Associació de maresi pares del col·legi públicJoanot Alisanda juny 2012
#89
Nou projecteMares i pares delegats de curs
El comiatUna mestra es jubila aquest fi de curs
Albert PlaL’ex-alumne més provocador Govern
Sanitat Educació BancaMAR
TÍ S
ÁIZ
2 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
La junta de l’AMPA
La iniciativa es podria posar en funcionament el proper curs
Nou projecte de pares i mares delegats
U n grup de famílies de l’escola han
començat a treballar aquest curs
una nova proposta que té com a
objectiu ser una eina més per potenciar la
comunicació entre pares i escola i, alhora,
sumar esforços per afavorir el procés educatiu
i el desenvolupament òptim dels infants.
En aquests moments, l’AMPA i els pares
i mares impulsors de la proposta treballen
conjuntament per fixar les directrius de
funcionament d’aquest projecte que podria
començar el curs 2012-2013.
A nivell general, s’estan estudiant les
funcions que tindran les figures dels pares-
mares delegats de classe, que volen ser un
instrument per transmetre les inquietuds
dels pares i mares del seu grup i aportar de
manera participativa solucions conjuntes
a les diferents situacions que puguin
sorgir en relació a la classe. També destaca
l’interès d’aquest projecte per fomentar la
participació activa dels pares i mares i de
buscar col·laboracions i empaties perquè les
famílies s’apropin a l’escola amb actitud
positiva i dialogant.
Si el procés avança, es preveu que es pugui
fer l’elecció de la figura del pare o mare
delegat de cada classe a principis del curs
vinent, fet que es comunicarà oportunament
a les famílies pel que fa al procediment
d’elecció i calendari previst.
El projecte de pares i mares delegats
funciona ja des de fa anys a diferents escoles
del territori català amb resultats satisfactoris
com a eina de participació i col·laboració
directa dels pares i mares en l’educació dels
fills i filles. Podeu veure’n algun exemple a la
pàgina de la Federació d’Associacions de Pares
i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC)
www.fapac.cat.
“L’objectiu: una eina per potenciar la comunicació entre pares i escola”
3
Albert, què recordes de la teva època al Joanot? Vaig fer de Primer fins a Quart.
Era ben petit.
Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi quedat gravada ala memòria? Si, la primera ampliació de
l’escola. La varen fer al carrer del costat.
Era un altre casa. Crec que sota d’un
petit bloc de pisos.
Quin és el joc que t’agradava més a l’hora del pati? Molestar les nenes.
Com diries que eres com a alumne? Petit.
Quina era l’assignatura que més t’agra-dava? Recordo el primer llibre que vaig
llegir. “El zoo d’en Pitus” i després “Un
retol per a curtó”.
Recordes el nom d’algun mestre/a de l’escola? Sí. La Rosa i la senyoreta Oliver.
Ara celebrem una festa a final de curs que és tota una tradició. Li diem Festa Major. També celebràveu la festa major, aleshores? No ho recordo. Érem
literalment quatre gats...
Vas començar l’escolarització a l’edifici antic. Vas viure el canvi de cooperativa a escola pública. Com era aquell edifici on va començar l’escola? Era una caseta
anglesa. Com una casa normal plena de
nens.
Com creus que el Joanot, com a escola pionera en el seu moment, va influir en la teva trajectòria artística i en l’Albert Pla que tots coneixem avui?Tots els meus amics de Sabadell
anaven als maristes o a l’Amadeo Vives
o als Salesianos. Parlaven de classes
amb “francos” i “cristos” i capellans
castellans. Nosaltres, després ho he vist
amb el temps, érem uns afortunats.
Escoltàvem l’Estaca i la Trinca de
cançons infantils. Tots érem catalans.
Jo guardo records deliciosos. Quan paso
pel lloc on era l’escola on jo anava de
petit encara em cau una llagrimeta
d’emoció. Tant de bo pogués fer un reset
i tornar a matricular-me.
