7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
1/44
NO
USMITJ
ANS,
VE
LLSMIT
JANS?
anlisicrticadaplicaionsinteractives
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
2/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 2 - n
de
x
1. Presentaci .......................................................................
2. Premisses .........................................................................
2.1. fonaments terics ..............................................
2.2. metodologia comparativa ..................................
3. especial Jap: edicions digitals......................................
3.1.cromograma - taula comparativa........................
3.2.unaedicideperlalt:BBC...............................
3.2.1.propostes de millora..............................
3.3.unaedicideperlmig:Reuters........................
3.3.1.propostes de millora..............................
3.4.unaedicideperlbaix:LaNacin...................
3.4.1.propostes de millora .............................
4. Qu pensaria Manovich?..................................................
4.1.sobrelainterfcie..................................................
4.2.sobrelaiconograa............................................
4.3.sobreelsprincipisdelsnousmitjans...............
4.4.un estil diferent ...................................................
5.Annexos............................................................................
3
4
5
9
10
12
13
19
20
26
27
30
31
32
33
34
35
38
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.1.cromogramahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.1.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.2.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.3.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.4.unhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.4.unhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.3.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.2.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.1.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.1.cromograma7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
3/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 3 -
presentaci
Escric aquesta presentaci tot just quan he acabat el treball. Vaig
pensar fer-ho en una conclusi, per crec que ser interessant fer-ho
en aquest espai perqu es pugui captar el tarann que he volgut oferir
a aquesta anlisi comparativa de mitjans.
1. El primer que trobareu ser la descripci dels criteris que mhan
servit per poder fer una comparaci sistemtica i acurada entre
els diferents mitjans. Haurien pogut ser uns altres, per he in-
tentat que fossin el ms ajustats possible a la meva experincia
com a lector i com a alumne de Fonaments i Evoluci dels Mit-
jans.
2. Tot seguit podreu accedir a la classicaci sorgida daquests
criteris. Ho faig amb un cromograma que intenta, de manera
visual, ubicar al lector de manera rpida en els punts forts i les
febleses de les diferents edicions. Aquesta classicaci, igual
que els criteris, hauria pogut ser una altra i probablement dife-
reixi de la daltres companys. Sigui com sigui, he intentat que la
meva tria sigui en tot moment fonamentada, raonada i crtica.
3. A partir daquesta classicaci podreu llegir la valoraci concre-
ta de tres mitjans, els escollits per representar el perl alt, mig i
baix de la comparaci.
4. Finalment podreu llegir la meva valoraci general i les propos-
tes de millora. Aquest punt s de cabdal importncia dins del
treball perqu aqu busco les connexions que hi ha entre els
diferents models de premsa digital i les idees proposades per
Manovich. Probablement us adoneu que ns aquest punt del
treball Manovich apareix ms aviat poc. No ha estat un oblit, s
purament intencional. A lhora destablir una metodologia de tre-
ball he buscat centrar-me primer en la comparaci per analitzar
els mitjans, deixant pel nal una valoraci/reexi ms concep-
tual sobre el tema.
Espero que us sigui dinters.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
4/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 4 -
premisse
s
fona
mentsteric
ssobreelsc
riterisdeco
mparaci
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
5/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 5 -
Analitzar de manera comparativa i crtica els continguts multim-
dia i el tractament que realitzen diverses versions online de diferents
mitjans de comunicaci no ser tasca fcil. No ser tasca fcil perqu
cal ser conscient que darrere de cadascuna daquestes versions hi
ha moltes hores de reexi i de feina, malgrat que de vegades els
resultats no sajustin al que seria desitjable. I no ser fcil perqu, en
cap cas, em puc considerar una persona prou experta com per fer una
crtica acurada.
Aix doncs, realitzar la meva anlisi fonamentant-la sobre dos m-
bits: els coneixements terics apresos al llarg de lassignatura i lexpe-
rincia acumulada desprs danys ds de la Xarxa.
fonaments terics
El primer pas per poder fer una anlisi comparativa seriosa entre
mitjans ser establir els fonaments terics que marcaran els criteris de
comparaci. Seran els segents:
Criteri1:UNITATCOMUNICATIVA
Qualsevol mitj de comunicaci hauria de ser capa doferir, en
primer terme, una manifesta unitat comunicativa. Tal i com indi-
ca Salaverra1, aix permetr a lusuari accedir a la informaci
mitjanant lharmonitzaci de diversos elements informatius a
travs de diferents codis dins la interfcie. Es valorar:
que el contingut multimdia tingui una integraci har-
mnica dels elements.
que presenti una organitzaci lgica dels continguts.
1 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental
[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/
EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
6/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 6 -
Criteri2:CONTINGUT
La nalitat ltima dels mitjans de comunicaci s gestionar el
dret a la informaci dels ciutadans. Per aquest motiu un dels
seus objectius ser oferir continguts de qualitat, tant a nivell in-
formatiu com a nivell daccessibilitat dintefcie. Sanalitzar:
lestructura dels continguts, la seva disposici com a
elementsqueestructurenunainterfcie.
el graudaccessibilitat que presenten els continguts.
Criteri3:INFORMACIENFORMATMULTICODI
Levoluci de les Noves Tecnologies ha provocat que la difusi
de la informaci no afecti noms al text i la imatge (imatge ente-
sa com fotograa xa), sin al text, la imatge i el so en els seus
diferents formats i combinacions2. Es valorar lequilibri que hi
hagi entre:
ls que es fa del textescrit.
la presncia darxiusdeso per reforar la unitat infor-
mativa.
la presncia darxiusdevdeo que complementin la in-
formaci.
ls que es fa del materialfotogrc i els diferents for-matsdepresentacidelesmateixes.
la presncia dinfograesdinmiques (mapes interac-
tius,grquesactualitzables,...).
la presncia dinforgraes esttiques (mapes, gr-
ques,...).
