo
taci
ó ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 36
8.2
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
acce
ssos
a la
zon
a ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 36
8.3
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
proj
ecte
de
rest
aura
ció
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
8
8.4
Alte
rnat
iva
esco
llida
.....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 3
8
9 Id
entif
icac
ió d
els
prin
cipa
ls im
pact
es a
mbi
enta
ls ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 4
1
9.1
Det
ecci
ó i i
dent
ifica
ció
acci
ons
susc
eptib
les
de g
ener
ar im
pact
e ...
......
......
......
......
.....
41
9.2
Det
ecci
ó i i
dent
ifica
ció
dels
impa
ctes
pot
enci
als
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 42
10
Ava
luac
ió d
els
impa
ctes
det
ecta
ts ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 43
10.1
V
alor
ació
del
s im
pact
es p
oten
cial
s ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 43
10.2
A
valu
ació
del
s im
pact
es p
oten
cial
s ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
50
11
Mes
ures
cor
rect
ores
de
l’im
pact
e ge
nera
t ....
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
53
11.1
Id
entif
icac
ió d
e le
s m
esur
es c
orre
ctor
es p
er la
min
imitz
ació
de
l’im
pact
e ge
nera
t ....
.. 53
11.2
Id
entif
icac
ió d
e le
s m
esur
es c
ompe
nsat
òrie
s pe
r la
mill
ora
del
med
i am
bien
t i
la
sens
ibili
tzac
ió d
e la
pob
laci
ó ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
... 5
6
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 33
11.3
V
alor
ació
de
l’efic
àcia
de
les
mes
ures
cor
rect
ores
pro
posa
des
......
......
......
......
......
.....
57
12
Pla
de v
igilà
ncia
am
bien
tal .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 59
13
Proj
ecte
de
rest
aura
ció
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
. 60
13.1
O
bjec
tius
del p
roje
cte
de r
esta
urac
ió ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
60
13.2
A
ltern
ativ
es c
onsi
dera
des .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
60
13.3
Pr
océs
a s
egui
r: R
esta
urac
ió in
tegr
ada
a l’e
xplo
taci
ó ...
......
......
......
......
......
......
......
.... 6
1
13.4
Re
stau
raci
ó m
orfo
lògi
ca i
cont
rol d
e l’e
rosi
ó ...
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.... 6
2
13.5
Pr
opos
ta d
e re
vege
taci
ó i t
ract
amen
t de
l sòl
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.. 62
13.6
Re
stau
raci
ó de
l sis
tem
a hí
dric
, dre
natg
es s
uper
ficia
ls i
mas
ses
d’ai
gua
......
......
......
.... 6
3
13.7
Po
tenc
iar
la c
olon
itzac
ió p
er e
spèc
ies
d’au
s se
nsib
les
i vul
nera
bles
.....
......
......
......
.....
64
13.8
Re
stau
raci
ó de
l’ús
soc
ial i
acc
és a
l’es
pai .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
.....
64
14
Con
clus
ions
de
l’est
udi .
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
66
15
Sign
atur
es ..
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
......
68
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 44
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 55
1IN
TRO
DU
CC
IÓ
1.1
Obj
ecte
L’ob
ject
e d’
aque
st d
ocum
ent
és l
’apo
rtac
ió d
e do
cum
enta
ció
per
l’obt
enci
ó de
l D
ocum
ent
de
Refe
rènc
ia p
er l
’ela
bora
ció
del
docu
men
t d’
Estu
di d
’Impa
cte
Am
bien
tal.
El p
roje
cte
es s
itua
a la
zona
con
egud
a co
m E
l Col
let
del B
ruc
per
la u
bica
ció
d’un
a ac
tivita
t ex
trac
tiva.
Aqu
esta
con
sist
eix
en l’
expl
otac
ió d
el s
ubsò
l per
l’ex
trac
ció
de p
edra
cal
cària
.
L’àm
bit
de l’
expl
otac
ió t
é un
a su
perf
ície
tot
al d
e 15
,147
3 ha
.
1.2
Ant
eced
ents
A l’
agos
t de
201
0 s’
inic
ia e
l trà
mit
de ll
icèn
cia
ambi
enta
l i a
valu
ació
am
bien
tal,
i es
sotm
et a
l mat
eix
tem
ps l
’anà
lisi
de s
ufic
iènc
ia i
el
docu
men
t de
ref
erèn
cia
ambi
enta
l. El
res
ulta
t d’
aque
st p
rocé
s
port
a a
com
plet
ar l’
estu
di d
’impa
cte
ambi
enta
l.
1.3
Con
sulte
s re
alitz
ades
i co
l·lab
orac
ions
am
b en
titat
s de
ter
ritor
i
Al
llarg
de
l pr
océs
d’
elab
orac
ió
del
proj
ecte
s’
ha
com
ptat
am
b la
co
l·lab
orac
ió
dire
cte
amb
l’Aju
ntam
ent
del B
ruc,
i al
mat
eix
mom
ent,
s’h
a es
tabl
ert
un p
rocé
s de
seg
uim
ent
i con
sulta
am
b el
Patr
onat
de
la m
unta
nya
de M
onts
erra
t.
En e
l pr
océs
de
part
icip
ació
ciu
tada
na q
ue s
’ha
man
tingu
t du
rant
el
tràm
it ur
baní
stic
seg
uit,
d’ac
ord
amb
l’art
icle
48
del D
ecre
t le
gisl
atiu
1/2
010,
de
3 d’
agos
t, p
el q
ual s
’apr
ova
el T
ext
Refó
s
de la
Lle
i d’U
rban
ism
e de
Cat
alun
ya,
no s
’ha
rebu
t ca
p al
·lega
ció
per
part
de
pers
ones
inte
ress
ades
o in
stitu
cion
s.
Act
ualm
ent
s’es
tà m
ante
nint
con
tact
e am
b pe
rson
es c
onei
xedo
res
del
med
i i
resi
dent
s a
la z
ona,
espe
cial
iste
s am
b fa
una
i flo
ra,
amb
una
àmpl
ia t
raje
ctòr
ia p
rofe
ssio
nal a
l re
spec
te.
S’es
tà s
egui
nt
un p
rocé
s d’
inte
rcan
vi d
e pr
opos
tes
per
diss
enya
r un
pro
ject
e de
res
taur
ació
que
sig
ui c
apaç
de
gene
rar
opor
tuni
tats
per
la f
auna
i flo
ra.
1.4
Situ
ació
i em
plaç
amen
t
La z
ona
plan
teja
da p
er la
ubi
caci
ó i d
esen
volu
pam
ent
de l’
activ
itat
es s
itua
al lí
mit
oest
del
mun
icip
i
del B
ruc,
en
el p
arat
ge c
oneg
ut a
mb
el n
om d
e “C
olle
t de
l Bru
c”,
en e
l pol
ígon
cad
astr
al n
úmer
o
5, p
arce
l·la
1, s
ubpa
rcel
·les
k, l,
m, n
, p, q
, r.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 66
Ento
rn d
e l’a
ctiv
itat
Les
dist
ànci
es d
e l’a
ctiv
itat
als
prin
cipa
ls p
unts
són
:
Nuc
li ur
bans
: Urb
anitz
ació
Mon
tser
rat
Park
a 2
km
; El B
ruc
a 3
km; C
aste
llolí
a 3,
6 km
.
Infr
aest
ruct
ures
: A-2
a 1
,3 k
m; N
-IIa
a 1,
7 km
.
Cur
sos
hídr
ics:
Tor
rent
de
Roqu
es B
lanq
ues
a 20
m.
1.5
Prop
ieta
t de
l sòl
Tot
el c
onju
nt d
e la
sup
erfíc
ie i
nclo
sa e
n l’à
mbi
t de
l pr
ojec
te é
s de
pro
piet
at p
rivad
a i
els
dret
s
d’ap
rofit
amen
t i e
xplo
taci
ó es
tan
cedi
ts a
Col
l del
Bru
c, S
.L. s
egon
s co
ntra
cte
entr
e le
s du
es p
arts
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 77
2D
AD
ES ID
ENTI
FIC
ATI
VES
DEL
PRO
JEC
TE
2.1
Dad
es d
el S
ol·li
cita
nt
Dad
es d
el t
itu
lar
Nom
C
oll d
el B
ruc,
S.L
.
NIF
Repr
esen
tant
NIF
:
Adr
eça:
A
ving
uda
Cat
alun
ya n
úmer
o 33
- b
aixo
s
Mun
icip
i: C
aste
llbel
l i e
l Vila
r
Cod
i pos
tal:
08
296
Com
arca
: Ba
ges
Telè
fon:
-
Mòv
il:
Apa
rtat
de
corr
eus
- A
dreç
a el
ectr
ònic
a:
-
Dad
es d
e l’a
ctiv
itat
Esta
blim
ent:
Nom
: C
oll d
el B
ruc,
S.L
.
Adr
eça:
A
ving
uda
Cat
alun
ya n
úmer
o 33
- b
aixo
s
Mun
icip
i: C
aste
llbel
l i e
l Vila
r
Cod
i pos
tal:
08
296
Com
arca
: Ba
ges
Telè
fon:
-
Mòv
il:
Apa
rtat
de
corr
eus
- A
dreç
a el
ectr
ònic
a:
-
Pers
ona
de c
onta
cte:
Coo
rden
ades
UTM
(1)
X: 3
94.9
70
Y:4
.604
.540
Cla
ssifi
caci
ó IIA
A
AN
NEX
: I
Apa
rtat
: 2.
Min
eria
Su
bapa
rtat
:2.1
(1)
D’a
cord
am
b el
s pl
ànol
s ap
orta
ts
Des
crip
ció
de
l’act
ivita
t :
Extr
acci
ó i/o
tr
acta
men
t (p
icol
amen
t,
esm
icol
amen
t,
tritu
raci
ó,
polv
oritz
ació
, m
òlta
, ta
mis
atge
, ga
rbel
lam
ent,
m
escl
a,
rent
atge
, en
saca
men
t,
asse
catg
e,
man
uten
ció
i tr
ansp
ort)
de
recu
rsos
min
eral
s, c
om p
er e
xem
ple
roqu
es,
grav
es,
carb
ó, a
rgile
s i
sorr
es, q
uan
requ
erei
xin
una
aval
uaci
ó d'
impa
cte
ambi
enta
l.
2.2
Dad
es d
e l’e
quip
red
acto
r
L’es
tudi
am
bien
tal
requ
erei
x la
co
ncur
rènc
ia
de
prof
essi
onal
s co
mpe
tent
s en
la
le
ctur
a i
inte
rpre
taci
ó de
l med
i i d
el p
aisa
tge.
És
per
això
que
s’a
fron
ta d
ins
l’est
ruct
ura
de G
rup
Solu
cion
s
Man
resa
SL,
on
es d
ispo
sa d
’aqu
est
equi
p pl
urid
isci
plin
ar.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 88
Aqu
est
proj
ecte
est
à co
ordi
nat
i diri
git
per
Rica
rd P
lana
s V
ilard
aga,
am
b , E
ngin
yer
Tècn
ic A
gríc
ola,
col
·legi
at n
úm.
2683
del
Col
·legi
Ofic
ial
d’En
giny
ers
Tècn
ics
Agr
ícol
es i
Per
its
Agr
ícol
es d
e C
atal
unya
, dem
arca
ció
de B
arce
lona
.
Proj
ecte
diri
git
per:
Titu
laci
ó ac
adèm
ica:
En
giny
er T
ècni
c A
gríc
ola
Tècn
ic:
Titu
laci
ó ac
adèm
ica:
Ll
icen
ciat
Ciè
ncie
s am
bien
tals
Nom
ent
itat
/ Raó
soc
ial:
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
L
NIF
:
Adr
eça
de l'
entit
at:
Ctr
a. d
e C
ardo
na 5
-7 /
0824
1 / M
AN
RESA
Telè
fon:
93
8 76
8 13
7
Fax:
93
8 72
2 43
5
E-m
ail:
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 99
3M
ARC
TEÒ
RIC
I LE
GA
L
3.1
Just
ifica
ció
de l’
info
rme
Aqu
est
info
rme
s’ac
ull a
les
disp
osic
ions
del
Rei
al D
ecre
t Le
gisl
atiu
1/2
008,
d’1
1 de
gen
er p
el q
ual
s’ap
rova
el t
ext
refó
s de
la L
lei d
’Ava
luac
ió d
’Impa
cte
Am
bien
tal d
e Pr
ojec
tes.
A f
i de
don
ar c
ompl
imen
t la
lle
i 6/
2009
, de
28
d’ab
ril s
obre
ava
luac
ió a
mbi
enta
l de
pla
ns i
prog
ram
es,
en v
irtut
de
la q
ual
es t
rans
posa
a n
ivel
l es
tata
l el
men
cion
at t
ext
lega
l, l’o
bjec
tiu
d’aq
uest
doc
umen
t és
la d
e ga
rant
ir el
s va
lors
i cr
iteris
am
bien
tals
en
la p
repa
raci
ó, l’
apro
vaci
ó i e
l
segu
imen
t de
ls p
lans
i p
rogr
ames
que
pod
en t
enir
efec
tes
sign
ifica
tius
en e
l m
edi
ambi
ent
i qu
e
apro
va
l’Adm
inis
trac
ió
de
la
Gen
eral
itat,
l’A
dmin
istr
ació
lo
cal
o el
Pa
rlam
ent,
pe
r m
itjà
de
l’ava
luac
ió a
mbi
enta
l del
s di
ts p
lans
i pr
ogra
mes
.
Es
reda
cta
el
pres
ent
docu
men
t do
nar
com
plim
ent
al
proc
és
d’av
alua
ció
ambi
enta
l, Es
tudi
d’Im
pact
e A
mbi
enta
l del
Pro
ject
e pe
r l’o
bert
ura
d’un
a pe
drer
a d’
àrid
s al
Bru
c.
3.2
Info
rmes
pre
vis
de l’
OG
AU
i M
edi N
atur
al
1.-
Sego
ns n
otifi
caci
ó en
dat
a 21
/9/2
010
es d
óna
per
inic
iat
el t
ràm
it de
suf
iciè
ncia
am
bien
tal
i
cons
ulta
pr
èvia
de
l’e
stud
i d’
impa
cte
prel
imin
ar,
sota
el
m
atei
x pr
oced
imen
t ad
min
istr
atiu
:
BA20
1001
77.
2.-
Sego
ns n
otifi
caci
ó em
esa
en d
ata
8/03
/201
1 es
not
ifica
el r
esul
tat
de l’
anàl
isi d
e su
ficiè
ncia
del
proj
ecte
i de
l’al
tra
docu
men
taci
ó tè
cnic
a, c
orre
spon
ent
a l’a
bast
am
bien
tal.
Pel q
ue fa
al c
ontin
gut
mín
im, l
'am
plitu
d i e
l niv
ell d
e de
tall
de l'
estu
di d
'impa
cte
ambi
enta
l, un
cop
valo
rat
I'Est
udi a
mbi
enta
l pre
limin
ar i
insp
ecci
onad
a la
zon
a on
es
vol i
mpl
anta
r l'a
ctiv
itat,
Àre
a de
Med
i Nat
ural
info
rma:
En l’
àmbi
t del
Pro
ject
e, e
s tr
oben
els
segü
ents
val
ors
del M
edi N
atur
al:
- Es
pai
d'ln
terè
s N
atur
al R
oque
s Bl
anqu
es p
el q
ue r
espe
cte
al P
la d
'esp
ais
d'in
terè
s na
tura
l de
Cat
alun
ya, Z
ona
d'es
peci
al p
rote
cció
de
les
aus
(ZEP
A) i
Llo
c d'
inte
rès
com
unita
ri (L
IC)
Mon
tser
rat-
Roqu
es b
lanq
ues-
Riu
Llob
rega
t.
- Cor
redo
rs B
iolò
gics
- Hab
itats
d’in
terè
s co
mun
itari
- Lím
it de
l’àm
bit d
el p
roje
cte
amb
un to
rren
t
- Pre
senc
ia d
e Fa
una
prot
egid
a en
la z
ona
- Lí
mit
de l’
àmbi
t de
l pro
ject
e am
b un
sec
tor
de c
ria d
'una
par
ella
de
ducs
, ni
us d
’àlig
a m
arce
nca,
asto
r i a
ligot
, esp
ecie
s pr
oteg
ides
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 110
- La
zon
a d'
actu
ació
for
ma
part
d'u
na a
rea
de c
ampe
ig a
band
onad
a de
d’à
liga
cuab
arra
da, q
ue e
s
vol r
ecol
onitz
ar s
egon
s ac
tuac
ions
del
Par
e N
atur
al d
e la
Mun
tany
a de
Mon
tser
rat.
- Pre
senc
ia d
’esp
ècie
s de
Flo
ra p
rote
gida
- Pre
senc
ia d
e di
fere
nts
com
unita
ts v
eget
als
algu
nes
d’in
terè
s co
mun
itari
prio
ritar
i i n
o pr
iorit
ari.
- Pre
senc
ia d
’esp
ècie
s as
soci
ades
a c
omun
itats
rupí
cole
s de
sol
ell c
alca
ri
- Pre
senc
ia d
'end
emism
es d
’impo
rtàn
cia
per l
a co
nser
vaci
ó de
l seu
hab
itat
- Tax
ons
de re
llevà
ncia
pro
pers
a l’
àrea
afe
ctad
a.
Per
tot
el q
ue s
'ha
cons
ider
at a
nter
iorm
ent,
cald
rà q
ue I'
Estu
di d
'lmpa
cte
Am
bien
tal c
onsid
eri e
ls
aspe
ctes
men
cion
ats
í els
segü
ents
crit
eris
norm
atiu
s:
A.
Dire
ctriu
s ge
nera
ls in
clos
es e
n I'A
cord
GO
V/11
2/20
06,
de 5
de
sete
mbr
e, p
el q
ual e
s de
signe
n
zone
s d'
espe
cial
pro
tecc
ió p
era
les
aus
i s'a
prov
a la
pro
post
a de
lloc
s d’
impo
rtàn
cia
com
unità
ria.
B. E
l Pro
ject
e de
Dec
ret p
el q
ual s
'apr
ova
el p
la d
e re
cupe
raci
ó de
d’à
liga
cuab
arra
da a
Cat
alun
ya
C.
Dire
ctriu
s ge
nera
ls pe
ls es
pais
de m
unta
nya
inte
rior
de la
Xar
xa N
atur
a 20
00,
conc
reta
men
t le
s
Dire
ctriu
s pe
ra le
s ac
tivita
ts e
xtra
ctiv
es:
Les
nove
s ac
tivita
ts e
xtra
ctiv
es, i
les
ampl
iaci
ons
de le
s ex
iste
nts,
evi
tara
n ca
usar
per
judi
ci a
la in
tegr
itat
deis
espa
is de
la X
arxa
Nat
ura
2000
ten
int
en c
ompt
e el
s ha
bita
ts i
espe
cies
que
són
obje
ctiu
s de
con
serv
ació
de
cada
esp
ai.
Mal
grat
cau
sin p
erju
dici
a la
inte
grita
t de
l'esp
ai,
a fa
lta d
e so
luci
ons
alte
rnat
ives
, le
s no
ves
activ
itats
ext
ract
ives
i le
s am
plia
cion
s de
les
exist
ents
nec
essà
ries
per
com
plir
els
obje
ctiu
s pú
blic
s de
prim
er o
rdre
est
able
rts
pe/
Gov
ern
de
la
Gen
eral
itat,
es
podr
an
auto
ritza
r ad
opta
nt
les
adeq
uade
s m
esur
es
prev
entiv
es, c
orre
ctor
es i
com
pens
atòr
ies
rela
tives
als
obje
ctiu
s de
con
serv
ació
de
l'esp
ai i
a
la c
oher
ènci
a gl
obal
de
la x
arxa
Nat
ura
2000
.
S’ha
urà
de p
ropo
sar
mes
ures
per
evi
tar
o di
smin
uir
els
impa
ctes
neg
atiu
s en
rel
ació
a q
ue l'
activ
itat
ocup
a un
a zo
na d
e co
rred
or b
iolò
gic
entr
e le
s se
rres
pre
litor
als,
seg
ons
la P
ropo
sta
de c
onne
ctor
s i
punt
s cr
ítics
pr
evis
ta
a la
re
dacc
ió
del
Pla
Terr
itoria
l se
ctor
ial
de
conn
ectiv
itat
ecol
ògic
a de
Cat
alun
ya.
L'em
pres
a ha
urà
de p
ropo
sar
les
mes
ures
cor
rect
ores
i/o
com
pens
atòr
ies
per
mod
ifica
r !'
impa
cte
mol
t neg
atiu
s qu
e tin
dria
l'ac
tivita
t pre
sent
ada
en l'
esce
nari
actu
al.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 111
4N
ORM
ATI
VA A
PLIC
ABL
E
4.1
Legi
slac
ió u
rban
ístic
a
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/201
0 de
3 d
’ago
st,
pel q
ue s
’apr
ova
el T
ext
refó
s de
la L
lei d
’urb
anis
me.
Art
icle
47. R
ègim
d'ú
s de
l sòl
no
urba
nitz
able
Dec
ret
305/
2006
, de
18
de ju
liol,
pel q
uè s
’apr
ova
el R
egla
men
t de
la L
lei d
’urb
anis
me.
Art
icle
49.
Act
ivita
ts d
'exp
lota
ció
de r
ecur
sos
natu
rals
i co
nstr
ucci
ons
i ins
tal·l
acio
ns v
incu
lade
s
4.2
Plan
ejam
ent
terr
itoria
l
En a
plic
ació
del
Pla
Ter
ritor
ial
Parc
ial
de l
es C
omar
ques
Cen
tral
s ap
rova
t de
finiti
vam
ent
per
la
Com
issi
ó d’
Urb
anis
me
de B
arce
lona
al s
etem
bre
de 2
008,
la z
ona
d’ub
icac
ió d
e l’a
ctiv
itat
extr
activ
a
es s
itua
en s
òl d
e pr
otec
ció
espe
cial
. Es
recu
ll l’a
rtic
ulat
que
es
refe
reix
a le
s ac
tivita
ts e
xtra
ctiv
es.
- So
bre
les
activ
itats
ext
ract
ives
(ar
ticle
2.1
8)
4.3
Nor
mat
iva
urba
níst
ica
En t
erm
es g
ener
als
en e
l sò
l no
urb
anitz
able
, se
gons
les
NN
SS v
igen
ts d
el m
unic
ipi
del
Bruc
s’ad
met
en i
ndep
ende
ntm
ent
de l
a se
va c
ateg
oria
, aq
uelle
s in
stal
·laci
ons
i ed
ifica
cion
s d’
utili
tat
públ
ica
o in
terè
s so
cial
(art
icle
36)
, i d
efin
it pe
r l’a
rtic
le 4
7 de
l Tex
t re
fós
de la
Lle
i d’U
rban
ism
e.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 112
5O
BJEC
TIU
S,
CRI
TERI
S I
OBL
IGA
CIO
NS
DE
PRO
TEC
CIÓ
AM
BIEN
TAL
5.1
El P
la d
’Esp
ais
d’In
terè
s N
atur
al (P
EIN
): Ro
ques
bla
nque
s
L’es
pai e
n qu
è s’
ha d
’ubi
car
l’act
ivita
t ex
trac
tiva
es t
roba
lim
ítrof
am
b l’e
spai
nat
ural
de
les
Roqu
es
blan
ques
, inc
lòs
dins
del
Pla
d’E
spai
s d’
Inte
rès
Nat
ural
,
Mo
tiu
s d
’incl
usi
ó a
l PEI
N
Tot
i la
pro
xim
itat
de M
onts
erra
t, l
a pr
esèn
cia
d'un
sub
stra
t si
lici,
sens
e ca
rbon
ats,
i u
na s
ituac
ió
estr
uctu
ral
ben
dist
inta
det
erm
inen
alg
unes
pec
ulia
ritat
s de
l pa
isat
ge d
'aqu
est
terr
itori.
Els
pen
ya-
sega
ts t
riàsi
cs d
e la
val
l só
n un
exp
onen
t de
la
rique
sa f
lorís
tica
de l
'esp
ai,
on c
al d
esta
car
les
com
unita
ts
de
falg
uere
s i
cres
pine
lls,
pròp
ies
de
les
cont
rade
s m
edite
rràn
ies,
m
olt
rare
s a
Cat
alun
ya.
5.2
Dire
ctiu
s ge
nera
ls in
clos
es e
n l’A
cord
GO
V/1
12/2
006:
ZEP
A i
LIC
D’a
cord
am
b l’A
nnex
1 i
2 de
l’ac
ord,
es
decl
ara
com
a L
loc
d’In
terè
s C
omun
itari
i Zon
a d’
Espe
cial
Prot
ecci
ó pe
r le
s A
us,
l’esp
ai i
dent
ifica
t co
m a
ES5
1100
12 M
onts
erra
t-Ro
ques
Bla
nque
s -
riu
Llob
rega
t.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 113
5.3
Dire
ctriu
s pe
ls e
spai
s de
mun
tany
a in
terio
r de
la X
arxa
Nat
ura
2000
L’àm
bit
defin
it pe
r l’a
ctiv
itat
extr
activ
a es
tro
ba l
imítr
of a
mb
l’àm
bit
de X
arxa
Nat
ura
2000
(C
odi:
ES51
1001
2), e
spai
geo
gràf
icam
ent
coin
cide
nt a
mb
el P
EIN
de
Roqu
es B
lanq
ues
Dir
ectr
ius
pel
s es
pai
s d
e m
un
tan
ya in
teri
or
A m
és d
e le
s di
rect
rius
gene
rals
def
inid
es p
el c
onju
nt d
els
espa
is d
e la
xar
xa N
atur
a 20
00,
en e
ls
espa
is d
efin
its d
e la
mun
tany
a in
terio
r s’
hi a
plic
aran
els
seg
üent
s cr
iteris
:
- El
s cr
iteris
est
able
rts
en e
l pr
esen
t do
cum
ent
s’in
corp
orar
an e
n el
Pla
Esp
ecia
l de
pro
tecc
ió d
el
med
i nat
ural
i de
l pai
satg
e qu
e es
red
actin
del
s es
pais
de
la x
arxa
.
- En
el c
as d
els
espa
is q
ue ja
ten
en P
la e
spec
ial a
prov
at c
aldr
à te
nir
en c
onsi
dera
ció
les
regu
laci
ons
que
aque
st e
spec
ifica
per
a l’
espa
i.
- El
s ob
ject
ius
de c
onse
rvac
ió e
n el
s es
pais
de
mun
tany
a in
terio
r en
el m
arc
d’aq
uest
es D
irect
rius
de
gest
ió s
eran
els
hàb
itats
incl
osos
a l’
Ann
ex I
i les
esp
ècie
s in
clos
es a
l’A
nnex
II d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43,
d’H
àbita
ts
i la
se
va
actu
alitz
ació
de
la
D
irect
iva
97/6
2 (a
nom
enat
s d’
inte
rès
com
unita
ri) m
és
sign
ifica
tius
pres
ents
a l’
espa
i. A
ixí m
atei
x, t
ambé
ho
sera
n to
tes
les
espè
cies
d’a
us d
e l’A
nnex
I de
la D
irect
iva
79/4
09,
d’A
us,
o la
sev
a ac
tual
itzac
ió 9
1/24
4/C
E. S
eran
els
for
mul
aris
ofic
ials
que
es
pres
enti
a la
Com
issi
ó eu
rope
a en
el
mom
ent
en q
ue s
’apr
ovi
la p
ropo
sta
d’es
pais
a i
nclo
ure
a la
xarx
a N
atur
a 20
00 e
ls q
ue d
etal
lara
n aq
uest
s ob
ject
ius
de c
onse
rvac
ió.
- Le
s D
irect
rius
fan
una
refe
rènc
ia e
xplíc
ita a
ls e
lem
ents
prio
ritar
is d
e co
nser
vaci
ó qu
e só
n aq
uells
que
són
obje
cte
d’un
a pr
otec
ció
espe
cífic
a en
fun
ció
de l
a se
va s
igni
ficac
ió,
frag
ilita
t i
grau
d’am
enaç
a a
nive
ll de
Cat
alun
ya.
Aqu
ests
es
trob
en d
efin
its a
l Pun
t II.
1 i p
rese
nten
une
s di
rect
rius
espe
cífiq
ues
al f
inal
d’a
ques
t ca
píto
l.
- La
ges
tió i
les
regu
laci
ons
que
es r
ealit
zin
en e
ls e
spai
s de
mun
tany
a in
terio
r ca
ldrà
que
gar
ante
ixi
un e
stat
de
cons
erva
ció
favo
rabl
e de
ls h
àbita
ts i
espè
cies
obj
ectiu
s de
con
serv
ació
def
inits
al
punt
terc
er.
- To
ts e
ls p
roje
ctes
, pl
ans
o pr
ogra
mes
que
pug
uin
afec
tar
de f
orm
a ap
reci
able
els
esp
ais
de la
XN
2000
s’h
an d
e so
tmet
re a
una
ade
quad
a av
alua
ció
de le
s se
ves
repe
rcus
sion
s en
l’es
pai i
ten
int
en
com
pte
els
obje
ctiu
s de
con
serv
ació
def
inits
al
terc
er p
unt.
Nom
és s
’aut
oritz
aran
en
el c
as q
ue
s’as
segu
ri qu
e no
cau
sarà
per
judi
ci a
la
inte
grita
t de
l’e
spai
en
qües
tió o
que
dem
ostr
in l
a se
va
com
patib
ilita
t am
b el
s va
lors
nat
ural
s de
l’es
pai.
Mal
grat
cau
si p
erju
dici
a la
inte
grita
t de
l’es
pai,
i a
falta
de
solu
cion
s al
tern
ativ
es,
es p
odra
n au
torit
zar
per
raon
s im
perio
ses
d’in
terè
s pú
blic
de
prim
er
ordr
e, i
nclo
ses
raon
s de
nat
ural
esa
soci
al o
eco
nòm
ica,
pre
nent
les
mes
ures
com
pens
atòr
ies
que
sigu
in n
eces
sàrie
s pe
r ga
rant
ir la
coh
erèn
cia
glob
al d
e la
xar
xa N
atur
a 20
00.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 114
En e
l cas
que
en
aque
st e
spai
hi h
agi u
n hà
bita
t o
una
espè
cie
prio
ritar
is,
es p
odra
n au
torit
zar
per
raon
s de
sal
ut h
uman
a, s
egur
etat
púb
lica
o be
nefic
is a
mbi
enta
ls d
e pr
imor
dial
im
port
ànci
a. E
n el
cas
d’al
tres
rao
ns im
perio
ses
d’in
terè
s pú
blic
cal
drà
cons
ulta
r pr
èvia
men
t a
la C
omis
sió
Euro
pea.
- El
s Pl
ans
espe
cial
s de
pro
tecc
ió d
el m
edi
natu
ral
i de
l pa
isatg
e de
term
inar
an e
ls h
àbita
ts i
les
espè
cies
de
cons
erva
ció
prio
ritàr
ia e
n ca
da e
spai
, i,
si é
s ne
cess
ari,
les
seve
s àr
ees
críti
ques
de
cons
erva
ció.
Aqu
ests
Pla
ns h
an d
e se
r ap
rova
ts p
el G
over
n de
la G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya.
En r
elac
ió a
l pu
nt a
nter
ior,
pel
cas
esp
ecífi
c de
l’à
guila
cua
barr
ada
i la
tor
tuga
med
iterr
ània
,
aque
stes
Dire
ctriu
s te
nen
en c
ompt
e el
s se
ctor
s m
és c
rític
s pe
r a
la s
eva
cons
erva
ció
que
es t
robe
n
delim
itats
, de
man
era
indi
cativ
a, e
n la
car
togr
afia
adj
unta
. A
ques
tes
delim
itaci
ons
dels
sec
tors
críti
cs s
’hau
ran
de t
enir
en c
ompt
e en
l’av
alua
ció
de p
lans
i pr
ojec
tes
men
tre
no s
’apr
ovin
els
Pla
ns
espe
cial
s de
pro
tecc
ió d
el m
edi n
atur
al i
del p
aisa
tge,
que
en
conc
reta
ran
les
delim
itaci
ons,
d’a
cord
amb
el p
unt
ante
rior.