Segurament a l’Albert Pla li queda lluny el dia que va rebre el premi a la Muestra de la Canción de Autor de Jaen. Lluny, no fent referència als anys — tot just va ser l’any 1988—, sinó per l’absolutament cal·lidoscòpica trajectòria vital que ha fet d’aquest home un músic, actor, poeta, escriptor, artista integral, curiós i capaç de trencar les normes i de mostrar a través d’imatges, paraules i sons el seu veritable jo intern. I en aquest recorregut per la vida del creador, que us convidem a desco-brir, volem aturar-nos en un record especial. Ens referim al seu pas com a alumne del Joanot Alisanda. Un fragment de memòria que encara li genera emocions, malgrat ser, aquest sí, veritablement lluny en el temps.
Albert Pla, ex-alumne del Joanot Alisanda
El Joanot ahir i avui
“Tant de bo pogués fer un reset i tornar a matricular-me”
Extraescolars
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Entrevista a la Núria, la monitora de l’activitat de Poliesportiu
“Les nenes també s’ho passen molt bé”
U na activitat novedosa en el
marc de les extraescolars ha
estat la de Poliesportiu, que
ha tingut una molt bona acollida i
valoració entre els participants. Ens
apropem a la seva monitora perquè
ens faci cinc cèntims del que ha
estat aquest curs d’intesa i divertida
activitat física.
Núria, què et sembla aquesta activitat de Poliesportiu?A mi molt be, els nens fan activitats
en àmbits mot diferents i per la
natura. Es molt important que les
criatures vegin que hi altres esports
sense pilota.
Com segueixen els dissabtes aquesta activitat?Trobo que els nens estan molt
participatius i que treballen
molt. La nostra escola
aquest any hi participen de 12 a 18
nens és un nivell que és dels més alts
de les escoles que hi participen. La
llàstima es que aquest any a l’hora
de explicar l’activitat de poliesportiu
en l’hora de poder apuntar la
quitxalla per fer aquesta extrascolar,
es va dir que només era de dos dies
en comptes de 4. segurament s’hi
haguessin apuntat més alumnes.
Si fessin 4 dies en comtes de 2 seria
molt més bo.
Vull ressaltar una dada molt
important, molts pares i mares es
queden a veure com els nens i nenes
fan l’activitat els dissabtes, és impor-
tant per la canalla que els pares i
mares es quedin per veure el que fan,
es motiven més. El nivell es
molt bo.
Alguna cosa que et faci arronsar el nas?Aixecar-me tant aviat els dissabtes,
però em passa des seguida, desfruto
molt amb els nens.
Quin consell ens podries donar amb la teva experiència que ja portes?Dos consells, que aquesta activitat
no es només per nens, aquest any
només venen 3 nenes. Les nenes s’ho
passen tan bé com els nens.
L’altre: que la quitxalla ho farien
tot més bé, disfrutarien més encara,
jugarien millor si escoltessin. Hi
5
La nostra escola
La mestre Àngels Folch es jubila aquest curs
“La meva sensació és de frustració”
A ra és impensable que 36 nens
de primer passin una setmana
de colònies al Montseny, sense
llum, i amb l’única companyia d’una
mestra i un ajudant. Anaven en tren
carregats de menjar per a cinc dies i a
la tornada descobrien que la vivència
els havia fet més grans. La mestra
que recorda aquesta experiència és
l’Àngels Folch. Aquest curs es jubila
després de quaranta anys donant
classes al Joanot Alisanda i ho fa amb
un sentiment agredolç. “La societat
ens ha acostumat a viure en la
seguretat, amb tot previst, tot plani-
ficat...”, diu l’Àngels, que entén que
els nens de fa trenta anys “maduraven
abans i eren més responsables...”.
