Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
GUIA PER DEFINIR ELS REQUISITS DAFORAMENT I DASSAIGS DE BOMBAMENT DE CAPTACIONS
(Metodologies i fitxes)
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
NDEX
1. Introducci .............................................................................................................. 2
1.1 Objectius 2
2. Nivells de complexitat dels assaigs ...................................................................... 3
3. Descripci de labast dels assaig tipus A ............................................................. 4
3.1 Condicions prvies 5
3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A 9
3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A 12
4. Descripci de labast dels assaig tipus B ........................................................... 14
4.1 Condicionants previs 14 4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B. 19
4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B 20
4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B 28
5. Descripci de labast dels assaig tipus C ........................................................... 29
5.1 Condicions prvies 29
5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C. 34 5.3 Execuci duna prova de tipus C. 35
5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS C 39
Annex 1. Glossari de termes i conceptes. .............................................................. 40
Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C. ...................... 43
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
2
1. Introducci
LAgncia Catalana de lAigua, requereix habitualment als usuaris que demanen una
concessi daiges subterrnies de ms de 50.000 m3/any i per als usuaris que
independentment del cabal, solliciten un perms per a investigaci daiges subterrnies,
la realitzaci dassaigs de bombament o proves de bombament de menor entitat que
aporten dades sobre les propietats hidruliques dels pous i aqfers de Catalunya, que
suposen una informaci de valor per a la gesti i planificaci de les masses daigua o
elements de gesti de laigua subterrnia que lintegren, informaci indispensable en la
valoraci de la viabilitat duna nova concessi.
En ocasions, la falta de planificaci daquestes proves durant la construcci de les
captacions, o una inapropiada execuci de les mateixes, comporten una prdua de
informaci i un malbaratament denergies i recursos per part dels usuaris, que no sempre
entenen correctament les demandes tcniques de lAgncia.
1.1 Objectius
Lobjectiu principal daquest document s proporcionar unes metodologies bsiques a
acomplir en els diferents esglaons de complexitat de les proves de bombament que es
proposen des de lAgncia, per tal que els usuaris que rebin el requeriment de realitzar
unes determinades proves de bombament, tinguin una referncia sinttica dels treballs
que han de desenvolupar, dels mitjans necessaris per escometrels i de com executar-los
segons el grau de complexitat que sels demandi, i que per altra banda, puguin disposar
tamb dun glossari de termes a lAnnex 1 i dunes fitxes resum a lAnnex 2.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
3
2. Nivells de complexitat dels assaigs
Sestableixen tres nivells de complexitat relatius a lexecuci dassaigs de bombament,
que seran daplicaci a les diferents combinacions de cabals demandats, tipus ds i
localitzaci geogrfica del punt, segons el criteri del tcnic responsable de lAgncia.
Els detalls de labast tcnic de cada tipologia dassaig, Tipus A, B o C, es troba exposat
en els captols posteriors.
TIPUS A: Assaig de bombament de llarga durada. TIPUS B: Assaig de bombament bsic de curta durada. TIPUS C: Prova de bombament o aforament controlat.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
4
3. Descripci de labast dels assaig tipus A
Els assaig que en aquesta guia metodolgica es classifiquen com TIPUS A, sn els que
es consideren que han dacomplir el mxim grau de rigor, ja que es considera que per els
seus condicionants, els sollicitants han daportar el mxim dinformaci possible i de la
millor qualitat.
Lobjectiu daquests assaigs s proporcionar informaci dels parmetres hidrulics del
terreny i de les reaccions de laqfer davant del sosteniment dun bombament prolongat.
Els assaigs daquest nivell de complexitat han destar executats per professionals
competents que garanteixin la correcta execuci dels mateix i la correcta interpretaci
dels resultats. En concret, els responsables de la execuci haur de ser un Llicenciat o
Enginyer amb experincia demostrable dun mnim de 2 anys en hidrogeologia i
concretament en la execuci dassaigs de bombament.
Els condicionants geolgics i de les infraestructures disponibles per a lexecuci dassaigs
de bombament complexes, implica una gran variabilitat de casos, que shan de afrontar
de forma especfica, adaptant-se a aquests condicionants i aprofitant al mxim els punts
de control i la informaci disponible. Laplicaci, per tant dun esquema bsic estndard
dexecuci dassaigs, no sempre s possible, de manera que els professionals que
afrontin aquests treballs shauran dadaptar als condicionants especfics de cada cas.
Els punts segents sn una referncia de labast que haurien de tenir aquests assaigs. Es
descriuen uns condicionants previs i treballs que shaurien dacomplir durant la seva
execuci. El incompliment dels condicionants que en endavant sexposen, haur de ser
informat amb anterioritat a lexecuci de lassaig al tcnic responsable a lAgncia, que
podr exigir el seu compliment o valorar les allegacions corresponents.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
5
3.1 Condicions prvies
3.1.1. Condicions del pou i la seva installaci
Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o de investigaci
daiges subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assajos
de bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la
introducci duna sonda, que haur darribar al nivell daigua o piezomtric sense
obstacles en les condicions de mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en
les millors condicions amb una canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la
canonada dimpulsi, encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams
o al costat de la canonada dimpulsi, segons lespai disponible). (Veure figura 3.1)
Figura 3.1 Esquema de ubicaci duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.
Complementriament o alternativament, sempre que sigui possible, s preferible disposar
dun punt de control extern al pou de bombament, que estigui suficientment a prop per ser
sensible als efectes del bombament.
Els pous de nova construcci shauran dexecutar aixecant i registrant la columna
geolgica perforada. Finalment, shaur de registrar lesquema constructiu del pou
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
6
(exemple a la figura 3.2), que haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats
objectiu de la captaci, i un segell impermeable a lespai anular corresponent a la
canonada cega.
Figura 3.2 Exemple de lesquema constructiu duna captaci.
Ser necessari tamb comptar amb la possibilitat de controlar els cabals de bombament
de forma puntual o per trams temporals.
3.1.2 Reconeixements necessaris.
Els tcnics que executin lassaig de bombament hauran de realitzar un reconeixement
previ de la geologia i hidrologia de lentorn del pou, i establir un context geolgic i
hidrogeolgic de la captaci, identificant laqfer o aqfers dexplotaci, gruixos i
propietats previsibles i tamb fonts, rius, o altres manifestacions daiges superficials de
la zona en un radi mnim de 500 m. Ser aconsellable tamb valorar altres captacions de
la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del pou.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
7
3.1.3 Establiment dels punts de control
Abans de linici de la prova, shaur destablir els punts de control piezomtric de la
mateixa, identificant les seves caracterstiques bsiques (coordenades UTM, cota
altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre, profunditat i alada de brocal).
s preferible, sempre que sigui possible, que hi hagi almenys un punt de control proper i
extern al punt de bombament, ja que les mesures en el propi pou poden tenir
emmascarament de prdues de crrega (figura 3.3), que impedeixen la caracteritzaci
apropiada de laqfer. Els pous amb concessi vigent i operatius, situats en un radi
inferior a 100 metres shauran de controlar, de manera que shaur de contactar amb els
propietaris o gestors daquests pous per a que facilitin el seu control.
Figura 3.3 Exemple de les prdues de crrega en un pou.
Noms com a ltim recurs, sha de fer lassaig prenent mesures nicament al mateix punt
de bombament, i en aquest cas, el resultat ser indicatiu de les propietats del conjunt
aqfer-pou, i no estrictament de laqfer.
3.1.4 Identificaci de tendncies i interferncies.
Abans de la realitzaci de la prova, es procedir a la identificaci de tendncies prvies
devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesuraran els nivells en els punts de
Prdua de
crrega
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
8
control durant els 4 dies previs a la prova, un mnim de 2 vegades al dia en intervals
mnims de 5 hores, de manera que es pugui identificar una tendncia devoluci que
haur de ser tinguda en compte en el resultat final de lassaig.
El pou no es posar en marxa com a mnim en els 5 dies precedents a linici de la prova
en els quals es valora la tendncia natural o interferncies daltres pous, ampliables el
mxim de temps en la mesura del possible, de manera que tamb es pugui evitar les
derivades duna situaci de recuperaci dinmica.
Tamb shauran didentificar en la mesura del possible, efectes dinterferncia daltres
captacions properes, sobre el punt de bombament a estudiar, per la qual cosa ser
recomanable installar sensors de registre automtic.
