El llatí, una llengua flexiva
El llatí és una llengua flexiva: distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Així trobem que una mateixa paraula llatina presenta terminacions diferents segons la funció sintàctica que fa a la frase.
Puella aquam nautis dat CI
Nautae puellas uident Subjecte
Puella nautas salutat CD
1. En llatí els mots estan formats per l’arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica.
2. Aquest sistema de flexió no s’ha mantingut en les llengües romàniques. En català els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, ens donen informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant les preposicions.
3. En canvi, altres llengües modernes, com l’alemany i el rus, tenen un sistema flexional molt semblant al llatí.
- MORFOLOGIA NOMINAL: casos i declinacions.
- els mots poden ser variables si es flexionen o invariables si mai canvien de forma, com és el cas dels adverbis, les preposicions i les conjuncions.
- Els mots variables són els substantius, els adjectius i els pronoms, aquests sí que presenten terminacions diferents en funció de la sintaxi a la frase. Cadascuna d’aquestes formes que pot presentar un mot variable s’anomena CAS.
- En llatí hi ha sis casos i cadascun d’ells representa una funció sintàctica diferent. El conjunt d’aquests casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, els adjectius i els pronoms, s’anomena DECLINACIÓ.
- Els substantius es presenten en dos casos: el nominatiu i el genitiu singular. Serà a partir del genitiu, que és diferent en cada declinació, que sabrem a quina declinació pertany cada paraula.
Primera declinació: temes en -a
1terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -a -ae
V -a -ae
Ac -am -as
G -ae -arum
D -ae -is
Ab -a -is
femina -ae f.
singular plural
N femina feminae
V femina feminae
Ac feminam feminas
G feminae feminarum
D feminae feminis
Ab femina feminis
Segona declinació: temes en -o (-e)
1. Masculins (i femenins)
Tipus I: Nsg en -us
terminacions: vocal temàtica + desinència de cas
singular plural
N -us -i
V -e -i
Ac -um -os
G -i -orum
D -o -is
Ab -o -is
amicus -i m.
singular plural
N amicus amici
V amice amici
Ac amicum amicos
G amici amicorum
D amico amicis
Ab amico amicis Tipus II: Nsg en –Ø
terminacions: vocal temàtica + desinència de cas
singular
plural
N -Ø -i
V -Ø -i
A - -
uir -i m.
singular plural
N uir uiri
V uir uiri
Ac uirum uiros
G uiri uirorum
D uiro uiris
Ab uiro uiris
c um os
G -i -orum
D -o -is
Ab -o -is
Tipus III: Nsg en -Ø / doble tema
terminacions: vocal temàtica + desinència de cas
singular plural
N -Ø -i
V -Ø -i
Ac -um -os
G -i -orum
D -o -is
Ab -o -is
2. Neutres
terminacions: vocal temàtica + desinència de cas
s p
liber libri m.
singular plural
N liber libri
V liber libri
Ac librum libros
G libri librorum
D libro libris
Ab libro libris
ingular
lural
N-um
-a
V-um
-a
A-um
-a
G
-i
-orum
D-o
-is
A-o
-is
1. Adjectius de la segona i la primera declinacions (tema en -o/-a): adjectius de tres terminacions
Aquest tipus d'adjectius tenen una declinació diferent segons el gènere:
a. masculí: tema en -o (segona declinació masculí),b. femení: tema en -a (primera declinació),c. neutre: tema en -o (segona declinació neutre).
templum -i n.
singular plural
N templum templa
V templum templa
Ac templum templa
G templi templorum
D templo templis
Ab templo templi
L'enunciat d'aquests adjectius dóna les tres formes de nominatiu dels tres gèneres (masculí, femení, neutre) i per tant apareixen tres terminacions diferents. Igual que en els substantius el seu enunciat indica també si el masculí és del tipus I (Nsg. -us), tipus II (Nsg. -Ø) o tipus III (Nsg. -Ø / doble tema):
bonus -a -um ----> masc. tipus I, miser -a -um ----> masc. tipus II, pulcher -chra -chrum ----> masc. tipus III.
bonus -a -um
sing. pl.
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
N. bonus bona bonum boni bonae bona
V. bone bona bonum boni bonae bona
Ac. bonum bonam bonum bonos bonas bona
G. boni bonae boni bonorum bonarum bonorum
D. bono bonae bono bonis bonis bonis
Ab. bono bona bono bonis bonis bonis
miser -a -um
sing. pl.
