ELABORACIÓ D'UN PROTOCOL DE RECERCA
D'INDICADORS DE QUALITAT I APLICACIÓ A
L'EDAR DELS ALGARS (COCENTAINA)
JORGE RIPOLL BERNABEU
MÀSTER EN GESTIÓ SOSTENIBLE I TECNOLOGIES DE L'AIGUAESPECIALITAT: TECNOLOGIES DE L'AIGUA
INSTITUT UNIVERSITARI DE L'AIGUA I DE LES CIÈNCIES AMBIENTALS
CURS 2008-2009
AGRAÏMENTS
Al fer aquest treball he rebut l'ajuda de persones que m'han orientat a realitzar-lo. És per
això, que vull agrair aquesta col·laboració.
A la Universitat d'Alacant
- Institut de l'aigua i de les ciències ambientals. Per oferir-me l'oportunitat de poder
realitzar un projecte d'aquestes característiques. També a Daniel Prats, director de l'institut i tutor
d'aquest projecte, per la seua tasca.
- Secretariat de Promoció del Valencià. Pel seu suport tècnic en quant la terminologia en
valencià i per l'ajuda per a elaboració de projectes en valencià.
- Jose Jacobo Zubcoff del departament de Ciències del Mar i biologia aplicada per
l'ajuda en tractament de dades i anàlisis estadístiques
Al personal de l'EDAR dels Algars
- Per haver-me acollit, deixar-me fer el projecte allí i utilitzar les seues instal·lacions.
També a la companyia FACSA, empresa explotadora de l'EDAR, per mostrar interès en el meu
projecte i donar-me informació útil per a la realització.
- I en especial a Néstor Portes i Paloma Valor, per la seua ajuda i orientació en el treball
de laboratori i detalls del projecte.
ÍNDEX
RESUM................................................................................................................................................1
INTRODUCCIÓ...............................................................................................................................2-8Plantejament del problema.............................................................................................2-3Objectius.........................................................................................................................3-4Abast i desenvolupament del projecte............................................................................4-6
Llista de bioindicadors....................................................................................5Llista d'indicadors fisicoquímics.................................................................5-6
Sistema estudiat..............................................................................................................6-8
METODOLOGIA...........................................................................................................................9-44Comentaris generals.....................................................................................................9-12
SS..................................................................................................................10DQO..............................................................................................................10CE.................................................................................................................10pH.................................................................................................................10Nitrats...........................................................................................................10Fosfats totals............................................................................................10-11Clor...............................................................................................................11Oxigen dissolt i temperatura.........................................................................11DBO5.......................................................................................................11-12DBO5 soluble................................................................................................12
Protocol......................................................................................................................12-44Càlcul de la grandària de la mostra.........................................................12-16Anàlisi estadística i obtenció de resultats...............................................17-18Abundància de microorganismes filamentosos.......................................18-23Presència de grups de filamentosos segons Eikelboom..........................23-24Presència de grups de filamentosos segons el GBS......................................24IBF...........................................................................................................25-27Classe de l'IBF..............................................................................................27V30 i sedimentabilitat....................................................................................28Flòculs en suspensió de la V30......................................................................29Desnitrificació a laV30...................................................................................29Desfloculació a la V30...................................................................................30Volum de capa cèria.....................................................................................30Estructura del sedimentat de la V30 ..............................................................31Color del sedimentat de la V30......................................................................31Terbolesa del clarificat de la V30.............................................................31-32pH del bioreactor..........................................................................................32CE del bioreactor..........................................................................................33Bromeres en superfície del bioreactor..........................................................33Fang en superfície del decantador secundari................................................33Olor del fang biològic...................................................................................34IQG..........................................................................................................34-35ISQA.............................................................................................................35Abundància de filaments als flòculs........................................................35-36Abundància de filaments als espais entre els flòculs..............................36-37Ponts entre els flòculs..............................................................................37-38
Pin Point Floc..........................................................................................38-39Obertura de l'estructura flocular..............................................................39-40Resistència a la punció..................................................................................40Consistència.............................................................................................40-41Cobertura dels flòculs..............................................................................41-42Grandària dels flòculs...................................................................................42Forma dels flòculs.........................................................................................43Presència de fibres...................................................................................43-44
RESULTATS................................................................................................................................45-52Grandària de la mostra...............................................................................................45-46Indicadors analitzats per IC........................................................................................46-51
Abundància de microorganismes filamentosos.......................................46-47Presència de grups de filamentosos segons Eikelboom................................47Presència de grups de filamentosos segons el GBS......................................47IBF................................................................................................................47Classe de l'IBF..............................................................................................47V30 i sedimentabilitat....................................................................................48Flòculs en suspensió de la V30......................................................................48Desnitrificació a la V30..................................................................................48Desfloculació a la V30...................................................................................48Estructura del sedimentat de la V30..............................................................48 Color del sedimentat de la V30......................................................................48Olor del fang biològic...................................................................................48Abundància de filaments als flòculs.............................................................48Abundància de filaments als espais entre els flòculs....................................49Ponts entre els flòculs...................................................................................49Pin Point Floc...............................................................................................49Obertura de l'estructura flocular...................................................................49Resistència a la punció.................................................................................49Consistència..................................................................................................49Cobertura dels flòculs...................................................................................49Forma dels flòculs.........................................................................................50Presència de fibres........................................................................................50Taula resum de resultats..........................................................................50-51
Indicadors analitzats per regressió.............................................................................51-52
CONCLUSIONS...........................................................................................................................53-56
RECOMANACIONS.........................................................................................................................57
ANNEXOS....................................................................................................................................58-66Fotografies dels indicadors de qualitat trobats...........................................................58-60Fulls de recollida de dades.........................................................................................60-64Exemples de dades i d'anàlisi estadística...................................................................65-66
Dades............................................................................................................65Anàlisi estadística....................................................................................65-66
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA..............................................................................................67-69
RESUM
Un indicador de la qualitat és un paràmetre que en determinar-lo, permet conèixer quin
és l'estat d'un ecosistema. Són molt útils perquè s'obté un valor orientatiu de tot un hàbitat, sense
haver de realitzar totes les analítiques.
Una depuradora pot considerar-se un ecosistema, en el qual hi ha uns éssers vivint i
unes entrades i eixides de matèria i energia. És molt important controlar la depuradora perquè
l'aigua que és tractada puga ser reutilitzada i no cause impacte ambiental. És per això que l'ús
d'indicadors de la qualitat en una depuradora és molt útil, perquè pot facilitar aquest control i predir
valors, de manera aproximada, de tal manera que es poden prendre les mesures convenients abans
de conèixer el resultat exacte de les anàlisis. Per aquesta raó, s'ha decidit que el present projecte siga
una elaboració d'un protocol per a la recerca d'indicadors de qualitat i l'aplicació d'aquest a l'EDAR
dels Algars.
El protocol redactat inclou tots els passos necessaris per a buscar indicadors per a
diverses variables de la planta depuradora. S'han definit els passos previs a la presa de dades (com
pot ser la grandària de la mostra), els procediments per a prendre les dades del possible indicador i
l'anàlisi estadística de les dades obtingudes. El protocol conté una gran quantitat de possibles
indicadors que es poden buscar a una planta. La majoria són determinacions que solen fer-se en
qualsevol depuradora. Per tant, la seua recerca i utilització no suposa problemes de tipus econòmic i
de temps.
A la depuradora dels Algars s'han estudiat tots els possibles indicadors descrits al
protocol per a buscar relacions amb els següents paràmetres: DBO5 soluble, SS, DQO i
biodegradabilitat de l'aigua depurada; biodegradabilitat de l'aigua d'entrada a la depuradora; i el
percentatge de reducció que pateixen la DBO5 i la DQO durant el procés de depuració. S'ha trobat
que les abundàncies de microorganismes filamentosos i l'anàlisi microscòpica dels flòculs són els
millors indicadors per a l'EDAR dels Algars.
1
INTRODUCCIÓ
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA
La present investigació se centra en l'elaboració d'un protocol per a la recerca
d'indicadors de qualitat per als processos d'una EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) i la
seua aplicació a l'EDAR dels Algars (Cocentaina).
Un indicador de la qualitat és aquell paràmetre que reflecteix l'estat general o d'una
característica en particular del medi ambient o d'un hàbitat. Amb la utilització d'un indicador es pot
predir, aproximadament, com està un ecosistema sense haver de fer totes les analítiques.
Hi ha 2 tipus d'indicadors de qualitat, els bioindicadors i els indicadors fisicoquímics.
Els bioindicadors que també són coneguts com indicadors biològics o indicadors ecològics, fan
referència a la presència o absència de certs tàxons d'éssers vius, com poden ser l'espècie, varietat,
ordre o qualsevol altre tipus d'agrupació. Dins dels indicadors ecològics es poden incloure: varietats
genètiques, expressions de proteïnes, color, densitat de població, etc. Els indicadors fisicoquímics
defineixen característiques químiques o físiques, tals com el pH o la concentració de sòlids en
suspensió, entre d'altres.
Una EDAR és una instal·lació on es desenvolupen molts éssers vius i on s'ha de
controlar moltes variables. Es pot dir que la depuradora és un ecosistema on s'ha de conèixer les
entrades, perquè en funció d'aquestes s'hauran de fer una sèrie de processos, i les eixides, perquè
d'aquestes depèn l'ús posterior de l'aigua i l'impacte ambiental. S'ha de destacar la necessitat de
depurar les aigües i, per tant, el control que s'ha de dur sobre aquestes. És útil trobar indicadors de
qualitat en una EDAR, perquè amb aquests es pot predir d'una manera general certs aspectes de la
planta abans que isquen els resultats de les analítiques. I amb açò, saber si s'ha de canviar el
tractament o deixar-lo tal com està. Cal dir que la utilització d'indicadors és un paràmetre orientatiu
que mai no ha de substituir les anàlisis que cal que faça un laboratori d'una depuradora determinada.
2
També s'ha de comentar que si la determinació d'un indicador és molt complicada de fer i tarda més
temps en realitzar-se que el paràmetre que es vol analitzar, no s'ha de determinar, perquè la funció
de l'indicador és facilitar la tasca d'anàlisi de la planta. Per últim, saber que els possibles indicadors
que se citen al protocol són determinacions que solen fer-se a les depuradores. Així que la seua
recerca no suposarà grans despeses a la planta, i en cas de ser útil, està assegurada la seua utilització
per ser un paràmetre d'anàlisi habitual.
Donada la importància que té la depuració de les aigües i saber en quin estat es troben
aquestes de la manera més ràpida possible, he decidit centrar el projecte en la realització d'un
protocol per a predir resultats i aplicar-lo a l'EDAR dels Algars.
OBJECTIUS
El projecte té els objectius següents:
– Establir un protocol per a la recerca d'indicadors de qualitat per a EDAR.
– Aplicació del protocol per a obtenir indicadors de qualitat per a les variables següents:
– DBO5 soluble de l'aigua tractada
– SS de l'aigua tractada
– DQO de l'aigua tractada
– Percentatge de reducció de DBO5
– Percentatge de reducció de DQO
– Biodegradabilitat de l'aigua bruta
– Biodegradabilitat de l'aigua tractada
L'aigua bruta és la que rep la depuradora. En l'estat en què es troba no pot ser utilitzada
per a res. Per això, ha de tractar-se a la planta. L'aigua tractada és aquella que ha rebut tots els
tractaments de la depuració i serà reutilitzada, ja siga per a un ús industrial, agrícola o simplement
retornar-la al medi en millors condicions que les que tenia en arribar a l'EDAR.
La demanda biològica d'oxigen o demanda bioquímica d'oxigen (DBO) mesura la
quantitat de matèria susceptible de ser consumida o oxidada per mitjans biològics que conté una
3
mostra líquida, i s'utilitza per a determinar el seu grau de contaminació. Normalment, es mesura
transcorreguts 5 dies (DBO5). La DBO5 soluble o DBO5 filtrada és la DBO5 d'un líquid que ha sigut
filtrat a 0,45µm.
Els sòlids en suspensió (SS) són partícules menudes que es troben surant en un líquid i
no sedimenten.
La demanda química d'oxigen (DQO) mesura la quantitat de matèria orgànica que hi ha
en una mostra líquida susceptible de ser oxidada amb mitjans químics. En fer l'oxidació amb la
DQO, s'oxiden matèries que es poden oxidar amb la DBO5 i d'altres que no es poden. És per això
que la DQO és major a la DBO5.
El percentatge de reducció és la reducció que es dóna per a una variable entre l'entrada a
la planta i l'eixida.
La biodegradabilitat és la proporció de matèria orgànica que pot ser oxidada de manera
biològica.