3.1.5 Previsi del cabal de bombament i del punt dabocament.
Abans de comenar lexecuci de lassaig, shaur destimar en base a les
caracterstiques previsibles de laqfer, el cabal o cabals que es pretenen extreure durant
la prova, i disposar de lequip de bombament apropiat per extreure-ho.
Tamb shaur de preveure un punt dabocament, que haur de comptar amb els
permisos pertinents. El punt dabocament ser preferiblement a basses, dipsits o lleres
impermeables, evitant acumulacions en superfcie o punts infiltrants propers al
bombament. En qualsevol cas, haur de tenir capacitat suficient per engolir o acumular
els cabals o volums bombejats.
3.1.6 Planificaci de la presa de mesures.
Es realitzar una planificaci prvia de lassaig, disposant els mitjans necessaris per a la
correcta recuperaci de dades en tots els punts de control i amb la deguda freqncia.
Dintre de la planificaci, es tindr en compte la previsi de mesures de recuperaci de
nivells posterior a laturada del bombament.
Tamb es planificar la recollida de dades de cabal, de manera que no interfereixi a la
recollida de dades de nivell.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
9
3.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus A.
El material mnim necessari per a lexecuci dun assaig de bombament s el que es
detalla a continuaci:
Lequipament de bombament installat, format per una bomba dimensionada als cabals
previsibles del pou, les canonades dimpulsi i la canonada de desgus amb la llargada
suficient per arribar al punt dabocament seleccionat.
s recomanable que la sortida daigua sigui regulable amb una aixeta.
Es recomanable que sinstalli un comptador, o cabalmetre, per en la seva absncia,
shaur de preveure la possibilitat de fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p.
ex. cubicant lompliment duna bassa, dipsit o recipient)
Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa o ms duna si
es volen fer controls simultanis en ms dun punt.
Per al control del temps, ser necessari disposar de un cronmetre o rellotge amb detall
de segons. En el cas que es faci servir ms dun cronmetre o rellotge, hauran destar
sincronitzats.
3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A
3.3.1 Durada de lassaig.
La durada dun assaig pot condicionar la manifestaci o no desgotaments de laqfer, i
tamb de canvis sobtats o progressius de la transmissivitat, de manera que la durada de
lassaig ha de ser mxima per tal dobtenir els mxims efectes.
Dit aix, conv tamb tenir present que aquests efectes tenen una proporcionalitat
logartmica amb el temps, i que, per tant, a mesura que progressa lassaig, el temps
necessari per provocar canvis significatius es va fent cada vegada ms gran.
En aquesta situaci, conv trobar un punt de comproms, que permeti obtenir el mxim
dinformaci sense perllongar en excs la durada de lassaig.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
10
Aquesta decisi, correspon al tcnic de lAgncia, que en base als condicionants
especfics que envoltin a cada cas, determinaran la necessitat de fer un assaig de major o
menor durada, amb una durada fixa o una forquilla temporal.
Es proposa, que els assaigs, tinguin una durada mnima de 8 h de bombament actiu, amb
la posterior recuperaci corresponent, i un mxim que en general no superi les 72 h de
bombament actiu.
Es reserva la possibilitat de realitzar assaigs de major durada als casos especials a on els
condicionants indiquin la seva convenincia.
Com a norma general, i en labsncia dinformaci que recomani la reducci o ampliaci
del temps de lassaig, es proposa que sapliqui un termini estndard de 24 h de
bombament o una forquilla temporal entre 12 h i 24 h. Un cop aturat el bombament,
shaur de mesurar la recuperaci de nivells un mnim equivalent al doble del temps de
bombament (24 a 48 hores) o b fins que sacompleixin les condicions que permetin la
seva aturada (apartat 3.3.4).
3.3.2. Recollida de dades.
Les dades a recollir durant lexecuci de lassaig de bombament i freqncia de la
recollida de dades ser responsabilitat del tcnic hidrogeleg que supervisi lassaig, i en
general, haur de tenir la densitat dinformaci necessria per descriure amb claredat els
canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud de segons els canvis sobtats i registre
desdeveniments.
Les dades a recollir sn:
Dades de temps-nivell dels dies previs a la prova.
Dada de temps-nivell inicial o previ a cada punt de control.
Temps inicial i final del bombament.
Dades de temps-nivell durant el bombament i la recuperaci per a cada punt de
control.
(A cada punt de control es recolliran dades suficients per a que les corbes
devoluci dels nivells quedin perfectament definides, amb major densitat
dinformaci a linici del bombament i a linici de la recuperaci).
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
11
Dades de temps-cabal durant el bombament.
(El cabal es valorar peridicament, per tal de registrar amb la major fidelitat la
seva evoluci durant el bombament.)
Registre desdeveniments temps-esdeveniment
(Sanotaran tots els esdeveniments que tinguin rellevncia per al
desenvolupament de lassaig i el moment precs en el qual t lloc, com per
exemple, aturades del bombament, canvis de cabal, bombaments solapats,...)
3.3.3 Criteris per a laturada del bombament.
Si el tcnic responsable de lAgncia estableix una forquilla de temps per realitzar
lassaig, la decisi daturar el bombament de la prova shaur de prendre amb un criteri
expert, en funci de levoluci de les mesures recollides.
Es proposa com a criteris per a laturada del bombament dun assaig els segents criteris,
tenint en compte que sempre saplicaran quan se sobrepassi el temps mnim de la prova,
pactat amb el tcnic responsable de lAgncia.
Aturada per consecuci de lestabilitzaci total de lassaig.
Durant un interval duna hora de bombament sostingut, la variaci de nivell s
nulla en tots els punts de control.
Aturada per evoluci mnima dels nivells.
Variaci de nivell en un interval de dues hores de bombament sostingut inferior
al 1% del descens mxim de la prova.
Aturada per excedir el temps pactat de la prova.
El temps de bombament sostingut supera el mxim pactat amb el tcnic
responsable de lAgncia.
*El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la
prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
12
3.3.4 Criteri per a la finalitzaci de la recollida de dades de recuperaci.
Una vegada aturat el bombament, el criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci ha
de respondre tamb a uns mnims que garanteixin que les dades recollides sn suficients
per al seu anlisi. Es proposa que les mesures de recuperaci no es deixin de recollir fins
que sacompleixi alguna de les segents condicions.
Finalitzaci per recuperaci total o superior al 99 %.
El nivell s igual al nivell previ a lassaig o la diferncia s menor al 1% del
descens mxim de la prova. (el nivell ha destar estable com a mnim en els
darrers 15 minuts)
Finalitzaci per evoluci mnima dels nivells.
Variaci de nivell en un interval duna hora de recuperaci inferior al 1% del
descens mxim de la prova.
Finalitzaci per sobrepassar el doble del temps de bombament.
El temps de recuperaci excedeix del doble del temps de bombament
sostingut.
*El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la
prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A
Linteressat haur denviar una memria a lAgncia en la qual sinclouran totes les dades
derivades de lexecuci de lassaig, amb una srie de arxius complementaris. El contingut
daquesta memria es detalla a continuaci.
3.4.1 Estructura de la memria Marc geolgic-hidrogeolgic de lentorn de la prova
Identificaci de laqfer dexplotaci
Identificaci dels punts de control
Dades sobre les condicions constructives del pou i punts de control
Columna litolgica de la captaci (imprescindible en noves captacions)
Selecci del dispositiu de bombament
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
13
Mesures prvies a la prova
Desenvolupament de lassaig
Selecci del mtode dinterpretaci
Resultats
Interpretaci
Conclusions
3.4.2 Figures a incorporar Ubicaci geogrfica conjunta dels punts de control
Ubicaci geogrfica a escala 1:5000 que incorporin tots els punts de control.
Perfil geolgic del punt de bombament.
Esquema constructiu del pou de bombament.
Figures devoluci en el temps dels nivells dels diferents punts controlats.
Figura devoluci en el temps del cabal
Superposici dels valors mesurats i dels terics atribubles al resultat obtingut.
3.4.3 Taules a presentar Taula de caracterstiques del pou de bombament i dels punts de control
UTM
Distncia al punt de bombament
Dimetre
Fondria
Alada del brocal
Caracterstiques de lequip de bombament utilitzat durant la prova (potncia (kW),
cabal nominal (m3/h), alada manomtrica (mca) i fondria de la installaci (m)).
