FACULTAT DE
FILOLOGIA, TRADUCCIÓ
I COMUNICACIÓ
Grau en Comunicació Audiovisual
Grau en Estudis Anglesos
Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola
i les seues Literatures
Grau en Filologia Catalana
Grau en Filologia Clàssica
Grau en Llengües Modernes
i les seus Literatures
Grau en Periodisme
Grau en Traducció i Mediació
Interlingüística
w w w.uv.es/acces
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
FACULTAT DE FILOLOGIA,
TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
FACULTAT DE
FILOLOGIA, TRADUCCIÓ
I COMUNICACIÓ
CAMPUS DE BLASCO IBÁÑEZ
Av. Blasco Ibáñez, 32
46010 València
Tel.: 963 864 100 (centraleta)
fac.fi [email protected]
www.uv.es/fi lologia
Impressió
Impremta Máñez
DL: V-1348-2010
Edició
Servei d’Informació-DISE.
Vicerectorat de Relacions
Internacionals i Comunicació.
Universitat de València
Disseny i maquetació
esestudio.es
Assessorament lingüístic
Servei de Política Lingüística.
Universitat de València
3 Què es pot estudiar a la Facultat
de Filologia, Traducció i Comunicació
4 Grau en Comunicació Audiovisual
6 Grau en Estudis Anglesos
8 Grau en Estudis Hispànics: Llengua
Espanyola i les seues Literatures
10 Grau en Filologia Catalana
12 Grau en Filologia Clàssica
14 Grau en Llengües Modernes
i les seus Literatures
16 Grau en Periodisme
18 Grau en Traducció i Mediació
Interlingüística
20 Què es pot estudiar a la Universitat
de València
22 Claus per a entendre els graus
25 Preguntes més freqüents sobre
els graus
28 Glossari
SUMARI
4 5
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 132 crèdits
Matèries optatives 30 crèdits
Pràctiques externes obligatòries 6 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Cinema espanyol clàssic 4,5Cinema espanyol contemporani 4,5Comunicació audiovisual i discurs polític 4,5Disseny de projectes interactius 6El muntatge cinematogràfi c 4,5El reportatge televisiu 6La fi cció televisiva 4,5 Realització radiofònica 4,5Taller de projectes interactius 6Tecnologies audiovisuals interactives 4,5Teoria del còmic: formes i tendències 4,5Teoria i pràctica del documental 6Pràctiques externes II 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsDocumentació comunicativa FB 6
Empresa i gestió audiovisual FB 6
Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació I FB 6
Història de la comunicació FB 6
Història del món actual FB 6
Societat actual FB 6
Formes de representació en el cinema clàssic OB 6
Semiòtica de la comunicació OB 6
Tecnologies de la comunicació I OB 6
Teoria i tècnica de la fotografi a OB 6
2n curs Caràcter CrèditsDret de la comunicació FB 6
Estructura de la comunicació i indústries culturals FB 6
Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació II FB 6
Teories de la comunicació FB 6
Ideació i producció radiofònica OB 6
Formes de representació en el cinema contemporani OB 6
Polítiques de gènere i teoria del discurs OB 6
Tecnologies de la comunicació II OB 6
Teoria de la imatge i narrativa audiovisual OB 6
Teoria de la ràdio i la televisió OB 6
3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la imatge OB 4,5
Comunicació i estudis culturals OB 6
Comunicació interactiva OB 6
Comunicació publicitària i corporativa OB 6
Cultura i indústria musical OB 4,5
Guió cinematogràfi c OB 4,5
Ideació i producció televisiva OB 6
Producció cinematogràfi ca OB 4,5
Assignatures optatives OP 18
4t curs Caràcter CrèditsCinema i models literaris OB 6
Conceptes i teories cinematogràfi ques OB 6
Corrents del pensament contemporani OB 6
Realització cinematogràfi ca OB 6
Realització televisiva OB 6
Assignatures optatives OP 12
Pràctiques externes I OB 6
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
El grau en Comunicació Audiovisual proporciona un coneixement precís i en profunditat dels distints llenguatges (fotografi a, cinema, televisió, ràdio, vídeo, suports multimèdia) i mitjans que constitueixen el fet audiovisual, com també de l’estudi de l’origen i el desen-volupament de cadascun d’aquests mitjans i llenguatges. A més, aporta als seus estudiants una formació exhaustiva en les tècniques i els processos de creació, producció i difusió audiovisuals en les seues diverses fases, i mostra les interrelacions entre els subjectes de la comunicació audiovisual: autors, institucions, empreses, mitjans, suports i receptors.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
La persona graduada en Comunicació
Audiovisual esta capacitada per a
desenvolupar una àmplia gamma
de professions que es poden agrupar
en quatre grans àrees:
¬ Direcció, guió i realització audiovisual.
¬ Producció i gestió audiovisual.
¬ Disseny de producció i postproducció
visual i sonora.
¬ Investigació, docència i expert
o experta en estudis audiovisuals.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
¬ El grau en Comunicació Audiovisual té
el suport del Taller d’Audiovisuals (TAU),
on tenen lloc les classes pràctiques i teo-
ricopràctiques. El TAU compta amb platós
específi cs per a fotografi a, ràdio, televisió,
vídeo, cinema, disseny i producció de con-
tinguts interactius.
¬ Aquesta titulació ofereix a l’estudiantat
una preparació en l’anàlisi i la creació de
tot tipus de productes audiovisuals: cinema,
televisió, ràdio i multimèdia.
¬ És recomanable que els futurs estudiants
tinguen habilitats tecnològiques i predispo-
sició per la creativitat.