ABAST I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Una part del projecte és la realització d'un protocol per a la recerca d'indicadors de
qualitat. El protocol es pretén que es puga aplicar a diferents estacions depuradores. Sabent que no
hi ha 2 depuradores iguals i que el pas del temps pot canviar les variables d'una depuradora; s'han
de tenir en compte els següents punts a l'hora de l'aplicació del protocol:
– No estan tots els possibles indicadors de qualitat. Si en una planta es creu oportú utilitzar uns
altres, els poden gastar.
– S'han d'anotar les observacions que hi puguen haver. I si hi ha algun tipus d'observació que es
repeteix prou pot utilitzar-se com a possible indicador.
– Hi haurà indicadors que en una EDAR aprofitaran, però en una altra no.
– És possible que per la mateixa variable en depuradores diferents utilitzen un tipus d'indicador
diferent.
4
– Poden haver-hi indicadors que tinguen una estacionalitat i que només funcionen a una època
determinada de l'any.
– És possible que alguns indicadors de la llista no tinguen cap relació amb cap paràmetre.
– Un canvi brusc en la configuració o en el funcionament de la depuradora pot fer que canvie la
funcionalitat dels indicadors, ja siga fent que desapareguen o que n'apareguen de nous.
L'altra part del projecte és l'aplicació del protocol a la depuradora dels Algars. És allí on
es prendran les dades dels possibles indicadors i les dels paràmetres on es calcularà si són o no són
indicadors. Per a la recerca dels indicadors s'han utilitzat bioindicadors i indicadors fisicoquímics. A
continuació, es mostra les llistes amb els que s'han emprat:
Llista de bioindicadors
– Abundància de microorganismes filamentosos
– Presència de grups de filamentosos segons Eikelboom
– Presència de grups de filamentosos segons el GBS
– IBF
– Classe de l'IBF
Llista d'indicadors fisicoquímics
– V30 i sedimentabilitat
– Flòculs en suspensió de la V30
– Desnitrificació a laV30
– Desfloculació a la V30
– Volum de capa cèria
– Estructura del sedimentat de la V30
– Color del sedimentat de la V30
– Terbolesa del clarificat de la V30
– pH del bioreactor
– CE del bioreactor
– Bromeres en superfície del bioreactor
– Fang en superfície del decantador secundari
– IQG
5
– ISQA
– Olor del fang biològic
– Abundància de filaments als flòculs
– Abundància de filaments als espais entre els flòculs
– Ponts entre els flòculs
– Pin Point Floc
– Obertura de l'estructura flocular
– Resistència a la punció
– Consistència
– Cobertura dels flòculs
– Grandària dels flòculs
– Forma dels flòculs
– Presència de fibres
SISTEMA ESTUDIAT
La planta està situada a la partida dels Algars (Cocentaina, el Comtat). Tracta les aigües
provinents del municipi d'Alcoi i del Polígon Industrial La Lleona i la Partida dels Algars de
Cocentaina. Tracta un cabal diari d'uns 20.000 m3 per a uns 130.000 habitants equivalents.
L'empresa que s'encarrega de la seua explotació és FACSA, i la del manteniment és CONSOMAR
S.A. Tot i estar a terme de Cocentaina l'administració pública que se n'encarrega és l'Ajuntament
d'Alcoi.
S'ha decidit buscar indicadors per a la DBO5 soluble, DQO, SS i biodegradabilitat de
l'aigua tractada perquè cal conèixer les propietats que tindrà aquesta aigua per a la seua possible
reutilització. A més, la DBO5 soluble s'estudia perquè no s'ha determinat mai a la planta i per estar
relacionada amb els sòlids, els quals provoquen problemes en la depuració de la planta per estar
aquesta infradimensionada. Convé buscar indicadors de la qualitat per als percentatges de reducció
de DBO5 i DQO per estar relacionats amb l'eficiència depurativa. Per a calcular la biodegradabilitat
s'ha de tenir el valor de la DQO i de la DBO5, la qual tarda 5 dies a saber-se. Si amb un indicador es
pot tenir el valor aproximat de la biodegradabilitat de l'aigua bruta en el moment, es pot saber sobre
quin tipus de procés de la planta prestar atenció, els fisicoquímic o els biològics. A continuació, es
mostra l'esquema i explicació del seu funcionament.
6
7
DECANTADORPRIMARI
ESPESSIDORSURACIÓ
FANGS EN EXCÉS
ESPESSIDORGRAVETAT
FANGS PRIMARIS
DIGESTORANAEROBI
DESHIDRATACIÓFANG
AGRICULTURA
FANGSBIOLÒGICS
BIOGÀS
RECIRCULACIÓDE FANGS
DECANTADORSECUNDARI
AIGUADEPURADA
TRACTAMENT SECUNDARI
(BIOREACTOR)DECANTADOR
PRIMARI
TRACTAMENTPRIMARI
PRETRACTAMENTENTRADAD'AIGUA
RESIDUAL
DIBUIX 1. ESQUEMA DE LA DEPURADORA
El primer procediment que afecta a l'aigua és el pretractament. Aquest procediment és
format pel pou de grollers, reixa de desbast, tamís, desarenador i desgreixador. Amb la cullera
bivalva que hi ha al pou de grollers, el tamís i la reixa de desbast se separen de l'aigua draps i els
sòlids més grossos. Tot açò es du a un abocador. Després del pretractament, l'aigua rep el
tractament primari, un tractament fisicoquímic, consistent en l'addició de coagulant i floculant. La
pròxima operació té lloc al decantador primari, on se separa de l'aigua residual una part dels sòlids
en suspensió (SS), els sedimentables per gravetat, elements solubles i els col·loïdals (coagulació-
floculació , decantació). Els sòlids separats formen els fangs primaris i passen a la línia de fangs.
L'aigua que queda passa al tractament secundari (reactor biològic). Els microorganismes que hi ha
al reactor biològic degraden quasi tota la matèria orgànica que hi ha a l'aigua. L'aigua tractada
passa al decantador secundari on per decantació s'obté un efluent clarificat que serà l'aigua ja
depurada i un fang, anomenant biològic. Part del fang biològic és recirculat al bioreactor per a
aprofitar els microorganismes que conté per a tractar l'aigua que entre al bioreactor. El fang no
recirculat s'anomena fang en excés i passa a la línia de fang. El fang primari passa a l'espessidor per
gravetat on pel seu propi pes decanta i va separant-se de l'aigua. L'aigua queda en superfície i
s'envia al principi de la planta per a tractar-la. El fang queda en profunditat i s'envia al digestor
anaerobi. El fang en excés provinent del decantador secundari s'envia a un espessidor. En aquest
cas, l'espessiment es fa per suració, perquè aquest és un fang amb una densitat molt baixa. S'injecta
aire a l'espessidor perquè sure el fang, forme una massa i se separe de l'aigua. L'aigua és enviada a
la capçalera de planta perquè es torne a tractar i el fang formar s'envia al digestor anaerobi. Al
digestor anaerobi s'uneix el fang provinent de l'espessidor de gravetat i el de suració. Els
microorganismes presents al fang realitzen una digestió anaeròbia, la qual pràcticament esterilitza el
fang. D'aquesta digestió s'aprofita el biogàs per a produir energia elèctrica que abasteix l'EDAR. El
fang digerit es deshidrata a les centrífugues per a ocupar un volum menor. I finalment, s'aprofita en
l'agricultura.
8
METODOLOGIA
COMENTARIS GENERALS
Els valors dels SS i de la DQO per a l'aigua tractada eren subministrats per l'EDAR. I
els valors de la DBO5 i de la DQO tant de l'aigua bruta i com de l'aigua tractada per a realitzar els
càlculs de les reduccions i de les biodegradabilitats també eren proporcionats per la depuradora. Els
valors de la DBO5 soluble i els dels possibles indicadors han sigut presos per l'alumne.
En quant a l'IQG (explicat a l'apartat protocol) s'ha fet amb els paràmetres bàsics, però
excloent els coliformes fecals i la DBO5 i afegint el paràmetre complementari del clor. Els
coliformes fecals s'han exclòs perquè és una prova que no es fa al laboratori i té un preu elevat. La
DBO5 s'ha exclòs perquè s'intenta buscar una relació entre l'IQG (modificat en aquest cas) de l'aigua
d'eixida i la DBO5 soluble de l'aigua eixida i si s'inclou la DBO5, hem d'esperar 5 dies al resultat. La
idea és buscar una regressió per a l'aigua tractada entre l'índex i la DBO5 soluble. S'ha afegit el clor
per a tenir un paràmetre més (ja que se n'han llevat 2) i perquè les aigües d'Alcoi tenen un nivell alt
de clor causa del bacteri Legionella pneumophila que ha donat problemes a la ciutat. Els valors de
la CE, la DQO, els SS, el pH, els nitrats, els fosfats totals i el clor de l'aigua tractada (aigua d'eixida
de la depuradora) són subministrats per l'EDAR. Els valors de l'oxigen dissolt i la DBO5 soluble de
l'aigua d'eixida els ha pres l'alumne. Com els nitrats, els fosfats totals i el clor no es determinen tots
els dies; la regressió s'ha fet amb els valors dels dies que s'hagen fet.
L'ISQA (explicat a l'apartat protocol) s'ha calculat amb els paràmetres que el defineixen.
S'ha buscat una regressió entre aquest índex i la DBO5 soluble de l'aigua tractada. Per al seu càlcul
la depuradora ha subministrat els valors de l'aigua d'eixida de la DQO, els SS i la CE. Els valors de
l'aigua tractada de la temperatura, l'oxigen dissolt i la DBO5 soluble han sigut presos per l'alumne.
En aquest apartat s'explica la metodologia utilitzada per a determinar els SS, la DQO, la
CE, el pH, els nitrats, els fosfats totals, el clor, l'oxigen dissolt, temperatura, la DBO5 i la DBO5
9
soluble. I en l'apartat Protocol s'explica per a cada possible indicador quina metodologia cal seguir i
quin tipus d'anàlisi estadística cal aplicar. Les anàlisis estadístiques també s'expliquen en el
protocol.
SS
Posar filtre en embut. Fer buit. Fer 3 llavats de 20 ml d'aigua destil·lada. Assecar el
filtre a una temperatura de 103 ºC a 105 ºC durant una hora. Pesar el filtre (B). Muntar l'aparell de
filtrat. Col·locar-hi el filtre i iniciar la succió. Afegir al filtre un volum d'aigua de la mostra. Assecar
de 103 a 105ºC durant una hora. Pesar el filtre (A). Els sòlids responen a la fórmula següent:
SS mg /l = A−B∗1000V mostra en ml
DQO
Es determina amb kits. Depenent del tipus d'aigua (bruta o tractada) s'utilitza un kit
determinat. Posar 2ml de mostra. Tancar. Netejar exterior. Invertir 2 voltes. Deixar a 148ºC durant 2
hores. Traure de calefactor. Invertir 2 voltes. Refredar a l'aire. Netejar. Avaluar. L'avaluació és
clavar el kit en l'espectrofotòmetre seleccionar el paràmetre que s'analitza (en aquest cas és la DQO)
i l'espectrofotòmetre ens diu la DQO.
CE
Connectar el conductímetre. Introduir la sonda en la mostra. La sonda dóna el resultat
de la CE.
pH
Connectar el mesurador de pH. Introduir la sonda en la mostra. La sonda dóna el
resultat del pH.
Nitrats
Es determina amb kits. Posar 2 ml de mostra. Afegir 0,2 ml de LCK 339A. Invertir fins
que la dissolució siga completa. Esperar 15 minuts. Avaluar.
Fosfats totals
Es determina amb kits. Llevar paper del kit. Llevar el Dosi Cap Zip (un tap especial).
Afegir 0,4 ml de mostra. Roscar el Dosi Cap Zip. Sacsejar. Deixar a 100ºC durant una hora.
10
Refredar a l'aire. Afegir 0,5 ml del reactiu B. Roscar Dosi Cap C (un altre tap especial). Sacsar.
Esperar 10 minuts. Netejar l'exterior. Avaluar.
Clor
Retirar la tapa del kit. Afegir 5ml de la mostra. Tornar a tapar. Afegir 2 gotes del reactor
1 per l'orifici de la tapa. Girar el got amb precaució, el líquid es farà de color morat. A la volta que
gira, afegir reactiu 2 fins que la solució es fa groga. Omplir la xeringa del reactiu 3 i pel forat de la
tapa afegir el reactiu 3 fins que la solució torne a ser morada. Llegir els ml de la solució de mesura
de l'escala de la xeringa i multiplicar per 1000 per a obtenir els mg/l de clorur.