Taula desdeveniments temporals de la prova.
Taula de resultats.
3.4.4 Arxius a presentar Full de clcul amb les taules incorporades a linforme
Full de clcul amb les taules dels valors representats a les grfiques de linforme.
Document en format .doc o .pdf de la memria de lassaig.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
14
4. Descripci de labast dels assaig tipus B
Els assaigs TIPUS B es preveu que els puguin desenvolupar els usuaris que tinguin unes
capacitats tcniques suficients o tcnics no especialitzats en hidrologia subterrnia
seguint unes instruccions precises. Lobjectiu daquests assaigs s recopilar informaci
sobre el comportament dinmic del pou, durant el bombament i durant la recuperaci, de
manera que aquesta informaci pugui ser interpretada posteriorment per tcnics
qualificats i obtenir parmetres hidrulics del terreny i de les capacitats del pou.
En els punts segents, sindiquen les condicions que shan dacomplir per a la seva
execuci i els protocols bsics per portar-ho a terme.
4.1 Condicionants previs
4.1.1. Condicionants del pou i punts de control.
Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o dinvestigaci daiges
subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assaigs de
bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la introducci
duna sonda, que haur darribar al nivell daigua sense obstacles en les condicions de
mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en les millors condicions amb una
canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la canonada dimpulsi. En el cas que
la canonada dimpulsi tingui previstes juntes amb platines, la canonada piezomtrica pot
anar encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams o al costat de la
canonada dimpulsi, segons lespai disponible). Veure figura 4.1
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
15
Figura 4.1 Exemple duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.
Complementriament o alternativament, sempre que sigui possible, es preferible disposar
dun punt de control extern al pou de bombament, que estigui suficientment a prop per ser
sensible als efectes del bombament.
Els pous de nova construcci shauran dexecutar aixecant i registrant la columna
geolgica perforada. Finalment, shaur denregistrar lesquema constructiu del pou, que
haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats objectiu de la captaci, i un
segell impermeable a lespai anular corresponent a la canonada cega.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
16
Figura 4.2 Exemple desquema constructiu duna captaci.
Ser necessari tamb comptar amb la possibilitat de controlar els cabals de bombament
de forma puntual o per trams temporals.
4.1.2 Identificaci dels punts de control.
Abans de linici del bombament, shaur de seleccionar els punts a on es portaran a terme
les mesures de control de la prova. Sidentificaran els possibles punts de mesura de
nivells en un radi de 100 m, (el propi pou, piezmetres i pous propers), en el cas de que
hi hagi indicis de que les afeccions puguin arribar a ser ms grans, es localitzaran punts
situats en un radi de 500 m, que es tindran en compte per a la selecci de punts de
control. Sidentificaran les caracterstiques bsiques de tots els punts de control
(coordenades UTM, cota altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre,
profunditat i alada de brocal), i ser aconsellable tamb conixer o valorar les capacitats
daltres captacions de la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del
pou a on es pretn executar lassaig.
Per a cada punt de control (pou de bombament o punts externs), es prendran les
segents mesures i dades bsiques (figura 4.3):
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
17
UTM (x)
UTM (y)
Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z)
Distncia al punt de bombament
Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control.
Alada del brocal
Profunditat del pou des de la boca o brocal
Figura 4.3 Esquema de les mesures bsiques dun punt de control.
Es preferible, sempre que sigui possible, que hi hagi almenys un punt de control proper i
extern al punt de bombament (Figura 4.4), ja que les mesures en el propi pou poden tenir
emmascarament de prdues de crrega (Figura 4.5), que impedeixen la caracteritzaci
apropiada de laqfer. Els pous amb concessi vigent i operatius, situats en un radi
inferior a 100 metres shauran de controlar, de manera que shaur de contactar amb els
propietaris o gestors daquests pous per a que facilitin el seu control. Noms com a ltim
recurs, sha de fer lassaig prenent mesures nicament al mateix punt de bombament, i en
aquest cas, el resultat ser indicatiu de les propietats del conjunt aqfer-pou, i no
estrictament de laqfer.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
18
Figura 4.4 Exemple de pou de bombament i punt de control extern.
Figura 4.5 Exemple de les prdues de crrega en un pou.
4.1.3 Identificaci de tendncies devoluci del nivell.
Abans de la realitzaci de la prova, es procedir a la identificaci de tendncies prvies
devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesurar el nivell en els punts de
control 24 hores abans de linici de la prova, de manera que es pugui identificar una
Prdua de
crrega
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
19
possible variabilitat en els nivells, que podria estar causada per interferncies daltres
bombaments propers o tendncies devoluci natural.
Tamb shaur de preveure un punt dabocament, que haur de comptar amb els
permisos pertinents. El punt dabocament ser preferiblement a basses, dipsits o lleres
impermeables, evitant acumulacions en superfcie o punts infiltrants propers al
bombament. En qualsevol cas, haur de tenir capacitat suficient per engolir o acumular
els cabals o volums bombejats.
El pou no es posar en marxa com a mnim en les 24 hores precedents a linici de la
prova, ampliables el mxim de temps en la mesura del possible, per tal devitar
interferncies derivades duna situaci de recuperaci dinmica del propi pou.
4.1.4 Planificaci de les mesures.
Es realitzar una planificaci prvia de lassaig, disposant els mitjans necessaris per a la
correcta recuperaci de dades en tots els punts de control i amb la deguda freqncia.
Dintre de la planificaci, es tindr en compte la previsi de mesures de recuperaci de
nivells posterior a laturada del bombament.
Shaur de preveure la freqncia de mesures de nivell que shauran de prendre, seguint
els patrons indicats a lapartat 4.3, i disposar de les persones o mitjans necessaris per a
la seva realitzaci. De la mateixa manera, shaur de preveure la freqncia i mtode per
a calcular els cabals de bombament segons el patr descrit en el mateix captol 4.3, i
disposar tamb els mitjans necessaris per a que els controls no interfereixin en la resta de
mesures.
4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B.
El material mnim necessari per a lexecuci dun assaig de bombament s el que es
detalla a continuaci (figura 4.6):
Lequipament de bombament installat, format per una bomba dimensionada als cabals
previsibles del pou, les canonades dimpulsi i la canonada de desgus amb la llargada
suficient per arribar al punt dabocament seleccionat.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
20
s recomanable que la sortida daigua sigui regulable amb una aixeta, i que sinstalli un
comptador o cabalmetre, per en la seva absncia, shaur de preveure la possibilitat de
fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p. ex. cubicant lompliment duna bassa,
dipsit o recipient)
Figura 4.6 Material necessari o recomanable per a lassaig de bombament: (Bomba, sonda de
nivell acstica, cronmetre, paper i llapis, comptador i aixeta.)
Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa o ms duna si
es volen fer controls simultanis en ms dun punt.
Per al control del temps, ser necessari disposar de un cronmetre o rellotge amb detall
de segons. En el cas que es faci servir ms dun cronmetre o rellotge, hauran destar
sincronitzats.
4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B
4.3.1 Duraci dun assaig de bombament Tipus B
La decisi de la durada dun assaig de tipus B, correspon al tcnic de lAgncia, que en
base als condicionants especfics que envoltin a cada cas, que determinaran la necessitat
de fer un assaig de major o menor durada, amb una durada fixa o una forquilla temporal.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
21
Es proposa, que els assaigs, tinguin una durada mnima de 2 h de bombament actiu, amb
la posterior recuperaci corresponent, i un mxim que en general no superi les 8 h de
bombament actiu.
Com a norma general, i en labsncia dinformaci que recomani la reducci o ampliaci
del temps de lassaig, es proposa que sapliqui un termini estndard de 4 h de
bombament o una forquilla temporal entre 2 h i 8 h. Un cop aturat el bombament, shaur
de mesurar la recuperaci de nivells un mnim equivalent al doble del temps de
bombament (4 a 16 hores) o b fins que sacompleixin les condicions que permetin la
seva aturada (apartat 4.3.4).