No sap qui en té la culpa —”segura-
ment tots plegats”—, però reconeix
que marxa amb “una sensació de
frustració”. “Penso que hi ha hagut
un error de plantejament perquè en
un moment donat el sector docent
va apostar per la formació humana
i va deixar en un segon pla els conei-
xements. Ara no tenim ni una cosa ni
l’altra”, subratlla.
L’Àngels, que a partir d’ara
treballarà “pel país” des de l’executiva
de l’Assemblea Nacional Catalana,
és crítica amb la influència de la
televisió i les noves tecnologies. Ella
sempre ha presumit d’haver llançat el
televisor al Punt Blau fa trenta anys.
“La dispersió, la pressa, la superficia-
litat són característiques dels nostres
temps”, descriu. Espera que la crisi
serveixi “per revisar i canviar els
valors”.
Per a ella jubilar-se no és retirar-se.
És sinònim de “joia, de tenir més
temps per a gaudir”. Un temps que
dedicarà a la política però també als
seus quatre néts, als quals continuarà
meravellant i sorprenent amb la
mateixa passió que ho ha fet tots
aquests anys al Joanot.
ha un problema, que no escolten,
no prenen prou atenció. Però bé, ho
estan millorant, mirem de anar fent
servir diferents formes per millorar
aquest aspecte.
Elsa. A mi l’esport que per ara m’ha
agradat més es el futbol. Els altres que
m’han agradat es el joc del abecedari,
el relleu de puzles, la piscina, etc.
Si pot ser aniria bé que l’any que ve
fóssim més nenes, nosaltres ens ho
passem molt bé.
Agnés. A mi el que més m’ha agradat
és el cros. Va ser molt maco. Hi havia
molta gent. A mi m’agrada participar
en tots els esports i activitats. En
l’activitat de la piscina també m’ho
vaig passar molt b, les noies vam anar
per davant sempre.
Javier. Jo m’ho passo molt bé amb
tots els esports però el futbol és el
millor. El de bicicleta va ser una mica
diferent. Els que no tenien bici havien
de fer servir les de l’organització i
eren una mica grosses, però el Jan
Rodríguez ens va deixar la seva, tot va
anar molt be. El dia de la piscina va
ser molt divertit.
Mares. Estem encantades que la
mainada pugui tastar tota classe
d’esports. No han fallat en gairebé cap
activitat. És molt enriquidor per ells.
6 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
Activitats i recomanacions
El racó de la TarsiLa Tarsi fa 25 anys és la cuinera del Joanot.
En aquesta secció us oferim les seves receptes,
perquè després els nens no puguin dir que
“això no té el mateix gust que al cole”.
Mandonguilles amb tomàquetIngredients per a 4 persones
➜ Tomàquets i cebes per fer la salsa
➜ Un pessic de sal
➜ Oli d’oliva
➜ Un pessic de sucre
➜ 100g de carn picada per persona
➜ All i julivert
➜ Ous
➜ Un got de llet
➜ Pa ratllat i farina
Per a fer la salsa de tomàquet:
tallem la ceba ben petita
i la posem a fregir a foc
lent. Remenem bé fins
que es torni daurada. A
continuació hi afegim
els tomàquets tallats a
trossos amb un pessic de
sal i un altre de sucre, i
remenem fins que quedi tot
desfet.
Per a les mandonguilles: posem la carn
picada en un bol, juntament amb l’all picat, el
julivert tallat petit, un got de llet, els ous i el
pa ratllat. Ho barregem tot amb les mans fins
que quedi una massa. Posem la farina en un
plat. Fem boles amb la massa de carn picada i
les enfarinem. Les fregim i les tirem a la salsa
de tomàquet.
Bon profit!
L’ al·lèrgia alimentària és una reacció anòmala de l’organisme amb
una causa immunològica comprovada, després de consumir
un aliment o un del seus derivats o un additiu contingut en el
mateix (de vegades també després del contacte amb la pell o simple-
ment respirant la seva olor).