6 7
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Anàlisi del discurs en llengua anglesa 6Anglès per a fi nalitats específi ques 6Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Monogràfi c de lingüística anglesa 6Monogràfi c de literatura anglesa 6Monogràfi c de literatura dels Estats Units 6Traducció de textos generals en llengua anglesa 6Traducció de textos literaris i audiovisuals anglesos 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsHistòria i cultura dels països de parla anglesa FB 6
Llatí FB 6
Llengua anglesa I FB 6
Llengua catalana FB 6
Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6
Teoria de la literatura FB 6
Crítica pràctica de la literatura anglesa OB 6
Fonologia anglesa OB 6
Introducció a la literatura anglesa OB 6
Llengua anglesa II OB 6
2n curs Caràcter CrèditsLingüística FB 6
Literatura de la segona llengua FB 6
Pensament en la cultura anglòfona FB 6
Segona llengua FB 6
Literatura dels Estats Units I: dels orígens al segle XIX OB 6
Llengua anglesa III OB 6
Llengua anglesa IV OB 6
Morfologia i lèxic de l’anglès OB 6
Narrativa anglesa dels segles XX i XXI OB 6
Teatre anglès dels segles XIX al XXI OB 6
3r curs Caràcter CrèditsHistòria de la llengua anglesa OB 6
Literatura anglesa del segle XIX OB 6
Literatura dels Estats Units II: del segle XIX al XXI OB 12
Llengua anglesa V OB 6
Llengua anglesa VI OB 6
Poesia anglesa dels segles XX i XXI OB 6
Sintaxi de la llengua anglesa OB 6
Assignatures optatives OP 12
4t curs Caràcter CrèditsAdquisició i ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera OB 6
Literatura anglesa dels segles XVII i XVIII OB 6
Literatura anglesa medieval i del segle XVI OB 6
Llengua anglesa VII OB 6
Llengua anglesa VIII OB 6
Assignatures optatives OP 18
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN ESTUDIS ANGLESOS
El grau en Estudis Anglesos proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura angleses. Aquest coneixement implica, a més a més, l’estudi de la realitat cultural dels països de llengua anglesa, com també de les situacions d’intercanvi comu-nicatiu en què l’anglès funciona com a llengua franca. Finalment, la carrera proporciona una formació fi lològica sòlida en diferents disciplines com ara la lingüística, la teoria de la literatura, etc.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Els graduats i graduades en Estudis
Anglesos poden desenvolupar la seua tra-
jectòria en diferents àmbits laborals, com
ara l’ensenyament, la traducció, la gestió
i l’assessorament en empreses privades
(comerç exterior, turisme, etc.), instituci-
ons públiques, mitjans de comunicació o
indústries lingüístiques.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25,
40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS: MINORS
¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola
i les seues Literatures
¬ Filologia Catalana
¬ Filologia Clàssica
¬ Llengua Alemanya i les seues Literatures
¬ Llengua Àrab i les seues Literatures
¬ Llengua Francesa i les seues Literatures
¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental
¬ Llengua Italiana i les seues Literatures
¬ Llengua Portuguesa i les seues
Literatures
¬ A partir de tercer curs, l’alumnat pot triar
entre aprofundir en la seua formació en
Estudis Anglesos, a través d’assignatures
optatives pròpies de la titulació, o completar
la formació en una segona llengua amb
un programa Minor. El Minor és un bloc
de 30 crèdits d’assignatures optatives en
una segona llengua de la qual s’han cursat
prèviament 12 crèdits de formació bàsica.
¬ En tot cas, es cursen assignatures obliga-
tòries de castellà i valencià, i encara que no
es faça cap programa Minor, s’estudia una
segona llengua (a triar entre alemany, àrab,
basc, francès, italià, portuguès, rus o xinès).
¬ Hi ha la possibilitat de fer pràctiques
externes (6 crèdits optatius) per iniciar-se
en alguna de les eixides professionals rela-
cionades amb el grau.
98
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Espanyol d’Amèrica 6Espanyol per a estrangers 6Expressió oral i escrita en l’espanyol acadèmic i professional 6Fi de segle. Noucentisme i avantguardes en la literatura espanyola 6L’espanyol i les llengües del món hispànic 6Literatura hispanoamericana: de la colònia a les nacions 6Pràctiques literàries en l’era de la informació 6Teatre i societat en els contextos iberoamericans 6Teoria i pràctica del teatre 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsHistòria de l’art FB 6
Lectures espanyoles contemporànies FB 6
Llatí FB 6
Llengua catalana FB 6
Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6
Teoria de la literatura FB 6
Fonètica i fonologia espanyoles OB 6
Lectures hispanoamericanes contemporànies OB 6
Morfologia espanyola OB 6
Textos teatrals contemporanis OB 6
2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a del llenguatge FB 6
Lingüística FB 6
Literatura de la segona llengua FB 6
Segona llengua FB 6
Guia de lectura del text literari OB 6
La invenció del llenguatge poètic en els Segles d’Or OB 6
Lexicografi a espanyola OB 6
Oralitat i escriptura en l’edat mitjana OB 6
Semàntica espanyola OB 6
Sintaxi espanyola OB 6
3r curs Caràcter CrèditsDiacronia de la llengua espanyola OB 6
Dialectologia i sociolingüística espanyoles OB 6
Ficció i novel·la en els Segles d’Or OB 6
Gramàtica històrica de la llengua espanyola OB 6
Il·lustració i Romanticisme en la literatura espanyola OB 6
Lectures de textos medievals: temes i recepció OB 6
Literatura i modernitat a l’Amèrica Llatina OB 6
Pragmàtica aplicada a l’espanyol OB 6
Assignatures optatives OP 12
4t curs Caràcter CrèditsComentari lingüístic i literari de textos OB 6
Espanyol col·loquial OB 6
Historiografi a lingüística espanyola OB 6
Novel·la espanyola del segle XIX OB 6
Teatre clàssic a Espanya: del text a l’escena OB 6
Assignatures optatives OP 18
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN ESTUDIS HISPÀNICS: LLENGUA ESPANYOLA I LES SEUES LITERATURES
El grau en Estudis Hispànics proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura espanyoles, com també de les diferents disciplines que les estudien (lingüística, sociolingüística, teoria de la literatura, etc.). Aquest grau forma professionals capacitats per a donar resposta a les necessitats comunicatives de la societat actual, gràcies al desen-volupament d’una consciència crítica i una capacitat d’anàlisi acurada.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Els graduats i graduades en Estudis
Hispànics es dediquen a la docència de
la llengua i literatura espanyoles com
a llengua materna (en ensenyament
secundari) i de l’espanyol com a llengua
estrangera (tant a l’estranger com a
Espanya). També tenen eixides laborals
en els camps de la investigació, la medi-
ació cultural, l’assessorament lingüístic,
l’empresarial i l’institucional, la gestió
cultural, el turisme, les administracions
públiques, la planifi cació lingüística, la
traducció, les biblioteques i programes
d’orientació a la lectura, les activitats
editorials, etc.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS: MINORS
¬ Estudis Anglesos
¬ Filologia Catalana
¬ Filologia Clàssica
¬ Llengua Alemanya i les seues
Literatures
¬ Llengua Àrab i les seues Literatures
¬ Llengua Francesa i les seues Literatures
¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental
¬ Llengua Italiana i les seues Literatures
¬ Llengua Portuguesa i les seues
Literatures
¬ A partir de tercer curs l’alumnat d’aquest
grau pot completar la formació amb assig-
natures optatives de la titulació o amb un
programa Minor. El Minor és un bloc de
30 crèdits d’assignatures optatives en una
segona llengua de la qual s’han cursat prè-
viament 12 crèdits de formació bàsica.
