ESO / BATXILLERAT
20152016
EDICIÓ EN CATALÀ
FÍSICA I QUÍMICA 2
ÍNDEX
ESO
FÍSICA I QUÍMICA
Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6-7
Material per al professor 8-9
Proposta didàctica
Adaptació curricular
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 10-15
BATXILLERAT
FÍSICA
QUÍMICA
Claus del projecte 16-17
Material per a l’alumne 18-19
Material per al professor 20-21
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 22-28
MATERIAL COMPLEMENTARI
Formulació i nomenclatura 29
ecasals.cat
Portal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 30-31
FÍSICA I QUÍMICA 3
NOVETATS PER AL CURS
2015-2016
Joce
lyn
Be
Be
lfast, 1
9
Co
pé
rnico
p
en
el d
esa
rro
un
iverso
. En
a
los cie
ntífi
cos
au
tén
tica re
vo
volo
rerit, vitia
ti
Josep M. Dou
Maria D. Masjuan
Eva M. Costafreda
ultó
difícil q
ue
cos lo
ace
pta
ran
, ya q
ue
sup
on
ía u
na
au
tén
tica re
volu
ción
.Ecte
m e
libu
sa co
r ap
eri a
liqu
os
volo
rerit, vitia
tium
do
les ilita
ESO FÍSICA I QUÍMICA 4
ESO FÍSICA I QUÍMICA
1
Seccions dissenyades per promoure
l’adquisició de les tres competències
científiques avaluades a les proves PISA:
Identificar qüestions científiques.
Explicar fenòmens científicament.
Utilitzar proves científiques.
2
Activitats específicament elaborades
per facilitar l’aprenentatge per part dels
alumnes amb necessitats educatives
especials, reunides en el quadern
fotocopiable Aprèn el que és bàsic.
176
10 1550
El desfibril·lador
COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA
La fibril·lació ventricular és una arítmia responsable de la majoria d’aturades cardíaques i, l’anomenada desfibril·lació n’és gairebé l’únic tractament efectiu. La desfibril·lació és el tractament elèctric de la fibril·lació ventricular i consisteixa transmetre un corrent elèctric suficient als músculs cardí-acs per tal d’aconseguir que es reprengui el ritme cardíac i, per tant, el pols del pacient. La supervivència del pacient depèn en especial del temps que triguem a reaccionar, peraixò cal tenir desfibril·ladors a mà.
Afortunadament han augmentat els desfibril·ladors en es-pais públics i privats. Hi ha dos tipus de desfibril·ladors:
equip tècnic homologat per usar-lo d’acord amb la legislació vigent, que permet analitzar el ritme cardíac, identificar les arít-mies mortals susceptibles de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac de forma segura.
equip amb ca-racterístiques anàlogues al DEA que requereix però queuna persona premi el botó de descàrrega per activar-lo(el de la imatge).
La majoria dels DESA subministren una energia elèctri-ca d’entre 150 i 300 J, i les dosis efectives s’indiquen a l’aparell. Cal que la població es vagi familiarizant amb els desfibril·ladors i aprenent com funcionen per a situacions d’emergència.
Toni Hernández, E-ciencia (15.09.2014)
1. Què és la fibril·lació ventricular?
2. Observa el gràfic que relaciona lasupervivència del pacient que ha patit unaaturada cardíaca amb el temps d’aplicació deldesfibril·lador. Digues quines de les conclusions següents són veritat i quines no, i raonabreument el perquè.a) Actuar ràpidament és essencial per a salvar la
vida del pacient amb aturada cardíaca.cardíaca és ador.xa linealmentsfibril·lador.
la supervivèn-r al 20%.
3. Raona els motius pels quals creus que lasupervivència en el cas d’aturada cardíaca baixatant amb el temps.
4. Els efectes de la utilització del desfibril·lador,creus que canvien segons l’edat? Indica comafecten els següents dos factors tècnics del desfibril·lador segons si el pacient és un neno un adult:a) Mida de les pales del desfibril·lador.b) Energia elèctrica subministrada al pacient.
5. Segons algunes recomanacions, en el cas de nens d’entre 1 i 8 anys cal subministrar una dosi aproximada de 4 J/kg. Amb un DESA quegeneri entre 150 i 300 J, indica quina energiasubministraries en els casos:a) Una nena de 5 anys i 20 kg.b) Un nen de 8 anys i 45 kg.Quin problema t’has trobat?
6. Creus que la població està prou preparada per a l’ús de desfibril·ladors? N’hi ha al teu centreeducatiu i a d’altres espais públics on vagishabitualment? Redacta mitja pàgina reflexionantsobre la presència de desfibril·ladors a la societat iel coneixement que en té la població.Temps (min)
Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 177
Desendolleu tots els electro-domèstics.No feu servir telèfons niobjectes metàl·lics.Apagueu l’aire condicionat.Eviteu banyar-vos en basses o piscines que estiguin al descobert i en camps oberts.Allunyeu-vos de la costa.
os de l’atmosfera, ren form
EFECTES EN L’ÉSSER HUMÀEfectes que pot ocasionar un llamp en les persones que estiguin dins d’un radi inferior a 120 m del lloc de l’impacte.
Lesions a la retinaRuptura del timpàLesions pulmonars i òssiesAturada cardíacaCremades a la pell
PRACTICA
un llamp i que pot tenir lloc dins d un núvols’anomena:a) Llampec. c) Descàrrega.b) Tro. d) Cumulonimbus.
2. Si la velocitat del so és d’uns 340 m/s i la dela llum és d’uns 300 000 km/s, a quina distànciaaproximada ha caigut un llamp si sentim el tro 3segons després de veure el llamp?a) 113,3 m c) 1,02 kmb) 340 m d) 900 000 km
3. Actualment s’investiguen els diferents tipusde llamps, i s’han documentat i fotografiatllamps que surten del terra per finalitzar el seurecorregut al núvol. Com pot ser? Explica-ho fent un esquema o infografia com a la figura.
llamp al buit. I un tro? Per què sovint no sentim el tro de llamps que cauenlluny?
5. En cas de tempesta elèctrica forta, quinesaccions no serien adequades i per quin motiu?a) Intentar estar lluny d’estructures conductores
amb forma punxeguda.b) Si som a casa, desconnectar les antenes de TV
i ràdio.c) Si som a dins un vehicle, sortir-ne que ens
mullem.d) Si ens estem banyant a l’exterior, cal sortir de
l’aigua.
6. Quina és la funció dels parallamps? Investigaels diferents tipus de parallamps que hi ha. Organitzeu grups i expliqueu-ne el funcionament d’un tipus concret.
Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 5
58
Unitat 4 • Mescles i solucions
Ed
ito
ria
l C
asa
ls •
Mate
ria
l fo
toc
op
iab
le •
Ta
nt
pe
r c
en
t e
n m
assa
13. Ordena i anomena el següent material de laboratori segons l’haguis necessitat per preparar les
lucions dels problemes anteriors.
Ordre
Nom
14. El tant per cent en massa també es pot fer servir com a percentatge per indicar la composició de les
substàncies, en el gràfic adjunt pots observar la composició de l’escorça terrestre.
a) Quins són els dos elements sòlids més abundants de la terra?
_______________________________________________________________________________________________
b) Per què fem servir l’alumini com a material de construcció, bicicletes, paper d’embolicar, fabricació
de vehicles… a més de per la seva lleugeresa?
_______________________________________________________________________________________________
c) El Silici i el Germani són semiconductors, per què fem servir més el silici que el germani en la fabri-
cació d’ordinadors?
_______________________________________________________________________________________________
Elements de l’escorça terrestre
Oxígen 46%
Sodi 3%
Silici 28%
Potassi 3%
Alumini8%
Titani 2%
Ferro 5%
Calci 4%
Altres 1%
59
Unitat 4 Mescles i solucions
Ed
ito
ria
l C
asa
ls •
Mate
ria
l fo
toc
op
iab
le •
Ta
nt
pe
r c
en
t e
n v
olu
m
Composició de les solucions. Tant per cent en volum
1. Com anomenem al nombre de mL de solut dissolts en 100 mL de solució?
_______________________________________________________________________________________________
2. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 30 mL d’alcohol etílic
(CH3CH
2OH) fins a una solució de 75 mL.
Solut (mL) Solució (mL) % en volum = Vsolut
/ V solució
· 100
3. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 120 mL de metanol
(CH3OH) amb 380 mL d’aigua.
Observació: noteu que ara no parlem de solució sinó d’aigua, que és el dissolvent. Abans heu de cal-
cular el volum de la solució.
Solut (mL) Dissolvent (mL) Solució (g) = solut + dissolvent % en volum
4. Al laboratori els càlculs són una mica diferents, així si volem preparar una solució de 250 mL al 10 %
en volum d’alcohol en aigua. Com ho fem?. Segueix les indicacions i completa el text amb les paraules
següents:
paral·laxi 250 pipeta matràsproveta aforament embut
Primer hem de mesurar el volum d’alcohol amb una ................... .
Després agafem un ................... aforat de 250 mL.
Amb l’ajut d’un aforat posem els 10 mL d’alcohol al matràs aforat de ................... mL.
Afegim a poc a poc amb l’ajut de l’................... l’aigua fins arribar a prop
de la línia d’................... (les ultimes gotes d’aigua destil·lada es poden
incorporar amb un comptagotes o amb una ................... )
És important fixar-se que a la preparació de la solució s’hi ha afegit aigua
fins a un volum total de 250 mL, i no 250 mL d’aigua.
Observa també quina es la posició correcta per a la lectura del volum del
coll del matràs aforat. Vés amb compte amb l’error de ................... !
CLAUS DEL PROJECTE
ESO FÍSICA I QUÍMICA 5
3
Gran oferta de textos i activitats que
fomenten el treball de les competències
clau des de l’àrea de Ciències.
4
Diversitat de suports complementaris
(paper, web i llibre digital projectable
a l’aula) amb recursos multimèdia de
gran qualitat (activitats interactives,
animacions i vídeos).