2 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental
[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/
EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
7/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 7 -
Criteri4:USABILITATICONSISTNCIA
Segons el Currculum destndards web Opera, sentn per usa-
bilitat3 aquella qualitat prpia duna pgina web que es comporta
de manera racional i prevista.
En la matexia lnia, es tindr en compte la seva consistncia4, s
a dir, la impressi que cada pgina o part del contingut pertany a
la mateixa web grcies a la integraci lgica i ordenada de la na-
vegaci, la paleta cromtica, les formes, les icones i la tipograa.
Juntament amb laccessibilitat, aquest s un dels criteris que a
priori ms poden afavorir ls dun portal web en detriment dal-
tres, ja que lusuari busca una interfcie amigable, propera i sen-
zilla que li faciliti la nevagaci i la cerca dels continguts desitjats.
Es valorar:
el nivell de sosticacidelainterfcie.
el comportamentracionaliprevisibledelaweb.
la consistncia del portalenlasevaglobalitat.
Criteri5:INTERACTIVITAT
La interactivitat, en contra del que es podria pensar, no s un tret
caracterstic dels nous mitjans. Tal i com arma Manovich5 i aix
ens ho presenta tamb Salaverra6, la interactivitat com a tret
consubstancial de lunivers multimdia s qestionable.
Un lector/usuari duna edici digital pot ser completament pas-
3 CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 dabril de
2011]
4 CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 dabril de
2011]
5 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era
digital. (pg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.6 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental
[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/
EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
http://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.html7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
8/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 8 -
siu davant del format multimdia, b perqu lobjecte interactiu
prcticament no ofereix possibilitats a lusuari, b perqu aquest
decideix no accedir als continguts o desconeix que hi pot acce-
dir. Es valorar:
lespossibilitatsdinteraccidelusuariamblapresen -
taci dels continguts.
la possibilitat de construcci de diferents itineraris
dinformaci.
Criteri6:PRESNCIADINFOGRAFIES
Les edicions digitals de les grans plataformes dinformaci ofe-
reixen un contrapunt a les edicions impresses: la constant actua-
litzaci. Aquesta actualitzaci no s aplicable noms al contingut
textual, sin tamb a les infograes. Mapes, grques i estads-
tiques poden donar resposta instntania a noves situacions. Es
valorar:
lactualitzaci de contingutssobreeltemainformatiu
concret.
la presnciadinforgraesdinmiques que permetin a
lusuariinteractuarambelscontinguts.
Criteri7:PRESNCIADECANALSPARTICIPATIUS
Leclosi de la web 2.0 ha obligat als grans mitjans a reubicar-se.
Ara els usuaris es converteixen tamb en partceps, ns i tot en
productors de continguts informatius. Per aquest motiu es impor-
tant tenir en compte la capacitat que els mitjans tenen dacceptar
el feed-back i la participaci dels lectors. Es valorar:
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
9/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 9 -
la presnciadecanalsobertsdeparticipaci,bsica-
mentdecomentarisotweetsanotciesoarticlesde
bloc.
Criteri8:XARXESSOCIALS
Aquest s, sens dubte, un dels puntals sobre el que es recolza
la difusi de continguts dels grans mitjans. Ja sigui perqu dispo-
sen daquestes plataformes o perqu ofereixen la possibilitat als
usuaris de vicular-hi els continguts, les xarxes socials han adquirit
una importncia vital per la visibilitat dels grans mitjans a la Xarxa.
Es valorar:
la presnciailapossibilitatdevinculaciaxarxesso -
cialsentotselsseusformats(Facebook,Twitter,Tuen -
ti,meneame,blocs,sindicacionsRSS).
metodologia comparativa
Desprs dun estudi acurat de les nou edicions digitals sha creat
una taula basada en la visualitzaci comparativa en colors (cromogra-
ma. En funci de la valoraci que rebin les edicions en cadascun dels
apartats es mostrar un color:
perl alt
perl mig
perl baix
Un cop realitzada la taula, sescolliran els tres enllaos que sajustin
ms a la classicaci global de perl alt, mig i baix.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
10/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 10 -
es
pecial
Jap:
edicion
sdigitals
perf
ldelesedic
ionsdigitals
delsmitjans
decomunicaci
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
11/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 11 -
Les edicions digitals sobre el terratrmol del Jap centraran la nos-
tra anlisi comparativa, comparant els especials de nou grans mitjans
de comunicaci1 per extreuren els resultats.
1 Voldria remarcar aqu que la tasca comparativa no ha estat senzilla. He intentat en tot moment ce-
nyir-me als criteris marcats per hi ha una part important de valoraci com a usuari que no es pot obviar.
Per aix s possible que la meva comparaci i classicaci potser no sigui del tot ajustada en algun
moment. Valorar des del punt de vista de lusuari comporta establir certs criteris personals i, per tant, no
del tot objectius.
imatge 01
imatge 02
imatge 03
imatge 04
imatge 05
imatge 06
imatge 07
imatge 08
imatge 09
imatge 10
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
12/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 12 -
CROMOGRAMA-taulacomparativa
Desprs dhaver estudiat i recollit les impressions de totes i cadas-
cuna daquestes edicions especials1 sha confeccionat un cromogra-
ma per poder classicar-les en tres perls: alt, mig i baix.