- A
mb
carà
cter
gen
eral
, es
con
side
rara
n in
com
patib
les
les
actu
acio
ns q
ue a
fect
in d
e m
aner
a
apre
ciab
le e
ls s
ecto
rs c
rític
s pe
r a
la c
onse
rvac
ió d
e l’à
guila
cua
barr
ada
i la
tort
uga
med
iterr
ània
.
- Es
con
side
rarà
en
gene
ral
d’in
terè
s pe
r pa
rt d
e l’A
dmin
istr
ació
l’a
dqui
sici
ó de
ter
reny
s on
es
pugu
in e
stab
lir r
ègim
s pu
ntua
ls d
e pr
otec
ció
inte
gral
en
mot
iu d
el s
eu e
spec
ial v
alor
nat
ural
.
- Es
pro
mou
rà,
en t
ot m
omen
t, e
l tre
ball
conj
unt
amb
els
col·l
ectiu
s im
plic
ats
en la
ges
tió a
ixí c
om
els
Aju
ntam
ents
del
s es
pais
de
la x
arxa
Nat
ura
2000
, pe
r ta
l de
defin
ir co
njun
tam
ent
les
acci
ons
a
real
itzar
i a
cons
egui
r un
a m
ajor
con
scie
ncia
ció
resp
ecte
als
val
ors
natu
rals
d’a
ques
ts e
spai
s. E
n
aque
st s
entit
cal
drà
prom
oure
, a
prop
osta
de
la G
ener
alita
t, d
els
ajun
tam
ents
o a
ltres
ens
loca
ls,
o
de l
es o
rgan
itzac
ions
ter
ritor
ials
, se
ctor
ials
o s
ocia
ls,
la c
reac
ió d
e co
nsor
cis,
tau
les
de t
reba
ll, i
d’al
tres
sis
tem
es d
e di
scus
sió
i par
ticip
ació
per
a la
pre
sa d
e de
cisi
ons,
pel
glo
bal d
e la
ges
tió d
’un
espa
i o p
er a
spec
tes
conc
rets
d’a
ques
ta.
- L’
Adm
inis
trac
ió r
ealit
zarà
un
segu
imen
t de
l’e
stat
de
cons
erva
ció
dels
hàb
itats
i l
es e
spèc
ies
d’in
terè
s co
mun
itari.
Dir
ectr
ius
per
les
acti
vita
ts e
xtra
ctiv
es a
ls e
spai
s d
e m
un
tan
ya in
teri
or
Les
activ
itats
ext
ract
ives
són
un
activ
itat
prod
uctiv
a ne
cess
ària
, am
b un
impa
cte
sign
ifica
tiu s
obre
el
med
i na
tura
l que
cal
min
imitz
ar m
itjan
çant
mes
ures
pre
vent
ives
i c
orre
ctor
es.
Les
regu
laci
ons
que
han
de r
egir
aque
stes
act
ivita
ts e
n el
mar
c de
ls e
spai
s de
la x
arxa
Nat
ura
2000
cal
insp
irar-
les
en e
l
prin
cipi
de
la D
irect
iva
92/4
3, d
’Hàb
itats
, de
pre
venc
ió i
aut
oritz
ació
qua
n no
ten
en u
n im
pact
e
sign
ifica
tiu s
obre
els
hàb
itats
i l
es e
spèc
ies
d’in
terè
s co
mun
itari
de l
’esp
ai.
Am
b l’o
bjec
tiu d
e fe
r
com
patib
le a
ques
ta a
ctiv
itat
econ
òmic
a am
b la
pre
serv
ació
del
med
i am
bien
t es
def
inei
xen
les
segü
ents
dire
ctriu
s:
- Es
per
met
ran
les
activ
itats
ext
ract
ives
ja a
utor
itzad
es e
n el
s es
pais
de
la x
arxa
Nat
ura
2000
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 115
- D
uran
t la
fas
e d’
expl
otac
ió,
s’in
tent
arà
afec
tar
la m
ínim
a su
perf
ície
pos
sibl
e, i
s’ap
licar
an m
esur
es
com
pens
atòr
ies
per
afav
orir
els
hàbi
tats
i le
s es
pèci
es d
’inte
rès
com
unita
ri.
- Le
s no
ves
activ
itats
ext
ract
ives
, i
les
ampl
iaci
ons
de l
es e
xist
ents
, ev
itara
n ca
usar
per
judi
ci a
la
inte
grita
t de
ls e
spai
s de
la
xarx
a N
atur
a 20
00 t
enin
t en
com
pte
els
hàbi
tats
i e
spèc
ies
que
són
obje
ctiu
s de
con
serv
ació
de
cada
esp
ai.
Mal
grat
cau
sin
perju
dici
a la
inte
grita
t de
l’es
pai,
a fa
lta d
e
solu
cion
s al
tern
ativ
es,
les
nove
s ac
tivita
ts e
xtra
ctiv
es i
les
am
plia
cion
s de
les
exi
sten
ts,
nece
ssàr
ies
per
com
plir
els
obje
ctiu
s pú
blic
s de
prim
er o
rdre
est
able
rts
pel G
over
n de
la G
ener
alita
t, e
s po
dran
auto
ritza
r ad
opta
nt l
es a
dequ
ades
mes
ures
pre
vent
ives
, co
rrec
tore
s i
com
pens
atòr
ies
rela
tives
als
obje
ctiu
s de
con
serv
ació
de
l’esp
ai i
a la
coh
erèn
cia
glob
al d
e la
xar
xa N
atur
a 20
00.
- U
n co
p fin
alitz
ada
la f
ase
d’ex
plot
ació
, la
res
taur
ació
de
la s
uper
fície
afe
ctad
a ha
urà
de f
er-s
e de
man
era
que
sigu
i òpt
ima
pels
hàb
itats
i le
s es
pèci
es d
’inte
rès
com
unita
ri pr
esen
ts a
l’es
pai p
rote
git.
- Es
fom
enta
rà l
a re
stau
raci
ó i
mill
ora
de l
es à
rees
afe
ctad
es p
er a
ctiv
itats
ext
ract
ives
en
el p
assa
t
exce
pte
en a
quel
ls c
asos
en
que
pres
entin
un
elev
at v
alor
geo
lògi
c o
estig
uin
incl
oses
en
l’Inv
enta
ri
d’àr
ees
d’in
terè
s ge
ològ
ic d
el D
epar
tam
ent
de M
edi A
mbi
ent
i Hab
itatg
e de
l’an
y 20
05.
5.4
Prot
ecci
ó, g
estió
i or
dena
ció
del p
aisa
tge
L’ac
tual
legi
slac
ió r
egul
a a
trav
és d
e la
Lle
i 8/2
005
de p
rote
cció
, ge
stió
i or
dena
ció
del p
aisa
tge.
A
trav
és d
’aqu
esta
es
regu
la e
l tra
ctam
ent
del p
aisa
tge
en la
ord
enac
ió t
errit
oria
l.
El p
aisa
tge
es r
econ
eix
com
a u
n el
emen
t am
b va
lors
am
bien
tals
, am
b un
a di
men
sió
econ
òmic
a,
soci
al,
cultu
ral,
patr
imon
ial
i id
entit
ària
. Es
con
side
ra d
oncs
, co
m u
n re
curs
que
cal
pre
serv
ar i
gest
iona
r co
rrec
tam
ent,
inc
orpo
rant
-lo e
n la
val
orac
ió d
e le
s ac
tuac
ions
, m
esur
es o
pla
ns q
ue
afec
tin o
con
dici
onin
l’or
dena
ció
terr
itoria
l i d
esen
volu
pam
ent
urba
níst
ic.
S’es
tabl
eix
que
cal a
favo
rir l’
evol
ució
har
mòn
ica
del p
aisa
tge,
fen
t-ne
un
ús r
acio
nal,
i fom
enta
nt la
coop
erac
ió d
’adm
inis
trac
ions
púb
lique
s, i
coo
pera
ció
de s
ecto
rs p
rivat
s, p
er l
a im
plem
enta
ció
de
polít
ique
s pú
bliq
ues
i im
puls
d’a
ctua
cion
s qu
e pe
rmet
in la
ges
tió i
pres
erva
ció
del p
aisa
tge.
5.5
Mes
ures
de
prev
enci
ó de
ls in
cend
is f
ores
tals
- D
ecre
t 24
1/19
94 2
6 de
julio
l, so
bre
cond
icio
nant
s ur
baní
stic
s i d
e pr
otec
ció
cont
ra in
cend
is e
n el
s
edifi
cis:
a) E
l m
ante
nim
ent
d'un
a fr
anja
per
imet
ral
de 2
5 m
d'a
mpl
ada
perm
anen
tmen
t lli
ure
de v
eget
ació
bai
xa i
ar
bust
iva,
am
b la
mas
sa f
ores
tal a
clar
ida
i les
bra
nque
s ba
ixes
esp
orga
des.
b)
La
disp
onib
ilita
t de
due
s vi
es p
úbliq
ues
dist
inte
s, d
'acc
és i
sort
ida,
am
b co
mun
icac
ió a
mb
la t
ram
a ur
bana
de
l mun
icip
i o c
arre
tera
asf
alta
da. A
ques
tes
vies
púb
lique
s ha
n de
ten
ir l'a
mpl
ada
útil
defin
ida
a l'a
rtic
le 6
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 116
Si p
er le
s ca
ract
eríst
ique
s de
l'em
plaç
amen
t de
l'ac
tivita
t no
és
poss
ible
el c
ompl
imen
t de
la c
ondi
ció
ante
rior
i no
més
hi p
ot h
aver
una
úni
ca v
ia d
'acc
és, a
ques
ta h
aurà
de
teni
r un
a am
plad
a m
ínim
a de
5 m
, més
els
vora
ls.
- Ll
ei
5/20
03
i de
cret
12
3/20
05
de
mes
ures
de
pr
even
ció
dels
in
cend
is
fore
stal
s en
le
s
urba
nitz
acio
ns s
ense
con
tinuï
tat
imm
edia
t am
b la
tra
ma
urba
na:
a) A
sseg
urar
l'ex
istèn
cia
d'un
a fr
anja
ext
erio
r de
pro
tecc
ió d
e vi
nt-i-
cinc
met
res
d'am
plad
a al
vol
tant
, lliu
re d
e ve
geta
ció
seca
i a
mb
la m
assa
arb
òria
acl
arid
a, q
ue c
ompl
eixi
les
car
acte
rístiq
ues
que
s'es
tabl
eixi
n pe
r re
glam
ent.
b) M
ante
nir
el t
erre
ny d
e le
s pa
rcel
·les
no e
dific
ades
lliu
re d
e ve
geta
ció
seca
i am
b la
mas
sa a
rbòr
ia a
clar
ida,
d'
acor
d am
b el
que
disp
osa
la ll
etra
a.
c) E
labo
rar
un p
la d
'aut
opro
tecc
ió c
ontr
a in
cend
is fo
rest
als
que
s'ha
d'in
corp
orar
al p
la d
'act
uaci
ó m
unic
ipal
, d'
acor
d am
b el
Pla
de
prot
ecci
ó ci
vil d
'em
ergè
ncie
s pe
r a in
cend
is fo
rest
als
a C
atal
unya
(Inf
ocat
), se
gons
el q
ue
esta
blei
x la
Lle
i 4/1
997,
del
20
de m
aig,
de
prot
ecci
ó ci
vil d
e C
atal
unya
.
d) D
ispos
ar d
'una
xar
xa d
'hid
rant
s ho
mol
ogat
s pe
r a
l'ext
inci
ó d'
ince
ndis
que
com
plei
xi l
es c
arac
terís
tique
s es
tabl
erte
s pe
r de
cret
.
e) M
ante
nir
nets
de
vege
taci
ó se
ca e
ls vi
als
de t
itula
ritat
priv
ada,
tan
t el
s in
tern
s co
m e
ls d'
accé
s, i
les
cune
tes.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 117
6D
ESC
RIPC
IÓ D
EL M
EDI F
ÍSIC
AFE
CTA
T
6.1
Dad
es c
limàt
ique
s
El c
lima
de l
’Ano
ia é
s M
edite
rran
i C
ontin
enta
l su
bhum
it, i
de
tipus
Pre
litor
al C
entr
al a
l se
ctor
Prel
itora
l. La
pre
cipi
taci
ó m
itjan
a an
ual o
scil·
la e
ntre
els
550
mm
al n
ord
fins
als
650
mm
a l’
àrea
de
Mon
tser
rat
i la
serr
a d’
Anc
osa.
Les
est
acio
ns p
lujo
ses
són
les
equi
nocc
ials
i le
s se
ques
són
l’hi
vern
i
l’est
iu.
De
fet,
els
hiv
erns
són
fre
ds a
bon
a pa
rt d
e la
com
arca
, am
b m
itjan
es d
’uns
6 º
C,
i m
olt
fred
s al
nor
d am
b m
itjan
es d
e 3
ºC. E
ls e
stiu
s só
n ca
loro
sos,
ent
re 2
2 °C
i 24
ºC
de
mitj
ana,
cau
sant
una
ampl
itud
tèrm
ica
anua
l ele
vada
. No
hi g
laça
de
mai
g a
octu
bre.
6.2
Geo
logi
a i r
elle
u
La
zona
es
tr
oba
en
el
límit
de
cont
acte
en
tre
mat
eria
ls
de
l’Eoc
é (C
enoz
oic)
i
mat
eria
ls
cam
broo
rdov
icià
(Pal
eozo
ic),
amb
un g
ran
salt
de t
emps
geo
lògi
c.
Es c
arac
terit
za p
er u
n ta
ll en
l’ev
oluc
ió d
e m
ater
ials
, el q
ue s
’ano
men
a fa
lla g
eolò
gica
, i fa
que
apa
regu
in
els
mat
eria
ls c
alca
ris o
bjec
te d
’exp
lota
ció
de fo
mra
mol
t dife
renc
iada
am
b el
seu
ent
orn.
El m
ater
ial c
alca
ri
cone
gut c
om a
Mus
chel
kalk
no
pres
eta
cont
inuï
tat
amb
l’ent
orn
imm
edia
t i q
ueda
mol
t lo
calit
zat
i
conf
inat
en
l’esp
ai.
Des
crip
ció
de
l’afl
ora
men
t
1r. A
ltern
ança
de
gres
os v
erm
ells
mic
àcis
am
b ar
gile
s ve
rmel
les.
20
met
res
(Bun
tsan
dste
in),
tan
sols
el q
ue a
flora
, la
rest
a co
bert
de
vege
taci
ó.
2n.
Cal
càrie
s co
mpa
ctes
gris
es b
en e
stra
tific
ades
, qu
e pr
esen
ten
tons
ver
mel
loso
s a
tall
fres
c. 2
met
res.
3r C
alcà
ries
en ll
esqu
es, d
e co
lors
gris
osos
i ro
sats
que
con
tene
n Fu
coid
es. 1
met
res.
4t. C
alcà
ries
com
pact
es, g
rises
en
supe
rfíc
ie i
del m
atei
x co
lor
en f
ract
ura
fres
ca. 4
met
res.
5è. C
alcà
ries
com
pact
es m
olt
blan
ques
, am
b nò
duls
d’a
gata
. 2 m
etre
s.
6è.
Alte
rnan
ça
de
mar
gues
ve
rmel
les
i gr
esos
se
nse
mic
a, a
mb
inte
rcal
acio
ns
de
guix
bl
anc
d’as
pect
e sa
carin
ós.
Més
de
10 m
etre
s. N
o es
pot
apr
ecia
r la
pot
ènci
a ex
acta
per
ser
el s
ostr
e de
la
form
ació
a la
que
li f
alte
n el
s te
rmes
sup
erio
rs.
Aqu
est
aflo
ram
ent
és, c
om ja
s’h
a co
men
tat
ante
riorm
ent,
el ú
nic
que
dona
una
sèr
ie e
stra
tigrà
fica
com
pler
ta d
el T
rias
de l
a re
gió;
la
sèrie
con
té l
a re
pres
enta
ció
litol
ògic
a de
ls s
egüe
nts
nive
lls d
el
Tría
s: B
unts
ands
tein
, re
pres
enta
t pe
l prim
er n
ivel
l de
la s
èrie
i ca
ract
eritz
at p
el g
reso
s am
b m
ique
s.
Els
rest
ants
niv
ells
rep
rese
nten
al M
usch
elka
lk, e
n el
que
es
pot
dist
ingi
r un
a pa
rt c
alcà
ria, i
nteg
rada
pels
niv
ells
2n,
3r,
4t
i 5e,
i en
la q
ue e
ls n
ivel
ls 3
r i 5
è ca
ract
eritz
en a
l Mus
chel
kalk
infe
rior.
El n
ivel
l
6è, c
arac
terit
za p
er le
s se
ves
litof
àcie
s al
Mus
chel
kalk
mitj
à. T
ot a
ques
t co
njun
t es
tà p
lega
t.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 118
6.3
Xar
xa h
idro
gràf
ica
La x
arxa
hid
rogr
àfic
a es
car
acte
ritza
per
l’a
ccen
tuat
car
àcte
r m
edite
rran
i, am
b pr
esèn
cia
de p
etits
torr
ents
am
b va
riabi
litat
est
acio
nal
mol
t m
arca
da.
El l
ímit
de l
’àm
bit
d’es
tudi
dis
corr
e pa
ral·l
el p
el
Torr
ent
de R
oque
s bl
anqu
es, e
l qua
l dib
uixa
una
oro
graf
ia t
anca
da q
ue c
ondu
eix
les
aigü
es c
ap a
la
riera
de
Pier
ola
(veu
re p
lani
met
ria a
djun
ta)
6.4
Uso
s de
l sòl
i hà
bita
ts n
atur
als
L’es
pai e
s ca
ract
eritz
a pe
r la
pre
sènc
ia d
e m
asse
s fo
rest
als
com
a m
atriu
prin
cipa
l del
ter
ritor
i, am
b
alte
rnan
ça d
’esp
ais
ober
ts p
er p
resè
ncia
de
mat
olla
rs i
bosq
uine
s m
edite
rràn
ies.
La
orog
rafia
situ
a
fora
de
l’àm
bit
els
espa
is a
gríc
oles
, don
ada
les
elev
ades
pen
dent
s de
la z
ona.
En l
es f
onda
lade
s, e
n es
pais
pro
pers
a r
iere
s m
és c
auda
lose
s, a
pare
ixen
com
unita
ts p
ròpi
es d
e
riber
a, a
mb
cont
rast
est
ruct
ural
i ec
ològ
ic r
espe
cte
l’ent
orn.
(veu
re p
lani
met
ria a
djun
ta)
6.5
Sòl e
dàfic
El s
òl p
rese
nt a
la z
ona
apar
eix
amb
gran
div
ersi
tat
de p
oten
cies
i qu
alita
t, e
mpè
s pe
r la
div
ersi
tat
geol
ògic
a de
l sub
sòl,
i les
can
vian
ts o
rient
acio
ns d
e re
lleu.
En l’
ento
rn m
és p
rope
r de
la z
ona
d’ac
tuac
ió,
amb
exce
pció
de
l’esp
ai m
és im
med
iat
al t
orre
nt d
e
Roqu
es b
lanq
ues,
el
sòl
pres
enta
poc
a pr
ofun
dita
t am
b un
dre
natg
e rà
pid
o m
olt
ràpi
d, c
om a
cons
eqüè
ncia
de
la g
ran
pres
ènci
a d’
aflo
ram
ent
roco
sos
i ped
rego
sita
t su
perf
icia
l.
Tal i
com
s’h
a fe
t re
ferè
ncia
, es
tra
cta
d’un
a zo
na o
n co
nflu
eixe
n el
s su
bstr
ats
geol
ògic
s, i
en p
oc
espa
i, le
s pr
opie
tats
del
sòl
can
vien
rad
ical
men
t. E
n di
recc
ió e
st,
apar
eixe
n fà
cilm
ent
mat
eria
ls
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 119
argi
loso
s i l
utite
s, f
acili
tant
una
pot
ènci
a de
sòl
maj
or. I
si e
s fix
a la
mira
da c
ap a
l sud
o z
ona
oest
, el
mat
eria
ls m
etam
òrfic
s es
tra
duei
xen
en s
aulo
ns i
pedr
egos
itat
supe
rfic
ial p
ròpi
a de
les
piss
arre
s.
6.6
Veg
etac
ió p
rese
nt a
la z
ona
En a
spec
tes
gene
rals
, i
en c
onju
nt l
es e
spèc
ies
més
abu
ndan
ts s
ón c
arac
terís
tique
s de
ls a
mbi
ents
med
iterr
anis
6.7
Espa
is n
atur
als
prot
egits
L’es
pai e
n qu
è s’
ha d
’ubi
car
l’act
ivita
t ex
trac
tiva
es t
roba
lim
ítrof
am
b l’e
spai
nat
ural
de
les
Roqu
es
blan
ques
, in
clòs
din
s de
l Pl
a d’
Espa
is d
’Inte
rès
Nat
ural
, ai
xí c
om l
a X
arxa
Nat
ura
2000
, es
pai
geog
ràfic
amen
t co
inci
dent
(Cod
i: ES
5110
012)
Aqu
est
últim
es
veu
mot
ivat
per
ser
Llo
c d’
inte
rès
com
unita
ri (L
IC) i
Zon
a d’
Espe
cial
Pro
tecc
ió p
er le
s
Aus
(ZEP
A).
Mo
tiu
s d
’incl
usi
ó a
l PEI
N
Tot
i la
pro
xim
itat
de M
onts
erra
t, l
a pr
esèn
cia
d'un
sub
stra
t si
lici,
sens
e ca
rbon
ats,
i u
na s
ituac
ió
estr
uctu
ral
ben
dist
inta
det
erm
inen
alg
unes
pec
ulia
ritat
s de
l pa
isat
ge d
'aqu
est
terr
itori.
Els
pen
ya-
sega
ts t
riàsi
cs d
e la
val
l só
n un
exp
onen
t de
la
rique
sa f
lorís
tica
de l
'esp
ai,
on c
al d
esta
car
les
com
unita
ts
de
falg
uere
s i
cres
pine
lls,
pròp
ies
de
les
cont
rade
s m
edite
rràn
ies,
m
olt
rare
s a
Cat
alun
ya.
Prec
isam
ent
l’àm
bit
d’ac
tuac
ió é
s ca
lcar
i i n
o de
sub
stra
t si
lícic
. En
aqu
esta
dife
rènc
ia h
i ha
l’int
eres
en l’
extr
acci
ó de
l rec
urs
calc
ari,
utili
tzat
com
a r
ecur
s pe
r la
soc
ieta
t ac
tual
.
Del
imit
ació
esp
ai P
EIN
a l’
ento
rn d
e l’e
xplo
taci
ó
Tal c
om e
s de
scriu
en
el d
ocum
ent
de d
elim
itaci
ó de
l PEI
N, e
l lím
it tr
ansc
orre
pel
tor
rent
de
Roqu
es
Blan
ques
, fo
ra d
e l’à
mbi
t d’
expl
otac
ió i
dent
ifica
t, i
per
tan
t, l
’act
ivita
t s’
ubic
a fo
ra d
el P
EIN
i d
e
Xar
xa N
atur
a 20
00.
Arg
iles
Gre
s ca
lcar
i
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 220
6.8
Faun
a pr
oteg
ida
Dir
ectr
ius
pel
s es
pai
s d
e m
un
tan
ya in
teri
or
de
la X
arxa
Nat
ura
200
0
Inve
rteb
rats
: C
oena
grio
n m
ercu
laria
le,
Osm
oder
ma
erem
ita,
Oxy
gast
ra
curt
issi
, V
ertig
o
mou
linsi
ana,
Gal
limor
pha
quad
ripun
ctar
ia,
Cer
amby
x ce
rdo,
Erio
gast
er c
atax
, G
rael
lsia
isa
bela
e,
Luca
nus
cerv
us, R
osal
ia a
lpin
a.
Rèpt
ils: T
ortu
ga m
edite
rràn
ia (T
estu
do h
erm
ani).
Mam
ífers
: To
tes
les
espè
cies
de
rat
pena
ts d
e l’a
nnex
II d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43,
d’h
àbita
ts,
i llú
drig
a
(Lut
ra lu
tra)
.
Oce
lls: À
guila
cua
barr
ada
(Hie
raet
us f
asci
atus
), Pi
cot
negr
e (D
ryoc
opus
mar
tius)
.
Dir
ectr
ius
esp
ecíf
iqu
es p
er e
lem
ents
pri
ori
tari
s d
e co
nse
rvac
ió a
ls e
spai
s d
e m
un
tan
ya
inte
rio
r a
la X
arxa
Nat
ura
200
0
Espè
cies
: Tor
tuga
med
iterr
ània
( Tes
tudo
her
man
ni);
Àgu
ila c
uaba
rrad
a (H
iera
aetu
s fa
scia
tus)
Llis
ta d
’esp
ècie
s d
e l’a
nn
ex I
de
la D
irec
tiva
d’a
us
pre
sen
ts a
les
ZEPA
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s À
liga
cuab
arra
da
Falc
o pe
regr
inus
Fal
có
Bubo
bub
o D
uc
Cap
rimul
gus
euro
paeu
s En
gany
apas
tors
Alc
edo
atth
is Bl
auet
Ant
hus
cam
pest
ris T
roba
t
Sylv
ia u
ndat
a Ta
llare
ta c
ualla
rga
Embe
riza
hort
ulan
a H
orto
là
Llis
ta d
e le
s es
pèci
es d
e l’a
nnex
II d
e la
Dire
ctiv
a H
àbita
ts p
rese
nts
en e
ls e
spai
s LI
C
Inve
rteb
rats
Luca
nus
cerv
us E
scan
yapo
lls, C
èrvo
l vol
ant
Gra
ellsi
a isa
bela
e G
rael
sia
Gra
elsi
a
Cal
limor
pha
quad
ripun
ctar
ia
Cer
amby
x ce
rdo
Bany
arriq
uer
del r
oure
Am
fibis
i rè
ptils
Mau
rem
ys le
pros
a To
rtug
a de
rie
rol
Mam
ífers
Min
iopt
erus
sch
reib
ersii
Rat
pen
at d
e co
va
Rhin
olop
hus
eury
ale
Rat p
enat
med
iterr
ani d
e fe
rrad
ura
Rhin
olop
hus
ferr
um-e
quin
um R
at p
enat
gra
n de
fer
radu
ra
Rhin
olop
hus
hipp
osid
eros
Rat
pen
at p
etit
de fe
rrad
ura
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 221
No
s’id
entif
ique
n a
la z
ona
d’es
tudi
seg
ons
l’inv
enta
ri i r
ecer
ca b
iblio
gràf
ica
real
itzad
a, d
’aco
rd a
mb
base
s d’
info
rmac
ió o
ficia
l. N
omés
es
té c
onst
ànci
a de
la p
rese
ncia
d’u
na p
arel
la d
e du
cs a
la z
ona,
però
for
a de
l’àm
bit
d’ac
tuac
ió.
6.9
Inve
ntar
i de
faun
a
Per
dete
rmin
ar l
a fa
una
exis
tent
a l
a zo
na d
’est
udi
s’ha
rea
litza
t un
inv
enta
ri, e
l qu
al s
’adj
unta
a
com
an
nex,
am
b m
etod
olog
ia
espe
cífic
a i
que
es
cont
rast
a am
b la
in
form
ació
i
refe
rènc
ies
docu
men
tals
exi
sten
ts,
ja s
igui
d’a
ltres
aut
ors
o fo
nts
d’in
stitu
cion
s di
vers
es.
Veu
re d
ocum
ent
adju
nt p
er la
doc
umen
taci
ó co
mpl
eta.
Seg
on
s in
ven
tari
rea
litza
t
Mam
ífers
-Er
inac
eus
vulg
aris
(Eriç
ó co
mú)
-M
eles
mel
es (T
eixó
)
-Sc
irius
vul
garis
(Esq
uiro
l)
-Su
s sc
rofa
(Por
c se
ngla
r)
-Vu
lpes
vul
pes
(Gui
neu)
Rèpt
ils
-Po
pdar
cis
hisp
anic
a (S
arga
ntan
a ib
èric
a)
-Ps
amod
rom
us
algi
rus
(Sar
gant
ana
cua-
llarg
a)
Oce
lls
-C
ardu
elis
cann
abin
a (P
asse
rell
com
ú)
-C
olum
ba p
alum
bus
(Tud
ó)
-Em
beriz
a ci
a (S
it ne
gre)
-Er
ithac
us ru
becu
la (P
it-ro
ig)
-Pe
tron
ia p
etro
nia
(Par
dal r
oque
r)
-U
popa
epo
ps (P
uput
)
Seg
on
s In
ven
tari
Nac
ion
al d
e B
iod
iver
sita
t (M
inis
teri
de
Med
i am
bie
nt
i med
i ru
ral i
mar
í)
-A
pode
mus
silv
atic
us (r
atol
í de
cam
p) –
LC
-C
anis
lupu
s (ll
op) –
NT
-C
roci
dura
russ
ula
(mus
sara
nya
gris
a) –
LC
-El
iom
ys q
uerc
inus
(llir
ó da
reto
) – L
C
-Ep
tesi
cus
sero
tinus
(rat
pen
at h
orte
là) -
LC
-Er
inac
eus
euro
paeu
s (e
riçó
euro
peu)
- L
C
-Le
pus
gran
aten
sis (l
lebr
e) -
LC
-Lu
tra
lutr
a (ll
údrig
a) -
LC
-M
eles
mel
es (t
eixó
) - L
C
-M
icro
tus
agre
stis
(tal
pet
agre
ste)
- L
C
-M
icro
tus
arva
lis (t
alpe
t de
cam
p) -
LC
-M
uste
la n
ival
is (f
ura)
- L
C
-M
us s
pret
us (r
atol
í mor
uno)
- L
C
-M
yotis
dau
bent
onii
(rat
-pen
at r
atol
iner
) – L
C
-M
yotis
myo
tis (r
at-p
enat
) – V
U
-O
ryct
olag
us c
unic
ulus
(con
ill) –
VU
-Sc
irius
vul
garis
(esq
uiro
l) –
LC
-Su
s sc
rofa
(por
c se
ngla
r) –
LC
-Vu
lpes
vul
pes
(gui
neu)
- L
C
(EN
– E
n pe
rill,
LC –
Pre
ocup
ació
men
or, V
U –
Vul
nera
ble,
NT
– Q
uasi
am
enaç
at, D
D –
Dad
es in
sufic
ient
s)
En r
elac
ió a
la
pres
ènci
a d’
aus
és p
ren
com
a b
ase
de d
ades
de
refe
rènc
ia l
’Atle
s de
ls o
cells
nidi
fican
ts a
Cat
alun
ya (
Inst
itut
Cat
alà
d’O
rnito
logi
a),
per
disp
osar
d’u
n m
ajor
det
all e
n le
s da
des
i
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 222
per
tant
, maj
or a
prox
imac
ió. P
er n
o ge
nera
r co
nfus
ió p
er e
xcés
d’in
form
ació
no
s’ad
junt
a a
la t
aula
ante
rior,
per
ò es
tà c
onte
mpl
at a
l’an
nex
d’in
vent
ari.
Tam
bé e
s tin
drà
en c
onsi
dera
ció
l’est
at d
e co
nser
vaci
ó qu
e s’
iden
tific
a en
les
bas
es d
e da
des
de
l’Ins
titut
Cat
alà
d’O
rnito
logi
a, i
que
es r
ecul
l a c
ontin
uaci
ó.