¬ Encara que no es faça cap programa Minor,
l’alumnat estudia una segona llengua (a
triar entre alemany, anglès, àrab, basc,
francès, italià, portuguès, rus o xinès).
¬ L’extensió geogràfi ca de l’espanyol, el
seu potencial demogràfi c i la importància
econòmica de les regions que el parlen són
fets que expliquen la demanda creixent de
professorat de castellà arreu del món.
1110
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 132 crèdits
Matèries optatives 30 crèdits
Pràctiques externes obligatòries 6 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana 6Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Edició de textos en llengua catalana 6El català com a primera i segona llengua 6El circuit literari en llengua catalana 6Lexicografi a i onomàstica catalanes 6Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes 6Traducció espanyol - català 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsHistòria de la Corona d’Aragó FB 6
Llatí FB 6
Llengua catalana FB 6
Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6
Orientació, recursos i tècniques per a la fi lologia catalana FB 6
Teoria de la literatura FB 6
Anàlisi i crítica del teatre català OB 6
Comunicació oral formal en llengua catalana OB 6
Literatura catalana contemporània OB 6
Literatura catalana medieval i moderna OB 6
2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a del llenguatge FB 6
Lingüística FB 6
Literatura de la segona llengua FB 6
Segona llengua FB 6
Anàlisi i crítica de la poesia catalana OB 6
Fonètica i fonologia catalanes OB 6
Gèneres contemporanis I OB 6
Literatura catalana medieval I OB 6
Morfologia catalana OB 6
Sintaxi catalana OB 6
3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i crítica de la narrativa catalana OB 6
Assessorament lingüístic en llengua catalana OB 6
Dialectologia i registres de la llengua catalana OB 6
Gèneres contemporanis II OB 6
Gramàtica històrica de la llengua catalana OB 6
Història de la llengua catalana I OB 6
Literatura catalana medieval II OB 6
Sociolingüística catalana OB 6
Assignatures optatives OP 12
4t curs Caràcter CrèditsComentari lingüisticodiscursiu de textos en llengua catalana OB 6
Gèneres contemporanis III OB 6
Història de la llengua catalana II OB 6
Literatura catalana de l’edat moderna OB 6
Assignatures optatives OP 18
Pràctiques externes OB 6
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN FILOLOGIA CATALANA
El grau en Filologia Catalana proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura catalanes, com també de les diferents disciplines que les estudien (lingüística, sociolingüística, teoria de la literatura, etc.). Aquest grau forma professionals capacitats per a donar resposta a les necessitats comunicatives de la societat actual, gràcies al desen-volupament d’una consciència crítica i d’una capacitat d’anàlisi acurada.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Els graduats i graduades en Filologia
Catalana poden desplegar la seua
activitat en quatre àmbits principals:
la docència de la llengua catalana i la
seua literatura; l’assessorament lingüís-
tic i cultural en els mitjans audiovisuals,
el món editorial o l’administració
pública (incloent-hi la redacció, correc-
ció i traducció de textos); la gestió
cultural, tant en l’administració com
en l’empresa privada; i, fi nalment,
la investigació en llengua i literatura.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.
ITINERARIS: MINORS
¬ Estudis Anglesos
¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures
¬ Filologia Clàssica
¬ Llengua Alemanya i les seues
Literatures
¬ Llengua Àrab i les seues Literatures
¬ Llengua Francesa i les seues Literatures
¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental
¬ Llengua Italiana i les seues Literatures
¬ Llengua Portuguesa i les seues
Literatures
¬ Aquest grau és l’únic que proporciona un
coneixement especialitzat de la llengua
pròpia de la Comunitat Valenciana, ofi -
cial també en altres territoris espanyols i
europeus.
¬ Per fomentar la inserció laboral en dife-
rents àmbits, el grau inclou unes pràctiques
externes obligatòries, que permeten que
l’alumnat entre en contacte amb el món de
l’edició, de l’assessorament lingüístic, etc.
¬ A partir de tercer curs, l’alumnat pot triar
entre aprofundir en la seua formació en
Filologia Catalana, a través d’assignatures
optatives pròpies de la titulació, o comple-
tar la formació en una segona llengua amb
un programa Minor. El Minor és un bloc de
30 crèdits d’assignatures optatives en una
segona llengua de la qual s’han cursat prè-
viament 12 crèdits de formació bàsica.
¬ En tot cas, es cursen assignatures obliga-
tòries de castellà i valencià, i encara que
no es faça cap programa Minor, s’estudia
una segona llengua (a triar entre alemany,
anglès, àrab, basc, francès, italià, portu-
guès, rus o xinès).
