Execució d’una aclarida Objectiu : Entendre les nocions bàsiques que
permeten executar correctament una aclarida
Índex 1. Introducció..........................................................1
2. Tipus d’aclarides i els seus efectes a la forest ..............2
2.1.Descripció dels efectes dels diferents tipus d’aclarides........2
2.2. Indicadors silvícoles pel disseny de les aclarides..................3
2.3. Identificació dels arbres a tallar i els arbres de futur ...........3
3. Traducció de l’actuació dissenyada a la realitat............4
4. Productes generats mitjançant l’aclarida ....................5
5. Bones pràctiques silvícoles en les aclarides..................6
5.1. Assegurar la multifuncionalitat dels boscos.........................6
5.2. Normes generals per assegurar una bona gestió forestal....7
6. Tractament de les restes.........................................8
7. Conclusions..........................................................9
8. Annexos.............................................................10
1
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
1. Introducció
● La necessitat de regular la competència
En etapes joves (plançoneda* i perxada*) s’inicia la competència intraespecífica (tangència de capçades i excés de
densitat). En conseqüència, els arbres pateixen estrès per falta de recursos, redueixen el creixement i fins i tot es pot
donar pèrdua de vigor i mortalitat natural. Els arbres es diferencien segons la capacitat de suportar la competència,
alguns queden suprimits i altres es poden desenvolupar més. Les aclarides són l’eina silvícola per regular les densitats,
reduir la competència i afavorir que els arbres que romandran (arbres de futur) puguin expressar el seu màxim potencial
de creixement. En funció del col·lectiu dels arbres que es vulgui afavorir, la tècnica d’aclarida és diferent. Les més
freqüents són aclarides baixes, altes o selectives.
Esquema de planificació del règim d’aclarides
Les paraules marcades amb un “*” són definides dins del lèxic de l’Annex.
Densitats finals segons espècies
Densitat que es deixa a l’última fase del cicle i que
serà la que aportarà la nova regeneració. Els valors
que a continuació es mostren són el PROMIG de
diferents espècies :
Coníferes de muntanya : 100-125 peus/ha Coníferes de costa : 175-225 peus/ha Frondoses de muntanya : 50-75 peus/ha Frondoses de costa : 125-175 peus/ha
2
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
2. Tipus d’aclarides i els seus efectes a la forest
2.1 Descripció dels efectes dels diferents tipus d’aclarides
Tipus d’aclarida
Efectes On es recomana aplicar
aquestes aclarides?
De plançoneda
1a alliberació de la competència directa Estadis joves i densos
Productes de dimensions reduïdes (poc econòmic)
Sistemàtica No hi ha selecció qualitativa
Masses denses No necessiten marcatge (més econòmiques)
Baixa
No selecció estrat dominant - vigor no es veu afavorit directament Protecció dels individus de major diàmetre i reducció continuïtat
vertical Major efecte en peus codominants i dominats romanents
Productes de dimensions reduïdes (poc econòmic)
Alta
Desenvolupament de les capçades dels arbres dominants - vigor es veu més afavorit que a les aclarides baixes
Quan es busca generar masses estratificades per diferents objectius (estrat de servei,
biodiversitat, etc.) Major continuïtat vertical i consum de recursos per part dels peus dominats
Productes de dimensions majors (més valor)
Mixta Selecció dels millors arbres dominants Desenvolupament més
harmoniós Sanejament de l'estrat dominat
Selectiva Gestió Individualitzada pels arbres de futur Producció de fusta de qualitat o
altres objectius específics Disminució de competència directa dels arbres de futur
3
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
2.2 Indicadors silvícoles pel disseny de les aclarides
Indicador / Índex
Definició Per quin tipus d'aclarida
funciona millor?
Densitat Nombre d’arbres per hectàrea De plançoneda Sistemàtica
Baixa Alta
Mixta
Àrea Basal Relació entre les seccions normals dels arbres i la superfície que ocupen (m2/ha)
Volum Volum de fusta en m3 per hectàrea
Hart-Becking (S) Expressa la relació entre la distància mitjana a la que es troben els peus i la seva alçada
dominant (S = 10000/Ho*(N)^1/2)
Sistemàtica Baixa Alta
Esveltesa Relació entre l'alçada de l'arbre i el seu diàmetre normal Mixta
Selectiva
Competidor/arbre de futur
Quantitat fixada orientativa d’arbres a tallar per cada arbre de futur a potenciar Selectiva
Les aclarides selectives es basen principalment en criteris sociològics i de competència per capçades.