20
1 2 3
654
7
10
8 9
Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feinai treballis amb seguretat
COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA
1. Per què és important llegir bé la pràctica abans de començar-la a fer?
2. Tria quines de les accions següents són bonespràctiques al laboratori?a) Rentar-te les mans abans de sortir del
laboratori.b) Agafar tot el material que necessitis per fer
tota la pràctica i tenir-lo a la taula de treball. c) Manipular els productes químics amb les mans.d) No inhalar mai directament un gas que es
desprengui d’una reacció química.
3. Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre quan es treballa al laboratori?
4. Selecciona dos productes químics (de neteja, cosmètic...) i escriu-ne el nom, la finalitat,el símbol que mostra l’etiqueta i les precaucions que cal tenir en compte.
5. Un dels teus companys de classe et comentaque prefereix fer les anotacions una vegada és a casa, ja que d’aquesta manera el diari de recerca li queda més net, sense taques ni errades. Què li diries? És correcte el que fa?
6. Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs al laboratori per realitzar cadascuna d’aquestes accions:
a) Mesurar de manera precisa un volum de 100 mL.
b) Mesurar i addicionar de manera precisa un volum de 5 cm3 en un vas de precipitats.
c) Contenir una solució d’aigua amb clorur de sodi.
proveta – matràs d’Erlenmeyer – vas de precipitats – bureta – pipeta
Abans de manipular aparells o produc-tes has de llegir la pràctica i parar atenció ales explicacions.
La taula de treball s’ha de mantenirneta i ordenada durant la realització de la pràctica. Al final, cal netejar i endreçar elmaterial utilitzat.
No s’ha de tastar mai cap productequímic del laboratori. Molts són tòxics. Uncop acabada la pràctica, és molt importantrentar-se les mans amb aigua i sabó.
No s’ha d’aplicar la flama directamental fons de cap tub d’assaig amb un líquido una solució que s’hagi d’escalfar, ni persobre ni per sota del nivell del líquid queconté, ni deixar-lo quiet mentre s’escalfa.
Quan escalfis un líquid en un tubd’assaig, l’extrem obert del tub no s’ha dedirigir cap a ningú.
Mai no s’ha d’inhalar directament un gas que es desprengui d’una reacció quími-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor-rrrecta de fer-ho és dur cap al nas una mique-ta de gas mitjançant un moviment de la mà.
Quan treballis amb àcids has d’anaramb compte. En el cas de l’àcid sulfúricconcentrat, no s’ha d’afegir mai aigua di-rectament sobre l’àcid, sinó a l’inrevés.
El vidre és fràgil, i es pot trencar i pro-vocar ferides. Cal usar-lo amb precaució.Recorda que el vidre calent presenta el ma-teix aspecte que quan està fred.
No aboquis productes químics a l’ai-güera sense consultar-ho abans amb elprofessor o professora.
És important mirar els pictogrames que hi ha a l’etiqueta delsproductes químics que utilitzarem i prendre les precaucions necessàries.
EExplosiu
EComburent
CCorrosiu
TTòxic
XnNociu
XiIrritant
Perillós per al medi ambient
FFàcilment inflamable
F+Extremadament inflamable
Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 5
4
La ciència té més preguntes
que respostes
1.Per què les
roques que
hi ha al volcà
tenen diferents
colors? I
diferents
intensitats d’un
mateix color?
2.Quan posen
la roca a
«l’aigua» surten
bombolles del
voltant. A què
és degut aquest
fet?
3.Per què la
humitat, que
és majoritària-
ment vapor
d’aigua, a la
zona del cràter
té característi-
ques àcides?
EL DALLOL,
ÚNIC AL MÓN
Volcans del món, canal Odisea (2.11.2009)
MESCLES I SOLUCIONS
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
ESO FÍSICA I QUÍMICA 6
2ESO
ES
O
M. Duñach
M. D. Masjuan
E. M. Costafreda
A. Hernández
FÏS
ICA
I Q
UÍM
ICA
2 FÍSICA I
QUÍMICA
3ESO
ES
O
M. Duñach
M. D. Masjuan
E. M. Costafreda
A. Hernández
FÏS
ICA
I Q
UÍM
ICA
2 FÍSICA I
QUÍMICA
4ESO
ES
O
M. Duñach
M. D. Masjuan
E. M. Costafreda
A. Hernández
FÏS
ICA
I Q
UÍM
ICA
2 FÍSICA I
QUÍMICA
2 ESOLlibre de l’alumne
CURS 2016-2017
3 ESOLlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5462-4
NOVETATCURS 2015-2016
4 ESOLlibre de l’alumne
CURS 2016-2017
ESO FÍSICA I QUÍMICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES
A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG.
ESO FÍSICA I QUÍMICA 7
2 ESOLlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4401-4
4 ESOLlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4799-2
ESO FÍSICA I QUÍMICA 8
ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
Marta Duñach
Maria D. Masjuan
Eva M. Costafreda
Antonio Hernández
Cristina I. Salas
ES
O
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
2 FÍSICA I
QUÍMICA
2 PROPOSTA
DIDÀCTICA
Marta Duñach
Maria D. Masjuan
Eva M. Costafreda
Antonio Hernández
Cristina I. Salas
FÍSICA I
QUÍMICA
3
ES
O
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
3
ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
Marta Duñach
Maria D. Masjuan
Eva M. Costafreda
Antonio Hernández
Cristina I. Salas
FÍSICA I
QUÍMICA
4
ES
O
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
4
ESO
2 ESOProposta didàctica
CURS 2016-2017
3 ESOProposta didàctica
ISBN 978-84-218-5491-4
NOVETATCURS 2015-2016
4 ESOProposta didàctica
CURS 2016-2017
ESO FÍSICA I QUÍMICA
MATERIAL PER AL PROFESSOR
Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la
matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les
competències bàsiques, la programació de curs i d’aula,
el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.
ESO FÍSICA I QUÍMICA 9
J. Perea
BÀ
S
FÍSICA I
QUÍMICA
4
ES
O
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
4AP
RÈN
EL Q
UE
ÉS B
ÀSI
C
ESO
2 ESOProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4892-0
4 ESOProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4899-9
DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos
per preparar i dinamitzar les classes.
Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions
Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.
ADAPTACIÓ CURRICULARAprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.
Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.
Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.
Inclou un solucionari.
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
Accés a la Proposta didàctica en PDF
desglossada per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:
a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,
àudios i clips multimèdia.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201
Fabricat pepropietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependent
3ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a:
ecasals.cat/fiq3eso
DIDÀCTICA
A I
MICA
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201
Fabricat perGEM
A·Les
repro
du
ccion
ss’h
an
rea
litzat
d’a
cord
am
bl’a
rticle32
de
laLleide
propietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.
4ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a:
ecasals.cat/fiq4eso
PROPOSTA DIDÀCTICA
FÍSICA I
QUÍMICA
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201
Fabricat perGEM
A·Les
repro
du
ccion
ss’h
an
rea
litzat
d’a
cord
am
bl’a
rticle32
de
laLleide
propietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.
2ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a:
ecasals.cat/fiq2eso
PROPOSTA DIDÀCTICA
FÍSICA I
QUÍMICA
J. Perea
BÀ
S
FÍSICA I
QUÍMICA
3
ES
O
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
3AP
RÈN
EL Q
UE
ÉS B
ÀSI
C
ESOESO
J. Perea
ES
OB
ÀS
FÍS
ICA
I Q
UÍM
ICA
2 FÍSICA I
QUÍMICA
2
APRÈ
N E
L Q
UE
ÉS B
ÀSI
C
FÍSICA I QUÍMICA 2
PROPOSTA DIDÀCTICA
CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-2138-2011Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
També els trobaràs a:
www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica2eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica2eso
Recursos digitals OFF LINE
FÍSICA I QUÍMICA 4
PROPOSTA DIDÀCTICA
Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-12575-2012Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
També els trobaràs a:
www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica4eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica4eso