Seg
on
s A
tles
del
s o
cells
nid
ific
ants
a C
atal
un
ya
- M
erla
99
% -
LC
- M
alle
reng
a ca
rbon
era
94 %
- L
C
- G
afar
ró 9
4 %
- L
C
- T
udó
93 %
- L
C
- C
argo
let
92 %
- L
C
- T
alla
rol c
apne
gre
88 %
- L
C
- M
osqu
iter
pàl·l
id 8
7 %
- L
C
- F
alci
ot n
egre
87
% -
LC
- T
alla
rol d
e ca
sque
t 86
% -
LC
- P
it-ro
ig 8
6 %
- L
C
- R
ossi
nyol
85
% -
LC
- M
alle
reng
a em
plom
alla
da 8
3 %
- L
C
- G
aig
82 %
- L
C
- C
ucut
81
% -
LC
- R
aspi
nell
com
ú 81
% -
LC
- G
amar
ús 7
7 %
- LC
- M
alle
reng
a bl
ava
76 %
- L
C
- E
ngan
yapa
stor
s 72
% -
LC
- B
osqu
eta
vulg
ar 7
0 %
- L
C
- P
arda
l com
ú 69
% -
LC
- M
alle
reng
a cu
alla
rga
68 %
- L
C
- C
ader
nera
67
% -
LC
- T
alla
rol d
e ga
rrig
a 66
% -
LC
- B
ruel
66
% -
LC
- G
rata
palle
s 65
% -
LC
- O
rene
ta v
ulga
r 65
% -
LC
- M
alle
reng
a pe
tita
64 %
- L
C
- P
insà
com
ú 56
% -
LC
- V
erdu
m 5
4 %
- L
C
- T
órto
ra 5
4 %
- V
U
- G
arsa
50
% -
LC
- O
rene
ta c
uabl
anca
49
% -
LC
- P
uput
43
% -
LC
- P
icot
ver
d 35
% -
LC
- T
ord
com
ú 35
% -
LC
- E
stor
nell
vulg
ar 3
2 %
- L
C
- M
osqu
iter
com
ú 29
% -
LC
- C
orb
29 %
- L
C
- B
itxac
com
ú 28
% -
LC
- O
riol 2
7 %
- L
C
- R
oque
rol 2
5 %
- L
C
- C
uere
ta b
lanc
a vu
lgar
22
% -
LC
- G
riva
21 %
- L
C
- M
usso
l com
ú 21
% -
NT
- A
belle
rol 2
0 %
- L
C
- C
otol
iu 2
0 %
- L
C
- S
it ne
gre
19 %
- L
C
- A
ligot
com
ú 18
% -
NT
- R
ossi
nyol
bor
d 18
% -
LC
- X
ot 1
8 %
- N
T
- B
alle
ster
15
% -
LC
- P
asse
rell
com
ú 15
% -
LC
- T
alla
reta
cua
llarg
a 14
% -
LC
- C
olom
roq
uer
13 %
- L
C
- P
icot
gar
ser
gros
13
% -
LC
- T
alla
rol g
ros
12 %
- L
C
- T
renc
apin
yes
10 %
- L
C
- D
uc <
10
% -
LC
- E
spar
ver
vulg
ar <
10
% -
LC
(EN
– E
n pe
rill,
LC –
Pre
ocup
ació
men
or, V
U –
Vul
nera
ble,
NT
– Q
uasi
am
enaç
at, D
D –
Dad
es in
sufic
ient
s)
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 223
Per
altr
a ba
nda,
ob
serv
ant
espè
cies
co
ncre
tes,
ta
mbé
s’
iden
tific
a a
trav
és
de
la
info
rmac
ió
cart
ogrà
fica,
la p
ossi
bilit
at d
’obs
erva
r le
s se
güen
ts e
spèc
ies:
-A
stor
(3,8
% -
10%
) - N
T
-Tr
ist
(10%
- 2
0%) –
LC
6.10
Flor
a pr
oteg
ida
Esp
ècie
s d
e la
flo
ra e
stri
ctam
ent
pro
teg
ides
en
l’àm
bit
del
PEI
N R
oq
ues
bla
nq
ues
Che
ilant
hes
velle
a (f
algu
eres
llav
i) i
Ade
noca
rpus
tel
onen
sis
(esc
ruix
idor
)
No
s’ha
n ob
serv
at a
la z
ona
Hàb
itats
obj
ecte
de
cons
erva
ció
d’ac
ord
amb
dire
ctriu
s de
Xar
xa N
atur
a 20
00
La z
ona
d’ac
tuac
ió s
’ubi
ca p
arci
alm
ent
en t
erre
ny o
cupa
t pe
r pr
ats
med
iterr
anis
ric
s en
anu
als
(cod
i
6220
).
Dir
ectr
ius
esp
ecíf
iqu
es p
er e
lem
ents
pri
ori
tari
s d
e co
nse
rvac
ió a
ls e
spai
s d
e m
un
tan
ya
inte
rio
r
Els
elem
ents
con
side
rats
com
de
cons
erva
ció
prio
ritàr
ia e
n aq
uest
s es
pais
i q
ue,
per
tant
, ha
n
cond
icio
nat
de f
orm
a m
és r
estr
ictiv
a al
gune
s de
les
Dire
ctriu
s es
peci
ficad
es s
ón e
ls s
egüe
nts:
Hàb
itats
: Mat
olla
rs g
uixe
ncs;
Pra
ts d
e da
ll; B
osco
s de
pin
assa
;
6.11
Inve
ntar
i de
flora
Per
dete
rmin
ar l
a fa
una
exis
tent
a l
a zo
na d
’est
udi
s’ha
rea
litza
t un
inv
enta
ri, e
l qu
al s
’adj
unta
a
com
an
nex,
am
b m
etod
olog
ia
espe
cífic
a i
que
es
cont
rast
a am
b la
in
form
ació
i
refe
rènc
ies
docu
men
tals
exi
sten
ts, j
a si
gui d
’altr
es a
utor
s o
font
s d’
inst
ituci
ons
dive
rses
.
Inve
nta
ri r
ealit
zat
Arb
res
-Fi
cus
caric
a (f
igue
ra)
-Pi
nus
hale
pens
is (P
i bla
nc)
-Pi
nus
nigr
a (P
inas
sa)
-Pi
nus
pine
a (P
i pin
yer)
-Pi
nus
pina
ster
(pin
astr
e)
-Pr
unus
avi
um (c
irere
r)
-Q
uerc
us il
ex (a
lzin
a)
-Q
uerc
us h
umili
s (a
lzin
a)
-So
rbus
tor
min
alis
(ser
val)
Arb
usto
s
Her
bàci
es
-A
naca
mpt
is py
ram
idal
is (B
arre
ret)
-A
phyl
lant
hes
mon
spel
iens
is (J
onça
)
-A
spar
agus
acu
tifol
ius
(Esp
arra
guer
a bo
scan
a)
-A
sple
nium
adi
antu
m-n
igru
m (F
algu
era)
-A
sple
nium
rut
a-m
urar
ia (F
algu
era)
-Br
achy
podi
um p
hoen
icoi
des
(Fen
às)
-Bu
pleu
rum
rigi
dum
(Ore
lles
de ll
ebre
)
-C
eter
ach
offic
inar
um (D
aura
della
)
-C
lem
atis
vita
lba
(Vid
alba
)
-C
oron
illa
emer
us (C
oron
il·la
bos
cana
)
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 224
-A
mel
anch
ier o
valis
(Cor
ner)
-A
rbut
us u
nedo
(Arb
oç)
-Bu
pleu
rum
frut
icos
um (M
atab
ou)
-C
istus
alb
idus
(Est
epa
blan
ca)
-C
istus
clu
sii (E
step
erol
a)
-C
oria
ria m
yrtif
olia
(Rol
dor)
-C
rata
egus
mon
ogyn
a (A
rç b
lanc
)
-Er
ica
arbo
rea
(Bru
c bo
al)
-Er
ica
mul
tiflo
ra (B
ruc
d’hi
vern
)
-G
enist
a sc
orpi
us (A
rgel
aga)
-Ju
nipe
rus
oxyc
edru
s (C
àdec
)
-Ju
nipe
rus
phoe
nice
a (S
avin
a)
-Lo
nice
ra im
plex
a (L
ligab
osc
med
iterr
ani)
-Q
uerc
us c
occi
fera
Gar
ric)
-Ro
smar
inus
off
icin
alis
(Rom
aní)
-Pi
stac
ia le
ntisc
us (L
lent
iscl
e)
-Ru
bus
ulm
ifoliu
s (E
sbar
zer)
-Ro
sa c
anin
a (R
oser
silv
estr
e)
-Sp
artiu
m ju
nceu
m (G
ines
ta)
-Th
ymus
vul
garis
(Far
igol
a)
-Vi
burn
um ti
nus
(Mar
full)
-C
oron
illa
hisp
anic
a (C
oron
il·la
)
-D
oryc
nium
pen
taph
yllu
m (B
otja
d’e
scom
bres
)
-Eu
phor
bia
nica
ensis
(Lle
tere
sca
nice
nca)
-Fo
enic
ulum
vul
gare
(Fon
oll)
-G
ladi
olus
iIIy
ricus
(Esp
aset
a)
-H
eder
a he
lix (H
eura
)
-H
elic
hrys
um s
toec
has
(Sem
prev
iva)
-La
vand
ula
stoe
chas
(Ore
lles
de r
uc)
-Li
naria
orig
anifo
lia (L
inàr
ia o
ringa
nifo
lia)
-Lo
lium
rig
idum
(Llis
tó)
-O
roba
nche
latis
quam
a (B
ec d
e co
rb)
-Pl
anta
go la
nceo
lata
(Pla
ntat
ge d
e fu
lla e
stre
ta)
-Po
lipod
ium
vul
gare
(Fal
guer
a)
-Pt
erid
ium
aqu
ilinu
m (F
algu
era)
-Ru
bia
pere
grin
a (R
oget
a)
-Ru
scus
acu
leat
us (G
alze
ran)
-Se
dum
sed
iform
e (P
inill
o)
-Sm
ilax
aspe
ra (A
ritjo
l)
Estu
di a
la z
on
a
Tanm
atei
x, s
egon
s l’e
stud
i “ F
lora
del
mas
sís d
e Fe
mbr
a M
orta
” (N
inot
, Jo
sep
M.,
et a
l., 1
998)
en
aque
sta
zona
apa
reix
tot
un
segu
it d’
espè
cies
que
no
han
esta
t id
entif
icad
es e
n el
s di
fere
nts
inve
ntar
is r
ealit
zats
a la
zon
a, i
que
per
tant
hi h
a po
ssib
ilita
ts d
e qu
e hi
sig
uin:
-A
grim
onia
eup
ator
ia (S
erve
rola
)
-A
ira c
upan
iana
(Neb
ulos
a)
-A
juga
cha
mae
pity
s (Iv
a ar
tètic
a)
-A
llium
ole
race
um (A
ll de
ser
p)
-A
nacy
clus
cla
vatu
s (C
amam
illa
del c
amp)
-A
rgyr
olob
ium
zan
onii
(Arg
irolo
bi)
-A
sple
nium
tric
hom
anes
(fal
guer
a)
-A
ster
olin
on Ii
num
-ste
llatu
m (L
li es
tel·l
at)
-A
trac
tylis
hum
ilis
(Enr
eixa
da)
-A
venu
la p
rate
nsis
(Ave
nula
)
-Be
llis
pere
nnis
(Mar
galid
eta)
-Bi
fora
tes
ticul
ata
(Bifo
ra p
uden
t)
-Br
achy
podi
um d
istac
hyon
(sen
se n
om c
omú)
-G
aliu
m t
ricom
utum
(sen
se n
om c
omú)
-G
aliu
m v
erum
(Esp
unyi
della
gro
ga)
-G
enist
a hi
span
ica
(sen
se n
om c
omú)
-H
elia
nthe
mum
ape
nnin
um (P
erdi
guer
a)
-H
elia
nthe
mum
sal
icifo
lium
(Sen
se n
om c
omú)
-H
iera
cium
pilo
sella
(Pel
osel
la)
-Ju
nipe
rus
com
unis
(Gin
ebró
)
-Ko
eler
ia p
hleo
ides
(Sen
se n
om c
omú)
-Ko
eler
ia v
alle
siana
(Her
ba r
odon
a)
-La
miu
m h
ybrid
um (O
rtig
a hí
brid
a)
-La
thyr
us a
phac
a (B
anya
de
cabr
a)
-Le
pidi
um d
raba
(Sen
se n
om c
omú)
-Le
uzea
con
ífera
(Car
xofe
ta)
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 225
-Br
omus
hor
deac
eus
(Cua
de
guill
a)
-Bu
xus
sem
perv
irens
(Boi
x)
-C
ardu
us n
igre
scen
s (s
ense
nom
com
ú)
-C
arex
fla
cca
(sen
se n
om c
omú)
-C
arex
hum
ilis
(sen
se n
om c
omú)
-C
enta
urea
Iini
folia
(sen
se n
om c
omú)
-C
entr
anth
us c
alci
trap
ae (P
edro
sa)
-C
eras
tium
glo
mer
atum
(sen
se n
om c
omú)
-C
ham
aecy
tisus
sup
inus
(Gen
isto
l)
-C
istus
mon
spel
iens
is (E
step
a lli
mon
enca
)
-C
onop
odiu
m r
amos
um (A
nyol
)
-C
onvo
lvul
us c
antá
bric
a (C
orre
tjola
)
-C
oris
mon
spel
iens
is (s
ense
nom
com
ú)
-C
oron
illa
min
ima
(sen
se n
om c
omú)
-C
repi
s ve
sicar
ia (C
ap-r
oig)
-C
rupi
na v
ulga
ris (C
rupi
na)
-C
uscu
ta e
pith
ymum
(Bar
bes
de c
aput
xí)
-C
ytin
us h
ypoc
istis
(Filo
sa)
-D
esm
azer
ia r
igid
a (s
ense
nom
com
ú)
-D
iant
hus
pung
ens
(sen
se n
om c
omú)
-D
icha
nthi
um is
chae
mum
(sen
se n
om c
omú)
-D
ipca
di s
erot
inum
(Mar
cet)
-Er
odiu
m c
icon
ium
(Agu
lles)
-Eu
phor
bia
exig
ua (s
ense
nom
com
ú)
-Eu
phor
bia
flavi
com
a (L
lete
resa
ver
ruco
sa)
-Fe
stuc
a ov
ina
(sen
se n
om c
omú)
-Fi
lago
min
ima
(sen
se n
om c
omú)
-Li
num
tenu
ifoliu
m (L
li bl
anc)
-Li
thos
perm
um a
rven
se (M
ijo d
e so
l, ca
st.)
-M
arru
bium
vul
gare
(Mal
roi
g)
-M
usca
ri co
mos
um (A
ll de
bru
ixa)
-N
arci
ssus
ass
oanu
s (A
lmes
quí)
-N
arci
ssus
dub
ius
(Sen
se n
om c
omú)
-O
nobr
ychi
s su
pina
(Tre
pade
lla b
orda
)
-O
ryzo
psis
para
doxa
(Mill
bos
cà)
-Pl
atan
ther
a bi
folia
(Sen
se n
om c
omú)
-Ph
leum
phl
eoid
es (s
ense
nom
com
ú)
-Po
a bu
lbos
a (S
ense
nom
com
ú)
-Po
a pr
aten
sis (P
oa d
e Pr
at)
-Po
tent
illa
rept
ans
(Gra
m n
egre
)
-Pr
unel
la la
cini
ata
(Bru
nella
bla
nca)
-Ra
nunc
ulus
arv
ensis
(Her
ba d
e l’a
mor
)
-Ro
sa a
gres
tis (S
ense
nom
com
ú)
-Ru
mex
cris
pus
(Are
ngad
a de
por
c)
-Sa
ntol
ina
cham
aecy
paris
sus
(Esp
erna
llac)
-Sa
xifr
aga
trid
acty
lites
(Sax
ifrag
a de
tre
s di
ts)
-Se
dum
acr
e (C
resp
inel
l gro
c)
-Sh
erar
dia
arve
nsis
(Rèb
ola)
-So
nchu
s te
nerr
imus
(Lle
tsó
mar
í)
-St
aehe
lina
dubi
a (F
arig
ola
bord
a)
-St
ipa
offn
eri (
Pela
guer
junc
i)
-Te
ucriu
m b
otry
s (S
ense
nom
com
ú)
-Th
ymel
aea
tinct
oria
(Buf
alag
a)
-Tr
ifoliu
m s
cabr
um (T
rèvo
l asp
re)
-Vi
ola
tric
olor
(Pen
sam
ent
de c
amp)
D’a
cord
am
b el
con
tingu
t de
l D
ecre
t 17
2/20
08,
de 2
6 d’
agos
t,de
Cre
ació
del
Cat
àleg
de
flora
amen
açad
a de
Cat
alun
ya,
no s
’han
det
ecta
t es
pèci
es c
atal
ogad
es c
om e
n pe
rill
d’ex
tinci
ó, n
i
vuln
erab
les,
ni e
stric
tam
ent
prot
egid
es.
6.12
Pais
atge
El p
aisa
tge
es c
arac
terit
za p
er l
a co
ntin
uïta
t de
les
mas
ses
fore
stal
s, a
rbra
des,
mat
olla
rs i
bro
lles,
que
s’es
tene
n pe
r la
prà
ctic
a to
talit
at d
e la
uni
tat
de la
ser
ra R
oque
s bl
anqu
es.
L’or
ogra
fia f
a d’
aque
st e
spai
, una
zon
a am
b m
olte
s om
bres
vis
uals
, i u
na c
ompa
cita
t vi
sual
mitj
ana-
baix
a, c
ausa
t pe
ls e
ncav
alca
men
t de
div
erse
s ca
rene
s i s
erre
s m
olt
mar
cade
s pe
ls e
leva
ts p
ende
nts.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 226
La c
onca
vis
ual
de l
a zo
na d
’act
uaci
ó s’
estr
eny
per
la v
all
dibu
ixad
a en
la
capç
aler
a de
l to
rren
t de
Roqu
es b
lanq
ues.
Un
espa
i mol
t ta
ncat
am
b co
ntin
uïta
t en
dire
cció
nor
d-es
t, la
mat
eixa
líni
a on
es
trob
en le
s re
stes
San
t M
ique
l de
Vila
clar
a, a
ixí c
om le
s vi
es d
’acc
és m
és f
reqü
enta
des:
aut
ovia
A-2
.
És la
mun
tany
a de
Mon
tser
rat
l’ele
men
t pe
rò,
que
mar
ca i
cara
cter
itza
l’esp
ai,
a la
fal
da d
’aqu
est,
dom
ina
l’esp
ai i
en d
elim
ita e
l fon
s es
cèni
c pe
r la
fra
nja
nord
i es
t. P
er la
fra
nja
oest
, és
la c
rest
a de
les
Roqu
es b
lanq
ues,
el l
ímit
escè
nic
de la
uni
tat
en q
uè e
s tr
oba
la z
ona
d’es
tudi
.
Des
taca
a l’
espa
i de
Roqu
es b
lanq
ues,
el b
aix
nom
bre
d’el
emen
ts i
estr
uctu
res
d’or
igen
hum
à. B
aixa
pres
ènci
a d’
edifi
caci
ons,
act
ivita
ts a
gríc
oles
, i s
ols
una
pist
a fo
rest
al q
ue c
reu
la z
ona
en t
ota
la s
eva
llarg
ada,
am
b ex
cepc
ió d
e la
urb
anitz
ació
el M
aset
d’e
n M
artí
i el c
amí q
ue d
ona
accé
s m
algr
at q
ue
aque
sts
es t
robe
n a
la v
essa
nt o
posa
da d
el la
ser
ra d
e Ro
ques
bla
nque
s, i
per
tant
, que
da f
ora
de la
unita
t vi
sual
d’e
stud
i.
Frag
ilita
t p
aisa
tgís
tica
La f
ragi
litat
pai
satg
ístic
a és
el
grau
de
vuln
erab
ilita
t qu
e pr
esen
ta u
n es
pai
dava
nt d
e qu
alse
vol
tran
sfor
mac
ió. A
ques
ta e
s po
t ca
ract
eritz
ar a
mb
els
segü
ents
par
àmet
res,
que
es
valo
ren
entr
e ba
ix,
mitj
à, a
lt, i
mol
t al
t.
Cap
acita
t d’
emm
asca
ram
ent:
La
ca
paci
tat
d’em
mas
cara
men
t és
AA
LTA
de
gut
bàsi
cam
ent
a la
topo
graf
ia d
el ll
oc, a
l què
cal
sum
ar la
pre
sènc
ia d
e ve
geta
ció,
mal
grat
la s
eva
varia
bilit
at d
’est
at d
e
mad
ures
a en
l’e
stra
t ar
bori.
La
seqü
ènci
a i
repe
tició
de
petit
es c
aren
es i
fro
nts,
det
erm
ina
la
capa
cita
t d’
emm
asca
ram
ent.
Aba
st d
e la
con
ca v
isua
l: Es
tra
cta
d’un
a co
nca
ben
defin
ida
per
les
form
es o
rogr
àfiq
ues
de
l’ent
orn,
on
apar
eixe
n di
vers
os p
unts
en
que
es t
renc
a la
vis
ibili
tat
resp
ecte
els
pun
ts d
’obs
erva
ció.
El g
rau
de v
isib
ilita
t és
BA
IX r
espe
cte
l’ent
orn
i els
pun
ts m
és p
rope
rs.
Acc
essi
bilit
at i
infr
aest
ruct
ures
: L’
acce
ssib
ilita
t a
la z
ona
és MM
ITJA
NA
, ja
que
mal
grat
el p
as p
rope
r
de l’
auto
via
A-2
, tan
sol
s s’
arrib
a a
la z
ona
d’ac
tuac
ió a
tra
vés
d’un
a pi
sta
fore
stal
de
2,5
km.
Freq
üent
ació
: La
fre
qüen
taci
ó a
la z
ona
és BB
AIX
A p
er p
art
de la
pob
laci
ó, a
l tra
ctar
-se
d’un
a zo
na
rúst
ica
amb
exce
pció
de
les
activ
itats
d’e
xcur
sion
ism
e o
pass
eig.
Edifi
caci
ons
i pre
sènc
ia d
’ele
men
ts d
isco
rdan
ts: L
a pr
esèn
cia
d’el
emen
ts i
edifi
caci
ons
disc
orda
nts
és
MIT
JAN
A,
ja q
ue n
o ap
arei
xen
elem
ents
a d
esta
car
que
sigu
in v
isib
les
i pr
oper
es a
exc
epci
ó de
l’aut
ovia
i l’H
otel
El B
ruc,
ele
men
ts q
ue d
esta
quen
per
la s
eva
disc
ontin
uïta
t am
b l’e
ntor
n.
Per
tant
, es
pot
conc
lour
e qu
e la
fra
gilit
at d
e l’à
mbi
t an
alitz
at é
s MM
ITJA
.
Vis
ibili
tat
pai
satg
ísti
ca
En t
erm
es g
ener
als,
els
fro
nts
d’ex
plot
ació
res
ulta
nts
pres
ente
n un
a ba
ixa
visi
bilit
at d
es d
e l’e
ntor
n.
Com
ja
s’
ha
asse
nyal
at,
aque
sta
cara
cter
ístic
a es
de
u a
la
cons
ecuc
ió
de
dive
rses
ca
rene
s i
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 227
form
acio
ns q
ue e
s pr
olon
guen
ent
re s
i, am
b un
car
àcte
r m
olt
acce
ntua
t. D
e m
aner
a, l’
espa
i dis
posa
de f
orm
a na
tura
l, de
múl
tiple
s ba
rrer
es n
atur
als
que
ocul
ten
l’esp
ai.
Es p
ot d
ir qu
e és
una
zon
a de
bai
xa p
erce
pció
don
ada
la b
aixa
vis
ibili
tat
i la
dist
ànci
a re
spec
te e
ls
punt
s m
és f
reqü
enta
ts.
Aqu
ests
es
trob
en e
ntre
2,5
i 3
km.
resp
ecte
la z
ona.
Aqu
est
fet,
fa
que
es
perd
i la
perc
epci
ó de
ls d
etal
ls i
dels
ele
men
ts q
ue c
ompo
sen
l’esp
ai. T
ot i
així
, el c
olor
i la
tex
tura
es
pode
n se
guir
iden
tific
ant,
tot
i qu
e en
un
grau
men
or.
Es p
osa
de m
anife
st,
el f
et q
ue n
o s’
alte
ra la
líni
a d’
horit
zó i
fons
esc
ènic
en
cap
mom
ent.
Aqu
esta
situ
ació
, afa
vore
ix a
l mat
eix
tem
ps la
bai
xa v
isib
ilita
t o
perc
epci
ó qu
e es
pot
ten
ir de
l’es
pai.
Els
fact
ors
de v
isib
ilita
t qu
e co
ndic
ione
n l’à
rea
de v
isib
ilita
t de
l’e
spai
esc
ollit
són
l’o
rogr
afia
de
la
zona
, i la
veg
etac
ió e
xist
ent
en l’
ento
rn im
med
iat.
S’ev
iden
cia
que
ll’àre
a de
vis
ibili
tat
és m
itjan
a-ba
ixa,
don
at l
es c
arac
terís
tique
s de
pre
sènc
ia d
e la
vege
taci
ó, la
ubi
caci
ó de
l’ac
tivita
t i a
ls c
ondi
cion
ants
d’e
mm
asca
ram
ent.
Els
pun
ts m
és c
rític
s só
n
als
què
corr
espo
nen
a l’à
mbi
t de
la f
ase
1 pe
r se
r la
més
vis
ible
. Cal
ass
enya
lar
al m
atei
x te
mps
, que
l’esp
lana
da d
e tr
acta
men
t i,
càrr
ega
i de
scàr
rega
de
l’exp
lota
ció
pres
enta
una
bai
xa v
isib
ilita
t
dire
cte.
Tan
sol
s és
vis
ible
des
del
s pu
nts
més
imm
edia
ts q
ue e
s tr
oben
a u
na c
ota
supe
rior.
Vie
s d
’acc
és a
l pai
satg
e
Les
prin
cipa
ls v
ies
d’ac
cés
que
tran
scor
ren
per
la z
ona
es r
ecul
len
a co
ntin
uaci
ó:
Iden
tific
ació
Ti
pus
via
Obs
erva
cion
s Fr
eqüe
ntac
ió
A-2
Tr
ànsi
t ro
dat
- ve
loci
tat
alta
V
isib
ilita
t re
duïd
a de
l co
njun
t de
s de
dis
tànc
ia
lluny
ana
i des
d’u
na c
ota
sim
ilar.
M
olt
alta
N-II
a Tr
ànsi
t ro
dat
– ve
loci
tat
alta
Pu
ntua
lmen
t ap
arei
x vi
sibi
litat
par
cial
del
con
junt
de
s de
di
stàn
cia
lluny
ana
i de
s d’
una
cota
su
perio
r. L
a ve
geta
ció
de l’
ento
rn o
culta
la z
ona
d’ac
tuac
ió d
es d
e la
prà
ctic
a to
talit
at d
el t
ram
de
carr
eter
a.
Alta
BP-1
101
Tràn
sit
roda
t –
velo
cita
t el
evad
a Pu
ntua
lmen
t ap
arei
x vi
sibi
litat
par
cial
del
con
junt
de
s de
di
stàn
cia
lluny
ana
i de
s d’
una
cota
su
perio
r. L
a ve
geta
ció
de l’
ento
rn o
culta
la z
ona
d’ac
tuac
ió d
es d
e la
prà
ctic
a to
talit
at d
el t
ram
de
carr
eter
a.
Alta
Acc
és M
aset
d’e
n M
artí
Tràn
sit
pede
stre
–
velo
cita
t ba
ixa
Sens
e vi
sibi
litat
del
con
junt
ni t
otal
ni p
arci
al
Baix
a
Roqu
es B
lanq
ues
(cam
ins
exis
tent
s)
Tràn
sit
pede
stre
–
velo
cita
t ba
ixa
Vis
ibili
tat
parc
ial
i to
tal
del
conj
unt
des
d’un
a co
ta in
ferio
r i s
uper
ior,
res
pect
ivam
ent.
Ba
ixa
Val
ors
ass
oci
ats
al p
aisa
tge
de
la z
on
a d
’act
uac
ió i
el s
eu e
nto
rn
Es p
roce
deix
a f
er u
na v
alor
ació
de
la q
ualit
at p
aisa
tgís
tica
de l
’ent
orn
del p
roje
cte
i la
mes
ura
en
què
hi c
ontr
ibue
ixen
cad
ascu
n de
ls s
eus
com
pone
nts.
Aqu
esta
val
orac
ió e
s fa
en
base
als
val
ors
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 228
intr
ínse
cs d
el p
aisa
tge
(est
ètic
s, e
colò
gics
, pr
oduc
tius,
soc
ials
, m
itolò
gics
, re
ligio
sos
i sim
bòlic
s),
els
qual
s se
ran
qual
ifica
ts d
e ba
ix a
mol
t al
t.
Val
ors
Des
crip
ció
Qua
lific
ació
Estè
tic
Es t
ract
a d’
una
zona
am
b un
a ba
ixa
pres
sió
urba
na
car
acte
ritza
da p
el
cont
inu
d’ex
tens
ions
de
mas
ses
fore
stal
s am
b al
tern
ança
de
mat
olla
rs i
al
gun
herb
assa
r. L
a pr
esèn
cia
escè
nica
de
la m
unta
nya
de M
onts
erra
t en
rique
ix e
l con
junt
.
Alt
Ecol
ògic
El
bos
c de
la
zona
, fo
rmat
maj
orità
riam
ent
per
pi b
lanc
, es
tro
ba e
n un
es
tat
de
cons
erva
ció
regu
lar.
La
fr
agm
enta
ció
de
l’esp
ai
per
l’efe
cte
barr
era
de le
s vi
es d
e co
mun
icac
ió o
àre
es u
rban
es é
s no
tori.
M
itjà
Prod
uctiu
Els
valo
rs p
rodu
ctiu
s es
bas
en e
n la
cap
acita
t de
con
vert
ir el
s el
emen
ts e
n re
curs
os e
xplo
tabl
es o
no.
La
dific
ulta
t de
des
envo
lupa
men
t de
la
mas
sa
fore
stal
ofe
reix
una
bai
xa p
resè
ncia
de
recu
rs t
an p
el m
edi,
com
pel
seu
ap
rofit
amen
t.
Baix
Soci
al
Aqu
esta
zon
a, g
ener
a un
inte
rès
soci
al m
itjà
dona
t qu
e en
con
junt
, el P
EIN
de
Roq
ues
Blan
ques
es
trac
ta d
’un
espa
i ap
rofit
at c
om a
àre
a d’
esba
rjo i
pr
àctic
a es
port
iva.
Té
una
freq
üent
ació
pun
tual
i no
mas
siva
, don
at q
ue e
s tr
oba
apar
tat
de n
uclis
urb
ans
amb
entit
at d
esta
cada
.
Mitj
à
His
tòric
Cor
resp
on a
ls e
lem
ents
que
res
ten
en e
l te
rrito
ri co
m a
lle
gat
de l
a pr
esèn
cia
de l’
ésse
r hu
mà
i la
seva
act
ivita
t.
En
aque
st
sent
it l’ú
nic
llega
t qu
e es
re
cone
ix
a la
zo
na
és
un
antic
ap
rofit
amen
t de
pe
dra,
de
ixan
t un
fr
ont
d’ex
plot
ació
ob
ert
i re
stes
ap
aren
ts d
’ant
igue
s co
nstr
ucci
ons.