1 Podreu trobar lesborrany amb les valoracions de tots els mitjans al segent enlla: < http://
dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtf >
UNIA
TCOMUNICATIVA
ACCESSIBILIATACONTINGUTS
FORMATMULTICODI
USABILITATICONSISTNCIA
INTE
RACTIVITAT
INFO
GRAFIES
CANALSPARTICIPATIUS
XARXESSOCIALS
RTVE
ELPAS
ESKUP
ELMUNDO
REUTERS
LANACIN
NYTIMES
BBC
CNN
THEGUARDIAN
perlalt
perlalt
perlalt
perlalt
perlbaix
perlbaix
perlbaix
perlbaix
perlmig
perlmig
http://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtf7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
13/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 13 -
unaedicideperlalt:BBC
Mhauria pogut quedar amb qualsevol altra de les edicions que reu-
neixen condicions de perl alt. Les edicions anglosaxones estan molt
cuidades (entre daltres motius perqu tenen un abast mundial), per
algunes edicions de mitjans estatals superen amb nota aquesta com-
parativa i tenen poc que envejar. Aix doncs, voldria mencionar dins
daquest grup les edicions de RTVE i El Mundo, exemple de la bona
feina que sest fent a nivell de mitjans al nostre estat.
Malgrat tot, crec que ledici digital de la BBC1 reuneix una srie
de condicionant que la fan, sota el meu criteri, la ferma candidata adestacar sobre la resta. Anem a desgranar per qu.
1 BBC. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 dabril de 2011]
Disponible a < http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-pacic-12711226 >
imatge 11
http://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://www.bbc.co.uk/news/world7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
14/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 14 -
Ledici digital de la BBC presenta, a ligual que RTVE o
El Mundo, una interfcie que es basa en el concepte dunitat
comunicativa2. Els diferents codis sintegren dins de la mateixa
interfcie i els continguts propis de lespecial estan recollits de
manera conjunta, evitant daquesta manera la dispersi i acu-
mulaci dentrades informatives, com passa per exemple amb
el New York Times.
La BBC s una de les corporacions que vetllen amb ms
cura per laccessibilitat de les seves plataformes. Aix es nota2 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e
instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/
info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm>
En aquesta captura de la pgina dinici de la BBC es pot observar cla-
rament lestructura organitzada en blocs, aix com els encapalaments
que els identiquen.
imatge 12
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
15/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 15 -
en la presentaci de la seva interfcie: mida de font correcta,
interliniat ajustat per garantir una bona lectura, correcta elecci
de colors per facilitar un contrast adient i estructuraci lgica
dels continguts en blocs temtics interelacionats entre ells.
Cada bloc de notcies cont un ttol que permet ubicar-lo de
manera immediata dins de la interfcie (veure la imatge anteri-
or). Cal apuntar aqu que el tema dels encapalaments no s
menor. La BBC, pionera en temes daccessibilitat per persones
amb discapacitats3, ha ents que la base de laccs universal
es troba en els estndards4.
Collocar encapalaments a linici de cada bloc permet que
les tecnologies dassistncia (com sn els lectors de panta-
lla per invidents) interpretin de manera correcta la informaci
semntica i presentacional de la pgina, donant un plus de
qualitat al format.
La usabilitat i la consistncia tamb estan molt cuidats. La
barra de navegaci sempre s visible i en tot moment el lector
sap on es troba.
3 BBC. My web - My way [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 dabril de
2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >
4 Sentn per estndars aquell conjunt de prctiques que permeten implementar de manera
correcta i universal el codi HTML i CSS necessari per crear una pgina web. Ajustar-se als
estndards far que la pgina tingui un bon nivell semntic i presentacional, a ms de facilitar
laccs a persones amb discapacitats. Podeu trobar ms informaci a la web dOpera.
OPERA. Currculum destndards web [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21dabril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/ >
Fragment de la barra de navegaci. La seva ubicaci permanent a la part
superior facilitat la navegabilitat a lususari.
imatge 13
http://www.bbc.co.uk/accessibilityhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.bbc.co.uk/accessibility7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
16/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 16 -
Les icones contenen una forta crrega visual i semntica, fet
que facilita a lusuari saber a quin tipus darxiu accedir abans
dactivar lenlla. La seva interfcie dna un punt de sostica-
ci, trobant lequilibri just. No s excessivament complexa per
tampoc s massa simple, fet que empobriria el resultat nal.
Per altra banda, presenta una gran varietat de blocs infor-
matius en diferents codis, en una proporci molt semblant a la
que dna El Mundo. Per a diferncia daquest, els diferents
formats queden integrats dins de la mateixa interfcies, no cal
accedir a un enlla o a un repositori per arribar-hi. El lector ho
t tot a m i ja dentrada es pot fer una idea de qu s el que
voldr o no voldr seleccionar.
Un altre punt interessant s ls que es fa de les icones, que
contenen fora semntica i orienten amb exactitud al lector,
que sap qu obrir abans de fer el clic. A ms, ls racional
daquests elements dinterfcie fa que el portal adquireixi molta
consistncia, generant sensaci dunitat formal i comunicativa.
Diferents exemples dicones emprades per identicar el contingut dels
diferents enllaos.
imatge 14
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
17/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 17 -
Un dels punts forts de la BBC s lalt nivell dinteractivitat
que presenta, tant pel que fa a la creaci ditineraris informa-
tius com pel que fa a ls de les infograes.
Tots els articles presenten un llistat darticles relacionats, fet
que facilita que el lector pugui assegurar la traabilitat de les
informacions, ja que pot anar resseguint diferents ls sense
perdres, sabent que sempre podr tornar al document font.
Com no podia ser duna altra manera, els continguts sn
extremadament dinmics. Hi ha constants actualitzacions que
permeten al lector estar informat en tot moment dels ltims
aconteixements relacionats amb el tema que es tracta. Aques-
ta s precisament una de les caracterstiques ms valuoses de
la premsa digital i cal saber-la administrar correctament. Una
edici digital que no sactualitza no s en absolut interessant
pels usuaris.
El tema de les infograes dinmiques i esttiques mereixe-
ria un captol a part. Sn ptimes, duna qualitat excepcional
(al mateix nivell que les infograes de El Mundo o el New York
Times, tot i que aquestes darreres sn ms difcils de trobar
dins duna interfcie poc clara i excessivament carregada).