2.3. Identificació dels arbres a tallar i els arbres de futur Els arbres a tallar seran aquells que presentin una competència directa als arbres seleccionats o perjudiquin a l’objectiu de l’aclarida. Per
altra banda, els criteris que indiquen l’arbre de futur són:
Peus estables (amb coeficient d’esveltesa baix) Copes equilibrades i ben conformades Distribució homogènia sobre el terreny.
Interès comercial (es mantenen fins a final de tallada els peus amb un major interès)
4
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
3. Traducció de l’actuació dissenyada a la realitat
Marcatge d’actuacions
El marcatge* en aquest tipus d’actuacions (exceptuant les aclarides de plançoneda i sistemàtiques) és de vital
importància si es vol assolir els objectius marcats. Es recomana:
o A les primeres aclarides:
Seleccionar correctament i disminuir la competència
als arbres a mantenir.
Respectar i afavorir els peus d’espècies acompanyants
per tal de mantenir la biodiversitat de la massa.
o A les següents aclarides i tallades de regeneració:
Generar les obertures adequades pel temperament
de l’espècie i l’estació. Seleccionar i mantenir els
arbres més vitals que seran els que aportin el futur
regenerat.
Quan el regenerat ja estigui estabilitzat extreure els
arbres mare (final de torn).
Els marcatges són les millors instruccions pràctiques que es poden donar als treballadors per tal de que executin els treballs tal com hem planificat. En tot cas, cal reforçar-lo explicant els criteris de selecció i els objectius de l’actuació, amb unes recomanacions generals, per implicar als treballadors en l’actuació i assegurar una bona execució de les tallades.
5
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
4. Productes generats mitjançant l’aclarida
3 Tipologies de productes generals i destinacions industrials
Fusta per trituració: és la menys
exigent del mercat. Només es
requereix que la fusta sigui sana y no
excessivament resinosa. No té cap
exigència de diàmetre mínim.
Fusta per serra: es valoren canons
rectes, amb elevada proporció
d’abura, sense nusos ni danys i que
siguin cilíndrics. El diàmetre mínim
per aquesta tipologia de fusta es
troba a partir dels 18/20 cm.
Taulers, pasta de paper i biomassa Ebenisteria i fusta estructural
6
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
5. Bones pràctiques silvícoles en les aclarides
5.1 Assegurar la multifuncionalitat dels boscos
Una característica essencial dels sistemes forestals d’Europa és la multifuncionalitat, és a dir, la prestació simultània de
diferents funcions i la capacitat de proporcionar diferents béns i serveis a la societat.
A l’hora de gestionar, cal prioritzar una o algunes funcions, tot garantint un nivell adequat de la resta. Aquesta
priorització es tradueix en l’assignació d’uns objectius de gestió. L’èxit i l’eficiència en la consecució dels objectius
depèn, en primer terme, d’una tria adequada dels objectius, que han d’ajustar-se a les característiques i restriccions
del rodal.
Un risc real en l’aplicació de les aclarides és la compactació del sòl. Aquest risc pot comportar un augment de l’escorrentia superficial i una dificultat d’assentament al nou regenerat. Per aquest motiu es recomana que durant l’aplicació dels tractaments es tingui en compte que:
-Si el sòl està humit, s’ha d’evitar circular amb maquinària pesada.
-Aprofitar el màxim el cable de desembosc dels tractors per evitar que els tractors circulin per l’interior de la massa.
7
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
5.2 Normes generals per assegurar una bona gestió forestal
Les Bones Pràctiques Silvícoles són una sèrie de condicions tècniques a aplicar per assegurar una bona gestió forestal,
principalment per evitar o minimitzar danys a l’ecosistema. Les BPS s’han d’adaptar a cada tipus de bosc i a cada context
socioeconòmic, tot i que, en general es basen en:
● Complir la normativa vigent aplicable i ajustar-se a la planificació i registrar i justificar les possibles
modificacions.
● Contractar personal qualificat per a les actuacions forestals i fer servir les eines més adequades.
● Senyalitzar les zones d’actuació degudament i evitar afectacions a la circulació per vies públiques.
● Aplicar protocols per evitar la propagació de plagues i malalties.
● No afectar punts d’aigua, de roques o de sorres.
● Respectar els períodes de reproducció de la fauna sensible present a la zona.
● Executar les aclarides sense afectar amb talls o ferides els arbres que han de romandre al bosc, tant
al abatre com al arrossegar els arbres a tallar.
● Protegir els materials inflamables presents a la zona d’actuació, portar equips de primera intervenció
davant un foc i gestionar degudament tots els residus no vegetals (envasos o altres objectes).
● Complir una sèrie de mesures addicionals de millora de la biodiversitat, si s’escau (per exemple:
mantenir arbres morts a peu i a terra, no afectar orles arbustives, mantenir arbres portadors de
microhàbitats* i no tallar espècies protegides, amenaçades o poc representades).