4.3.2 Protocol de recollida de dades de nivell.
Les dades de nivell a recollir durant lassaig de bombament i la seva freqncia, hauran
de seguir aproximadament la seqncia de control de la taula 4.1 per a la fase de
bombament. Cada vegada que es produeixi un canvi de cabal sobtat, de forma natural o
induda (tancant o obrint laixeta o per aturada o marxa de la bomba, esgotament del pou,
etc...), es tornar a comenar la seqncia de control des del comenament. La
seqncia aproximada corresponent a la recollida de dades de la fase de recuperaci, s
la que es mostra a la taula 4.2.
Els executors de lassaig hauran de recollir la informaci amb el mxim grau de fidelitat a
les seqncies proposades, tot i que sadmet que la operativa de control pot no coincidir
amb exactitud amb els temps planificats.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
22
Taula 4.1 Proposta de seqncia de controls durant la fase de bombament per a cada punt de
control
Mesures temps
mesura 1 30 segons
mesura 2 1 minut
mesura 3 1 minut 30 segons
mesura 4 2 minuts
mesura 5 3 minuts
mesura 6 4 minuts
mesura 7 5 minuts
mesura 8 6 minuts
mesura 9 7 minuts
mesura 10 8 minuts
mesura 11 9 minuts
mesura 12 10 minuts
mesura 13 15 minuts
mesura 14 20 minuts
mesura 15 30 minuts
mesura 16 40 minuts
mesura 17 50 minuts
mesura 18 60 minuts
mesura 19 1 hora 20 minuts
mesura 20 1 hora 40 minuts
mesura 21 2 hores
mesura 22 2 hores 30 minuts
mesura 23 3 hores
mesura 24 3 hores 30 minuts
mesura 25 4 hores
mesura 26 4 hores 30 minuts
mesura 27 5 hores
mesura 28 5 hores 30 minuts
mesura 29 6 hores
mesura 30 6 hores 30 minuts
mesura 31 7 hores
mesura 32 7 hores 30 minuts
mesura 33 8 hores
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
23
Taula 4.2 Proposta de seqncia de controls de nivells durant la fase de recuperaci
(immediatament desprs de laturada del bombament) per a cada punt de control.
Mesures temps
mesura 1 30 segons
mesura 2 1 minut
mesura 3 1 minut 30 segons
mesura 4 2 minuts
mesura 5 3 minuts
mesura 6 4 minuts
mesura 7 5 minuts
mesura 8 6 minuts
mesura 9 7 minuts
mesura 10 8 minuts
mesura 11 9 minuts
mesura 12 10 minuts
mesura 13 15 minuts
mesura 14 20 minuts
mesura 15 30 minuts
mesura 16 40 minuts
mesura 17 50 minuts
mesura 18 60 minuts
mesura 19 1 hora 20 minuts
mesura 20 1 hora 40 minuts
mesura 21 2 hores
mesura 22 2 hores 30 minuts
mesura 23 3 hores
mesura 24 3 hores 30 minuts
mesura 25 4 hores
mesura 26 4 hores 30 minuts
mesura 27 5 hores
mesura 28 5 hores 30 minuts
mesura 29 6 hores
mesura 30 6 hores 30 minuts
mesura 31 7 hores
mesura 32 7 hores 30 minuts
mesura 33 8 hores
mesura 34 9 hores
mesura 35 10 hores
mesura 36 12 hores
mesura 37 14 hores
mesura 38 16 hores
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
24
Les dades recollides es traslladaran a una taula Excel de format especfic, descarregable
de la WEB de lAgncia o lliurada pel tcnic responsable de lAgncia. Finalment, aquest
arxiu Excel ser retornat al tcnic responsable de lAgncia degudament complimentat.
Altres dades que shauran de recollir durant lassaig sn:
Dada de temps-nivell 24 hores abans de la prova.
Dada de temps-nivell inicial o dels instants previs a linici del bombament a cada
punt de control.
Temps inicial i final del bombament.
Registre desdeveniments temps-esdeveniment.
(Sanotaran tots els esdeveniments que tinguin rellevncia per al
desenvolupament de lassaig i el moment precs en el qual t lloc, com per
exemple, aturades del bombament, canvis de cabal, bombaments solapats,...).
Les mesures de nivell es poden prendre amb punts de referncia molt variats. Per tal de
facilitar la feina de tractament posterior de les dades que es prenguin estaran referides a
un punt de referncia fix, situat a lextrem superior del pou o piezmetre (per exemple una
pedra del brocal, la boca dun pou de ferro o una arqueta de superfcie). A partir daquest
punt de referncia, i sempre de la mateixa manera, es mesurar la profunditat o distncia
en metres amb dos decimals, entre aquest punt de referncia i la superfcie de laigua
(figura 4.6).
Figura 4.6 Exemple duna presa de nivell abans i desprs de linici del bombament.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
25
4.3.3 Protocol de recollida de dades de Cabal.
El cabal aproximat de la prova shaur decidit prviament, segons les prpies capacitats
conegudes del pou o segons estimacions derivades de les captacions de la zona o de la
prpia perforaci del pou.
El tractament posterior de les dades recollides treballar sota el supsit de cabal constant
durant la prova, de manera que ser imprescindible que el cabal quedi regulat en els
primers instants de la prova, i que durant el desenvolupament de la mateixa, no hi hagi
manipulacions ni regulacions que alterin el cabal.
Igualment, levoluci de la prova pot produir variacions progressives de cabal degut a
laugment de lalada delevaci de laigua o sobtades, degut a larribada del nivell a la
cota daspiraci de la bomba, de manera que sestableix una seqncia de controls de
cabal (taula 4.3) que permetr conixer com ha evolucionat aquest, i fer una mitjana si el
cas ho permet per a la seva interpretaci.
De la mateixa manera que en la recollida de dades de nivell, els executors de lassaig
hauran de recollir la informaci amb el mxim grau de fidelitat a la seqncia proposada,
tot i que sadmet que la operativa de control pot no coincidir amb exactitud amb els temps
planificats.
Taula 4.3 Proposta de seqncia de controls de cabal durant la fase de bombament.
Controls temps
cabal 1 5 minuts
cabal 2 35 minuts
cabal 3 55 minuts
cabal 4 1 hores 55 minuts
cabal 5 2 hores 55 minuts
cabal 6 3 hores 55 minuts
cabal 7 4 hores 55 minuts
cabal 8 5 hores 55 minuts
cabal 9 6 hores 55 minuts
cabal 10 7 hores 55 minuts
Per a la valoraci del cabal, caldr disposar dun comptador o dun recipient suficientment
gran i cubicat per que es pugui cronometrar amb exactitud el temps de ompliment (figures
4.7 i 4.8). Els resultats de les mesures de cabal pot expressar-se en primera instncia en
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
26
qualsevol unitat que sigui cmoda per al tcnic que faci la mesura, (L/segon, L/minut,
L/hora, m3/hora, m3/dia, etc..,) per finalment, shaur de transformar a L/s, ja que
aquestes seran les unitats bsiques de partida que es faran servir posteriorment per a la
seva interpretaci.
Figura 4.7 Exemple duna valoraci de cabal amb comptador: Q=(V2-V1)/(t2-t1).
Figura 4.8 Exemple duna valoraci de cabal amb un recipient cubicat: Q=(V2-V1)/(t2-t1).
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
27
Alternativament, es pot valorar al cabal cubicant la variaci del volum duna bassa o
dipsit.
Si la mesura de cabal es fa omplint un recipient, la mesura es realitzar dos vegades i es
calcular la mitjana.
4.3.4 Criteri per laturada del bombament.
Si el tcnic responsable de lAgncia estableix una forquilla de temps per realitzar
lassaig, la decisi daturar el bombament de la prova shaur de prendre segons els
criteris establerts a continuaci, en funci de levoluci de les mesures recollides.
Els criteris sempre saplicaran quan se sobrepassi el temps mnim de la prova, pactat
amb el tcnic responsable de lAgncia, i no abans.
Aturada per consecuci de lestabilitzaci total de lassaig.
Durant un interval de mitja hora de bombament sostingut, la variaci de nivell
s nulla.
Aturada per evoluci mnima dels nivells.
Variaci de nivell en un interval de una hora de bombament sostingut inferior al
1% del descens mxim de la prova.
Aturada per excedir el temps pactat de la prova.
El temps de bombament sostingut supera el mxim pactat amb el tcnic
responsable de lAgncia.
