Núria Esponellà
Escriure poesia a l’aula
Les lectures, els models, les pautes Prèviament: Llegim poemes. Propostes de lectura oral Per escriure poesia, ens hem d'acostumar a llegir poemes a classe i dedicar-‐hi una mica de temps. Per què no llegim un poema a la setmana? A l'hora de lectura col.lectiva o a l'inici de cada classe? Doc: Escriure poesia. Poemes 4rt ESO .Poemes amb jo poètic en 1era (Amo l’aroma de Salvat-‐Papasseit) . Combinació 2ona persona singular i 1era plural (Dóna’m la mà) . 1era p. plural (Tot és ara i res, Joan Vinyoli) .2ona persona plural, vosaltres (Res no és mesquí, Salvat-‐Papasseit). .Diferents tons. To irònic. Del sirventès a La vaca suïssa de Pere Quart. .Proposta de creació poètica .Canviem la persona d'algun dels poemes anteriors o d'altres que hàgim llegit i recitat a classe. Exemples: "Tot és ara i res" (de 1era p plural a 1era p singular) A Tamariu, a casa d'en Pere Patxei, encomano un cremat, bec a poc a poc a l'hora que la mar s'agrisa (...) Ai, aquest "ai" és un bressol de moltes hores en què sempre anava pel vell sorral i veia l'ample mar... Segon pas: Recitem poesia. Pràctica de l’entonació i la dicció Seleccionem poemes i fem-‐los llegir als alumnes (per parelles o grups de tres). 1) Comencem llegint-‐los col.lectivament en veu alta a classe, fent èmfasi en l'entonació. Els fem adonar de les pauses, que normalment s’associen a les comes però que a vegades indiquen un canvi d’entonació, una inflexió : una pujada o una davallada de la línia tonal. 2) Marquem les pauses 3) Recitem intentant evitar les seccions contínues a final de cada vers Llegim poesia fent encavalcaments entre vers i vers, si és possible.
Núria Esponellà
Exemple: "Res no és mesquí_ ni cap hora és isarda/ ni és fosca la ventura de la nit./ i la rosada és clara/ (fer-‐los notar que és com si hi haguessin dos punts)
que el sol surt i s'ullprèn_i té delit del bany: que s'emmiralla al llit/ de tota cosa feta. 2.1.Canvis d’entonació segons els signes de puntuació Insistim en la importància dels signes de puntuació: Poema "Rates de femer" Maria Novell A) « Rates de femer, de bigotis molls, llangardaix salat ; a la taula de N’Huguet Trencacolls no hi trobareu
altra menja millor. En abundància us omplirà el plat.
N’Hug, refum: ets un porc, no ets un senyor!”
B)
“Rates de femer, de bigotis molls, llangardaix salat,
a la taula de N’Huguet Trencacolls, no hi trobareu.
Altra menja millor en abundància us omplirà el plat.
N’Hug, refum: ets un porc? No, ets un senyor! »
(del conte Paraula per paraula de Maria Novell)
2.2.Poemes Monologats i dialogats (Cambra de tardor) Poemes d'una sola veu o de més d'una veu ( Grans magatzems, N.Comadira). Observem el “to del poema”, l’estat d’ànim que transmet per incorporar-‐lo a l’entonació. Cal esbrinar quin és el tema i la finalitat de qui parla. Diàleg inserit: jo poètic 1era p/ tu/ 3era p/ veu femenina/ veu masculina Grans magatzems Veig uns grans magatzems. T’agraden ? M’atordeixen. Vols que anem a mirar ? És només un moment. Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent, entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.