Baix
Mito
lògi
c Fa
n re
ferè
ncia
a
aque
lls
elem
ents
de
l pa
isat
ge
que
tene
n at
ribuc
ions
si
mbò
lique
s co
l·lec
tives
llig
ades
a l
’exp
licac
ió d
’his
tòrie
s fa
ntàs
tique
s o
llege
ndes
Ba
ix o
nul
Relig
iós
espi
ritua
l
Cor
resp
onen
a e
lem
ents
del
pai
satg
e o
pais
atge
s en
el s
eu c
onju
nt q
ue e
s re
laci
onen
am
b pr
àctiq
ues
i cre
ence
s re
ligio
ses.
Des
taca
la
pr
esèn
cia
de
rest
es
de
Sant
M
ique
l de
V
ilacl
ara,
co
m
a as
sent
amen
t vi
ncul
at e
n l’e
spai
pro
per
de la
zon
a d’
estu
di,
però
allu
nyan
t de
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
.
Baix
Sim
bòlic
id
entit
ari
El v
alor
ide
ntita
ri es
cor
resp
on a
mb
la i
dent
ifica
ció
que
un d
eter
min
at
col·l
ectiu
se
nt
amb
un
pais
atge
de
term
inat
, pe
r es
tabl
ir re
laci
ons
de
pert
inen
ça a
mb
un ll
oc c
oncr
et o
exp
ress
ions
de
naci
onal
itat
o cu
ltura
ls.
La z
ona
obje
cte
de l’
àmbi
t d’
actu
ació
es
dóna
poc
a im
port
ànci
a da
vant
la
sing
ular
itat
i rec
onei
xem
ent
de M
onts
erra
t.
Baix
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 229
6.13
Patr
imon
i arq
ueol
ògic
, his
tòric
i cu
ltura
l
A le
s pr
oxim
itats
de
la z
ona
d’ub
icac
ió d
e l’a
ctiv
itat
apar
eix
la C
apel
la d
e Sa
nt M
ique
l de
Vill
acla
ra.
Es t
ract
a d’
una
cons
truc
ció
del
segl
e X
I, d’
estil
rom
ànic
, el
qua
l fo
rma
part
d’u
n co
njun
t m
és
exte
ns, a
l què
s’a
trib
ueix
a u
n an
tic c
onve
nt.
La c
apel
la e
s tr
oba
en u
n m
al e
stat
de
cons
erva
ció.
No
disp
osa
de c
ober
ta i
mol
t el
emen
ts s
’han
perd
ut.
La c
apel
la a
pare
ix e
n el
cat
àleg
de
patr
imon
i ar
quite
ctòn
ic d
el D
epar
tam
ent
de c
ultu
ra,
mal
grat
no
té a
trib
uïda
cap
cla
u de
pro
tecc
ió.
(imat
ge s
egon
s C
erca
dor
d’in
vent
ari d
el D
epar
tam
ent
de C
ultu
ra –
dat
a im
atge
: 199
1)
(imat
ges
actu
als
de la
par
t po
ster
ior
i ent
rada
a la
cap
ella
)
Per
altr
e ba
nda,
apa
reix
din
s de
l’àm
bit
de la
zon
a de
stin
ada
a l’e
xplo
taci
ó, d
’un
forn
de
calç
, sen
se
info
rmac
ió d
ocum
enta
l i s
ense
dat
ar.
Aqu
est
elem
ent
no a
pare
ix n
i cat
alog
at n
i inc
lòs
en c
ap n
ivel
l
de p
rote
cció
de
rest
es a
rqui
tect
òniq
ues.
For
ma
part
de
l’est
ruct
ura
prod
uctiv
a qu
e s’
havi
a ut
ilitz
at
antig
amen
t a
la z
ona
per
l’ext
racc
ió d
e ca
lç.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 330
6.14
Qua
litat
de
l’aire
i ca
paci
tat
i vul
nera
bilit
at d
el t
errit
ori
Cap
acit
at d
el t
erri
tori
:
És u
na m
esur
a de
la
conc
entr
ació
“ex
tra”
que
pot
ass
imila
r el
med
i am
bien
t se
nse
arrib
ar a
la
supe
raci
ó de
ls lí
mits
d’im
mis
sió
lega
ls.
Vu
lner
abili
tat:
És u
n in
dica
dor
del p
erill
d'e
xpos
ició
a u
n co
ntam
inan
t d'
estu
di.
L'ob
ject
iu d
e la
vul
nera
bilit
at é
s de
term
inar
qui
nes
són
les
àree
s m
és v
ulne
rabl
es a
pro
blem
es d
e
cont
amin
ació
atm
osfè
rica.
6.15
Con
nect
or e
colò
gic:
Mon
tser
rat
– Ro
ques
bla
nque
s
An
àlis
i co
nn
ecti
vita
t te
rrit
ori
al
En l
a ca
rtog
rafia
adj
unta
s’id
entif
ique
n el
s es
pais
i r
ecor
regu
t qu
e pr
esen
ten
les
cond
icio
ns m
és
favo
rabl
es c
om a
esp
ais
conn
ecto
rs. L
a id
entif
icac
ió e
s re
alitz
a en
bas
e al
s es
pai a
mb
figur
a le
gal d
e
prot
ecci
ó.
Per
les
cara
cter
ístiq
ues
de l
a co
mar
ca,
amb
alta
ocu
paci
ó so
bre
la p
lana
, am
b un
a al
ta d
ensi
tat
d’in
frae
stru
ctur
es li
neal
s, le
s qu
als
pose
n en
gre
u pe
rill l
a co
nnec
tivita
t de
l’es
pai,
s’ob
serv
a co
m e
l
la r
iera
de
Pier
ola
pot
esde
veni
r cl
au e
n la
pre
serv
ació
d’a
ques
ta c
apac
itat
ecol
ògic
a, ja
que
en
mol
t
mom
ents
es
devé
l’ú
nic
espa
i qu
e pr
esen
ta
una
cont
inuï
tat
en
la
com
arca
, en
cara
qu
e si
gui
perp
endi
cula
r a
la d
irecc
ió S
erra
Roq
ues
Blan
ques
- M
onts
erra
t. I
mal
grat
tot
, és
un
elem
ent
vehi
cula
r a
gran
esc
ala,
pun
t in
term
ig e
ntre
els
dos
esp
ais
i que
act
ua c
om a
am
plifi
cado
r: p
erm
et
que
dive
rses
rut
es e
s pu
guin
com
bina
r i r
elac
iona
r.
Cal
con
side
rar
que
el m
odel
res
iden
cial
de
baix
a de
nsita
t qu
e ap
arei
x a
la z
ona,
ofe
reix
maj
or
perm
eabi
litat
als
mov
imen
ts d
e fa
una,
que
mod
els
més
com
pact
es.
Aix
ò aj
uda
a fe
r qu
e la
conn
ectiv
itat
del m
edi e
n la
zon
a es
tro
bi e
n un
a si
tuac
ió n
o ta
n fr
àgil
o cr
ítica
, com
pas
sa e
n zo
nes
més
den
sific
ades
pro
pere
s a
l’ent
orn
del
Bruc
i C
ollb
ató.
És
en a
ques
t es
pai
prop
er e
ntre
els
dos
Caap
acita
t i v
ulne
rabi
litat
del
ter
ritor
i
Coon
tam
inan
t C
aapac
itat
Vuul
nera
bilit
at
PST
alta
nu
l·la
SO2
alta
nu
l·la
CO
--
nu
l·la
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 331
nucl
is o
n hi
ha
una
influ
ènci
a cl
ara
i det
erm
inan
t a
la c
onne
ctiv
itat
entr
e do
s de
ls e
spai
s na
tura
ls d
e
refe
rènc
ia a
l sud
de
l’Ano
ia.
Sego
ns e
l PTP
CC
es
defin
eix
un e
spai
cor
redo
r el
qua
l ide
ntifi
ca c
om e
lem
ent
clau
el t
únel
del
Bru
c,
del
què
l’àm
bit
del
proj
ecte
es
situ
a a
1 km
, la
mat
eixa
dis
tànc
ia q
ue l
a ur
bani
tzac
ió q
ue a
pare
ix
“Mas
et d
’en
Mar
tí”.
L’es
pai
de l
’exp
lota
ció
no e
s tr
oba
en m
ig d
e ca
p vi
a ni
cur
s co
nnec
tor
prin
cipa
l, al
mat
eix
tem
ps
que
no s
upos
a la
rup
tura
de
la c
ontin
uïta
t de
l’e
spai
de
les
Roqu
es B
lanq
ues
amb
els
espa
is m
és
imm
edia
ts, i
nclo
ent
el P
EIN
de
Mon
tser
rat.
La
dist
ànci
a re
spec
te e
l pun
ts d
e pa
s es
situ
en a
més
d’1
km.,
espa
i lli
ure
sufic
ient
per
per
met
re e
l fa
s de
tot
tip
us d
e fa
una.
L’a
fect
ació
sob
re l
’ent
orn
no
arrib
a a
alte
rar
la n
atur
ales
a de
ls p
unts
de
pas
més
fre
qüen
tats
o à
rees
de
rese
rva
de f
auna
o a
ltres
figur
es d
e ge
stió
.
El p
unt
més
impo
rtan
t co
m a
con
nect
or é
s el
tún
el d
el C
oll d
el B
ruc.
Aqu
est
no e
s ve
u al
tera
t pe
r la
ubic
ació
de
l’exp
lota
ció.
En c
ap c
as e
s ge
nera
obs
truc
ció,
est
rang
ulam
ent
o in
terr
upci
ó de
ls e
spai
s ob
erts
, ni
del
s pu
nts
críti
cs d
e pa
s de
fau
na.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 332
7D
ESC
RIPC
IÓ D
E L’
AC
TIV
ITA
T
7.1
Des
crip
ció
de le
s in
stal
·laci
ons
exis
tent
s i e
ntor
n
S’ut
ilitz
arà
una
plan
ta d
e tr
acta
men
t m
òbil,
per
la
tritu
raci
ó i
clas
sific
ació
de
mat
eria
l. S’
evita
ran
edifi
caci
ons
i ins
tal·l
acio
ns f
ixes
.
Atè
s qu
e el
s eq
uips
s’u
biqu
en a
l co
stat
de
l’àre
a de
tre
ball,
les
ope
raci
ons
de t
ritur
ació
pod
en
com
plet
ar-s
e am
b ex
cava
dore
s o
pale
s ca
rreg
ador
es.
Aix
ò re
duei
x ta
nt e
ls c
osto
s op
erat
ius
com
la
carr
ega
de t
reba
ll.
Opt
ar p
er l
a pl
anta
de
tipus
mòb
il ev
ita l
a ne
cess
itat
d’ub
icar
ins
tal·l
acio
ns f
ixes
i q
ue a
cabe
n
asso
lint
gran
s di
men
sion
s. E
n to
t ca
s, e
s di
spos
arà
d’of
icin
es i
serv
eis
de t
ipus
tem
pora
l, eq
uipa
rabl
e
a le
s in
stal
·lade
s en
obr
es.
7.2
Cla
ssifi
caci
ó de
l’ac
tivita
t se
gons
la n
orm
ativ
a d’
activ
itats
LIIA
Act
ivita
t cl
assi
ficad
a en
la
cate
goria
2.2
- M
iner
ia:
Extr
acci
ó i/o
tra
ctam
ent
de r
ecur
sos
min
eral
s,
roqu
es,
grav
es,
argi
les
i so
rres
, qu
an r
eque
reix
in u
na a
valu
ació
d’im
pact
e am
bien
tal,
incl
osa
en
l’Ann
ex 1
de
la L
lei 3
/199
8 d’
inte
rven
ció
inte
gral
de
l’adm
inis
trac
ió a
mbi
enta
l.
7.3
Des
crip
ció
dels
pro
cess
os d
e l’a
ctiv
itat
L'ac
tivita
t es
des
envo
lupa
en
les
segü
ents
fas
es:
- D
ecap
atge
o r
etira
da d
e te
rra
vege
tal i
aco
pi.
- Re
tirad
a pe
r m
itjan
s m
ecàn
ics
(dire
ctam
ent
amb
exca
vado
ra g
iratò
ria)
de g
rave
s, m
ater
ials
de
la
prim
era
capa
de
mat
eria
ls.
- Re
tirad
a m
itjan
çant
per
fora
ció
i vol
adur
a de
roc
a ca
lcar
ia (t
erra
sses
o e
stra
ts d
e 20
m d
'alç
ada)
- Pe
rfor
ació
del
s ba
rren
s (o
n es
fiq
uen
els
expl
osiu
s).
- C
àrre
ga d
els
expl
osiu
s
- D
eton
ació
exp
losi
us.
- D
esen
runa
men
t, o
ret
irada
de
mat
eria
l vol
at m
itjan
çant
la c
arre
gado
ra.
Tran
sfor
mac
ió d
el m
ater
ial:
- Su
bmin
istr
e de
mat
eria
l a la
zon
a de
tra
ctam
ent
amb
exca
vado
ra g
iratò
ria.
- Pr
océs
de
mat
xuqu
eig.
Tra
nsfo
rmac
ió d
el m
ater
ial e
n un
a pr
imer
a gr
anul
omet
ria g
ross
a.
- Pr
océs
de
crib
at. E
limin
a el
mat
eria
l pet
it i e
ls f
ins
o so
rres
.
- Pr
océs
de
tritu
raci
ó, o
n s’
acab
a el
pro
cés
arrib
ant
a la
gra
nulo
met
ria d
esitj
ada.
- A
pila
men
t de
finiti
u de
mat
eria
l aba
ns d
e la
ven
da d
el m
ater
ial.
- Su
bmin
istr
e al
clie
nt a
mb
carg
a de
l mat
eria
l mitj
ança
nt p
ala
carr
egad
ora.
- Re
stau
raci
ó de
la c
ante
ra e
n to
t el
seu
àm
bit
d’ex
plot
ació
i la
zon
a de
pro
tecc
ió d
e l’e
ntor
n.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 333
7.4
Fase
s d’
expl
otac
ió
Es p
reve
uen
tres
fas
es d
’exp
lota
ció
desc
rites
en
la p
lani
met
ria a
djun
ta, a
just
ant-
se a
ls c
ondi
cion
ants
físic
s de
l’e
spai
i s
egon
s le
s ca
paci
tats
tèc
niqu
es d
’exp
lota
ció.
Aqu
esta
sep
arac
ió p
erm
etrà
la
rest
aura
ció
inte
grad
a de
l’es
pai.
7.5
Plan
ta d
e tr
acta
men
t
La p
lant
a de
tra
ctam
ent
serà
mòb
il i
inic
ialm
ent
s’in
stal
·larà
a l
’esp
lana
da q
ue e
s ge
nera
rà e
n la
fase
1. A
ques
ta e
s po
drà
desp
laça
r en
les
segü
ents
fas
es, o
cupa
nt le
s no
ves
espl
anad
es la
qua
l cos
a
perm
etrà
inic
iar
amb
les
tasq
ues
de r
esta
urac
ió d
e fo
rma
grad
ual.
7.6
Acc
esso
s
Es p
reve
u l’o
bert
ura
d’un
nou
acc
és q
ue e
nlla
ci la
zon
a d’
expl
otac
ió a
mb
el c
amí d
e C
an C
anye
lles
per
on e
s co
ndui
rà e
l tr
ànsi
t fin
s a
l’est
ació
de
serv
ei d
e la
car
rete
ra A
-2,
on e
s di
spos
a d’
accé
s
dire
cte
a l’a
utov
ia.
En g
ener
al e
s pr
eveu
ent
re u
na m
itjan
a de
des
plaç
amen
ts d
iaris
ent
re 4
0 i
80
vehi
cles
.
7.7
Tipu
s de
mat
eria
l a e
xtre
ure
i mag
nitu
d
Es p
reve
u un
vol
um t
otal
d’e
xtra
cció
de
5,4
M m
3 . Es
pre
veu
l’exp
lota
ció
de m
ater
ial
calc
ari
corr
espo
nent
a la
cap
a ge
ològ
ica
del M
usch
elka
lk. L
a po
tènc
ia t
otal
osc
il·la
ent
re 5
0 i 1
40 m
etre
s.
7.8
Mèt
odes
d'e
xtra
cció
L’ex
trac
ció
es d
urà
a te
rme
amb
vola
dure
s.
7.9
Serv
eis
S’ut
ilitz
arà
com
aba
stam
ent
els
serv
eis
de l
a ga
solin
era
de l
’A-2
, do
nat
que
són
de l
a m
atei
xa
prop
ieta
t. T
ot i
aix
í, no
es
desc
arta
sol
·lici
tar
auto
ritza
ció
per
abas
timen
t pr
ovin
ent
d’un
pos
sibl
e
pou
ubic
at d
ins
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
. En
aqu
est
cas
es s
ol·li
cita
rà a
utor
itzac
ió a
l’A
CA
aba
ns d
e
cons
trui
r-se
.
Es t
ract
aran
les
aigü
es p
rovi
nent
s de
ls s
erve
is d
els
treb
alla
dors
. Aqu
este
s es
con
finar
an e
n un
a fo
ssa
sèpt
ica,
i pe
riòdi
cam
ent
sera
n re
colli
des
per
un g
esto
r au
torit
zat
i por
tade
s a
una
depu
rado
ra.
Les
nece
ssita
ts d
e su
bmin
istr
amen
t el
èctr
ic e
s sa
tisfa
rà a
mb
la in
stal
·laci
ó de
gru
ps e
lect
ròge
ns.
7.10
Elem
ents
indi
spen
sabl
es p
er l’
activ
itat
L’ac
tivita
t re
quer
eix
de f
orm
a in
disp
ensa
ble
d’un
a es
plan
ada
de t
ract
amen
t de
l mat
eria
l ext
ret,
aix
í
com
l’e
spai
suf
icie
nt p
er l
a cà
rreg
a i
desc
àrre
ga d
e tr
ansp
ort.
Per
aix
ò s’
inic
ia l
a pr
imer
a fa
se e
n
l’esp
ai c
entr
al ja
que
cen
trar
à to
ta l’
activ
itat
de l’
expl
otac
ió.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 334
Aqu
esta
esp
lana
da h
a de
ser
la s
ufic
ient
per
per
met
re la
maq
uinà
ria d
e re
tirad
a i t
ract
amen
t de
la
mat
èria
prim
a, e
l trà
nsit
de c
amio
ns a
mb
espa
i suf
icie
nt p
er m
anio
brar
, aco
pi d
e le
s te
rres
ret
irade
s
i que
s’a
prof
itara
n pe
r la
res
taur
ació
de
l’esp
ai.
7.11
Car
acte
rístiq
ues
bàsi
ques
del
pro
ject
e: m
odel
d’e
xplo
taci
ó
Des
crip
ció
exp
lota
ció
Supe
rfíc
ie a
fect
ada
(Per
ímet
re a
utor
itzac
ió)
151.
473,
2 m
2
Des
nive
ll to
pogr
àfic
exp
lota
ble
entr
e co
tes
530-
700
m
Alç
ada
reco
brim
ent
(mun
tera
i te
rra
vege
tal)
0’3
m
Mat
eria
l ven
dibl
e
4.88
0.14
8 m
3
Coe
ficie
nt c
orre
ctor
0’95
Rese
rves
pos
sibl
es /
prob
able
s
3.00
0.00
0 m
3 / 4
.000
.000
m3
Den
sita
t
2’5
Tn/m
3
Du
rad
a to
tal d
e l’e
xplo
taci
ó
Es p
reve
u un
a pr
oduc
ció
mitj
ana
de 5
50.0
00 T
n/an
y, l
a qu
al p
odrà
osc
il·la
r en
fun
ció
de l
a
dem
anda
de
mer
cat.
Am
b le
s re
serv
es p
revi
stes
cal
cula
des,
es
cons
ider
a un
dur
ada
de l
’act
ivita
t d’
uns
vint
-i-ci
nc a
nys,
des
de l’
inic
i de
la p
repa
raci
ó fin
s a
la r
ecup
erac
ió f
inal
.
Dad
es d
e le
s fa
ses:
su
per
fíci
e, v
olu
ms,
du
rad
a ex
plo
taci
ó
FASE
SU
PERF
ICIE
(m2 )
RESE
RVES
(m3 )
DU
RAD
A D
’EX
PLO
TAC
IÓ (a
nys)
1 72
.362
2.
600.
657
12
2 38
.125
1.
255.
046
6
3 65
.770
1.
566.
685
7
TOTA
L 15
1.47
3,2
5.42
2.38
8 25
*La
fase
1 i
3 es
sob
repo
sen
en 2
4.77
1 m
2 .
7.12
Fina
litza
ció
de l’
activ
itat:
pro
cés
de r
esta
urac
ió
Des
crip
ció
del
pro
cés
de
rest
aura
ció
Un
cop
final
itzad
a l’a
ctiv
itat
d’ex
trac
ció
de m
ater
ials
a l
a zo
na d
elim
itada
, es
pro
cedi
rà a
la
rest
aura
ció
de l
’esp
ai a
ltera
t. L
’obj
ectiu
d’a
ques
t pr
océs
és
reto
rnar
i m
illor
ar e
l m
edi,
a la
sev
a
capa
cita
t ec
ològ
ica
i am
bien
tal.
La b
iodi
vers
itat
com
a p
eça
clau
d’a
ques
t es
pai m
edite
rran
i que
cal
refo
rçar
per
fac
ilita
r-ne
la
seva
rec
uper
ació
, i
vetll
ar p
er l
a re
stau
raci
ó d’
un e
spai
nat
ural
sen
se
gene
rar
estr
idèn
cies
no
desi
tjabl
es.
Aix
í, un
a re
stau
raci
ó va
més
enl
là d
e la
rec
uper
ació
d’u
n pe
rfil
inic
ial a
ltera
t. E
m d
’ent
endr
e aq
uest
,
com
el d
isse
ny m
inuc
iós
per
disp
osar
en
l’esp
ai d
els
elem
ents
nec
essa
ris, e
n es
cala
i di
spos
ició
, qu
e
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 335
pote
nciïn
la c
apac
itat
de r
ecup
erac
ió d
e l’e
spai
de
form
a na
tura
l, m
és e
nllà
del
man
teni
men
t qu
e es
segu
eixi
des
envo
lupa
nt.
El p
roje
cte
es p
reve
u de
senv
olup
ar d
e fo
rma
inte
grad
a a
l’exp
lota
ció.
L’o
bjec
tiu é
s po
der
treb
alla
r
amb
un l
ímit
d’in
ici
de l
es t
asqu
es d
e re
stau
raci
ó de
5 a
nys.
De
man
era
que
no t
an s
ols
es
rest
aura
rà a
mes
ura
que
es v
agi
expl
otan
t el
rec
urs
en l
a su
cces
sió
de f
ases
, si
no
que
s’an
irà
rest
aura
nt e
n pa
ral·l
el a
l’ex
plot
ació
d’u
na m
atei
xa f
ase.
Aqu
est
fet
és d
egut
a q
ue la
tem
pora
litat
de le
s fa
ses
és m
assa
ele
vada
, i g
ràci
es a
que
l’ex
plot
ació
es
fa e
n fo
rma
de v
enta
ll se
nse
obst
ruir
els
acce
ssos
a le
s se
güen
ts f
ases
, és
com
patib
le e
l tre
ball
en p
aral
·lel d
’exp
lota
ció
i res
taur
ació
.
Dad
es d
e le
s fa
ses
de
rest
aura
ció
: su
per
fíci
e, v
olu
ms,
du
rad
a ap
roxi
mad
a d
e tr
ebal
ls
FASE
SU
PERF
ICIE
(m2 )
VO
LUM
TER
RES
(m3 )
INIC
I DE
TREB
ALL
S
FI D
E TR
EBA
LLS
1 72
.362
2.
600.
657
5 12
2 38
.125
1.
255.
046
16
18
3 65
.770
1.
566.
685
23
27
TOTA
L 15
1.47
3,2
2.20
0.00
0
*La
fase
1 i
3 es
sob
repo
sen
en 2
4.77
1 m
2 . Aqu
esta
sup
erfíc
ie e
s re
stau
ra d
uran
t la
fas
e 3.
Veg
etac
ió i
elem
ents
a in
corp
ora
r en
la r
esta
ura
ció
La r
esta
urac
ió p
reve
u l’a
port
ació
de
terr
es a
fi
de r
esta
urar
la
mor
folo
gia,
min
imitz
ant
les
form
es
geom
ètriq
ues
i rec
tilín
ies
que
gene
ra l’
expl
otac
ió e
n ba
ncal
s. E
l sub
stra
t es
dei
xarà
am
b un
pen
dent
adeq
uat
per
gara
ntir-
ne la
rec
uper
ació
de
la c
ober
ta v
eget
al p
ròpi
a de
l’es
pai.
Es
diss
enya
rà
un
acab
at
dels
fr
onts
d’
expl
otac
ió
amb
tren
cam
ent
irreg
ular
pe
r af
avor
ir la
natu
ralit
zaci
ó de
l’af
lora
men
t ro
cós,
i fa
cilit
ar la
cre
ació
d’u
n hà
bita
t ro
cós
calc
ari,
prop
ens
a ac
ollir
la n
idifi
caci
ó d’
aus
rapi
nyai
res
i hàb
itat
de f
lora
d’e
spec
ial i
nter
ès p
er la
sev
a si
ngul
arita
t.
Les
bass
es d
e la
min
ació
s’h
abili
tara
n co
m a
bas
ses
perm
anen
ts o
sem
i-per
man
ents
d’a
igua
per
faci
litar
l’hà
bita
t d’
espè
cies
d’a
mfib
is i
mam
ífers
.
La c
ompo
sici
ó d’
espè
cies
am
b qu
è es
rev
eget
arà
la z
ona
anirà
enc
amin
ada
a la
cre
ació
d’e
spai
s
hete
roge
nis,
fom
enta
nt e
n to
t m
omen
t, l
a cr
eaci
ó d’
espa
is o
bert
s pe
r fo
men
tar
les
àree
s de
caç
a
de le
s au
s ra
piny
aire
s qu
e es
pug
uin
inst
al·la
r a
la z
ona.
Es r
esta
urar
à la
xar
xa d
e ca
min
s pe
r fo
men
tar
l’acc
és a
la z
ona
com
a ú
s lú
dic
i soc
ial d
el p
aisa
tge.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 336
8JU
STIF
ICA
CIÓ
AM
BIEN
TAL
DE
L’A
LTER
NA
TIVA
ESC
OLL
IDA
8.1
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
zona
d’e
xplo
taci
ó
En c
oncr
et e
s tr
ebal
la e
l lím
it en
rel
ació
al
torr
ent
de R
oque
s Bl
anqu
es,
fran
ja q
ue d
elim
ita l
’esp
ai
PEIN
de
Roqu
es B
lanq
ues.
Alt
ern
ativ
a 1
El l
ímit
d’ex
plot
ació
arr
iba
fins
el l
ímit
del
torr
ent,
esg
otan
t to
ta l
a po
ssib
ilita
t d’
extr
acci
ó de
mat
eria
ls. A
ques
t fe
t ob
liga
a pr
endr
e m
esur
es p
reve
ntiv
es d
e ge
stió
de
l’esc
orre
ntia
, que
de
form
a
prov
isio
nal s
erà
per
l’ext
erio
r de
l’àm
bit
d’ac
tuac
ió i
de f
orm
a de
finiti
va p
er l’
inte
rior
de l’
espl
anad
a
corr
espo
nent
a la
fas
e 2.
El r
esul
tat
és la
des
viac
ió d
el t
orre
nt d
e Ro
ques
Bla
nque
s, i
la p
èrdu
a de
l què
act
ualm
ent
corr
espo
n
a la
ller
a, o
n ac
tual
men
t ap
arei
x un
a ve
geta
ció
més
fro
ndos
a gr
àcie
s a
una
maj
or q
uant
itat
de s
òl i
un m
ajor
gra
u d’
hum
itat.
Alt
ern
ativ
a 2
El lí
mit
d’ex
plot
ació
man
té u
na f
ranj
a de
pro
tecc
ió d
e 20
m.
resp
ecte
el t
orre
nt p
rinci
pal d
e Ro
ques
Blan
ques
. A
ques
t fe
t pe
rmet
la p
rese
rvac
ió d
e la
ller
a i e
ntor
n d’
aque
st c
urs,
a m
és d
e ge
nera
r, u
n
espa
i de
tran
sici
ó en
tre
l’act
uaci
ó i l
’esp
ai P
EIN
que
apo
rta
una
salv
agua
rda
cap
al m
edi.
Es f
acili
ta la
ges
tió d
e le
s es
corr
entie
s i e
s m
inim
itza
l’alte
raci
ó de
cur
sos.
8.2
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
acce
ssos
a la
zon
a
La s
ituac
ió a
ctua
l de
ls a
cces
sos
fins
la z
ona
d’ex
plot
ació
fa
impo
ssib
le l
’arr
ibad
a de
ls m
itjan
s de
tran
spor
t ne
cess
ari.
Aqu
est
es p
reve
u am
b ca
mio
ns t
ipus
ban
yera
a f
i de
min
imitz
ar e
l nom
bre
de
desp
laça
men
ts. A
ques
ta t
ipol
ogia
de
cam
ió r
eque
reix
d’u
n pe
nden
t m
àxim
del
10%
i un
rad
i de
gir
ento
rn d
els
8 m
. fet
que
l’ac
tual
acc
és n
o ho
com
plei
x.
Alt
ern
ativ
a A
Es p
reve
u la
mod
ifica
ció
del t
raça
t ac
tual
del
con
junt
del
cam
í de
Can
Sot
eres
per
tal
de
perm
etre
la
circ
ulac
ió d
els
cam
ions
. A
ques
t fe
t su
posa
l’e
limin
ació
de
dive
rsos
rev
olts
am
b la
com
pens
ació
nece
ssàr
ia p
er t
al d
e di
smin
uir
el p
ende
nt d
e la
zon
a.
Aqu
est
cam
í pr
esen
ta u
na a
mpl
ada
ento
rn e
ls 3
met
res
en e
l tr
am e
n qu
è va
des
de
la z
ona
d’ac
tuac
ió f
ins
a la
mas
ia d
e C
an S
oter
es,
per
on t
rave
ssa
el c
amí.
A p
artir
d’a
ques
t pu
nt,
la
pend
ent
i am
plad
a de
l ca
mí
prin
cipa
l és
adi
ent
pel
tràn
sit
dels
veh
icle
s qu
e es
pre
veue
n pe
l
tran
spor
t de
l mat
eria
l.
Aqu
est
cam
í ac
aba
enlla
çant
am
b la
car
rete
ra s
ecun
dària
N-II
z, i
tra
vess
a la
urb
anitz
ació
de
Mon
tser
rat
Parc
aba
ns d
’arr
ibar
a l’
enlla
ç am
b la
car
rete
ra A
-2 e
n di
recc
ió B
arce
lona
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 337
Aqu
esta
pro
post
a di
ficul
ta l’
accé
s a
la z
ona
de la
fas
e 3,
i tr
ansc
orre
a t
ocar
d’u
n ha
bita
tge
exte
rn a
la f
inca
, i
supo
sa u
na a
ltera
ció
dest
acad
a a
la c
apac
itat
d’ab
sorc
ió d
e de
spla
çam
ents
de
vehi
cles
pesa
ts a
la c
arre
tera
sec
undà
ria N
-IIz.
Long
itud
tota
l acc
és: 6
81,3
m
Long
itud
tota
l din
s i f
ora
àmbi
t ex
plot
ació
: 29,
4 m
/ 65
1,9
m
Supe
rfíc
ie a
fect
ació
nou
acc
és: d
ifere
ncia
r di
ns i
fora
àm
bit
d’ex
plot
ació
– 9
615,
6 m
2 / 28
12,9
m2
Vol
um m
ovim
ent
de t
erre
s to
tal:
7709
,2 m
3
Vol
um m
ovim
ent
de t
erre
s di
ns i
fora
àm
bit
expl
otac
ió:
544
m3 /
7164
,7 m
3
Àm
bit
afec
taci
ó so
roll
i po
ls:
Mitj
a; E
s si
tua
a 75
m d
els
peny
a-se
gats
i a
flora
men
ts r
ocos
os q
ue
apar
eixe
n al
nor
d i n
ord-
est
de la
zon
a d’
actu
ació
i qu
e só
n d’
inte
rès
per
la n
idifi
caci
ó d’
aus.