1312
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsic 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Història de la llengua grega 6Història de la llengua llatina 6Lingüística grega II 6Lingüística llatina II 6Literatura grega III 6Literatura llatina III 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsGrec I FB 6
Introducció a la història de Grècia i Roma FB 6
Llatí I FB 6
Llengua catalana FB 6
Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6
Teoria de la literatura FB 6
Grec II OB 6
Introducció a la fi lologia clàssica OB 6
Llatí II OB 6
Religió i mitologia grecoromanes OB 6
2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a antiga FB 6
Lingüística FB 6
Literatura de la segona llengua FB 6
Segona llengua FB 6
Grec III OB 6
Grec IV OB 6
Literatura grega I OB 6
Literatura llatina I OB 6
Llatí III OB 6
Llatí IV OB 6
3r curs Caràcter CrèditsGrec V OB 6
Grec VI OB 6
Llatí V OB 6
Llatí VI OB 6
Lingüística grega I OB 6
Lingüística llatina I OB 6
Literatura grega II OB 6
Literatura llatina II OB 6
Assignatures optatives OP 12
4t curs Caràcter CrèditsGrec VII OB 6
Grec VIII OB 6
Lingüística indoeuropea OB 6
Llatí VII OB 6
Llatí VIII OB 6
Assignatures optatives OP 18
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN FILOLOGIA CLÀSSICA
El grau en Filologia Clàssica ofereix un ampli coneixement de l’antiguitat grecoromana, sobretot de les llengües que la caracteritzen: el llatí i el grec. El coneixement d’aquest món cultural, fonamental en l’origen i el desenvolupament de la societat europea, proporciona una formació humanística sòlida, alhora que permet l’adquisició de competències fi lològi-ques que habiliten per a l’exercici professional. Així, l’estudiantat desenvolupa estratègies de gestió de la informació i d’aplicació de les noves tecnologies en l’àmbit lingüístic.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
La docència és l’àmbit professional més
propici per als graduats i graduades en
Filologia Clàssica, encara que el ventall
és molt més ampli. L’estudiantat rep
una formació que li permet dedicar-se,
entre altres: a la investigació (en col-
laboració amb altres disciplines com
l’arqueologia); al treball terminològic,
per mitjà de l’actualització de llen-
guatges propis de disciplines com ara
la medicina i la biologia; a l’estudi i la
gestió dels fons antics de biblioteques;
a l’edició, comentari i traducció d’obres
literàries; al turisme cultural, etc.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS: MINORS
¬ Estudis Anglesos
¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola
i les seues Literatures
¬ Filologia Catalana
¬ Llengua Alemanya i les seues
Literatures
¬ Llengua Àrab i les seues Literatures
¬ Llengua Francesa i les seues
Literatures
¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental
¬ Llengua Italiana i les seues Literatures
¬ Llengua Portuguesa i les seues
Literatures
¬ A partir de tercer curs l’alumnat d’aquest
grau pot triar entre aprofundir en la
seua formació en Filologia Clàssica,
amb assignatures optatives de la titulació,
o desenvolupar competències en una
segona llengua amb un programa Minor.
El Minor és un bloc de 30 crèdits d’assigna-
tures optatives en una segona llengua
de la qual s’han cursat prèviament
12 crèdits de formació bàsica.
¬ En tot cas, es cursen assignatures obliga-
tòries de castellà i valencià, i encara que
no es faça cap programa Minor, s’estudia
una segona llengua (a triar entre alemany,
anglès, àrab, basc, francès, italià, portu-
guès, rus o xinès).
14 15
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 162 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 6 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Intercanvis lingüístics i literaris a Europa 6Pràctiques externes 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsHistòria contemporània d’Europa FB 6
Llatí FB 6
Llengua catalana FB 6
Llengua moderna B I FB 6
Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6
Teoria de la literatura FB 6
Introducció als textos literaris en llengua B OB 6
Literatura i cultura en llengua B I OB 6
Llengua moderna B II OB 6
TIC aplicades a la llengua B OB 6
2n curs Caràcter CrèditsÈtica i pensament crític FB 6
Lingüística FB 6
Literatura de la segona llengua FB 6
Llengua moderna C I FB 6
Comentari de textos literaris en llengua B OB 6
Estudis de narrativa en llengua B OB 6
Literatura i cultura en llengua B II OB 6
Literatura i cultura en llengua B III OB 6
Llengua moderna B III OB 6
Llengua moderna B IV OB 6
3r curs Caràcter CrèditsEstudis de teatre i arts de l’espectacle en llengua B OB 6
Estudis lingüístics en llengua B I OB 6
Estudis lingüístics en llengua B II OB 6
Lingüística contrastiva OB 6
Literatura en llengua B i arts audiovisuals OB 6
Llengua B per a fi nalitats específi ques OB 6
Llengua moderna B V OB 6
Traducció general llengua A - llengua B OB 6
Assignatures del Minor OB 12
4t curs Caràcter CrèditsEstudis de poesia en llengua B OB 6
Estudis lingüístics en llengua B III OB 6
Literatura comparada OB 6
Llengua moderna B VI OB 6
Assignatures del Minor OB 18
Assignatura optativa OP 6
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN LLENGÜES MODERNES I LES SEUES LITERATURES
El grau en Llengües Modernes i les seues Literatures proporciona coneixements sobre dues llengües i les seues literatures. En una societat com l’europea, cada vegada més integrada i amb més interacció, l’estudiantat es forma per donar resposta a les necessitats comuni-catives que generen els contextos multiculturals i plurilingües. A més a més, s’adquireixen competències tècniques que els acrediten com a professionals de la llengua, com ara en el camp de la traducció.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Aquest grau habilita per a actuar
de pont entre diverses llengües i les
seues cultures en diferents àmbits
professionals, com ara l’ensenyament
d’idiomes, la traducció, la planifi cació
i l’assessorament lingüístic, la medi-
ació lingüística i intercultural i la
gestió cultural. Així, fenòmens com la
multiculturalitat, la immigració i les
creixents relacions comercials amb
Àfrica i Àsia han motivat la implanta-
ció d’un Minor en Llengua Àrab
i les seues Literatures, i d’un altre
Minor en Llengües d’Àsia Oriental
i les seues Literatures.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS: MINORS
¬ Estudis Anglesos
¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola
i les seues Literatures
¬ Filologia Catalana
¬ Llengua Alemanya i les seues Literatures
¬ Llengua Àrab i les seues Literatures
¬ Llengua Francesa i les seues Literatures
¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental
¬ Llengua Italiana i les seues Literatures
¬ Llengua Portuguesa i les seues Literatures
¬ Aquest grau permet a l’estudiantat aprofun-
dir en el coneixement sobre dues llengües
a diferent nivell. Una d’elles té una major
dedicació, és el Maior (itinerari principal).
En l’altra llengua s’ofereix una formació com-
plementària o Minor (itinerari secundari).