T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges. Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors? L’enfolleix remenar munts de sostenidors. S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges. I et crido des de lluny vencent la timidesa i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès. I segueixo tossut en la meva escomesa. Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica... T’enlluernen estands i llums i no veus res. I escales automàtiques se t’enduen estàtica. (Narcís Comadira) Tercer pas previ: La descoberta de l'accentuació: buscar els accents dominants i picar ritmes. La rima i l’efecte de ressonància. L’estructura rítmica és bàsica. Aquesta estructura està relacionada amb l’accentuació mètrica del poema i la rima, si en té. El ritme intern d’un poema depèn de la repetició de seqüències que impliquen les síl.labes tòniques. En aquesta segona sessió aprofundirem en el fet que el ritme del poema es basa en uns accents dominants que no coincideixen necessàriament amb totes les síl.labes tòniques dels versos. Aquests accents dominants configuren el metre del poema . La rima té l’efecte de ressò, el ressò que uns mots produeixen en els altres i que crea una sensació de corrent energètic. (poema Eco de Joan Brossa) És important descobrir els accents mètrics a partir de poemes molt regulars com els de J.V Foix (És quan dormo que hi veig clar) (decasíl.labs) o de Miquel Costa i Llobera (El pi de Formentor) (alexandrins) ACCENTS DOMINANTS En versos d'art menor (heptasil.làbic) És quan plou que ballo sol” / “El pi de Formentor” B)Descobrim el ritme: Jocs rítmics (en dos grups: la meitat de la classe porta el ritme bàsic, l’altra meitat pica les síl.labes tòniques)
És quan plou que ballo sol. J.V.Foix 1era escolta:.Ens fixem en quina sensació, impressió o quin estat d’ànim ens transmet el poema. .Comentem el significat del poema (un joc d’antítesi, joc de disbarats, idees invertides)
.Ens fixem en la musicalitat del vers. El vers és llenguatge amb un ritme concret. Quin és el ritme d’aquest poema? Busqueu les síl.labes fortes o tòniques dels versos.
Núria Esponellà .A)Pronunciem les síl.labes tòniques dels versos en veu alta. Fixem-‐nos quan canvien els ritmes
“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample girasol. És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era, Em vesteixo d’home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era. (...)
És quan plou que ballo sol, 3 (5) 7
vestit d’algues or i escata ; 3 (5) 7
hi ha un pany de mar al revolt 2 4 7
i un tros de cel escarlata 2 4 7
Al llarg de tot el poema es combinen els versos accentuats a la síl.laba senar 3 i els accentuats a la parella 2 i l’accentuació a la síl.laba 7 és constant.
.El recitem col.lectivament tenint en compte el ritme que hem descobert.
Proposta de creació poètica:
.Encadenats i cadenes de recitació: Cada alumne encadena els versos del poema de manera desordenada intentant que mantinguin una certa lògica (Versos intercanviables que fan néixer noves estrofes). Es crea un ordre nou.
“És quan plou que ballo sol i entre pineda i garric planto la meva bandera. És quan ric que em veig gepic: amb una agulla saquera em vesteixo d’home antic”…
Núria Esponellà
En versos d'art major (al.lexandrí) EL PI DE FORMENTOR ( 2 hemistiquis 6+6) Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, 2 6 / 2 6 més poderós que el roure, més verd que el taronger, 4 6 / 2 6 conserva de ses fulles l'eterna primavera, 2 6/ 2 6 i lluita amb les ventades que assalten la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àquila marina, o del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. (...) Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. (...) Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-‐se i viure de cel i de llum pura ... O vida, o noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
En aquesta segona sessió aprofundirem en el fet que el ritme del poema es basa en uns accents dominants que no coincideixen necessàriament amb totes les síl.labes tòniques dels versos. Aquests accents dominants configuren el metre del poema Proposta de creació poètica .Creem versos a partir d'una accentuació concreta. Per exemple, versos al.lexandrins com els del poema anterior (accents dominants a les síl.labes 2 4 , 6 i 12) La mar brama exaltada enmig d'onades fortes Un mico menja un plàtan i un home pren orxata...
Núria Esponellà La rima. Efecte de ressonància. L' eco La rima té efecte de ressonància, una espècie d'eco entre els mots que rimen. Això crea una sensació de corrent energètic. Aquest efecte és utilitzat per la publicitat, que explota els recursos fònics amb eslògans rimats, que fan ús precisament del ressò per crear un efecte agradable. D’aquesta manera l’eslògan queda imprès a la memòria a partir de la sensació que provoca (a la manera d’un mantra de meditació, estimula la seratonina) Proposta: observem l’eco de la rima. Eco Explica’m tu, què és el sol? El sol Explica’m, què és la lluna? La lluna I per què en Pere plora amb desconsol? Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. I les muntanyes, què són? I els estels? No són més que els estels i les muntanyes. I aquestes canyes? I aquestes arrels? Doncs no són més que això: arrels i canyes. I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l’ombra xinesa? Digues, i el món i l’home? Heus aquí l’última forma de saviesa. Mira’t a fons, afirma sempre el que és, i aprén amb seny que no pots fer res més. Joan Brossa Quart: Escriptura de poemes Propostes: √ Poemes a partir de la generació d'idees i de relacions entre paraules (pluja de paraules o brainstorming). √ El haikú √ Altres recursos poètics. Glossar i esporgar. √ El cal.ligrama i la poesia visual.
