INFORME DIAGNÒSTIC A
TORTOSA
Juliol 2014
Índex
1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................................... 3
2. VALORACIONS I CONCLUSIONS ....................................................................................... 5
2.1. CULTURA I SOCIETAT............................................................................................. 5
2.2. ENTORN FÍSIC ......................................................................................................... 6
2.3. XARXES SOCIALS ................................................................................................... 8
2.4. LA PERSONA .......................................................................................................... 10
3. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ ........................................................................................... 14
3.1. Presentació del programa i les primers conclusions a diferents agents per la
constitució dels grup d’acció social ............................................................................................. 14
3.2. Planificació de les primeres activitats pròpies del programa .................................. 16
3.3. Inici de la campanya de sensibilització ................................................................... 17
ANÀLISI DE DADES ................................................................................................................... 19
4. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA ................................................................................. 20
5. DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS DE TORTOSA ...................................... 22
6. POLÍTIQUES SOCIALS I DE SALUT................................................................................. 25
6.1. Polítiques Principals ................................................................................................ 25
6.2. Espais de Participació ............................................................................................. 27
7. EXPERIÈNCIES PRÈVIES ................................................................................................. 29
8. CONFIGURACIÓ DE L’ENTORN DE LA CIUTAT DE TORTOSA ..................................... 30
8.1. Entorn Físic ............................................................................................................. 30
8.1.1. Introducció: Límits administratius ............................................................................ 30
8.2. Vies de Comunicació ............................................................................................... 31
8.3. La Comunitat ........................................................................................................... 32
8.3.1. Comerç .................................................................................................................... 32
8.3.2. Entitats, Grups Religiosos ....................................................................................... 32
8.3.3. Mitjans de Comunicació .......................................................................................... 34
8.4. Convivència Ciutadana............................................................................................ 35
9. ENTORN FÍSIC I SOCIAL DELS BARRIS DE TORTOSA ................................................. 36
9.1. BARRI DE FERRERIES .......................................................................................... 37
9.2. BARRI DE L’EIXAMPLE ANTIC/CENTRE ............................................................. 40
9.3. BARRI DE L’EIXAMPLE MODERN / TEMPLE ....................................................... 43
9.4. BARRI DEL NUCLI ANTIC ...................................................................................... 46
9.5. BARRI DE SANT LLÀTZER .................................................................................... 49
10. BIBLIOGRAFIA i ENLLAÇOS WEB ................................................................................ 51
ANNEX 1: MAPES ENTORN FÍSIC I SOCIAL ........................................................................... 53
3
1. PRESENTACIÓ
L'Obra Social "la Caixa" impulsa, juntament amb Creu Roja a Catalunya, un programa
d'abordatge a les situacions de soledat no volguda en les persones grans, amb la
finalitat de donar una resposta de manera continuada i sostenible, per pal·liar i prevenir
la soledat no volguda en aquest col·lectiu.
Per al compliment d'aquesta finalitat, el programa planteja la construcció d'una xarxa
de treball comunitari on hi participin tos els agents del territori, aglutinant les accions i
recursos existents per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència de les actuacions que
s'estan duent a terme. A la vegada, aquesta xarxa ha de permetre la detecció de
necessitats no cobertes, amb l'objectiu de plantejar-ne possibles actuacions sobre les
mateixes.
El programa està dissenyat des d'una perspectiva multifactorial i transversal del
fenomen de la soledat no volguda, fonamentant els criteris d'actuació en la persona i
en el paradigma de l'envelliment actiu.
El projecte es desenvolupa com a prova pilot a tres municipis de Catalunya (Girona,
Terrassa i Tortosa), amb l'objectiu d'avaluar el seu desenvolupament en aquests tres
territoris diferenciats, i poder construir així un model d'abordatge a les situacions de
soledat no volguda que sigui exportable a altres territoris.
El desenvolupament del projecte a Tortosa, s’emmarca en un conveni de col·laboració
entre l’Ajuntament de Tortosa, la Creu Roja i l’Obra Social “la Caixa”, a partir del qual
es durà a terme una prova pilot al Nucli de la ciutat de Tortosa, conformat per els
següents cinc barris: Ferreries, l'Eixample Antic/Centre, l'Eixample Modern/Temple,
Nucli Antic i Sant Llàtzer.