Oxigen dissolt i temperatura
Les 2 es mesuren amb l'oxímetre. Per a utilitzar-lo primer cal calibrar-lo. Per això, es
connecta i s'introdueix la sonda en el recipient que la tapava. Es polsa el botó CAL i després
RUN/ENTER, als segons estarà calibrada. Per a fer una lectura no s'apaga l'aparell. S'introdueix la
sonda en la mostra es polsa AR i després RUN/ENTER. Quan els valors de la pantalla deixen
d'oscil·lar ja estan les mesures d'oxigen i la temperatura.
DBO5
Prendre un volum de la mostra en funció del rang de DBO5 que s'espera obtenir (vegeu
taula) i posar en la botella de mesures de DBO5. Afegir gotes de l'inhibidor de la nitrificació en
funció del volum pres (20 gotes per cada litre). Introduir la mosca magnètica (imant). Posar en el
coll de la botella el tap negre i posar dins d'aquest 2 pastilles de NaOH. Deixar a 20ºC en
incubadora. Dins la incubadora les mostres són agitades pel moviment de l'imant. Als 30 minuts
traure la botella i afegir l'Oxytop (un tap de color que va roscat). Polsar els 2 botons de l'Oxytop per
a esborrar les anteriors mesures i deixar la botella en incubadora a 20ºC durant 5 dies. Als 5 dies, es
polsa el botó S, 5 voltes i el valor que apareix es multiplica pel factor de la taula en funció de volum
afegit (mirar taula) i el resultat de la multiplicació és la DBO5.
Volum (ml) Rang (ml/l) Factor432 0 - 40 1365 0 - 80 2250 0 - 200 5164 0 - 400 1097 0 - 800 20
43,5 0 - 2000 50
11
Ex: S'espera que la DBO5 vaja de 0 a 40 mg/l. S'introdueixen a la botella 432ml de la
mostra i unes 9 gotes de l'inhibidor. El valor que dóna l'aparell és 3, la DBO5 serà 3 pel factor. La
DBO5 és 3x1 = 3mg/l.
DBO5 soluble
La DBO5 soluble es fa del clarificat de la V30 (explicada en el Protocol). Es filtra l'aigua
del clarificat de la V30 a 0,45µm. A partir d'aquest moment es realitzen els mateixos passos que per
a determinar la DBO5. L'aigua utilitzada ve del bioreactor, com es deixa decantar el fang, el
clarificat és com si fóra aigua tractada. Però amb l'avantatge qua aquesta aigua ha tingut una
sedimentació perfecta. Com és un aigua tractada, la DBO serà baixa, així que el volum necessari és
de 432ml, s'han d'afegir 9 gotes d'inhibidor i el factor que multiplica és 1.
PROTOCOL
El protocol següent descriu diversos paràmetres que poden servir com a indicadors de la
qualitat de variables o estats d'una estació depuradora d'aigües residuals. S'ha de considerar que els
indicadors donen informació orientativa i que mai no han de substituir les analítiques que ha de fer
el laboratori d'una planta depuradora. També s'ha de considerar que cada EDAR és diferent i, per
tant, no tindran els mateixos indicadors de la qualitat.
Per a trobar un indicador d'algun paràmetre a la planta cal seguir aquests passos:
1. Càlcul de la grandària de la mostra, n
2. Determinació de l'indicador i anotació dels valors
3. Anàlisi estadística i obtenció de resultats
Càlcul de la grandària de la mostra
En buscar un indicador per a un paràmetre determinat s'ha de saber moltes
determinacions de l'indicador fer per a obtenir un resultat estadísticament fiable. Per això, abans de
començar les determinacions cal calcular la grandària de la mostra (n) i saber cada quant es
12
mesurarà. Una mostra menuda pot donar resultats no fiables i una d'excessivament gran pot suposar
una gran pèrdua de temps.
La fórmula que determina n és la següent:
n= Z 1−/2 Z potènciadel test
∗2
La fórmula es basa en que les dades són distribuïdes seguint una distribució normal i en
el possible desplaçament de la mitjana.
CONFIANÇA: La confiança (C) és la probabilitat de tenir tots els valors dins d'un
interval o també pot expressar-se com el percentatge de valors que hi haurà dins de l'interval. Per
exemple: una confiança del 95% indica que dins d'aquest interval hi haurà el 95% dels valors. A
major confiança, major probabilitat de tenir tots els valors dins de l'interval o major nombre de
valors en l'interval. El nivell de significació (α) està relacionat amb l'error aleatori i ve determinat
pel fet de prendre una mostra de la població per a realitzar inferències, se soluciona prenent mostres
majors. La suma de C i de α és 1. Per tant, l'augment d'una implica la disminució de l'altra. A major
C, menor α i més quantitat de valors a l'interval. A major α, menor C i menor quantitat de valors en
l'interval.
L'estadístic Z1-α/2 relaciona aquest error amb la confiança, i és el que s'utilitza a aquesta
fórmula; el seu increment indica una major confiança. Per a esbrinar el seu valor primer es calcula
la variable 1-α/2. El resultat es mira dins de la taula de distribució normal i el valor de Z és el dels
nombres que hi ha als laterals. Per ex: 1-α/2 val 0,5438; la Z1-α/2 valdrà 0,11. Els valors més
utilitzats de Z1-α/2 per α = 0,1 i α = 0,05 són 1,649 i 1,96, respectivament.
POTÈNCIA DEL TEST: La potència del test mesura la bondat d'un contrast d'hipòtesi.
Com més alta siga, el contrast és millor. La suma de la potència del test més l'error de tipus II (β) és
igual a 1. Per tant, l'augment d'una implica la disminució de l'altra. A major potència del test, menor
β i millor serà el contrast. A major β, menor potència del test i pitjor serà el contrast.
L'estadístic Zpotència del test és el que s'utilitza en aquesta fórmula. El seu increment indica
13
una major fiabilitat del test. Per a esbrinar el seu valor, s'ha de conèixer la potència del test. Aquesta
es pot saber o calcular a partir de β. La potència del test es mira dins de la taula de distribució
normal i el valor de Z és el dels números que hi ha als laterals. Per ex: la potència del test té un
valor de 0,7794; la Zpotència del test serà 0,77. Un valor de Zpotència del test prou utilitzat és quan hi ha una
potència de 0,9 i el valor de l'estadístic és 1,2816.
INTERPOLACIÓ: És possible que en mirar el valor d'1-α/2 o el de la potència del test,
en la taula de distribució normal no es trobe aquests valors. Per a saber quin és el valor de Z s'ha
d'interpolar. A continuació, es mostra la fórmula per a interpolar i uns exemples per a comprendre-
la millor.
Valor abuscar en taula−Valor a esquerreZ−Zesquerre
=Valor adreta−Valor aesquerreZ dreta−Zesquerre
Exemples d'interpolació:
1. α = 0,2 --> 1 - α/2 = 1 – 0,2/2 = 1 – 0,1 = 0,9. El 0,9 en la taula estaria entre 0,8997 i
0,9015, la Z és entre 1,28 i 1,29.
0,9−0,8997Z−1,28
=0,9015−0,89971,29−1,28 Z1-α/2 = 1,2817
2. β = 0,2 --> Potència del test = 1 – β = 1 – 0,2 = 0,8. El 0,8 en la taula estaria entre 0,7995
i 0,8023, la Z és entre 0,84 i 0,85.
0,8−0,7995Z−0,84
=0,8023−0,79950,85−0,84 Zpotència del test = 0,8418
DESVIACIÓ TÍPICA: La σ és la dispersió o desviació típica. El seu valor s'obté de
l'històric de la planta o d'algun estudi previ del paràmetre del qual es vol cercar un possible
indicador. Si aquesta dada no és disponible, es pot utilitzar dades d'algun altre lloc per al mateix
paràmetre.
14
DIFERÈNCIA EN LA MOSTRA: La δ és la diferència entre la mitjana del paràmetre
on es buscarà l'indicador i possibles desviacions d'aquesta. Es pot seleccionar el valor que es crega
convenient o bé aplicar la diferència entre el valor històric i el valor d'estudis preliminars. Si es vol
tindre un diferència molt menuda respecte a la mitjana, n serà més gran que si no es vol ser tan
precís.
EXEMPLE DE CÀLCUL DE GRANDÀRIA DE LA MOSTRA: Es vol buscar un
indicador per a la DQO. El valor de α és 0,05 i el de β és de 0,1. La desviació de la planta per a la
DQO és d'11. La diferència que hi puga haver entre la mitjana de la planta i els valors que
s'obtinguen en mesurar la DQO no pot ser superior a 5. Quants dies s'ha de prendre mesures del
possible indicador?
Z1-α/2 = 1,96 Zpotència del test = 1,2816 δ = 5 σ = 11
n= Z 1−/2 Z potènciadel test
∗2
n=1,961,28165
∗112
n = 50,86 ≈ 51
Cal un mínim de 51 mesures del possible indicador per a dir si és o no és indicador en
canvis de la DQO.
15
IMATGE 1. TAULA DE DISTRIBUCIÓ NORMAL
16
Anàlisi estadística i obtenció de resultats
Una volta s'han fet les determinacions necessàries del possible indicador de la qualitat,
s'ha d'analitzar estadísticament si és indicador o no ho és. Hi ha molts tipus d'anàlisis estadístiques,
però ací només se'n citaran 2 tipus, per ser els més senzills d'aplicar i fàcils de comprendre. Quan la
mesura del possible indicador done valors numèrics, s'analitzarà amb la regressió. I quan la mesura
done categories, es compararan els intervals de confiança (IC) per a la mitjana.
REGRESSIÓ: En fer la regressió es relacionen matemàticament el possible indicador i
la variable de la qual pot ser indicador. Es tracta de traure una equació matemàtica que relacione el
possible indicador (factor independent, x) amb la variable a estudiar (factor dependent, y). La
regressió, r2, diu quina és la freqüència de valors del factor dependent que s'ajusten a l'equació
formada. El seu valor va des de 0 fins a 1, sent 1 una regressió perfecta on coincideixen tots els
valors. Un valor de 0 indica que cap punt de la variable dependent no entra en l'equació.
La regressió pot referir-se a una funció lineal, quadràtica, potencial o logarítmica. La
lineal és la més fàcil de calcular. El càlcul de la r2 pot fer-se mitjançant un programa informàtic
estadístic, amb un full de càlcul o manualment. La fórmula de la regressió lineal, que és la més
senzilla i la que més sol gastar-se, és:
Per a acceptar un paràmetre com a indicador la seua r2 ha de ser com a mínim de 0,8 (un
80% dels punts del factor dependent s'ajusten a l'equació plantejada).
INTERVAL DE CONFIANÇA PER A LA MITJANA: Un interval de confiança per a
la mitjana mostra quin percentatge de valors d'un paràmetre està dins d'un rang determinat. Per
exemple: un IC0,90 de la DBO5 de 8 a 16, representa que el 90% de valors de la DBO5 està entre 8 i
16.
Els ICµ (interval de confiança per a la mitjana) poden calcular-se manualment, amb
fulls de càlcul o amb algun programa estadístic, com el SPSS. La fórmula és:
IC1−=x±t n−1,∗
n
17
Es calcula la mitjana corresponent al temps de durada de la recerca per al paràmetre del
qual es vol obtenir un indicador. Després es calcula ICµ per a cada categoria del possible indicador.
Si la mitjana del paràmetre està dins de l'interval de confiança, no es pot afirmar que hi haja
diferències significatives per a un nivell de confiança entre el paràmetre i la categoria del possible
indicador. En canvi, si la mitjana està fora, es pot dir que hi ha diferències significatives per a una
categoria de l'indicador i el paràmetre a estudiar. En aquest cas, es diu que tal categoria de
l'indicador té un valor major a la mitjana del paràmetre quan l'interval és major que aquesta; i si
l'interval és menor, té un valor menor que la mitjana del paràmetre. El següent exemple aclarirà els
conceptes.
Exemple: S'està buscant si la presència de certs organismes filamentosos té alguna
relació amb el valor de la DBO5. S'han observat el Tipus 021N i el Tipus 1863. La confiança és del
95%. Durant l'observació la mitjana de la DBO5 ha sigut 12. I els valors per als bacteris segons la
presència o absència estan en la taula següent:
IC0,95 DBO5 organisme present IC0,95 DBO5 organisme absentTipus 021N (13 - 15) (9 - 14)Tipus 1863 (11- 13) (8 - 15)
El Tipus 1863 no és bioindicador perquè les seues dues categories engloben el valor de
la mitjana de la planta, que és 12. Aquest valor no és dins de l'interval de confiança al 95% quan el
Tipus 021N és present. Per tant, es pot dir que són significativament diferents a una confiança del
95% i que quan és present el Tipus 021N la DBO5 de la planta serà major a 12. En canvi, quan
Tipus 021N és absent no hi ha diferències amb la mitjana de la planta. De les 4 categories
analitzades, l'única que és bioindicadora de canvis en la DBO5 és la presència del Tipus 021N.