4.1 Pluja de paraules Si iniciem les tècniques de creació poètica amb un treball col.lectiu a l’aula,
obtindrem millors resultats. Aquest exercici de creació consisteix a donar paraules que estiguin relacionades entre sí o bé que sorgeixin de manera espontània. També les podem barrejar amb versos d’un poeta.
Podem deixar que sorgeixin totes les associacions possibles, que s’escriuen a la
pissarra i es van interelacionant a mesura que construïm el poema. A classe de 2on d'ESo vam partir de tres paraules (mà, llàgrimes, pluja) i un
vers "plou i plou en finíssimes agulles" de V.A. Estellés. En una sola sessió van sorgir poemes com aquests:
Sense títol
Les llàgrimes llisquen per la lleugera i llisa,
lluminosa i llampant,
pell de la teva cara.
Les mans toquen la tristesa
i el fred s'escalfa.
Plou i plou,
plou i plou i el sol et somriu;
el sol et somriu rere el núvol trist i gris. ( Marina Fdez Vilaseca 2nE)
Ulls
Poden ser ulls inundats en blau
o enterrats en terra grisa,
però no hi ha res més bonic
que veure la teva cara amb un gran somriure ( Gerard 2nE)
Sense títol 2
Les llàgrimes del cel
rellisquen per les teves mans;
mentre plou i plou
jo vaig caminant. (Max Arilla 2n E)
Núria Esponellà 4.2. Busquem imatges a partir d’un mot, per exemple: “Riure” (mini sessió 20 minuts)
“la lluna esgronxa el teu riure" "el teu riure és el sol del matí"
"el dia neix amb un somriure que vol riure” 4.3. Escrivim versos a partir de les imatges que ens suggereixen determinades lletres o paraules:
« Les X són les tisores de l’alfabet, la O un badall molt gros, la A una escala alta,
la U dues siameses que van de bracet, la W doble una M que fa la migdiada”
La E és... La R ...
Dalt de la T se sosté un... 4.4. Relacionem o combinem paraules (20 minuts): 1.caixa 2.daus 3.trampa 4. lliri 5. televisió 6. boca 7.ulls “La boca llampeguejant de la televisió és una trampa que atrapa els ulls en la caixa petita de les imatges » 4.5. Associació d’idees: (1 sessió 30 minuts) Cada alumne diu una paraula qualsevol (nom, verb, adjectiu, advervi…) que tingui una certa relació amb la paraula que ha dit l’alumne anterior. Per exemple: Alumne.1: blau Al.2: cel Al.3: núvol Al.4: paraigües AL.5: pluja Al.6: lentament… A partir d’aquest lèxic es pot elaborar un poema individual o col.lectiu 4.6 . Creem poemes a partir d’imatges (45 minuts)
En petit grup o individualment. Es tracta de crear un poema a partir d’una imatge. Observem la imatge i anotem a la pissarra la pluja de paraules que provoca (noms, adjectius) anotant-‐les classificades per categories gramaticals:
Per ex: Noms : temps, son, finestra, silenci, fusta… Adjectius : groc, espès, quiet, dens, delicat… Cadascú –o per parella-‐ tria dos o tres noms i els complementa amb dos o tres adjectius que tinguin una relació amb la imatge i que no hagin sortit anteriorment. Per exemple: Temps fred i impassible, finestra closa i despullada. .Es busquen també dos substantius per a cada adjectiu. .Es fa un petit poema utilitzant els sintagmes que han sorgit. 4.7. Associació lliure: l’acròstic L’acròstic és un poema en el qual les lletres inicials de cada línea formen una paraula. Amb cada una d’aquestes lletres escrivim una paraula d’una frase. També es pot construir amb les lletres finals de cada vers o, fins i tot, amb lletres amagades dins el poema. Per exemple, aquests poemes elaborats per alumnes formen noms amb les primeres lletres de cada vers o amb lletres amagades: A propa els teus ulls als meus D eixa que em diguin qui sóc R iu amb mi I ntenta ser A mic meu Si et digués que no t'estimo, On seria la veritat? Només mira com m'aprimo I que amable m'he tornat. Aniré al teu costat? 4.8. Poemes breus sobre animals o mobiliari urbà (Poemes de Lola Casas, 1er Cicle ESO) Pas de vianants Del gebre el color has triat; de la zebra, el pijama ratllat. Cabina telefònica
Converses i xerrameques, Paraules a línies distants. Ets una capsa de vidre, recull de secrets constants. Bústia La teva panxa té una fita :
Núria Esponellà Menjar sobres plens de lletra escrita.