És necessari diferenciar clarament l’al·lèrgia alimentària d’altres
reaccions adverses a aliments de causa tòxica, infecciosa, intolerància
(lactosa) o d’altres mecanismes immunològics no al·lèrgics, com la
celiaquia.
Per exemple, és important distingir entre l’al·lèrgia a la llet de vaca
i la intolerància a la lactosa (sucre de la llet). La primera pot produir
reaccions sistèmiques greus, en canvi la intolerància a la lactosa obeeix
a una deficiència enzimàtica (lactasa) que provoca símptomes gastroin-
testinals i molt sovint les persones afectades toleren la presència de
quantitats de llet a la seva dieta.
L’únic tractament, provat i eficaç en les al·lèrgies i les intoleràncies
alimentàries és la prevenció, seguint rigorosament l’exclusió absoluta
de l’aliment responsable, tot i que en l’actualitat s’estan portant a
terme diversos estudis esperançadors.
S’ha de tenir en compte que:
—Qualsevol aliment és potencialment capaç de produir una reacció
al·lèrgica, entre els al·lèrgens alimentaris més comuns es troben la llet,
els ous, el blat i altres cereals que contenen gluten, els fruits secs, el
peix, el marisc, la fruita, i les lleguminoses.
—La gravetat dels quadres d’al·lèrgia és variable i amb molta
freqüència infravalorada, ja que de vegades les reaccions poden posar
en risc la vida de la persona. Maria Àngels Pié
L’al·lèrgia alimentària Un problema de salut pública a l’alça
7
Sortim!
Ruta en bici Palau-solità i Plegamans - Caldes de Montbui
Ruta ideal per iniciar-se en la bici
i fer-la en familia. Hi ha molt
poc desnivell i molts espais per
descansar, jugar, especialmente al Parc
de l’Hostal del Fum (on es troba el “tren
de Palau”), punt de sortida i arribada de
l’excursió. Iniciem l’itinerari al Parc per
la riera de Caldes en direcció a la Torre
Marimón. Només hem d’anar seguint les
nombroses indicacions de l’Eix de la Riera
de Caldes, que segueix en bona part el
GR 97 (marques vermelles i blanques). En
arribar a un creuament agafem el camí
de l’esquerra que ens porta a la masia
Can Pujol. Des d’allà seguim fins a la
Torre Marimón on hi ha actualmente una
escola agropecuària de la Diputació de
Barcelona on fa uns anys competia amb
Sabadell per acollir el zoo de Barcelona.
Deixem la carretera i baixem a la dreta
dels edificis de l’Escola en dirección
de nou a la riera de Caldes. Seguim la
pista fins arribar finalment a Caldes de
Montbui.
Ruta i fotos: Luis Díaz Km: 21 (anada i tornada)http://diazelvis.blogspot.com/2009/08/palau-solita-i-plegamans-caldes-de.html
M’ agradaria explicar-vos una excursió que vam fer amb la
quitxalla des de Caldes de Montbui pel Camí de Foment. El
nostre objectiu era anar a veure la pedrera que hi ha riera
amunt: el nom Camí de Foment li ve del Ministeri de Foment, que va
impulsar aquesta pedrera de llambordes, una de les més importants
de la península. Al segle XIX la necessitat de llambordes de Barcelona i
d’altres ciutats es satisferen en part amb les de Caldes de Montbui.
A finals del segle XIX la gran qualitat del granit de les muntanyes del
Farell va convertir la riera de Caldes en la major pedrera de Catalunya.
La tècnica d’explotació era la de l’enderroc, consistent en excavar unes
galeries a la roca i dinamitar-les de manera que, caiguda la penya, la
roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc.
Comença a uns 200 metres passat un càmping, pujant pel costat de la
riera de Caldes. És una excursió curta, apta per criatures a partir de P4.
