20 RELIGIÓ AVUI, dimecres, 1 de juliol del 1981

Església de Nicaragua

Defensa de capellans ficats en política

Un gwp de teòlegs, vinculats a la rexista «Concüiwn», ha demanat als bisbes de Nicaragua que es facin enrera

de la seva decisió de prohibir als capellans l'activitat política

Münsier (DPA.) - Vint-i-dos teò legs de deu països han env ia t una carta oberta als b i s b e s de N ica ragua demanant- los que reflexionin sobre el seu projecte de prohi-bir als sacerdots que ocupin c à r r e c s po l í t i cs . La ca r ta oberta va ser publicada ahir a la ciutat alemanya de Münster pel teòleg Johannes B. Metz. Entre els signants hi ha els al-emanys Norbert Greinacher I J ü r g e n Mo i tmann , el su ís Hans Küng, l'holandès Edw^ard Sch i l l ebeec i í x , e l f r a n c è s Yves Congar i el peruà Gusta-vo Gutiérrez, tots ells vinculats a la revista «Concilium».

Els t eò legs d i u e n que, abans de prendre una mesura, la jerarquia catòlica de Nicara-gua hav ia d ' en tau la r un «extens diàleg» amb els afec-tats, entre els quals hl ha el mi-nistre de l'Exterior Miguel d'Es-

coto, el de Cultura, Ernesto Ca rdena l , e l de B e n e s t a r Social, Edgar Parrales, i el di-rigent de les joventuts sandi-nlstes Fernando Cardenal.

Els autors de la carta dema-nen a la jerarquia eclesiàstica de Nicaragua que «no menys-preï la significació eclesial de la participació de cristians en la construcció d'una nova Nica-ragua». També diuen que no s'han d'oblidar les condicions e x c e p c i o n a l s en què ac -tualment viu el pals.

Pel seu cantó, el president de la conferència episcopal de Nicaragua I arquebisbe de Ma-nagua, monsenyor M igue l Obando es va negar a fer cap comentar i personal sobre la decis ió de l'alta jerarquia de l'Església sobre el fet d'exigir als capellans amb càrrecs pú-blics que es retirin de la vida polít ica.

ANUNCIS GENERALS

AVUI COMENÇA CURS INTENSIU DE

CATALÀ Informació Tel. 211 22 24

a les 9 del vespre.

Sant GervasI de Cassoles, 81,

LUCENCÍAT EN QUÍMIQUES

A m b e x p e r i è n c i a , d ó n a c l a s s e s p a r t i c u l a r s d e m a t e m à -t i q u e s , f í s i c a I q u í m i c a . B U P , C O U . F P . Tel. 224 79 48.

MOBLES ANTICS pisos sencers, porceílanes, llums, rellotges, nines cap de porcellana, etc... Se/ietat i màxima discreció.

TeL 317 10 79 i 230 19 71. Sr. Pic.

CASA ORO

CASA ORO

Casa Oro de Barcelona. No posa preu però paga fins al darrer gram. Abans de vendre peseu-lo en aquesta casa vostra; en sabreu el pes exacte I el seu veritable preu. Servei de pes i valoració gratuïta. Problemes amb la vostra papereta d'empenyorament.

Consulteu-nos, paguem al comptat en e/oct/u. Tocant a la Caixa. Via Laietana, 54 -2n pis. Horari de 8.30 a 2 i de 4 a 8. Dissabtes de 8.30 a 2. Tel. 30132 42. y'

TALLER ORO FINANÇA

TALLER ORO FINANÇA

Som Taller. Ningú no paga el preu que nosaltres paguem. Fins a 1.300 Ptes/gr. or fi. Joies per peces perquè som Üailer).Joies fins a 1 .000 ptes/-grl recordi la plata fins a 60.000 Rfef ' Kg. Val la pena venir a ve^e 'ns . Aquesta és la sej^grg·j.j·-S'àriosa I discreta.

Navas de Tolosa, 270. 5è. al costat .̂ netro Navas,pròxim Meridians

OBERT TOT BL DIA

A MALLORCA Es lloga gran apartament els mesos d'agost i se-

tembre. Completament equipat per a set persones. Gran terrassa. Platja privada. Piscina. Aire condicio-nat. De particular a particular.

Informació 971/24 32 19 (hores d'oficina)

i 971/292769 (particular).

CASA DEDÍCADA A LA IMPORTACIÓ DE MOTORS

D'EXPLOSIÓ I DIESEL Ofereix a

MECÀNIC OFICIAL DE PRIMERA

Lloc de trebiall de responsabilitat, per a dur a terme la gestió del taller.