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
N. miser -Ø misera miserum miseri miserae misera
V. miser -Ø misera miserum miseri miserae misera
Ac. miserum miseram miserum miseros miseras misera
G. miseri miserae miseri miserorum miserarum miserorum
D. misero miserae misero miseris miseris miseris
Ab. misero misera misero miseris miseris miseris
pucher pulchra pulchrum
sing. pl.
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
N. pulcher -Ø pulchra pulchrum pulchri pulchrae pulchra
V. pulcher -Ø pulchra pulchrum pulchri pulchrae pulchra
Ac. pulchrum pulchram pulchrum pulchros pulchras pulchra
G. pulchri pulchrae pulchri pulchrorum pulchrarum pulchrorum
D. pulchro pulchrae pulchro pulchris pulchris pulchris
Ab. pulchro pulchra pulchro pulchris pulchris pulchris
- MORFOLOGIA VERBAL
LA CONJUGACIÓ REGULAR LLATINA
PARADIGMES
Formes personals del sistema de present (infectum)
arrel + vocal temàtica + desinències de temps i mode + desinències de persona
<< veure les regles de formació >>
1 conj.amo 'estimar' R = am- T = ama-
2 conj. habeo 'tenir'R = hab-T = habe-
3 conj. lego 'llegir' R = leg- T = legi-/e-/u-
4 conj. audio 'sentir'R = aud-T = audi-
mixta 3/4 capio 'agafar' R = cap-T = capi-/e-
1. Indicatiu
1.1. Veu activa
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
amo amas amat amamus amatis amant
habeo habes habet habemus habetis habent
lego legis legit legimuslegitis legunt
audioaudisaudit audimusauditisaudiunt
capiocapiscapitcapimuscapitiscapiunt
Pretèrit imperfet
amabam amabas amabat amabamus amabatis amabant
habebamhabebashabebathabebamushabebatis habebant
legebamlegebaslegebatlegebamuslegebatislegebant
audiebamaudiebasaudiebataudiebamusaudiebatisaudiebant
capiebamcapiebascapiebatcapiebamuscapiebatiscapiebant
Futur imperfet
amabo amabis amabit amabimus amabitis amabunt
habebohabebishabebit habebimushabebitis habebunt
legam leges leget legemuslegetis legent
audiamaudiesaudietaudiemusaudietisaudient
capiamcapiescapietcapiemuscapietiscapient
1.2. Veu passiva-deponent
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
amor amaris (-re)amatur amamuramaminiamantur
habeor haberis (-re) habetur habemur habemini habentur
legor legeris (-re)legitur legimurlegimini leguntur
audioraudiris (-re)auditur audimuraudiminiaudiuntur
capiorcaperis (-re)capiturcapimurcapiminicapiuntur
Pretèrit imperfet
amabar amabaris (-re)amabatur amabamur amabamini amabantur
habebarhabebaris(-re)habebaturhabebamurhabebamini habebantur
legebarlegebaris (-re)legebaturlegebamurlegebaminilegebantur
audiebaraudiebaris (-re)audiebaturaudiebamuraudiebaminiaudiebantur
capiebarcapiebaris (-re)capiebaturcapiebamurcapiebaminicapiebantur
Futur imperfet
amabor amaberis (-re) amabitur amabimur amabimini amabuntur
habeborhabeberis(-re)habebitur habebimurhabebimini habebuntur
legar legeris (-re) legetur legemurlegemini legentur
audiaraudieris (-re)audieturaudiemuraudieminiaudientur
capiarcapieris (-re)capieturcapiemurcapieminicapientur
2. Subjuntiu
2.1. Veu activa
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
amem ames amet amemus ametis ament
habeam habeashabeathabeamushabeatishabeant
legamlegaslegatlegamuslegatislegant
audiamaudiasaudiataudiamusaudiatisaudiant
capiamcapiascapiatcapiamuscapiatiscapiant
Pretèrit imperfet
amarem haberem legerem audirem caperem
amaresamaretamaremusamaretisamarent
habereshaberethaberemushaberetishaberent
legereslegeretlegeremuslegeretislegerent
audiresaudiretaudiremusaudiretisaudirent
caperescaperetcaperemuscaperetiscaperent
2.2. Veu passiva-deponent
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
amer ameris (-re) ametur amemuramemini amentur
habear habearis (-re) habeaturhabeamurhabeaminihabeantur
legarlegaris (-re) legaturlegamurlegaminilegantur
audiaraudiaris (-re) audiaturaudiamuraudiaminiaudiantur
capiarcapiaris (-re) capiaturcapiamurcapiaminicapiantur
Pretèrit imperfet
amareramareris (-re) amareturamaremuramareminiamarentur
habererhabereris (-re) habereturhaberemurhabereminihaberentur
legererlegereris (-re) legereturlegeremurlegereminilegerentur
audireraudireris (-re) audireturaudiremuraudireminiaudirentur
caperercapereris (-re) capereturcaperemurcapereminicaperentur
3. Imperatiu
3.1. Veu activa
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
2sg. 2pl. ama amate
habe habete
legelegite
audiaudite
capecapite
Futur
2sg. 2pl. amatoamatote
habetohabetote
legitolegitote
auditoauditote
capitocapitote
3.2. Veu passiva-deponent
1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4
Present
2sg. 2pl. amare amamini
habere habemini
legerelegimini
audireaudimini
caperecapimini
Futur
2sg. 3sg. 3pl.