És per aquest motiu que es realitza el present informe de diagnosi, amb l'objectiu
d'obtenir un primer coneixement que permeti iniciar l'adaptació del programa al territori,
així com la proposta de full de ruta.
En la primera part del document es descriuen les valoracions i conclusions que s’han
de tenir en compte a l’hora de desenvolupar el programa, des d’una perspectiva
multifactorial i transversal, i en una segona part s’exposa l’anàlisi de les dades
obtingudes.
Les dades s’agrupen en quatre factors que contemplen les causes que poden incidir
en el fet de que la persona pateixi soledat no volguda. Aquestes són: la cultura i la
societat, l’entorn físic, la xarxa social i la persona.
Per l’elaboració del present document s’ha realitzat l’anàlisi de les següent fonts
d’informació:
Recerca d’antecedents (llei de barris, estudis, projectes comunitaris, etc.).
Treball de camp. Observació de la realitat del territori apreciant les diferents
peculiaritats en cadascun dels barris, entitats, espais comunitaris, etc.
Anàlisi de dades demogràfiques.
Mitjans de comunicació i difusió.
Necessitats, recursos i potencialitats.
Altres fonts de recerca: Servei d’Atenció a Domicili de l’Onada de Tortosa,
Universitat Rovira i Virgili de Tortosa, Uned Senior i Once de Tarragona.
A més, s’ha comptat amb la col·laboració i participació en una reunió de debat el dia
15/05/2014 del personal tècnic de l’Àrea de les Persones, d’Acció Social i de
Seguretat, de l’Ajuntament de Tortosa com són: serveis a les persones, servei d’acció
social, serveis socials d’atenció primària, servei d’ajut a domicili, i la unitat de
Proximitat de la Policia local. Així com, altres entitats de caire social de Tortosa com
són: Càritas i Creu Roja.
5
2. VALORACIONS I CONCLUSIONS
2.1. CULTURA I SOCIETAT
Socialment, la imatge de la vellesa ha estat vinculada a estereotips negatius com són
la decadència, la decrepitud, l’aïllament de la persona… Actualment, però, tot i que
continua vigent aquesta imatge, les polítiques d’envelliment actiu adreçades a aquest
col·lectiu han tingut un paper important en el canvi cap a una visió més positiva del
mateix. A més, hi ha una gran participació de les persones grans en multitud
d’activitats, moltes de les quals estan impulsades per aquest mateix col·lectiu (a través
d’associacions de veïns, casals de gent gran i altres entitats), i algunes inclús
desenvolupades en clau intergeneracional, aconseguint tenir una implicació socio-
educativa.
A Tortosa, cal destacar les associacions religioses com són la Reial Arxicofradia de la
Mare de Déu de la Cinta, l’associació religiosa “Vida Creixent” o la de Vídues,
associacions que són de referència en el territori i es creu important tenir-les en
compte a l’hora de demanar la implicació en algunes de les accions que contempla el
programa. També s’haurà de parar una especial atenció a les esglésies i parròquies,
doncs per a molta gent gran a Tortosa esdevenen punts importants de trobada i de
relació.
A causa de la situació actual de crisi socioeconòmica, són moltes les persones grans
que estan donant el suport necessari als seus familiars, ja sigui amb un suport
econòmic, mitjançant el re-agrupament familiar o atenen als seus néts i alhora als seus
fills. Aquesta nova reestructuració familiar, empeny a què la societat sigui més
conscient del valor que té la gent gran, visualitzant l’important paper de suport social
que ofereix el col·lectiu de persones grans, fet que contribueix alhora a la millora de la
percepció social.
En relació a les polítiques de participació impulsades per l’Ajuntament de Tortosa,
s’observa una voluntat d’implicar la societat fent de Tortosa una ciutat inclusiva,
accessible per a tothom, i oferint recursos i serveis sostenibles. Destaca el treball
participatiu que es realitza a través de les diferents taules de participació i consells de
la ciutat. Específicament, en l’àmbit de gent gran, hi ha el consell municipal de la
gent gran, taula on participen els casals de gent gran de Tortosa que treballen per a la
promoció i la difusió de l’envelliment actiu.