Vorera
Conjunt de percussions. Simfonia de petjades. Partitura de talons.
4.8. Escrivim un poema col.lectiu. Escollim un tema, per exemple, un animal (la serp)
.Busquem adjectius que la descriguin, qualitats o aspectes característics de la
serp: és llarga, té la pell llefiscosa, no té potes, engoleix les preses senceres, té una llengua bífida...
.Pensem en accions que fa : repta, surt a prendre el sol, hiverna, canvia de pell...
.Busquem amb què s’assembla o què ens suggereix per la forma que té o bé per com actua: és prima com un tronc, hiverna com el llangardaix o la tortuga, llisca sobre l’herba com si esquiés, fa esses igual que un cotxe damunt d’una pista de gel...
.Ens suggereix algun so? (onomatopeies) (essa sonora) .Despleguem la pluja d’idees sobre la pissarra. A partir d’aquí, quan ja hem
trobat totes les associacions que hagin anat sorgint, iniciem el poema. Passem a crear versos a partir d’un vers inicial que pot donar un alumne o bé el professor, si no sorgeix cap idea per començar el poema: “Surto a l’estiu a esquiar...
.A partir del primer vers, anem desplegant els altres, fins a crear un poema.
Podem fer una tirallonga o agrupar-‐los en estrofes. “A l’estiu surto a esquiar i a l’hivern faig com l’aranya; tinc el cau a la muntanya per si m’he d’anar a amagar. Faig ziga-‐zagues per terra tan ràpides i sibilants que xiuxiuejo reptant. Cada any canvio de roba i me’n poso una de nova. Repto a la muntanya russa, sóc parent de la Medusa ».
Propostes 2on Cicle d’ESO. Taller de creació de Haikús
L'essencialitat d'un poema. Una sola idea Llegim haikús de diversos autors, des de M. Basho a Miquel Martí i Pol. Haikús: Les composicions com la tanka i el haikú són formes de poesia oriental i concentren una idea, expliquen un so o descriuen alguna cosa en pocs versos. El haikú és una composició poètica de 3 versos que acostuma a tenir 17 síl.labes. (Normalment versos de 4,6 i 4 síl.labes) La tanka és com un haikú al qual s'ha afegit una segona part formada per versos de 6 síl.labes. A l'hora de crear haikús ens podem prendre la llicència d'assajar pariats (2 síl.labes) i també d'escriure 3 versos que no tinguin exactament 17 síl.labes. La teranyina (pariat) L’esquelet d’una fulla sense emplenar. (Juan Kruz) (pariat d’una idea) El mico Amb una mà m’arrapo a l’arbre, amb l’altra em menjo un tros de plàtan, i amb l’altra dono el biberó. (Miquel Desclot) haikú sense títol “La fulla frena Davant de la taberna: Dubta d’entrar-‐hi” (J.Kruz) Una mirada damunt el jonc que es vincla: tu, que em coneixes. (Feliu Formosa) La granota La bassa vella. Una granota hi salta… Xarbot de l’aigua! M. Basho Tanka La mà i la corba suau, fresca i humida del càntir d'aigua. Versos que suggereixen altres mans i altres corbes. (Casas i Formosa)
Núria Esponellà Taller de haikús Experiència: un taller de 3 sessions a 4rt d'ESO dedicat a escriure haikús. 1era sessió: hem introduït la tècnica de l'haikú, com a tradició oriental que pretén expressar una idea essencial en només tres versos de 17 síl.labes. Anàlisi de haikús que hem llegit. Vers lliure, sense rima. Exercicis: a) Pensa en una idea i escriu tres versos. Quan acabis, compta les síl.labes. Intenta que s'apropin a 17 . Haikú creat per alumnes:
"Pluja que caus del cel rogent:
indiques el camí del paradís" 18 síl.