Abundància de microorganismes filamentosos
DESCRIPCIÓ: Es tracta d'observar al microscopi l'abundància dels microorganismes
filamentosos: dominant, secundari o escàs. També se'n pot observar la presència o absència, sense
distingir grau d'abundància.
METODOLOGIA: Prendre una mostra de líquid del bioreactor (el fang actiu).
Desengreixar un portaobjectes amb etanol al 95% i eixugar amb un paper. Posar una gota de la
18
mostra del bioreactor. Deixar assecar a l'aire. Una volta està sec, realitzar una tinció de Gram. En
cas de voler fer la de Neisser també, s'haurien d'haver deixat dos portaobjectes amb una mostra
cadascú. El problema de realitzar les dues tincions és que si es troba un organisme en una no se sap
en quin punt de l'altra mostra està, si és que està. Es recomana fer la de Gram, perquè amb aquesta
és més fàcil la identificació dels microorganismes. Després es posa una gota d'oli d'immersió en el
portaobjectes i s'observa al microscopi al màxim augment (sempre que estiga adaptat per a oli
d'immersió). S'identifiquen els microorganismes i s'anoten segons l'abundància. El microorganisme
més abundant s'apunta a la categoria Dominant. Els que tenen una abundància menor són
Secundaris I els que estan en menor quantitat dels secundaris són Escassos. En el cas que només es
valore presència/absència, s'apunta present o absent.
Tinció de Gram
Tintar un minut amb la solució I (violeta de Genciana). Aclarir amb aigua destil·lada.
Aplicar durant un minut amb la solució II (lugol). Rentar amb aigua destil·lada. Decolorar amb
etanol 95% gota a gota uns 25-30 segons. Rentar amb aigua destil·lada. Tintar amb solució III
(safranina) durant 1 minut. Rentar amb aigua destil·lada i eixugar per absorció de paper. Els Gram+
queden tenyits d'un color morat i els Gram- d'un color rosa.
Identificació de microorganismes
Per a identificar microorganismes filamentosos desconeguts cal anotar la màxima
quantitat possible de característiques de la taula següent:
19
FOTO 1. 100X.Gram + i Gram -
RAMIFICACIONS Sí / NoMOBILITAT Sí / No
CREIXEMENT EPIFÍTIC Sí / NoSEPTES VISIBLES Sí / No
BEINA Sí / NoTINCIÓ DE GRAM + / -
TINCIÓ NEISSER TRICOMA + / -TINCIÓ NEISSER GRÀNULS + / -TEST GRÀNULS DE SOFRE Sí / No
TINCIÓ DE PHB Sí / No
TRICOMA
Localització Lliure / Escampant-se des del
flòcul / Interior / Vora flocularForma Recte, corbat, enrotllat...
Amplària Valor numèric en µmLlargària Valor numèric en µm
CÈL·LULA
Forma Quadrada, rectangular, redona,
no visible...Amplària Valor numèric en µmLlargària Valor numèric en µm
Si només s'ha fet la tinció de Gram es pot arribar a identificar la majoria dels
filamentosos.
El creixement epifític fa referència al fet que hi haja, cobrint el filament, uns altres
bacteris. Els septes són les separacions entre les cèl·lules. La beina és un recobriment sobre el
filament. Les amplàries i llargàries es mesuren amb el micròmetre, que és un regle que hi ha a
l'ocular del microscopi. En l'ocular de 10x cada unitat d'aquest regle equival a 10µm, en el de 40x a
2,5µm i en el de 100x 1µm.
20
FOTO 2. 100X. FILAMENT RAMIFICAT
FOTO 7. 100X. FILAMENT AMB BEINA
21
FOTO 3. 100x. FILAMENT NO RAMIFICAT
FOTOS 4 i 5. 100X. SEPTES VISIBLES
FOTO 6. 100X. SEPTES NO VISIBLES
FOTO 8. 100X. FILAMENT SENSE BEINA
FOTO 9. 100X. EL QUADRE BLANC INDICA CREIXEMENT EPIFÍTIC I EL VERD NO CREIXEMENT EPIFÍTIC
Per a la identificació dels gèneres Zooglea spp. i Spirillum spp. no cal fer apuntar les
característiques de la taula, ja que són identificables amb la seua forma: Zooglea spp. és un
conglomerat de cèl·lules i Spirillum spp. té forma d'hèlix.
FOTO 10. 100X. Spirillum spp.
22
FOTO 11. 100X. Zooglea spp.
Una volta s'han apuntat les característiques del filamentós a determinar es passa a la
seua identificació. Aquesta es pot fer amb diferents eines. És convenient consultar fotografies en
realitzar les primeres determinacions i també en cas de dubte. Les eines poden ser aquestes:
– Introducció de les dades en el CD Biocontrol. A mesura que van introduint-se característiques
van descartant-se organismes.
– Utilització d'una guia per a identificar microorganismes filamentosos. Ací es tracta de
seleccionar el microorganisme que acomplisca més característiques.
– Entrar al lloc http://web.deu.edu.tr/atiksu/ana55/fila01.html, on fan preguntes sobre aquestes
característiques fins a donar lloc a una identificació.
– Utilitzar l'aplicació “Identificació de filamentosos”. És un full de càlcul on s'han introduït les
característiques per a cada organisme filamentós definides pel CD Biocontrol i les de la guia del
GBS. S'han introduït les dues bases de dades per a completar la informació que pot faltar si
només s'utilitza una. En posar en aquest full de càlcul les característiques observades, el
programa dóna puntuacions als microorganismes, i el que més punts traga possiblement serà el
microorganisme buscat.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC. Pot fer-se per als rangs d'abundància
(dominant, secundari, escàs) o per al tipus de presència (present/absent).
Presència de grups de filamentosos segons Eikelboom
DESCRIPCIÓ: Es tracta d'observar al microscopi quins grups segons la classificació
d'Eikelboom són presents en la mostra.
METODOLOGIA: S'utilitza la mateixa metodologia que Abundància de
microorganismes filamentosos, però anotant només la presència o absència i classificant als
organismes en el grups d'Eikelboom. Per tant, en acabar de fer l'observació diària tindrem si cada
grup és present o absent. La classificació d'Eikelboom és aquesta:
– Grup I: Sphaerotilus natans, Tipus 1701, Tipus 1702, Haliscomenobacter hydrossis
(Streptothrix hyalina), Tipus 0321
– Grup II: Tipus 0041, Tipus 0675, Tipus 1851
23
– Grup III: Tipus 021N, Nostocoida limicola, cianobacteris (Cyanophyceae)
– Grup IV: Microthrix parvicella, Tipus 0581, Tipus 0192
– Grup V: Tipus 0803, Tipus 1091, Tipus 0092, Tipus 0961
– Grup VI: Tipus 0914, Beggiatoa spp., Tipus 1111, Tipus 1501
– Grup VII: Tipus 1863, Tipus 0411, fongs, Nocardia spp.
– A la classificació s'ha afegit el següent grup: organismes no considerats en la llista, però que es
troben en l'observació
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Presència de grups de filamentosos segons el GBS
DESCRIPCIÓ: Es tracta d'observar al microscopi quins grups segons la classificació del
GBS són presents en la mostra.
METODOLOGIA: És la mateixa que l'apartat Presència de grups de filamentosos
segons Eikelboom, però classificant els organismes segons el GBS (Grupo Bioindicación Sevilla).
La classificació del GBS és aquesta:
– Mòbils: Flexibacter spp., Beggiatoa spp., cianobacteris
– Creadors de terbolesa: Tipus 1863, Tipus 0211, Tipus 1852, Tipus 0411, Streptococcus spp.,
Bacillus spp.
– Diàmetre del tricoma superior a 1µm: Tipus 021N, Tipus 0041, Tipus 0961, Nostocoida
limicola II, Nostocoida limicola III
– Diàmetre del tricoma inferior a 1µm: Nostocoida limicola I, Haliscomenobacter hydrossis,
Microthrix parvicella, Tipus 0675, Tipus 0092, Tipus 1701, Tipus 1702, Tipus 1851, Tipus
0581, Tipus 0803
– Aspecte embrancat: GALO, Sphaerotilus natans, fongs
– Presenten sofre normalment: Thiothrix I, Thiothrix II, Tipus 0914
– En la classificació s'ha afegit el grup següent: organismes no considerats a la llista, però que es
troben en l'observació
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
24
IBF
DESCRIPCIÓ: L'índex biòtic del fang, IBF (conegut en anglès com Sludge Biotic
Index, SBI), és un mètode basat en l'anàlisi qualitativa i quantitativa de la microfauna que colonitza
un fang actiu. S'utilitza com una estima d'eficiència de la depuració duta a terme pel reactor
biològic. Aquest índex és una xifra que s'obté de l'observació al microscopi de la microfauna.
METODOLOGIA: Prendre una mostra del fang actiu. Barrejar bé la mostra i amb una
pipeta Pasteur posar-ne una gota en un portaobjectes net. Tapar aquesta gota amb un cobreobjectes.
Amb la pipeta Pasteur comptar quantes gotes són necessàries per a obtenir un volum d'1ml.
Observar el portaobjectes al microscopi a 10x. S'ha de recórrer tota la gota amb el microscopi i
anotant la quantitat d'individus de cada espècie de microfauna que es trobe, excepte els flagel·lats
menuts i les espècies de les quals s'observen menys de 2 individus. En les colònies s'ha de comptar
cada zooide. Després es fa el recompte de flagel·lats menuts a la cambra de Fuchs-Rosenthal. Es
banyen els 2 ponts amb aigua destil·lada i es posa el cobreobjectes amb un pressió suau des del
davant de la cambra. Ha de quedar com mostra la imatge següent.
Tornar a barrejar la mostra i prendre líquid amb la pipeta Pasteur. Deixant eixir un poc
d'aigua de la pipeta, recolzar la punta d'aquesta en l'espai que hi ha entre el cobreobjectes i la
cambra, per capil·laritat s'omplirà la cambra d'aigua. Mirar al microscopi a 40x; s'observarà que hi
ha una quadrícula. S'han de comptar els flagel·lats menuts que es troben en els quadrets d'una de les
diagonals. És dir, s'hauria de comptar només en alguna de les 2 diagonals del dibuix següent.
25
Ponts de la cambra
IMATGE 2. CAMBRA DE FUCHS-ROSENTHAL AMB COBREOBJECTES POSAT
x xx x
x xx x
x xx x
x xx x
x xx x
x xx x
x xx x
x xx x
DIBUIX 2. CAMBRA DE FUSCH-ROSENTHAL AL MICROSCOPI
Amb totes les dades recollides i amb aquesta taula es calcula quin és l'IBF del
bioreactor.
26
IMATGE 3. CÀLCUL IBF
El grup dominant és el que més individus tenia en el primer comptatge. Els flagel·lats
menuts no es consideren llevat que se'n troben més de 100 en la diagonal de la cambra de Fuchs-
Rosenthal. En cas d'haver-hi codominància, es pren com a dominant el que està més baix de la
taula. Sabent quantes gotes com la presa són 1ml i amb els individus comptats es trau la densitat
d'individus per litre. Per a la quantitat d'espècies no es consideren els flagel·lats menuts.
– Ex: Domina Opecularia spp. La densitat és de 5·106 ind/L. S'han trobat 5 espècies i en la
diagonal hi ha 7 flagel·lats menuts. El valor de l'IBF és 5.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Classe de l'IBF
DESCRIPCIÓ: Els IBF poden agrupar-se per classes. Cada classe té una interpretació
sobre l'estat de la depuració.
METODOLOGIA: Es realitza la mateixa metodologia que en l'apartat IBF, però en
traure l'índex es classifiquen així:
– Classe I. Índex número: 8, 9 i 10. Fang ben colonitzat i estable, òptima activitat biològica. Alta
eficiència depurativa.
– Classe II. Índex número: 6 i 7. Fang ben colonitzat i estable, òptima activitat biològica. Discreta
eficiència depurativa.
– Classe III. Índex número: 4 i 5. Insuficient depuració biològica de la instal·lació. Mediocre
eficiència depurativa.
– Classe IV. Índex número: 0, 1, 2 i 3. Mala depuració biològica de la instal·lació. Baixa
eficiència depurativa.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode del IC.
27
V30 i sedimentabilitat
DESCRIPCIÓ: La V30 és una determinació que separa la mostra en 2 parts. Una és el
sedimentat, que és un fang situat a la part inferior de la mostra. L'altra és el clarificat, que és aigua
situada per damunt del sedimentat. La sedimentabilitat és una operació sobre la proporció de
matèria sedimentada segons uns temps.