Es preveu que aquestes dinàmiques participatives contribueixin de manera positiva en
el desplegament del programa, integrant la proposta de treball i objectius, i acollint-lo
La cultura és un dels eixos transversals de l’envelliment. Incideix tant en el tracte a les persones
grans, com en les polítiques socials (recursos) adreçades a aquest col·lectiu, i en l’adaptació de la
propia persona en el seu procés d’envelliment. L’arrelament és el sentiment de pertinença i
integració a un lloc.
com una continuïtat de les diferents taules de participació existents. Aquest fet ha de
possibilitar la construcció d’un treball comunitari, la realització de tasques de
sensibilització, així com el poder articular una xarxa de detecció i atenció a les
persones més vulnerables, tots aquests objectius principals de la prova pilot.
Per últim, es preveu que el programa pugui oferir complementarietat als programes ja
existents de suport a la gent gran que viu sola, de promoció a l’envelliment actiu, i els
programes orientats a detectar situacions de vulnerabilitat en la gent gran,
ampliant la perspectiva d’un treball més comunitari.
Per altra, visualitzar que en el nucli de Tortosa hi ha un 21,97% de població
estrangera, fet que es tindrà en compte a l’hora del desplegament de les activitats, i
especialment es buscaran sinèrgies i s’aprofitaran les que es promouen en el
programa ICI que fomenten la cultura, les tradicions i la integració de les persones,
amb la finalitat d’enfortir el sentiment de pertinença i arrelament.
Malgrat tot, cal matisar que no hi ha gairebé persones grans immigrants en el territori
però sí que té un pes important els immigrants que fan de cuidadors professionals de
les persones grans, i per tant, hi ha una incidència indirecta.
Finalment, segons reflexions compartides amb diferents agents del territori (*), la gent
de procedència estrangera a Tortosa és un col·lectiu participatiu i implicat en projectes
comunitaris, fet que s’haurà de poder aprofitar per tal d’impulsar el present programa
“Sempre Acompanyats” d’atenció a les persones grans amb soledat no volguda
(reflexions fruit de la reunió amb professionals establerta el 15/05/2014 amb
representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja (*)
d’ara en endavant).
2.2. ENTORN FÍSIC
En els barris de l’Eixample Antic/Centre i el Nucli Antic, s’han realitzat importants
actuacions urbanístiques orientades a la supressió de barreres arquitectòniques a la
via pública per facilitar l’accessibilitat. Tot i així, continuen havent problemes
d’accessibilitat, principalment al Nucli Antic, a causa de la morfologia arquitectònica
amb grans desnivells en els carrers i voreres, que juntament amb edificis antics,
majoritàriament sense ascensors, fa que sigui un entorn poc amable per propiciar
espais de relació.
Afegir en aquest punt, que segons reflexions compartides amb diferents agents del
territori(*)1molts dels habitatges antics, tenen greus problemes de cimentació i
* Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja.
L’entorn físic incideix en la mobilitat i l’oportunitat de tenir relacions amb la comunitat. Parlem de
barreres arquitectòniques tant del barri com del propi habitatge, així com de l’accessibilitat i els
espais comunitaris.
.
7
d’humitats, que poden afectar a l’estat de salut de la persona gran. Així mateix, es
destaca que en els barris del Nucli Antic i Eixample Antic/Centre s’aprecia que hi ha
risc de patir caigudes per la pavimentació lliscant en alguns espais i la presència de
pilones a les voreres, que dificulten el pas.
És per aquest motiu que es considera important per al desenvolupament del programa,
tenir en compte les dificultats d’accessibilitat de les persones al carrer, així com la
configuració de l’entorn, ja que pot determinar el tipus d’activitats a desplegar i el tipus
de vincles que es podran establir entre les persones que participin en aquests barris.
Per exemple, es promocionaran activitats dins el domicili quan no sigui possible el
desplaçament al carrer, com ara l’activitat de berenars en companyia , o caldrà valorar
la necessitat dels acompanyaments amb voluntaris per a facilitar-ne l’accés.
Respecte als barris de Ferreries, Eixample Modern/Temple i Sant Llàtzer, a trets
generals, són espais que contemplen una millora de la via pública. De manera
majoritària, són barris amb construccions més recents, i els edificis presenten un bon
estat de conservació i d’accessibilitat. Es preveu que això faciliti el desplegament
d’activitats que potenciïn l’ús dels espais i serveis comunitaris, promocionant la
generació de xarxa social.
Alguns d’aquests espais podrien ser el parc Teodor González i els passejos que
voregen a cada banda del riu, que estan adaptats per a les persones amb dificultat de
mobilitat.