Recursos digitals OFF LINE
ESO FÍSICA I QUÍMICA 10
ESO FÍSICA I QUÍMICA 2CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,
utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre
CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural
EM SITUOCF CD CA CL
CONTINGUTSCF CM
1Mesurar per investigar
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial CC
1. La matèria i els materials
2. Dimensions de la matèria
3. Mesura de la superfície
4. Mesura del volum
5. Mesura de la massa
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA CI
2Propietats de la matèria
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial CC
1. Els estats físics de la matèria
2. Teoria cineticomolecular
3. Els canvis d’estat
4. Algunes propietats de les substàncies
5. La densitat
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
3Mescles i solucions
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial CC
1. Matèria homogènia i heterogènia
2. Les solucions
3. Solubilitat
4. Composició de les solucions
6. Mètodes de separació de substàncies
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
4Elements i compostos.La matèria per dins
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial CC
1. Les substàncies pures
2. Elements i compostos
3. Elements: metalls i no-metalls
4. Com està constituïda la matèria
5. L’interior dels àtoms
6. Els ions i els compostos iònics
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
5Fenòmens químics
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial CC
1. Fenòmens físics i químics
2. Àtoms, molècules i reaccions químiques
3. Les reaccions químiques al nostre voltant
4. Aplicacions de la química
5. Reacció química i energia
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
6Estructura atòmica de la matèria
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial CC
1. Estructura atòmica de la matèria
2. Altres partícules subatòmiques
3. Elements: el nombre atòmic
4. Ordenació dels elements: la taula periòdica
5. Els isòtops i la massa dels àtoms
6. Radioactivitat
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
ESO FÍSICA I QUÍMICA 11
ESO FÍSICA I QUÍMICA 2
EM SITUOCF CD CA CL
CONTINGUTSCF CM
7Compostos químics
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial CC
1. Els ions i les molècules
2. Compostos moleculars i compostos iònics
3. Fórmules químiques
4. Compostos binaris. Concepte de valència
5. Formulació i nomenclatura dels òxids
6. Formulació i nomenclatura dels hidròxids
7. Formulació i nomenclatura dels àcids
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
8Introducció al moviment
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. El moviment
2. La velocitat
3. El moviment rectilini i uniforme
4. Gràfiques del moviment rectilini i uniforme
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
9Les forces
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial
1. Què és una força?
2. Comparació de forces. La llei de Hooke
3. La unitat de força
4. Com es representen les forces
5. Composició de forces
6. Equilibri
7. Pressió
8. La pressió atmosfèrica
Banc d’activitats
10 Gravetat, electricitat i magnetisme
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial
1. La gravetat i el pes dels cossos
2. Models cosmològics
3. Càrrega elèctrica
4. Magnetisme
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
11Treball i energia
La ciència té més preguntes que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?: Avaluació inicial
1. Treball d’una força
2. Energia cinètica
3. Energia potencial gravitatòria
4. Energia mecànica
5. Energia tèrmica. Calor i temperatura
5. Tipus i fonts d’energia
6. Aprofitament de l’energia
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
ESO FÍSICA I QUÍMICA 12ESO FÍSICA I QUÍMICA 12
ESO FÍSICA I QUÍMICA 3
EM SITUOCF CD CA
CONTINGUTSCF CM
COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL
FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI
AVALUACF CA CI
1El mètode científic. Mesura de magnituds
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. El mètode científic
2. Mesura de magnituds
3. Factors de conversió d’unitats
4. Els aparells de mesura
5. Caràcter aproximat de les mesures
6. Xifres significatives
Banc d’activitats
Normes bàsiques
perquè t’organitzis
bé la feina i
treballis amb
seguretat CS
Bolt iguala Carl
Lewis
Hi ha alguna
relació entre l’edat
de la població
i la incidència
d’al·lèrgies
alimentàries?
CS
Soroll de fons
CC CM
2Estats de la matèria i teoria cineticomole-cular
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Els estats de la matèria
2. Les propietats dels gasos
3. Les propietats dels líquids i dels sòlids
Banc d’activitats
L’hidrat de metà:
un recurs per al
futur? CS
Els pneumàtics CS
Com varien
la pressió, la
temperatura i el
volum d’un gas?
Els globus
aerostàtics CS
3Canvis d’estat de la matèria
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Els canvis d’estat
2. Fusió-solidificació
3. Vaporització
4. Sublimació
5. Explicació cinètica de la fusió,
l’evaporització i l’ebullició
Banc d’activitats
Els anticongelants
CS
Augment del nivell
del mar a causa
del canvi climàtic
CS
A quina
temperatura fon
el gel? Hi ha
alguna manera de
modificar aquesta
temperatura?
Substàncies
desconegudes CM
4Mescles i solucions
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Matèria homogènia i heterogènia
2. Dissolució i solució
3. Solucions gasoses, líquides i sòlides
4. Composició de les solucions
5. Totes les substàncies pures són
solubles en aigua?
6. Solucions saturades
7. La cristal·lització
8. Solucions de gasos en líquids
9. Separació dels components d’una
mescla
Banc d’activitats
Adobs nitrogenats
artificials CS
Tolerància zero CS
Es poden separar
els diferents
components d’una
mescla?
L’àcid sulfúric CM
5Estructura atòmica de la matèria
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Estructura atòmica de la matèria
2. Altres partícules subatòmiques
3. Elements: el nombre atòmic
4. Ordenació dels elements: la taula
periòdica
5. Els isòtops i la massa dels àtoms
6. Radioactivitat
Banc d’activitats
Tempestes
elèctriques
Un mineral que
genera conflicte:
el coltan CS
Com puc
determinar la
composició dels
minerals?
La mina de coure
més gran del món
CM
CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,
utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre
CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural
ESO FÍSICA I QUÍMICA 13ESO FÍSICA I QUÍMICA 13
ESO FÍSICA I QUÍMICA 3
EM SITUOCF CD CA
CONTINGUTSCF CM
COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL
FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI
AVALUACF CA CI
6Compostos químics
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Els ions i les molècules
2. Compostos moleculars i compostos
iònics
3. Fórmules químiques
4. Compostos binaris. Concepte de
valència
5. Formulació i nomenclatura dels òxids
6. Formulació i nomenclatura dels
hidròxids
7. Formulació i nomenclatura dels àcids
Banc d’activitats
Els additius
alimentaris CS
Els òxids i
l’oxidació
Com s’evita la
contaminació dels
reactius amb què
es treballa en el
laboratori?
La química de la
digestió
7Reaccions químiques
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Les reaccions químiques
2. Es conserva la massa en les reaccions
químiques?
3. Les equacions químiques
4. Alguns tipus de reaccions químiques
5. Reacció química i energia
6. Velocitat de les reaccions químiques
Banc d’activitats
Alfred Bernhard
Nobel CC
Fer núvols…
i menjar-se’ls
Es conserva
la massa en
les reaccions
químiques?
El lleixiu i el
salfumant CM
8Química i medi ambient
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Els combustibles fòssils
2. Recursos energètics i contaminació
ambiental
3. Energies renovables
4. Materials d’ús quotidià
5. Totes les substàncies pures són
solubles en aigua?
6. Solucions saturades
7. La cristal·lització
8. Solucions de gasos en líquids
9. Separació dels components d’una
mescla
Banc d’activitats
L’aigua del mar
està contaminada
CS
La importància de
l’estalvi energètic
CS
Es pot construir
un sistema casolà
de plaques solars
eficient?
L’eficiència energè-
tica dels electrodo-
mèstics CS CM
9Electricitat i magnetisme
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Les càrregues elèctriques i la seva
interacció
2. Llei de Coulomb i camp elèctric
3. Potencial elèctric
4. Magnetisme i camp magnètic
5. Explicació cinètica de la fusió,
l’evaporització i l’ebullició
Banc d’activitats
El desfibril·lador
CS
Llamps i trons
Com es detecta
el signe de
les càrregues
elèctriques amb
un electroscopi?
Com funciona una
fotocopiadora?
CM
10El corrent elèctric
La ciència té més
preguntes que
respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. El corrent elèctric. Conductors i
aïllants
2. Generadors de corrent continu
3. Generadors de corrent altern
4. Circuits elèctrics amb corrent continu
5. Resolució de circuits elèctrics amb
corrent continu
6. Energia elèctrica
7. La instal·lació elèctrica de casa
Banc d’activitats
Normes de
seguretat elèctrica
CS
Vista per als qui no
en tenen CS
Com funcionen els
circuits elèctrics?
La instal·lació
elèctrica de la
cuina
ESO FÍSICA I QUÍMICA 14ESO FÍSICA I QUÍMICA 14
ESO FÍSICA I QUÍMICA 4CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,
utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre
CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural
EM SITUOCF CD CA
CONTINGUTSCF CM
1.La ciència i el mètode científic
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. El mètode científic
2. Estratègies en l’activitat científica
3. Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el treball científic
4. Desenvolupar un projecte d’investigació
5. Magnituds escalars i vectorials
6. Anàlisi dimensional
7. Anàlisi de gràfiques
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
2.El moviment
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. El moviment
2. Moviment rectilini i uniforme
3. Moviment variat. L’acceleració
4. Moviment rectilini uniformement variat
5. La caiguda lliure dels cossos
6. El moviment circular
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
3.Les forces
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Les forces
2. Composició de les forces concurrents
3. Equilibri de forces
4. Forces paral·leles
5. Parell de forces
6. Pes dels cossos. Centre de gravetat
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
4.Dinàmica
La ciència té més preguntes que
respostes: Fem hipòtesis CS
Ho recordo?: Avaluació inicial
1. La dinàmica
2. Principi d’inèrcia o primera llei de Newton
3. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton
4. Gravitació universal
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
5.Estàtica de fluids
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. La pressió
2. La pressió en els fluids
3. Càlcul de la pressió hidrostàtica en un líquid
4. Vasos comunicants
5. Principi d’Arquimedes
6. Cossos submergits i cossos flotants
7. Els densímetres
8. L’empenyiment dels gasos
9. La pressió atmosfèrica
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
ESO FÍSICA I QUÍMICA 15ESO FÍSICA I QUÍMICA 15
ESO FÍSICA I QUÍMICA 4
EM SITUOCF CD CA
CONTINGUTSCF CM
6.Treball, energia i calor
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CS
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Treball
2. Energia
3. Energia cinètica
4. Energia potencial gravitatòria
5. Energia mecànica
6. Energia interna
7. La calor
8. Potència
9. Aprofitament de l’energia. Rendiment
10. Màquines i eines
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
7.La taula periòdica
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Els elements químics
2. Models atòmics
3. La classificació periòdica de Mendeléiev
4. La taula periòdica moderna
5. Configuració electrònica
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
8.Enllaç químic. Formulació
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. L’enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic
2. Forces intermoleculars
3. Formulació i nomenclatura inorgànica
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
9.Àcids, bases i sals
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. Electròlits i no-electròlits
2. Explicació de la conductivitat elèctrica de les solucions
3. Hidròxids o bases
4. Àcids
5. Sals
6. Reaccions de neutralització
7. El pH de les solucions aquoses
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
10.Química del carboni
La ciència té més preguntes
que respostes:
Fem hipòtesis CC
Ho recordo?:
Avaluació inicial
1. La química del carboni 202
2. Propietats fonamentals del carboni 203
3. Representació de les molècules orgàniques 204
4. Hidrocarburs 205
5. Classificació dels compostos del carboni 209
6. Compostos orgànics oxigenats 210
7. Els plàstics
Banc d’activitats
Competències sota la lupa CA CL
Faig recerca científica CA CI
Avalua CA
16BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA
BATXILLERAT FÍSICA
1
Competències. Apartat dissenyat
per promoure l’adquisició de les tres
competències específiques de la física.
2
Exemples resolts. Prop de 100 exemples
resolts pas a pas.