amatoramatoramantor
habetorhabetorhabentor
legitorlegitorleguntor
auditorauditoraudiuntor
capitorcapitorcapiuntor
LA CONJUGACIÓ IRREGULAR EL VERB SVM 'SER'
Sistema de present
Formes personals
indicatiu subjuntiu imperatiu
present
sum esest sumus estis sunt
sim sissit simus sitis sint
es
este
pretèrit imperfet
eram eraserateramuseratis erant
essem essesessetessemusessetisessent
futur ero eriseriterimuseritis
esto
estote
erunt sunto
Formes no personals
present futur
infinitiu esse futurus -a -um esse / fore
participi futurus -a -um
RECORDEU
El sistema de perfet del verb sum és regular sobre el tema fu-, inclòs l'infinitiu perfet (fuisse). Vegeu el paradigma del sistema de perfet de la conjugació
regular.
3a declinació
1. Temes en consonant: masculí-femení
Tipus I: Nsg en -Ø (temes en líquida)
terminacions: desinències de cas
singular plural
N -Ø -es
V -Ø -es
Ac -em -es
G -is -um
D -i -ibus
Ab -e -ibus
Tipus II: Nsg en -s (temes en oclusiva)
terminacions: desinències de cas
singular plural
N -s -es
V -s -es
Ac -em -es
G -is -um
D -i -ibus
Ab -e -ibus
stirps -is f.
singular plural
N stirps stirpes
V stirps stirpes
Ac stirpem stirpes
G stirpis stirpum
D stirpi stirpibus
Ab stirpe stirpibus
gladiator -is f.
singular plural
N gladiator gladiatores
V gladiator gladiatores
Ac gladiatorem gladiatores
G gladiatoris gladiatorum
D gladiatori gladiatoribus
Ab gladiatore gladiatoribus
consul -is f.
singular plural
N consul consules
V consul consules
Ac consulem consules
G consulis consulum
D consuli consulibus
Ab consule consulibus
leo -onis f.
singular plural
N leo (3) leones
V leo (3) leones
Ac leonem leones
G leonis leonum
D leoni leonibus
Ab leone leonibus
lex legis f.
singular plural
N lex (1) leges
V lex (1) leges
Ac legem leges
G legis legum
D legi legibus
Ab lege legibus
ciuitas -atis f.
singular plural
N ciuitas (2) ciuitates
V ciuitas (2) ciuitates
Ac ciuitatem ciuitates
G ciuitatis ciuitatum
D ciuitati ciuitatibus
Ab ciuitate ciuitatibus
2. TEMES EN CONSONANT: NEUTRE
terminacions: desinències de cas
singular plural
N -Ø -a
V -Ø -a
Ac -Ø -a
G -is -um
D -i -ibus
Ab -e -ibus
regles fonètiques per als temes en consonant (tipus I i II)
(1) La combinació de consonant oclusiva velar (-c, -g) seguida de -s s'escriu -x (Nsg masc-fem).
(2) Una consonant dental (-t, -d) davant -s desapareix.