També destacar dos equipaments bio-saludables ubicats en el mateix parc i el Passeig
Ribera al barri de l’Eixample Modern/Temple, però són espais que queden allunyats
dels barris de Ferreries, Eixample Antic/Centre, Nucli Antic i Sant Llàtzer.
Pel que fa la mobilitat amb transport públic, hi ha una bona xarxa, la qual facilita la
connexió entre tots els barris, i els recursos i serveis de major ús com són els centres
de salut pública. Aquests estan adaptats per a les persones grans i/o amb mobilitat
reduïda. Per garantir l’accés, hi ha bons Socials per a gent gran que tenen una
reducció d’un 50% del bitllet en el transport urbà dins del municipi. A destacar que des
de l’Ajuntament s’aprecia que, darrerament hi ha una gran demanda de targes
d’aparcament per a gent amb algun tipus de discapacitat i/o mobilitat reduïda, atès
l’increment de persones que requereixen aquest tipus de servei (*).
Malgrat tot, s’observen dificultats de connexió, principalment en els barris de
l’Eixample Modern/Temple, l’Eixample Antic/Centre i el Nucli Antic, ja que la
majoria de les parades es troben en les avingudes principals i no dins del seu entorn.
Es té constància que des de les Associacions de Veïns Remolins i Ferreries, recullen
les dificultats que això comporta i les demandes de millora de les connexions de
transport urbà i de la via pública (passos zebra, senyalitzacions, contenidors de brossa
lluny de domicilis de la gent gran, etc.). Malgrat tot, es comença a donar respostes a
les demandes i es preveu modificar una de les parades de transport de la zona de
Remolins (prop de la Plaça Immaculada), per tal que es pugui accedir amb més
facilitat.
2.3. XARXES SOCIALS
El 24,08% del total de la població de més de 65 anys (1.620 persones) està
empadronat en llars unipersonals, de les quals el 71,23% (1.154) són dones front el
28,77% (466) d’homes. Malgrat que viure sol no és igual a patir soledat no volguda, sí
que és un factor de risc per a aquestes persones alhora de sentir seguretat i benestar
en el seu domicili si no estan acompanyades d’una xarxa social que els proporcioni el
suport necessari. Tanmateix, des de Càrites es fa l’apreciació que des dels seus
programes es detecta que no hi ha solament persones grans que viuen soles, sinó que
moltes d’aquestes passen gran part del dia soles.
El veïnat és una xarxa de suport important, i cobra una especial importància per a les
persones grans amb poca mobilitat i/o que viuen soles. Tortosa, en el seu conjunt, té
un bon funcionament de relació veïnal, sobretot en barris com l’Eixample
Antic/Centre, Nucli Antic i Sant Llàtzer, on aquesta vinculació encara és molt latent,
ja que són barris petits i pròxims. En canvi, en els barris més perifèrics i grans com són
Ferreries i Eixample Modern/Temple, la relació veïnal pot anar decaient. D’aquí la
importància de que el programa contempli actuacions que treballin per facilitar i
reforçar la creació de vincles veïnals en els barris amb una baixa intensitat d’aquest
tipus de relació, (a través d’activitats com, per exemple “Tinc un veí”), així com poder
visualitzar i potenciar les relacions existents en els barris.
Des de Càritas Interparroquial s’observa la gran importància que té el clergat, en
particular les Monges del Convent de Santa Clara (Barri del Nucli Antic), que des de fa
15 anys donen cobertura tant a veïns com a altres persones que assisteixen a la Casa
d’Acollida de Transeünts, cosa que fa que aquestes siguin grans detectores, i que el
Barri del Nucli Antic es presenti com un barri amb una xarxa veïnal molt consolidada.
Alhora, s’observa i s’aprecia molta presència de persones grans a les parròquies dels
barris, resultant aquests espais, focus de detecció d’aquest col·lectiu vulnerable en
patir solitud no volguda.
La ciutat de Tortosa, sent la capital de Comarca del Baix Ebre, té proximitat i
accessibilitat als recursos, serveis, organismes territorials de la Generalitat, Bisbat i
hospital.