*El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la
prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
4.3.5 Criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci.
Una vegada aturat el bombament, el criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci ha
de respondre tamb a uns mnims que garanteixin que les dades recollides sn suficients
per al seu anlisi. Es proposa que les mesures de recuperaci no es deixin de recollir fins
que sacompleixi alguna de les segents condicions.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
28
Finalitzaci per recuperaci total o superior al 99 %.
El nivell s igual al nivell previ a lassaig o la diferncia s menor al 1% del
descens mxim de la prova. (el nivell ha destar estable com a mnim en els
darrers 15 minuts)
Finalitzaci per evoluci mnima dels nivells.
Variaci de nivell en un interval duna hora de recuperaci inferior al 1% del
descens mxim de la prova.
Finalitzaci per sobrepassar el doble del temps de bombament.
El temps de recuperaci excedeix del doble del temps de bombament
sostingut.
*El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la
prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B
4.4.1 Arxius a presentar
Declaraci resum de la prova realitzada amb signatura
Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen)
Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si existeixen)
Dades bsiques dels punts de control (descrites a lapartat 4.1)
Redacci breu del desenvolupament de la prova.
Dades de la prova (apartat 4.3)
Llibre Excel amb les dades bsiques emplenades i les taules dels valors mesurats durant
la prova (un llibre Excel per a cada punt de control)
Cada punt de control donar lloc a un llibre Excel que recollir totes les dades bsiques
del punt en qesti i les taules de dades recollides segons els protocols descrits. Aquests
llibres Excel aniran identificats amb el nom del punt de control concret que incorporen.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
29
5. Descripci de labast dels assaig tipus C
Els assaigs de TIPUS C pretn recollir informaci aproximada sobre les propietats
hidruliques del pou, que es tradueixen de forma directa a valors de parmetres
hidrulics del terreny en el moment de la recollida de dades.
Aquesta metodologia s simple, es realitza sempre en el propi pou, aporta valors amb un
grau dincertesa ms elevat, i pretn reduir les despeses als usuaris per aquest concepte,
a canvi duna prdua qualitativa de la informaci recollida.
La prova de Tipus C, consisteix en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua
del pou en estat de reps i dues mesures de nivell posteriors desprs dun bombament
sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el cabal dextracci instantani.
Aquestes dades serveixen per a fer una estimaci de les propietats hidruliques de
laqfer.
5.1 Condicions prvies
5.1.1. Condicions prvies del pou.
Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o dinvestigaci daiges
subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assaigs de
bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la introducci
duna sonda, que haur darribar al nivell daigua sense obstacles en les condicions de
mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en les millors condicions amb una
canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la canonada dimpulsi. En el cas que
la canonada dimpulsi tingui o tingui previstes juntes amb platines, la canonada
piezomtrica pot anar encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams
o al costat de la canonada dimpulsi, segons lespai disponible). Veure figura 5.1
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
30
Figura 5.1 Exemple duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.
Els pous de nova construcci shauran dexecutar aixecant i registrant la columna
geolgica perforada. Finalment, shaur de registrar lesquema constructiu del pou, que
haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats objectiu de la captaci, i un
segell impermeable a lespai anular corresponent a la canonada cega.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
31
Figura 5.2 Exemple desquema constructiu duna captaci.
Ser necessari tamb comptar amb la possibilitat de controlar els cabals de bombament
de forma puntual o per trams temporals.
5.1.2 Identificaci de les caracterstiques bsiques del pou.
Abans de linici del bombament, sidentificaran les caracterstiques bsiques del pou
(coordenades UTM, cota altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre,
profunditat i alada de brocal), i ser aconsellable tamb conixer o valorar les capacitats
daltres captacions de la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del
pou a on es pretn executar lassaig.
Per a cada punt de control (pou de bombament o punts externs), es prendran les
segents mesures i dades bsiques:
UTM (x)
UTM (y)
Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z)
Distncia al punt de bombament
Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
32
Alada del brocal
Profunditat del pou des de la boca o brocal
Figura 5.3 Esquema de les caracterstiques bsiques a mesurar en un pou..
Les mesures de nivell es poden prendre amb punts de referncia molt variats. Les dades
que es prenguin estaran referides a un punt de referncia fix, situat a lextrem superior del
pou o piezmetre (per exemple una pedra del brocal, la boca dun pou de ferro o una
arqueta de superfcie) que shaur descollir abans de la realitzaci de la primera mesura.
A partir daquest punt de referncia, i sempre de la mateixa manera, es prendran les
mesures de profunditat o distncia a la superfcie de laigua (figura 5.4)
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
33
Figura 5.4 Exemple duna presa de nivell prvia al bombament i durant el bombament.
5.1.3 Identificaci de tendncies
Abans de la realitzaci de la prova, es procedir a la identificaci de tendncies prvies
devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesurar el nivell en els punts de
control 24 hores abans de linici de la prova, de manera que es pugui identificar una
possible variabilitat en els nivells, que podria estar causada per interferncies daltres
bombaments propers o tendncies devoluci natural.
Es considera fonamental que el pou estigui en reps durant almenys 24 h, per tal que el
nivell del pou pugi el mxim abans de linici de la prova.
5.1.4 Planificaci de la prova.
Es realitzar una planificaci prvia de la prova, disposant els mitjans necessaris per a la
correcta recuperaci de dades en els temps corresponents.
Tamb shaur de preveure un punt dabocament, que haur de comptar amb els
permisos pertinents. El punt dabocament ser preferiblement a basses, dipsits o lleres
impermeables, evitant acumulacions en superfcie o punts infiltrants propers al
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
34
bombament. En qualsevol cas, haur de tenir capacitat suficient per engolir o acumular
els cabals o volums bombejats.
Shaur de preveure el mtode per a calcular el cabal de bombament, i disposar tamb
els mitjans necessaris per a la seva correcta mesura.
5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C.
El material mnim necessari per a lexecuci dun assaig de bombament s el que es
detalla a continuaci (figura 5.5):
Lequipament de bombament installat, format per una bomba dimensionada als cabals
previsibles del pou, les canonades dimpulsi i la canonada de desgus amb la llargada
suficient per arribar al punt dabocament seleccionat.
s recomanable que sinstalli un comptador o cabalmetre, per en la seva absncia,
shaur de preveure la possibilitat de fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p.
ex. Cubicant lompliment duna bassa, dipsit o recipient)
Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa.
Alternativament, sempre que el pou tingui la lmina daigua perfectament visible, i les
mesures es puguin prendre amb precisi, es podria fer servir una cinta mtrica
convencional.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
35
Figura 5.5 Material necessari o recomanable per a lassaig de bombament: (Bomba, sonda de
nivell acstica, cronmetre, paper i llapis, comptador i aixeta.)
5.3 Execuci duna prova de tipus C.
La prova de Tipus C, consistir en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua
del pou en estat de reps (mnim 24 h sense activitat) i dues mesures de nivell posteriors
desprs dun bombament sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el
cabal dextracci instantani.
ABANS DE INICIAR EL BOMBAMENT
En el cas que hi hagi un comptador es prendr la lectura del mateix abans de
comenar la prova.
Des del punt de referncia situat a la part superior o boca del pou, es prendr
una mesura de nivell (profunditat des del punt de referncia a la lmina daigua
amb precisi de 1 cm). (figura 5.6)
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
36
Figura 5.6 Exemple duna mesura de nivell amb el pou inactiu.
Es repetir aquesta mesura al cap de 1 hora, per confirmar que el valor s el
mateix.
Si les mesures no sn iguals (mes de 2 cm de diferncia), es deixar el pou
inactiu un dia ms i es tornar a iniciar la prova al dia segent.
Si les mesures sn iguals o difereixen en menys de 2 cm, es posar la bomba
en funcionament, i es mantindr funcionant en continu.
UNA VEGADA INICIAT EL BOMBAMENT
Al cap dun mnim de dues hores (ms si s possible) es pren una nova mesura
de nivell o profunditat de la lmina daigua des del mateix punt de referncia i
sanota la diferencia, especificant les unitats en metres amb dos decimals (figura
5.7). Aquest valor s el DESCENS ESPECFIC, que es presupossa estabilitzat, i
que est vinculat a un cabal concret.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
37
Figura 5.7 Exemple duna mesura de nivell amb el pou actiu.
Immediatament desprs, es calcula el cabal comptabilitzant el temps dompliment
dun recipient cubicat, o alternativament, cubicant la diferencia de volums en un
dipsit o bassa o restant la lectura del comptador a la anterior (figures 5.8 i 5.9).