Captura de dues infograes sobre les rpliques del terratrmol i lestat de
la central de Fukushima.
imatge 15
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
18/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 18 -
I no sn infograes ptimes noms per la seva qualitat gr-
ca, sin pel seu concepte inherent dinteractivitat5.
Potser el seu punt feble resta en els pocs canals partici-patius que presenta. Els lectors no tenen la possibilitat de fer
comentaris als articles. Cal dir, per, que sn encara molts els
mitjans que es mostren reacis en aquest aspecte, probable-
5 Al seu article Interactividad en infografa de prensa, Albeto Cairo arma que un dels ob-
jectius de les infograes s aconseguir que hi hagi un intercanvi dinformaci entre el lector
i un sistema articial de gesti. Aquesta interactivitat pot ser de perl baix (infograa linial/
horitzontal que permet al lector avanar o retrocedir a partir de botons) o de perl alt (el lector
pot interactuar directament amb la informaci, combinar-la de diferents maneres per extreure
conclusions i crear un criteri propi).
University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografa de prensa [en lnia]. Ar-
ticle publicat al volum Maloej 15, mar 2008 [data de consulta: 15 dabril de 2011]. Disponible
a < http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomaloej.pdf >
Captura duna mateixa infograa en dos estats diferents. Mostra de ma-
nera clara el principi de variabilitat de Manovich. En funci de la sol
licitud del lector la infograa presenta una o altra interfcie.
imatge 16
http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdf7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
19/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 19 -
ment perqu tampoc hi ha massa cultura de dileg virtual. En
aquest sentit, la premsa esportiva (ms emocional i visceral
que la premsa generalista) s que guarda un llarg bagatge, tot
i que sovint els comentaris no guarden cap norma detiqueta.
De la mateixa manera, ofereix un redut per sucient ventall
de vinculaci amb xarxes socials (Facebook, Twitter i reenvia-
ment per mail).
propostes de millora
Es fa difcil plantejar propostes de millora a una soluci que
est fora ben trobada. Malgrat tot, sempre hi ha quelcom mi-
llorable. I en aquest cas serien dels canals de comunicaci que
es poden establir entre la lnia editorial i els lectors.
A diferncia de la premsa escrita, la versi digital fa desapa-
rixer aquesta mena de carta al director, lnic recurs que un
diari i un lector tenien destablir un ux bidireccional, un espai
on poder expressar lliurement i on crear debat.
s ben cert que les experincies diuen que tot sovint els
usuaris no acaben de ser del tot correctes. Per tot depn tam-
b de la iniciativa que sels ofereixi.
Aporto la idea, al meu parer extremandament estimulant, de
ledici digital de The Guardian. En un dels seus espais ofe-
reix la possibilitat de crear un banc didees per estabilitzar la
planta nuclear de Fukushima.6 El diari digital es converteix,
amb aquesta proposta, en generadora didees de manera col-
laborativa, creant un interessant banc de recursos.
6 THE GUARDIAN. [article en lnia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 dabril de 2011]
Disponible a
http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-plant7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
20/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 20 -
unaedicideperlmig:REUTERS
La lnia que marca la diferncia entre una edici de perl alt i una
de perl mig s molt prima. Dentrada ning dubta de la qualitat dels
continguts. Per estem parlant dedicions digitals i les valoracions esdecideixen per petits detalls. Lespecial actualitzat de Reuters1 podria
quedar ubicat dins daquest perl mig, juntament amb ledici de la
CNN, amb qui comparteixen certes caracterstiques.
1 REUTERS. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 dabril de
2011] Disponible a < http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297 >
imatge 17
http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=2977/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
21/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 21 -
Al seu favor podrem dir que es fa una actualitzaci constant
de la informaci, presentada en un format de missatge sensi-
blement curt (recorda a les entrades de Twitter) que genera
una lectura dinmica i gil.
En contra haurem de dir que lespecial prcticament es limi-
ta al format de text, oferint un baix nivell dunitat comunicaiva,
amb molt poques fotograes i un s inexistent dinfograes. Per
trobar-les (i de manera escassa) cal remetres a ledici princi-
pal.
s, amb diferncia, la interfcie que presenta la unitat co-
municativa ms dispersa. Com hem comentat amb anterioritat,
el seu format recorda a les entrades de Twitter, sensiblement
curtes i gils per llegir, per no afavoreixen laprofundiment en
els continguts.
Per altra banda, la unitat comunicativa dun mitj es calibra
en funci de la capacitat que t dintegrar diferents formats per
completar els continguts duna notcia. Reuters integra molts
pocs formats dins del seu especial, limitant-se prcticament en
la seva totalitat a text i alguna imatge xa. Igual que passa amb
el cas de EL PAS, molts dels articles enllacen amb ledici
digital principal, on s que es poden trobar altres formats. Aix
genera una soluci poc integrada per a lusuari.
Laccessibilitat al lloc s correcta. Tal i com ha sha comentat
amb lexemple de la BBC, els pasos anglosaxons estan fora
sensibilitzats amb el tema de laccs universal als recursos en
lnia. Una mida de font correcta, tipograes sense serifa, co-
lumnes de text amb una amplada ajustada i uns colors amb
bon contrast fan que la lectura sigui fcil i agradable.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
22/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 22 -
Captura de les darreres entrades registrades a lespecial de Reuters so-
bre el desastre del Jap. Com es pot observar, el contingut s mnim i
sempre redirigeixen a altres enllaos.
La seva estructura, per, s molt simple, basada en un for-
mat dentrades amb missatges no massa llargs i basats sobre-
tot en el codi textual.
Els seus avantatges i inconvenients ja els hem comentat.
Afavoreix una lectura rpida i gil, en tres minuts pots estar
al dia dels darrers aconteixement. Per deixa de banda certa
profunditat de continguts i la riquesa daltres formats, com lau-
diovisual o linfogrc. Per completar els continguts cal anar
sempre a ledici principal o a blocs de periodistes de Reuters.