Els fem adonar, per exemple, que podria ser de 17 síl. "Pluja que caus del cel rogent: refàs el camí del paradís" b) A partir d'una paraula (mar) busquem adjectius que la defineixin, sensacions que ens provoca* Mar Busca un adjectiu que el defineixi i una sensació que et provoca: Mar blava, immensitat Relliga les paraules que han sorgit en una frase completa (vers): Mar blava, immensitat que s'obre a l'univers Continua escrivint tres o quatre versos més: Mar blava, immensitat que s'obre a l'univers, cap on em portes? Vull fer-‐te a la meva mida, crec que sóc com tu però no vull ser de ningú. Pensa en una paraula. QUINES PARAULES ET VENEN AL CAP? Ara PENSA’N TRES MÉS I APUNTA-‐LES ESCRIU TRES ADJECTIUS QUE HI ESTIGUIN TAMBÉ RELACIONATS I ARA TRES VERBS
1) Mira de relacionar totes aquestes paraules en una, dues o tres frases. 2) Busca semblances. En què s’assembla? 3) Escriu frases amb aquestes semblances 4) Escriu tres versos
2ona sessió: els alumnes surten fora del centre a fer fotografies d'elements urbans que els cridin l'atenció (arbres, esgronxadors, cartells...), en el nostre cas, la consigna era no fotografiar cap persona i fixar-‐se en detalls que normalment ens passen per alt. 3era sessió: els alumnes escriuen haikús (en grup), escollint les fotos que més els han inspirat. Finalment, els pengen al blog del nostre institut "unallibretasenseespiral". Es podria completar el taller amb creació de tankas o bé amb poemes tipus "bola de neu" o d'acumulacions. Partint d'un mot podem anar construint la frase i creant nous versos: No. No era. No. Era aquell. No era aquell, desitjat. No era aquell desitjat instrument. No era aquell desitjat instrument portador. No era aquell desitjat instrument, portador fidel. (Víctor Sunyol) El jardí de la reina Aquest és el jardí de la Reina. Aquesta és la clau del jardí de la Reina. Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. (...) (Joan Brossa) Altres propostes:
A) Pluja de paraules que sorgeixin col.lectivament: noms, adjectius i verbs. Escrivim les paraules, classificades per categories gramaticals.
Per ex: Noms Adjectius Verbs Temps alegre accelerar/ moure/ transcórrer Son profund adormir/ descansar/ somiar Finestra assolellat 0brir/ esbatanar/ tancar Silenci tancat callar/ silenciar/ evitar Fusta delicat protegir/ escalfar/ comfortar -‐Relaciona-‐les en un vers: Exemples
Temps assolellat que salta alegre per la finestra / Finestra tancada que té un aire delicat / Casa de fusta antiga que protegeix la nena solitària El temps transcorre fred i impassible damunt del vidre El sol d’hivern despulla la finestra closa.... -‐Busca semblances:
.Imagina que la finestra fos una persona...Què seria el vidre? .La pell potser? Ho compares: el vidre és “com una pell” Elimines el terme comparatiu “com”: el vidre és una pell .Pots dir directament: la pluja rellisca sobre la pell del vidre o el temps transcorre fred i impassible sobre la pell del vidre (has personificat el temps) Has creat una metàfora
d) Creació d’un poema monosil.làbic (model “I tu, què vols?) I tu, què vols ? Jo Doncs jo sols vull un poc de pes -‐ei, si pot ser-‐ : i un poc de pis. Un poc de fam I un xic de niu(...) I un xic de pa. Un xic de seny. Un poc de fred I un poc de temps. I un poc de foc. I un xic de món. Un xic de son I un poc de sort I un poc de llit. I un poc de mort. Un xic de set I un poc de Vós. I un poc de vi. I un poc de llet. Ei, si pot ser I un poc de pau. Un poc de pas, (“tirallonga dels monosíl.labs” P.Quart) Exemple : Ai, si fos pop! Quin fart de mar, quin tip de sol, si fos tot jo un pop amb sort ! e) Esporgar versos o glossar versos coneguts Esporgar mots sense que canviï el sentit:
Allà en les llunyanies de la mar s'aixecava en silenci la lluna solitària i un himne sense mots, acompassat, li cantaven les ones a la platja (J.Maragall) "Lluny en la mar, s'aixecava la lluna solitària i un himne mut li cantaven les ones a la platja" Partint d'un vers d'algun poeta conegut, glossar-‐lo. Exemple: "Comença la tardor damunt dels camps. Al pas dels caminants s'alcen grans vols d'ocells en l'aire núvol i amb tristor..." (J.Maragall) "Comença la tardor damunt dels camps i amenaça més pluja a l'institut, cauen llampecs i no escolta ningú..."