Mitja hora desprs es pren una nova mesura de nivell, i una nova mesura de
cabal.
Es pot aturar el bombament
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
38
Figura 5.8 Exemple duna valoraci de cabal amb comptador: Q=(V2-V1)/(t2-t1)
Figura 5.9 Exemple duna valoraci de cabal amb un recipient cubicat: Q=(V2-V1)/(t2-t1)
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
39
5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS C
Saportar a lAgncia una declaraci signada de la prova realitzada en la que sinclour:
Registre geolgic de la perforaci del pou (si existeix)
Registre de lesquema constructiu del pou (si existeix)
Dades bsiques del pou (descrites a lapartat 5.1.2)
Dades de la prova
Nivell 24 h abans de la prova
Nivell abans de linici de la prova
Temps dinici de la prova
Temps-nivell de la primera mesura de nivell amb bombament sostingut
(mnim 2 h)
Cabal instantani de la primera mesura (mnim 2 h)
Temps-nivell de la segona mesura de nivell amb bombament sostingut
(mnim mitja hora ms tard que la primera)
Cabal instantani de la segona mesura.
El cabal es donar en L/s, especificant si s un cabal puntual del bombament o la mitjana
de un perode del bombament.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
40
Annex 1. Glossari de termes i conceptes.
Aqfer: Dit de la formaci geolgica en la qual s'emmagatzema i circula aigua
subterrnia que pot ser captada per a diferents usos antrpics, aprofitant la porositat del
terreny que l'acull i el gradient hidrulic all present.
Alada de brocal: Distncia entre la cota topogrfica o nivell del terra fins a la part
superior del brocal, que es fa servir de punt de referncia des don es prenen les mesures
de nivell en un pou.
Assaig de bombament: Prova hidrulica que consisteix en realitzar un bombament
controlat per obtenir valors de les propietats hidruliques del aqfer i de les capacitats
del pou.
Canonada cega (del pou o piezmetre): Tram de lentubaci o parets de la canonada que
forma part del pou o del piezmetre, que no t obertures o reixeta que comuniquin
linterior i exterior de la mateixa.
Canonada dimpulsi: Canonada que fa servir una bomba submergible per impulsar
laigua captada en el pou cap a lexterior.
Canonada piezomtrica: Canonada que permet mesurar el nivell fretic o piezomtric de
laqfer mitjanant la introducci duna sonda de nivell o un sensor.
Columna geolgica o litolgica: Registre dels estrats geolgics i del tipus de materials que
els formen, interceptats durant la perforaci dun pou o sondeig.
Comportament dinmic del pou: Evoluci dels nivells piezomtrics en el interior dun pou
com a resposta a uns estimuls de bombament en el propi pou o en un pou proper.
Descens: Diferncia entre el nivell estabilitzat dun pou en reps i una mesura realitzada
sota la influncia dun bombament.
Descens especfic: Descens estabilitzat en un pou amb un cabal concret, indicador de
unes propietats hidruliques de laqfer i el pou.
Esgotament de laqfer: Disminuci dels nivells de laqfer per esgotament del seu
emmagatzematge.
Espai anular (del pou o piezmetre): Espai que queda entre lentubaci dun pou i les
parets de la perforaci en la qual est insertada. (aquest espai es reompleix amb un
material flitrant a la part de la reixeta i un segell impermeable a la part de canonada
cega).
Esquema constructiu (del pou o piezmetre): Esquema en el qual sindiquen els detalls
constructius dun pou o piezmetre, tals com el dimetre de la canonada, la profunditat,
els trams de reixeta i canonada cega i els trams de prefiltre de grava o segells de lespai
anular.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
41
Estabilitzaci (de nivells): Situaci destabilitat en la que els nivells no evolucionen. Pot
referirse a la situaci de reps del pou o a una situaci destabilitat dinmica, en la qual
els nivells sestabilitzen en equilibri amb un bombament constant.
Interferncies (de bombaments aliens a lassaig): Variaci de nivells en un pou atribubles
al bombament dun altre pou o pous propers.
Mtode de interpretaci (dun assaig de bombament): Metodologia utilitzada per obtenir
parmetres hidrulics duna prova de bombament a partir dels resultats i de les mesures
obtingudes en la seva execuci.
Nivell piezomtric: Posici de la lmina daigual fretica o piezomtrica respecte duna
referncia coneguda, que normalment s la cota topogrfica o el nivell del mar.
Parmetres hidrulics (de laqfer): Caracterstiques geolgiques intrnseques que
defineixen les propietats fsiques dun aqfer referents a la permeabilitat i a
lenmagatzematge envers laigua.
Prdues de crrega (del pou): Efecte de la resistncia que ofereixen les parets del pou a
lentrada daigua de laqfer, i que es tradueix en una diferncia de crrega hidrulica
entre lexterior i linterior de les parets del pou.
Perfil geolgic: Representaci de la secci vertical dels materials geolgics en una
direcci concreta de lespai. (p. ex. S-N)
Piezmetre: Perforaci o sondeig geolgic equipat amb una canonada que permet la
mesura dels nivells daigua subterrnia o piezomtrics.
Prefiltre de grava: Grava o graveta que omple lespai anular del pou o piezmetre a
lalada del tram de reixeta, i que fa de filtre per laigua que entra procedent de laqfer.
Propietats hidruliques de laqfer: Conjunt de parmetres que defineixen les
caracterstiques fsiques de laqfer relatives a la conducci i enmagatzematge daigua.
Propietats hidruliques del pou: Conjunt de parmetres que defineixen les
caracterstiques fsiques del pou relatives a la conducci i enmagatzematge daigua.
Punts de control piezomtric (dun assaig de bombament): Punts daccs a laigua
subterrnia, que poden ser pous o piezmetres i que es fan servir per controlar els nivells
piezomtrics abans o durant lexecuci dun assaig de bombament.
Recuperaci del pou (dinmica): Evoluci dels nivells posterior a un bombament que
tendeix a recuperar lestat previ o de reps.
Reixeta: Tram de la canonada o parets del pou o piezmetre que incorporen obertures o
ranures que conecten el seu interior amb la part exterior o aqfer, permetent lentrada
daigua.
Segell impermeable (a lespai anular de la captaci): Reompliment impermeable de
lespai anular, coincident amb els trams de canonada cega, que t la funci devitar la
comunicaci hidrulica destrats geolgics a travs daquest espai.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
42
Sonda de nivell: Aparell equipat amb una cinta mtrica electrificada que es fa servir per
detectar i mesurar la profunditat de la lmina daigua respecte dun punt de referncia
situat a la part superior del pou o piezmetre.
Tendncia devoluci (de nivells): Variaci de nivells de laqfer atribuble a la evoluci
natural o induda de descrrega o buidatge de laqfer. En el cas que aquesta sigui
aliena a lactivitat del pou sha de compensar en els resultats dun assaig de bombament.
Transmissivitat: Propietat fsica dun aqfer o estrat geolgic que integra la permeabilitat i
el gruix, i que indica la capacitat de laqfer de permetre la circulaci dun cabal daigua a
travs duna secci determinada daqfer aplicant un gradient hidrulic.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)
43
Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C.
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS A
CONDICIONS PRVIES Condicions del pou i la seva installaci
Reconeixements del medi i lentorn
Establiment de punts de control
Identificaci de tendncies
Previsi de cabals i punt dabocament
Planificaci de la prova
Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en tots els punts de control.
Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-se amb la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua.
Canonada piezomtrica en el pou si es fa servir de punt de control
Disposar dun punt de control proper i extern al pou de bombament
Reconeixement I establiment del context geolgic i hidrogeolgic. Identificaci daqfers, gruixos I propietats previsibles. Identificaci de fonts, rius i manifestacions daigua superficial en un radi de 500 m
Valorar captacions properes per estimar les capacitats del propi pou.