Es demana certa experiència en motors agrícoles i industrials de petits cilindratges.

Podeu trucar al telèfon: 223 33 92 de Barcelona. (INEM B-2/195)

Moviment d'Intel·lectuals Catòlics

Pax Romana prepara un congrés europeu Amb gran participació catalana

Brussel·les. (J. M. Loza-no).— El passat cap de set-mana es va celebrar a Brus-sel·les l'assamblea europea del MIIC (Pax Romana) a la qual van assistir, en repre-sentació del Centre Fran-cesc EIximenis, Josep M. Bardés, Manuel Lladonosa I Josep M. Lozano. Ultra la r e p r e s e n t a c i ó ca ta lana , n'hi hagué del País Basc, Luxemburg, la Gran Breta-nya, Itàlia, Alemanya, Bèlgi-ca, Ho landa, F rança i Polònia.

El nuc l i cen t ra l de la reunió era enllestir els trets fonamenta ls del congrés europeu de Pax Romana, que se celebrarà a Roma el setembre de 1982. El tema d'aquest congrés, ja escollit amb anterioritat, serà «La responsabilitat ètica I la fe cristiana en una Europa en mutació».

Un primer apartat del con-grés serà dedicat a analit-zar el context de mutació en què es troba submergida Europa. Aquesta mutació, ben cert, té una base en les diverses modificacions so-ciològiques, polítiques i In-s t i t uc i ona l s que s 'es tan produint; tanmateix, hom va demanar un esforç per tel d ' exp l i c i t a r q u i n e s són aquestes noves situacions ax io lòg iques . Entre d'altres, potser cal remarcar les següents pistes de tre-ball; l'escissió entre el q- je és viscut 1 les construccions teòrico-tècniques; r·ensulsi-ada de la idea d^ 's is tema; la ruptura de Is·ò'nitèfttxultu-ral; el sentiment I defe||nsa dels part icular ismes; üwa renovada sensibi l i tat er^-front deis valors morals i re(-llgi<»os.

El segon apartat serà de-^ d i ca t a es tud ia r a l guns problemes específ ics que

p lan tegen desa f i amen ts è t i c s part icularment pro-funds, 1 que és previsible que augmentin en la seva importància en els anys a venir. Aquests problemes es van dividir en dos grans blocs. Un primer bloc seria dedicat als problemes de caràcter més sòcio-polític, com és ara el nou ordre eco-nòmic internacional, la inci-dència de l'ús de les noves tecnologies en les cultures i els valors, la defensa de l'individu enfront de l'Estat o la responsabilitat europea davant la redistribució de la riquesa. Un segon bloc in-clouria iTiés aviat problemes de t ipus científ ico-tècnics com la mateixa investigació c ientí f ica (amb part icular referència a la medicina i la recerca biològica) o la inno-vac ió tecno lòg ica com a font de c o n f i g u r a c i ó de noves formes de vida. En aques t punt es va donar una relativa manca d'acord entre els qui consideraven que el conjunt d 'aquests dos grans blocs coincidia en la preocupació per les condicions efectives de l'e-xe rc i c i de l s d re ts de l'home,, i els qui en feien una lec tu ra que podríem qua ' i ï f icar de més indivi-dual ista i que els reduïen, per exemple , al problema d© la l l ibertat enfront de l'Estat 0 els problemes de labio-ètica.

Finalment, el tercer apar-tat del congrés hom el dedi-carà a il·luminar la relació entre fe I ètica, a partir de tot el que ja s'hagi pariat. Potser és el punt que va quedar més penjat , entre altres coses a causa d'una Implícita divisió tècnica del treball, acríticament accep-tada, que això és feina bàsi-è^ment de teòlegs.

Vint-i-cinc anys de fector

Gallifa va homenatjar mossèn Dalmau

Gallifa. (Amàlia Bosch.) ^ El dia 27 de juny a la nit el poble de Gallifa va retre un gran ho-mena tge a m o s s è n Josep Dalmau amb motiu dels seus vint- i-cinc anys com a rector d'aqueste parròquia.

En efecte, el mes de juny del 1956 el bisbat de Barcelona dest inava a la parròquia de Gallifa mossèn Josep Dalmau 1 Olivé, un jove capellà que ja havia exercit a Sat>adell i a Vi-lanova I la Geltnj. Un mig dissi-mulat desterrament el traslla-dà del món industrial i obrer a un entorn rural.