(3) Una nasal (n) final de mot desapareix.
opus operis .
singular plural
N opus opera
V opus opera
Ac opus opera
G operis operum
D operi operibus
Ab opere operibus
3. Temes en -i: masculí-femení
terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -is -es
V -is -es
Ac -em -is (-es)
G -is -ium
D -i -ibus
Ab -i /-e -ibus
4. Temes en -i: neutre
terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -e -ia
V -e -ia
Ac -e -ia
G -is -ium
D -i -ibus
Ab -i -ibus
ignis -is m
singular plural
N ignis ignes
V ignis ignes
Ac ignem ignis (-es)
G ignis ignium
D igni ignibus
Ab igni /-e ignibus
mare -is n.
singular plural
N mare maria
V mare maria
Ac mare maria
G maris marium
D mari maribus
Ab mari maribus
COM SE SAP LA DECLINACIÓ D'UN SUBSTANTIU?
Cada substantiu es declina seguint només un model. Se sap com es declina un substantiu a partir del seu enunciat (que apareix al diccionari), compost de dues formes: la primera és el nominatiu i la segona el genitiu (normalment només el final). El genitiu indica la part del substantiu invariable (a la qual s'afegeixen les terminacions) i la declinació a la qual pertany: -ae (1a), -i (2a), -is (3a), -us (4a) i -ei (5a). El nominatiu indica el tipus dins la declinació. A continuació hi ha un quadre en què es resumeixen les diverses possibilitats:
genitiu acabat en declinació nominatiu acabat en tipus
-ae 1 a / temes en -a -a --
-i 2 a / temes en -o (-e)
-us tipus I
(-r) - Ø tipus II o III
-um neutre
-is 3 a
temes en consonant o en -i
(-r), (-l), (-o) -Ø temes en consonant líquida (masc.-fem.)
-s, -x temes en consonant oclusiva (masc.-fem.)
(-us), (-men)... -Ø temes en consonant (neutre)
-is temes en -i (masc.-fem.)
-e temes en -i (neutre)
-us 4 a / temes en -u -us masc.-fem.
-u neutre
-ei 5 a / temes en -e -es --
NOTA: els parèntesis indiquen com acaba el tema en aquelles formes que no tenen desinència de cas (-Ø) en nominatiu. NO SÓN DESINÈNCIES.
ATENCIÓ Cal anar amb compte amb els substantius (de la 2a i de la 3adeclinacions) que tenen en l'enunciat un doble tema diferent per al nominatiu i per al genitiu. El de genitiu serveix per a tots els casos excepte per al nominatiu i el vocatiu singulars (i l'acusatiu sg. en els neutres). Per exemple:
ager agri m. té dos temes:
ager(o)- per al N i V sg, agro- per a tots els altres casos.
senex senis m. té dos temes:
senec- per al N i V sg,
sen- per a tots els altres casos.
nomen nominis n. té dos temes:
nomen- per al N, V i Ac sg,
nomin- per a tots els altres casos.
Adjectius de la tercera declinació (tema en -i / tema en consonant)
2.1. Adjectius de dues terminacions (tema en -i) L'enunciat d'aquests adjectius dóna les dues formes de nominatiu singular (masculí-femení / neutre). La seva declinació és la mateixa que els substantius de tema en -i, amb una diferència: l'ablatiu és sempre en -i (mai en -e).
omnis -e
sing. pl.
masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre
N. omnis omne omnes omnia
V. omnis omne omnes omnia
Ac. omnem omne omnis / es omnia
G. omnis omnis omnium omnium
D. omni omni omnibus omnibus
Ab. omni omni omnibus omnibus
2.2. Adjectius d'una terminació (tema en -i / tema en consonant) L'enunciat d'aquests adjectius dóna l'única forma de nominatiu (masculí-femení-neutre) i el genitiu (igual que els substantius), que a més serveix per indicar el tema de l'adjectiu. La declinació és igual que el substantiu de tema en -i o de tema en consonant.
2.2.1. Tema en -i
ingens -ntis
sing. pl.
masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre
N. ingens ingentes ingentia
V. ingens ingentes ingentia
Ac. ingentem ingens ingentis / es ingentia
G. ingentis ingentium
D. ingenti ingentibus
Ab. ingenti ingentibus
2.2.2. Tema en consonant
uetus -eris
sing. pl.
masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre
N. uetus -Ø ueteres uetera
V. uetus -Ø ueteres uetera
Ac. ueterem uetus -Ø ueteres uetera
G. ueteris ueterum
D. ueteri ueteribus
Ab. uetere ueteribus
SINTAXI DELS CASOS(primer nivell)
Conceptes bàsics
Cas: cadascuna de les formes, generalment marcades per una terminació característica, que un substantiu o un pronom pren segons la funció sintàctica que exerceix dins l'oració, o que pren un adjectiu segons el substantiu amb el qual concorda.