OBLIGATORI RECOMANAT
Identificaci de pous en un radi de 500 m Establiment dels punts de control Incorporar en els punts de control pous operatius amb concessi vigent situats a menys de 100 m. Registrar la columna litol[ogica i el esquema constructiu en les noves captacions
Incorporar al menys un punt de control exterior al pou. Recopilar totes les columnas litolgiques de la zona
Mantenir el pou inactiu durant els 5 dies previs a la prova Mesurar nivells durant els 4 dies anteriors a la prova, dos cops al dia amb un interval mnim de 5 h
Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Realitzar ms de 2 controls diris previs. Installar sensors de recollida automtica de dades de pressi
per tal didentificar interferncies daltres bombaments de la zona
Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumulacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament
Estimar el cabal de la prova en funci de: o Dades dexplotaci del pou o Dades de la perforaci. o Estimaci segons la geologia de laqfer o Estimaci en base a captacions properes.
Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova.
MATERIAL NECESSARI
Equipament de bombament installat i operatiu
o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat
Material per al control del cabal Sonda o sondes acstiques o lluminoses Cronmetre o rellotge amb precissi de segons Paper i llapis
Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre Sensors de pressi de registre automtic
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES MEMRIA TCNICA
Contingut de la memria Marc geolgic i hidrogeolgica Identificaci de laqfer dexplotaci Identificaci dels punts de control Dades de les condicions constructives del pou i punts de control si existeixen Columna geolgica del pou si existeix (obligatori en les captacions noves) Selecci del dispositiu de bombament Mesures prvies de la prova Desenvolupament de lassaig Selecci del mtode dinterpretaci Resultats Interpretaci Conclusions
Figures Ubicaci geogrfica conjunta de tots els punts de control Ubicaci geogrfica a escala 1:5000 de cada punt de control Perfil geolgic del punt de bombament. Esquema constructiu del punt de bombament. Evoluci en el temps dels nivells mesurats Evoluci en el temps dels cabals mesurats Superposici dels valors mesurats i dels terics atribubles al resultat obtingut
Taules Caracterstiques bsiques dels punts de control (UTM, Distancia al pou,
Dimetre, Fondria, brocal i caracterstiques de la bomba) Taula desdeveniments Taula de resultats (Trasmisivitat, Coef. demmagatzematge, Radi dinfluencia)
Arxius a entregar
Document de memria tcnica en format doc o pdf Full de clcul amb les taules de la memria tcnica Full de clcul amb les taules dels valors representats a les
grfiques de linforme.
EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS A Duraci de lassaig
Protocol de recollida de dades
2.5
3
3.5
4
4.5
5
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000
Temps (segons)
Fondar
ia del n
ivell (m
)
La duraci de lassaig la decidir el tcnic responsable de lAgncia Catalana de lAigua, establint un termini fix o una forquilla temporal, que generalment quedar compresa entre 8 i 72 h de bombament actiu ms recuperaci.
o El tcnic responsable de lACA podria determinar la necessitat de ampliar els terminis en circumstncies especials
o Per defecte, sestablir una durada fixa estndard de 24 h de bombament actiu o una forquilla temporal de entre 12 i 24 h de bombament actiu.
o En el cas daplicaci duna forquilla temporal, els criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert ser el definit en el segent apartat
o La durada de la fase de recuperaci ser equivalent al doble de la durada del bombament actiu,
o Es podr finalitzar la fase de recuperaci abans del termini establert si sacompleixen els criteris segents;
Criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert amb una forquilla temporal. El
bombament no saturar abans del temps mnim establert pel tcnic de lACA. Una vegada sobrepassat
el temps mnim, es podr aturar el bombament amb lacompliment de qualsevol dels segents criteris:
Criteri 1: Variaci nulla del nivell en el interval de 1 h de bombament sostingut en tots els punts de control.
Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 2 h inferior al 1% del descens mxim de la prova en tots els punts de control.
Criteri 3: La prova supera el temps mxim establert
La freqncia de recollida de dades ser responsabilitat del tcnic hidrogeleg que executi lassaig, i haur de reunir dades amb la densitat suficient per descriure amb claredat els canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud els canvis sobtats o esdeveniments. Les dades a recollir en tots els punts de control sn: Dades de nivell dels 4 dies previs a la prova. Dada inicial de nivell en els instants previs al bombament. Temps inicial i final del bombament. Dades de temps i nivell freqents durant la fase de bombament i de recuperaci. Dades de temps i cabal freqents durant el bombament. Registre daltres esdeveniments destacables
Criteris per resoldre la finalitzaci de la recollida de dades de nivell durant la fase de recuperaci (Els
criteris shauran dacomplir en tots els punts de control.
Criteri 1: Recuperaci total o superior al 99% del descens mxim de la prova. (El nivell ha destar estable durant els darrers 15 minuts).
Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens mxim de la prova.
Criteri 3: La fase de recuperaci supera el doble del temps de bombament-
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS B
CONDICIONS PRVIES
Condicions del pou i la seva installaci
Establiment de punts de control
Identificaci de tendncies
Previsi de cabals i punt dabocament
Planificaci de la prova
Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en tots els punts de control.
Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-ne la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua.
Canonada piezomtrica en el pou si es fa servir de punt de control
Disposar dun punt de control proper i extern al pou de bombament
Establiment dels punts de control Identificaci de pous en un radi de 100 m Identificar les caracterstiques bsiques dels punts de control. (UTM, cota altimtrica, distncia al punt de
bombament, dimetre, profunditat i altura de brocal) Incorporar en els punts de control pous operatius amb concessi vigent situats a menys de 100 m. Registrar la columna litolgica i el esquema constructiu en les noves captacions
Valorar captacions properes per estimar les capacitats del propi pou.
Incorporar al menys un punt de control exterior al pou. Recopilar totes les columnes litolgiques de la zona Identificaci de pous en un radi de 500 m
OBLIGATORI RECOMANAT
Mantenir el pou inactiu durant les 24 h prvies a la prova Mesurar nivells 24 hores abans de linici de la prova.
Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Installar sensors de recollida automtica de dades de pressi
per tal didentificar interferncies daltres bombaments de la zona
Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumulacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament
Estimar el cabal de la prova en funci de: o Dades dexplotaci del pou o Dades de la perforaci. o Estimaci segons la geologia de laqfer o Estimaci en base a captacions properes.
Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova.
MATERIAL NECESSARI
Equipament de bombament installat i operatiu
o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat
Material per al control del cabal Sonda o sondes acstiques o lluminoses Cronmetre o rellotge amb precissi de segons Paper i llapis
Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre Sensors de pressi de registre automtic
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES
Documents a presentar Declaraci resum signada
Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen)
Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si existeixen)
Dades bsiques dels punts de control Redacci breu del desenvolupament de la prova. Dades de la prova
Arxius a presentar Declaraci resum en format doc o pdf Llibre Excel amb les dades bsiques emplenades i les taules
dels valors mesurats durant la prova (un llibre Excel per a cada punt de control)
Pressa de nivells i cabals
Les mesures de nivell es prendran mesurant la profunditat a la superfcie de laigua des dun punt de referncia fix situat a la boca del pou, sempre de la mateixa
manera. Les unitats que sutilitzaran seran els metres amb dos decimals. La prova es pretn realitzar a cabal constant, i per tant aquest shaur de quedar fixat en els primers instants de la prova. Les mesures de cabal es realitzaran per controlar la seva estabilitat o per constatar els possibles canvis, omplint un recipient o dipsit cubicat o prenen lectures de
comptador.
Criteris per resoldre laturada del bombament durant
linterval establert amb una forquilla temporal. El
bombament no saturar abans del temps mnim
establert pel tcnic de lACA. Una vegada
sobrepassat el temps mnim, es podr aturar el
bombament amb lacompliment de qualsevol dels
segents criteris:
Criteri 1: Variaci nulla del nivell en el interval de 1/2 h de bombament sostingut en tots els punts de control.
Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens (*) mxim de la prova en tots els punts de control.
Criteri 3: La prova supera el temps mxim establert
Criteris per resoldre la finalitzaci de la recollida de
dades de nivell durant la fase de recuperaci (Els
criteris shauran dacomplir en tots els punts de
control.
Criteri 1: Recuperaci total o superior al 99% del descens mxim de la prova. (El nivell ha destar estable durant els darrers 15 minuts).
Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens mxim de la prova.