f) Poesia visual 2on cicle d’ESO Models : Apollinaire i cal.ligrames com L'Oda de Guynemer de Josep Maria Junoy
Precursors: Oda a Salvador Dalí de F.García Lorca . Representar plàsticament aquests fragments de poema amb material divers (collage)
Cadaqués, en el fiel del agua y la colina,
eleva escalinatas y oculta caracolas.
Las flautas de madera pacifican el aire.
Un viejo dios silvestre da frutas a los niños.
Sus pescadores duermen, sin ensueño, en la arena.
En alta mar les sirve de brújula una rosa.
El horizonte virgen de pañuelos heridos,
junta los grandes vidrios del pez y de la luna.
Una dura corona de blancos bergantines
ciñe frentes amargas y cabellos de arena.
Las sirenas convencen, pero no sugestionan,
y salen si mostramos un vaso de agua dulce.
* * *
¡Oh, Salvador Dalí, de voz aceitunada!
No elogio tu imperfecto pincel adolescente
ni tu color que ronda la color de tu tiempo,
pero alabo tus ansias de eterno limitado. (...)
Como pintor no quieres que te ablande la forma
el algodón cambiante de una nube imprevista.
El pez en la pecera y el pájaro en la jaula.
No quieres inventarlos en el mar o en el viento.
Estilizas o copias después de haber mirado,
con honestas pupilas sus cuerpecillos ágiles.(...)
* * *
Canto la sirenita de la mar que te canta
montada en bicicleta de corales y conchas.
Pero ante todo canto un común pensamiento
que nos une en las horas oscuras y doradas.
No es el Arte la luz que nos ciega los ojos.
Es primero el amor, la amistad o la esgrima.(...)
No mires la clepsidra con alas membranosas,
ni la dura guadaña de las alegorías.
Viste y desnuda siempre tu pincel en el aire
frente a la mar poblada de barcos y marinos.
g) Transformació de textos poètics pre-‐existents És interessant també partir de textos poètics existents per a transformar-‐los. Podem utilitzar tècniques diverses, en funció del tipus de poema que hàgim escollit. Per exemple: El poble ( de Miquel Martí i Pol) Partint d’aquest poema, després d’haver fet la lectura i el comentari de vocabulari, buscarem les paraules clau .Substituirem aquestes paraules primer per sinònims i després per antònims .Podem també transformar algunes frases, fer-‐les afirmatives, si són negatives, o viceversa. .Canviarem el registre del llenguatge. Podem convertir-‐lo en un llenguatge més col.loquial o un argot concret, només canviant els noms clau i alguns verbs. El poble és un vell tossut, caparrut/amable és una noia que no té promès, adolescent/dona és un petit comerciant en descrèdit, botiguer/ empresari desprestigi/solvència és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. Familiar/desconegut
barallar-nos/fer les paus El poble és una xafogosa tarda d’estiu, calorosa/glaçada tarda d’hivern és un parapet damunt la sorra, paravent/ obertura, canal és la pluja fina de novembre. plugim/ sequera El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, pujar/baixar és el petit desfici del diumenge a la tarda, neguit/ tranquil.litat és la família com a base de la societat futura, grup/ individu és el conjunt d’habitants, etc, etc. Colla/dispersió El poble és el meu esforç i el vostre esforç, afany/mandra és la meva veu i la vostra veu, paraula/silenci és la meva petita mort i la vostra petita mort. desaparició/vida El poble és el conjunt del nostre esforç unió/ desunió i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes i els seus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, tots/ningú el poble és ningú. Res/tothom El poble és tot: el principi i la fi, l’inici i el final l’amor i l’odi, l’odi i l’amor la veu i el silenci, el cant i el silenci la vida i la mort. La mort i la vida
Haikús japonesos (Matsua Basho): El mico Si el mires de la vora sembla talment un mico. Un cirerer Endins de l’aigua voga en un mar de pètals el cirerer en florida La grua El mes de pluges les potes de les grues ha fet més curtes La granota La bassa vella. Una granota hi salta… Xarbot de l’aigua! ABECEDARI A Acull Acull els somnis com el que són, un acte de fe en la vida. F Frontera A la frontera dels espais més inhòspits hi creixen roses. W Wats Amb wats subratlles les paraules escrites des de la fosca. Z Zero Amb zero tanques aquest abecedari. Escriu-‐ne un altre. (De l’Abecedari de M.M.Pol. Ed Aura)