FOTO 12. PROVETA AMB CLARIFICAT I SEDIMENTAT
METODOLOGIA: Per a fer la V30 es pren una mostra del bioreactor d'un volum mínim
d'un litre. Es remena bé i s'aboca un litre a una proveta amb marques de volum. Es deixa reposar. El
temps anirà separant la mostra en sedimentat i clarificat. Cada 5 minuts fins al minut 30 s'anota el
volum que ocupa el sedimentat. Per a calcular la sedimentabilitat es divideix el clarificat produït
(1000-ml sedimentats en un temps) per a un temps determinat entre el clarificat (1000-ml
sedimentats als 30 minuts) que hi ha a la V30. Primer es calcula per a l'interval de 0 a 10 minuts. Si
el valor és major a 0,5, la sedimentabilitat és alta. En cas de ser menor a 0,5; es calcula per a
l'interval de 0 a 20 minuts. Si el resultat és major a 0,5, serà sedimentabilitat mitja i si és menor,
serà baixa.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
28
Sedimentat
Clarificat
Flòculs en suspensió de la V30
DESCRIPCIÓ: Es tracta de fer una apreciació de la quantitat de flòculs que hi ha al
clarificat en finalitzar la V30.
METODOLOGIA: Realitza la V30. En acabar-la observar el clarificat. Si pràcticament
hi ha absència de flòculs, la categoria és baixa. Si n'hi ha presència, és mitjana. I si hi ha
abundància, la quantitat de flòculs serà alta.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Desnitrificació a la V30
DESCRIPCIÓ: La desnitrificació es produeix en fangs actius, en aquelles zones de les
instal·lacions en les quals existeixen zones anòxiques que transformen els nitrats o nitrits en N2. Les
bombolles menudes de nitrogen gas queden atrapades en les interseccions dels flòculs, arrossegant-
los cap a dalt. Si la desnitrificació és important, es genera l'alçament complet de la capa de fangs en
la decantació secundària.
METODOLOGIA: Es fa la V30 i s'observa si hi ha o no hi ha desnitrificació. Anotant
amb un Sí quan n'hi ha i amb un No quan no n'hi ha.
IMATGE 4. LA DESNITRIFICACIÓ AMB L'AUGMENT DEL TEMPS
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
29
Desfloculació a la V30
DESCRIPCIÓ: La desfloculació és un procés en el qual els flòculs es trenquen, es
veuen com desfets.
METODOLOGIA: Quan acabe la V30, s'observa si els flòculs del clarificat estan
trencats. En cas d'estar-ho s'anota Sí i si no ho estan s'anota No.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Volum de la capa cèria
DESCRIPCIÓ: Quan comença la sedimentació en la prova de la V30 dalt del clarificat es
queda una capa amb fang. Aquest fang es manté surant per damunt del clarificat tota l'estona.
Aquesta zona és la capa cèria.
METODOLOGIA: Quan acabe el temps de la V30 es mesura quin volum ocupa la capa
cèria. Com la proveta està numerada es pot saber fàcilment quin és el volum ocupat per la capa
cèria.
FOTO 13. PROVETA AMB CAPA CÈRIA, CLARIFICAT I SEDIMENTAT
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
30
Capa cèria
Clarificat
Sedimentat
Estructura del sedimentat de la V30
DESCRIPCIÓ: S'ha d'observar quina estructura té el fang que ha sedimentat en la prova
de la V30.
METODOLOGIA: Quan acabe la V30, s'anota el tipus d'estructura que té la part
sedimentada.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Color del sedimentat de la V30
DESCRIPCIÓ: El fang sedimentat pot tenir colors diferents: les tonalitats del marró, les
del gris, ser negre...
METODOLOGIA: Anotar el color del sedimentat.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Terbolesa del clarificat de la V30
DESCRIPCIÓ: La terbolesa és un paràmetre que mesura el grau de transparència d'una
aigua. Pot determinar-se qualitativament o quantitativament amb un nefelòmetre.
METODOLOGIA:
– Qualitativament. En acabar la V30 s'analitza la terbolesa del clarificat. Es col·loca darrere de la
proveta un objecte com a referència. Si la forma s'observa clarament, la mostra està a la
categoria Terbolesa baixa. Si les vores s'aprecien, però no s'aprecia el dibuix de la superfície,
parlem de Terbolesa mitjana. Per últim, si no s'observa cap dibuix i les vores de l'objecte queden
difuminades i fins i tot no s'hi veuen, és Terbolesa alta.
31
– Quantitativament. En acabar el temps de la V30, s'analitza la terbolesa del clarificat. Prendre una
mostra del clarificat. Introduir-la a la cubeta del nefelòmetre i mesurar la terbolesa amb l'aparell.
ANÀLISI ESTADÍSTICA:
– Qualitativament. Mètode dels IC.
– Quantitativament. Regressió matemàtica.
pH del bioreactor
DESCRIPCIÓ: El pH mesura l'acidesa d'una mostra. A pH més baix la mostra serà més
àcida, és dir, tindrà major concentració de protons. El pH = -log [H+].
METODOLOGIA: Prendre una mostra de fang actiu i introduir-li una sonda
mesuradora de pH. En l'aparell es mostra el valor del pH.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
32
IMATGE 5. DIFERENTS TIPUS DE TERBOLESA
CE del bioreactor
DESCRIPCIÓ: La conductivitat elèctrica (CE) és la propietat natural de cada cos que
representa la facilitat en que els electrons poden passar a través seu.
METODOLOGIA: Prendre una mostra de fang actiu i introduir-li una sonda del
conductímetre. L'aparell mostra el valor de la conductivitat elèctrica.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
Bromeres en la superfície del bioreactor
DESCRIPCIÓ: En la superfície dels bioreactors es formen bromeres. Açò es deu a la
presència de tensioactius, formació de bambolles, etc. Molts d'aquests processos són responsabilitat
dels microorganismes presents en l'aigua a depurar.
METODOLOGIA: Determinar de manera visual quin és el percentatge de la superfície
del bioreactor ocupat per les bromeres.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
Fang en superfície del decantador secundari
DESCRIPCIÓ: En la superfície del decantador s'acumula fang procedent de l'aigua que
rep.
METODOLOGIA: Determinar de manera visual quin és el percentatge de fang sobre la
superfície del decantador secundari.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
33
Olor del fang biològic
DESCRIPCIÓ: L'olor del bioreactor pot ser característica dels tipus de processos que hi
tenen lloc (fermentació, descomposició aeròbia...).
METODOLOGIA: Prendre una mostra del fang actiu. Anar a un lloc on no hi hagen
influències d'altres tipus d'olors i olorar la mostra. Anotar el tipus d'olor.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
IQG
DESCRIPCIÓ: L'índex de qualitat general és una manera pràctica de valorar el nivell i
l'evolució de les aigües superficials. És un índex que generalment consisteix en una suma
polinòmica ponderada. Per a l'elaboració de l'IQG. Per a obtenir l'índex es consideren diversos
paràmetres que, en funció de l'ús que tindrà l'aigua, adquireixen més o menys importància. Hi ha 9
paràmetres bàsics, que sempre tenen una concentració significativa, i 14 de complementaris, que
afecten a partir d'una concentració determinada.
METODOLOGIA: Es determina el valor de cada paràmetre que participa en l'índex i es
calcula mitjançant la fórmula següent:
IQG = Σ Qi · Pi
On Qi és el nivell de qualitat de cada paràmetre, de 0 a 100. Hi ha una transformació del
valor del paràmetre en el nivell de qualitat.
Pi és el coeficient de ponderació de cada paràmetre que respon a la fórmula següent:
34
IMATGE 6. COEFICIENT DE PONDERACIÓ
La variable ai és un coeficient que varia entre 1 (paràmetre important) i 4 (paràmetre
poc significatiu).
Els 9 paràmetres bàsics són: coliformes fecals, CE, DBO5, DQO, fosfats totals, matèries
en suspensió, nitrats, oxigen dissolt i pH.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
ISQA
DESCRIPCIÓ: L'índex simplificat de la qualitat de l'aigua (ISQA) és una variant de
l'IQG. Aquest índex és un indicador global, senzill i aproximat que té en compte cinc paràmetres.
METODOLOGIA: Una volta determinat el valor dels paràmetres participants, en funció
d'aquest adquireixen un altre valor. L'ISQA s'estableix segons la següent expressió:
ISQA = T · (A + B + C +D)
– T es dedueix de la temperatura de l'aigua. Pren valors entre 0,8 i 1.
– A es dedueix de la DQO. Pren valors entre 0 i 30.
– B es dedueix a partir de la matèria orgànica en suspensió. Pren valors entre 0 i 25.
– C es dedueix a partir de l'oxigen dissolt. Pren valors entre 0 i 25.
– D es dedueix de la conductivitat. Pren valors entre 0 i 20.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Regressió matemàtica.
Abundància de filaments als flòculs
DESCRIPCIÓ: Les EDAR s'enfronten a un problema amb el creixement excessiu de
filamentosos. Aquest excés causa que el flòcul siga mal format, poc dens i decante amb l'aigua. Per
tant, s'elimina amb l'aigua i això fa que augmente la DBO de l'aigua tractada (aigua que ix de la
depuradora) i disminueix l'eficiència del procés de depuració biològica. Una manera de determinar
35
la problemàtica amb la filamentosa és descriure quina és la quantitat aproximada de filaments
presents als flòculs. Des d'aquesta prova fins a l'última es poden fer totes en la mateixa mostra.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt d'aquesta
un cobreobjectes. Observar al microscopi de 10x l'abundància de filaments que hi ha als flòculs.
Apuntar a quina d'aquestes categories pertany la mostra observada:
– Cap.
– Pocs. Filaments en pocs flòculs.
– Alguns. Es veuen filaments als flòculs, però no en tots.
– Comuns. Tots els flòculs tenen d'1 a 5 filaments.
– Molt comuns. De 5 a 20 filaments per flòcul.
– Abundants. >20 filaments per flòcul.
– Excessius. Més filaments que flòculs.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Abundància de filaments als espais entre els flòculs
DESCRIPCIÓ: Com s'ha comentat en l'apartat Abundància de filaments als flòculs la
presència de filamentosa pot arribar a ser un problema. Una altra manera de quantificar-ho és
observant si hi ha filaments als espais que hi ha entre els flòculs de la mostra.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt d'aquesta
un cobreobjectes. Observar al microscopi de 10x l'abundància de filaments en l'espai que hi ha entre
els flòculs. L'abundància serà Baixa si no són observables i Alta si ho són.
36
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Ponts entre els flòculs
DESCRIPCIÓ: Una altra manera d'estimar el problema amb la filamentosa és
quantificar els ponts que hi ha entre els flòculs. Un pont és un filament que uneix 2 flòculs.
METODOLOGIA: Posar una gota del líquid del bioreactor en un portaobjectes i
damunt d'aquesta un cobreobjectes. Observar a l'ocular 10x del microscopi la quantitat aproximada
de ponts que té la mostra. Anotar la categoria a què pertany segons aquest criteri:
– 0: No hi ha unions entre els flòculs.
– 1: Un quart dels flòculs estan units entre si.
– 2: La mitat dels flòculs estan units entre si.
– 3: 3 quarts dels flòculs estan units entre si.
– 4: Tots els flòculs estan units entre si.
– 5: Tots els flòculs estan units entre si i amb molt filaments.
37
FOTO 15. 10x. PH2.FILAMENTS OBSERVABLES EN ESPAI ENTRE FLÒCULS
FOTO 14. 10x. PH2.FILAMENTS NO OBSERVABLES EN ESPAI ENTRE FLÒCULS
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Pin Point Floc
DESCRIPCIÓ: El Pin Point Floc són flòculs de poca grandària amb forma d'agulla. La
seua formació es veu en explotacions amb poc temps d'operació o en reactors ja estabilitzats que
estan sotmesos a purgues excessives, altes puntes de cabal o abocaments incontrolats. El Pin Point
Floc suposa la formació de flòculs disgregats que augmenten la terbolesa de l'aigua d'eixida i
redueixen l'eficiència depuradora.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt d'aquesta
un cobreobjectes. Observar a l'ocular 10x del microscopi si la majoria de flòculs presenta el procés
de Pin Point Floc o no el presenta.