¬ S’entén per llengua B la llengua que es tria
com a primera llengua i que constitueix el
Maior (alemany, francès o italià). La llengua
C és la llengua que es tria com a segona
llengua, els estudis de la qual proporcionen
un Minor (alemany, anglès, àrab, castellà,
català, francès, italià, portuguès o xinès).
Al marge d’això, el castellà i el català es
consideren com a llengua A i constitueixen
l’objecte d’estudi d’assignatures obligatòries.
¬ Aquest grau pot ser especialment
interessant per a l’estudiantat estranger
que es forma en llengües al seu país
d’origen. Aprofi tant la seua estada
al nostre país, poden continuar
i millorar-ne els coneixements.
¬ El treball de fi de grau es farà sobre la llen-
gua o la literatura B en la qual s’ha cursat
el Maior.
16 17
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 139,5 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 22,5 crèdits
Pràctiques externes obligatòries 6 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Anglès professional per a periodistes 4,5Comunicació política i opinió pública 4,5Cosmologia i exploració de l’espai 4,5Estadística per a periodistes 4,5Fotoperiodisme i imatge digital 4,5Geografi a del món actual 4,5Medicaments i societat. Medicina i salut 4,5Periodisme cinematogràfi c 4,5Periodisme esportiu 4,5Taller d’escriptura periodística 4,5Pràctiques externes 4,5
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsDocumentació comunicativa FB 6
Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació I FB 6
Història de la comunicació FB 6
Història del món actual FB 6
Institucions polítiques contemporànies FB 6
Introducció a l’economia actual FB 6
Societat actual FB 6
Agències d’informació OB 6
Gèneres informatius OB 6
Tecnologies de la comunicació I OB 6
2n curs Caràcter CrèditsDret de la comunicació FB 6
Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació II FB 6
Teories de la comunicació FB 6
Estructura de la comunicaciói indústries culturals OB 6
Gèneres interpretatius OB 12
Història de la comunicació social al País Valencià OB 6
Periodisme digital OB 6
Tecnologies de la comunicació II OB 6
Teoria i història del periodisme I OB 6
3r curs Caràcter CrèditsGabinets de premsa i comunicació corporativa OB 4,5
Gèneres periodístics d’opinió OB 6
Informatius de televisió i tècniques de locució i presentació OB 9
Magazín informatiu en ràdio OB 6
Organització i producció de diaris i disseny gràfi c i infografi a OB 6
Periodisme de societat i cultura OB 6
Periodisme econòmic i el seu tractament OB 6
Periodisme local i comarcal OB 4,5
Periodisme polític i el seu tractament OB 6
Teoria i història del periodisme II OB 6
4t curs Caràcter CrèditsDivulgació d’informació científi ca i tecnològica OB 4,5
Periodisme de ciència i tecnologia i el seu tractament OB 6
Periodisme de confl ictes i pau OB 4,5
Revistes i magazins OB 4,5
Assignatures optatives OP 22,5
Pràctiques externes OB 6
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN PERIODISME
Els graduats i les graduades en Periodisme són professionals preparats culturalment, humanísticament i tècnicament per a exercir la seua funció d’intèrprets de la realitat social a l’hora de concebre, articular, produir, gestionar, analitzar i dirigir tot tipus de mitjans, programes i productes informatius en qualsevol suport: premsa, ràdio, TV i internet.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
La persona graduada en Periodisme
està capacitada per a desenvolupar
una àmplia gamma de professions
que poden agrupar-se en quatre
grans àrees:
¬ Redactor/a d’informació periodística
en qualsevol tipus de suport.
¬ Redactor/a o responsable de premsa
o comunicació institucional.
¬ Investigador/a docent i consultor/a
de comunicació.
¬ Gestor/a de portals i editor/a
de continguts.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
¬ El grau en Periodisme és concebut per a
obtenir una àmplia formació teoricopràctica
de tipus multimediàtic: premsa, ràdio, TV
i internet. Aquests estudis es fonamenten
en les ciències socials (sociologia, dret,
economia, ciència política...) i en l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunica-
ció (TIC).
¬ Aquesta titulació ofereix a l’estudiantat
una multiespecialització periodística en
societat, política, cultura, economia, ciència
i tecnologia. L’aprenentatge es basa en una
combinació refl exiva, crítica i experimen-
tal, complementada amb unes pràctiques
obligatòries en empreses i mitjans de
comunicació.
¬ Tot i que no es necessiten uns coneixements
previs –llevat de la conveniència de saber
o aprendre idiomes–, l’interès i la curiositat
per les qüestions públiques de la ciutadania
són predisposicions bàsiques que convé
tenir, a més de la inquietud pels assumptes
locals i globals de la nostra societat
i del món.
¬ La capacitat d’iniciativa personal, juntament
amb la bona actitud per a treballar en equip
també són aspectes necessaris per a cursar
aquest grau amb aprofi tament.