Expo
sici
ó vi
sual
: Ele
vada
Mol
èstie
s ha
bita
tges
pro
pers
: Can
Sot
eres
/ M
onts
erra
t Pa
rc /
Cal
Llu
cià
Afe
ctac
ió d
e tr
ànsi
t: C
arre
tera
sec
undà
ria N
-IIz
2,7
km /
6,5
km
Alt
ern
ativ
a B
Es p
reve
u ha
bilit
ar u
n tr
am d
e ca
mí p
er p
oder
acc
edir
a la
zon
a d’
expl
otac
ió d
es d
el c
amí d
e C
an
Can
yelle
s. A
ques
t pr
esen
ta u
na a
mpl
ada
de 6
m i
un
pend
ent
adeq
uat
pel
tràn
sit
de c
amio
ns.
Aqu
est
cam
í enl
laça
dire
ctam
ent
amb
l’est
ació
de
serv
ei q
ue a
pare
ix a
l’au
tovi
a A
-2, d
e m
aner
a qu
e
es g
aran
teix
un
enlla
ç di
rect
e i
segu
r am
b le
s vi
es d
e co
mun
icac
ió s
ense
que
aix
ò su
posi
una
alte
raci
ó de
trà
nsit
de v
ehic
les,
ni m
olès
ties
a ha
bita
tges
i re
sidè
ncie
s al
iene
s a
la f
inca
.
El c
amí
ress
egue
ix l
a tr
aça
d’un
ant
ic c
amí,
utili
tzat
per
la
mat
eixa
exp
lota
ció
antig
a qu
e hi
hav
ia
hagu
t en
el
mat
eix
mas
sís
a ex
plot
ar.
El t
raça
t di
scor
re p
rope
r al
fon
s de
tor
rent
, de
man
era
que
s’ev
iten
espa
is v
isua
lmen
t se
nsib
les.
Long
itud
tota
l acc
és: 7
86,3
m.
Long
itud
tota
l din
s i f
ora
àmbi
t ex
plot
ació
: 476
,3 m
/ 31
0 m
Supe
rfíc
ie a
fect
ació
nou
acc
és: d
ifere
ncia
r di
ns i
fora
àm
bit
d’ex
plot
ació
– 9
615,
6 m
2 / 28
12,9
m2
Vol
um m
ovim
ent
de t
erre
s to
tal:
1442
3,3
m3
Vol
um m
ovim
ent
de t
erre
s di
ns i
fora
àm
bit
expl
otac
ió:
1061
6,5
m3 /
3806
,8 m
3
Àm
bit
afec
taci
ó so
roll
i po
ls:
Baix
a; E
s si
tua
a 25
0 m
del
s pe
nya-
sega
ts i
aflo
ram
ents
roc
osos
que
apar
eixe
n al
nor
d i n
ord-
est
de la
zon
a d’
actu
ació
i qu
e só
n d’
inte
rès
per
la n
idifi
caci
ó d’
aus.
Expo
sici
ó vi
sual
: Mitj
a
Mol
èstie
s ha
bita
tges
pro
pers
: No
exis
tent
s
Afe
ctac
ió d
e tr
ànsi
t: A
ccés
dire
cte
a A
-2
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 338
8.3
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s –
proj
ecte
de
rest
aura
ció
Alt
ern
ativ
a I
Es p
reve
u la
rec
uper
ació
de
l’esp
ai a
mb
un t
ract
amen
t ho
mog
eni.
Es p
reve
uen
uns
talu
ssos
de
pend
ent
ento
rn
el
1:1
per
tal
de
pode
r as
solir
la
co
ta
màx
ima
d’ex
plot
ació
, as
segu
rant
un
reco
brim
ent
tota
l de
l’à
mbi
t. E
ls t
alus
sos
es t
renq
uen
amb
dife
rent
s be
rmes
per
tal
de
dism
inui
r
l’efe
cte
eros
iu.
Alt
ern
ativ
a II
Es p
reve
u un
tra
ctam
ent
dife
renc
iat
de l
’esp
ai a
rec
uper
ar.
Els
talu
ssos
de
terr
a no
ass
olei
xen
de
form
a co
ntin
ua f
ins
a la
cot
a m
àxim
a d’
expl
otac
ió.
En a
ques
ts p
unts
més
ele
vats
es
prev
eu d
eixa
r
pres
ènci
a de
l’a
flora
men
t ro
cós,
sim
ilar
a l’e
stat
pre
vi,
inco
rpor
ant
fran
ges
de t
erre
s i
acab
amen
t
del p
erfil
roc
ós ir
regu
lar,
per
fac
ilita
r la
rec
uper
ació
de
la v
eget
ació
prò
pia
dels
am
bien
ts r
upíc
oles
.
Es p
reve
uen
talu
ssos
més
sua
us a
la r
esta
de
zone
s am
b un
a m
ajor
est
abili
tat,
don
at q
ue e
l pen
dent
es s
itua
ento
rn a
l 2:1
.
Co
mp
arat
iva
A
ltern
ativ
a I
Alte
rnat
iva
II
Vol
um t
erre
s ap
orta
des
1.51
8.58
9 m
3 2.
239.
046
m3
Pend
ent
talu
ssos
1:
1 2:
1
Esta
bilit
at /
risc
eros
ió
Baix
a / M
olt
alt
Alta
/ Ba
ix
Inte
grac
ió p
aisa
tgís
tica
Mitj
à (d
ificu
ltat
per
fixar
cob
erta
veg
etal
) A
lt
8.4
Alte
rnat
iva
esco
llida
L’al
tern
ativ
a es
colli
da e
n el
glo
bal
de l
’act
uaci
ó es
tra
cta
de l
a co
mbi
naci
ó 2.
B.II.
Es
prio
ritza
el
resp
ecte
enf
ront
l’e
spai
més
sen
sibl
e co
rres
pone
nt a
la
riera
, ja
que
es
valo
ra c
om u
n es
pai
de
tran
sici
ó qu
e m
inim
itza
l’im
pact
e so
bre
l’esp
ai P
EIN
.
La m
obili
tat
és u
n as
pect
e fo
nam
enta
l en
la
prev
isió
de
l’act
ivita
t, i
es
cons
ider
a qu
e l’e
nlla
ç a
l’aut
ovia
és
la o
pció
que
gen
era
men
or i
mpa
cte
a le
s pr
opie
tat
i ve
ïns
de l
a zo
na.
Aqu
est
traç
at
disc
orre
en
la t
otal
itat
per
l’int
erio
r de
la m
atei
xa f
inca
que
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
, en
la q
ue a
pare
ix
tam
bé, l
’est
ació
de
serv
ei a
tra
vés
de la
que
es
dóna
sor
tida
a l’A
-2.
El p
roje
cte
de r
esta
urac
ió f
a un
est
udi m
és d
etal
lat
del c
onju
nt d
els
ambi
ents
i es
pais
pot
enci
als
de
la z
ona,
pot
enci
ant
així
, un
a m
illor
a de
la
gest
ió d
e le
s es
corr
entie
s i
la c
apac
itat
ecos
istè
mic
a de
l’esp
ai p
enan
t en
la
dive
rsita
t d’
espa
is i
en
les
espè
cies
d’a
us r
apin
yarie
s qu
e ap
rofit
en e
ls e
spai
s
roco
sos
per
nidi
ficar
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 339
Cri
teri
s am
bie
nta
ls c
on
sid
erat
s
L’an
àlis
i re
alitz
at a
mb
carà
cter
pre
vi a
l’e
labo
raci
ó de
la
prop
osta
del
“Pr
ojec
te d
’obe
rtur
a d’
una
pedr
era
d’àr
ids
al B
ruc”
, ha
por
tat
a la
con
side
raci
ó de
div
erso
s cr
iteris
i pr
inci
pis
a pl
ante
jar
en la
prop
osta
fin
al, a
fi d
e m
inim
itzar
l’im
pact
e ge
nera
t.
L’àm
bit
de l’
actu
ació
s’a
just
a a
una
delim
itaci
ó qu
e co
mpe
nsa
l’exp
lota
ció
del r
ecur
s i l
’afe
ctac
ió d
e
les
visu
als
de l’
ento
rn, p
rese
rvan
t el
s ap
anta
llam
ents
nat
ural
s de
la z
ona.
Div
isió
de
fase
s: L
a di
visi
ó de
l’ex
plot
ació
en
fase
s tr
enca
am
b el
sis
tem
a m
és u
tilitz
at e
n pe
nden
ts,
d’in
icia
r l’e
xplo
taci
ó pe
r la
cot
a m
és b
aixa
i av
ança
r ca
p a
l’int
erio
r de
la m
unta
nya.
Aqu
est
sist
ema
supo
saria
una
act
uaci
ó m
és s
ensi
ble
resp
ecte
l’e
ntor
n ja
que
la
cota
més
bai
xa p
ot a
ctua
r de
pant
alla
sob
re l
’exp
lota
ció.
Aix
í s’
apro
fita
l’esp
ai r
eser
vat
a la
fas
e 3
com
a p
anta
lla,
i és
l’ú
nic
sist
ema
per
gara
ntir
una
rest
aura
ció
de la
zon
a de
for
ma
inte
grad
a al
mat
eix
proc
és d
’exp
lota
ció.
La f
ase
1 és
la q
ue t
é m
ajor
inci
dènc
ia s
obre
l’en
torn
per
ser
la m
és v
isib
le.
Però
deg
ut a
la d
ivis
ió
en f
ases
, per
met
rà s
er e
l prim
er e
spai
a s
er r
esta
urat
.
Plan
ta d
e tr
acta
men
t a
l’esp
ai: L
a pl
anta
de
trac
tam
ent
serà
mòb
il, f
et q
ue p
erm
etrà
la o
ptim
itzac
ió
de la
sev
a ub
icac
ió, e
vita
nt p
osic
ions
fix
es q
ue a
mb
el p
as d
el t
emps
que
darie
n ex
posa
des.
Lím
it am
b to
rren
t de
Roq
ues
Blan
ques
: El
rec
urs
a ex
plot
ar a
rrib
a fin
s al
tor
rent
de
Roqu
es
Blan
ques
, lím
it am
b l’e
spai
PEI
N.
Es d
eixa
rà u
na f
ranj
a de
pro
tecc
ió q
ue a
ctuï
com
a t
ampó
de
l’act
ivita
t, c
orre
spon
ent
a un
a fr
anja
de
20 m
.
Líni
a d’
horit
zó:
L’àm
bit
a ex
plot
ar e
s de
limita
en
l’esp
ai d
elim
itat
per
les
care
nes
prin
cipa
ls i
els
elem
ents
que
aju
den
a oc
ulta
r l’e
spai
. A
ixí
es p
rese
rva
l’esp
ai m
és e
leva
t de
l Col
let
del B
ruc,
am
b
tota
la s
eva
cont
inuï
tat
amb
la s
erra
prin
cipa
l de
Roqu
es B
lanq
ues.
Es
pres
erva
la lí
nia
d’ho
ritzó
.
Rest
aura
ció
amb
trac
tam
ent
espe
cífic
del
s es
pais
: La
res
taur
ació
de
l’esp
ai p
reve
u la
rec
uper
ació
dels
div
erso
s am
bien
ts p
ropi
s de
la z
ona.
Es
farà
de
form
a in
tegr
ada
al m
atei
x pr
océs
d’e
xplo
taci
ó, i
cons
istir
à en
la r
eveg
etac
ió e
spec
ífica
en
func
ió d
e ca
da e
spai
con
cret
, i a
mb
apor
taci
ó de
ter
res
per
faci
litar
la in
tegr
ació
de
l’esp
ai e
n l’e
ntor
n i l
a pr
òpia
rev
eget
ació
. Es
pre
tén
evita
r un
a re
stau
raci
ó
amb
trac
tam
ent
hom
ogen
i de
l’esp
ai q
ue n
o tin
gui e
n co
mpt
e la
imat
ge i
part
icul
arita
ts d
el ll
oc.
Act
uac
ion
s p
er la
mill
ora
de
l’esp
ai. P
roje
cte
de
rest
aura
ció
Rest
aura
ció
amb
pote
ncia
ció
de l
a ca
paci
tat
ambi
enta
l: M
és e
nllà
de
rest
aura
r la
zon
a am
b la
rest
ituci
ó d’
un p
ende
nt i
mor
folo
gia
hom
ogèn
ia,
es c
reu
esse
ncia
l ap
rofit
ar l
a si
tuac
ió p
er d
onar
lloc
a la
cre
ació
de
nous
esp
ais
ecol
ògic
s d’
inte
rès
i, am
b hà
bita
ts d
iver
sific
ats.
Es
proj
ecta
el
man
teni
men
t pa
rcia
l d’
algu
na d
e le
s ba
ncad
es g
ener
ades
en
el f
ront
d’e
xplo
taci
ó de
la
fase
1.
Aqu
este
s es
situ
en e
n un
a fr
anja
am
b ba
ixa
visi
bilit
at r
espe
cte
l’ent
orn
i pr
opor
cion
a un
esp
ai
ambi
enta
lmen
t di
fere
ncia
t. E
s pl
anifi
cara
n le
s úl
times
vol
adur
es a
fi
de d
eixa
r un
a te
xtur
a fin
al
grol
lera
i i
rreg
ular
en
la s
uper
fície
, es
pai
idon
i pe
r la
fix
ació
de
vege
taci
ó ru
píco
la i
la
nidi
ficac
ió
d’au
s ra
piny
arie
s, a
mb
espe
cial
ate
nció
a l’
àgui
la c
uaba
rrad
a.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 440
Aqu
esta
zon
a po
tenc
ialm
ent
habi
tada
per
fau
na r
apin
yaire
, pr
esen
ta l
a ne
cess
itat
de d
ispo
sar
d’es
pais
obe
rts
idon
is p
er l’
hàbi
tat
de p
etits
mam
ífers
. Aqu
ests
esp
ais
ober
ts a
mb
vege
taci
ó ba
ixa
ja
apar
eix
a la
fra
nja
nord
-est
de
la z
ona
de l
’act
ivita
t. A
ques
ta e
s co
mpl
etar
à am
b un
a zo
na
rest
aura
da c
om a
pra
ts m
edite
rran
is e
n la
par
t fr
onta
l del
s co
ster
s ro
coso
s.
Rest
aura
ció
pais
atgí
stic
a am
b se
ntit
de ll
oc:
Act
ualm
ent
apar
eix
a la
zon
a de
l Col
let
del B
ruc,
una
zona
am
b pr
esèn
cia
de c
oste
rs r
ocos
os,
tal c
om s
’apr
ecia
a le
s im
atge
s aè
ries
i a le
s fo
togr
afie
s de
l’ind
ret.
Cor
resp
on a
la c
rest
a m
és a
lta i
situ
ada
més
al n
ord
de le
s du
es q
ue c
onfo
rmen
act
ualm
ent
el m
assí
s. A
ques
ta p
rese
nta
una
pote
ncia
de
cost
a ro
cosa
que
arr
iba
a un
a po
tenc
ia d
e 50
m.
Una
res
taur
ació
a t
ravé
s d’
un p
ende
nt i
tra
ctam
ent
de l
a ve
geta
ció
hom
ogèn
ia a
nul·l
aria
tot
a
capa
cita
t d’
iden
tific
ació
de
l’esp
ai a
mb
la im
atge
que
ha
pres
enta
t fin
s ar
a, a
mb
rique
sa d
e fo
rmes
i
cont
rast
s, q
ue h
a pr
ovoc
at a
l mat
eix
tem
ps, u
na r
ique
sa e
n le
s fo
rmac
ions
de
la v
eget
ació
pre
sent
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 441
9ID
ENTI
FIC
AC
IÓ D
ELS
PRIN
CIP
ALS
IMPA
CTE
S A
MBI
ENTA
LS
9.1
Det
ecci
ó i i
dent
ifica
ció
acci
ons
susc
eptib
les
de g
ener
ar im
pact
e
Acc
ion
s d
esen
volu
pad
es e
n u
na
ped
rera
Obe
rtur
a de
nou
acc
és:
Es d
efin
eix
un n
ou a
ccés
a la
zon
a d’
actu
ació
que
enl
laça
am
b el
cam
í de
Can
Can
yelle
s a
fi de
pro
porc
iona
r un
enl
laç
dire
cte
a la
car
rete
ra A
-2.
Circ
ulac
ió d
e ca
mio
ns: L
’exp
lota
ció
port
a a
un t
rans
it de
cam
ions
de
form
a co
ntin
uada
.
Pres
ènci
a de
maq
uinà
ria:
L’ex
plot
ació
req
uere
ix d
e la
pre
sènc
ia p
erm
anen
t de
maq
uinà
ria a
fi
de
faci
litar
el t
ract
amen
t de
la m
atèr
ia p
rima
i la
càrr
ega
sobr
e el
s m
itjan
s de
tra
nspo
rt.
Pres
ènci
a de
pla
nta
de t
ract
amen
t: L
’act
ivita
t pr
eveu
la in
stal
·laci
ó de
ls m
itjan
s ne
cess
aris
pel
prim
er
trac
tam
ent
del m
ater
ials
pro
cede
nts
de l’
extr
activ
a.
Api
lam
ent
de m
ater
ial :
Les
terr
es p
roce
dent
s de
l de
capa
tge
de l
a pr
imer
a ca
pa d
e sò
l se
ran
acum
ulad
es a
l’in
terio
r de
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
.
Talls
del
ter
reny
: L’a
ctiv
itat
extr
activ
a co
mpo
rta
el c
anvi
de
la m
orfo
logi
a de
l ter
reny
pro
duït
a m
ode
de t
alls
sob
re e
l rel
leu
orig
inal
.
Pro
cess
os
des
envo
lup
ats
en u
na
ped
rera
(Pro
cés;
Fon
ts i
requ
erim
ents
; Acc
ions
; Efe
ctes
)
EXTR
AC
CIÓ
C
ombu
stib
le
Expl
osiu
Aig
ua
Des
cobe
rta
de la
zon
a ex
plot
able
Vol
adur
es
Pols
Soro
ll
Vib
raci
ons
Gas
os d
e co
mbu
stió
Rebu
ig d
e m
ater
ial
Api
lam
ent
capa
de
sòl
CÀ
RREG
A
I
TRA
NSP
ORT
Com
bust
ible
Càr
rega
i tr
ansp
ort
Pols
Soro
ll
Gas
os d
e co
mbu
stió
TRA
CTA
MEN
T
DEL
MA
TERI
AL
Aig
ua
Ener
gia
Tritu
raci
ó
Cla
ssifi
caci
ó
Rent
at
Mag
atze
m
Pols
Soro
ll
Gas
os d
e co
mbu
stió
Rebu
ig d
e m
ater
ial
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 442
REST
AU
RAC
IÓ
Aig
ua
Ener
gia
Terr
a ve
geta
l
Rebl
imen
t
Este
sa d
e te
rres
Reve
geta
ció
Pols
Soro
ll
Gas
os d
e co
mbu
stió
9.2
Det
ecci
ó i i
dent
ifica
ció
dels
impa
ctes
pot
enci
als
Cau
ses
i efe
ctes
de
l’act
ivita
t eex
trac
tiva
sobr
e el
med
i
Med
i afe
ctat
C
ause
s Ef
ecte
s
Sòl i
med
i edà
fic
Pèrd
ua f
ísic
a de
sòl
Eflu
ents
líqu
ids
Eros
ió, d
egra
daci
ó, c
onta
min
ació
quí
mic
a
Aig
ües
subt
errà
nies
Fi
ltrac
ions
Eflu
ents
líqu
ids
Dep
ress
ió c
apac
itat
dels
cur
sos,
alte
raci
ó
perf
ils d
e dr
enat
ge, c
onta
min
ació
quí
mic
a
Aig
ües
supe
rfic
ials
Sò
lids
en s
uspe
nsió
Eflu
ents
líqu
ids
Aug
men
t de
la
cà
rreg
a sò
lida,
al
tera
ció
règi
m h
idro
lògi
c, c
onta
min
ació
quí
mic
a
Faun
a So
rolls
Vib
raci
ons
Des
bros
sam
ent
Emig
raci
ó,
pèrd
ua
d’hà
bita
ts
natu
rals
,
dism
inuc
ió
conn
ectiv
itat
terr
itoria
l, ris
c
d’at
rope
llam
ent,
alte
raci
ó ci
cle
biol
ògic
,
Flor
a i v
eget
ació
D
esbr
ossa
men
ts
Elim
inac
ió v
eget
ació
Eflu
ents
sòl
ids
Eflu
ents
gas
osos
Redu
cció
de
la t
rans
pira
ció
de l
es f
ulle
s,
pèrd
ua d
e su
bstr
at,
pèrd
ua d
e co
mun
itats
i pèr
dua
de c
ober
tura
veg
etal
.
Risc
os in
duïts
Tr
enca
men
t de
l per
fil d
el t
erre
ny
Inun
daci
ons
Vib
raci
ons
Ines
tabi
litat
de
l te
rren
y,
avin
gude
s,
desp
reni
men
ts,
mol
èstie
s en
ed
ifica
cion
s
veïn
es
Pais
atge
D
isse
ny g
eom
ètric
de
l’exp
lota
ció
Mod
ifica
ció
del t
erre
ny
Des
bros
sam
ent
Con
tras
t de
co
lors
, tr
enca
men
t de
lín
ia
d’ho
ritzó
, ap
aric
ió
de
línie
s re
ctes
i
apar
ició
de
fo
rmes
ge
omèt
rique
s,
mod
ifica
ció
de
les
form
es
natu
rals
de
relle
u,
ober
tura
d’
espa
is
i pè
rdua
de
vege
taci
ó,
acum
ulac
ió
de
resi
dus
i
cont
amin
ació
at
mos
fèric
a,
intr
usió
vi
sual
d’el
emen
ts a
rtifi
cial
s
Atm
osfe
ra
Eflu
ents
sòl
ids
Eflu
ents
gas
osos
Soro
lls
Emis
sió
de p
artíc
ules
en
susp
ensi
ó i n
úvol
s
de p
ols,
em
issi
ó de
sor
olls
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 443
10A
VALU
AC
IÓ D
ELS
IMPA
CTE
S D
ETEC
TATS
10.1
Val
orac
ió d
els
impa
ctes
pot
enci
als
Sòl i
med
i ed
àfic
- Su
perf
ície
afe
ctad
a pe
r pè
rdua
de
sòl t
otal
: 151
.473
,2 m
2
- Su
perf
ície
sus
cept
ible
de
sofr
ir de
grad
ació
a l
’ent
orn
del
perím
etre
d’e
xplo
taci
ó i
del
nou
cam
í
d’ac
cés:
46.
999,
4 m
2
Sòl
Eros
ió
- /
Tota
l/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/ S
impl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Deg
rada
ció
- /
Alta
/ Pa
rcia
l/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
-,
Mol
t al
ta/
Punt
ual/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Aig
ües
su
bte
rràn
ies
- Su
perf
ície
am
b al
tera
ció
del p
erfil
de
dren
atge
: 151
.473
,2 m
2
- El
imin
ació
de
fluxo
s ca
p el
tor
rent
de
Roqu
es B
lanq
ues:
No
s’el
imin
en.
Es r
econ
duei
xen
a tr
avés
del
punt
més
bai
x d’
expl
otac
ió.
Per
sobr
e la
cot
a m
ínim
a, e
s ve
uen
redu
ïts e
ls f
luxo
s di
rect
es q
ue
rep
el t
orre
nt e
n un
tra
m q
ue p
ot a
ssol
ir fin
s 70
0 m
. de
long
itud,
cor
resp
onen
t a
la c
apça
lera
.
Aig
ües
subt
errà
nies
Dep
ress
ió c
apac
itat
dels
cur
sos
-/ B
aixa
/ Pu
ntua
l/ M
ig p
laç/
Per
man
ent/
Irr
ever
sibl
e/ S
impl
e/
Sim
ple/
Indi
rect
e/ P
eriò
dic/
Miti
gabl
e
Alte
raci
ó pe
rfils
de
dren
atge
-/
A
lta/
Exte
ns/
Imm
edia
t/
Perm
anen
t/
Irrev
ersi
ble/
Si
mpl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
-,
Mol
t al
ta/
Punt
ual/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Irre
cupe
rabl
e
Aig
ües
su
per
fici
als
- C
abal
mitj
à de
l to
rren
t de
Roq
ues
Blan
ques
: D
ada
no d
ispo
nibl
e. N
o di
spos
a de
cab
al c
onst
at
mes
urab
le. G
ran
part
de
l’any
es
trob
a se
c.
- C
abal
màx
im d
el t
orre
nt d
e Ro
ques
Bla
nque
s –
cota
515
: 2,9
6 m
3 (Q10
); 5,
02 m
3 (Q10
0); 6
,48
m3
(Q50
0).
- A
ltera
ció
caba
ls d
el t
orre
nt d
e Ro
ques
Bla
nque
s: N
o es
pre
veu
a la
cot
a 51
5 m
.
- C
apac
itat
bass
es d
e de
cant
ació
: 324
m3 (9
x9x4
)
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 444
Aig
ües
supe
rfic
ials
Aug
men
t cà
rreg
a sò
lida
-/ M
olt
alta
/ Pa
rcia
l/ Im
med
iat/
Tem
pora
l/ M
ig p
laç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Alte
raci
ó rè
gim
hid
rolò
gic
-/ B
aixa
/ Pu
ntua
l/ M
ig p
laç/
Per
man
ent/
Irr
ever
sibl
e/ S
impl
e/
Sim
ple/
Indi
rect
e/ P
eriò
dic/
Miti
gabl
e
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
-/
Mol
t al
ta/
Punt
ual/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Irre
cupe
rabl
e
Fau
na
Es c
alcu
la u
n ni
vell
d’em
issi
ó di
ürn
a l’e
xter
ior
de l
’act
ivita
t de
47’
64 d
B, i
de
0 dB
en
el p
erío
de
noct
urn
d’ac
ord
amb
els
càlc
uls
que
s’ad
junt
en e
n el
pro
ject
e bà
sic.
Llis
tat
espè
cies
am
b id
entif
icac
ió d
e la
sev
a se
nsib
ilita
t re
spec
te l
’act
ivita
t m
iner
a i
l’em
plaç
amen
t
del p
roje
cte
sego
ns in
form
e de
l’O
GA
U:
- Pr
oxim
itat
a se
ctor
de
cria
d’u
na p
arel
la d
e du
cs:
No
s’ha
pog
ut l
ocal
itzar
cap
niu
en
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
. Es
con
eix
l’exi
stèn
cia
per
la z
ona
(la B
òbila
, i
riera
de
Pier
ola)
per
ò es
tra
cta
d’un
a
espè
cie
que
pot
tole
rar
l’act
ivita
t hu
man
a. M
ostr
a d’
això
, ex
iste
ixen
vàr
ies
expe
riènc
ies
de s
upor
t a
l’alim
enta
ció
en e
xtra
ctiv
es, m
ante
nint
act
iu u
n ni
u de
duc
s al
mat
eix
fron
t d’
expl
otac
ió.
- Pr
oxim
itat
nius
d’à
liga
mar
cenc
a, a
stor
i a
ligot
: N
o s’
ha l
ocal
itzat
cap
niu
d’à
liga
mar
cenc
a en
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
S’es
tima
que
exis
teix
una
par
ella
per
la p
art
d’H
osta
lets
de
Pier
ola,
o e
n to
t ca
s,
com
a z
ona
de c
aça.
Es t
é co
nstà
ncia
d’u
na p
arel
la d
’ast
ors
dins
l’àm
bit
del P
EIN
de
Roqu
es B
lanq
ues,
a m
és d
e 30
0 m
.
de l
’àm
bit
d’ex
plot
ació
en
una
vall
dife
rent
, i
per
tant
pro
tegi
da d
e qu
alse
vol
influ
ènci
a di
rect
e
sobr
e el
seu
ent
orn
de n
idifi
caci
ó.
Es t
é co
nstà
ncia
de
la p
resè
ncia
d’a
ligot
s a
la z
ona
com
a à
rea
de c
aça,
per
ò no
es
cons
tata
que
sigu
in n
idifi
cant
s a
la z
ona.
És
una
espè
cie
que
pot
tole
rar
la p
resè
ncia
d’a
ctiv
itat
hum
ana
a
l’ent
orn.
Una
par
ella
d’a
ligot
s ap
arei
x a
l’ent
orn
de l
’abo
cado
r de
Man
resa
mal
grat
el
cont
inu
mov
imen
t de
maq
uinà
ria p
esad
a.
- Zo
na d
e ca
mpe
ig a
band
onad
a de
l’àg
uila
cua
barr
ada:
No
s’ha
pog
ut lo
calit
zar
cap
niu.
Es
sap
que
a M
onts
erra
t ap
arei
xien
due
s pa
relle
s a
prin
cipi
s de
ls a
ny 9
0, u
na c
ap a
la f
ranj
a es
t i q
ue t
é àr
ea d
e
cam
pegi
dire
cció
Vac
aris
ses
i O
lesa
, m
entr
e qu
e l’a
ltre
s’ub
icav
a so
bre
el m
unic
ipi
d’El
Bru
c, a
mb
àrea
de
cam
peig
cap
a R
oque
s Bl
anqu
es.
Aqu
esta
últi
ma,
va
desa
parè
ixer
i fa
més
de
15 a
nys
que
no s
e’n
té c
onst
ànci
a.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 445
Resp
ecte
l’af
ecta
ció
prod
uït
pel s
orol
l
L’af
ecta
ció
per
impa
cte
acús
tic f
ora
de l’
àmbi
t d’
actu
ació
, a
l’ent
orn
de 2
00 m
es
veu
redu
ït m
olt
sign
ifica
tivam
ent
per
la m
atei
xa p
ropa
gaci
ó de
l so
. Se
gons
el
mod
el d
e pr
opag
ació
cilí
ndric
a, e
n
cond
icio
ns ò
ptim
es,
a 10
0 m
. de
dis
tanc
ia,
apar
eix
un f
acto
r de
red
ucci
ó de
50
dB.
Cal
con
side
rar
la p
resè
ncia
de
vege
taci
ó i q
ue m
olte
s zo
nes
de l’
ento
rn n
o te
nen
inci
dènc
ia d
irect
e en
qua
nt a
la
prop
agac
ió d
el s
o, ja
sig
ui p
er l’
orog
rafia
com
per
l’ap
anta
llam
ent
que
fa la
veg
etac
ió.
D’a
cord
am
b le
s da
des
cont
empl
ades
en
el d
ocum
ent
“Pro
blem
átic
a de
impa
ctos
sob
re la
fau
na”
(Gen
eral
itat
Val
enci
ana)
, le
s au
s d’
espa
is o
bert
s i
d’es
pais
for
esta
ls p
rese
nten
una
sen
sibi
litat
acús
tica
a pa
rtir
dels
50
i 40
dB r
espe
ctiv
amen
t. A
ques
ts v
alor
s no
es
prev
euen
sup
erar
a l’
ento
rn
prop
er d
e l’e
xplo
taci
ó.
Per
altr
a ba
nda,
s’h
a co
nsta
tat
en m
olts
cas
os c
om l
’act
ivita
t m
iner
a ge
nera
obe
rtur
a d’
espa
is i
poss
ibili
tat
de c
aus
per
coni
lls i
altr
es p
etits
mam
ífers
que
apr
ofite
n le
s au
s ra
piny
aire
s co
m a
zon
a
de c
aça
gràc
ies
a l’o
bert
ura
d’es
pais
i in
crem
ent
d’al
imen
t.