Declinació o flexió nominal: és el conjunt de les formes d'un substantiu, un pronom o un adjectiu. La declinació dels substantius i pronoms està regida pel cas i pel nombre. La declinació dels adjectius pel cas, el nombre i el gènere. El substantius tenen normalment un sol gènere (masculí, femení o neutre), els adjectius els tenen tots tres (masculí, femení i neutre).
Declinació també significa el paradigma o model segons el qual es declina un substantiu o un adjectiu. En aquest sentit cada substantiu pertany a una declinació. En llatí tradicionalment s'han establert cinc declinacions.
Casos i funcions bàsiques
Com a regla general en llatí hi ha sis casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu i cadascun d'ells indica una o diverses funcions sintàctiques. Les funcions més habituals són:
casos funcions exemple
Nominatiu
subjecte Caedem gladiator quaerit. El gladiador busca la mort.
atribut (concordant amb el subjecte)
Ipse erat gladiator.Ell mateix era un gladiador.
Vocatiu vocatiu (crida algú) Non taces, gladiator obscene?No calles, gladiador indecent?
Acusatiu
CD (sense preposició)Gladiatorem ad homicidium flagellis compellit.Empeny un gladiador a l'homicidi a fuetades.
CC (amb preposició) Meum fratrem iugulauit per gladiatores. Va assassinar el meu germà per mitjà de gladiadors.
GenitiuCN (no porta prep. en llatí, però es tradueix amb la prep. de).
Nero princeps gladiatorum pugnas spectabat in smaragdo.L'emperador Neró mirava les lluites de gladiadors amb una maragda.
DatiuCI (no porta prep. en llatí, però es tradueix amb la prep. a o per a).
Plus honoris gladiatori tribuitur quam principibus.Es dóna més honor a un gladiador que als emperadors.
Ablatiu CC (amb preposició o sense)
Alfenus cum gladiatore vetulo cotidie pugnabat.
Alfè lluitava cada dia amb un gladiador vell.Gladiatoribus animum occupamus.Ens distraiem amb els gladiadors.
LES PREPOSICIONS
En llatí l'ús de les preposicions és menor que en altres llengües perquè els casos ja indiquen la funció dels substantius. De tota manera sovint -sobretot amb el CC- amb el cas no n'hi ha prou per concretar el valor d'un substantiu i es recorre a una preposició.
Dos casos són els que porten habitualment preposició:
l'acusatiu quan fa la funció de CC l'ablatiu també en funció de CC (o de CAgent).
L'ús d'acusatiu o ablatiu depèn generalment de la preposició que s'utilitzi, atès que la majoria de les preposicions regeixen o bé acusatiu o bé ablatiu. Un reduït nombre de preposicions accepta tots dos casos, però amb valors diferents. Com a exemple vet aquí algunes de les preposicions més usuals:
preposicions + acusatiu + ablatiu
ad a, cap a, fins a
inter entre
per per (=a través de)
post després de
a / ab * de, des de (CC lloc o temps), per (CAgent)
cum amb
e / ex * de, des de, fora de
pro davant, per (=en lloc de)
sine sense
in a, cap a a, en, dins
* Les formes a i e només van davant consonant, mentre que ab i ex apareixen davant vocal i consonant.
Les preposicions que indiquen lloc presenten una complexitat especial, perquè introdueixen matisos que no s'expressen en la nostra llengua i perquè els casos hi aporten valors específics. Veiem-ho amb aquest esquema:
Quarta declinació: temes en -u
1. masculí-femení
terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -us -us
V -us -us
Ac -um -us
G -us -uum
D -ui -ibus
Ab -u -ibus
manus -us f.
singular plural
N exercitus exercitus
V exercitus exercitus
Ac exercitum exercitus
G exercitus exercituum
D exercitui exercitibus
Ab exercitu exercitibus
2. neutre
terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -u -ua
V -u -ua
Ac -u -ua
G -us -uum
cornu -us f.
singular plural
N cornu cornua
V cornu cornua
Ac cornu cornua
G cornus cornuum
D -ui -ibus
Ab -u -ibus
D cornui cornibus
Ab cornu cornibus
Cinquena declinació: temes en -e
terminacions: última vocal del tema + desinència de cas
singular plural
N -es -es
V -es -es
Ac -em -es
G -ei -erum
D -ei -ebus
Ab -e -ebus
singular plural
N res res
V res res
Ac rem res
G rei rerum
D rei rebus
Ab re rebus
Top Related