38
CATEGORIA 0 CATEGORIA 1 CATEGORIA 2 CATEGORIA 2
CATEGORIA 3 CATEGORIA 4 CATEGORIA 4 CATEGORIA 5
DIBUIX 3. PONTS ENTRE ELS FLÒCULS
FOTO 16. 10X. PH2. PIN POINT FLOC
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Obertura de l'estructura flocular
DESCRIPCIÓ: L'obertura de l'estructura flocular també influeix en la decantació i, per
tant, en la qualitat de l'aigua d'eixida. Un flòcul compacte decantarà millor i donarà un aigua de més
qualitat que un flòcul amb molts buits.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt d'aquesta
un cobreobjectes. A l'augment 10x mirar quina estructura de les següents presenten els flòculs:
– Compacte (no buits)
– Mitja
– Oberta (molt buits)
39
FOTO 17. 10X. FLÒCUL COMPACTE
FOTO 18. 10X. PH1. ESTRUCTURA DEL FLÒCUL MITJA
FOTO 19. 10X. PH1. ESTRUCTURA OBERTA
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Resistència a la punció
DESCRIPCIÓ: És una manera de comprovar l'estabilitat del flòcul. Flòculs poc
resistents, que es trenquen de seguida, tindran una mala decantació i faran que l'aigua no tinga tanta
qualitat.
METODOLOGIA: Posar una gota del líquid del bioreactor en un portaobjectes i
damunt d'aquesta un cobreobjectes. Observar a un augment de 10x. Alhora que es mira pel
microscopi fer una pressió sobre el cobreobjectes, per exemple amb una punta de bolígraf. Si els
flòculs no es trenquen, són resistents a la punció, i si es trenquen no hi són resistents.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Consistència
DESCRIPCIÓ: La consistència fa referència al grau de cohesió de les partícules del
flòcul.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt un
40
cobreobjectes. I observar a l'augment 10x quina consistència tenen els flòculs. La Forta té un alt
grau de cohesió entre les partícules i la Dèbil te baix grau de cohesió.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Cobertura dels flòculs
DESCRIPCIÓ: La cobertura que ocupen els flòculs sobre la superfície de l'aigua també
influeix en la qualitat d'aquesta. Ja que a major cobertura, els flòculs no estan tant dispersats i és
més fàcil que decanten i, per tant, que no se'n vagen amb l'aigua tractada.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt un
cobreobjectes, i observar a l'augment 10x quina cobertura total tenen els flòculs. Quan la superfície
ocupada és inferior al 10%, la cobertura és Baixa. Quan va del 10 al 50% és Mitjana. I quan és
superior al 50% és Alta.
FOTO 20.10X. PH1. COBERTURA FLOCULAR BAIXA
41
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Grandària dels flòculs
DESCRIPCIÓ: La grandària del flòcul també és un factor que pot influir en la qualitat
de l'aigua d'eixida. Si els flòculs són massa menuts, no decantaran i, per tant, augmentaran la DBO
de l'aigua depurada i en reduiran l'eficiència depurativa.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt un
cobreobjectes. Observar a l'augment 10x quina cobertura total tenen els flòculs. Mesurar amb el
micròmetre la llargària i amplària de 15 flòculs seleccionats a l'atzar. La llargària es considera el
costat de major longitud i l'amplària el de menor. Calcular la mitjana per a la llargària i l'amplària.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Amb les dades preses es poden analitzar 3 aspectes.
– Llargària. Regressió matemàtica entre els valors de la llargària i els del paràmetre del qual està
estudiant-se si és indicador.
– Amplària. Regressió matemàtica entre els valors de la l'amplària i els del paràmetre del qual està
estudiant-se si és indicador.
– Àrea. Es calcula l'àrea multiplicant l'amplària per la llargària. I entre els valors de l'àrea i els del
paràmetre del qual està estudiant-se si és indicador es fa la regressió matemàtica.
42
FOTO 21. 10X. PH1.COBERTURA FLOCULAR MITJANA
FOTO 22. 10X. PH2.COBERTURA FLOCULAR ALTA
Forma dels flòculs
DESCRIPCIÓ: Els flòculs poden tenir 2 formes: circular o irregular. Els circulars donen
millor depuració que els irregulars.
METODOLOGIA: Per a determinar la forma que tenen els flòculs es pren la llargària i
amplària mitjana de l'apartat Grandària dels flòculs. Com és difícil trobar flòculs exactament
redons, s'utilitza un criteri per a establir la forma: si la llargària és més d'un 30% major que
l'amplària, el flòcul és irregular; però si la llargària és menys d'un 30% major que l'amplària, el
flòcul és circular.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
Presència de fibres
DESCRIPCIÓ: Hi ha fibres que escapen al decantador primari i arriben al bioreactor.
Poden interferir en el procés i fer que canvie la qualitat de l'aigua.
METODOLOGIA: Posar una gota de fang actiu en un portaobjectes i damunt un
cobreobjectes. Observar a l'augment 10x la presència de fibres. Segons la quantitat de fibres es
classifica en una categoria.
– 0: Poques fibres o cap fibra.
– 1: Moltes fibres.
FOTO 23. 10X. UN TIPUS DE FIBRA
43
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Mètode dels IC.
44
RESULTATS
Els resultats obtinguts ja siga en la part del càlcul de la grandària de la mostra i en les
anàlisis estadístiques provenen d'haver aplicat el protocol descrit anteriorment a l'EDAR dels
Algars.
GRANDÀRIA DE LA MOSTRA
Per a saber quina és la quantitat de mostres a prendre dels possibles indicadors per a
obtenir resultats significatius estadísticament s'utilitza aquesta fórmula (explicada al protocol):
n= Z 1−/2 Z potènciadel test
∗2
Per a totes les variables s'ha utilitzat un α = 0,1. Per tant, Z1-α/2 valdrà 1,649. S'ha optat
per emprar una potència del test de 0,9, així que Zpotència del test serà 1,2816. Per a cada paràmetre se li
ha atorgat una δ en funció dels seus valors i el rang que poden tenir aquests. Per a determinar la σ
dels SS, DQO i reduccions s'ha calculat a partir de valors històrics del paràmetre. La
biodegradabilitat de l'aigua bruta (biodegradabilitat AB) i la de l'aigua tractada (biodegradabilitat
AT) s'han calculat aquestes dels valors històrics i després s'ha calculat la σ. La biodegradabilitat és
igual a la DBO5/DQO. En el cas de la DBO5 soluble, com mai no s'ha fet a la planta, se n'ha estimat
el valor a partir de la fórmula següent:
DBO5 soluble = DBO5 – (factor K · SS)
El factor K per a aigües residuals domèstiques pren valors entre 0,5 i 0,7. A major factor
K, menor valor de la DBO5 soluble. Un valor major de la DBO5 soluble indica que a la planta hi ha
molts SS, perquè són aquests els que fan augmentar el valor de la DBO5 soluble. Com a la
depuradora dels Algars hi ha problemes de sòlids, s'ha suposat que la DBO5 soluble serà gran i per
45
aquesta raó s'ha utilitzat el factor K de 0,5. Després de determinar el valor de la DBO5 soluble de les
dades històriques es calcula la σ.
En la taula següent es mostren els valors de σ i de δ i la n corresponent a cada variable:
δ σ n
DBO5 soluble 3 6,1 36SS 12 24,52 36
DQO 14 30,74 42% reducció de DBO5 5 4,72 8% reducció de DQO 5 11,75 48Biodegradabilitat AB 0,1 0,13 15Biodegradabilitat AT 0,1 0,11 11
INDICADORS ANALITZATS PER IC
Els següents factors han sigut analitzats estadísticament amb intervals de confiança al
95% per a saber si són indicadors de la qualitat de les 7 variables estudiades. Els factors que no són
indicadors es comenta que no ho són. En cas de ser-ho, es mostra una taula amb les variables per a
les quals és indicador, en quina situació ho és i quin és el valor de la variable quan es compleix la
condició de ser indicador.
Abundància de microorganismes filamentosos
SEGONS LA PRESÈNCIA:
PARÀMETRE MICROORGANISME PRESÈNCIA RANG% reducció de DQO N. limicola I Present >90,4518
Biodegradabilitat ABThiothrix I Present >0,5212
Zooglea spp. Absent >0,5212Zooglea spp. Present <0,5212
46
SEGONS ELS GRUPS D'ABUNDÀNCIA:
PARÀMETRE MICROORGANISME ABUNDÀNCIA RANG
DBO5 solubleM. parvicella Escàs <5,52
S. natans Dominant >5,52SS Zooglea spp. Escàs <21,23
DQONocardia spp. Dominant <58,926Zooglea spp. Escàs <58,926
% reducció de DBO5H. hydrossis Secundari >95,8715
Nocardia spp. Dominant >95,8715% reducció de DQO N. limicola I Escàs >90,4518
Biodegradabilitat ABThiothrix I Escàs >0,5212
Zooglea spp. Absent >0,5212Biodegradabilitat AT Tipus 021N Escàs <0,2652
Presència de grups de filamentosos segons Eikelboom
La presència o absència de grups segons la classificació d'Eikelboom no és bioindicador
de diferències amb els valors de la mitjana per als diferents paràmetres observats.
Presència de grups de filamentosos segons el GBS
PARÀMETRE GRUP PRESÈNCIA RANG
Biodegradabilitat AB Presenten S normalment
Present >0,5212
IBF
PARÀMETRE IBF RANG% reducció de DQO 2 >90,5762
Classe de l'IBF
PARÀMETRE CLASSE IBF RANGDQO IV <58,858
47
V30 i sedimentabilitat
El nivell de sedimentabilitat no és un indicador de diferències amb els valors de la
planta.
Flòculs en suspensió de la V30
La quantitat de flòculs en suspensió del clarificat no és indicador de diferències amb les
mitjanes de la planta per als diferents paràmetres.
Desnitrificació a la V 30
No s'ha analitzat estadísticament perquè tots els dies es va obtenir el mateix resultat (no
desnitrificació).
Desfloculació a la V30
No s'ha analitzat estadísticament perquè tots els dies es va obtenir el mateix resultat (no
desfloculació).
Estructura del sedimentat de la V30
El tipus d'estructura del sedimentat no és indicador de diferències amb les mitjanes de la
planta.
Color del sedimentat de la V30
Per als diferents paràmetres, quant al color, no s'han trobat mitjanes significativament
diferents de les de la planta.
Olor del fang biològic
El tipus d'olor no és indicador de diferències amb les mitjanes de la planta per als
diferents paràmetres.
Abundància de filaments als flòculs
PARÀMETRE ABUNDÀNCIA RANGDBO5 soluble Molt comuns <5,52
% reducció de DBO5 Molt comuns <95,8715
48
Abundància de filaments als espais entre els flòculs
PARÀMETRE ABUNDÀNCIA RANGSS Baixa >21,23
% reducció de DQO Baixa <90,4518
Ponts entre els flòculs
No s'han trobat diferències significatives entre les diferents quantitat de ponts i la
mitjana de la planta per als paràmetres físics.
Pin Point Floc
La presència/absència de Pin Point Floc no indica que hi hagen diferències amb les
mitjanes de la planta.
Obertura de l'estructura flocular
No s'han trobat diferències entre algun grau d'obertura flocular i la mitjana de la planta
per a cada paràmetre.
Resistència a la punció
La resistència o no resistència a la punció no indica que hi hagen diferències amb els
valors de les mitjanes de la planta.
Consistència
No s'han trobat diferències entre els diferents tipus de consistència i les mitjanes de la
planta.
Cobertura dels flòculs
PARÀMETRE COBERTURA RANG
DBO5 soluble<10% >5,52>50% <5,52
49
Forma dels flòculs
PARÀMETRE FORMA RANGSS Circular >21,23
DQO Circular >58,926% reducció de DBO5 Circular >95,8715
Presència de fibres
PARÀMETRE QUANTITAT DE FIBRA RANGDQO Molta <58,926
% reducció de DQO Molta >90,4518
Taula resum de resultats
PARÀMETRE INDICADOR ECOLÒGIC CATEGORIA RANG
DBO5 soluble
M. parvicella Escàs <5,52S. natans Dominant >5,52
Cobertura dels flòculs <10% >5,52Cobertura dels flòculs >50% <5,52
Abundància de filaments als flòculs
Molt comuns <5,52
SS
Zooglea spp. Escàs <21,23Forma del flòcul Circular >21,23Abundància de
filaments entre els flòculs
Baixa >21,23
DQO
Nocardia spp. Dominant <58,926Zooglea spp. Escàs <58,926Classe IBF IV <58,858
Forma del flòcul Circular >58,926Presència de fibres Molta <58,926
% reducció de DBO5
H. hydrossis Secundari >95,8715Nocardia spp. Dominant >95,8715Abundància de
filaments als flòculsMolt comuns <95,8715
Forma del flòcul Circular >95,8715
50
% reducció de DQO
N. limicola I Escàs >90,4518N. limicola I Present >90,4518
IBF 2 >90,5762Abundància de
filaments entre els flòculs
Baixa <90,4518
Presència de fibres Molta >90,4518
Biodegradabilitat AB
Thiothrix I Escàs >0,5212Thiothrix I Present >0,5212
Zooglea spp. Absent >0,5212Zooglea spp. Present <0,5212
Grup del GBS: presenten S normalment
Present >0,5212
Biodegradabilitat AT Tipus 021N Escàs <0,2652
INDICADORS ANALITZATS PER REGRESSIÓ
En la taula següent es mostra la regressió de cada possible indicador analitzat amb
aquest estadístic per a cada paràmetre. Per als índexs IQG modificat i ISQA només s'ha tret la
regressió per a la DBO5 soluble, ja que els altres paràmetres són necessaris per al càlcul dels
índexs.