3
Banc d’activitats. Prop de 300 propostes
d’activitats de tot tipus i de tots els nivells.
Entendre la ciènciaHancock aturant un tren Competències CC CI CM
Hancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els superk -rrherois virtuosos i bons amb capa i leotards. Hancock s’assembla a Superman quant als seus superpoders: força sobrehu-mana, invulnerabilitat, capacitat per volar i altres habilitats. Però, en canvi, vesteix com un noi de barri, és cínic, mandrós,bevedor i les seves accions contra els delinqüents acaben comportant innombrables i caríssims estralls.
En una de les escenes, per salvar un conductor atrapat en el seu vehicle, aturat sobre les vies del ferrocarril, decideix aturar un tren de mercaderies que viatja a gran velocitat cap a l’automòbil en repòs. Per aconseguir el seu objectiu, Hancock sesitua a les vies, entre el tren i l’automòbil, esperant que el tren arribi, que impacti amb ell i, sense immutar-se, que el trens’aturi en sec.
Activitats
1. Si el tren de mercaderies circula a 50 km/h i Hancock el deté en 0,3 s, calcula la desacceleració que experi-mentarà el maquinista.
2. L’acceleració que experimenta un avió quan s’enlaira o quan aterra és, aproximadament, de 0,3 g. Calcula quantggde temps necessitaria Hancock per aturar un avió si no volgués que experimentés una desacceleració superior a 0,3 g.gg
3. Quina distància recorreria en aquest cas abans d’aturar-se?
4. La gràfica correspon a la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 quan arrenca la cursa. Determina quants segonsnecessita per anar de 0 a 100 km/h.
5. L’acceleració del cotxe de Fórmula 1, és superior o inferior a la del tren de Hancock?
C1
C2
C2
C3
C1
velo
cita
t (m
/s)
temps (s)
30
25
20
15
10
5
00 1 2
15
Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures
3. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. Els resultats ensegons han estat els següents: 58,6; 58,4; 58,4; 58,5 i 58,5. Calcula la cota d’error.
Quan es dóna una sèrie de mesures, en primer lloc cal calcular la mitjana aritmètica dels cinc valors:(58,6 + 58,4 + 58,4 + 58,5 +
–––––––––––––––––––––––––––––––——–– – =—— 58,48
s5
.
La mesura que és més lluny d’aquesta mitjana és 58,6 s.
La diferència amb la mitjana és 58,6 – 58,48 = 0,12 s.
Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra decimal, és a dir, 0,1 s.
Com que la cota de l’error absolut és una dècima de segon, nopodem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsi-mes de segon. Per aquest motiu, arrodonirem també la mitjana obtinguda, de manera que l’última xifra correspongui a lesdècimes de segon. Així doncs, expressarem el resultat així:
58,5 ± 0,1 s
(58,5
Exemple
Cronometrador d’una prova de natació.
12 Cota de l’error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. Suposem que, en el mesurament d’una longitud determinada, la cota de l’error absolut ésd’1 mm. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada haguésestat de 5 km, però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Aixídoncs, per jutjar la precisió hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quan-titat mesurada. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres.
S’anomena cota de l’error relatiu err el quocient entre la cota de l’error absolut i laquantitat mesurada.
En l’exemple proposat a l’apartat anterior, la cota de l’error relatiu er és:
e 0,1 se = —— = ———– =
m 58,5 s
Si multipliquem per 100 el resultat, la cota de l’error relatiu es pot expressar en tantper cent:
er = 0,17r %
Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu méspetita.
0,0017
Banc d’activitats 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15
Tota mesura m porta associada unmerror ea que depèn de la precisió de l’instrument i del procés de mesura-ment: m ±m ea.
Marge d’incertesa. Interval entreels extrems del qual hi ha la quan-titat mesurada. El valor centrald’aquest interval es pren com a re-sultat del valor mesurat m.Cota d’error absolut ea. Diferènciaentre el valor mesurat m i qualsevolmdels extrems del marge d’incertesa:5,3 ± 0,1 cm.Cota d’error relatiu. Valor senseunitats que es refereix al tant per u d’error comès. També es pot ex-pressar en tant per cent:
= =0,15,3
0,019 1,9%
L’apuntL apun
A C
T I
V I T
A T
S
64
I Introducció al moviment
Desplaçament i velocitat mitjana
1 En aquesta taula s’han registrat les posi-cions d’un mòbil sobre la seva trajectòria endiversos instants:
Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mit-jana en els intervals de temps següents:
a) De 0 s a 2 s. e) De 5 s a 8 s.b) De 0 s a 5 s. f) De 8 s a 12 s.c) De 0 s a 12 s. g) De 2 s a 8 s.d) De 2 s a 5 s. h) De 5 s a 12 s.
2 La posició d’un mòbil puntual en funció del temps és s = 2t2 + 5t – 9. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents:
a) De 0 s a 1 s. c) De 2 s a 5 s.
b) De 0 s a 4 s. d) De 3 s a 8 s.
3 Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Quan engega l’ascensor a la planta baixa,posem en marxa un cronòmetre i observemque, quan arriba al 8è pis, indica 48 s. Imme-diatament, l’ascensor baixa i, quan arriba una altra vegada a la planta baixa, el cronòmetre assenyala 80 s. Calcula la velocitat mitjana del’ascensor:
a) En la pujada.
b) En la baixada.
c) En el recorregut complet.
4 En una cursa ciclista es passa per un port demuntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. Els ciclistes tarden 40 min a pujar-lo i 20 min abaixar el port. Calcula la velocitat mitjana delsciclistes:
a) En la pujada.
b) En la baixada.
c) En tot el recorregut.
5 Un ciclista puja un port de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En el descensrecorre exactament la mateixa distància que en la pujada, però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. Calcula’n la velocitat mitjana en elrecorregut total.
6 De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents:
Es pot tractar d’un moviment uniforme?
7 Quines són l’abscissa inicial, l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posició-temps del qual s’ha representat en aquesta figu-ra? Escriu-ne l’equació.
8 Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de 27 km/h, des del’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s.
9 Quin és el desplaçament total realitzat endues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura?
Representa lagràfica s–tcorresponent, suposant que per a t = 0, s = 0.
CI
Tempst (s)t
Posiciós (m)s
0 –5
2 3
5 9
8 12
12 7
CM
CM
CM
CI
Tempst (s)t
Posiciós (m)s
0 –8
3 2,8
5 10
9 24,4
10 28
CI
0
10
20
30
1 2 3 4 5t (s)t
s (ms )1
CI
CI
t (h)t0
100
–100
1 22
v (km/h)v
CLAUS DEL PROJECTE
17BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA
BATXILLERAT QUÍMICA
1
Competències. Apartat dissenyat
per promoure l’adquisició de les tres
competències específiques de la física.
2
Exemples resolts. Prop de 100 exemples
resolts pas a pas.
3
Experiències. Proposta de 25 experiències
pràctiques que permeten interactuar amb
l’entorn fisicoquímic.
Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera
Tres investigadors, Paul Crutzen (Països Baixos), SherwoodRowland (EUA) i Mario Molina (EUA) ja van alertar, als anyssetanta, del deteriorament de la capa d’ozó i el van relaci-onar amb l’acumulació a l’atmosfera dels gasos clorofluo-rocarbonis, més coneguts com a CFC. El premi Nobel dequímica de l’any 1995 va ser compartit pels tres científics,en paraules del jurat que el va concedir: «per les seves in-vestigacions realitzades entre 1970-1974 i que han contri-buït a salvar-nos d’un problema mundial de conseqüènciescatastròfiques».
Els CFC es van començar a utilitzar al començament delsanys trenta com a gasos propulsors en aerosols i molt espe-cialment en els circuits de refrigeració de les neveres i els sistemes d’aire condicionat. Més tard, es van utilitzar com a esterilitzadors en hospitals i com a fumigants en instal-lacions agrícoles. Com que són químicament molt estables, inodors, no inflamables, no tòxics i no corrosius, es van con-siderar uns compostos artificials molt avantatjosos.
a) Model molecular deltriclorofluorometà.
b) Model molecular deldiclorodifluorometà. Els derivatsclorats i fluorats del metà il’età reben el nom genèric declorofluorocarbonis (CFC).
Però, malauradament, els CFC tenen unes característiques–ignorades quan es van començar a utilitzar massivament– que fan que siguin molt perillosos:
La seva gran estabilitat química fa que puguin roman-dre a l’atmosfera baixa sense descompondre’s; per això, la concentració d’aquests gasos va augmentant.
Els CFC tenen la propietat d’absorbir les radiacionsinfraroges, IR, d’ona llarga. Amb això ajuden a aug-mentar l’efecte hivernacle causat principalment per la concentració, cada vegada més elevada, de diòxid decarboni a l’atmosfera.
Quan es difonen i arriben a l’estratosfera, rica en ozó, esdescomponen per acció de les radiacions ultraviolades, UV, procedents del sol. Cada àtom de clor alliberat pot destruir múltiples molècules d’ozó, O3. Aquest ozó actua com a filtreper a les mateixes radiacions UV, per la qual cosa impedeix, en part, el seu pas cap a la superfície terrestre. La capad’ozó ens protegeix dels efectes nocius de les radiacions UV.
Al principi de 1990, la concentració a l’atmosfera dels CFC era unes 500 vegades més elevada que l’existent l’any 1971.
Els científics creuen que, encara que s’aturi totalment lautilització d’aquests gasos, els efectes que produiran els ja existents es prolongaran durant molt de temps.
La reacció dels governs de molts països no s’ha fet esperar.Els països de la Unió Europea s’han posat d’acord per esta-blir una reglamentació molt severa per reduir dràsticament la producció de CFC.
Activitats
1. C1 Indica la resposta correcta. El CFC són:
a) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtomsd’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.
b) Derivats del benzè amb radicals formats per àtoms de fluor i clor.c) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms de
carboni per àtoms de fluor i clor.