Criteri 3: La fase de recuperaci supera el doble del temps de bombament-
Duraci de lassaig
La duraci de lassaig la decidir el tcnic responsable de lAgncia Catalana de lAigua, establint un termini fix o una forquilla temporal, que generalment quedar compresa entre 2 i 8 h de bombament actiu ms recuperaci.
o El tcnic responsable de lACA podria determinar la necessitat de ampliar els terminis en circumstncies especials
o Per defecte, sestablir una durada fixa estndard de 4 h de bombament actiu o una forquilla temporal de entre 2 i 8 h de bombament actiu.
o En el cas daplicaci duna forquilla temporal, els criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert ser el definit en el segent apartat
o La durada de la fase de recuperaci ser equivalent al doble de la durada del bombament actiu.
o Es podr finalitzar la fase de recuperaci abans del termini establert si sacompleixen els criteris segents;
Protocol de recollida de dades
Les dades a recollir en tots els punts de control sn:
Dades de nivell dels 24 hores abans de la prova. Dada inicial de nivell en els instants previs al bombament. Temps inicial i final del bombament. Dades de temps i nivell durant la fase de bombament i de recuperaci seguint lesquema
temporal de les taules 1 i 2 respectivament. Dades de temps i cabal durant la fase de bombament seguint lesquema temporal de la taula
3. Registre daltres esdeveniments destacables.
La freqncia de recollida de dades haur de respectar en essncia les taules, i en essncia hauran de reunir dades amb la densitat suficient per descriure amb claredat els canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud els canvis sobtats o esdeveniments. Cada vegada que hi hagi un canvi sobtat de cabal, ja sigui per aturada, reinici o manipulaci, shaur de reiniciar la taula de controls proposada.
TAULA 1 TAULA 2 TAULA 3
EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS B
(*) El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament
mesures temps mesures temps mesures temps
mesura 1 30 segons mesura 1 30 segons mesura 1 5 minuts mesura 2 1 minut mesura 2 1 minut mesura 2 35 minuts mesura 3 1 minut 30 s mesura 3 1 minut i 30 s mesura 3 55 minuuts mesura 4 2 minuts mesura 4 2 minuts mesura 4 1 hores 55 min. mesura 5 3 minuts mesura 5 3 minuts mesura 5 2 hores 55 min. mesura 6 4 minuts mesura 6 4 minuts mesura 6 3 hores 55 min. mesura 7 5 minuts mesura 7 5 minuts mesura 7 4 hores 55 min. mesura 8 6 minuts mesura 8 6 minuts mesura 8 5 hores 55 min. mesura 9 7 minuts mesura 9 7 minuts mesura 9 6 hores 55 min.
mesura 10 8 minuts mesura 10 8 minuts mesura 10 7 hores 55 min. mesura 11 9 minuts mesura 11 9 minuts
mesura 12 10 minuts mesura 12 10 minuts mesura 13 15 minuts mesura 13 15 minuts mesura 14 20 minuts mesura 14 20 minuts mesura 15 30 minuts mesura 15 30 minuts mesura 16 40 minuts mesura 16 40 minuts mesura 17 50 minuts mesura 17 50 minuts mesura 18 60 minuts mesura 18 60 minuts mesura 19 1 hora 20 min. mesura 19 1h 20 minuts mesura 20 1 hora 40 min. mesura 20 1h 40 minuts mesura 21 2 hores mesura 21 2h mesura 22 2 hores 30 min. mesura 22 2h 30 minuts mesura 23 3 hores mesura 23 3h mesura 24 3 hores 30 min. mesura 24 3h 30 minuts mesura 25 4 hores mesura 25 4h mesura 26 4 hores 30 min. mesura 26 4h 30 minuts mesura 27 5 hores mesura 27 5h mesura 28 5 hores 30 min. mesura 28 5h 30 minuts mesura 29 6 hores mesura 29 6h mesura 30 6 hores 30 min. mesura 30 6h 30 minuts mesura 31 7 hores mesura 31 7h mesura 32 7 hores 30 min. mesura 32 7h 30 minuts mesura 33 8 hores mesura 33 8h
mesura 34 9h
mesura 35 10h
mesura 36 12h
mesura 37 14h
mesura 38 16h
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
.ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS C
CONDICIONS PRVIES
Condicions del pou i la seva installaci
Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en el pou. Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-ne la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua. En les noves captacions ser obligatori enregistrar la columna litolgica i el esquema constructiu del pou.
Canonada piezomtrica en el pou si es fa servir de punt de control
Identificaci de les caracterstiques bsiques del pou. UTM (x) UTM (y) Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z) Distncia al punt de bombament Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control. Alada del brocal Profunditat del pou des de la boca o brocal
OBLIGATORI RECOMANAT
Identificaci de tendncies i/o interferncies
Mantenir el pou inactiu durant les 24 h prvies a la prova Mesurar nivells 24 hores abans de linici de la prova.
Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Planificaci de la prova
Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova. Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumalacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament
Estimar el cabal de la prova en funci de: o Dades dexplotaci del pou o Dades de la perforaci. o Estimaci segons la geologia de laqfer o Estimaci en base a captacions properes.
MATERIAL NECESSARI
Equipament de bombament installat i operatiu o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat
Material per al control del cabal Sonda o sondes acstiques o lluminoses Cronmetre o rellotge amb precissi de segons Paper i llapis
Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre
Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)
PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES
Documents a presentar Declaraci resum signada
Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen) Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si
existeixen) Dades bsiques dels punts de control Redacci breu del desenvolupament de la prova. Dades de la prova
o Nivell 24 h abans de la prova o Nivell abans de linici de la prova o Temps dinici de la prova o Temps-nivell de la primera mesura de nivell amb
bombament sostingut (mnim 2 h) o Cabal instantani de la primera mesura (mnim 2 h) o Temps-nivell de la segona mesura de nivell amb
bombament sostingut (mnim mitja hora ms tard que la primera)
o Cabal instantani de la segona mesura.
Pressa de nivells i cabals
Les mesures de nivell es prendran mesurant la profunditat a la superfcie de laigua des dun punt de referncia fix situat a la boca del pou, sempre
de la mateixa manera. Les unitats que sutilitzaran seran els metres amb dos decimals. La prova es pretn realitzar a cabal constant, i per tant aquest shaur de quedar fixat en els primers instants de la prova. Les mesures de cabal es realitzaran per controlar la seva estabilitat o per constatar els possibles canvis, omplint un recipient o dipsit cubicat o
prenen lectures de comptador. Els cabals shauran de especificar en l/s.
Resum de la prova La prova consisteix en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua del pou en estat de reps i dues mesures de nivell posteriors desprs dun bombament sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el cabal dextracci instantani. ABANS DE LINICI DEL BOMBAMENT
o Es pren la lectura del comptador (si nhi ha) o Des del punt de referncia situat a la part superior o boca del pou, es prendr una mesura de nivell
(profunditat des del punt de referncia a la lmina daigua amb precisi de 1 cm). o Es repetir aquesta mesura al cap de 1 hora, per confirmar que el valor s el mateix. o Si les mesures no sn iguals (mes de 2 cm de diferncia), es deixar el pou inactiu un dia ms i es tornar a
iniciar la prova al dia segent. o Si les mesures sn iguals o difereixen en menys de 2 cm, es posar la bomba en funcionament, i es
mantindr funcionant en continu.
UNA VEGADA INICIAT EL BOMBAMENT o Al cap de un mnim de dues hores (ms si s possible) es pren una nova mesura de nivell o profunditat de la
lmina daigua des del mateix punt de referncia i sanota la diferencia, especificant les unitats en metres amb dos decimals. Aquest valor s el DESCENS ESPECFIC, que est vinculat a un cabal concret i a un temps mnim destabilitzaci.
o Immediatament desprs, es calcula el cabal comptabilitzant el temps dompliment dun recipient cubicat, o alternativament, cubicant la diferencia de volums en un dipsit o bassa o restant la lectura del comptador a la anterior
o Mitja hora desprs es pren una nova mesura de nivell, i una nova mesura de cabal. o Es pot aturar el bombament
Mesura del pou en estat de reps
Mesura del pou en estat de bombament
Descens especfic
EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS C
(*) El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
1. Introducci1.1 Objectius2. Nivells de complexitat dels assaigs3. Descripci de labast dels assaig tipus A3.1 Condicions prvies3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A4. Descripci de labast dels assaig tipus B4.1 Condicionants previs4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B.4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B5. Descripci de labast dels assaig tipus C5.1 Condicions prvies5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C.5.3 Execuci duna prova de tipus C.5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS CAnnex 1. Glossari de termes i conceptes.Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C.Top Related