Cal destacar com a punts positius pel programa que en els barris de Ferreries,
l’Eixample Modern/Temple i l’Eixample Antic/Centre, majoritàriament disposen
d’una xarxa de recursos i serveis que promouen la participació i conviden a mantenir
vincles entre les persones d’altres barris. De manera específica, destaca l’existència
d’espais de relació, en concret els 4 centres de gent gran, que generen activitats
adreçades a les persones grans i esdevenen punts de trobada que fomenten la xarxa
social, responen a les necessitats de la gent gran i propicien la comunicació informal
“boca orella”.
L’entorn social de la persona, està composat pel nucli de convivència, la comunitat i les relacions
que s’estableixen amb els altres. Segons la funcionalitat social, els rols i els vincles que es creen
potser més o menys susceptible a sentir solitud.
9
Respecte als barris del Nucli Antic i Sant Llàtzer, per la morfologia urbanística i la
manca de grans recursos, obliga a desplaçar-se a altres barris per poder accedir
aquests.
Tanmateix, el barri del Nucli Antic té una xarxa associativa important, i hi ha una gran
dinamització per part de la gent gran tant a través d’associacions de veïns com en
altres. També hi ha un gran activisme de la gent, no sols del barri, sinó de la ciutat per
la millora de la convivència a nivell d’integració social. Aquest fet que afavoreix la
socialització en la comunitat i la persona i la creació de vincles.
Respecte al barri de Sant Llàtzer assenyalar l’associació de veïns del barri on es
promouen activitats i l’única residència geriàtrica del Nucli Tortosa (Sant Miquel
Arcàngel).
Pel que fa al sector empresarial, predomina el sector terciari (serveis) i el petit comerç
i restauració. El petit comerç esdevé com un punt de trobada, i un espai rellevant en
les relacions socials de la gent gran, doncs dóna resposta a diferents necessitats i, per
tant, actua com a facilitador de serveis a les persones grans. Així doncs, els bars i
comerços del barri tenen un gran coneixement de les situacions entre els veïns, i
poden esdevenir agents detectors de situacions de soledat no volguda entre les
persones grans.
Tanmateix, s’aprecia que el comerç de proximitat està desapareixent a causa de la
situació econòmica del moment. En els barris més perifèrics de la ciutat, Ferreries i
Eixample Modern/Temple, són substituïts per grans superfícies i en barris com
l’Eixample Antic/Centre es van quedant sense serveis. Aquest canvi pot tenir un
impacte negatiu en els vincles i relacions de confiança que les persones grans
estableixen amb el botiguers, esdevenint un possible factor de risc al què caldrà
prestar una especial atenció des del programa.
Segons reflexions compartides amb diferents agents del territori (*)2 es considera
important el comerç de proximitat com un lloc clau per realitzar difusió i com a detector
de casos. En els establiments les persones grans continuen anant a comprar i
mantenen una relació de proximitat i confiança amb el venedor.
En relació a la convivència ciutadana, destacar la política social d’actuació que
promou la seguretat i benestar de la ciutadania. Des de figures com el policia de
proximitat, el defensor del ciutadà i/o el regidor/a de barri, com a través del servei de
mediació Municipal i el Programa d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI) que
porta l’Entitat ACISI i és promogut per l’Obra Social “la Caixa”, es dóna suport a un
treball de coexistència i cohesió social, amb l’objectiu de millorar la convivència
ciutadana, principalment, en el barri del Nucli Antic. Aquests plans són una bona base
pel treball comunitari que es vol iniciar, així com, especialment, ho són les figures com
el policia de proximitat i els mossos d’esquadra de relacions a la comunitat, que donen
* Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja.
un servei de proximitat als veïns dels barris, alhora que esdevenen agents detectors
que s’han de contemplar en el programa.
Finalment, s’han identificat dos mitjans de comunicació dirigits a la gent gran com
són la revista “La Veu dels Jubilats” i la ràdio Tortosa “Programa de la Gent Gran”.
Mitjans que des del consell municipal de la gent gran tenen en consideració per a
informar i fer difusió del programa de soledat no volguda, així com per altres accions
de sensibilització. Altres mitjans possibles de comunicació són: el diari “l’Ebre”, la
revista “l’Estel” i la televisió Canal 21 o Canal Terres Ebre, segons les aportacions
compartides en la reunió de treball (*)3
2.4. LA PERSONA
El 19,38% de la població de Tortosa (4.963 persones) són persones majors de 65
anys, de les quals el 56,80% són dones, i d’aquestes el 40,36% tenen 80 anys o més
(1.542 dones). L’índex de sobreenvelliment és del 18,11% en el conjunt de la ciutat,
sent gairebé 4 punts per sobre de Catalunya (14,69%).