51
DBO5
soluble SS DQO % reducció de DBO5
% reducció de DQO
Biodegradabilitat AB
Biodegradabilitat AT
Volum de la capa cèria
0,019 0,03 0,002 0,035 0 0,005 0,039
Terbolesa clarificat
V30
0,005 0,03 0,033 0,099 0,003 0,01 0,023
pH bioreactor 0,013 0,13 0,279 0,041 0,039 0,014 0,115
CE bioreactor 0,212 0,116 0,096 0,003 0,042 0,002 0,032
Bromeres superfície bioreactor
0,08 0,084 0,009 0,094 0,006 0,005 0,075
Fang superfície
D20 0,07 0,013 0,094 0,006 0,005 0,075
IQG modificat 0,187 - - - - - -
ISQA 0,162 - - - - - -Llargària flòculs 0,008 0,009 0,01 0,176 0 0,007 0,019
Amplària flòculs 0,009 0,001 0,025 0,245 0,022 0,009 0
Àrea flòculs 0,012 0,004 0,01 0,315 0,012 0,004 0,024
Tots les regressions són inferiors a 0,8. Per tant, no hi ha indicadors a la taula per a les
variables citades.
52
CONCLUSIONS
- Es recomana fer l'observació microscòpica dels organismes filamentosos perquè en
tots els paràmetres on s'han buscat indicadors han aparegut microorganismes filamentosos. Per tant,
en fer una anàlisi, si estan els bioindicadors, es poden estimar fins a 6 variables de la planta. La
biologia de les espècies també pot ser orientativa de les condicions de funcionament de la planta.
- Sphaerotilus natans viu en condicions d'alta càrrega màssica. Per això, quan és
dominant la DBO5 soluble dóna valors superiors a 5,52.
- Zooglea spp. és un bon bioindicador perquè mostra diferències quant a la mitjana de
SS, DQO i biodegradabilitat de l'aigua bruta. Quan es troba de manera escassa els SS de l'aigua
tractada són menors a la mitjana de SS perquè és un microorganisme floculant. Això fa que part
dels flòculs s'unisquen i sedimenten fent que la concentració de SS siga inferior a 21,23. És molt
útil per a la determinació de la biodegradabilitat AB perquè la seua presència o absència indica que
un valor és inferior o superior a 0,5212. És a dir, sempre que es faça l'observació de
microorganismes es podrà conèixer, aproximadament, quina serà la biodegradabilitat AB. I per tant,
saber a quins tipus de procés prestar mes atenció (fisicoquímics o biològics) sense haver d'esperar
altres anàlisis com la DBO5. En teoria creix quan hi ha una alta càrrega màssica, però en l'estudi s'ha
vist que quan és present la biodegradabilitat de l'aigua bruta és inferior a 0,5212. És a dir, una
similitud o predomini de matèria no oxidable biològicament. És possible que la seua aparició estiga
relacionada amb una alta càrrega màssica amb predomini de no degradable i com s'ha comentat és
floculant aquesta característica la podria aprofitar en situacions de menor biodegradabilitat. Per
aquesta raó de la floculació podria ser que la DQO de l'aigua d'eixida siga menor que la mitjana, ja
que part de la matèria decantaria i no augmentaria aquella DQO.
- Quan Nocardia spp. és el microorganisme filamentós dominant la DQO de l'aigua
d'eixida és menor que el valor mitjà. Això pot ser degut al fet que realment és un bioindicador o
que casualment els dies que ha sigut dominant s'han fet millores en el funcionament de la planta.
Nocardia spp. quan és dominant indica que la reducció de la DBO5 és superior al 95,8715. A la
depuradora tenen un rendiment (reducció) aproximat per a la DBO5 de 94. Per tant, la dominància
d'aquest organisme indica un rendiment millor que el mitjà.
53
- Trobar Haliscomenobacter hydrossis com a secundari també implica que la reducció
de DBO5 funciona correctament. Aquest organisme, igual que Nocardia spp., també és prou
habitual a les observacions microscòpiques.
- S'ha vist que la presència de Nostocoida limicola I i trobar-la en abundància escassa
indiquen una major reducció de la DQO que la mitjana de la planta. Però com només s'ha trobat en
abundància escassa, en els 2 casos està parlant-se de la mateixa situació. Per tant, s'ha de considerar
que si algun dia es troba en abundància diferent a l'escassa, no es pot saber si implicarà diferències
en la mitjana de la planta.
- Una situació semblant ocorre en el cas de Thiothrix I, que la seua presència i trobar-lo
escàs indiquen una biodegradabilitat de l'aigua bruta superior a 0,5212. En aquest cas sí que s'ha
trobat una volta com a secundari, i casualment aquell dia la biodegradabilitat era superior a 0,5212.
Amb un valor de Thiothrix I com a secundari no es pot saber si va ser coincidència o és que
realment la presència en qualsevol tipus d'abundància és indicativa.
- La presència de components del grup que presenten S de la classificació del GBS
indica una biodegradabilitat de l'aigua bruta superior a 0,5212. És dir un predomini de matèria
oxidable de manera biològica, així que s'haurà de tenir en compte els processos biològics per a
depurar. Els components d'aquest grup (Thiothrix I, Thiothrix II i Tipus 0,914) viuen en condicions
sèptiques i en presència de substrats fàcilment metabolitzables. Per això, quan són presents la
biodegradabilitat de l'aigua d'entrada és major.
- Quan el Tipus 021N és escàs al bioreactor l'aigua d'eixida té una baixa concentració de
DBO5 respecte a la DQO.
- La presència o l'absència d'algun membre dels grups segons les classificacions
d'Eikelboom i la del GBS no indica canvis en la mitjana, excepte la presència dels que tenen sofre.
És difícil trobar resultats amb aquesta comparació perquè en cada grup hi ha molts bacteris i
cadascun té unes condicions de creixement diferents.
- És convenient realitzar l'observació microscòpica perquè és fàcil i ràpida i presenta
indicadors de qualitat per a tots els paràmetres excepte les biodegradabilitats
- Una baixa i una alta cobertura de flòculs indica diferències en la DBO5 soluble a causa
de la sedimentació que poden causar. Quan és baixa els flòculs no s'agrupen entre ells, raó per la
qual no decanten, i com que no decanten ixen amb l'aigua, fent que la DBO5 siga superior a 5,52. En
canvi, quan la concentració és alta, s'agrupen entre ells, augmentant la seua massa, causant que
decanten i que l'aigua quede lliure de molts flòculs i així la DBO5 soluble és inferior a 5,52.
- Quan l'abundància de filaments que té cada flòcul és molt comuna (de 5 a 20 filaments
per flòcul) la DBO5 soluble i el percentatge de reducció de la DBO5 són menors al valor mitjà de la
54
planta. En el cas de la DBO5 soluble el valor és menor perquè tanta presència de filaments facilita la
unió de flòculs i per tant, la seua decantació i no ixen amb l'aigua tractada. Una reducció de la
DBO5 inferior a 95,8715 indica que es pot estar prop d'una reducció menor al 94%, que és el
rendiment de la planta. I per tant, que no s'està operant en les condicions òptimes.
- La forma del flòcul és una determinació molt important, perquè quan tenen forma
circular indiquen canvis respecte a la mitjana en 3 paràmetres: els SS, la DQO i el percentatge de
reducció de la DBO5. Per a les 3 variables indica nivells majors que els de la mitjana. Per als SS i la
DQO no és positiu perquè es troben uns valors superiors a la mitjana. Però per a la reducció és
positiu traure un valor més alt perquè s'està aconseguint una reducció superior al 94%, que és el
valor en el que sol treballar la planta; és a dir, es treballa òptimament. És possible que quan es
troben flòculs circulars, la depuradora elimine pràcticament matèria oxidable biològicament i poca
de la no oxidable de forma biològica i per això, hi ha tanta reducció de DBO5 i la DQO siga major
que la mitjana.
- Quan l'abundància dels filaments en l'espai que hi ha entre els flòculs és baixa, els
valors dels SS són majors i els de reducció de la DQO menors a la mitjana. Els valors dels SS són
majors a la mitjana (21,23) perquè, com que no hi ha filaments que puguen funcionar per a unir els
flòculs, molts d'aquestos no decanten i per tant, ixen amb l'aigua depurada, fent que augmente els
SS. Podria ser que el fet de no eliminar tant de flòcul, se'n manté una gran quantitat que fa que
quede bastant DQO per reduir i això podria ser la raó per la qual la reducció de la DQO és menor
que l'habitual. Quan els filaments entre els flòculs no són observables la reducció de la DQO és
menor a 90,4518, un valor menor al rendiment de l'EDAR que és el 92%.
- Si la presència de fibres a l'anàlisi microscòpica és elevada, la DQO serà menor i la
reducció major que la mitjana calculada. Per tant, pareix que la presència de fibres ajuda a rebaixar
la DQO.
- S'esperava que les altres tipus d'observacions microscòpiques donaren algun resultat,
per poder influir d'alguna manera sobre la sedimentació i els SS; però no s'han trobat diferències
significatives. És possible que per a altres EDAR sí que funcionen.
- Per a l'ISQA s'ha trobat una r2 de 0,162. Però si s'observen bé els valors no hi ha massa
diferència entre la realitat i la regressió. Estadísticament no és fiable, però en cas de necessitar el
valor de la DBO5 soluble i si no hi ha cap altre indicador es pot utilitzar de manera orientativa.
Sempre tenint en compte que la regressió és inferior al 80%.
- En el cas de l'IQG modificat, s'ha calculat una regressió de 0,187, una de les més altes
de la investigació. Tenint en compte que es va calcular amb 9 valors, es recomana afegir-ne més per
a comprovar si aquesta regressió pot augmentar i donar una equació que siga fiable i puga predir
55
valors de la DBO5 soluble. També es recomana provar l'índex amb més factors, per a vore com
afecten la r2.
- A l'EDAR dels Algars no s'han de buscar relacions d'indicació de qualitat utilitzant la
desnitrificació, la desfloculació i el color del sedimentat de la V30, perquè són factors que sempre
són iguals o que varien molt a la llarga. En altres depuradores és possible que varien amb més
freqüència i es puga estudiar alguna cosa.
- L'olor tampoc no és un bon paràmetre per a actuar com a indicador. Encara que
s'hagen trobats olors diferents, aquestes eren el mateix tipus, però canviant la intensitat. En cas de
trobar-se olors que siguen clarament de diferents tipus es podria fer recerca de si és indicador.
- La sedimentabilitat, els flòculs en suspensió i l'estructura del sedimentat de la V30
depenen de caràcters físics, com densitat i tipus de partícules. Es veu difícil que puguen tenir
influència en paràmetres fisicoquímics, com la DBO5 soluble, els SS, la DQO, la biodegradabilitat o
els rendiments d'eliminació.
- A l'EDAR dels Algars no es recomana estudiar les bromeres de la superfície del
bioreactor com a indicador perquè aquestes depenen del nombre turbines en funcionament i de la
seua velocitat.
- Tampoc es recomana utilitzar el fang en superfície del decantador secundari. Perquè el
fang en superfície depèn de moltes variables, com la recirculació i el cabal d'entrada, i pot variar
considerablement en cosa de minuts.
- Encara que totes les regressions hagen eixit molt inferiors a 0,8, s'ha observat que per
a la reducció de la DBO5 i en alguns casos també per a la de DQO el valor mesurat del paràmetre no
difereix més de 5 unitats del teòric de la regressió.
- Hi ha estudis similars al del projecte on la llargària dels flòculs sí que donava resultats
clarament significatius. Això demostra que tots els sistemes són diferents i que no es poden traure
generalitats a partir d'un estudi particular.
