ELS NUCLEÒTIDSCada nucleòtids està compost per tres subunitats:
Un grup fosfat. Compost per fòsfor i oxigen.
Un glúcid de cinc àtoms de carboni (pentosa).Pot ser la ribosa o la desoxiribosa.
Una base nitrogenada. Poden ser l’ adenina (A), la guanina (G), la citosina (C), la timina (T) o l’ uracil (U).
Els nucleòtids estan units els uns altres formant llargues cadenes o polinucleòtids.En cada polinucleòtid el grup fosfat i la pentosa són sempre iguals, però varia la seqüència de bases nitrogenades.
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
Hi ha dos tipus d’àcids nucleics: l’àcid desoxiribonucleic, o ADN, i l’àcid ribonucleic, o ARN. Tots els organismes contenen els dos tipus d’àcids nucleics a les cèl·lules.
L’ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC (ADN)L’ADN té les característiques següents:Cada molècula està formada per dues llargues cadenes de polinucleòtids, enrotllades en espiral al voltant d’un eix imaginari, formant un doble hèlix. Les dues cadenes són antiparal·leles , és a dir, es disposen de manera paral·lela i segueixen sentits oposats.Les cadenes es mantenen unides mitjançant enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre les bases nitrogenades de totes dues. A més, són complementàries, l’adenina sempre queda aparellada amb la timina, i la guanina, amb la citosina.
EN LES CÈL·LULES EUCARIOTES L’ARN ES LOCALITZA AL NUCLI I AL CITOPLASMA. ESTRUCTURALMENT ESTÀ FORMAT PER UNA SOLA CADENA DE NUCLEÒTIDS.HI HA DIVERSES TIPUS D’ARN, QUE DUEN A TERME DIFERENTS FUNCIONS DE MANERA COORDINADA.
ARN missatger (ARNm)
ARN ribosòmic (ARNr)
ARN transferidor (ARNt)
L’ÀCID RIBONUCLEIC (ARN)
PRINCIPALS TIPUS D’ARN
Copia la informació de l’ ADN nuclear i la transporta fins als ribosomes.
S’associa amb proteïnes i forma els ribosomes, on se sintetitzen les proteïnes.
S’uneix amb aminoàcids i els transporta fins al ribosoma per formar les proteïnes.
LA REPLICACIÓ DE L’ADN
•L ’ADN té la capacitat de replicar -se , és a dir, pot fer còpies idèntiques de si mateix.
La replicació de l’ADN és de tipus semiconservatiu, ja que cada nova hèlix conversa la cadena original que va servir de motlle i una cadena nova.
En la cèl.lula hi ha uns enzims de reparació que detecten els nucleòtids aparellats d manera incorrecta, els retiren i els reemplacen pels correctes.
L’ADN, PORTADOR DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
• Frederick Griffith i Oswald Avery van apostar la prova definitiva que la molècula portadora de la informació genètica era l’ADN, i no les proteïnes.
NO
L’EXPERIMENT DE GRIFFITH
El 1928, Griffith va fer un seguit d’experiment amb el bacteri Streptococcus pneumoniae. Va observar que el bacteri presentava dues variants o soques diferents: una provocava la malaltia i la mort del ratolí , i va anomenar-la S, mentre que l’altra soca, que va anomenar R, no era virulenta.
Els estudis amb Streptococcus pneumoniae van ser determinats per deduir el paper de l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica.
Streptococcus pneumoniae
CONCLUSIONS:
Com a resultats dels seus experiments amb ratolins, Griffith va deduir que en els bacteris de la soca S mort hi havia alguna cosa, que va anomenar factor transformant, que es transmetia als bacteris vius de la soca R i els transformava en bacteris S vius.
El 1944, Avery va descobrir que la molècula d'herència era l’ADN.