0
El cabusset perdut
Conte col·laboratiu: Nostra senyora del Mar-
Can Rigol- Institut Escola
1
1
n conte us explicaré, tan bé com sabré; si
l'escolteu, el sentireu, qui no el sentirà, no el
sabrà. Era una vegada, tres germans que vivien
al Prat de Llobregat. La més petita de tots tres es deia
Maria i tenia cinc anys. Era menuda i molt bufona, però
tenia molt de caràcter. La seva àvia sempre li deia que no
entenia com hi cabia tant de geni en un cos tan petit. Era
molt esportista i li encantaven les matemàtiques i els
llibres de misteri.
El germà mitjà, es deia Pau i tenia deu anys. Era el més
trapella de tots tres i li agradava fer riure tothom. De fet,
l'anomenaven "el pallasset".
Pel que fa al germà més gran, l'Àlex, tot just havia fet els
divuit anys. Era un bon estudiant i es cruspia tots els
llibres d'història. Era alt, fort i li agradava manar. Sempre
es feia responsable dels seus germans petits.
Els pares dels nens, l'Abel i la Núria, feia quatre dies que
estaven de viatge a Amèrica. Havien anat a celebrar el seu
2
aniversari de casats. Mentrestant, els nens estaven amb
els avis i el seu estimat gos Milú. El Milú no se separava
d'ells per res, se'ls estimava moltíssim.
Però aquell cap de setmana, els nens estaven d'acampada
amb l'esplai pel Delta del Llobregat. Visitarien el riu, els
estanys i la pineda i coneixerien els éssers vius que hi
vivien. Òbviament, el Milú els acompanyava.
A la nit, mentre els tres nens dormien a les tendes
d'acampada, el Milú es va escapar i se'n va anar a
escorcollar la zona. Ningú no se'n va adonar fins que en
Pau es va despertar a causa dels lladrucs del gos mentre
tornava i va dir:
—Desperteu germans! El Milú ha trobat alguna cosa,
mireu què porta a la boca!
3
— Què és això?, va preguntar la Maria encuriosida.
Van obrir el paper que portava a la boca i van veure que
era un mapa d'Àfrica. Al darrere del mapa hi havia una
carta escrita que deia: Hola! El nostre amic Cabusset s'ha
perdut. Sabem que està a l'Àfrica i que la seva vida corre
perill. Està en mans d'una tribu indígena. Si us plau,
necessitem que el salveu i que torni al Delta del Llobregat
ben aviat. Gràcies de tot cor. Signat: éssers vius del Prat.
—Hem de fer alguna cosa. —va dir ràpidament la Maria.
4
—Necessiten la nostra ajuda. —va continuar en Pau.
—A veure, a veure... no us precipiteu. Deixeu-me pensar.
—Va dir l'Àlex. Al cap d'uns minuts va afegir - Seria de
covards no col·laborar-hi. Anirem a l'Àfrica a la recerca
del Cabusset.
—Sííííí!, van cridar la Maria i en Pau alhora.
Van deixar els seus companys de l'esplai i es van dirigir
cap al Port de Barcelona en taxi.
—Allà tinc un amic que ens ajudarà!, va afegir l'Àlex.
5
Allà van trobar-hi el Capità Pixapins. Estava dormint dins
del seu vaixell que, tot i estar una mica atrotinat, els
podria dur a l'Àfrica.
—Capità Pixapins! Te'n recordes de mi?, va preguntar
l'Àlex.
—I tant! El meu gran amic investigador! Què et porta per
aquí a aquestes hores?
—Els meus germans i jo tenim una missió molt important
per acomplir i et necessitem a tu i al teu vaixell.
—Compta amb mi pel que necessitis amic. Encantat de
conèixer als teus germans. —Va afirmar el Capità
Pixapins.
Aleshores, l'Àlex, en Pau, la Maria i el Milú van pujar al
vaixell rumb a Kenya, el país on es trobava el Cabusset.
6
7
2
El trajecte va ser més llarg del que esperaven, van trigar
quasi dos dies. Quan estaven a punt d’arribar a la costa hi
va haver una tempesta molt forta amb trons i onades
molt grans . La pluja i el vent van ser tan forts que el
vaixell va xocar amb una roca, es va trencar, i va
començar a enfonsar-se. El capità Pixapins va dir:
—Poseu-vos les ulleres i les aletes. Nedarem fins a la
costa!!
Quan van arribar a la platja van trobar un ànec i li van
preguntar on era el Cabusset.
8
L’ànec no ho sabia, però els va dir que anessin a
preguntar en una botiga del carrer Barcelona. L’Àlex va
treure el mapa, van trobar el carrer Barcelona i van
entrar a la botiga.
Un cop dins, li va preguntar al botiguer si sabia on era el
Cabusset, i aquest li va recomanar un còmic. Darrere del
còmic hi havia un disc on hi havia pistes per arribar al
Cabusset. Quan anaven de camí, els van parar dos
policies.