Haikús (De M.Martí i Pol) La nit Nit fonda, guarda’m el son i també els somnis que tu compasses. La lluna Lenta, la lluna s’enfila a les muntanyes fosques dels núvols L’aurora Lleu, s’insinua a llevant una ratlla de llum molt tènue. El matí Com sorprenent-‐se’n, amb una esgarrifança comença el dia El cotxe Arrenques sol, sempre mòbil, al ritme del peu que et guia
La vaca cega.Rap de la vaca suissa(Observem el ritme amb què recitarem) La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n va la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar...Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada...Però torna i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpalleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. (Joan Maragall) La vaca suïssa Quan jo m’afanyo en una causa justa com en Tell sóc adusta i arrogant; prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut ànima d’esclau. A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l’he bramulat per comes i marjals, i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagués una vaca cega : jo sóc la vaca de la mala llet. Pere Quart(Joan Oliver)
Núria Esponellà Recursos poètics 3.1. El llenguatge poètic. És important que partim sempre dels coneixements que tenen els alumnes i,
en aquest cas, del llenguatge col.loquial. Per tant, és bo que vegem primer si diferencien de manera clara sentit literal i sentit figurat.
3.1.1. En funció d’allò que saben o que han treballat els alumnes, partim de
l’observació d’expressions de llenguatge col.loquial i de frases fetes que tinguin un sentit figurat i les desenvolupem imaginant quina seria la seva representació literal:
“un coll d’ampolla”, “la boca del metro”, “el peu del llit”, “les cares de la lluna”
”les potes de la taula”, “un cul de sac”, ““la circulació de la sang”, “un cercle viciós”, “el fil conductor”, “l’ou ferrat”, “negar-‐se en un got d’aigua” “beure’s un got d’aigua”, “viure entre quatre parets » “ menjar-‐se un plat de
patates », «ser un artista del pinzell » “ser blaugrana” “ser un periquito” “ser un gal.làctic”
“no el deixaven tocar de peus a terra”, “li va fer un salt el cor”, “va sentir un
buit a dins”, (Antaviana) “ésser un cap de trons”, « ésser un llepa-‐fils »,“un somia-‐truites”, “tenir
pardalets al cap”, “pixar fora de test”, “estar tocat del bolet”, ”està malament de l’olla »,
Els alumnes diuen expressions col.loquials amb sentit figurat que coneixen o que utilitzen amb més o menys freqüència, n’elaborem un llistat col.lectiu i per grups, els alumnes poden representar el sentit figurat de les expressions. (model Entreteniments de Picanyol)
3.1.2. Pensem objectes, animals, mobiliari urbà i busquem què ens suggereixen, en què ens fan pensar (sentit figurat, la comparació, la
metonímia i la personificació) (fitxa recursos semàntics)
Sentit figurat. Recursos semàntics : de la comparació a la metàfora
1. Cèrvol Com un arbre rabent Arrelat en el vent (P.Quart) 2. Papallona
Papallona que revoles per les branques del roser, ets el pètal d’una rosa o una ocella de paper? (Bestiolari de la Clara, M.Desclot)
3. Planxa de winsurf Aplana les arrugues de la mar i ens hi fa pampallugues com un far. (Lola Casas)
4.Rata-‐pinyada
Un retall de paraigua batent a mig aire o una disfressa cràpula del senyor Dràcula. (N.Esponellà) Mobiliari urbà (Lola Casas)
5.Pas de vianants
Del gebre el color has triat; de la zebra, el pijama ratllat.
6. Cabina telefònica Converses i xerrameques, Paraules a línies distants. Ets una capsa de vidre, recull de secrets constants. 7.Bústia
La teva panxa té una fita : Menjar sobres plens de lletra escrita.
8.Vorera
Conjunt de percussions. Simfonia de petjades. Partitura de talons. 9. L’ocell Hi ha coses que no tenen mercat però circulen lluitant contra corrent(...) (Calç, Enric Casassas)
Top Related