56
RECOMANACIONS
- La planta presenta problemes amb la formació de bromeres pel microorganisme
filamentós Nocardia spp. La seua presència sol associar-se a fangs d'edat elevades, condicions de
bona aeració i compostos complexos tals com olis i greixos. Unes possibles solucions són: dosificar
clor en forma d'aerosol sobre les bromeres, afegir polímers catiònics, incrementar la purga de fangs,
eliminar les trampes per a bromeres i retindre la seua circulació, instal·lar selectors anòxics o
anaerobis i augmentar l'eliminació d'olis i greixos durant el pretractament i el tractament primari.
- Realitzar més a sovint anàlisis dels nutrients per a conèixer la seua evolució i com
responen als tractaments.
- La majoria dels dies s'ha trobat un IBF de classe IV, teòricament significa que hi ha
una mala depuració biològica i una eficiència depurativa baixa. Una manera de millorar-ho és
augmentant l'oxigenació del bioreactor. Per exemple: fent funcionar l'última turbina del bioreactor,
que sempre està desconnectada. Però un augment de l'oxigenació farà que s'incremente el
filamentós Nocardia spp. Per tant, s'haurà de buscar una solució intermèdia. Una possible solució és
posar els selectors anòxics o anaerobis abans de l'entrada al bioreactor i el mecanisme d'augment
d'aeració en el bioreactor.
- Actualment, està instal·lant-se un MBR (bioreactor de membranes). Quan acabe l'obra
mantindran el tractament convencional i el MBR. Es recomana estudiar el rendiment i manteniment
de cada tipus de tractament i comparar les característiques de les aigües depurades per cada sistema.
57
ANNEXOS
FOTOGRAFIES DELS INDICADORS DE QUALITAT TROBATS
58
FOTO 24. 100X. Microthrix parvicella
IMATGE 7. Sphaeorotiluas natans
FOTO 25. 100x. Zooglea spp..
FOTO 26. 100x.Haliscomenobacter hydrossis
59
FOTO 27. 100x. Nocardia spp.
FOTO 28. 100x.Tipus 021N
IMATGE 8. Thiothrix I
FULLS DE RECOLLIDA DE DADES
Per a la recerca de l'indicador cal anotar els valor dels paràmetres a estudiar. Això pot
fer-se de manera lliure o utilitzant uns fulls com els de les pròximes pàgines.
60
FOTO 29. 10x. PH2.COBERTURA FLOCULAR ALTA
IMATGE 9. Nostocoida limicola I
FOTO 29.100x PH2.FILAMENT NO OBSERVABLE
A ESPAI ENTRE FLÒCULS
FOTO 30. PH1.COBERTURA FLOCULAR BAIXA
DATA:
V 30
t V
0 Sedimentabilitat Alta Mitja Baixa
5 Desnitrificació Sí No Desfloculació Sí No
10 Flòculs en suspensió Baixa Mitja Alta
15 Terbolesa del clarificat Baixa Mitja Alta _____UNT
20 Volum de la capa cèria ________ ml
25 Estructura
30 Color
Observacions:
INSTAL·LACIONS
Bromeres superfície bioreactor % Fang superfície decantador secundari %
pH bioreactor CE bioreactor µS/cm
Olor del fang biològic
Observacions:
61
Sedimentat
PARÀMETRES FISICOQUÍMICS
Coliformes totals UFC/ml CE µS/cm DBO5 mg/l
DQO mg/l Fosfats totals mg/l Nitrats mg/l
SS mg/l Oxigen dissolt mg/l pH
Terbolesa UNT IQG ISQA
Altres paràmetres:
Observacions:
IBF
IBF Classe
Observacions:
62
FILAMENTOSOS
Dominant
Secundaris
Escassos
Presència grups Eikelboom Presència grups GBS
Grup I Mòbils
Grup II Creadors de terbolesa
Grup III Diàmetre del tricoma superior a 1µm
Grup IV Diàmetre del tricoma inferior a 1µm
Grup V Aspecte embrancat
Grup VI Presenten sofre normalment
Grup VII Altres
Altres
Observacions:
63
ANÀLISI MICROSCÒPICA
Abundància de filaments als flòculs Cap Pocs Alguns Comuns
Molt comuns Abundants Excessius
Abundància de filaments a l'espai entre els flòculs No observables Observables
Ponts entre els flòculs 0 1 2 3 4 5
Obertura de l'estructura flocular Compacta Mitja Oberta
Pin Point Floc Sí No Resistència a la punció Sí No
Consistència Feble Forta Presència de fibres Sí No
Cobertura dels flòculs <10% 10-50% >50%
Grandària dels flòculs Amplària µm
Llargària µm
Forma dels flòculs Irregular Circular
Observacions:
64
EXEMPLES DE DADES I D'ANÀLISI ESTADÍSTICA
Dades
Data A B C D E F G H I15/06 3 2 2 1 3 1 1 1 316/06 3 2 1 1 3 1 1 1 317/06 3 2 2 1 3 1 1 O 218/06 2 2 2 1 3 1 1 1 2
A = Abundància de filaments als flòculs; 2 = Alguns; 3 = Comuns
B = Abundància de filaments en l'espai entre els flòculs; 2 = Alta (Observables)
C = Ponts entre els flòculs; 1 = un quart units; 2 = la mitat units
D = Pin Point Floc; 1 = Flòculs en forma de Pin Point Floc
E = Obertura de l'estructura flocular; 3 = Obert
F = Resistència a la punció; 1 = Resistents a la punció
G = Consistència; 1 = Feble
H = Forma del flòcul; 0 = Circular; 1 = Irregular
I = Cobertura dels flòculs; 2 = Mitja (del 10 al 50%); 3 = Alta (major al 50%)
Anàlisi estadística
La següent taula són les comparacions per Haliscomenobacter hydrossis per cada tipus
d'abundància. Com s'ha analitzat amb el SPSS se li ha de donar a cada categoria un valor numèric.
Per a saber si estadísticament hi ha diferències amb la mitjana de la depuradora es mira la mitjana
del total i si aquesta queda fora del interval de confiança d'una abundància és quan hi ha diferències.
En aquesta només hi ha diferències per a la DQO quan és dominant (58,926< [61,879-76,941].
0 = Absent
1 = Escàs
2 = Secundari
3 = Dominant
65
Haliscomenobacter hydrossis
Descriptius
N Mitjana Desviació típica
Error típic
Interval de confiança per a la mitjana al
95%Límit
inferiorLímit
superior
Mínim Màxim
DBO5 soluble 0 5 5,60 ,548 ,245 4,92 6,28 5 6 1 10 4,90 1,792 ,567 3,62 6,18 2 7 2 20 5,50 1,277 ,286 4,90 6,10 4 8 3 7 6,43 2,637 ,997 3,99 8,87 4 12 Total 42 5,52 1,656 ,256 5,01 6,04 2 12
SS 0 7 19,29 7,761 2,934 12,11 26,46 9 32
1 11 17,36 8,453 2,549 11,68 23,04 8 35 2 20 23,15 8,981 2,008 18,95 27,35 10 49 3 10 23,00 5,185 1,640 19,29 26,71 12 29 Total 48 21,23 8,182 1,181 18,85 23,60 8 49
DQO 0 7 60,457 11,8486 4,4784 49,499 71,415 47,4 79,9
1 11 51,627 12,7440 3,8425 43,066 60,189 29,2 71,0 2 19 57,068 10,4084 2,3878 52,052 62,085 45,4 90,0 3 10 69,410 10,5275 3,3291 61,879 76,941 54,3 85,3 Total 47 58,926 12,4944 1,8225 55,257 62,594 29,2 90,0
% Reducció DBO5
0 6 95,8808 1,95866 ,79962 93,8253 97,9363 91,92 97,00
1 11 95,5927 2,10398 ,63437 94,1793 97,0062 91,11 98,53 2 15 97,1580 1,47826 ,38169 96,3394 97,9767 93,44 98,75 3 8 93,8357 2,52700 ,89343 91,7231 95,9483 88,85 96,32 Total 40 95,8715 2,25082 ,35589 95,1517 96,5914 88,85 98,75
% Reducció DQO
0 7 90,9321 2,81345 1,06339 88,3301 93,5341 86,60 94,63
1 11 89,9536 6,63404 2,00024 85,4968 94,4104 71,30 97,02 2 19 91,2091 2,49376 ,57211 90,0072 92,4111 84,59 95,37 3 10 89,2246 2,65003 ,83801 87,3289 91,1203 84,57 93,07 Total 47 90,4518 3,88152 ,56618 89,3121 91,5914 71,30 97,02
Biodegradabilitat AB
0 6 ,5367 ,02808 ,01146 ,5073 ,5662 ,50 ,57
1 11 ,5176 ,03478 ,01049 ,4942 ,5410 ,45 ,57 2 15 ,5130 ,06974 ,01801 ,4744 ,5516 ,38 ,59 3 8 ,5298 ,05946 ,02102 ,4801 ,5795 ,44 ,60 Total 40 ,5212 ,05361 ,00848 ,5040 ,5383 ,38 ,60
Biodegradabilitat AT
0 6 ,2413 ,07689 ,03139 ,1606 ,3220 ,14 ,33
1 11 ,2719 ,13617 ,04106 ,1804 ,3634 ,08 ,45 2 15 ,2512 ,22963 ,05929 ,1240 ,3784 ,04 1,00 3 8 ,3002 ,11649 ,04119 ,2028 ,3976 ,17 ,52 Total 40 ,2652 ,16524 ,02613 ,2124 ,3180 ,04 1,00
66
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
– Bouzas, A., González, J., Martínez-Soria, V., Penya-roja, J.M. Bases d'enginyeria ambiental.
2007. València. Universitat de València.
– Análisis microscópico del fango activo. FACSA.
– Protocolo de identificación para organismos filamentosos. FACSA.
– Ficha de reconocimiento de organismos. GBS.
– Parte de observaciones microscópicas.
– II Jornadas de Formación Técnica FACSA. 2003. FACSA. Castelló de la Plana
– Manual de bioindicación de “Grupo de Bioindicación Sevilla” (GBS)
– Microorganismos filamentosos en el fango activo. 1997. Empresa municipal de abastecimiento
y saneamiento de aguas de Sevilla S.A. Sevilla.
– Métodos normalizados para el análisis de aguas potables y residuales APHA-AWWA-WPCF
Díaz de Santos.
– Gil, À. Intervals de confiança. Universitat Oberta de Catalunya.
– Vilaseca M. Observación microscópica de fangos activados en los tratamientos de depuración
biológica. 2001.
– Uso básico de hoja de calculo en CFGS laboratorio análisis y control de calidad. 2009. Temas
para la educación, revista digital para profesionales de la enseñanza. Federación de Enseñanza
de CC.OO. de Andalucía.
– Fran R. Spellman. Mathematics Manual for Water and Wastewater treatment plant operators.
CRC Press
– Richard M. Activated sludge microbiology problems and their control. 2003. Buffalo, NY. Fort
Collins, CO.
– Salas C., BradFer F.J. Validación de DBO en línea en plantas de tratamiento de aguas servidas
(ptas). 2003. Concepción, Xile. XV Congreso de Ingenieria Sanitaria y Ambiental aidis-Chile.
– Inganiella A. M. et al. Lagunas de estabilización para descarga de líquidos de camiones
atmosféricos. Rosario, Argentina. Universitat de Rosario.
– Notiziario dei metodi analitici. 2007. Roma. Istituto di Ricerca Sulle Acque-cnr.
– Pacheco V. S. et al. Control del crecimiento de organismos filamentosos en una planta de
tratamiento de aguas residuales industriales. 2002. Cancún, Mèxic. XXVIII Congreso
Interamericano de Ingeniería Sanitaria y Ambiental.
67
– Ambient Curs 2004-2005. 2005. Barcelona. 25 Edició Ambient. Universitat Politècnica de
Catalunya.
– Aznar A. Tratamientos secundarios. Madrid. Universitat Carlos III de Madrid.
Altres tipus de material consultat
Fotografies fetes a l'EDAR
CD Biocontrol
Instruccions dels aparells i dels kits
Enllaços d'interès
www.ua.es
www.termcat.cat
www.google.cat
http://www.environmentalleverage.com/
www.gva.es
www.mma.es
www.juntaex.es
http://bellman.ciencias.uniovi.es/
www.merck.com
www.gencat.cat
www.hunstman.com
www.xtec.net
www.itescam.edu.mx/portal/
http://ar.answers.yahoo.com/
www.marienfeld-superior.com
www.biologia.org
http://personal.telefonica.terra.es/web/ayma/atlas_b.htm
www.merck-chemicals.es
http://web.deu.edu.tr/atiksu/ana55/arsiv.html
http://graphpad.com/quickcalcs/cimean1.cfm
68
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.ul.ie/podgorski/Teaching/Business/business.html
http://www.udc.es/principal/ga/
www.bioestadistico.com
http://www.jorgegalbiati.cl/
69