La pluja persistent d'aquest cap de setmana no afavorí la revetlla de foc i petards, però, en canvi, va proporcionar una major in t imi tat en haver-se d'allotjar la gent en una sala de la rectoria. L'acte s'Inicià amb l 'ofrena feta a mossèn Dalmau, en testimoniatge d'a-fecte i admiració, d'una piaca commemorativa i una màquina elèctrica d'escriure

Tot seguit es llegí un text, a través del qual e ls joves de Gal l i fa —aleshores in fan ts -

donaren a conèixer la seva va-loració d 'aquests v int- i -c inc anys. En acabat una dona del poble, que es presentà com a pagesa , féu també la seva aportació l legint una poesia que amb molts esforços havia escrit.

Mossèn Dalmau prengué la paraula per explicar les seves vivències durant aquests anys i exposar l'evolució que seguí el poble des que ell va arribar fins a l'èxode de la joventut i l 'entrada de noves generaci-ons . Amb mol ta emoc ió , mossèn Dalmau es referí al sent iment de paterni tat que havia experimentat en veure créixer prop seu els infants de Gallifa i els dolors interns que provoca la seva emancipació. Finalment d igué que ell era part de la nostra terra i volia ser-ne per sempre.

S'encengué el foc i es menjà coca i es begué xampany. El grup de caramellaires de Galli-fa oferí unes quarrtes cançons del seu repertori I un conjunt de música moderna amenitzà la resta de la vetllada.

«Correspondència»

Celebració deí número

dos-cents Barcelona. — La revista <<k>-

rrespondència de diàleg ecle-sia l» acaba de pub l i ca r el niümero d o s - c e n t s , i amb aquest motiu organitza per a demà, dia 2 de juliol, un acte de p r e s e n t a c i ó d ' aques t ni imero extraordinari, en què hi haurà també un debat sobre la premsa I revistes religioses d'actualitat.

L'acte esmentat tindrà lloc a la Sala C la re t de Barcelona (carrer de Llúria, 5) i comença-rà a dos quarts de vuit del ves-pre. Hi a s s i s t i r a n m o s s è n Joan E. Jarque, director de «Catalunya Cristiana»; Roser Bofill, directora de «Foc Nou»; mossèn Joan Can-era, un dels fundadors de «Correspondèn-cia»; Joan Llopis, de la pàgina rel ig iosa de r«Avui»: mossèn Josep M. Totosaus, director de «Quaderns de Pastora l», i a l t res r e p r e s e n t a n t s de la premsa cr is t iana. Una bona part del debat es dedicarà a pariar de la funció I el pa.per de la revista «Correspondència» de cara al futur

VettlaT per la continuïtat

El número dos-cents conté una tria de fragments d'articles i notes apareguts a la revista en els seus cent darrers núme-ros, encapçalada per una nota edi tor ia l i un article de Joan Llopis sobre la necessitat de ve t l la r per la cont inuïtat de «Cor respondènc ia» . Sobre això, l 'editor ial acaba dient: «"Conespondència" conserva-rà la seva raó de ser si la gent hi escriu, sJ la gent se'n serveix. Cada número representa —per les limitacions conegudes— un gran esforç, I no sols econò-mic. Amb l'alegria serena d'ha-ver anibat al número dos-cents sembla oportuna un cop més la reiterada invitació a col·laborar, a intervenir, per tal que X^nes-pondència" continuï viva, oberta, pluralista, atractiva. Mans molt distintes han contri-buït durant divuit anys a un mateix esforç, a un mateix I considerable resultat. Com sempre, continuem demanant col·laboració a les mans cansa-des, a les mans afeblides, a les mans reticents. "Correspon-dència" ha estat una íasca co-l·lectiva i ho ha de continuar essent».

Cal tenir present que una de les característiques més típi-ques de la revista «Correspon-dència» és que és oberta a tota mena de col·laboracions, perquè la finalitat última d'a-questa publ icac ió és de fo-mentar el diàleg entre els di-versos sectors de l'Església catalana.

P A U S A

Gerasem Els gerasens, en lloc

d'agrair a Jesús l'alli-berament dels seus con-ciutadans endimoniats, es dolen del ramat de porcs ofegats, i preguen Jesús que s'allunyi del )aís. També nosaltres e m pregària gerasem

quan demanem coses materials i oblidem les persones i fins i tot Jesús mateix. Cal triar entre Jesús i els porcs,

H. R.

£ 1 !1 i t ! i y : i hi OV.t. i ir f -I I" JJ-f r - r . i . í ' i ^ x ífl iTiÉi. Avui, 1981-07-01, p. 20.

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)