Pel que fa al format multicodi de lespecial, presenta un n-
dex molt baix ds de diferents formats. Com es pot observar
en la imatge anterior i en la imatge de la pgina 19, el format
escollit prcticament obliga a cenyir-se al text. Lestructuraci
dentrades en una nica columna dna poc joc per a la modu-
laritat. Els espais queden tancats i sembla que introduir nous
elements trencaria la disposici original. bviament, per poder
accedir a la informaci en altres formats es pot accedir a ledi-
ci principal.
imatge 18
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
23/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 23 -
Captura de la barra de navegaci de lespecial Reuters sobre el Jap.
Com es pot observar si saccediex a ledici digital, la barra superior per-
met registrarse o accedir a alguna de les xarxes socials ms habituals,
per no dna lopci de navegar o ubicar el lloc on es troba el lector.
Pel que fa a la mobilitat dins del lloc, presenta una bona
consistncia com a pgina. Fruit de la seva simplicitat, sem-
pre es t la sensaci destar navegant per un mateix lloc. Na-
turalment, aix t la seva explicaci perqu en cap moment
lespecial sobre el Jap ofereix la possibilitat daccedir a altres
continguts relacionats.
Dins daquesta edici la navegabilitat tampoc s massa cla-
ra. Lusuari pot accedir a diferents articles per es troba a faltar
una barra de navegaci que doni accs als continguts informa-
tius. De la mateixa manera, no hi ha aprotament de les icones
per donar crrega consistncia visual i semntica als articles.
Lespecial presenta poques possibilitats dinteracci, ms
enll de llegir els articles o enllaar amb ledici mare. El que
ens trobem quan accedim a ledici principal s que ofereix un
altre format ms ajustat on lusuari pot escollir entre altres opci-
ons i altres formats i on tamb pot fer s dels canals oberts de
comunicaci per interactuar amb altres usuaris.
El tema de les infograes s potser un dels ms justets, te-
nint en compte que estem parlant dun mitj dabast mundial.
Dentrada hem de dir que a lespecial que estem valorant no hi
ha una sola entrada infogrca, fet que empobreix notablement
laccs als continguts.
S que en podem trobar a ledici principal si enllacem des
de lespecial. Per aqu tamb les expectarives sesvaeixen
fora.
imatge 19
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
24/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 24 -
Captura de lenlla a la infograa que es pot trobar a ledici principal de
Reuters. La seva qualitat informativa i grca s alta, per li falta cert
dinamisme en comparaci amb les infograes daltres mitjans.
Ledici principal presenta algunes infograes (Reuters les
descriu com Interactive map) que no permeten cap tipus din-
teracci ms enll de passar endavant i endarrere. La qualitat
grca s innegable, per difcilment suportaria una compa-
raci seriosa amb les infograes de la BBC, El Mundo o NYTi-
mes, mitjans que ofereixen infograes duna gran quailitat gr-
ca, dinmica i interactiva.
Pel que fa als canals de participaci, les diferents entradesdonen la possibilitat de participaci per mai des de la matei-
xa pgina. De fet, es fa difcil saber com poder participar en
aquests articles (se suposa que estan vinculats al hashtagde
Twitter).
En contraposici, si accedim a ledici principal el format es
torna molt ms transparent pel lector, que a primer cop dull
sabr que t canals oberts de comunicaci i els podr localitzar
imatge 20
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
25/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 25 -
Captura de lencapalament dun article de ledici principal de Reuters.
Com es pot observar, es veu clarament la pestanya que enllaa amb els
comentaris, aix com el nombre de comentaris ja realitzats.
Captura dels diferents canals que
sobren a la versi principal de
Reuters per poder compartir con-
tinguts a les xarxes socials. Com
es pot observar, reuneixen les
ms importants.
amb molta facilitat. Aquest fer indiscutible queda reforat amb
el volum dentrades que podem trobar: a lespecial prctica-
ment no en trobem, mentre que a ledici principal els comen-
taris dels lectors abunden fora.
Finalment presenta un ampli ventall de vinculaci amb xar-
xes socials (Facebook, Twitter, Linkedin). A ms, es poden se-
guir els blocs informatius a travs de Facebook, Twitter, RSS i
Youtube.
imatge 21
imatge 22
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
26/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 26 -
propostes de millora
Abans dexposar algunes iniciatives per millorar ledici digital que
hem estat valorant, voldria tornar a insistir en qu el que aqu hem
valorat ha estat lespecial actualitzat que ha ofert Reuters durantsaquestes setmanes sobre el Jap, no els articles que es poden trobar
a ledici principal.
bviament, ledici principal recull a mode despecial tots els con-
tinguts propis de lesdeveniment, unint diferents formats, amb una uni-
tat comunicativa molt superior a ledici que ha estat objecte destudi.
Ledici principal de Reuters no t res a envejar a la daltres gransmitjans, com podria ser la BBC o la CNN.
Ledici especial que hem valorat ens ha perms localitzar certes
mancances que es podrien millorar:
la unitat comucativa requereix un esfor adicional per part dels
professionals de la informaci i el disseny. El format digital no en
t prou sent un repositori dentrades o denllaos. Aquesta unitat
comunicativa demana que els continguts puguin ser completats
des de diferents ptiques i formats. Introduir un major nombre
de dentrades en format infogrc, audiovisual o geolocalitzador
dna profunditat a la informaci.
les infograes haurien destar ms presents i ms treballades.
