ELS PROBLEMES DEL CURRÍCULUM

Andy Hargreaves (1996)

TRES PROBLEMES FONAMENTALS

• Unes de les coses que més preocupa als governs dels països occidentals és el fracàs escolar.

• Es fan canvis en la concepció del currículum? (àrees, matèries, llocs, temps, continguts...)

• Tres són els problemes dels Centres de secundària per a la incentivació de l’alumnat: – PERTINENÇA: És adequat ...?– IMAGINACIÓ: Es pot modificar l’aïllament i/o l’abstracció

intel·lectual?– DESAFIAMENT: Es pot eliminar l’estandarització? S’evoluciona

a partir reptes personals.

Hargreaves, A., Earl, L., Ryan, J. (1996) Una educación para el cambio. Ed. Octaedro. Barcelona

Orientació acadèmica a la secundària

• Les iniciatives per a reestructurar l’educació secundària al món sorgeix per la preocupació de que els estudiants no estan preparats pel món laboral o per a la universitat.

• La situació socio-cultural (la dificultat per accedir al món laboral i, en conseqüència, l’allargament de la vida escolar) ha obligat a que un currículum d’elit s’ha convertit en un currículum estàndard sense reajustar l’acoblament.

• La intenció tenia una bona causa: permetre que la major part de l’alumnat tingués accés a estudis superiors, és a dir, igualtat en oportunitats educatives.

• També es veu fomentat pel que s’anomena credencialisme, és a dir, qualificació necessària per a obtenir un lloc de treball.

Raons per a la persistència del currículum

• L’especialització per assignatures genera estructures de departaments que es resisteixen al canvi fins al punt que en una gran majoria estan desfasats o no són importants en el món contemporani.

• L’especialització per matèries genera la figura de l’expert i, en conseqüència, el convenciment del caràcter sagrat

de cada matèria.

la gramàtica de l’escolarització

Aquesta gramàtica ens explica com hem d’educar: des de l’especialització i la departamentalització.

• La selecció del professorat:

s’orienta vers l’assignatura concreta.• La identitat del professorat:

qüestionar l’assignatura és fer-ho de la seva identitat.• La trajectòria històrica de les matèries:

l’origen de les matèries estan vinculades a interessos de les classes socials de principis del S.XX.

la gramàtica de l’escolarització

• Les polítiques de departament: Veritables lluites de poder (horaris, alumnat, presència en el

sistema...) i interessos creats.

• El nivell de l’assignatura: El currículum es divideix en assignatures d’alt “nivell” i de

baix “nivell”. Les d’alt nivell acostumen a ser acadèmiques, teòriques i obligatòries (comunes), les de baix nivell acostumen a ser més procedimentals. La definició s’ajustaria a: alt nivell = rigor / baix nivell = pertinença.

• La defensa de les matèries de baix nivell: convertint-les en més rigoroses (més teòriques i més

acadèmiques) amb el que perden el seu atractiu original.

la gramàtica de l’escolarització

• -Currículum disciplinar sobrecarregat: Quan s’intenta afegir nous continguts (de caràcter social transversal) i/o modificacions, tan sols es sobrecarrega però mai es modifica res.

Dins la mateixa estructura s’afegeix el posterior.

• -El currículum disciplinar sobrecarregat de continguts: -El currículum basat en assignatures tendeixen a fer classes més centrades en el contingut que en el procés, dirigides a ensenyar assignatures no a estudiants. -El concepte d’eficàcia arrelat en el professorat de secundària estableix una relació directa entre la seva preocupació per cobrir el contingut i la seva dependència de mètodes segurs i poc auto exigents.

Impacte de l’orientació acadèmica.

• -Les assignatures i l’orientació acadèmica de les escoles de secundària estan, històrica i políticament, fortament institucionalitzades.

• -L’extensió de la institucionalització sobre el currículum té conseqüències greus:

-Falta d’equilibri, amplitud i coherència en el currículum general.

-Tendència a centrar-se més en el contingut que en els processos d’ensenyament.

-Creació d’un currículum de baix nivell de pertinença i un alt nivell de rigor acadèmic, que provoca el rebuig de l’alumnat.

-Fragmentació de l’experiència de l’estudiant que l’impedeix la continuïtat de compromís amb el currículum.

-Balcanització dels instituts i dels departaments que dificulta la interdisciplinarietat i l’aprenentatge i integrador i comprensible.

Impacte de l’orientació acadèmica.

• S’han dissenyat moltes iniciatives de reestructuració per a trencar la “gramàtica“ de l’escolarització secundària.

• Un vehicle que possibilitaria el canvi seria:una organització diferent del currículum que girés al voltant d’un nucli comú de contingut o d’un conjunt comú de resultats d’aprenentatge.