2. C2 Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O3.
3. C3 Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses queha tingut una evolució positiva o negativa?
Mesura de la disminució de la capa d’ozó al pol Sud l’any 1992.
Ozone Hole Watch.
Competències CI CP CM
145
Exemple
6.2. Impureses dels reactius
És difícil tenir reactius amb una puresa del 100%. Habitualment presenten restesd’altres espècies químiques, que considerem impureses.
Si en una reacció s’obté menys quantitat de productes que els esperats teòricament,pot ser que els reactius no siguin totalment purs, és a dir, que tinguin un cert tantper cent d’impureses.
Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra
9. El clorur d’amoni (sòlid) reacciona en calent amb una solució d’hidròxid de calci i s’obté amoníac (gas),clorur de calci i aigua.
a) Escriu l’equació química corresponent al procés indicat.
b) En reaccionar amb un excés d’hidròxid de calci, una mostra de 3,00 g d’un clorur d’amoni comercial impu-rificat amb clorur de potassi, s’obtenen 1,27 dm3 d’amoníac (gas) mesurats a 20 °C i 1,00 · 105 Pa. Calcula el tant per cent d’impureses que conté la mostra analitzada.
a) 2 NH4Cl(s) + Ca(OH)2(aq) 2 NH3(g) + CaCl2(aq) + 2 H2O(l)
b) La quantitat de NH3(g) obtinguda es pot calcular aplicant:
p V
R Tn (NH3) =
Substituint:
n (Nn H3) =1,00 105 Pa 1,27 10-3 m3
8,31 J K-1K mol-1 293 K= 0,052 mol NH3
D’acord amb l’equació química, la massa de clorur d’amoni que ha reaccionat és:
m (Nm H4Cl) = 0,052 mol NH NH4Cl3
1 mol NH4Cl
1 mol NH3
= 2,79 g de53,5 g NH4Cl
1 mol NH4Cl
En 3,00 g de clorur d’amoni comercial només 2,79 g són de clorur d’amoni pur, i la resta, 0,21 g, són impureses.
El tant per cent d’impureses en la mostra analitzada és:
% d’impureses =0,21 g d’impureses
3 g de mostra100 g de mostra = 7,00 %
. .
.
Convertir lesunitats a mols
Analitzar l’enunciat Igualar la reacció Relacionar els mols Convertir elsmols a unitats
Analitzar el resultat
1 2 3 4 5 6
Aplicar el percentatge de puresa Puresa = · 100quantitat de substància pura
quantitat de substància impura
L’etiquetatge dels productesquímics had’indicar-ne el grau de puresa.
Banc d’activitats 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29
. . .
.
5 Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics
156
EX
PE
RIÈ
NC
IA Realització d’una volumetria redox
Material i productes: Pipeta Aigua destil·lada Matràs aforat de 100 cm3 Solució problema de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) Matràs d’Erlenmeyer Solució d’àcid sulfúric 6 M Bureta Solució de permanganat potàssic 0,02 M
Es tracta de determinar la composició d’una solució de peròxid d’hidrogen, fent-la reaccionar en medi àcid amb unasolució de permanganat de potassi de concentració coneguda.
L’equació química corresponent a la reacció que té lloc és:
2 KMnO4(aq) + 5 H2O2(aq) + 3 H2SO4(aq) 2 MnSO4(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l) + K2SO4
L’equació iònica és:2 MnO4
–(aq) + 5 H2O2(aq) + 6 H+
(aq) 2 Mn2+(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l)
color violeta incolor incolor incolor incolor incoloren solució
diluïda
Observa que els ions SO42– i els ions K+, ambdós incolors, no intervenen en el procés. Per fer aquesta experiència
s’utilitza aigua oxigenada comprada a la farmàcia.
1) Mesura amb una pipeta, que cal rentar prèviament amb aigua destil·lada i solució problema, 10 cm3 de la solució que vols valorar.
2) Posa el líquid en un matràs aforat de 100 cm3. 3) Afegeix-hi aigua destil·lada a poc a poc i agita-ho per homogeneïtzar el contingut del matràs.4) Completa-ho amb molt de compte fins a la marca d’aforament.5) Afegeix-hi les últimes gotes d’aigua amb un comptagotes o una pipeta.6) Renta de nou la pipeta amb aigua i uns cm3 de la solució diluïda.7) Mesura amb la pipeta 10 cm3 de la solució diluïda i passa’ls a un Erlenmeyer.8) Dilueix-ho amb uns 25 cm3 d’aigua i afegeix-hi 10 cm3 d’àcid sulfúric 6 M.9) A continuació, vés afegint-hi solució de permanganat de potassi 0,02 M continguda en una bureta, agitant al
mateix temps la solució de l’Erlenmeyer, fins aconseguir el punt final, que és fàcil de visualitzar, ja que l’únicaespècie acolorida que intervé en la reacció és l’ió MnO4
–.
Mentre hi hagi H2O2 en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per-rmanganat de potassi fa que la solució adquireixi una pàl·lida coloració violeta permanent (Figura b).
Amb el volum de solució de permanganat de potassi utilitzat, calcula la composició de l’aigua oxigenada del flascó d’origen. Expressa el resultat en g/L.
Repeteix l’operació. Els resultats han de concordar.
a b
Valoració de peròxid d’hidrogen ambpermanganat de potassi 0,02 mol dm–3.a) La decoloració immediata dels ionspermanganat indica que a l’Erlenmeyer hi ha peròxid d’hidrogen sense reaccionar.b) Punt final de la valoració. Observaque en aquesta volumetria redoxs’utilitza com a indicador el mateixreactiu valorant.PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
CLAUS DEL PROJECTE
18BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 18
MATERIAL PER A L’ALUMNE
BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA
Joce
lyn
Be
Belfa
st, 19
Co
pérn
ico p
a
en
el d
esa
rro
un
iverso
. En
a
los cie
ntífi
cos
au
tén
tica re
vol
volo
rerit, vitia
ti
Josep M. Dou
Maria D. Masjuan
Eva M. Costafreda
ultó
difícil q
ue
cos lo
ace
pta
ran
, ya q
ue su
po
nía
un
a
au
tén
tica re
volu
ción
.Ecte
m e
libu
sa co
r ap
eri a
liqu
os
volo
rerit, vitia
tium
do
les ilita
T
Miquel D. Masjuan
Eva M. Costafreda
BATXILLERAT
Rich
ard
Ph
illips Fe
yn
ma
n
Nu
eva
York, 1
91
8 - Lo
s Án
gele
s, 19
88
Co
pérn
ico p
asó
cerca
de ve
inticin
co a
ño
s trab
aja
nd
o
en
el d
esa
rrollo
de su
mo
delo
helio
cén
trico d
el
un
iverso
. En
aq
uella
ép
oca
resu
ltó d
ifícil qu
e
los cie
ntífi
cos lo
ace
pta
ran
, ya q
ue su
po
nía
un
a
au
tén
tica re
volu
ción
.Ecte
m e
libu
sa co
r ap
eri a
liqu
os
volo
rerit, vitia
tium
do
les ilita
1 BA Física Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4789-3
NOVETAT CURS2015-2016
1 BA QuímicaLlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4736-7
NOVETAT CURS2015-2016
2 BA QuímicaLlibre de l’alumne
CURS
2016-2017
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES
A LES PÀGINES 22-28 DEL CATÀLEG.
2 BA FísicaLlibre de l’alumne
CURS
2016-2017
19BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA
2 BA Física Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4036-8
19
2 BA QuímicaLlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4039-9
20BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 20
MATERIAL PER AL PROFESSOR
BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA
Joce
lyn
Belfa
st,
Co
pérn
ico
en
el d
esa
un
iverso
. E
los cie
ntífi
c
au
tén
tica re
volo
rerit, viti
PR
OP
OS
TA D
IDÀ
CTIC
A
Josep M. Dou
Miquel D. Masjuan
Eva M. Costafreda
PR
OP
OS
TA D
IDÀ
CTIC
A
os cie
ntífi
cos lo
ace
pta
ran
,
ía u
na
au
tén
tica re
volu
ción
.Ecte
m e
libu
sa co
r
ap
eri a
liqu
os vo
lore
rit, vitiatiu
m d
ole
s ilita
T
Josep M. Dou
Miquel D. Masjuan
Eva M. Costafreda
PR
OP
OS
TA D
IDÀ
CTIC
A
BATXILLERAT
Rich
ard
Ph
illips Fe
yn
ma
n
Nu
eva
York, 1
91
8 - Lo
s Án
gele
s, 19
88
Co
pérn
ico p
asó
cerca
de ve
inticin
co a
ño
s trab
aja
nd
o
en
el d
esa
rrollo
de su
mo
delo
helio
cén
trico d
el
un
iverso
. En
aq
uella
ép
oca
resu
ltó d
ifícil qu
e
los cie
ntífi
cos lo
ace
pta
ran
, ya q
ue su
po
nía
un
a
au
tén
tica re
volu
ción
.Ecte
m e
libu
sa co
r ap
eri a
liqu
os
volo
rerit, vitia
tium
do
les ilita
PR
OP
OS
TA D
IDÀ
CTIC
A
1 BA Física Proposta didàctica
ISBN 978-84-218-4962-0
NOVETAT CURS2015-2016
1 BA QuímicaProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4737-4
NOVETAT CURS2015-2016
2 BA QuímicaProposta didàctica
CURS
2016-2017
2 BA FísicaProposta didàctica
CURS
2016-2017
Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la
matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les
competències bàsiques, la programació de curs i d’aula,
el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.
21BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 21
2 BA FísicaProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4060-3
2 BA QuímicaProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4063-4
DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar
les classes.
Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions
Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
Accés a la Proposta didàctica en PDF
desglossada per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:
a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,
àudios i clips multimèdia.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
B-10576-2012 · Fabri
LLER
2
PR
OP
OS
TA
DID
ÀC
TIC
A
6 2012 · Fabricat per GEMA · Le
uccions s’hanrealitzat
dd’aacordam
bl’a
rticle3
2d
ela
Llei
de
pro
pie
tat
inte
l·lectu
al.