Un gran grup de comunicaci com Reuters hauria de donar un
plus de qualitat als seus lectors amb un ventall ms apli dinfo-
graes dinmiques i ms interactives.
els canals de participaci queden desatesos. Hauria de ser ms
senzill saber com i on participar, donant opci al lector perqu
ledici es converteixi en un especial 2.0 que genera un ux de
comunicaci didees en els dos sentits.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
27/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 27 -
unaedicideperlbaix:LANACIN
La Nacin destaca entre totes les edicions digitals sobre el desas-
tre del Jap per tenir el desenvolupament ms pobre. Cal reconixer
que la seva edici principal no dista gaire daltre formats que ja hemvalorat en aquest treball, fet que la collocaria entre les versions de
perl mig.
Per si ens limitem a valorar el seguiment que aquest mitj ha fet
sobre la tragdia del Jap1, la qesti canvia fora. Anem a expli-
car-ne els motius.
1 LA NACIN. Japn: un escenario atmico [especial en lnia] PREMSA DIGITAL.[data de consulta: 20
dabril de 2011] Disponible
imatge 23
http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=2447/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
28/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 28 -
Captura de la infograa que composa la informaci sobre el tsunami del
Jap. En aquesta imatge presenta desplegat un dels dos mens.
Aquesta edici presenta una unitat comunicativa pobra. La
seva interfcie sobre la crisi del Jap es limita a una infograa
dinmica que enllaa amb altres infograes. Prescindeix en-
gran mesura de formats importantssims a lhora de completar
digitalment la informaci.
Laccs a la informaci s mnim. Es fa molt difcil esta-
blir qualsevol traabilitat sobre els continguts perqu lespecial
es converteix en un carrer sense sortida. Per altra banda, en
cas que lusuari vagi directament a ledici digital del diari tindr
moltes dicultats per trobar altres continguts informatius. bvi-
ament, aquesta manca delaboraci de continguts informatius
est ntimament lligada a la nulla actualitzaci de dades.
Tal i com hem comentat abans, el format multicodi que
ofereix s molt limitat. La interfcie est composada per una
infograa que pretn ser dinmica per que noms accepta el
desplegament de dos mens.
imatge 24
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
29/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 29 -
Captura de la capalera de lespecial. A la part dreta de la mateixa es po-
den apreciar els enllaos a diferents xarxes socials, aix com a la subs-
cripci RSS.
Tot i aix la consistncia de la pgina s bona, ja que
la navegaci i els elements de lespecial queden totalment in-
tegrats dins de la interfcie de ledici digital. No cal perdre de
vista, per, un detall que sha esmentat amb anterioritat. Un
cop el lector deixa aquesta interfcie per integrar-se a ledici
principal, la navegaci es fa dicultosa i es perd la traabilitat
sobre aquesta informaci, es fa prcticament impossible poder
seguir el l daquests continguts.
El perl dinteractivitat que aporta s baix. Els continguts
sn limitats i el lector difcilment pot accedir a altres continguts
per crear el seu propi itinerari informacional.
Independentment de la pobra actualitzaci de contin-
guts, el dinamisme de la interfcie s molt pobre. Presenta una
nica infograa amb dos nics mens que es poden desplegar
i que sempre contenen la mateixa informaci. Tot i que el seu
grau de sosticaci s baix, apte per qualsevol usuari, la seva
sola presncia no enriqueix el resultat.
Pel que fa als canals participatius la situaci tampoc mi-
llora massa. No ofereix cap canal perqu el lector pugui parti-
cipar directament i la presncia denllaos a altres recursos s
nulla.
S que ofereix la possibilitat dobrir aquests contingutsa xarxes socials: presenta un redut ventall de vinculaci amb
xarxes socials (Facebook, Twitter).
imatge 25
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
30/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 30 -
propostes de millora
Desprs de veure altres especials al llarg daquest treball, les pro-
postes de millora sorgeixen prcticament de manera natural. Veiem
unes quantes:
cal donar unitat comunicativa a la interfcie. Es necessita treba-
llar la informaci des de diferents formats complementaris. Aix
doncs, seria molt recomanable la presncia de continguts en
formats audiovisual i textual.
cal actualitzar els inputs informatius. Una sola entrada a linici
de lespecial no garanteix que aquesta mantingui la seva ac-
tualitat al llarg els dies. Els fets del dia a dia sencarregaran de
demostrar que la informaci queda rpidament obsoleta.
cal garantir la traabilitat de la informaci. La navegaci pel lloc
ha dassegurar al lector la possibilitat de tornar enrere si ho creu
convenient, sabent en tot moment on es troba i a on pot accedir.
Quan aquesta navegabilitat es fa opaca lusuari fcilment opta
per abandonar-la.
cal assegurar cert grau dinteractivitat entre el lector i la inter-
fcie/mitj. Si aquesta interactivitat es limita a fer clics per obrir
o tancar enllaos els continguts es fan menys atractius. Aix
tamb inclou la possibilitat de poder participar fent comentaris.
cal millorar lacabat de les infograes. Noms cal fer un cop dull
a altres mitjans per veure que aquest s un aspecte que, ben
cuidat, dna un grau ms de qualitat ls continguts. Les infogra-
es, ja siguin dinmiques o esttiques, sn un aspecte que cal
cuidar amb ganes.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
31/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 31 -
QU
PENSARIAMA
NOVICH
?
elsm
itjansdepr
emsadigital
sotaelprism
adeManov
ich
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
32/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 32 -
Seria molt pretencis per la meva part posar-me en el lloc
de Manovich i pensar que amb les meves idees i tot laprs al llarg
daquesta assignatura podria arribar a fer una valoraci crtica i lcida
dels mitjans estudiats.
Per tota la base terica assolida ns al moment ha perms poder
mirar totes aquestes edicions ja no tan sols amb els ulls dun usuari
sin tamb dalg que comena a entendre certes conceptualitzaci-
ons amagades darrere dels nous mitjans.
sobrelainterfcieAl llarg del treball sha insistit molt en el concepte dunitat comu-
nicativa exposada per Salaverra1. Malgrat que pot semblar un tema
menor, la unitat comunicativa acabar situant uns mitjans per sobre
daltres que no la implementin correctament.