18 19
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Institucions econòmiques, polítiques i socials contemporànies 6Introducció al dret comparat internacional 6Les professions del traductor 6Lingüística contrastiva B/A 6Llengua D1 6Llengua D2 6Traducció general (C/A) III 6Traducció general A1/A2 6Traducció general A2/A1 6Pràctiques externes 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsÈtica i pensament crític FB 6
Lingüística aplicada a la traducció FB 6
Literatura i estudis culturals FB 6
Llengua A I: ús i normativa de la llengua catalana FB 6
Llengua A I: ús i normativa de la llengua espanyola FB 6
Llengua B I FB 6
Llengua B II FB 6
Traducció i recepció de la cultura clàssica FB 6
TIC aplicades a la traducció OB 6
Traductologia OB 6
2n curs Caràcter CrèditsLlengua C I FB 6
Llengua C II FB 6
Documentació per a traductors OB 6
Llengua A (estilística de la llengua catalana) OB 6
Llengua A (estilística de la llengua espanyola) OB 6
Llengua B III OB 6
Llengua B IV OB 6
Terminologia i lexicografi a OB 6
Traducció general (B/A) I OB 6
Traducció general (B/A) II OB 6
3r curs Caràcter CrèditsLlengua B V OB 6
Llengua B VI OB 6
Llengua C III OB 6
Llengua C IV OB 6
Pragmàtica i mediació interlingüística OB 6
Traducció especialitzada (B/A) I OB 6
Traducció general (C/A) I OB 6
Assignatures optatives OP 18
4t curs Caràcter CrèditsTècniques i pràctiques d’interpretació (B/A) I OB 6
Tècniques i pràctiques d’interpretació (B/A) II OB 6
Traducció especialitzada (B/A) II OB 6
Traducció especialitzada (B/A) III OB 6
Traducció general (C/A) II OB 6
Traducció general inversa (A/B) OB 6
Assignatures optatives OP 12
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN TRADUCCIÓ I MEDIACIÓ INTERLINGÜÍSTICA
En el context social, cultural i econòmic del món actual, el coneixement especialitzat de llengües estrangeres i el desenvolupament de les competències associades a la traduc-ció té una gran importància. Aquest grau ofereix una formació tècnica i humanística que permet donar resposta a aquestes necessitats comunicatives, no només pel que fa al treball sobre textos concrets, sinó sobretot en relació amb la capacitat de comprendre l’intercanvi cultural i mitjançar-hi.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Els graduats i graduades en Traducció
i Mediació Interlingüística són profes-
sionals capaços de traduir textos de
tota mena (orals, escrits, audiovisuals,
digitals, etc.) i de fer tasques de medi-
ació cultural. Poden desplegar la seua
activitat en una gran quantitat d’àmbits
públics i privats, des del món editorial
fi ns a la investigació, la docència o la
indústria audiovisual.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
¬ Aquest grau proporciona una formació
multilingüe obligatòria en tres llengües
com a mínim (llengües A, B i C).
¬ Les llengües A són el castellà i el valen-
cià. Les llengües B poden ser l’anglès,
l’alemany o el francès. Per a totes aques-
tes llengües es demana un coneixement
avançat.
¬ Les llengües C poden ser l’anglès, l’ale-
many, el francès o l’italià, però només
se’n demana un coneixement mitjà.
¬ Cada persona ha de triar una llengua B
i una llengua C entre totes les que es
proposen com a llengües de treball.
¬ A banda, hi ha un grup de llengües D que
es poden emprar en assignatures optatives,
però que no funcionen com a llengües
de treball obligatòries (àrab, portuguès,
rus i xinès).
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
ARTS I HUMANITATS
Grau en Estudis Anglesos
Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures
Grau en Filologia Catalana
Grau en Filologia Clàssica
Grau en Filosofi a
Grau en Història
Grau en Història de l’Art
Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures
Grau en Traducció i Mediació Interlingüística
CIÈNCIES
Grau en Biologia
Grau en Biotecnologia
Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques
Grau en Ciències Ambientals
Grau en Física
Grau en Matemàtiques
Grau en Química
CIÈNCIES DE LA SALUT
Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments
Grau en Farmàcia
Grau en Fisioteràpia
Grau en Infermeria
Grau en Logopèdia
Grau en Medicina
Grau en Nutrició Humana i Dietètica
Grau en Odontologia
Grau en Òptica i Optometria
Grau en Podologia
Grau en Psicologia
20
CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES
Grau en Administració i Direcció d’Empreses
Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració
Grau en Comunicació Audiovisual
Grau en Criminologia
Grau en Dret
Grau en Economia
Grau en Educació Social
Grau en Finances i Comptabilitat
Grau en Geografi a i Medi Ambient
Grau en Informació i Documentació
Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil
Grau en Mestre/a en Educació Primària
Grau en Pedagogia
Grau en Periodisme
Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans
Grau en Sociologia
Grau en Treball Social
Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA
ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial
Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació
Grau en Enginyeria Informàtica
Grau en Enginyeria Multimèdia
Grau en Enginyeria Química
Grau en Enginyeria Telemàtica
21
LA NOVA ORGANITZACIÓ
DELS ESTUDIS
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
Batxillerat
Cicles formatius
de grau superior
Majors de 25,
de 40 i de 45 anys
GRAU
MÀSTER
DOCTORAT
EL GRAU
El grau és el primer cicle d’estudis univer-
sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats
professionals. Té una durada de 240 crèdits,
llevat d’excepcions com ara Farmàcia i
Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,
que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota
la formació teòrica i pràctica i es distri-
bueixen en quatre cursos de 60 crèdits
cadascun.
ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS
A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE
CONEIXEMENT SEGÜENTS:
¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura
EL NOU MODEL D’APRENENTATGE
I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)
El model d’ensenyament-aprenentatge
dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) se centra en l’estudiant.
La unitat de mesura d’aquest model és
el crèdit europeu o crèdit ECTS (European
Credit Transfer System), el valor del qual
oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput
de les hores inclou classes teòriques i pràc-
tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,
projectes i altres activitats acadèmiques
necessàries per a l’avaluació. En la Univer-
sitat de València, el crèdit ECTS equival
a 25 hores, de les quals 10 són de classe
i 15 són de treball autònom de l’estudiant.
22
Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un
màxim de 6 crèdits per la participació en
activitats universitàries, culturals, esportives,
de representació estudiantil, solidàries i de
cooperació.
ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,
MAIOR I MINOR
Els itineraris o intensifi cacions curriculars
són agrupacions d’assignatures, general-
ment optatives, que permeten a l’alumnat
una major especialització en un determinat
camp. Segons la titulació s’anomenen de
diverses maneres: itinerari, intensifi cació,
menció, etc.
En els graus de llengües i literatures, les
agrupacions de crèdits s’anomenen maior
i minor. El maior són 138 crèdits entre
assignatures obligatòries i optatives d’una
llengua i les seues literatures, i el minor
són 30 crèdits d’assignatures optatives en
una segona llengua de la qual s’han cursat
prèviament 12 crèdits de formació bàsica.
Els itineraris, intensifi cacions, mencions,
maiors i minors són refl ectits en el SET
(Suplement Europeu al Títol).
LES MATÈRIES
Les matèries serveixen per a estructurar
un pla d’estudis i es concreten en una o
diverses assignatures de les quals es
matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-
ren en crèdits i poden ser de tres tipus:
¬ Matèries de formació bàsica
S’han de cursar obligatòriament i es
fan en la primera meitat del pla d’estu-
dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits
de formació bàsica, dels quals almenys
36 són de matèries de la branca de
coneixement del títol i la resta poden ser
de matèries de formació bàsica d’altres
branques.