No
s’autoritzzaa
lac
PR
OP
OS
TA
DID
ÀC
TIC
A
d’acordam
bl’a
rticle3
2d
ela
Llei
de
pro
pie
tat
inte
l
PR
OP
OS
TA
DID
ÀC
TIC
A
roduccions s’hanrealitzat
d’acordam
bl’a
rticle3
2d
ela
Llei
de
pro
pie
tat
inte
l·lectu
al.
No
s’autorit
PR
OP
OS
TA
DID
ÀC
TIC
A
BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 22
BATXILLERAT FÍSICA 1
C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món
CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació
CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món
CONTINGUTS CM
ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
1. La ciència i les seves eines de treballCC CI CM
Em situo Ciència contra pseudociènciaAvaluació diagnòstica
I LA CIÈNCIA I EL MÈTODE CIENTÍFIC
Què és la ciència? La física i la química. El mètode
científic. La investigació científica
II MAGNITUD I MESURA
Les magnituds físiques. Expressió d’una quantitat: la
unitat. El Sistema Internacional d’unitats. Múltiples i
submúltiples de les unitats al SI. Magnituds derivades
i les seves unitats. Instruments de mesura: sensibilitat
i precisió. Caràcter aproximat de les mesures: cota
de l’error absolut. Cota de l’error relatiu. Xifres
significatives. Notació científica
III ELS VECTORS
Magnituds escalars i vectorials. Vectors. Suma
vectorial. Resta de vectors. Producte d’un escalar per
un vector. Vectors unitaris. Components d’un vector.
Relació entre els components i el mòdul d’un vector.
Operacions amb els components d’un vector. Producte
escalar de dos vectors. Component d’un vector en una
direcció
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Quina és la grandària de les coses.
A quina distància estan les estrelles?
Exemples resolts CR CI
Revisar dades científiques. Fer un canvi d’unitats
aplicant els factors de conversió. Calcular la cota
d’error absolut en una sèrie de mesures. Expressar el
valor d’una operació amb el nombre adient de xifres
significatives. Realitzar una operació amb notació
científica i amb un nombre determinat de xifres
significatives. Calcular els components d’un vector.
Determinar el vector unitari en una direcció i sentit
donats. Calcular l’angle que formen dos vectors.
Calcular els components d’un vector
Banc d’activitats
2. Cinemàtica I. Moviment rectilini i parabòlicCC CI CM
Em situo De la Terra a la LlunaAvaluació diagnòstica
I INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT
Introducció. Caràcter relatiu del moviment: el sistema
de referència. El mòbil puntual i la seva trajectòria.
Determinació de la posició sobre la trajectòria.
Desplaçament. Temps: instant i interval de temps.
Velocitat mitjana i instantània
II MOVIMENTS UNIFORME I VARIAT
Acceleració mitjana i instantània. Moviment uniforme.
Gràfiques del moviment uniforme. Moviment
uniformement variat. Gràfica velocitat–temps (v–t)
del moviment uniformement variat. Demostració de
l’equació del moviment uniformement variat. Gràfica
posició-temps (s–t) del moviment uniformement variat.
La caiguda lliure dels cossos
III MOVIMENTS EN EL PLA
Vector posició. Vector desplaçament. Vector velocitat
mitjana. Vector velocitat instantània. Vector
acceleració mitjana. Vector acceleració instantània.
Moviment uniforme en dues dimensions. Moviment
amb acceleració constant. Tir parabòlic
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Superman i la caiguda lliure.
Hancock aturant un tren
Exemples resolts CR CI
Calcular el desplaçament d’un mòbil. Calcular i
comparar la velocitat i la rapidesa d’un moviment.
Plantejar i resoldre l’equació del moviment. Plantejar
i resoldre l’equació del moviment uniformement
variat. Calcular l’acceleració d’un mòbil i obtenir la
seva gràfica v–t. Obtenir la gràfica s–t d’un mòbil amb
moviment uniformement variat. Calcular t, s i v en un
mòbil en caiguda lliure vertical. Comparar les velocitats
mitjanes lineal i vectorial. Expressar el vector velocitat
instantània. Calcular el vector acceleració mitjana.
Determinar la posició i la trajectòria de moviments
uniformes en un pla. Aplicar l’equació del moviment
amb acceleració constant
Banc d’activitats
3. Cinemàtica II.Moviment circular i moviment harmònicCC CI CM
Em situoUn gir emocionantAvaluació diagnòstica
I MOVIMENT CIRCULAR
Moviment circular. Moviment circular uniforme.
Acceleració centrípeta en el moviment circular
uniforme
II MOVIMENT HARMÒNIC
Període i freqüència d’un fenomen periòdic. Moviment
vibratori harmònic simple (m.v.h.s.). Estudi del m.v.h.s.
Equació del m.v.h.s. Velocitat i acceleració en el
m.v.h.s.
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Superman i la rotació terrestre
Exemples resolts CR CI
Calcular la velocitat d’un moviment circular uniforme.
Fer càlculs que impliquin l’acceleració centrípeta.
Plantejar i resoldre l’equació del m.v.h.s.
Banc d’activitats
BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 23
BATXILLERAT FÍSICA 1
CONTINGUTS CM
ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
4. DinàmicaCC CI CM
Em situoLa mobilitat a l’espaiAvaluació diagnòstica
I LES LLEIS DE NEWTON
Introducció. Principi d’inèrcia. Principi fonamental de la
dinàmica. Principi d’acció i reacció
II FORCES
Mesurament de les forces. Llei de Hooke. Fregament
entre sòlids. Moviment sobre plans inclinats. Dinàmica
dels oscil·ladors harmònics. Dinàmica del moviment
circular uniforme
III QUANTITAT DE MOVIMENT
Teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de
moviment. Principi de conservació de la quantitat de
moviment
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Spiderman i la força de fregament
Exemples resolts CR CI
Determinar les forces que actuen sobre un cos amb
velocitat constant. Aplicar la primera i la segona lleis
de Newton. Aplicar la tercera llei de Newton. Aplicar la
llei de Hooke. Resoldre problemes sobre moviment amb
coeficient de fregament. Resoldre problemes de cossos
que es desplacen sobre un pla inclinat. Determinar
els paràmetres del m.v.h.s. Determinar la velocitat, la
força i l’acceleració d’un moviment circular uniforme.
Resoldre problemes de mòbils que giren sobre corbes
amb peralt. Aplicar el principi de l’impuls mecànic
i la quantitat de moviment. Aplicar el principi de
conservació de la quantitat de moviment
Banc d’activitats
5. L’energia i la seva transferènciaCC CI CM
Em situo Amb energia!Avaluació diagnòstica
I TREBALL I ENERGIA
Treball d’una força constant. Energia. Principi de
conservació de l’energia. Energia cinètica. Energia
potencial gravitatòria. Conservació de l’energia
mecànica. Energia del m.v.h.s. Treball i energia
mecànica
II POTÈNCIA I RENDIMENT
Potència. Rendiment
III TERMODINÀMICA
Calor i temperatura. Primer principi de la
termodinàmica. Degradació de l’energia
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Fonts d’energia renovables. La pila d’hidrogen
Exemples resolts CR CI
Calcular el treball efectuat per una força. Explicar
com es conserva l’energia. Determinar l’energia
cinètica d’un cos en caiguda lliure. Aplicar la llei de
conservació de l’energia. Aplicar la llei de conservació
de l’energia en el m.v.h.s. Determinar el treball de les
forces dissipatives. Calcular la potència desenvolupada.
Calcular el rendiment d’una màquina. Relacionar
energia transferida amb increment de temperatura.
Calcular la transferència d’energia en forma de calor
Banc d’activitats
6. Gravetat i Sistema SolarCC CI CM
Em situoL’home a l’espaiAvaluació diagnòstica
I EL CEL I ELS COSSOS CELESTES
Introducció: coneixements previs de matemàtiques.
L’esfera celeste. El sistema solar des de la Terra.
Sistema de referència heliocèntric
II FORÇA GRAVITATÒRIA
Llei de la gravitació universal. Satèl·lits i gravitació.
Camp gravitatori
III ENERGIA GRAVITATÒRIA
Energia potencial gravitatòria. Energia mecànica
orbital. Velocitat d’escapament. Les lleis de Kepler
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Humans fora de la Terra. Afeli i periheli
Exemples resolts CR CI
Aplicar la llei de la gravitació universal. Aplicar
la velocitat orbital. Aplicar la intensitat del camp
gravitatori. Aplicar la fórmula de l’energia gravitatòria.
Calcular l’energia mecànica orbital. Calcular el període
de revolució d’un astre. Aplicar les lleis de Kepler
Banc d’activitats
7. Electricitat i camp elèctricCC CI CM
Em situo Franklin i l’electricitatAvaluació diagnòstica
I L’ELECTRICITAT
Introducció. Cossos electritzats. Les dues classes
d’electricitat. Explicació dels fenòmens elèctrics.
Conductors i dielèctrics. Inducció electrostàtica
II LLEI DE COULOMB
Llei de Coulomb. Permitivitat del medi. Energia
potencial elèctrica. Camp elèctric
III POTENCIAL ELÈCTRIC
Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. Diferència
de potencial. Camp elèctric i camp gravitatori:
semblances i diferències
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Electricitat animal
Exemples resolts CR CI
Calcular les forces d’atracció entre dues partícules.