Oferir una edici digital no s simplement unir en una mateixa inter-
fcie diferents formats, s unir-los amb ordre i coherncia deixant que
operin entre ells mitjanant la remediaci.2 A partir daquest concepte
Manovich planteja el sentit de la interfcie dels nous mitjans.
Si aquestes es limiten a unir de manera cojuntural diferents formats
no estaran donant resposta al concepte 2.0, concepte que per sobre
de tot busca triar, escollir, reformular i reformatar per oferir la informa-
ci des de noves perspectives.
El que potser encara no est escrit s quina ha de ser aquesta
organitzaci, hi haur mltiples solucions. Lusuari, acostumat a na-
vegar per la Xarxa, buscar interfcies amigables, netes i amb una
usabilitat i accessibilitat transparent.
1 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental
[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
2 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era
digital. (pg. 141). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
33/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 33 -
Quan la combinaci de diferents formats es converteix en una amal-
gama delements la seva comprensi es fa difcil. Quan la combinaci
de diferents codis es converteix en un bloc unitari que t sentit, que es
complementa i samplia, llavors es troba la unitat comunicativa
A partir dara les plataformes digitals no noms hauran de gestio-
nar el nostre dret a la informaci, tamb hauran de gestionar la millor
manera daccedir a ella des dInternet. Prenent les paraules de Mano-
vich, una pantalla dordinador connectat a la xarxa es converteix en
una pantalla per on podem accedir a llocs a milers de quilmetres de
distncia.3
Desprs de navegar durant hores entre mitjans de premsa escrita
he arribat a la conclusi que la nova interfcie de la premsa digital
no s lluny, per encara est per arribar. En major o menor grau tots
els mitjans adopten una presentaci semblant, per encara t marge
devoluci.
sobrelaiconograaTotes les interfcies estudiades es basen en metfores visuals cls-
siques.4 Aix permet que lus de certes parts de la interfcie sigui to-
talment intutiu. Identicar una cmera de fotos amb una fotograa,
un bot davanament, propi dels reproductors, amb un vdeo o una
petita grca amb dades estadstiques o infograes genera un discurs
organitzatiu que se situa en el nivell del metallenguatge. Tal i comapunta Manovich, els nous mitjans de premsa digital, a ligual que la
gran majoria, han estat hbils a lhora daprotar els previs culturals
per crear nous llenguatges visuals.
3 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la eradigital. (pg. 146). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
4 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era
digital. (pg. 122). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
34/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 34 -
sobreelsprincipisdelsnousmitjans
La mateixa naturalesa de les edicions digitals fa que puguem trobar
exemples dels principis en qualsevol rac daquests portals:
estem parlant dedicions digitals basades en arxius informtics
creats en codi binari. Aquest principi, tret identitari, permetr fer
modulacions, variacions i automatitzacions.
totes les edicions presenten un alt grau de modularitat. Les no-
tcies sn unitats que es poden tractar per si soles o b es po-
der introduir entre daltres, fet que permet variar laspecte de la
interfcies.
el fet que les edicions impresses es redactin i maquetin sobre
format digital fa que els continguts es puguin reutilitzar per les
versions digitals, reforant ms laspecte modular del mitj.
la premsa digital ofereix un alt grau de variabilitat. El lector pot
accedir a diferents disposicions de la interfcie en funci de la
selecci que esculli. Cada enlla cont la potencialitat de variar
amb un sol clic laparena i el contingut.
tot el procs daccs a la infor-
maci est plenament auto-
matitzat. Ns un exemple les
vinculacions a les xarxes soci-
als. Totes les edicions digitals ofereixen la possiblitat daccedir
a aquella xarxa social que se desitgi per vincular informaci.
Aquestes icones conserven un procs dautomatitzaci total.
la premsa digital est generant transcodicaci cultural. El trac-
tament informtic de la informaci est creant noves maneres
dentendre la premsa ms enll del que ns ara ha generat la
premsa escrita.
Captura de les icones que
permeten vincular continguts
informatius i xarxes socials.
imatge 26
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
35/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 35 -
un estil diferent
Laplicaci e-Peridico s una nova interfcie que busca adaptar la
informaci a una lectura rpida, cmoda i multimdia.5 Ofereix un nou
concepte de navegaci sobre la interfcie, ja que no es tracta dunapgina web sin dun format compacte programat sobre Flash des
don lusuari pot accedir a diferents continguts informatius.
La interfcie mostra la representaci de la
informaci com a control.6 Davant duna orga-
nitzaci que estandaritza laccs a la informa-
ci, la prpia interfcie dna la possibilitat de
personalitzar-la, destablir diferents itineraris,
de triar els blocs de continguts i el format en
qu shi vol accedir.
5 EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril de 2011] Disponiblea: < http://epreader.elperiodico.cat>
6 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era
digital. (pg. 140). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
imatge 27
imatge 28
http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=28http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=287/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
36/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 36 -
La interfcie centra latenci en un sol contingut, donant-li persona-
litat prpia. Marca un clar parallelisme amb la pantalla de TV o de ci-
nema, mitjans que es converteixen en els principals dipositaris de les
metfores i estratgies organitzatives de la informaci i que nodreixen
les interfcies actuals.7 Per aix s la interfcie i el seu metallenguatge
la que pren absolut protagonisme, encetant un nou model de premsa
digital, diferent al que ns ara sha estat fent.
La transici dels continguts per la interfcie proposa un retorn a les
formes clssiques, reprenent el concepte de rotlle de papir de Egipte,
Grcia i Roma.8 La navegaci amb les etxes del cursor fa que lusuari
entengui que la informaci desborda la pantalla, que la interfcie s
la mscara que enquadra la informaci per que aquesta escapa del
marc fsic i samaga ms enll del que es pot veure per la nestra.
