La revista núm.8
Revista feta per Pau Mercier
amb la col·laboració de Víctor
Román
En aquesta revista:
Homes i dones: Qüestió de cromosomes: En
aquest apartat exposarem un dels motius pel qual es creu que l’home viu
menys que la dona.
Algun cop t’havies preguntat per què...:
En aquesta publicació tractarem; per què costa tant nedar en el mar mort?
Novetats del blog: Estigues a l’aguait de totes les novetats que
t’oferim en el nostre blog (Les entrevistes per Ràdio Molins de Rei i Com ràdio,
la pròxima celebració de l’any, etc.)
Darreres investigacions científiques han estat treballant sobre una de les
raons de perquè les dones acostumen a viure més anys que els homes. El
fet és que, alguns científiques, pensen que aquest succés es deu als
cromosomes.
Què són els cromosomes?
Per a tots aquells que les
classes de genètica resultaven
ser un avorriment i no paraven
atenció a classe, comentar tan
sols que els cromosomes es
troben en l’interior de les
cèl·lules del nostre cos i que,
entre d’altres, determinen el
sexe d’una persona.
En genètica, es coneixen dos
tipus de cromosomes: els X i els
Y. Els òvuls tan sols coneixen el
cromosoma X, mentre que els
espermatozoides juguen entre
l’X i el Y. Si un espermatozoide
X fecunda amb un òvul X, el
resultat serà femení (XX),
mentre que si l’espermatozoide
és Y enlloc de X, el resultat serà mascle (XY, o viceversa). Doncs bé, sembla
ser que, probablement, la raó per la qual la dona viu més que l’home es
troba en els cromosomes. Els científics creuen que, com que les dones
tenen dos cromosomes X, si un d’ells és defectuós pot substituir-se per
l’altre.
Aquesta idea es contraposa a un dels motius que s’ha acostumat a donar
sempre respecte l’esperança de vida de l’home i de la dona, doncs s’ha dit
molts cops que l’home viu menys ja que aquest corre més riscos. Aquesta
hipòtesi també té una base científica, doncs s’ha demostrat que els homes
tenen més possibilitats de morir en un accident de cotxe, de càncer de
pulmó pel tabac, o d’intoxicació etílica. Aquests dos darrers es deuen
simplement a què l’home acostuma a fumar i beure més que no pas la dona.
Homes i dones: Qüestió de cromosomes
Costa tant nedar en el mar mort?
El Mar Mort és el punt més baix del planeta Terra, doncs se situa a uns 400
metres per sota del nivell del mar, i el trobem en la desembocadura del riu
Jordà. El qualificatiu de “mort” se li atribueix al fet de què en les seves
aigües tan sols hi poden viure plantes minúscules i bactèries, a diferència de
la diversa fauna marina que trobem en la resta dels mars del planeta.
Aquest fet es deu a l’alta quantitat de sal que presenta el mar. Té unes
vuit vegades més sal que qualsevol altre mar normal, de fet, una quarta
part del seu pes és sal.
El mar mort també és famós pel fet de què permet a una persona estirar-
se en l’aigua sense haver d’enfonsar-se. Els qui han estat confirmen que
resulta més senzill estirar-se per llegir el diari, que no pas nedar en ell. El
causant de la dificultat de poder nedar en el Mar Mort és l’alt nivell salí.
L’aigua del mar mort, al ser més salada que la resta, presenta una densitat
major que no pas les aigües dels altres mars, que en comparació són més
dolces.
La major densitat de l’aigua la traduïm com a un augment en la força
ascensorial que provoca aquesta. La força ascensorial és la que realitza la
superfície de l’aigua contra el cos que s’hi ha submergit. És a dir, un individu
que es llença a l’aigua de, per exemple, el Mar Mediterrani, està realitzant
una força cap avall que és la causant de què aquest s’enfonsi. No obstant,
la superfície de mar també realitza una força contra aquest individu, i que
va cap a dalt. Quan la força que exerceix l’individu és major que la de l’aigua,
aquest s’enfonsa, però quan la força que exerceix el mar supera la de la
persona en qüestió, aquesta sura. Doncs bé, aquest darrer cas és el que es
dóna en el Mar
Mort: al ser el mar
més dens del
planeta, és l’únic
capaç de fer surar
a una persona.
L’alta quantitat de
sal eleva la
densitat de la seva
aigua i per tant la
força ascensorial.
Algun cop t’havies preguntat per què…:
Ràdio Molins de Rei i Com ràdio: Darrerament, els membres del Va de ciència,
hem realitzat un parell d’entrevistes per a Ràdio Molins de Rei i Com ràdio.
El passat 5 de maig, en el programa Bon dia i bona hora, es va emetre un
fragment destinat sobre, com ens va comentar el locutor del programa, dos
nois que van de ciència. L’experiència fou molt grata i vam aprendre molt
sobre el món dels micròfons. També, encara per a emetre, vam realitzar una
xerrada amb els membres del programa Eureka, de Com ràdio. El programa
és destinat totalment a temes científics, i per tant ens vam sentir molt
agusts dins del plató. A totes dues emissores de ràdio agraïm tot el temps
que ens van destinar i ens van deixar parlar sobre la pàgina.
A prop de l’any: El Va de ciència es troba a poc d’un mes de celebrar el seu
primer any (el 5 de Juny), i a menys de dues desenes d’entrades de
publicar-ne la número 100. Valorem molt positivament l’experiència viscuda
en aquest temps i esperem que continuï durant, almenys, un any més.
Últimes novetats del blog:
VD Ciència .blogspot.com
Segueix-nos en el nostre pròxim número