8
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
6. Tractament de les restes
Normalment dels arbres extrets per les aclarides el que té un aprofitament real sol ser el canó*. El brancatge i el torrat*
es solen deixar al mateix bosc si no hi ha cap explicitació en el plec de condicions. En altres ocasions, quan s’apliquen
tractaments en zones de difícil accés i on l’extracció de la fusta no es possible o quan els costos d’extracció son molt
superiors al que es pot obtenir per la fusta tallada, es sol deixar tot l’arbre al bosc. Per tal d’evitar grans acumulacions
de combustible (perill d’incendis) i facilitar la incorporació del carboni al sòl s’han de tractar les restes generades.
Trituració Generació de restes
Trossejat i compactació
Crema prescrita
9
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
7. Conclusions
· La regulació de la competència i la promoció de determinats col·lectius d’arbres mitjançant actuacions silvícoles permet dirigir la dinàmica natural del bosc cap als objectius de gestió assignats a cada rodal. · La silvicultura en boscos joves regularitzats manté actius els processos de creixement i diferenciació dels arbres tot avançant el desenvolupament adequat del bosc. · Les aclarides han de ser actuacions ajustades a les necessitats de cada rodal, no existeix una recepta única per a tots els boscos. Els resultats seran més satisfactoris com més acurada sigui l’actuació realitzada. · Una correcta realització d’aclarides incorpora el compliment d’una sèrie de bones pràctiques de gestió. D’aquesta manera s’assegura el manteniment de les diferents funcions del bosc.
10
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
8. Annexos
A – Lèxic
– Plançoneda: Formació arbrada jove amb un diàmetre mig de menys de deu centímetres
– Microhàbitat: Ecologia, un hàbitat petit per animals. Un microhàbitat té característiques diferents a les del seu entorn immediat, concretament l’entorn físic i ecològic.
– Perxada: Formació arbrada jove amb arbres molt junts, amb un diàmetre mig d’entre deu i vint centímetres
– Vigor : Capacitat d’un o més arbres de créixer i desenvolupar-se.
– Canó: És la part més cilíndrica del tronc, està per sota del torrat.
– Torrat: És la part superior del tronc, amb branques, però es més cònic i prim que el canó.
11
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
B – Bibliografia
(a): COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES - 22/05/2006 Enrayer la diminution de la biodiversité à l’horizon 2010 et au-delà. Communication de la Commission : 17 p.
(b): Beltrán, M.; Piqué, M.; Cervera, T.; Palero, N.; Camprodon, J. 2018. Manual de buenas prácticas de gestión para la conservación de los bosques de pino laricio. Compatibilización de la producción forestal y la conservación del hábitat. Proyecto Life+ PINASSA. Centre de la Propietat Forestal, Barcelona. 68 p. (c): Camprodon, J. 2013. Ecologia i conservació dels ocells forestals. Un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Generalitat de Catalunya, Solsona. 225 p. (d): Kraus, D.; Krumm, F. (eds.). 2013. Integrative approaches as an opportunity for the conservation of forest biodiversity. European Forest Institute, Freiburg. 284 p. (e): Piqué, M.; Beltrán, M.; Vericat, P.; Cervera, T.; Farriol, R.; Baiges, T. 2011. Models de gestió per als boscos de pi roig (Pinus sylvestris L.): producció de fusta i prevenció d'incendis forestals. Sèrie: Orientacions de Gestió Forestal Sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya, Barcelona. 186 p. (f): Serrada, R.; Montero, G.; Reque, J. A. (eds.). 2008. Compendio de selvicultura aplicada en España. Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid. 1178 p.
12
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
Disseny i redacció: Mario BELTRÁN, Eduard BUSQUETS, Míriam PIQUÉ
Crèdits d’il·lustracions:
Pàg. 0, 8: Jordi BAS
Pàg. 1, 4, 6, 8: AGS-CTFC
Pàg. 5 : Design Build Love CCBY2.0, Pixabay
Pàg.8: Ventura
Edició: Juny 2019
Maquetació: Eduter-CNPR
Aquest projecte ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta publicació (comunicació) és responsabilitat exclusiva de l’autor i la Comissió Europea no és responsable de l’ús que pugui fer-se de la informació que conté la publicació.
13
Exec
uci
ó d
´un
a a
cla
rid
a
Per més informació contactar les entitats
sòcies del projecte eforOwn
Si ets propietari/a forestal
A Bèlgica A Espanya A França
Si ets estudiant o formador/a
A Bèlgica A Espanya A França
Top Related