Calcular la força d’atracció electrostàtica entre dues
càrregues elèctriques puntuals. Trobar la velocitat a la
qual es desplaça una càrrega elèctrica puntual. Calcular
el treball que cal realitzar per separar dues càrregues
elèctriques puntuals. Calcular la intensitat del camp
elèctric en un punt. Trobar la intensitat del camp
elèctric creat per tres càrregues. Trobar la posició d’una
partícula coneixent-ne el potencial elèctric. Calcular la
diferència de potencial entre dos punts
Banc d’activitats
ANNEX SOLUCIONARI
TAULES
BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 24
BATXILLERAT FÍSICA 2
C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món
CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació
CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món
CONTINGUTS CM
ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
1.Interacció gravitatòriaCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
Camps escalars: isolínies. Camps vectorials: línies de
camp. Camps conservatius. Llei de la gravitació universal.
Camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria. Energia
mecànica orbital. Òrbites el·líptiques. Caos determinista
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts
CR CI
Banc d’activitats
2. Interacció electromagnèticaCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
Llei de Coulomb. Energia potencial elèctrica. Camp
elèctric. Camp elèctric creat per una o més masses i
càrregues puntuals. Potencial elèctric. Potencials dels
camps creats per diverses càrregues puntuals. Camp
elèctric creat per una distribució esfèrica de càrrega.
Camp uniforme. Flux elèctric i llei de Gauss. El tub de
raigs catòdics. Gradient d’un camp escalar. Les relacions
entre camp elèctric i magnètic. Camps de vectors amb
simetria radial. Camp gravitatori i elèctric
Recorda
Entendre la ciència
C1 C2 C3
Exemples resolts
CR CI
Banc d’activitats
3. Camp magnètic.Inducció electromagnèticaCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
Camp magnètic i magnetisme. Vector d’inducció
magnètica. Línies d’inducció. L’electromagnetisme.
Força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega
mòbil. Moviment d’una càrrega en un camp magnètic.
Acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Acció
del camp magnètic sobre una espira i sobre una bobina.
Motors elèctrics. Fonts del camp magnètic. Camp creat
per un corrent rectilini. Camp creat per un solenoide.
Electroimants: inducció electromagnètica. Corrent induït
i flux magnètic. Origen de la fem induïda. El sentit del
corrent induït. Valor de la fem induïda. Llei de Faraday.
Producció de corrents induïts. Fem eficaç i intensitat
eficaç. Dinamos i alternadors. Transformadors
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts
CR CI
Banc d’activitats
4. Les onesCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
Concepte d’ona. Tipus d’ones. Ones harmòniques.
Longitud d’ona. Velocitat de propagació. La cubeta
d’ones. Front d’ona i raigs. Nombre d’ona. Equació d’una
ona harmònica. Propagació de les ones: construcció de
Huygens. Reflexió, refracció i difracció. Interferències.
Ones estacionàries. El so: característiques físiques.
Anàlisi harmònica del so. Efecte Doppler. Reflexió del so.
Percepció del so. Contaminació acústica
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts
CR CI
Banc d’activitats
BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 25
BATXILLERAT FÍSICA 2
CONTINGUTS CM
ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
5. ÒpticaCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
La percepció de la llum. Cossos transparents, opacs
i translúcids. Imatges. La reflexió i la refracció de la
llum. Imatges en miralls plans. Miralls esfèrics. Les
lents. Instruments òptics. L’ull humà: la visió i els
seus defectes. La llum visible en l’espectre de les ones
electromagnètiques. Dispersió de la llum. Difracció i
interferència. Polarització de la llum
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
6. Física quàntica, relativitat i constitució de l’universCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
La física quàntica. L’efecte fotoelèctric. La radiació
electromagnètica emesa i absorbida pels gasos. La
dualitat ona-partícula. El principi d’incertesa. El
moviment relatiu en física clàssica. La teoria especial de
la relativitat. Temps, longitud i massa en la relativitat. La
constitució de l’univers. La formació i el futur de l’univers
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
7.L’energia i laseva transferènciaCC CI CM
Em situo Avaluació diagnòstica
La constitució de l’àtom. La radioactivitat. L’equivalència
entre massa i energia. La fissió i la fusió nuclear. La física
de partícules. Les interaccions fonamentals
Recorda
Entendre la ciència C1 C2 C3
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
ANNEX SOLUCIONARI
OBJECTIU: UNIVERSITAT
ESO FÍSICA I QUÍMICA 26BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 26
BATXILLERAT QUÍMICA 1
C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món
CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació
CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món
CONTINGUTS CM ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
1.Estructura de la matèria
Em situo D’on ve el nom «química» Avaluació diagnòstica CC CI CM
I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA
Inicis de la teoria atòmica. Lleis ponderals de les
reaccions químiques. La teoria atòmica de Dalton.
Llei volumètrica de les reaccions químiques. Teoria
atomicomolecular. Principi d’Avogadro
II L’ÀTOM
Constitució dels àtoms. Nombre atòmic. Element
químic. Isòtops. Massa dels àtoms. Ions positius i
negatius
III MOLÈCULES
Molècules d’elements. Compostos moleculars i
compostos iònics. Massa molecular relativa
IV EL MOL
El mol
V FÓRMULES MOLECULAR I EMPÍRICA
Fórmula molecular i fórmula empírica
Document: Anàlisi de substàncies mitjançant
espectrografies
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Descoberta una anella perduda de la taula periòdica
Experiències CR C1 C2
Comprovació de la llei de Lavoisier. Estimació de la constant
d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial
Exemples resolts CR CI
Aplicar la llei de conservació de la massa. Determinar el nombre
de partícules subatòmiques. Determinar la massa atòmica
relativa d’un element. Determinar la configuració d’un ió. Trobar
la massa molecular d’un compost químic. Passar de quantitat de
substància a nombre de molècules o d’àtoms. Passar de massa
d’element o molècula a nombre d’àtoms o molècules. Calcular
la massa d’un àtom d’un element o d’una molècula d’un
compost. Determinar fórmules empíriques. Determinar fórmules
moleculars
Banc d’activitats
2.Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular
Em situo Edurne Basaban Avaluació diagnòstica CC CI CM
I LLEIS QUE REGEIXEN L’ESTAT GASÓS
Introducció. Variació del volum d’un gas amb la
pressió (llei de Boyle-Mariotte). Variació del volum
d’un gas amb la temperatura a pressió constant
(llei de Charles). La llei de Charles i Gay-Lussac en
temperatures absolutes. Variació de la pressió d’un gas
amb la temperatura a volum constant
II LLEI I EQUACIÓ DELS GASOS IDEALS
Llei general dels gasos perfectes. Condicions normals
i condicions estàndard d’un gas. Volum ocupat per
un mol de gas: volum molar. Equació general dels
gasos ideals. Aplicacions de l’equació general dels
gasos perfectes. Mescla de gasos. Llei de Dalton de les
pressions parcials
III TEORIA CINETICOMOLECULAR
Teoria cineticomolecular dels gasos. La teoria
cineticomolecular explica les propietats dels gasos.
Gasos reals. Ampliació de la teoria cineticomolecular
als estats líquid i sòlid. Explicació cinètica de la fusió,
l’evaporació i l’ebullició
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
L’estat de plasma. Els gasos més abundants. Aplicacions del
dinitrogen. Els efectes de l’altitud en l’organisme
Experiències CR C1 C2
Velocitat de difusió. Observació d’una difusió
Exemples resolts CR CI
Calcular el volum d’un gas en funció de la temperatura. Calcular
la pressió segons la temperatura, a volum constant. Aplicar la
llei general dels gasos perfectes. Reduir un gas a condicions
normals. Aplicar el principi d’Avogrado. Aplicar l’equació general
dels gasos ideals. Aplicar l’equació general dels gasos perfectes.
Aplicar la llei de Dalton de pressions parcials. Determinar la calor
necessària per produir un canvi d’estat
Banc d’activitats
3.Mescles i solucions
Em situo L’aigua que beus, és potable?Avaluació diagnòsticaCC CI CM
I MESCLES
Mescles homogènies i heterogènies. Dispersions.
Solucions
II COMPOSICIÓ DE LES SOLUCIONS
Composició de les solucions
III SOLUBILITAT
Substàncies solubles i insolubles. Solució saturada.
Solubilitat. Variació de la solubilitat amb la
temperatura. Cristal·lització. Solucions de gasos en
líquids
IV PROPIETATS COL·LIGATIVES
Propietats col·ligatives
V MÈTODES DE SEPARACIÓ
Principals mètodes de separació. Mètodes de separació
per dissolució i d’extracció líquid-líquid. Mètodes
cromatogràfics. Criteris de puresa de les substàncies
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Alguns contaminants del medi aquàtic
Experiències CR C1 C2
Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa
en tant per cent en massa de solut. Preparació d’una solució,
la composició de la qual s’expressa en g/dm3. Preparació
d’una solució, la composició de la qual s’expressa en mol/dm3.
Preparació d’una solució diluïda d’àcid sulfúric a partir d’una
solució concentrada d’aquest àcid. Cristal·lització a partir d’una
solució sobresaturada. Separació dels components d’una mescla
formada per nitrat de potassi i sofre en pols. Destil·lació simple.
Separació dels components d’una solució formada per acetona
i àcid acètic mitjançant una destil·lació fraccionada. Extracció
líquid-líquid. Realització d’una cromatografia sobre paper
(o sobre capa fina) per separar els components d’una tinta.