Les
vies
d’a
ccés
a la
zon
a pa
ssen
allu
nyad
es d
els
punt
s m
és o
bert
s i m
és ò
ptim
s ta
n pe
r la
caç
a co
m
per
l’ani
dam
ent
de l
es a
us i
dent
ifica
des,
i m
ajor
itària
men
t pr
oteg
ides
. U
na v
ia a
mb
una
inte
nsita
t
de t
ràns
it de
80
viat
ges
diar
is,
sign
ifica
un
impa
cte
acús
tic b
aix,
fet
que
impl
ica
una
mol
èstia
a le
s
fran
ges
més
pro
pere
s, p
erò
que
a ce
rta
dist
anci
a es
red
ueix
sig
nific
ativ
amen
t el
niv
ell a
cúst
ic.
Espè
cies
pro
tegi
des
susc
eptib
les
de s
er p
rese
nts
a la
zon
a se
gons
info
rme
de l’
OG
AU
:
- Tò
til (A
lyte
s ob
stet
rican
s), G
ripau
cor
redo
r (B
ufo
cala
mita
), Re
inet
a (H
yla
mer
idio
nalis
), To
rtug
a de
riero
l (M
aure
mys
le
pros
a),
Rat-
pena
t de
co
va
(Min
iopt
erus
sc
hrei
bers
ii),
Grip
au
d’es
pero
ns
(Pel
obat
es
cultr
ipes
), Ra
t-pe
nat
de
ferr
adur
a m
edite
rran
i (R
hino
loph
us
eury
ale)
, Ra
t-pe
nat
de
ferr
adur
a gr
an
(Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
), Ra
t-pe
nat
de
ferr
adur
a pe
tit
(Rhi
nolo
phus
hipp
osid
eros
), G
rael
lsia
(G
rael
lsia
isa
bela
e),
Iola
na i
olas
, Sa
ltam
artí
d’ab
ella
tge
(Bra
chyc
rota
phus
tryx
alic
erus
)- B
rach
ycro
taph
us tr
yxal
icer
us
L’af
ecta
ció
i àm
bit
d’ex
plot
ació
de
la p
edre
ra n
o és
sig
nific
atiu
en
quan
t al
s hà
bita
ts d
’aqu
este
s
espè
cies
. N
o ap
arei
xen
cove
s, n
i zo
nes
ober
tes
àmpl
ies,
ni
mas
ses
d’ai
gua
perm
anen
ts o
zon
es
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 446
hum
ides
pro
pere
s a
aque
stes
. En
tot
cas,
es
tindr
à en
con
side
raci
ó pe
r la
res
taur
ació
am
b la
fin
alita
t
d’af
avor
ir la
col
onitz
ació
d’e
spèc
ies
no p
rese
nts
actu
alm
ent.
Al m
atei
x te
mps
es
resp
ecte
sem
pre,
el c
urs
prin
cipa
l del
tor
rent
de
Roqu
es B
lanq
ues
com
ele
men
t
dife
renc
iat
al r
ecol
lir u
n gr
au d
’hum
itat
una
mic
a m
és e
leva
t qu
e l’e
ntor
n.
En g
ener
al l
es e
spèc
ies
que
s’ha
n po
gut
obse
rvar
i i
dent
ifica
r en
l’e
ntor
n no
es
veur
an a
fect
ades
sign
ifica
tivam
ent
ni m
inva
rà e
l seu
est
at d
e co
nser
vaci
ó al
ter
ritor
i cat
alà
ni a
niv
ell e
urop
eu.
- Su
perf
ície
afe
ctad
a pe
r pè
rdua
d’h
àbita
ts n
atur
als:
151
.473
,2 m
2 .
- D
istà
ncia
afe
ctac
ió a
mb
nive
ll so
nor
40 d
B: 5
0 m
apr
ox.
- D
istà
ncia
lliu
re e
ntor
n l’à
mbi
t d’
expl
otac
ió: 1
100
m r
espe
cte
túne
l A-2
/ 80
0 m
.
- Fr
eqüè
ncia
de
pas
de v
ehic
les:
ent
re 4
0 i 8
0 de
spla
çam
ents
dia
ris
- Fr
eqüè
ncia
vol
adur
es: 1
vol
adur
a/se
tman
a
- Im
pact
e ac
ústic
vol
adur
es:
Equi
para
ble
a un
tro
, am
b ex
pans
ió d
irecc
iona
da e
n fu
nció
del
fro
nt
d’ex
plot
ació
.
Faun
a
Dis
min
ució
con
nect
ivita
t te
rrito
rial
-/
Baix
a/
Exte
nsa/
Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Pèrd
ua d
’hàb
itats
nat
ural
s -/
To
tal/
Exte
nsa/
Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Emig
raci
ó fa
una
-/
Alta
/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sinè
rgic
/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Afe
ctac
ió a
us r
apin
yaire
s -/
M
itja/
Ex
tens
a/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ M
ig
plaç
/ Si
mpl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Afe
ctac
ió f
auna
pro
tegi
da
-/
Baix
a/
Exte
nsa/
Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Risc
atr
opel
lam
ent
-/
Mitj
a/
Parc
ial/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ M
ig
plaç
/ Si
mpl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Alte
raci
ó ci
cle
biol
ògic
-/
Mol
t al
ta/
Exte
ns/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Mig
pla
ç/ S
inèr
gic/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Flo
ra i
veg
etac
ió
Espè
cies
pro
tegi
des
susc
eptib
les
de s
er p
rese
nts
a la
zon
a se
gons
info
rme
de l’
OG
AU
:
-Gal
zera
n (R
uscu
s ac
ulea
tus)
- S’
ha
iden
tific
at
en
la
zona
. C
al
esm
enta
r qu
e és
un
a es
pèci
a
prot
egid
a en
det
erm
inat
s es
pais
nat
ural
s de
Cat
alun
ya, p
erò
no e
n l’e
spai
que
ocu
pa, n
i din
s l’e
spai
natu
ral
de R
oque
s Bl
anqu
es.
En t
ot c
as,
és u
na e
spèc
ie a
mb
disp
onib
ilita
t de
lla
vor
que
es p
ot
repl
anta
r am
b fa
cilit
at d
uran
t la
res
taur
ació
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 447
-Lin
iaria
obl
ongi
folia
- N
o s’
ha i
dent
ifica
t en
la
zona
ni
a tr
avés
d’in
vent
ari
ni f
ons
docu
men
tal
cons
ulta
t.
Espè
cies
end
èmiq
ues
susc
eptib
les
de s
er p
rese
nts
a la
zon
a se
gons
info
rme
de l’
OG
AU
:
- Li
niar
ia o
rigan
ifolia
sub
sp.
cade
valli
i- S’
ha id
entif
icat
en
la z
ona.
Hab
ita e
n fis
sure
s de
les
roqu
es
calc
àrie
s, e
n ex
posi
cion
s de
mitj
a om
bra
(Jas
onio
-Lin
arie
tum
cad
eval
li).
Com
ú al
ter
ritor
i ca
lcar
i,
espe
cial
men
t a
mitj
ana
altit
ud.
- D
iant
hus
pung
en L
. su
bsp.
mul
ticep
s- N
o s’
ha i
dent
ifica
t en
la
zona
. S’
ha i
dent
ifica
t el
tàx
on
genè
ric D
iant
us p
unge
n, p
erò
no la
sub
espè
cie
men
cion
ada.
- O
phry
s ca
tala
unic
a- N
o s’
ha id
entif
icat
en
la z
ona.
Espè
cies
sen
sibl
es s
usce
ptib
les
de s
er p
rese
nts
a la
zon
a se
gons
info
rme
de l’
OG
AU
:
- A
sple
niet
alia
pet
rarc
hae-
No
s’ha
iden
tific
at a
la z
ona.
- A
sple
nium
pet
rarc
hae-
No
s’ha
iden
tific
at a
la z
ona.
- A
sple
niat
ea t
richo
man
is-
No
s’ha
iden
tific
at a
la z
ona.
- Li
niar
ia o
rigan
ifolia
sub
sp. c
adev
allii
- S’
ha id
entif
icat
en
la z
ona.
Plan
ta t
ípic
amen
t ru
píco
la. C
reix
a
les
petit
es f
issu
res
de le
s pa
rets
ver
tical
s de
ls b
locs
de
cong
lom
erat
- Po
lyga
la r
upes
tris
- N
o s’
ha id
entif
icat
a la
zon
a.
- Ph
agna
lon
sord
idum
- N
o s’
ha id
entif
icat
a la
zon
a.
- Ja
soni
a sa
xant
ilis-
No
s’ha
iden
tific
at a
la z
ona.
- A
sple
nium
rut
a-m
urar
ia-
S’ha
iden
tific
at e
n la
zon
a. P
rese
nt a
les
zone
s te
mpl
ades
de
l’hem
isfe
ri
nord
. C
omú
al n
ord
de la
Pen
insu
la Ib
erèr
ica,
pot
apa
rèix
er t
ambé
al c
entr
e, s
ud i
lleva
nt.
Espè
cie
pròp
ia d
e fis
sure
s de
roq
ues
calc
àrie
s i
roqu
issa
rs e
n ge
nera
l, es
peci
alm
ent
en z
ones
oba
gues
i
hum
ides
a p
artir
de
800
m.
- C
eter
ach
offic
inar
um-
S’ha
ide
ntifi
cat
en l
a zo
na.
Car
acte
rístic
a de
les
esc
letx
es d
e le
s ro
ques
calc
àrie
s i d
els
espa
is e
ntre
les
pedr
es d
els
mur
s, n
i que
no
sigu
in e
spec
ialm
ent
ombr
ejat
s i h
umits
.
Espè
cie
pròp
ia d
’Eur
opa
occi
dent
al i
cen
tral
, in
cloe
nt l
a re
gió
med
iterr
ània
fin
s a
Àsi
a en
la
seva
zona
tem
pera
da.
- Se
dum
sed
iform
e- S
’ha
iden
tific
at e
n la
zon
a. V
iu a
lloc
s am
b m
olt
poca
ter
ra,
sovi
nt e
l tro
bare
m
a le
s te
ulad
es i
par
ets
sequ
es i
ent
re l
es e
scle
txes
de
les
roqu
es.
Com
una
en l
es z
ones
de
clim
a
med
iterr
ani.
- Se
dum
alb
um-
No
s’ha
iden
tific
at a
la z
ona
- Se
dum
das
yphy
llum
- N
o s’
ha id
entif
icat
a la
zon
a.
L’af
ecta
ció
sobr
e la
flo
ra
i es
pèci
es
exis
tent
s és
m
olt
loca
litza
da,
dona
t qu
e su
posa
la
se
va
elim
inac
ió
de
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
am
b la
po
ster
ior
rest
aura
ció,
la
qu
al
haur
à de
co
nsid
erar
aque
stes
esp
ècie
s pe
r se
r re
intr
oduï
des.
D’a
ques
tes
espè
cies
es
pode
n ve
ure
afec
tade
s pe
r nú
vol
de p
ols,
les
que
es
situ
ïn m
és p
rope
res
a
l’àre
a de
tra
ctam
ent
i dis
min
ueix
pro
porc
iona
lmen
t en
rel
ació
a la
dis
tànc
ia.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 448
- Es
pre
veu
la g
ener
ació
de
8490
kg/
any
de P
M10
i 2
9067
kg/
any
de P
ST.
La f
ont
prin
cipa
l és
el
tran
spor
t, t
an i
nter
n co
m e
xter
n a
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
. La
par
t m
és a
fect
ada
és l
a ve
geta
ció
imm
edia
ta a
aqu
est
espa
i, i m
és p
artic
ular
men
t la
que
es
situ
a a
la f
ranj
a no
rd-o
est,
cap
on
bufe
n
els
vent
s do
min
ants
.
- D
istà
ncia
afe
ctac
ió n
úvol
de
pols
gen
erat
en
plan
ta d
e tr
acta
men
t: 2
5-50
m.
- D
ista
ncia
afe
ctac
ió n
úvol
de
pol g
ener
at a
l’en
torn
de
cam
í d’a
ccés
en
espa
i for
esta
l: 5–
10 m
.
Veg
etac
ió
Dis
min
ució
tra
nspi
raci
ó de
ful
les
-/
Alta
/ Pa
rcia
l/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Acu
mul
ació
/ D
irect
e/ C
ontin
u/ M
ig p
laç
Pèrd
ua s
ubst
rat
edàf
ic
-/
Tota
l/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Irrev
ersi
ble/
Si
mpl
e/,
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Pèrd
ua d
e co
mun
itats
-/
M
itja/
Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Pèrd
ua c
ober
tura
veg
etal
-/
To
tal/
Parc
ial/
Imm
edia
t/
Tem
pora
l/ M
ig
plaç
/ Si
mpl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Ris
cos
ind
uït
s
Risc
os in
duïts
Ines
tabi
litat
del
ter
reny
-/
Mitj
ana/
Par
cial
/ Im
med
iat/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/ S
inèr
gic/
Sim
ple/
Indi
rect
e/ C
ontin
u/ M
itiga
ble
Avi
ngud
es
-/
Baix
a/
Parc
ial/
Mig
pl
aç/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Sim
ple/
Indi
rect
e/ P
eriò
dic/
Miti
gabl
e
Des
pren
imen
ts
-/ M
itjan
a/ P
arci
al/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Irrev
ersi
ble/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Per
iòdi
c/ M
ig p
laç
Mol
èstie
s en
edi
ficac
ions
veï
nes
-/
Baix
a/
Exte
ns/
Mig
pl
aç/
Tem
pora
l/ Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Per
iòdi
c/ M
itiga
ble
Pais
atg
e
- Su
perf
ície
afe
ctad
a pe
r el
imin
ació
de
cobe
rtur
a ve
geta
l: 15
1.47
3,2
m2
- D
istà
ncia
de
perc
epci
ó de
l can
vi c
rom
àtic
dur
ant
expl
otac
ió: f
ins
a 10
km
.
- D
istà
ncia
per
cepc
ió c
anvi
mor
folo
gia
i apa
rició
de
form
es g
eom
ètriq
ues:
2 k
m.
- V
ia d
’obs
erva
ció
amb
tren
cam
ent
de la
líni
a d’
horit
zó: T
ram
de
375
m. d
el c
amí q
ue c
reua
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
. D
es d
’un
prim
er p
la,
el C
olle
t de
l Bru
c es
devé
el l
ímit
de l’
horit
zó,
però
a m
esur
a qu
e
s’al
luny
a la
pos
ició
d’o
bser
vaci
ó, l
a lín
ia d
’hor
itzó
qued
a de
finid
a pe
l C
oll
del
Bruc
i l
a ca
rena
de
Fem
bra
Mor
ta.
Pais
atge
Con
tras
t de
col
ors
-/ M
olt
alta
/ To
tal/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Mig
pla
ç/ S
impl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç/
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 449
Tren
cam
ent
de lí
nia
d’ho
ritzó
-/
M
olt
alta
/ Pu
ntua
l/ Im
med
iat/
Pe
rman
ent/
Irr
ever
sibl
e/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Irre
cupe
rabl
e
Apa
rició
de
línie
s re
ctes
i a
paric
ió d
e fo
rmes
geom
ètriq
ues
-/ M
olt
alta
/ Ext
ens/
Mig
pla
ç/ P
erm
anen
t/ Ir
reve
rsib
le/ S
impl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Mod
ifica
ció
de le
s fo
rmes
nat
ural
s de
rel
leu
-/ M
olt
alta
/ Ext
ens/
Mig
pla
ç/ P
erm
anen
t/ Ir
reve
rsib
le/ S
impl
e/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Miti
gabl
e
Obe
rtur
a d’
espa
is i
pèrd
ua d
e ve
geta
ció
-/
Tota
l/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Sim
ple/
Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Acu
mul
ació
de
resi
dus
-/ M
itjan
a/ P
arci
al/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Irrev
ersi
ble/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Mig
pla
ç
Con
tam
inac
ió a
tmos
fèric
a -/
Alta
/ Ext
ens/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Mig
pla
ç/ S
impl
e/ S
impl
e/
Dire
cte/
Con
tinu/
Imm
edia
t
Intr
usió
vis
ual d
’ele
men
ts a
rtifi
cial
s -/
Alta
/ Ext
ens/
Imm
edia
t/ T
empo
ral/
Mig
pla
ç/ S
impl
e/ S
impl
e/
Dire
cte/
Con
tinu/
Imm
edia
t
Atm
osf
era
En e
ls d
os c
asos
es
trac
ta d
e fe
nòm
ens
quan
tific
ats
en e
l pro
ject
e d’
expl
otac
ió,
i ver
ifica
ble
dura
nt
l’exe
cuci
ó:
Niv
ell d
’imm
issi
ó di
ürn
a la
zon
a re
side
ncia
l mes
afe
ctad
a: 2
4 dB
Niv
ell d
’imm
issi
ó no
ctur
n a
la z
ona
resi
denc
ial m
es a
fect
ada:
0 d
B
Niv
ell d
’em
issi
ó di
ürn
a l’e
xter
ior
de l’
activ
itat:
47’
64 d
B
Niv
ell d
’em
issi
ó no
ctur
n a
l’ext
erio
r de
l’ac
tivita
t: 0
dB
- Es
pre
veu
la g
ener
ació
de
8490
kg/
any
de P
M10
i 2
9067
kg/
any
de P
ST.
La f
ont
prin
cipa
l és
el
tran
spor
t, t
an i
nter
n co
m e
xter
n a
l’àm
bit
d’ex
plot
ació
. La
par
t m
és a
fect
ada
és l
a ve
geta
ció
imm
edia
ta a
aqu
est
espa
i, i m
és p
artic
ular
men
t la
que
es
situ
a a
la f
ranj
a no
rd-o
est,
cap
on
bufe
n
els
vent
s do
min
ants
.
- D
istà
ncia
afe
ctac
ió n
úvol
de
pols
gen
erat
en
plan
ta d
e tr
acta
men
t: 5
0-10
0 m
.
- D
ista
ncia
afe
ctac
ió n
úvol
de
pol g
ener
at a
l’en
torn
de
cam
í d’a
ccés
: 5–1
0 m
.
- D
istà
ncia
afe
ctac
ió a
mb
nive
ll so
nor
40 d
B: 1
00 m
apr
ox.
- Fr
eqüè
ncia
vol
adur
es: M
àxim
1 v
olad
ura/
setm
ana
- Im
pact
e ac
ústic
vol
adur
es:
Equi
para
ble
a un
tro
, am
b ex
pans
ió d
irecc
iona
da e
n fu
nció
del
fro
nt
d’ex
plot
ació
.
Don
at q
ue l
’exp
lota
ció
es f
arà
excl
usiv
amen
t du
rant
hor
ari
diür
n pe
r m
otiu
s de
seg
uret
at m
iner
a,
no e
s pr
odui
rà c
onta
min
ació
lum
ínic
a, i
per
tant
, no
es c
onte
mpl
a en
la t
aula
d’im
pact
e.
Atm
osfe
ra
Emis
sió
de p
artíc
ules
en
susp
ensi
ó i n
úvol
s de
pols
-/
Alta
/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Imm
edia
t
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 550
Emis
sió
de s
orol
ls
-/
Alta
/ Ex
tens
/ Im
med
iat/
Te
mpo
ral/
Mig
pl
aç/
Sim
ple/
Acu
mul
atiu
/ Dire
cte/
Con
tinu/
Imm
edia
t
10.2
Ava
luac
ió d
els
impa
ctes
pot
enci
als
Mèt
od
e q
uan
tita
tiu
A.E
s co
nsid
era
posi
tiu (
+)
tots
aqu
ells
im
pact
es q
ue p
oden
ben
efic
iar
sobr
e el
med
i, m
illor
ant
la
capa
cita
t i q
ualit
at a
mbi
enta
l. Pe
r co
ntra
, s’e
ntén
com
a n
atur
ales
a ne
gativ
a (-
), aq
uells
efe
ctes
que
degr
aden
la q
ualit
at i
fan
min
var
la c
ompl
exita
t de
l sis
tem
a na
tura
l.
B.S’
enté
n pe
r de
stru
cció
bai
xa,
aque
ll re
sulta
t di
fícil
de m
esur
ar p
er n
o es
deve
nir
sign
ifica
tiu s
obre
el m
edi.
Mitj
ana
quan
es
pot
cons
tata
r fà
cilm
ent
els
seus
efe
ctes
. A
lta q
uan
l’efe
cte
s’ev
iden
cia
i
pot
alte
rar
la n
atur
ales
a de
l m
edi.
Mol
t al
ta q
uan
desv
irtua
la
seva
nat
ural
esa
i ca
ract
erís
tique
s
prin
cipa
ls.
Tota
l qua
n es
deg
rada
com
plet
amen
t la
qua
litat
del
med
i rec
epto
r i e
l con
vert
eix
en u
n
esta
t de
nat
ural
esa
com
plet
amen
t di
fere
ncia
da r
espe
cte
l’est
at in
icia
l.
C.S
’ent
én p
er e
xten
sió
punt
ual q
uan
l’aba
st d
e l’e
fect
e es
pot
cen
yir
en u
n ce
nten
ar d
e m
2 . Pa
rcia
l
quan
l’e
fect
e té
un
abas
t de
mile
rs d
e m
2 . Ex
tens
si
es t
ract
a d’
un a
bast
mes
urab
le e
n ha
. To
tal
quan
té
una
inci
dènc
ia a
esc
ala
mun
icip
al. C
rític
qua
n té
un
efec
te a
niv
ell r
egio
nal.
D.P
erío
de d
’afe
ctac
ió a
lla
rg p
laç
quan
és
mes
urab
le e
n de
sene
s d’
anys
. A
mig
pla
ç qu
an e
s po
t
mes
urar
en
anys
, im
med
iat
quan
és
a un
ter
min
i de
mes
os,
i cr
ític
si é
s im
med
iat
a l’i
nici
de
les
caus
es.
F.Pr
esèn
cia
fuga
ç qu
an e
s tr
acta
d’u
na d
urab
ilita
t de
die
s. T
empo
ral
quan
es
trac
ta d
e m
esos
o
anys
. Per
man
ent
quan
no
es p
ot p
reve
ure
un f
inal
del
seu
s ef
ecte
s.
G.R
ever
sibi
litat
en
quan
t a
capa
cita
t de
l sis
tem
a de
reg
ener
ar-s
e pe
l seu
com
pte
a cu
rt p
laç
quan
es
trac
ta d
’un
perío
de d
e di
es.
Mig
pla
ç qu
an e
s tr
acta
de
mes
os o
any
s. Ir
reve
rsib
le q
uan
no e
s po
t
prev
eure
una
rec
uper
ació
de
l’est
at in
icia
l.
H.S
inèr
gia
sim
ple
quan
l’a
cum
ulac
ió d
e di
vers
os e
sdev
enim
ents
gen
era
un e
fect
e pr
opor
cion
al.
Sinè
rgic
qua
n l’a
cum
ulac
ió d
e di
vers
os c
ausa
nts
gene
ra u
n ef
ecte
sup
erio
r a
la p
ropo
rcio
nalit
at.
Mol
t si
nèrg
ic
quan
l’a
cum
ulac
ió
de
dive
rsos
ef
ecte
s po
t ge
nera
r un
de
senc
aden
ant
que
es
retr
oalim
enti.
I.Acu
mul
ació
sim
ple
quan
l’e
fect
e ca
usat
té
una
inci
dènc
ia p
ropo
rcio
nal
a l’e
sdev
enim
ent
caus
ant
de
l’im
pact
e.
Acu
mul
atiu
qu
e l’e
fect
e té
un
a in
cidè
ncia
su
perio
r a
la
prop
orci
onal
itat
de
la
mag
nitu
d de
ls c
ausa
nts.
J.C
ausa
-efe
cte
indi
rect
e qu
an e
l ca
usan
t ac
tua
sobr
e un
fac
tor
i, és
aqu
est
el q
ue a
ltera
el
med
i
caus
ant
un d
eter
min
at e
fect
e. D
irect
e qu
an la
cau
sa g
ener
a l’i
mpa
cte
o ef
ecte
sob
re e
l med
i.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 551
K.P
erio
dici
tat
disc
ontin
ua q
uan
no e
s m
anife
sta
de f
orm
a pe
riòdi
ca. P
eriò
dic
quan
apa
reix
de
form
a
disc
ontin
ua p
erò
amb
repe
ticio
ns c
lare
s en
el
tem
ps.
Con
tinua
qua
n l’e
fect
e es
man
ifest
a al
lla
rg
del p
rocé
s.
L.Re
cupe
rabi
litat
imm
edia
ta s
i és
fàci
lmen
t re
cupe
rabl
e l’e
stat
inic
ial e
n qü
estió
de
dies
o s
etm
anes
.
Mig
pla
ç qu
an e
s tr
acta
d’u
n pe
ríode
de
mes
os o
any
s. M
itiga
ble
si n
o es
pot
rec
uper
ar l
’est
at
inic
ial,
però
es
pot
com
pens
ar o
miti
gar
fàci
lmen
t. Ir
recu
pera
ble
quan
l’es
forç
per
rec
uper
ar l’
esta
t
inic
ial
o la
sev
a co
mpe
nsac
ió r
eque
reix
un
esfo
rç i
difi
culta
t de
smes
urat
en
rela
ció
a l’a
cció
o
caus
ant
que
en g
ener
a l’i
mpa
cte.
Sego
ns C
ones
a Fe
rnán
dez-
Víto
ra (
1995
), la
im
port
ànci
a de
l’im
pact
e es
cal
cula
seg
ons
la s
egüe
nt
fórm
ula:
I= +
(3I +
2EX
+ M
O+
PE+
RV+
SI+
AC
+EF
+PR
+M
C)
Val
or im
port
ànci
a: C
ompa
tible
(<25
), M
oder
at (2
5-50
), Se
ver
(50-
75),
Crít
ic (>
75)
Impa
cte
= +
/- (3
B+2C
+D
+E+
F+G
+H
+I+
J+K
+L)
Res
um
tau
la d
’imp
acte
s p
ote
nci
als
Impa
cte
gene
rat
Car
acte
ritza
ció
Qua
ntifi
caci
ó
Sòl
Eros
ió
- / 1
2/ 4
/ 4/ 2
/ 4/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 4
68
Deg
rada
ció
- / 4
/ 2/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
36
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
- / 8
/ 1/ 4
/ 2/ 4
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 4
53
Aig
ües
subt
errà
nies
Dep
ress
ió c
apac
itat
dels
cur
sos
- / 1
/ 1/ 2
/ 4/ 4
/ 1/ 1
/ 1/ 2
/ 4
24
Alte
raci
ó pe
rfils
de
dren
atge
-
/ 4/ 4
/ 4/ 4
/ 4/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 4
46
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
- / 8
/ 1/ 4
/ 2/ 4
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 8
57
Aig
ües
supe
rfic
ials
Aug
men
t cà
rreg
a sò
lida
- / 8
/ 2/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
48
Alte
raci
ó rè
gim
hid
rolò
gic
- / 1
/ 1/ 2
/ 4/ 4
/ 1/ 1
/ 1/ 2
/ 4
24
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
- / 8
/ 1/ 4
/ 2/ 4
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 8
57
Faun
a
Dis
min
ució
con
nect
ivita
t te
rrito
rial
- / 1
/ 4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 2
30
Pèrd
ua d
’hàb
itats
nat
ural
s -/
12/
4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
64
Emig
raci
ó fa
una
-/ 4
/ 4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 2
43
Afe
ctac
ió a
us r
epin
yaire
s -/
2/ 4
/ 4/ 2
/ 2/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 2
34
Afe
ctac
ió f
auna
pro
tegi
da
-/ 1
/ 4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
31
Risc
atr
opel
lam
ent
-/ 2
/ 2/ 1
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
27
Alte
raci
ó ci
cle
biol
ògic
-/
8/ 4
/ 4/ 2
/ 2/ 1
/ 4/ 4
/ 4/ 2
55
Veg
etac
ió
Dis
min
ució
tra
nspi
raci
ó de
ful
les
-/ 4
/ 2/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 2
39
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 552
Impa
cte
gene
rat
Car
acte
ritza
ció
Qua
ntifi
caci
ó
Pèrd
ua s
ubst
rat
edàf
ic
-/ 1
2/ 4
/ 4/ 2
/ 4/ 1
/ 4/ 4
/ 4/ 4
71
Pèrd
ua d
e co
mun
itats
-/
2/ 4
/ 4/ 2
/ 2/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 4
36
Pèrd
ua c
ober
tura
veg
etal
-/
12/
8/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 4
74
Risc
os in
duïts
Ines
tabi
litat
del
ter
reny
-/
2/ 2
/ 4/ 2
/ 4/ 1
/ 1/ 1
/ 4/ 4
31
Avi
ngud
es
-/ 1
/ 2/ 2
/ 2/ 4
/ 1/ 1
/ 1/ 2
/ 4
24
Des
pren
imen
ts
-/ 2
/ 2/ 4
/ 2/ 4
/ 1/ 1
/ 4/ 2
/ 2
30
Mol
èstie
s en
edi
ficac
ions
veï
nes
-/ 1
/ 4/ 2
/ 2/ 4
/ 1/ 4
/ 4/ 2
/ 4
34
Pais
atge
Con
tras
t de
col
ors
-/ 8
/ 8/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 2
60
Tren
cam
ent
de lí
nia
d’ho
ritzó
-/
8/ 1
/ 4/ 4
/ 4/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 8
56
Apa
rició
de
línie
s re
ctes
i a
paric
ió d
e fo
rmes
geom
ètriq
ues
-/ 8
/ 4/ 2
/ 4/ 4
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 4
56
Mod
ifica
ció
de le
s fo
rmes
nat
ural
s de
rel
leu
-/ 8
/ 4/ 2
/ 4/ 4
/ 1/ 1
/ 4/ 4
/ 4/
56
Obe
rtur
a d’
espa
is i
pèrd
ua d
e ve
geta
ció
-/ 1
2/ 4
/ 4/ 2
/ 2/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 2
64
Acu
mul
ació
de
resi
dus
-/ 2
/ 2/ 4
/ 2/ 4
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 2
35
Intr
usió
vis
ual d
’ele
men
ts a
rtifi
cial
s -/
4/ 4
/ 4/ 2
/ 2/ 1
/ 1/ 4
/ 4/ 1
39
Atm
osfe
ra
Emis
sió
de p
artíc
ules
en
susp
ensi
ó i n
úvol
s de
pols
-/ 4
/ 4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 1
42
Emis
sió
de s
orol
ls
-/ 4
/ 4/ 4
/ 2/ 2
/ 1/ 4
/ 4/ 4
/ 1
42
La m
agni
tud
de l
’impa
cte
glob
al,
cons
ider
ant
els
impa
ctes
pos
itius
i
nega
tius,
es
cons
ider
a M
OD
ERA
T /
SEV
ER (
-).
Ana
litza
nt e
ls f
acto
rs d
e
form
a in
divi
dual
, de
stac
a un
im
pact
e se
ver
sobr
e el
sòl
i e
l pa
isat
ge.
En
gene
ral c
aldr
à du
r a
term
e un
con
junt
de
mes
ures
cor
rect
ores
diri
gide
s a
miti
gar
els
efec
tes
caus
ants
de
l’im
pact
e so
bre
el m
edi
Posi
tiu
0
Com
patib
le
2
Mod
erat
17
Seve
r 13
Crít
ic
0
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 553
11M
ESU
RES
CO
RREC
TORE
S D
E L’
IMPA
CTE
GEN
ERA
T
11.1
Iden
tific
ació
de
les
mes
ures
cor
rect
ores
per
la m
inim
itzac
ió d
e l’i
mpa
cte
gene
rat
Sòl i
med
i ed
àfic
(1) C
ontr
ol i
gest
ió d
’esc
orre
ntie
s su
perf
icia
ls
(2)
Dec
apat
ge i
res
erva
de
la p
rimer
a ca
pa d
e sò
l a
l’int
erio
r de
l re
cint
e ut
ilitz
ant
com
a m
ota
i
barr
era
visu
al.