Us recomano que deixeu el cotxe a l’entrada del càmping, d’allà pugeu
fins a la carretera i, a uns
200 m, agafeu un trencall a
la dreta per enfilar el camí de
llambordes que està molt ben
senyalitzat. Després de llegir
el cartell informatiu sobre el
Camí de Foment i repassar les
interessants històries sobre
les llambordes enfilem el
camí vora la riera de Caldes
amunt. Tot aquest tram està
pavimentat amb llambordes.
Arribem sense cap esforç a la
caseta de la bàscula, on s’hi
pesaven els carros plens de
pedra ja tallada. És interessant entrar-hi, ja que encara t’hi pots pesar.
A partir d’aquí el camí es fa més estret. Al cap de mitja hora, es travessa
la riera de Caldes pel costat d’un pont fins arribar a una zona molt
ampla. Allà vam descansar i aprofitar per fer fotos a la llera de la riera.
Després vam continuar el camí fins arribar al lloc on eren les pedreres i
vam tornar enrere, que ja es feia tard.
Havíem encarregat una taula al restaurant del càmping el Pascualet,
per no haver d’agafar el cotxe. Està força bé; fan menú infantil, hi ha
una zona de jocs, gallines, ponis i rucs, que es deixen tocar.
Aquesta és una excursió d’un dia, molt fàcil de fer i a més, és a la vora
de casa. Conrad Font
Excursió amb nensVisitem la major pedrera de Catalunya del segle XIX
l’informatiu de l'AMPA CEIP Joanot Alisanda C. Sallarés i Pla, 160 | 08202 Sabadell
[email protected] col·laborat en aquest número: Conrad Font, Xoan Marín, Gemma Marmol, Virtudes Pérez, Maria Àngels Pié, Maria Pujol, Martí Saiz, Julia von Fraunberg. Agraïm especialment la col·laboració de Luís Díaz.
8 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
L’AMPA ratifica la voluntat de contribuir a la millora de l’educació que reben els nens i nenes a l’escola
Un total de 111 persones sobre una assemblea de 112 van votar positivament la proposta presentada per la Junta de l’AMPA on es demanava explícitament als pares i mares assistents
el suport a la línia de treball que s’està duent a terme des d’aquest òrgan de representació.
L’assemblea es va convocar de manera extraordinària dimecres 13
de juny arran de les diferències que la Junta ha admès que existeixen
amb la direcció de l’Escola. Entre d’altres, la Junta va fer èmfasi en
el desgast dels membres actuals per millorar la relació amb l’equip
directiu sense èxit i van explicar i documentar alguns exemples de
projectes que no han tingut el vist-i-plau de l’equip directiu. També es
va incidir de manera important en les formes de prendre decicions
per part de la direcció de l’escola sense comptar amb l’opinió dels
pares i mares, fet que ha comportat darrerament alguns malentesos
com és el cas del nou plantejament de la Festa Major en relació al
projecte padrins o el cobrament d’un cànon per l’utilització de
material de l’escola durant les activitats extraescolars.
Ratificat el suport a la junta actual, un segon punt va posar
sobre la taula la necessitat de trobar una solució per aconseguir
una relació més fluïda entre AMPA i escola. Tot i que es va aprovar
per majoria, aquesta segona proposta on la Junta demanava un
mediador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat va
generar més debat i va comptar finalment amb 65 vots a favor, 27
abstencions i 17 vots en contra. Diferents intervencions de pares i
mares van refermar la confiança en la Junta de l’AMPA, que es va
comprometre a seguir treballant per encarar nous objectius el curs
vinent i seguir desenvolupant els actuals.
La Junta va emplaçar els presents a la propera assemblea
ordinària del proper mes de novembre, on es farà una nova
valoració i seguiment d’aquesta situació.
*
* El nord-americà Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de contes infantils més importants del segle XX, és conegut
arreu del món pel seu llibre ‘Allà on viuen els monstres’ (1963).
Última hora
Top Related