Separació dels components d’una mescla heterogènia
Exemples resolts CR CI
Preparar una solució en tant per cent en massa. Calcular la quan-
titat de solut a partir del % en volum. Calcular la massa de solut
a partir de la concentració en massa. Calcular la molaritat d’una
dissolució de glucosa. Calcular la molalitat d’una beguda alco-
hòlica. Determinar la fracció molar dels components d’una solu-
ció. Trobar la relació entre diferents tipus de solucions. Preparar
una solució saturada tenint en compte la temperatura. Calcular
la pressió de vapor. Aplicar les constants ebullioscòpica
i crioscòpica. Aplicar la pressió osmòtica
Banc d’activitats
ESO FÍSICA I QUÍMICA 27BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 27
BATXILLERAT QUÍMICA 1
4. Formulació i nomenclatura de química inorgànica
Em situo Què és la IUPAC?Avaluació diagnòsticaCC CI CM
I FÓRMULA I NOM DE LES SUBSTÀNCIES
La fórmula i el nom de les substàncies. Formulació i nomenclatura de les
substàncies simples (elements químics)
II COMPOSTOS BINARIS
Formulació dels compostos binaris. Formulació i nomenclatura dels
hidrurs. Formulació i nomenclatura dels òxids. Formulació i nomenclatura
de les sals binàries. Altres compostos binaris entre no-metalls. Formulació
i nomenclatura dels hidròxids
III COMPOSTOS TERNARIS I DERIVATS
Els àcids. Formulació i nomenclatura dels oxoàcids. Formulació i
nomenclatura dels diàcids. Formulació i nomenclatura dels anions dels
oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals dels oxoàcids
IV COMPOSTOS QUATERNARIS
Formulació i nomenclatura de les sals àcides dels hidràcids i els oxoàcids.
Formulació i nomenclatura de les sals hidratades. Sals dobles, triples...
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
La química quotidiana
Experiència CR C1 C2
Determinació del nombre de molècules
d’aigua de cristal·lització d’una sal hidratada
Banc d’activitats
5. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics
Em situoOxidació del ferroAvaluació diagnòstica CC CI CM
I REACCIONS QUÍMIQUES
Importància de les reaccions químiques. Reaccions químiques. Equacions
químiques. Mols i reaccions químiques. Igualació d’equacions químiques
senzilles
II ESTEQUIOMETRIA
Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics
III CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONS
Tipus de reaccions químiques. Reaccions de neutralització. Reaccions àcid-
base. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació-reducció
IV CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONS
Reaccions químiques i energia. Velocitat de les reaccions químiques.
Model dels xocs moleculars. Factors que influeixen en la velocitat d’una
reacció
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Reaccions nuclears. El reciclatge dels metalls
Experiències CR C1 C2
Reacció química entre un metall i un
àcid. Reacció dels carbonats amb l’àcid
clorhídric. Determinació de l’acidesa d’un
vinagre utilitzant una solució d’hidròxid de
sodi de concentració coneguda. Obtenció
d’un compost insoluble. Realització d’una
volumetria redox. Reacció del clorur de coure
(II) i l’alumini. Observació de la relació entre
reaccions químiques i energia. Observació
de la velocitat d’una reacció química.
Observació de l’efecte de la concentració
Exemples resolts CR CI
Igualar una equació química. Trobar la
quantitat de substància implicada en una
reacció química. Determinar el reactiu
limitant. Calcular el percentatge d’impureses
d’una mostra. Calcular el rendiment d’una
reacció. Calcular l’àcid necessari per a una
neutralització. Determinar la concentració
d’ions d’una solució. Calcular el percentatge
d’un component d’una mostra
Banc d’activitats
6. Energia de les reaccions químiques
Em situoBegudes autoescalfablesAvaluació diagnòstica CC CI CM
I INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICA
Introducció. Reacció química i energia. Principi de conservació de
l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema.
Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum
constant. Equacions termoquímiques
II ENTALPIA
Reacció química realitzada a pressió constant: entalpia. Entalpia
estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació.
Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Estudi energètic de la formació de
compostos iònics. Els canvis d’entalpia en els processos físics
III ENTROPIA I ENERGIA DE GIBBS
Capacitat calorífica específica i capacitat calorífica molar. Espontaneïtat
de les reaccions químiques. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia
lliure de Gibbs. Càlcul de l’energia lliure de Gibbs a partir de l’entalpia i
l’entropia. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció, ΔG
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
L’amoníac
Experiències CR C1 C2
Construcció i utilització d’un calorímetre
Exemples resolts CR CI
Calcular la variació d’energia d’un sistema.
Calcular la variació d’energia interna
d’una reacció química. Calcular la variació
d’energia interna d’una reacció a p constant.
Calcular l’entalpia estàndard. Aplicar la llei
de Hess. Calcular l’entalpia estàndard de
formació. Aplicar el concepte de capacitat
calorífica. Calcular ΔS d’un procés. Calcular
ΔG d’una reacció
Banc d’activitats
7. Introducció a la química del carboni
Em situoMètodes de datació: el carboni-14Avaluació diagnòsticaCC CI CM
I EL CARBONI I ELS SEUS ENLLAÇOS
Química del carboni o química orgànica. L’àtom de carboni. Cadenes
carbonades. Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni. Fórmules.
Isomeries. Hidrocarburs
II HIDROCARBURS SATURATS
Alcans. Obtenció i propietats dels alcans
III HIDROCARBURS INSATURATS
Alquens. Estereoisomeria dels alquens. Obtenció i propietats dels alquens.
Alquins. Benzè. Hidrocarburs aromàtics. Derivats del benzè. Nomenclatura
IV GRUPS FUNCIONALS
Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs
Document: La importància del carboni. El petroli
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
El benzè. Els clorofluorocarbonis
a l’atmosfera
Experiències CR C1 C2
Anàlisi del poder calorífic d’alguns
combustibles
Banc d’activitats
ANNEX SOLUCIONARI
TAULES
ESO FÍSICA I QUÍMICA 28BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 28
BATXILLERAT QUÍMICA 2
C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món
CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació
CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món
CONTINGUTS CM
ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES
1Estructura atòmica CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica
Estructura atòmica de la matèria. Descobriment de l’electró i del protó. Cronologia dels
models atòmics. Nombre atòmic i nombre de massa. Radiacions electromagnètiques,
espectres i transicions. Mecànica ondulatòria, orbitals atòmics i nombres quàntics.
Configuració electrònica dels àtoms polielectrònics
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
2Taula periòdica i propietats atòmiques periòdiques CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica
Classificació dels elements químics en la història. La taula periòdica moderna.
Propietats atòmiques periòdiques. Radi atòmic i radi iònic. Energia de ionització.
Afinitat electrònica. Electronegativitat. Les propietats químiques en els blocs del
sistema periòdic
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
3Enllaç químic CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica
Electrons de valència. Enllaç covalent. Forces intermoleculars. Enllaç iònic. Nombres
d’oxidació. Enllaç metàl·lic
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
4Gasos, solucions i estequiometria CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica
Velocitat de difusió dels gasos
Gasos reals. Equació de Van der Waals
Composició de les solucions
Estequiometria
Resum
Entendre la ciència
C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
5Velocitat de les reaccions: cinètica químicaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Velocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Mecanisme d’una
reacció. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció. Reaccions en cadena.
Inhibidors o catalitzadors negatius
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2Exemples resolts CR CIBanc d’activitats
6Equilibri químic. Reaccions de precipitació CC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Reaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constants d’equilibri,
Kc i K
p. Factors que afecten l’equilibri químic. Principi de Le Chartelier. Equilibri físic:
diagrama de fases. Solució saturada. Solubilitat. Compostos solubles i insolubles.
Equilibris amb sals poc solubles. Relació entre la solubilitat i el KPS. Reaccions de
precipitacions iònica. Desplaçament dels equilibris de precipitació. Dissolució de
precipitats
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
7 Reaccions de transferència de protonsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Reaccions àcid-base. Introducció. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les
bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Autoionització de l’aigua. Concepte
de pH. Força relativa d’àcids i bases. Relació entre l’estructura química i la constant
d’acidesa dels àcids. Solucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores.
Indicadors àcid-base. Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base. Corbes de
valoració
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
8Reaccions de transferència d’electronsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Reaccions redox. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència
real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de
l’ió-electró. Volumetries redox. Piles voltaiques i electròlisi. Notació simplificada.
Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Relació entre la variació
d’energia lliure i la fem d’una pila. Equació de Nernst. Constants d’equilibri. Electròlisi.
Processos anòdics i catòdics. Electròlisi d’una solució de salmorra i obtenció de lleixiu
Resum
Entendre la ciència
C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
9La química del carboniCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs. Compostos orgànics oxige-
nats. Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Àcids carboxílics. Estereoisomeria òp-
tica. Sals dels àcids orgànics. Èsters. Compostos orgànics nitrogenats. Amines Amides.
Nitrils. Ordre de preferència dels grups funcionals. Greixos i olis. Proteïnes, glúcids,
sacàrids, glucosa i disacàrids. Polisacàrids. Polímers. Compòsits i silicones
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
10Química i indústriaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica
Matèries primeres. Del laboratori a la planta industrial. Classificació dels productes
químics. Química i medi ambient
Resum
Entendre la ciència C1 C2 C3
Experiències CR C1 C2
Exemples resolts CR CI
Banc d’activitats
ANNEX OBJECTIU: UNIVERSITAT
29BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 29
MATERIAL COMPLEMENTARI
BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA
Formulació i nomenclatura de química inorgànica ISBN 978-84-218-3102-1
Formulació i nomenclatura de química orgànicaISBN 978-84-218-3639-2
FORMULACIÓ I NOMENCLATURADos quaderns de formulació i nomenclatura per als
alumnes de Batxillerat que també es poden usar com
a consolidació de l’assignatura de Química a les facultats
de Ciències.
Autors:
J. M. Dou, M. D. Masjuan, E. Duñach
96, 128 pàgines
ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 30
ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS
RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE
L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:
Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.
RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR
El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta
per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.
ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 3131
LLIBRE DIGITAL
Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats
que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només
per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.
Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis.
En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.
Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.
S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.
COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA
Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.
TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS
ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT
EN UN SOL ESPAI.
MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES
Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles
en format off-line per a tauletes a la plataforma
Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat
de mostra de totes les novetats.
Servei personalitzat d’assessorament
i suport tècnic al docent:
Atenció al client
Tel.: 902 107 007
editorialcasals.cat
ecasals.cat
editorialcasals.cat/secundaria
Contacta amb el teu delegat
comercial per sol·licitar mostres.
SNC1501
NOU PROJECTE
DE SECUNDÀRIA
I BATXILLERAT
El millor aliat
per formar alumnes
competents!
Top Related