En relació al nivell de formació reglada hi ha un 22,06% de la població sense estudis o
inacabats i un 13,02% que no sap ni llegir ni escriure.
Les dades, per barris, són les següents:
Ferreries: el 24,24% (1.203 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de
sobreenvelliment de 16,96% (el segon més gran).
L’Eixample Modern/Temple: el 21,26% (1.055 habitants) són majors de 65
anys, i té un índex de sobreenvelliment de 15,92%.
Nucli Antic: el 19,83% (984 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de
sobreenvelliment de 15,35%.
Eixample Antic/Centre: el 19,10% (948 habitants) són majors de 65 anys, i té
un índex de sobreenvelliment de 24,16% (el més gran de tots els barris).
Sant Llàtzer: el 15,58% (773 habitants) és major de 65 anys, i té un índex de
sobreenvelliment del 15,91%.
Tenint en compte les dades descrites, les variables de gènere i edat seran factors que
s’hauran de tenir en compte en el desenvolupament del programa i en la planificació
de les activitats que s’hi adeqüin. Per exemple, un elevat índex de sobreenvelliment
* Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja.
El gènere, la salut, la formació, la participació, la personalitat, la seguretat i els ingressos
econòmics, són factors que determinen la manera en què la persona afronta l’envelliment i
desenvolupa estratègies i recursos per adaptar-s’hi, així com a qualsevol eventualitat, inclosa la
solitud.
11
que pot anar associat a situacions de major dependència i, per tant, amb dificultats de
mobilitat que en un context d’alguns barris amb problemes d’accessibilitat, suposa un
major risc de patir soledat.
En relació al nivell de renda a Tortosa, actualment, la renda familiar bruta (17.500€)
és superior a la mitjana catalana (16.900€) i la taxa d’atur al Baix Ebre en l’últim
trimestre va disminuir al 12,90%, gairebé 10 punts per sota de l’índex català 22,26%.
Tot i que les dades mostren una millora de l’economia tortosina, la crisi
socioeconòmica està molt present, fet que es pot veure en l’augment del 25,82%
d’usuaris més respecte a l’any 2012 atesos per la Creu Roja a Tortosa, tenint en
compte que una tercera part de les ajudes són destinades a la subsistència i consums
de la llar. Davant d’aquesta situació Creu Roja Tortosa incrementa les ajudes
d’urgència destinades a subministraments com aigua, llum i lloguer.
A continuació es deixa constància de les aportacions dels professionals vers l’atenció
a les situacions de dependència i dificultats econòmiques (*)4
Des de Serveis Socials, i segons les dades del 1r Quadrimestre (Gener-Abril
2014), la majoria de les ajudes s’han destinat en pobresa energètica (despesa
aproximada de 6.000€). Les principals són: lloguers (aproximadament, 84
famílies que correspondria sobre 500 beneficiaris), i altres subministraments (al
voltant de 77 famílies).
Pel que respecta als ajuts d’aliments es demana més quantitat per part de les
persones que els sol·liciten, per tal de poder ajudar al seu entorn familiar més
pròxim.
Els ajuts d’urgència van més destinats a famílies i no tant a les persones
grans. L’Hospital de Santa Creu de Jesús i els centres de dia han disminuït la
llista d’espera, ja que hi ha renúncia de la plaça i són els mateixos familiars qui
s’encarreguen de cuidar-los.
El reagrupament familiar, està més present en els casos de separació dels
fills.
Increment de demandes com són: farmàcia, ajuts ortopèdics,...
Entre les persones grans hi ha major cultura d’estalvi. Aquestes no són
demandants de pagament de subministraments, ja que s’organitzen i
consumeixen segons el que tenen.
Aparició de noves necessitats com són: els menjadors socials, roba... El
sentiment de soledat és present en la majoria de les persones grans que són
usuàries del menjador social, on molts cops la demanda és poder anar a
menjar per compartir un moment amb alguna persona, davant la necessitat
d’estar acompanyat, alhora que hi ha una aparició de vincles creats, tot formant
grups de pertinença.
* Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja
Davant aquesta situació, cal recordar que el factor econòmic pot ser protector per la
persona, ja que li dóna la possibilitat de cobrir les seves necessitats bàsiques i millorar
les seves condicions personals i de l’entorn en termes de qualitat de vida, així doncs,
el programa serà sensible a la situació econòmica de les persones grans i el seu
entorn més immediat.
També cal tenir en compte, per al desenvolupament del programa la variable gènere
en la planificació de les activitats i els continguts, però parant especial atenció sobre
els següents perfils recollits entre els agents participants en el grup de treball (*)5
Major vulnerabilitat dels homes que són vidus i viuen sols, ja que es presenta
una major dificultat per intervenir-hi. La soledat de l’home és molt contundent,
difícilment la reconeixen, la majoria solen ser vidus o divorciats, i no tenen
habilitats en les feines domèstiques. És un col·lectiu més accessible per treballar-hi
quan es troba en el procés del dol (moment en què verbalitza les emocions), ja que
no estan acostumats a treballar les emocions en el dia a dia. Presenten poca cura
de la higiene personal i de la cura de la salut (mengen molts precuinats). No solen
ser demandants de serveis i els costa molt vincular-los a activitats que promoguin
les relacions socials. Es proposa que seria adient poder crear activitats per aquest
col·lectiu amb la finalitat de poder potenciar el sentiment d’utilitat i les habilitats
pròpies (agricultura, bricolatge,...) com per exemple: els horts urbans.
Major vulnerabilitat en dones vídues de més de 80 anys amb dificultats de
mobilitat, ja que necessiten un desplegament de recursos d’acompanyament, per
manca de mobilitat i/o per prevenir les caigudes. Tot i que tenen ganes de fer les
activitats, la seva participació es veu limitada per la necessitat d’acompanyament i
la dificultat de tenir el recurs per a cobrir-ho sempre.
Dones que han d’assumir un canvi de rol: quan la dona es queda vídua ha de
fer front a les activitats que feia el marit (control econòmic, factures, etc.), fet que li
genera inseguretat econòmica.
Matrimonis de persones grans que no tenen xarxa familiar ni social. Només es
tenen l’un a l’altre, i sovint també poden tenir dificultats de mobilitat.
També es fa una proposta perquè es pugui tenir en compte en el moment de planificar
les activitats i les accions segons el grau d’autonomia i dependència de les persones
destinatàries. Es poden distingir tres tipus d’actuacions :
Persona independent i autònoma: el lloc de realització de les activitats és fora
del domicili, ja que es poden desplaçar a les activitats .
*Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja
13
Persones amb salut fràgil i matrimonis grans: per participar a les activitats molt
presumiblement necessiten algun tipus d’acompanyament o producte de suport
que faciliti la seva mobilitat amb seguretat.
Persones amb situació de dependència: En alguns casos, són perfils que els
genera angoixa sortir al carrer per por a caure i/o vergonya en l’ús de productes de
suport per caminar. Normalment conviuen amb alguna persona cuidadora. Tot i
que el programa no contempla abordar aquestes situacions, es podrà valorar en
cada cas les possibilitats d’actuació.
Com a reflexió final, també es posa en relleu que una actuació important a fer és el
treball amb les persones que tenen sobrecàrrega familiar i fills, però que se senten
soles.(*)6
*Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja
3. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
Per tal de desenvolupar el treball comunitari amb i per la gent gran, així com facilitar la
implementació del programa, es proposa iniciar la intervenció comunitària establint
fases d’actuació per territori, de manera que progressivament es vagi implementant a
tot el Nucli de Tortosa. Cal esmentar, que durant el procés d’implementació s’atendran
tots aquells casos detectats a Tortosa, independentment del barri on s’estigui
desenvolupant la intervenció comunitària.
A partir de les dades obtingudes i de les apreciacions extretes de la reunió de Treball
(*)7es proposa que, en un primer moment s’iniciï l’activitat als barris de Ferreries,
l’Eixample Antic/Centre i la zona de Remolins (Nucli Antic). El barri de Ferreries és
el barri més poblat i amb més persones de 65 anys o més; el barri de l’Eixample
Antic/Centre és el barri amb més població sobreenvellida; i la zona de Remolins
(Nucli Antic), atès que presenta un volum significatiu de persones grans amb
situacions de vulnerabilitat.