¬ Matèries obligatòries
S’han de cursar obligatòriament i és la
universitat qui les estableix per a cada
títol de grau.
¬ Matèries optatives
Són un grup d’assignatures de les quals
l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns
graus ofereixen la possibilitat de fer
diferents itineraris o intensifi cacions
curriculars mitjançant l’agrupació
d’assignatures optatives.
23
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
24 25
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Els graus inclouen pràctiques externes en
empreses o institucions. Aquestes poden
ser obligatòries o optatives i es cursen en
la segona meitat del pla. Quan les pràcti-
ques són obligatòries poden tenir fi ns a un
màxim de 60 crèdits ECTS.
EL TREBALL DE FI DE GRAU
El treball de fi de grau és obligatori i pot
tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.
Es fa en l’últim curs del grau.
LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA
A la Universitat de València hi ha docència
en valencià i en castellà. D’altra banda,
el grau en Negocis Internacionals-
International Business té un grup de
docència en anglès i, a hores d’ara,
hi ha diversos graus que ofereixen una
part de la docència en anglès: ADE,
Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,
Finances i Comptabilitat i Turisme.
Com s’accedeix als graus des del batxillerat?
Per accedir als graus cal superar les PAU
(proves d’accés a la universitat) i cal fer la
preinscripció. És important saber a quina
branca de coneixement està adscrit el títol
que ens interessa en la universitat on volem
estudiar. A més, també és important:
a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés
a la universitat) i NAT (nota d’accés
a les titulacions).
NAU = mitjana del batxillerat (60%) +
mitjana de la fase general PAU (40%)
NAT = NAU + [ponderació x M1 fase
específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase
específi ca PAU]
Les ponderacions s’apliquen segons
les vinculacions de les matèries de
segon de batxillerat als diferents
graus. Hi ha matèries que multipliquen
la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.
Les matèries M1 i M2 corresponen a
les dues millors qualifi cacions de les
assignatures de modalitat examinades
en la fase específi ca de les PAU una
volta ponderades per 0,1 o 0,2.
b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)
ja es pot accedir a la universitat, però
si es vol augmentar aquesta nota, cal
examinar-se de matèries de modalitat
en la fase específi ca de les PAU i obtenir
una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts
a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a
14 punts).
c) Segons quines siguen les matèries
de modalitat examinades en la fase
específi ca i la seua vinculació al grau,
es poden obtenir diferents NAT per a
accedir a diferents graus. La NAU té
una validesa indefi nida i la NAT té vali-
desa durant els dos cursos següents
a la seua realització.
Com s’accedeix als graus des dels cicles
formatius de grau superior?
Per accedir als graus cal fer la preinscripció
amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.
També és important saber:
a) Que a partir del curs 2010-2011
es pot accedir a qualsevol grau des
de qualsevol CFGS.
b) Que es pot augmentar la nota mitjana
del CFGS si la família professional a la
qual pertany el cicle està vinculada a
la branca de coneixement del títol de
grau que es vol cursar. Per augmentar
la mitjana es multipliquen les dues
millors qualifi cacions dels mòduls del
CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2
punts a la nota mitjana inicial (excepte
els mòduls de Formació i orientació
laboral, Formació en centres de treball
i Empresa i cultura emprenedora, que
no multipliquen).
27
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
També es pot accedir als graus des de:
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països
amb conveni, amb credencial d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
Hi ha graus que tenen proves específi ques
per a accedir-hi?
Sí, hi ha graus que tenen unes proves
específi ques que cal superar per poder
accedir-hi, com és el cas de Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els
estudiants que es preinscriguen per la
quota general en el grau de Medicina i en el
d’Odontologia, i no hagen fet prèviament
la prova d’accés, hauran de superar una
prova específi ca addicional. Aquesta prova
inclou l’avaluació de coneixements en les
matèries de biologia, química i física. Més
endavant es poden establir proves per a
altres titulacions. La superació de les proves
és un requisit sense el qual no es pot ser
admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-
inscripció amb la nota d’accés corresponent.
Es poden estudiar dos graus alhora?
Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.
La primera és mitjançant les dobles titula-
cions que ofereix la Universitat. La segona,
a través de graus que tenen un alt nivell de
transversalitat (crèdits comuns) i que per-
meten obtenir dues titulacions aprofi tant
crèdits d’una titulació per a una altra (és el
cas de les enginyeries o de Biotecnologia i
Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També
hi ha la possibilitat de demanar la simul-
taneïtat d’estudis entre dues titulacions
sempre que es complisquen els requisits.
És el mateix l’accés que l’admissió
a un grau?
No, cal diferenciar entre accés i admissió.
Per accés s’entén complir els requisits
per a entrar en les universitats (batxillerat
i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40
i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per
admissió s’entén el procediment que ordena
les sol·licituds de les persones que complei-
xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació
segons la nota d’accés dins la preinscripció).
Pot passar que una persona complisca els
requisits per a accedir a la universitat i no
siga admesa en un grau perquè hi ha places
limitades i no té prou nota d’accés.
Es poden aprofi tar crèdits si es canvia
de titulació?
Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-
dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles
és fer servir els crèdits cursats en matèries
de formació bàsica sempre que aquestes
siguen de la mateixa branca de coneixement.
També es pot demanar, segons el cas, el
reconeixement, la transferència o la convali-
dació d’assignatures obligatòries i optatives.
Es poden reconèixer crèdits fora de les
assignatures de les titulacions ofi cials?
Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits
del pla d’estudis de grau per la participació
en activitats universitàries, culturals,
esportives, de representació estudiantil,
solidàries i de cooperació.
Hi ha professions que exigeixen tenir
un títol ofi cial per exercir-les?
Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-
sionals regulades –infermer/a, mestre/a,
etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-
cret. D’altres professions –professor/a de
secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un
títol de grau i un de màster ofi cial.
Què es pot estudiar després del grau?
Una vegada acabat el grau, la persona que
vol continuar estudiant ho pot fer matricu-
lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),
molts dels quals tenen continuació en un
doctorat (tercer cicle).
Es pot cursar una part del grau
en una altra universitat?
Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable
en la formació universitària. Hi ha diversos
programes que afavoreixen l’estada d’estu-
diants en altres centres d’educació superior
de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,
etc. A més, la Universitat de València ofereix
una sèrie d’intercanvis internacionals
i de programes de cooperació per fomentar
la mobilitat.
Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?
És un document que afegeix informació al
títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-
des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en
concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat
el grau i es redacta en valencià, castellà i
anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-
cia i el reconeixement de les titulacions dins
l’Espai Europeu d’Educació Superior.
26
GLOSSARI
28 29
Maior / Minor
Són agrupacions d’assig-
natures dins dels graus de
llengües i literatures.
El maior són 138 crèdits
entre assignatures obligatò-
ries i optatives d’una llengua
i les seues literatures, i el
minor són 30 crèdits d’as-
signatures optatives en una
segona llengua de la qual
s’han cursat prèviament 12
crèdits de formació bàsica.
SET
Suplement Europeu al Títol.
És un document que afegeix
informació complemen-
tària als títols ofi cials. Els
itineraris, intensifi cacions,
mencions, maiors i minors
fi guren en el SET. El SET
es redacta en valencià,
castellà i anglès.
Pràctiques externes
Són pràctiques laborals en
empreses i institucions que
tenen forma d’assignatura
Grau
Primer cicle d’estudis
universitaris; té una durada
estàndard de 240 crèdits
ECTS, llevat d’excepcions
com Medicina (360 cr.),
Odontologia (300 cr.) i
Farmàcia (300 cr.). Els 240
crèdits es reparteixen en 4
cursos (60 crèdits per curs a
dedicació completa).
Màster
Segon cicle d’estudis
universitaris; té una durada
entre 60 i 120 crèdits ECTS
repartits d’un a dos cursos
a dedicació completa.
Branca de coneixement
Els ensenyaments de grau
s’adscriuen a 5 branques de
coneixement: Arts i Huma-
nitats, Ciències, Ciències de
la Salut, Ciències Socials
i Jurídiques, i Enginyeria i
Arquitectura.
Crèdit ECTS
Unitat de mesura que
equival, en la Universitat de
València, a 25 hores. De les
25 hores, 10 són de classe
i 15 són de treball autònom
de l’estudiant.
Matèria / Assignatura
Hi ha matèries de tres tipus:
de formació bàsica,
obligatòries i optatives.
Les matèries es concreten
en una o diverses assig-
natures de les quals es
matriculen els estudiants.
Itinerari
És una agrupació
d’assignatures, gene-
ralment optatives, que
permet a l’alumnat una
major especialització en un
determinat camp dins el
grau o el màster. És sinònim
d’intensifi cació curricular;
en alguns graus també es
parla de menció.
obligatòria o d’optativa dins
el pla d’estudis. Poden tenir
entre 6 i 60 crèdits ECTS i es
cursen en la segona meitat
del pla.
Treball de fi de grau
En l’últim curs del grau cal
fer un treball que val entre
6 i 30 crèdits ECTS, segons
el títol.
Vinculació
És la relació que s’estableix
entre les matèries de moda-
litat de segon de batxillerat i
els graus (idoneïtat) i també
entre les famílies professi-
onals dels cicles formatius
de grau superior i les bran-
ques de coneixement dels
graus (adscripció).
Ponderacions
En el cas del batxillerat, les
ponderacions consisteixen a
multiplicar per 0,1 o 0,2 les
dues millors qualifi cacions
de les matèries examinades
en la fase específi ca de les
PAU, sempre que les matè-
ries estiguen vinculades al
grau que es vol estudiar.
En el cas dels cicles for-
matius, les ponderacions
consisteixen a multiplicar
per 0,1 les dues millors
qualifi cacions dels mòduls
del cicle, sempre que la
família professional del cicle
estiga vinculada a la branca
de coneixement del grau.
PAU
Prova d’accés a la univer-
sitat per als alumnes de
batxillerat. La prova és
necessària per a accedir
als graus i s’estructura
en una fase general obliga-
tòria i una fase específi ca
de caràcter voluntari.
Les qualifi cacions dels
exàmens de la fase general
tenen validesa indefi nida,
mentre que les qualifi ca-
cions de les matèries de
la fase específi ca tenen
validesa per als dos cursos
acadèmics següents.
Preinscripció
És el procediment d’admis-
sió que serveix per a ordenar
els estudiants que demanen
plaça en un grau segons la
nota d’accés. Les universi-
tats valencianes públiques
(i els centres adscrits a
aquestes) fan la preinscrip-
ció conjuntament. Hi ha una
preinscripció ordinària (fase
A, al voltant de les PAU de
juny) i una altra d’extraordi-
nària (fase B, al voltant de
les PAU de setembre). En la
fase A s’ofereixen totes les
places dels graus, mentre
que en la fase B sols s’oferei-
xen les que queden després
de resoldre la fase A.
GLOSSARI
NAU
Nota d’accés a la universitat,
de 5 a 10 punts. Només amb
la NAU ja es pot accedir als
estudis de grau. La NAU
té validesa indefi nida.
NAU = mitjana del batxillerat (60%)
+ mitjana de la fase general
PAU (40%)
NAT
Nota d’accés a les titulaci-
ons, de 5 a 14 punts.
Pot augmentar la NAU fi ns
a 4 punts. Incorpora les
dues millors qualifi caci-
ons de les matèries de la
fase específi ca. Cal, però,
que les matèries estiguen
vinculades al grau que es
vol cursar. Un alumne pot
tenir diverses NAT segons
les matèries de modalitat
examinades i el grau a què
vol accedir. La NAT té vali-
desa durant els dos cursos
acadèmics següents a la
realització dels exàmens.
NAT = NAU + [ponderació x M1
fase específi ca PAU] + [ponderació
x M2 fase específi ca PAU]
Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.
30
SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE
www.uv.es/dise
www.uv.es/acces
Campus de Blasco Ibáñez
Aulari III, 1r pis
C. Menéndez Pelayo, s/n
46010 València
Tel.: 963 864 040
Campus de Burjassot-Paterna
C. Dr. Moliner, 50
46100 Burjassot
Tel.: 963 544 060
Campus dels Tarongers
Aulari Nord, planta baixa
Av. Els Tarongers, s/n
46022 València
Tel.: 963 828 503
Top Related