(3) D
elim
itaci
ó àr
ees
de c
ircul
ació
de
vehi
cles
i ev
itar
circ
ulac
ió e
n es
pais
no
nece
ssar
is
(4) C
ontr
olar
els
tal
usso
s ar
tific
ials
mitj
ança
nt e
l con
dici
onam
ent
i la
reve
geta
ció
imm
edia
ta
(5) D
elim
itaci
ó àr
ees
d’ap
arca
men
t i m
ante
nim
ent
de m
aqui
nària
(6) C
ontr
ol i
gest
ió d
e re
sidu
s.
Aig
ües
su
bte
rràn
ies
(7) R
econ
ducc
ió d
’aig
ües
reco
llide
s al
tor
rent
de
Roqu
es B
lanq
ues
(8) R
ecom
posi
ció
perf
ils d
e dr
enat
ge e
n la
res
taur
ació
per
rec
uper
ar la
fun
ció
de r
eser
vori
del s
ubsò
l
i con
trol
d’e
scor
rent
ies.
(9) S
egui
men
t i c
ontr
ol d
el n
ivel
l fre
àtic
.
(5) D
elim
itaci
ó àr
ees
d’ap
arca
men
t i m
ante
nim
ent
de m
aqui
nària
.
Aig
ües
su
per
fici
als
(10)
Inst
al·la
ció
bass
es d
e la
min
ació
i de
cant
ació
de
sedi
men
ts.
(1) C
ontr
ol i
gest
ió d
’esc
orre
ntie
s su
perf
icia
ls.
(7) R
econ
ducc
ió d
’aig
ües
reco
llide
s al
tor
rent
de
Roqu
es B
lanq
ues.
(5) D
elim
itaci
ó àr
ees
d’ap
arca
men
t i m
ante
nim
ent
de m
aqui
nària
.
(6) C
ontr
ol i
gest
ió d
e re
sidu
s
(11)
Inst
al·la
ció
de f
ossa
sèp
tica
pel c
onfin
amen
t d’
aigü
es r
esid
uals
.
Fau
na
(12)
Exp
lota
ció
per
fase
s am
b re
stau
raci
ó in
tegr
ada
evita
nt u
na a
fect
ació
tot
al d
’hàb
itats
.
(13)
Evi
tar
tanc
amen
ts p
erim
etra
ls a
mb
tanq
ues
i ele
men
ts q
ue n
o pe
rmet
in e
l pas
de
faun
a.
(14)
Com
pens
ar l
a pè
rdua
d’h
àbita
ts a
mb
la c
reac
ió d
e zo
nes
i pa
ssad
isso
s a
l'int
erio
r de
la
inst
al·la
ció
que
pugu
in a
ctua
r co
m a
cor
redo
rs.
(15)
Cre
ar h
àbita
ts s
imila
rs a
ls e
xist
ents
am
b es
pais
het
erog
enis
i di
fere
ncia
ts
(16)
Seg
uim
ent
de la
fau
na p
rese
nt a
la z
ona
i ide
ntifi
caci
ó de
ls e
spai
s m
és s
ensi
bles
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 554
(17)
Cre
ació
d'u
na z
ona
hum
ida
i d'o
bser
vaci
ó de
fau
na.
(18)
Pro
gram
a de
sup
ort
a l’a
limen
taci
ó d’
aus
rapi
nyai
res
(3) D
elim
itaci
ó àr
ees
de c
ircul
ació
de
vehi
cles
i ev
itar
circ
ulac
ió e
n es
pais
no
nece
ssar
is
(19)
Res
pect
ar e
ls c
icle
s bi
ològ
ics
de le
s au
s m
és v
ulne
rabl
es q
ue a
pare
guin
a l’
ento
rn.
(20)
Fro
nts
d’ex
plot
ació
sen
se in
cidè
ncia
dire
cta
en e
spai
s m
és s
ensi
bles
per
la n
idifi
caci
ó d’
ocel
ls.
(21)
Con
trol
acú
stic
de
nius
d’e
spèc
ies
en p
erill
d’e
xtin
ció.
(22)
Dis
seny
ade
quat
de
la v
olad
ura.
Flo
ra i
veg
etac
ió
(12)
Exp
lota
ció
per
fase
s am
b re
stau
raci
ó in
tegr
ada
evita
nt u
na a
fect
ació
tot
al d
’hàb
itats
.
(23)
Pro
tegi
r el
s ar
bres
i le
s pl
ante
s de
ls e
fect
es d
e la
pol
s, d
e co
ps i
com
pact
ació
del
sòl
.
(2)
Dec
apat
ge i
res
erva
de
la p
rimer
a ca
pa d
e sò
l a
l’int
erio
r de
l re
cint
e ut
ilitz
ant
com
a m
ota
i
barr
era
visu
al.
(24)
Man
teni
men
t d'
un p
lant
er d
'esp
ècie
s au
tòct
ones
prò
pies
del
lloc
.
(25)
Iden
tific
ació
d’e
spèc
ies
sens
ible
s o
vuln
erab
les
pel s
eu t
rans
plan
tam
ent
i mul
tiplic
ació
.
(26)
Dis
seny
de
proj
ecte
de
rest
aura
ció
cont
empl
ant
la c
ompo
sici
ó d’
hàbi
tats
i pr
esèn
cia
d’es
pèci
es
sing
ular
s.
(27)
Est
udi d
e le
s di
fere
nts
orie
ntac
ions
, sol
anes
i ob
ague
s, p
er a
tria
r la
veg
etac
ió m
és a
dequ
ada.
(28)
Rep
lant
ar o
sem
brar
am
b es
pèci
es a
utòc
tone
s en
l'èp
oca
adeq
uada
.
(29)
Efe
ctua
r ta
sque
s re
gula
rs d
e m
ante
nim
ent
i con
serv
ació
de
la v
eget
ació
rep
lant
ada
i l’e
ntor
n.
Ris
cos
ind
uït
s
(30)
Seg
uim
ent
de l’
esta
bilit
at d
el t
erre
ny d
’aco
rd a
mb
la n
orm
ativ
a de
seg
uret
at d
e la
bors
min
eres
.
(1) C
ontr
ol i
gest
ió d
’esc
orre
ntie
s su
perf
icia
ls
(10)
Inst
al·la
ció
bass
es d
e la
min
ació
i de
cant
ació
de
sedi
men
ts
(4) C
ontr
olar
els
tal
usso
s ar
tific
ials
mitj
ança
nt e
l con
dici
onam
ent
i la
reve
geta
ció
imm
edia
ta
(22)
Dis
seny
ade
quat
de
la v
olad
ura.
(31)
Seg
uim
ent
amb
mes
urad
ors
de v
ibra
cion
s i s
orol
l en
edifi
caci
ons
prop
eres
(32)
Pla
de
segu
imen
t de
les
dem
ande
s de
la p
obla
ció
veïn
a
Pais
atg
e
Mod
el d
’exp
lota
ció
i fun
cion
amen
t
(12)
Exp
lota
ció
per
fase
s am
b re
stau
raci
ó in
tegr
ada
evita
nt u
na a
fect
ació
tot
al d
’hàb
itats
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 555
(33)
Em
mas
cara
men
t/oc
ulta
ció
de la
fas
e 1.
(34)
Mot
es d
e te
rres
com
a p
anta
lla v
isua
l des
de
l’acc
és p
rinci
pal.
(35)
Tria
r ad
equa
dam
ent
les
espè
cies
veg
etal
s.
(36)
Elim
inar
i re
vege
tar
les
pist
es m
entr
e av
ança
l'ob
ra.
(4) C
ontr
olar
els
tal
usso
s ar
tific
ials
mitj
ança
nt e
l con
dici
onam
ent
i la
reve
geta
ció
imm
edia
ta
(29)
Efe
ctua
r ta
sque
s re
gula
rs d
e m
ante
nim
ent
i con
serv
ació
de
la v
eget
ació
rep
lant
ada
i l’e
ntor
n.
(37)
Con
side
rar
les
form
es i
geom
orfo
logi
a de
ls t
alus
sos
com
ele
men
t a
trac
tar
en la
res
taur
ació
.
(38)
Dis
seny
de
vola
dure
s es
peci
als
per
aban
dona
r i g
ener
ar t
alus
sos
amb
la m
orfo
logi
a de
sitja
da.
(39)
Ade
quac
ió d
el c
amí p
er n
o ob
stru
ir el
pas
i la
sev
a fu
nció
soc
ial d
’acc
és a
l pai
satg
e.
(40)
Ten
ir cu
ra d
e l'e
ntor
n im
med
iat
a l'e
xplo
taci
ó, n
etej
ar d
e qu
alse
vol r
esid
u qu
e pu
gui a
parè
ixer
.
(41)
Vet
llar
per
una
com
posi
ció
visu
alm
ent
equi
libra
da, i
man
teni
nt e
ls e
lem
ents
met
àl·li
cs.
(42)
Des
man
tella
r to
tes
les
infr
aest
ruct
ures
un
cop
acab
ada
l'ext
racc
ió.
Rest
aura
ció
de l’
àmbi
t
(26)
Dis
seny
de
proj
ecte
de
rest
aura
ció
cont
empl
ant
la c
ompo
sici
ó d’
hàbi
tats
i pr
esèn
cia
d’es
pèci
es
sing
ular
s.
(43)
Dis
seny
ar la
res
taur
ació
de
l’esp
ai a
favo
rint
la c
reac
ió d
’esp
ais
ober
ts i
lliur
es.
(27)
Est
udi d
e le
s di
fere
nts
orie
ntac
ions
, sol
anes
i ob
ague
s, p
er a
tria
r la
veg
etac
ió m
és a
dequ
ada.
(44)
Est
udi d
el r
ecor
regu
t de
ls c
amin
s am
b di
fere
nts
grau
s d'
apro
xim
ació
de
les
nove
s vi
sual
s.
Atm
osf
era
Con
trol
de
maq
uinà
ria
(45)
Rea
litza
ció
de le
s re
visi
ons
pert
inen
ts p
er t
al d
e m
ante
nir
la m
aqui
nària
en
bon
esta
t
(46)
Ass
egur
ar u
n bo
n se
gella
men
t de
la p
orta
pos
terio
r de
ls c
amio
ns.
(47)
Evi
tar
les
sobr
ecàr
regu
es a
l ca
mió
de
tran
spor
t de
mat
èrie
s pr
imer
es o
altr
es m
ater
ials
que
afav
orei
xin
el d
esbo
rdam
ent.
(48)
Man
teni
r en
per
fect
e es
tat
els
mot
ors
de c
ombu
stió
i el
s tu
bs d
'esc
apam
ent
de la
maq
uinà
ria.
Con
trol
de
vola
dure
s i a
ltres
ope
raci
ons:
(22)
Dis
seny
ade
quat
de
la v
olad
ura.
(50)
Man
teni
men
t d'
un r
egis
tre
que
incl
ogui
les
vib
raci
ons
i on
es a
èrie
s m
esur
ades
, le
s cà
rreg
ues
expl
osiv
es u
tilitz
ades
, la
dis
tànc
ia d
e la
vol
adur
a a
les
inst
al·la
cion
s i à
rees
de
pobl
ació
exp
osad
es i
l'àre
a ex
plot
ada.
(51)
Del
imita
ció
del p
erím
etre
impe
dint
l'ac
cés
a pe
rson
es a
liene
s a
l'obr
a.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 556
(29)
Efe
ctua
r ta
sque
s re
gula
rs d
e m
ante
nim
ent
i con
serv
ació
de
la v
eget
ació
rep
lant
ada
i l’e
ntor
n.
Ges
tió i
cont
rol s
obre
el t
rans
port
(52)
Sub
stitu
ció,
qua
n si
gui
poss
ible
, de
l t
rans
port
rod
at a
l'in
terio
r de
la
gra
vera
/ped
rera
per
cint
es t
rans
port
ador
es.
(53)
Con
trol
de
la c
ircul
ació
: Li
mita
r la
vel
ocita
t de
ls v
ehic
les
i maq
uinà
ria p
er l
'inte
rior
del
reci
nte
de l'
expl
otac
ió a
10
km/h
, i a
40
km/h
en
el t
ram
que
va
des
de l'
expl
otac
ió f
ins
a la
car
rete
ra.
(54)
Org
anitz
ar i
optim
itzar
el m
ovim
ent
de la
maq
uinà
ria.
Con
finam
ent
de m
aqui
nària
i m
ater
ial:
(55)
Aïll
amen
t ac
ústic
del
s eq
uips
gen
erad
ors
de s
orol
l.
(56)
Cob
rimen
t de
les
cint
es t
rans
port
ador
es a
mb
lone
s, q
ue e
viti
l’em
issi
ó de
núv
ol d
e po
ls.
(57)
Col
·loca
ció
d'un
a pa
ntal
la e
ntre
el
focu
s em
isso
r de
sor
oll
i el
s pu
nts
a pr
oteg
ir pe
r lim
itar
la
prop
agac
ió a
cúst
ica
i l'o
na a
èria
gen
erad
a pe
r le
s vi
brac
ions
; aq
uest
a m
esur
a su
posa
ade
quar
la
mor
folo
gia
dels
tal
usso
s to
t re
crei
xent
-los
fins
a un
a al
çada
mín
ima
de 2
m i
la r
epob
laci
ó ve
geta
l.
(58)
Cob
rir la
càr
rega
am
b lo
nes
o si
stem
es; q
ue e
vitin
la s
eva
disp
ersi
ó de
par
tícul
es d
e po
ls.
(59)
Rea
litza
r un
man
teni
men
t pe
riòdi
c de
les
vies
d'a
ccés
i ca
min
s le
s ca
rret
eres
de
la x
arxa
vià
ria:
reg
i asp
ersi
ó de
rec
orre
guts
més
fre
qüen
tats
de
form
a di
ària
.
Proc
és:
(60)
Qua
ntifi
caci
ó de
les
em
issi
ons
en t
ots
els
focu
s de
l’e
xplo
taci
ó pe
r ta
l de
det
erm
inar
si
són
nece
ssàr
ies
acci
ons
corr
ecto
res
per
redu
ir-le
s.
(61)
Rea
litza
ció
de c
ampa
nyes
d'in
form
ació
ent
re e
ls e
mpl
eats
per
fom
enta
r l'e
stal
vi e
nerg
ètic
i el
cont
rol d
e le
s em
issi
ons.
Emm
agat
zem
atge
:
(62)
Pol
vorit
zaci
ó am
b ai
gua
els
apila
men
ts p
er e
vita
r di
sper
sió
de p
ols.
(63)
Rec
obrim
ent
amb
lone
s el
s ap
ilam
ents
de
mat
eria
l més
fi q
uan
les
cond
icio
ns m
eteo
rolò
giqu
es
sigu
in a
dver
ses.
(64)
Con
tenc
ió d
e l'a
lçad
a de
les
pile
s de
mat
eria
l.
11.2
Iden
tific
ació
de
les
mes
ures
com
pens
atòr
ies
per
la m
illor
a de
l m
edi
ambi
ent
i la
sens
ibili
tzac
ió d
e la
pob
laci
ó
Com
issi
ó m
ixta
de
segu
imen
t de
l’a
ctiv
itat
form
ada
per
repr
esen
tant
s i
tècn
ics
de l
’em
pres
a
expl
otad
ora
del r
ecur
s, r
epre
sent
ants
de
l’Aju
ntam
ent
i de
la c
iuta
dani
a.
La d
ispo
sici
ó d'
un p
roce
dim
ent
form
al p
er r
egis
trar
les
dem
ande
s pú
bliq
ues,
aix
í com
les
resp
oste
s i
solu
cion
s po
ssib
les.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 557
La p
rese
ntac
ió d
els
treb
alls
, i
evol
ució
de
mes
ures
pre
vent
ives
i c
orre
ctor
es a
gru
ps i
col
·lect
ius
loca
ls in
tere
ssat
s en
l'ac
tivita
t i l
'ent
orn
per
faci
litar
el c
onei
xem
ent
del f
unci
onam
ent
i gar
antir
-ne
la t
rans
parè
ncia
de
la s
eva
gest
ió.
Obe
rtur
a de
l’e
spai
a a
ctiv
itats
con
cret
es i
esd
even
imen
ts e
n di
es d
e ca
p de
set
man
a en
què
l’act
ivita
t re
sta
tanc
ada
com
a e
spai
púb
lic o
n de
senv
olup
ar a
ctiv
itats
esp
ortiv
es o
cul
tura
ls (s
empr
e
en z
ones
seg
ures
for
a de
ls f
ront
s d’
expl
otac
ió).
Educ
ació
am
bien
tal
a la
ped
rera
i v
isite
s gu
iade
s a
grup
s es
cola
rs o
veï
nals
com
a e
ina
de
cons
cien
ciac
ió d
e l’i
mpa
cte
gene
rat
pel c
onju
nt d
e la
soc
ieta
t, i
la im
port
ànci
a de
pro
tegi
r el
med
i
ambi
ent.
11.3
Val
orac
ió d
e l’e
ficàc
ia d
e le
s m
esur
es c
orre
ctor
es p
ropo
sade
s
Impa
cte
gene
rat
Mes
ures
cor
rect
ores
Fa
se d
e pr
ojec
te
Gra
u d’
efic
àcia
Sòl
Eros
ió
(1) (
2) (4
) Ex
ecuc
ió
Mitj
à
Deg
rada
ció
(3) (
4)
Exec
ució
M
itjà
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
(5) (
6)
Exec
ució
A
lt
Aig
ües
subt
errà
nies
Dep
ress
ió c
apac
itat
dels
cur
sos
(7)
Exec
ució
A
lt
Alte
raci
ó pe
rfils
de
dren
atge
(8
) (9)
Ex
ecuc
ió /
Rest
aura
ció
Mitj
à
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
(5)
Exec
ució
A
lt
Aig
ües
supe
rfic
ials
Aug
men
t cà
rreg
a sò
lida
(10)
(1)
Exec
ució
A
lt
Alte
raci
ó rè
gim
hid
rolò
gic
(7)
Exec
ució
A
lt
Con
tam
inac
ió q
uím
ica
(5) (
6) (1
1)
Exec
ució
A
lt
Faun
a
Dis
min
ució
con
nect
ivita
t te
rrito
rial
(12)
(13)
(14)
Ex
ecuc
ió
Mitj
à
Pèrd
ua d
’hàb
itats
nat
ural
s (1
4) (1
5)
Exec
ució
/ Re
stau
raci
ó A
lt
Emig
raci
ó fa
una
(13)
(14
) (1
5) (
16)
(17)
(3)
(20)
(21)
(22)
Exec
ució
M
itjà
Afe
ctac
ió a
us r
epin
yaire
s (1
6) (1
8) (3
) (20
) (21
) (22
) Ex
ecuc
ió
Mitj
à
Afe
ctac
ió f
auna
pro
tegi
da
(16)
(17)
(3) (
20) (
21) (
22)
Exec
ució
M
itjà
Risc
atr
opel
lam
ent
(3)
Exec
ució
Ba
ix
Alte
raci
ó ci
cle
biol
ògic
(1
9) (2
0) (2
1) (2
2)
Exec
ució
M
itjà
Veg
etac
ió
Dis
min
ució
tra
nspi
raci
ó de
ful
les
(23)
Ex
ecuc
ió
Mitj
à
Pèrd
ua s
ubst
rat
edàf
ic
(2)
Exec
ució
M
itja
Pèrd
ua d
e co
mun
itats
(2
4) (2
5) (2
6) (2
8)
Exec
ució
/ Re
stau
raci
ó A
lt
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 558
Impa
cte
gene
rat
Mes
ures
cor
rect
ores
Fa
se d
e pr
ojec
te
Gra
u d’
efic
àcia
Pèrd
ua c
ober
tura
veg
etal
(1
2) (2
3) (2
7) (2
8) (2
9)
Exec
ució
/ Re
stau
raci
ó A
lt
Risc
os in
duïts
Ines
tabi
litat
del
ter
reny
(3
0) (3
1)
Exec
ució
A
lt
Avi
ngud
es
(1) (
10) (
4)
Exec
ució
A
lt
Des
pren
imen
ts
(31)
Ex
ecuc
ió
Mitj
à
Mol
èstie
s en
edi
ficac
ions
veï
nes
(31)
(32)
Ex
ecuc
ió
Alt
Pais
atge
i pa
trim
oni
Con
tras
t de
col
ors
(12)
(33
) (3
4) (
35)
(36)
(4)
(29)
(40)
(41)
(42)
(27)
Exec
ució
/ Re
stau
raci
ó Ba
ix /
Alt
Tren
cam
ent
de lí
nia
d’ho
ritzó
(3
3) (3
7)
Exec
ució
Ba
ix
Apa
rició
de
línie
s re
ctes
i a
paric
ió d
e
form
es g
eom
ètriq
ues
(12)
(33)
(34)
(37)
(38)
(43)
Ex
ecuc
ió /
Rest
aura
ció
Baix
/ A
lt
Mod
ifica
ció
de le
s fo
rmes
nat
ural
s de
relle
u
(12)
(33)
(34)
(37)
(43)
Ex
ecuc
ió /
Rest
aura
ció
Mitj
à / A
lt
Obe
rtur
a d’
espa
is
i pè
rdua
de
vege
taci
ó
(12)
(33
) (3
4) (
35)
(36)
(4)
(29)
(27)
Exec
ució
/ Re
stau
raci
ó M
itjà
/ Alt
Acu
mul
ació
de
resi
dus
(40)
(42)
Ex
ecuc
ió
Alt
Intr
usió
vis
ual d
’ele
men
ts a
rtifi
cial
s (1
2) (
33)
(34)
(35
) (3
6) (
37
(38)
(40)
(41)
(42)
(43)
(27)
Exec
ució
M
itjà
Atm
osfe
ra
Emis
sió
de p
artíc
ules
en
susp
ensi
ó i
núvo
ls d
e po
ls
(45)
(46)
(47)
(22)
(29)
(52)
(53)
(54)
(56)
(58)
(59)
(60)
(61)
(62)
(64)
Exec
ució
M
itjà
Emis
sió
de s
orol
ls
(45)
(48)
(22)
(50)
(52)
(53)
(54)
(55)
(57)
(60)
Exec
ució
M
itjà
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 559
12PL
A D
E V
IGIL
ÀN
CIA
AM
BIEN
TAL
El s
egui
men
t am
bien
tal
es p
reve
u a
dife
rent
s ni
vells
per
tal
de
pode
r co
ntro
lar
tots
els
vec
tors
sens
ible
s a
la p
ossi
ble
afec
taci
ó de
l med
i. En
gen
eral
s’h
aurà
de
vetll
ar p
el c
ompl
imen
t de
la d
iver
sa
norm
ativ
a am
bien
tal a
ten
ir en
com
pte
dura
nt l’
exec
ució
de
l’obr
a, i
en e
l con
trol
per
la q
ualit
at d
el
med
i, ai
xí c
om q
uals
evol
ano
mal
ia o
impr
evis
t qu
e se
’n p
ogué
s de
rivar
, i e
n da
rrer
a in
stàn
cia,
vet
llar
pel c
ompl
imen
t de
les
mes
ures
cor
rect
ores
de
l’im
pact
e am
bien
tal g
ener
at p
er l’
activ
itat.
1. V
igilà
ncia
en
flora
i fa
una:
2. V
igilà
ncia
acú
stic
a
3. V
igilà
ncia
de
la q
ualit
at d
e l’a
igua
4. V
igilà
ncia
de
la q
ualit
at d
el s
òl
5. V
igilà
ncia
de
les
emis
sion
s at
mos
fèriq
ues
6. V
igilà
ncia
de
resi
dus
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 660
13PR
OJE
CTE
DE
REST
AU
RAC
IÓ
13.1
Obj
ectiu
s de
l pro
ject
e de
res
taur
ació
El p
roje
cte
de r
esta
urac
ió t
é pe
r ob
ject
iu la
rec
uper
ació
de
la q
ualit
at a
mbi
enta
l de
l’em
plaç
amen
t
de l
’act
ivita
t ex
trac
tiva.
Aqu
est
proc
és e
s fix
a en
la
recu
pera
ció
de l
a m
orfo
logi
a de
l’e
spai
, la
pote
ncia
ció
dels
hàb
itats
pro
pis
de l’
espa
i com
a e
lem
ent
de b
iodi
vers
itat
i bas
e pe
r la
pre
sènc
ia d
e
faun
a, c
ontr
ol d
e l’e
rosi
ó, i
en d
arre
r te
rme,
una
res
taur
ació
des
del
pun
t de
vis
ta p
aisa
tgís
tic i
ús
soci
al.
13.2
Alte
rnat
ives
con
side
rade
s
El p
roje
cte
de r
esta
urac
ió p
reve
u la
res
tituc
ió d
e la
veg
etac
ió p
ròpi
a de
la z
ona
en la
qua
l es
trob
a
l’act
uaci
ó, a
mb
la i
ncor
pora
ció
del
subs
trat
adi
ent
pel
seu
dese
nvol
upam
ent
i la
min
imitz
ació
de
l’im
pact
e ge
nera
t co
m a
res
ulta
t de
la m
odifi
caci
ó de
l rel
leu.
No
es p
reve
u la
res
tituc
ió d
e l’e
stat
orig
inal
deg
ut a
la d
ificu
ltat
tècn
ica
i la
falta
de
disp
onib
ilita
t de
terr
es i
mat
eria
l ad
equa
t. A
ixí
es t
reba
lla s
ota
el p
rinci
pi d
e re
cupe
raci
ó d’
un p
erfil
ade
quat
per
l’esp
ai, e
n co
nson
ànci
a am
b el
rel
leu
de l’
ento
rn.
Alt
ern
ativ
a I
Es p
reve
u la
rec
uper
ació
de
l’esp
ai a
mb
un t
ract
amen
t ho
mog
eni.
Es p
reve
uen
uns
talu
ssos
de
pend
ent
ento
rn
el
1:1
per
tal
de
pode
r as
solir
la
co
ta
màx
ima
d’ex
plot
ació
, as
segu
rant
un
reco
brim
ent
tota
l de
l’à
mbi
t. E
ls t
alus
sos
es t
renq
uen
amb
dife
rent
s be
rmes
per
tal
de
dism
inui
r
l’efe
cte
eros
iu.
Alt
ern
ativ
a II
Es p
reve
u un
tra
ctam
ent
dife
renc
iat
de l
’esp
ai a
rec
uper
ar.
Els
talu
ssos
de
terr
a no
ass
olei
xen
de
form
a co
ntin
ua f
ins
a la
cot
a m
àxim
a d’
expl
otac
ió.
En a
ques
ts p
unts
més
ele
vats
es
prev
eu d
eixa
r
pres
ènci
a de
l’a
flora
men
t ro
cós,
sim
ilar
a l’e
stat
pre
vi,
inco
rpor
ant
fran
ges
de t
erre
s i
acab
amen
t
del p
erfil
roc
ós ir
regu
lar,
per
fac
ilita
r la
rec
uper
ació
de
la v
eget
ació
prò
pia
dels
am
bien
ts r
upíc
oles
.
Es p
reve
uen
talu
ssos
més
sua
us a
la r
esta
de
zone
s am
b un
a m
ajor
est
abili
tat,
don
at q
ue e
l pen
dent
es s
itua
ento
rn a
l 2:1
.
Co
mp
arat
iva
A
ltern
attiv
a I
Alte
rnat
iva
II
Vol
um t
erre
s ap
orta
des
1.51
8.58
9 m
3 2.
239.
046
m3
Pend
ent
talu
ssos
1:
1 2:
1
Esta
bilit
at /
risc
eros
ió
Baix
a / M
olt
alt
Alta
/ Ba
ix
Inte
grac
ió p
aisa
tgís
tica
Mitj
à (d
ificu
ltat
per
fixar
cob
erta
veg
etal
) A
lt
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 661
13.3
Proc
és a
seg
uir:
Res
taur
ació
inte
grad
a a
l’exp
lota
ció
El p
roje
cte
es p
reve
u de
senv
olup
ar d
e fo
rma
inte
grad
a a
l’exp
lota
ció.
L’o
bjec
tiu é
s po
der
treb
alla
r
amb
un l
ímit
d’in
ici
de l
es t
asqu
es d
e re
stau
raci
ó de
5 a
nys.
De
man
era
que
no t
an s
ols
es
rest
aura
rà a
mes
ura
que
es v
agi
expl
otan
t el
rec
urs
en l
a su
cces
sió
de f
ases
, si
no
que
s’an
irà
rest
aura
nt e
n pa
ral·l
el a
l’ex
plot
ació
d’u
na m
atei
xa f
ase.
Aqu
est
fet
és d
egut
a q
ue la
tem
pora
litat
de le
s fa
ses
és m
assa
ele
vada
, i g
ràci
es a
que
l’ex
plot
ació
es
fa e
n fo
rma
de v
enta
ll se
nse
obst
ruir
els
acce
ssos
a le
s se
güen
ts f
ases
, és
com
patib
le e
l tre
ball
en p
aral
·lel d
’exp
lota
ció
i res
taur
ació
.
La s
uper
posi
ció
de l
a fa
se 1
i f
ase
3, c
ompo
rta
a no
pod
er r
esta
urar
la
tota
litat
de
la f
ase
1 de
form
a de
finiti
va f
ins
que
no e
s fin
alitz
in e
ls t
reba
lls d
e la
fas
e 3.
Dad
es d
e le
s fa
ses
de
rest
aura
ció
: su
per
fíci
e, v
olu
ms,
du
rad
a ap
roxi
mad
a d
e tr
ebal
ls
FASE
SU
PERF
ICIE
(m2 )
VO
LUM
TER
RES
(m3 )
INIC
I DE
TREB
ALL
S
FI D
E TR
EBA
LLS
1 72
.362
2.
600.
657
5 12
2 38
.125
1.
255.
046
16
18
3 65
.770
1.
566.
685
23
27
TOTA
L 15
1.47
3,2
2.20
0.00
0
*La
fase
1 i
3 es
sob
repo
sen
en 2
4.77
1 m
2 . Aqu
esta
sup
erfíc
ie e
s re
stau
ra d
uran
t la
fas
e 3.
Fase
1
Rest
aura
ció
banc
ades
del
fro
nt d
’exp
lota
ció
de f
orm
a in
tegr
ada
a la
mat
eixa
exp
lota
ció,
i fix
ació
de
vege
taci
ó pr
òpia
de
sole
ll ca
lcar
i.
Terr
aple
nat
a la
ber
ma
més
bai
xa a
mb
pend
ent
1:1
i hid
rose
mbr
a.
Fase
2
Rest
aura
ció
de le
s du
es b
anca
des
més
alte
s de
l fro
nt d
’exp
lota
ció
de f
orm
a in
tegr
ada
a la
mat
eixa
expl
otac
ió, i
fix
ació
de
vege
taci
ó pr
òpia
de
sole
ll ca
lcar
i.
Terr
aple
nat
de la
res
ta d
e l’à
mbi
t am
b ta
luss
os d
e pe
nden
t 2:
1 i r
eveg
etac
ió d
efin
itiva
.
Terr
aple
nat
de t
rans
cisi
ó en
tre
la f
ase
1 i 2
am
b pe
nden
t 1:
1 i h
idro
sem
bra.
Fase
3 i
clau
sura
Terr
aple
nat
del c
onju
nt d
e l’à
mbi
t am
b ta
luss
os d
e pe
nden
t 2:
1 i r
eveg
etac
ió d
efin
itiva
.
Terr
aple
nat
de l’
espa
i res
tant
de
la f
ase
1 am
b ta
luss
os d
e pe
nden
t 2:
1 i r
eveg
etac
ió d
efin
itiva
.