—La documentació si us plau!!
L’Àlex li va respondre:
—No tenim papers, hem vingut a buscar al Cabusset...
9
3
Els nostres pares no estan amb nosaltres, són de vacances
a Amèrica celebrant el seu aniversari de casament. Hem
vingut amb el nostre amic, el Capità Pixapins. —Va dir
molt seriós l'Àlex—. Volem trobar el nostre amic
Cabusset!
—Doncs si voleu, jo també us puc ajudar!!!— Va dir el
policia, que es deia Marc. —Com és el Cabusset?
—És un ànec que viu al Delta del Llobregat! S'ha perdut,
hem rebut una carta que ens deia que estava aquí. I
tenim pistes per trobar-lo!
L'Àlex va mirar el disc que havia trobat a la botiga i que
portava a la bossa i va veure la pista següent:
"Heu de buscar un lloc on hi hagi moltes cloïsses
i enterrada a la sorra hi trobareu
la primera de moltes pistes".
La Maria i el Pau van sortir corrent per la platja buscant la
muntanya de cloïsses.
10
—Espereu-nooooooooosssss !!!!!-van dir l'Àlex, el Capità
Pixapins i el policia Marc.
Però els dos germans ja havien trobat la muntanya de
cloïsses. Van furgar a la sorra ajudats pel Milú i van
trobar... la segona pista! La Maria va començar a llegir-la:
"Heu d'anar a buscar el riu Tana, que us portarà al Llac
Setosc
on trobareu la següent pista
a una cabana als arbres del bosc”
—Anem, anem! —va dir el policia Marc. — Jo sé on hi ha
el port i allà us puc deixar la barca del meu germà, que és
estreta, de color blau i marró amb una bandera negra,
vermella i verda.
I tot el grup se'n van anar ràpidament a buscar la barca al
port. Només arribar, la Maria va veure la bandera i va
cridar:
11
—Mireu, mireu!!!!! És aquella!! És aquella que està al
costat de la marró. Vaaaa!! Pugem l'escala i ja som a
dintre!!!!
El Capità Pixapins tornava a estar molt content de poder
viatjar en una barca. Però la primera nit després de la
tempesta es va fondre la llum. Sort que el Capità portava
dues bombetes a la seva bossa d'emergència i les va
poder canviar. Van navegar pel riu durant dos dies i dues
nits. Tot el grup estava molt cansat i una mica avorrit.
12
Per fi, quan va sortir el sol el tercer dia, van arribar al llac.
Van veure la cabana i van trobar el cap de la tribu, que es
deia Lenghi. En Lenghi era molt i molt alt i molt fort i tenia
un cabell i una barba moooolt llargs. Sort del Capità
Pixapins, que sabia parlar el seu idioma!, I els va poder
explicar qui eren i per què estaven allà.
—Ens han dit que en aquesta cabana podem trobar
l'última pista que ens falta per poder trobar el Cabusset.
—Aaahhhh!!! Passeu i espereu un moment!!! —El Lenghi
va entrar a la cabana i va sortir amb un objecte
embolicat—. És això el que esteu buscant? És una carta i
un cargolí màgic que ve del Mar del Sud. L'altre dia ho
vaig trobar i no vaig poder llegir la carta perquè no conec
aquest idioma. Vosaltres el coneixeu?
En Pau va agafar la carta i va poder llegir:
«El cargolí màgic bufaràs
13
i tots ànecs trobaràs.
Si vols que vingui el Cabusset
hauràs de contar fins a set.»
Tots cinc a la vegada van agafar el cargolí i van començar
a bufar, a bufar, fins a set vegades. De cop, de l'estany va
sortir el Cabusset!!!! Els nens es van emocionar i van
començar a cridar i a abraçar-lo.
14
Els tres germans, el Capità Pixapins, el Milú i el Cabusset
van tornar cap al port, van agafar un vaixell que els va
retornar fins a Barcelona.
—Moltes gràcies, Capità, per deixar-nos el vaixell i per
ajudar-nos a trobar al Cabusset!
La Maria, el Pau, l'Àlex, el Milú i el Cabusset van agafar
l'autobús per anar al Delta del Llobregat i allà van deixar
al Cabusset nedant al riu Llobregat molt content perquè
trobava a faltar els seus companys, els ànecs de coll verd.
—Què us sembla si anem a casa?, va dir emocionat l'Àlex.
—Siiiiiii!!!!! Siiiii!!! Ja tinc ganes de veure els pares!!!!!
I, un cop van arribar a casa, van fer una abraçada molt
gran als pares i als avis. Per celebrar-ho, van fer una gran
festa de benvinguda!!!!!
Vet aquí un gos, vet aquí un gat
que aquest conte s'ha acabat.
FI
15
Top Related