La interfcie genera una gran unitat comunicativa. Els continguts se
centren i el lector t el control total sobre tots els formats. Cada bloc
de contingut guarda, de manera integrada i estandaritzada, diferents
formats que complementen la informaci (text, vdeo, fotograes,...),
formats que sn fcilment ubicables grcies a les icones.
7 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la eradigital. (pg. 123). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
8 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era
digital. (pg. 126). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
imatge 29
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
37/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 37 -
El llenguatge iconogrc s molt potent. La interfcie genera tot un
discurs organitzatiu sense disposar una sola lletra perqu es basa en
elements que ja formen part de la nostra cultura i resulten familiars als
lectors.9 La interfcie aprota els culturals previs per adoptar la forma
nal.
Tots aquests motius fan que aquesta edici tingui entitat prpia i es
diferenci clarament de la seva versi germana10, que respon clara-
ment al format clssic que han adoptat la gran majoria dels mitjans de
premsa escrita quan han fet el pas al mn digital.
Tan sols un punt en contra a destacar: no hi ha actualitzaci de con-
tinguts. I aquest s un gran handicap que caldr solventar. Tots tenim
ben clar que lactualitzaci s un dels objectius de la Xarxa i deixar
aquest aspecte de banda fa perdre opcions. Si algun dia la interfcie
permet una actualitzaci tan gil com la duna plana web la proposta
ser innitament ms interessant.
Malgrat tot, laposta seva va ser clara. Van adaptar els continguts a
un format ja consolidat dins de la Xarxa: la pgina web. El Peridico,
amb la seva iniciativa, obre un nou cam per explorar.
Primer va ser el diari, desprs la pgina web, ara tenim una nova
interfcie que pot acabar generant un nou model cultural. El temps dirsi lusuari shi troba cmode. El lector acabar dictant si aquesta nova
interfcie es pot consolidar.
9 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la eradigital. (pg. 121). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
10 EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril de 2011] Disponi-
ble a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>
http://www.elperiodico.cat/cahttp://www.elperiodico.cat/ca7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
38/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 38 -
AN
NEXOS
relacidimatgesicites
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
39/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 39 -
imatges imatge 01: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] < http://www.rtve.
es/noticias/catastrofe-japon/>
imatge 02: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] imatge 03: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 04: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] < http://www.el-
mundo.es/especiales/2011/terremoto-japon/>
imatge 05: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 06: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 07: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 08: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 09: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 10: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 11: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]
imatge 12: PHOTOSHOP [data de captura: 21 dabril de 2011]
imatge 13: PHOTOSHOP [data de captura: 21 dabril de 2011]
imatge 14: PHOTOSHOP [data de captura: 21 dabril de 2011]
imatge 15: PHOTOSHOP [data de captura: 21 dabril de 2011]
imatge 16: PHOTOSHOP [data de captura: 21 dabril de 2011]
imatge17: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]
imatge18: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]
7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
40/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 40 -
com/Event/Japan_earthquake2?Page=297>
imatge19: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]
imatge20: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]
imatge21: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]
imatge22: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011] < http://www.reu-
ters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422 >
imatge23: PHOTOSHOP [data de captura: 25 dabril de 2011]
imatge24: PHOTOSHOP [data de captura: 25 dabril de 2011]
imatge25: PHOTOSHOP [data de captura: 25 dabril de 2011]
imatge26: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011]
imatge27: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011] < http://epreader.
elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fech
a=30/04/2011&idioma=1> imatge28: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011]
imatge29: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011] < http://epreader.
elperiodico.cat >
http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/places/japanhttp://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=2977/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
41/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 41 -
citespgina 5
Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-
municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de
2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
pgina 6
Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-
municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de
2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
pgina 7
CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de
consulta: 15 dabril de 2011]
CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de
consulta: 15 dabril de 2011]
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-
municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de
2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
pgina 12
Podreu trobar lesborrany amb les valoracions de tots els mitjans al segent
enlla: < http://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esbor-
rany.rtf >
pgina 13
BBC. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta:
16 dabril de 2011] Disponible a
pgina 14
Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-
municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de
2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
42/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 42 -
pgina 15
BBC. My web - My way [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21
dabril de 2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >
OPERA. Currculum destndards web [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de
consulta: 21 dabril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/>
pgina 18
University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografa de prensa
[en lnia]. Article publicat al volum Maloej 15, mar 2008 [data de consulta: 15
dabril de 2011]. Disponible a < http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulom-
aloej.pdf >
pgina 19
THE GUARDIAN. [article en lnia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 dabril
de 2011] Disponible a < http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/read-
er-ideas-fukushima-nuclear-plant >
pgina 20
REUTERS. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [datade consulta: 16 dabril de 2011] Disponible a
pgina 27
LA NACIN. Japn: un escenario atmico [especial en lnia] PREMSA DIGITAL.
[data de consulta: 20 dabril de 2011] Disponible
pgina 32
Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-
municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de
2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La
imagen en la era digital. (pg. 141). EE.UU.: Massachussets Institute of Techno-
logy/The MIT Press.
pgina 33
http://www.bbc.co.uk/accessibilityhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.bbc.co.uk/accessibility7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
43/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
- 43 -
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 146). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 122). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
pgina 35
EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril
de 2011] Disponible a: < http://epreader.elperiodico.cat>
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 140). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
pgina 36
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 123). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La
imagen en la era digital. (pg. 126). EE.UU.: Massachussets Institute of Techno-logy/The MIT Press.
pgina 37
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.
La imagen en la era digital. (pg. 121). EE.UU.: Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril
de 2011] Disponible a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://epreader.elperiodico.cat/http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.elperiodico.cat/cahttp://www.elperiodico.cat/cahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://epreader.elperiodico.cat/http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UU7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume
44/44
Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci
Top Related