Biblioteca El Carmel‐Juan MarséVida privada Josep M. de Sagarra Data: 8 de maig de 2012 Hora: 19 h Conductor: José Antonio Arcediano
Hi ha figures entranyables que per raons desconegudes esdevenen arquetipus. Qui no ha conegut, per exemple, una tieta? A Paulina Buxareu, primera de les tres novel∙les de l’autor, es destil∙la el seu sarcasme vestit de tendresa sobre aquest personatge. Una dona de més de quaranta anys, soltera i pertanyent a la burgesia barcelonina de recent passat menestral, sublima la seva frustració amb la dèria d’aparellar els personatges que l’envolten. La reacció de les víctimes dóna lloc a tota mena de situacions grotesques fins a arribar a un final inesperat: sorprenentment, el fracàs pot convertir‐se en èxit.
Bibliografia comentada All i salobre (1966) És la novel∙la d’un poblet de marina, de la Costa Brava que va precedir l’allau turística, una costa feta de penúries i misèries i de passar el temps fent veure que no passava el temps: “El cafè era el cor de la vila, per allí passava la sang, d’allí sortien tots els batecs i allí dins es desvergonyia l’única passió dels mariners, que consistia a jugar‐se la pell i l’ànima i si convenia les llesques de pa de l’any vinent”. Paulina Buxareu (1965)
L’autor Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894‐ 1961). Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana, féu estudis de batxillerat amb els jesuïtes, de dret a la Universitat de Barcelona i el 1916 es traslladà a Madrid per seguir la carrera diplomàtica, estudis que no finalitzà perquè optà per dedicar‐se de ple a la literatura. Dramaturg, periodista, novel∙lista, memorialista, traductor, però, per damunt de tot, poeta. La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el van connectar amb el públic i el lector popular. En el camp del teatre, Sagarra és autor d’una quarantena d’obres pertanyents a una gran varietat de gèneres: comèdies, farses i sainets de costums. També traduí per a l’escena catalana obres de Goldoni, Molière i Pirandello. Fou autor sobretot d’una fórmula escènica, el poema dramàtic, que recollí amb encert i amb gran èxit de públic diversos ingredients de la cançó popular catalana, de la tradició satírica pitarresca, del romanticisme i del modernisme. Alguns èxits teatrals clamorosos foren L’Hostal de la Glòria (1931) i El Cafè de la Marina (1933). Pel que fa a la prosa de ficció, és autor de diverses narracions i de tres novel∙les ‐Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1928) i Vida privada (1932), Premi Crexells 1932‐, que evolucionen d’un costumisme vuitcentista a un model de novel∙la ciutadana moderna i psicològica.
Entre la seva obra poètica destaquem Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). Col∙laborador habitual de la premsa, va aplegar algunes d’aquestes col∙laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L’aperitiu (1937). El 1938 s’estableix a França, on es dedicà fonamentalment a la traducció de la Divina Comèdia. Dos anys més tard, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, va enllestir la traducció de Dante, va traduir el teatre de Shakespeare i va escriure unes amenes i extenses Memòries (1954). L’obra Vida privada és una narració que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l’alta societat i la més baixa, els seus cenacles i els seus bordells. Ha estat considerada la novel∙la emblemàtica de Barcelona. Dos eixos temàtics conformen la història, el sexe i els diners, motius que li serviran a l’autor per connectar els dos grups socials protagonistes, la noblesa tradicional, carregada de títols i deutes, i l’aristocràcia de nova fornada, àvida de riquesa i posició. Els protagonistes són la família Lloberola, una nissaga de les més respectades de la burgesia barcelonina, que després d’anys de prosperitat econòmica viuen temps de decadència, i veuen fondre’s el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia.
Top Related