Rest
aura
ció
de b
asse
s de
lam
inac
ió i
impe
rmea
bilit
zaci
ó am
b ar
gile
s
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 662
13.4
Rest
aura
ció
mor
folò
gica
i co
ntro
l de
l’ero
sió
El p
rocé
s de
res
taur
ació
de
l’esp
ai n
o pe
rmet
tèc
nica
men
t la
rec
uper
ació
est
ricta
del
rel
leu
i
orog
rafia
inic
ial,
dona
t qu
e no
es
pot
asso
lir u
na e
stab
ilita
t su
ficie
nt d
el t
erre
ny a
par
tir d
e m
ater
ials
de r
eblim
ent.
Act
ualm
ent
apar
eix
una
cons
ecuc
ió d
e di
fere
nts
pend
ents
, pe
rò e
n ge
nera
l es
situ
a en
torn
a 1
:1 o
més
.
Es p
lant
eja
el r
eblim
ent
del
terr
eny
amb
terr
es,
form
ant
talu
ssos
am
b pe
nden
ts 2
:1,
tot
i qu
e en
algu
n pu
nt c
oncr
et p
ugui
aug
men
tar.
Aqu
est
pend
ent
afav
orei
x un
a es
tabi
litat
de
per
si,
faci
litan
t
que
el p
rocé
s de
rec
uper
ació
de
la v
eget
ació
sig
ui a
mb
més
gar
antie
s, e
vita
nt p
roce
ssos
de
degr
adac
ió, t
rans
port
de
sedi
men
ts i
pèrd
ua d
’est
ruct
ura
del s
òl.
13.5
Prop
osta
de
reve
geta
ció
i tra
ctam
ent
del s
òl
Don
at q
ue e
l pen
dent
màx
im n
o és
gai
re e
leva
t (2
/1)
i es
prev
eu c
rear
un
sòl d
e qu
alita
t i r
egar
les
plan
tes
quan
co
nvin
gui
dura
nt
les
dues
te
mpo
rade
s (d
os
estiu
s)
post
erio
rs
a la
pl
anta
ció,
cons
ider
ant
que
amb
la v
eget
ació
que
es
plan
tarà
i a
mb
la q
ue n
aixe
rà d
e fo
rma
espo
ntàn
ia n
’hi
haur
à pr
ou p
er e
vita
r l’e
rosi
ó.
El s
ubst
rat
esta
rà f
orm
at p
er u
na a
port
ació
de
terr
es, d
el q
uè e
ls 5
0 cm
sup
erio
r ha
de
cont
enir
una
gran
ulom
etria
adi
ent,
sen
se p
edre
gosi
tat
supe
rfic
ial,
i el
s 25
cm
sup
erio
rs,
han
de c
onte
nir
un
elev
at p
erce
ntat
ge d
e m
atèr
ia o
rgàn
ica.
Pod
en s
er h
oritz
ons
orgà
nics
pro
cede
nts
del
deca
pats
i
emm
agat
zem
ats
com
aco
pis
dura
nt l
’exp
lota
ció,
o p
oden
pro
veni
r de
l’e
xter
ior,
ja
sigu
i an
tics
cam
ps d
e co
nreu
, o
barr
eja
amb
com
post
pro
vine
nt d
e pl
ante
s de
com
post
atge
de
depu
rado
res
o
de d
ipòs
its d
e re
sidu
s or
gàni
cs.
Es p
ropo
sa q
ue la
div
ersi
tat
de p
lant
es s
igui
alta
i pl
anta
r ta
nt v
eget
als
de c
reix
emen
t rà
pid
prop
is
de le
s pr
imer
es e
tape
s de
l pro
cés
natu
ral d
e su
cces
sió
que
té ll
oc d
espr
és d
’una
per
torb
ació
, co
m
plan
tes
de c
reix
emen
t m
és le
nt p
ròpi
es d
’eta
pes
més
ava
nçad
es d
’aqu
est
proc
és.
La r
eveg
etac
ió a
mb
herb
es i
mat
es e
s pr
opos
a qu
e es
fac
i, se
mpr
e qu
e es
pug
ui,
pel m
ètod
e de
la
hidr
osem
bra.
La
rest
a de
tip
us d
e pl
ante
s se
ran
plan
tade
s, e
n ge
nera
l, en
for
ma
de p
lanç
ó.
Qua
n es
con
side
ri es
caie
nt p
er le
s se
ves
petit
es d
imen
sion
s, e
ls a
rbre
s i e
ls a
rbus
tos
sera
n pr
oteg
its
amb
un t
ub d
e pl
àstic
.
Llis
tat
esp
ècie
s zo
na
1: A
mb
ien
t ru
píc
ola
Es v
ol p
oten
ciar
la
recu
pera
ció
i ex
tens
ió d
els
ambi
ents
i e
spai
s ru
píco
les
que
ja a
pare
ixen
en
l’act
aulit
at e
n el
s pu
nts
més
alt
del C
olle
t de
l Bru
c. A
ixí,
es g
ener
a un
am
bien
t fa
vora
ble
a le
s au
s
rapi
nyai
res
i se
nsib
les
tals
com
el
duc,
àlig
a cu
abar
rada
, as
tor,
alig
ot,
entr
e al
tres
. Ta
mbé
pot
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 663
esde
veni
r un
hàb
itat
prim
ordi
al p
er l
a re
cupe
raci
ó de
det
erm
inad
es e
spèc
ies
de r
èptil
s ta
ls c
om la
sarg
anta
na
L’es
pai d
óna
cont
inuï
tat
al m
atei
x hà
bita
t ex
iste
nt i
iden
tific
at c
om a
622
0 Pr
ats
med
iterr
anis
ric
s en
anua
ls,
basò
fils
(The
ro-B
rach
ypod
ieta
lia).
Alg
unes
de
le
s pl
ante
s id
entif
icad
es
a re
cupe
rar
prov
indr
an d
e la
rep
lant
ació
d’a
cord
am
b la
mes
ura
(25)
, do
nat
que
no e
xist
eix
disp
onib
ilita
t de
llavo
r.
Llis
tat
esp
ècie
s zo
na
2: P
rats
med
iter
ran
is
Es v
ol r
ecup
erar
esp
ais
ober
ts a
mb
vege
taci
ó ca
ract
eritz
ada
per
plan
tes
anua
ls i
gra
mín
ies
en
com
bina
ció
amb
altr
es e
spèc
ies
arbu
stiv
es,
a fi
de f
acili
tar
una
hete
rogè
nia
en l
a co
mpo
sici
ó de
ls
espa
is, q
ue s
ón m
ajor
itària
men
t ar
brat
s.
Les
zone
s ob
erte
s só
n un
esp
ai d
’ele
vat
inte
rès
faun
ístic
, ac
cent
uat
en l
a lín
ia d
e co
ntac
te e
ntre
espa
is o
bert
s i m
asse
s fo
rest
als,
ja q
ue p
erm
et la
pre
sènc
ia d
e m
olte
s es
pèci
es q
ue r
eque
reix
en d
els
dos
ambi
ents
, com
a a
limen
taci
ó i c
om a
ref
ugi r
espe
ctiv
amen
t.
És u
n es
pai
que
pote
ncia
lmen
t ac
ull
mol
ta b
iodi
vers
itat
per
la g
ran
varie
tat
d’in
vert
ebra
ts q
ue
apar
eixe
n en
aqu
este
s àr
ees,
pro
cura
nt f
omen
tar
les
espè
cies
iden
tific
ades
en
apar
tats
ant
erio
rs d
el
docu
men
t, t
als
com
gra
èlls
ia (G
rael
lsia
isabe
lae)
Iola
na io
las
, sal
tam
artí
d’ab
ella
tge.
L’es
pai d
óna
cont
inuï
tat
al m
atei
x hà
bita
t ex
iste
nt i
iden
tific
at c
om a
622
0 Pr
ats
med
iterr
anis
ric
s en
anua
ls, b
asòf
ils (T
hero
-Bra
chyp
odie
talia
) am
b un
a pr
esèn
cia
més
ele
vada
de
mat
olla
rs i
fena
ssar
s.
Llis
tat
esp
ècie
s zo
na
3: A
lzin
ar m
edit
erra
ni
A la
zon
a oe
st d
e l’à
mbi
t es
vol
rec
uper
ar la
com
unita
t fo
rmad
a pe
r la
pre
sènc
ia d
’alz
ina
i pin
assa
,
crea
nt u
na f
orm
ació
arb
rada
que
don
i con
tinuï
tat
a la
veg
etac
ió q
ue a
pare
ix a
l’en
torn
de
la r
iera
actu
alm
ent.
Es g
ener
arà
una
tran
sici
ó ca
p a
espa
is o
bert
s oc
upat
s pe
r pr
ats
med
iterr
anis
.
Llis
tat
esp
ècie
s zo
na
4: R
ou
red
a m
edit
errà
nia
A la
zon
a es
t de
l’àm
bit
es v
ol r
ecup
erar
la c
omun
itat
form
ada
per
la p
resè
ncia
de
rour
e i p
inas
sa,
crea
nt u
na f
orm
ació
arb
rada
que
don
i con
tinuï
tat
a la
veg
etac
ió q
ue a
pare
ix a
ctua
lmen
t.
Es g
ener
arà
una
tran
sici
ó ca
p a
espa
is o
bert
s oc
upat
s pe
r pr
ats
med
iterr
anis
.
13.6
Rest
aura
ció
del s
iste
ma
hídr
ic, d
rena
tges
sup
erfic
ials
i m
asse
s d’
aigu
a
El s
iste
ma
hídr
ic e
s re
cupe
rarà
a t
ravé
s de
don
ar c
ontin
uïta
t a
les
rase
s ex
iste
nts
a l’e
ntor
n pe
r ta
l
de q
ue n
o es
veg
in in
terr
ompu
des.
Tot
es e
lles
esde
vene
n vi
es d
e de
sguà
s m
és q
ue c
urso
s d’
aigu
a
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 664
perm
anen
ts.
Es p
lant
eja
un s
iste
ma
de r
ecol
lides
d’a
igua
a t
ravé
s de
cun
etes
nat
ural
s ex
cava
des
en
roca
o e
n te
rren
y to
u pe
r di
rigir
les
esco
rren
ties
a le
s ba
sses
de
lam
inac
ió.
Aqu
este
s ba
sses
ser
an im
perm
eabi
litza
des
amb
una
capa
d’a
rgile
s, i
es n
atur
alitz
arà
la s
eva
form
a,
a tr
avés
de
form
es c
urvi
línie
s i u
n gr
adie
nt s
uau
en la
pro
fund
itat.
La
func
ió s
erà
reco
llir
les
aigü
es
d’es
corr
entiu
a f
i de
cre
ar m
asse
s d’
aigu
a o
punt
s m
és h
umits
, co
m a
esp
ai d
ifere
ncia
t qu
e
afav
orei
xi la
fau
na d
e la
zon
a.
13.7
Pote
ncia
r la
col
onitz
ació
per
esp
ècie
s d’
aus
sens
ible
s i v
ulne
rabl
es
Au
s ra
pin
yair
es
La m
ajor
ia d
’esp
ècie
s d’
aus
rapi
nyar
ies
apro
fiten
els
esp
ais
roco
sos
per
fer
els
nius
. En
aqu
ests
espa
is h
i tro
ben
cavi
tats
o p
etits
sor
tints
pla
ners
. En
tre
aque
stes
esp
ècie
s de
staq
uen
a la
zon
a co
m
a es
pèci
es p
oten
cial
s el
duc
, l’à
liga
cuab
arra
da i
mar
cenc
a, e
l fal
có p
eleg
rí, l’
asto
r o
l’alig
ot.
Per
pote
ncia
r la
re
cupe
raci
ó d’
aque
stes
es
pèci
es
i qu
e no
s’
han
pogu
t lo
calit
zar
a l’à
mbi
t
d’ex
plot
ació
aix
í com
el s
eu e
ntor
n co
ntig
u, e
s m
antin
drà
i tra
ctar
à le
s be
rmes
roc
oses
a le
s co
tes
més
altr
es d
e l’e
xplo
taci
ó, p
er o
ferir
esp
ais
amb
visi
bilit
at s
obre
l’en
torn
i al
luny
at d
e pe
rtor
baci
ons
o fr
eqüe
ntac
ió e
n l’e
spai
.
Per
pode
r co
mpl
emen
tar
l’arr
ibad
a i m
ante
nim
ent
d’aq
uest
es e
spèc
ies
a la
zon
a, e
s re
quer
eix
que
a
més
de
l’esp
ai d
e ni
dific
ació
, di
spos
in d
’alim
enta
ció.
Aqu
est
és l
’obj
ectiu
pel
qua
l s’
iden
tific
a un
a
zona
des
tinad
a a
prat
s m
edite
rran
is,
on e
s pu
guin
int
rodu
ir pe
tits
mam
ífers
com
el
coni
ll, o
rat
olí
de b
osc,
i es
devé
l’es
pai i
doni
per
la c
aça
d’aq
uest
es a
us p
er la
bon
a vi
sibi
litat
.
Alt
res
aus
ben
efic
iats
pel
dis
sen
y fi
nal
Altr
es e
spèc
ies
d’oc
ells
pro
tegi
ts e
n le
s zo
nes
ZEPA
es
veue
n af
avor
its p
er l
a pr
opos
ta d
’esp
ais
ober
ts e
n co
mbi
naci
ó de
mas
ses
fore
stal
s.
- C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus
Enga
nyap
asto
rs:
Nid
ifica
en
bosc
os a
mb
sota
bosc
pro
p de
con
reus
o
espa
is o
bert
s.
- Alc
edo
atth
is Bl
auet
: Nid
ifica
en
talu
ssos
ter
roso
s on
exc
ava
una
gale
ria p
rofu
nda
- Ant
hus
cam
pest
ris T
roba
t: H
abita
en
terr
enys
obe
rts,
esp
ecia
lmen
t co
nreu
s.
- Sy
lvia
und
ata
Talla
reta
cua
llarg
a: N
idifi
ca e
ntre
gar
rigue
s, a
les
zone
s de
veg
etac
ió e
spon
eros
a de
tipus
med
iterr
ani,
així
com
a le
s pl
ante
s i a
ls c
onre
us s
ecs.
- Em
beriz
a ho
rtul
ana
Hor
tolà
: H
abita
en
zone
s m
unta
nyen
ques
obe
rtes
, am
b ar
bres
i a
rbus
ts
disp
erso
s, q
ue e
stig
uin
envo
ltade
s de
vin
yes,
cam
ps ll
aura
ts o
pra
ts.
13.8
Rest
aura
ció
de l’
ús s
ocia
l i a
ccés
a l’
espa
i
El p
roje
cte
de r
esta
urac
ió p
osa
espe
cial
ate
nció
en
dos
elem
ents
que
es
cons
ider
en p
rimor
dial
s en
la
recu
pera
ció
de l
a fu
nció
soc
ial
del
pais
atge
com
ele
men
t de
gau
di i
gen
erad
or d
e be
nest
ar:
No
gene
rar
estr
idèn
cies
pai
satg
ístiq
ues,
i fa
cilit
at d
’acc
és.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 665
Resp
ecte
el
prim
er p
unt,
es
plan
teja
el
proj
ecte
de
rest
aura
ció
com
la
cont
ribuc
ió a
res
taur
ar u
na
imat
ge a
mb
conn
exio
ns a
mb
l’ent
orn
i am
b l’e
stat
inic
ial,
dona
nt p
er a
ccep
tada
la li
mita
ció
tècn
ica
de n
o po
der
recu
pera
r l’o
rogr
afia
i m
orfo
logi
a in
icia
l. Es
vol
don
ar e
nlla
ç en
tre
les
zone
s ro
cose
s i
els
espa
is a
mb
una
vege
taci
ó ba
ixa
i obe
rta,
dife
renc
iada
del
s bo
scos
d’a
lzin
a qu
e ap
arei
xen
en e
ls
sòls
àci
ds d
e l’e
spai
PEI
N.
Per
altr
a ba
nda,
es
treb
alla
mol
t co
ncre
tam
ent
en c
erca
r la
mill
or s
oluc
ió e
n ap
orta
r ac
cess
ibili
tat
a
trav
és d
e la
xar
xa d
e ca
min
s, a
mb
pend
ents
sua
us i
reco
rreg
uts
que
apor
tin u
na a
rtifi
cial
itzac
ió e
n
la s
eva
form
a i c
onte
xt.
Es s
egue
ix d
onan
t tr
ebal
lant
en
la c
ontin
uïta
t i p
erm
anèn
cia
del c
amí q
ue
creu
a l’à
mbi
t d’
expl
otac
ió i
que
con
duei
x fin
s a
Can
Sot
eres
i a
l m
atei
x te
mps
, s’
apor
ta u
n no
u
enlla
ç do
nant
con
tinuï
tat
al c
amí d
e no
va o
bert
ura
requ
erit
per
l’exp
lota
ció.
Aqu
est
cam
í rec
uper
a
un e
nlla
ç ac
tual
men
t pe
rdut
, co
m e
ra e
l ca
mí
de l
’ant
iga
expl
otac
ió d
e ca
lç.
No
segu
eix
el m
atei
x
traç
at e
stric
te, p
erò
si q
ue d
óna
conn
exió
ent
re e
ls m
atei
xos
punt
s.
L’ac
cess
ibili
tat
tam
bé e
s re
fere
ix a
la
capa
cita
t pe
r oc
upar
l’e
spai
, i
no s
er u
n si
mpl
e llo
c de
pas
.
Aqu
est
és u
n de
ls r
efer
ents
que
es
busc
a qu
an e
s pl
ante
gen
dive
rses
suc
cess
ions
d’e
spla
nade
s al
llarg
del
s di
vers
os r
ecor
regu
ts. A
ques
ts e
s tr
oben
en
espa
is a
mb
bona
vis
ibili
tat
resp
ecte
l’en
torn
i el
conj
unt
de l
’esp
ai,
sem
pre
proc
uran
t of
erir
unes
vis
uals
tre
ncad
es s
obre
l’e
spai
roc
ós.
Per
una
band
a, p
er e
vita
r un
pes
esp
ecífi
c el
evat
en
l’esc
enar
i pr
oper
, i
en s
egon
llo
c, p
er e
vita
r un
inci
dènc
ia e
leva
da s
obre
un
poss
ible
esp
ai a
mb
nius
d’a
us s
ensi
bles
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 666
14C
ON
CLU
SIO
NS
DE
L’ES
TUD
I Es
pro
ject
a un
a ac
tivita
t d’
expl
otac
ió i
extr
acci
ó de
ped
ra c
alcà
ria a
la z
ona
del C
oll d
el B
ruc.
L’e
spai
es c
arac
terit
za p
er l
a su
cces
sió
de c
aren
es i
apè
ndix
s qu
e s’
enca
valq
uen
amb
un r
elle
u m
arca
t.
Dis
posa
de
varie
tat
en l
es f
orm
acio
ns f
ores
tals
que
pre
sent
a en
tre
mas
ses
arbr
ades
, br
olle
s de
pi
blan
c, à
rees
arb
ustiv
es a
mb
espè
cies
prò
pies
de
clim
a m
edite
rran
i, i
hàbi
tats
ass
ocia
ts a
sol
ells
calc
aris
.
Les
mas
ses
arbr
ades
pre
sent
en d
iver
sita
t de
for
mes
en
la s
eva
mad
ures
a i d
esen
volu
pam
ent
del s
eu
esta
t, d
epen
ent
de l’
encl
avam
ent,
orie
ntac
ió i
prof
undi
tat
de s
òl. A
les
obag
ues
situ
ades
a l’
oest
de
l’àm
bit
apar
eix
una
alzi
nar
amb
pres
ènci
a de
pin
assa
, am
b bo
n es
tat
de d
esen
volu
pam
ent,
men
tre
que
a la
par
t ce
ntra
l i
est
de l
a zo
na,
dom
ina
el p
i bl
anc
junt
amen
t am
b ro
ure
i al
gun
peu
de
pina
ssa
Els
tret
s m
és s
igni
ficat
ius
pais
atgí
stic
amen
t qu
e ap
arei
xen
a la
zon
a, é
s el
dom
ini
que
té s
obre
l’esc
enar
i el
con
junt
de
la m
unta
nya
de M
onts
erra
t, e
lem
ent
sing
ular
am
b un
a re
pres
enta
ció
cultu
ral,
iden
titàr
ia i
soci
al m
olt
fort
a i a
rrel
ada.
La v
isib
ilita
t de
l’es
pai d
es d
e pu
nts
freq
üent
ats
de l’
ento
rn é
s ba
ixa,
tot
i qu
e el
mas
sís
a ex
plot
ar
en l
a fa
se 1
és
l’ele
men
t m
és d
esta
cat.
Mal
grat
aix
ò, e
ls f
ront
s d’
expl
otac
ió r
esul
tant
s pr
esen
ten
una
baix
a vi
sibi
litat
per
l’e
mm
asca
ram
ent
de l
a pr
òpia
oro
graf
ia,
amb
una
ocul
taci
ó gr
àcie
s a
la
succ
essi
ó de
pet
ites
care
nes.
Es p
reve
u l’e
xplo
taci
ó d’
un e
spai
seg
uint
la s
ucce
ssió
de
dive
rses
esp
lana
des,
que
es
dife
renc
ien
en
les
tres
fas
es.
S’in
icie
n el
s tr
ebal
ls p
er la
zon
a ce
ntra
l, ap
rofit
ant
un f
ront
d’e
xplo
taci
ó pr
eexi
sten
t, i
fent
ava
nçar
els
ban
cals
en
dire
cció
nor
d. A
ques
t fe
t pr
opor
cion
a qu
e el
pro
pi m
assí
s a
expl
otar
ofer
eix
una
pant
alla
sob
re e
l fro
nt d
’exp
lota
ció.
Un
cop
final
itzad
a la
prim
era
fase
, pr
esen
tarà
una
visi
ó pa
rcia
l de
s de
l’e
ntor
n, a
mb
la p
lant
a de
tra
ctam
ent
en u
n es
pai
que
no s
erà
visi
ble
amb
exce
pció
de
l’ent
orn
més
im
med
iat,
i e
l co
njun
t de
ban
cade
s pr
esen
tara
n un
est
at r
esta
urat
i
natu
ralit
zat.
Els
acce
ssos
act
uals
són
insu
ficie
nt p
er q
üest
ió d
e di
ficul
tat
de g
ir i p
ende
nts
exce
ssiu
s, la
qua
l cos
a
requ
erei
x la
hab
ilita
ció
de n
ous
acce
ssos
. A
ques
t es
pre
veu
per
la p
art
baix
a de
l lím
it d’
expl
otac
ió,
qued
ant
gran
par
t d’
aque
st d
ins
de l
’àm
bit
de l
a te
rcer
a fa
se,
i pa
ssa
per
espa
is m
enys
vis
ible
s i
men
ys s
ensi
bles
per
l’e
ntor
n, q
ue e
l qu
è co
mpo
rtar
ia h
abili
tar
un p
as a
mb
pend
ent
i ra
di d
e gi
r
adeq
uat
en d
irecc
ió C
al S
oter
es.
Junt
amen
t am
b el
fac
tor
pais
atgí
stic
, de
stac
a la
nec
essi
tat
de g
estio
nar
corr
ecta
men
t le
s em
issi
ons
de p
ols
a l’a
tmos
fera
, l’a
fect
ació
sob
re la
cap
a de
sòl
edà
fic i
l’afe
ctac
ió s
obre
fau
na i
vege
taci
ó. E
s
cons
ider
a la
gen
erac
ió d
e nú
vols
de
pols
com
un
dels
efe
ctes
am
b un
inci
dènc
ia im
port
ant
perm
és
impo
rtan
ts.
La p
rinci
pal
gara
ntia
enf
ront
d’a
ques
ts é
s el
reg
con
tinu
i pe
rman
ent
de l
es z
ones
de
circ
ulac
ió d
e ve
hicl
es i
de
treb
alls
de
la m
aqui
nària
, el
con
trol
sob
re l
a m
aqui
nària
i e
ls p
roce
ssos
,
així
com
el t
ract
amen
t am
b re
vege
taci
ó de
les
zone
s nu
es t
an a
viat
com
sig
ui p
ossi
ble.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 667
El p
roje
cte
de r
esta
urac
ió p
reve
u la
res
tituc
ió d
e l’e
spai
exp
lota
t a
una
situ
ació
pai
satg
ístic
amen
t i
ambi
enta
lmen
t m
olt
sim
ilar
a l’e
stat
in
icia
l, ap
rofit
ant
les
banc
ades
ge
nera
des
en
la
fase
d’ex
plot
ació
prim
era
com
a c
oste
rs r
ocos
os,
un e
spai
pre
exis
tent
i d
e gr
an v
alor
fau
níst
ic p
er
espè
cies
rap
inya
ries
i per
flo
ra p
ròpi
a d’
ambi
ents
rup
ícol
es.
Aix
í mat
eix
s’ac
ompa
nyar
à am
b es
pais
ober
ts
i ve
geta
ció
baix
a,
recu
pera
nt
els
prat
s m
edite
rran
is
que
apar
eixe
n a
l’ent
orn,
qu
e es
cons
ider
en h
àbita
ts d
’inte
rès
com
unita
ri. E
l con
junt
de
l’act
uaci
ó bu
sca
ofer
ir es
pais
per
afa
vorir
la
rique
sa f
lorís
tica
i fau
níst
ica,
am
b un
a at
enci
ó es
peci
al a
les
aus
rapi
nyai
res.
Aqu
ests
pro
cés
de r
esta
urac
ió e
s fa
rà d
e fo
rma
inte
grad
a al
pro
cés
d’ex
plot
ació
, ar
riban
t a
inic
iar
els
treb
alls
al c
ap d
e 5
anys
de
l’ini
ci d
e l’e
xplo
taci
ó. A
ixí,
es c
ompa
tibili
tza
l’exp
lota
ció
d’un
a fa
se
amb
la r
esta
urac
ió d
e la
mat
eixa
, ev
itant
que
pas
sin
gran
s pe
ríode
s de
tem
ps e
ntre
l’ex
plot
ació
i la
rest
aura
ció.
Aqu
est
fet
no t
an s
ols
evita
la
dura
bilit
at d
e l’i
mpa
cte
sobr
e el
sòl
tra
nsfo
rmat
i
degr
adat
, si n
o qu
e pe
rmet
dis
min
uir
la n
eces
sita
t d’
acop
i de
mat
eria
ls n
o ap
tes,
ja q
ue e
n pe
ríode
s
més
cur
ts e
s pr
oced
eix
a la
util
itzac
ió d
’aqu
ests
per
la r
esta
urac
ió d
el m
edi.
Els
banc
als,
ele
men
ts m
és e
xpos
ats
sera
n re
stau
rats
tan
bon
pun
t co
m s
’hag
in e
xplo
tat,
ja
que
el
proc
és d
e cr
eaci
ó de
ban
cade
s és
des
cend
ent.
L’al
tera
ció
resu
ltant
de
la t
rans
form
ació
de
l’esp
ai,
amb
la c
orre
spon
ent
rest
aura
ció,
gen
era
una
influ
ènci
a co
mpa
tible
en
l’esp
ai d
onat
que
no
s’af
ecta
un
espa
i sin
gula
r ni
des
taca
t en
el c
onju
nt d
e
l’esc
enar
i vis
ual d
e la
ser
ra d
e le
s Ro
ques
Bla
nque
s. N
o es
pre
veu
l’afe
ctac
ió s
igni
ficat
iva
d’es
pèci
es
prot
egid
es n
i a
la c
onne
ctiv
itat
de l
a zo
na d
onat
que
no
s’es
tren
y ni
elim
ina
cap
punt
o c
orre
dor
biol
ògic
prin
cipa
l. En
tot
cas
, es
pre
sent
en m
esur
es s
ufic
ient
per
gar
antir
la
perm
eabi
litat
per
la
zona
, aix
í com
gen
erar
opo
rtun
itats
per
aco
llir
petit
s m
amífe
rs d
uran
t l’a
ctiv
itat.
Un
cop
final
itzad
a l’a
ctiv
itat,
el
proj
ecte
pre
veu
la m
illor
a de
l co
njun
t de
la
zona
i t
ract
amen
t de
l’esp
ai
resu
ltant
pe
r ta
l de
re
forç
ar
la
qual
itat
de
l’esp
ai
i el
de
senv
olup
amen
t so
sten
ible
i
resp
ectu
ós a
mb
l’ent
orn.
Aix
í es
valo
ra e
n el
con
junt
un
impa
cte
assu
mib
le p
el m
edi e
n re
laci
ó a
la
baix
a af
ecta
ció
sobr
e el
emen
ts s
ingu
lars
i s
ensi
bles
tal
s co
m e
spèc
ies
prot
egid
es,
conn
ectiv
itat
terr
itoria
l, im
pact
e vi
sual
, o
alte
raci
ó de
cur
sos
hídr
ics
prin
cipa
ls i
aqü
ífers
pro
tegi
ts.
S’ev
ita u
na
tran
sfor
mac
ió e
xtre
ma
de la
qua
litat
i im
atge
del
lloc
, do
nant
pas
a la
per
man
ènci
a i r
espe
cte
dels
carà
cter
s de
term
inan
ts d
e la
zon
a ai
xí c
om d
e l’e
spai
obe
rt i
con
tinu,
d’a
cord
am
b el
pro
ject
e de
rest
aura
ció
plan
teja
t.
En c
oncl
usió
, es
pot
det
erm
inar
que
tot
i qu
e l’à
mbi
t és
mol
t pr
oper
al P
EIN
de
Roqu
es B
lanq
ues
i
Xar
xa N
atur
a 20
00,
no s
’afe
cta
el s
eu à
mbi
t, n
i el
s se
us v
alor
s de
l co
njun
t ni
les
esp
ècie
s qu
e es
prot
egei
xen
espe
cífic
amen
t, r
espe
ctan
t en
tot
mom
ent
la c
onne
ctiv
itat
terr
itoria
l i p
rene
nt m
esur
es
per
man
teni
r el
pas
de
faun
a pe
r la
zon
a. E
s de
mos
tra
que
exis
teix
una
afe
ctac
ió a
ssum
ible
sob
re la
faun
a i
flora
per
esd
even
ir re
vers
ible
i p
er n
o in
cidi
r di
rect
amen
t so
bre
espè
cies
pro
tegi
des.
En
qual
sevo
l ca
s, l
a re
stau
raci
ó pr
eveu
una
rec
uper
ació
i p
oten
ciac
ió d
e to
tes
aque
lles
espè
cies
més
sens
ible
s i v
ulne
rabl
es, q
ue t
ot i
no a
parè
ixer
a la
zon
a, s
’hi p
odrie
n ad
apta
r pe
r la
sev
a na
tura
lesa
.
Proj
ecte
per
l’ob
ertu
ra d
’una
ped
rera
d’à
rids
al B
ruc
Sol·l
icitu
d d’
auto
ritza
ció
ambi
enta
l
Doc
umen
t nú
m. 4
RESU
M E
STU
DI D
’IMPA
CTE
AM
BIEN
TAL
G
rup
Solu
cion
s M
anre
sa S
LU -
Eng
inye
ria, M
edi a
mbi
ent
i Con
sulto
ria
Pà
gi
na
| 668
15SI
GN
ATU
RES
El B
ruc,
a ju
ny d
e 20
11
Lloc
i da
ta e
n qu
e s'
emet
el d
ocum
ent.
Rica
rd P
lana
s V
ilard
aga
Engi
nyer
Tèc
nic
Agr
ícol
a
Col
·legi
at n
úm. 2
683
Alb
ert
Sang
rà C
erva
ntes
Llic
. Ciè
ncie
s A
mbi
enta
ls
Col
·legi
at n
úm. 1
066
Nom
i si
gnat
ura
del t
ècni
c/ t
ècni
cs q
ue h
an f
et e
l doc
umen
t.
CO
LL D
EL B
RUC
, S.L
.
Repr
esen
tant
: Silv
estr
e G
infe
rrer
Mar
tínez
Nom
i si
gnat
ura
de l’
inte
ress
at
Top Related