Posteriorment, es proposa implementar el programa, a la resta de barris de la manera
següent:
- Barri l’Eixample Modern/Temple, atès que és el tercer barri més poblat i de
persones de 65 anys o més.
- Barri Nucli Antic és el segon barri més poblat, el qual ha estat el focus de
diferents intervencions des de programes de caràcter tant urbanístic com
social. Per tant, ja s’està treballant amb la gent gran d’aquest barri, i amb les
diferents actuacions s’atenen les seves principals necessitats.
- Barri Sant Llàtzer, és un barri on hi ha menys població majors de 65 anys.
La proposta de treball de cara al desplegament de la prova pilot a Tortosa contempla
accions que es defineixen en els següents grans blocs:
1. Presentació del programa als diferents agents del territori, i creació d’un espai
de treball per explicar i compartir les primeres dades obtingudes en l’elaboració
de l’informe.
2. Constitució del grup d’acció social.
3. Planificació de les primeres activitats pròpies del programa.
4. Inici de la campanya de sensibilització.
3.1. Presentació del programa i creació d’espais de treball per la posta en
comú de les primeres valoracions de l’informe diagnòstic
El programa té una clara voluntat de fer partícips de la totalitat del procés a tots als
agents de la comunitat, per tal d’aconseguir que l’objectiu i l’estratègia del programa
sigui el màxim compartit, i construir des de la coresponsabilitat el pla de treball.
*Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l’administració de l’ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja
15
Per aquest motiu, un cop fet un primer anàlisi del territori es planteja realitzar una
primera reunió de treball on hi participin aquells tècnics de diferents departaments de
l’ajuntament i entitats que es considerin adients, per poder reflexionar sobre les
primeres conclusions del present informe.
A partir d’aquí, es planteja iniciar una sèrie de presentacions i reunions de treball i
reflexió, per donar a conèixer les primeres conclusions i poder incorporar noves
perspectives dels agents implicats en el territori.
Aquestes presentacions podran tenir diferents formats (trobades grupals o individuals),
en funció de la tipologia d’entitats o agents, amb l’objectiu d’optimitzar al màxim els
espais de trobada i enriquir al màxim el debat i les reflexions. Es prioritza en primera
instància les presentacions a entitats i agents que actualment estan treballant amb el
col·lectiu de persones grans, els referents de salut i serveis socials, així com les
trobades grupals dels espais de participació existents del territori com per exemple:
L’Espai Tècnic de Relació (ETR), el Consell Municipal de la Gent Gran i la
Comissió de Família del Programa Socioeducatiu 6-16.
Fruit de la reunió de Treball (*) també es recull la proposta que en un moment
posterior, de major implantació del programa, caldria trobar un espai on presentar-lo i
també anar informant sobre la seva evolució a representants institucionals com per
exemple a l’Espai Tècnic Institucional (ERI).
3.2. Construcció del Grup d’acció social:
De manera paral·lela a la posada en comú de les primeres valoracions fetes a
l’informe, aquests primers contactes amb les diferents entitats, seran d’utilitat per
començar a proposar quines d’aquestes podran, a priori, formar part del Grup d’Acció
Social.
Es prioritzen aquelles que treballen en el barri i que són de caire social, de salut,
seguretat, justícia i de gent gran. Tot seguit, es considera rellevant prosseguir amb
les associacions de veïns i les associacions de comerciants o serveis.
Cada entitat decidirà si vol formar part o no del Grup d’Acció Social (GAS), quin serà el
seu grau de compromís i de quina forma hi participarà, la qual pot ser: fent difusió i
sensibilització, fent detecció d’usuaris que es trobin en situació de solitud, fent acollida
de casos i/o participant en el programa d’activitats.
El GAS determinarà la periodicitat de les seves reunions. En aquestes, el grup posarà
en comú el primer informe de diagnosi, treballaràla cartera d’activitats que es podran
oferir a les persones, i estipularà els acords entre tots els agents implicats.
Tots els implicats en el GAS tenen el mateix dret i el mateix vot dins el grup (es
fomenta el treball transversal i en xarxa). A la primera reunió, per exemple, hauran de
quedar clarament definides les tasques, les funcions i els referents que formaran part
de l’equip d’acollida de casos, per començar a treballar de forma unida i en la mateixa
direcció.
És a les reunions del GAS on s’haurà de posar en comú i treballar en l’elaboració d’un
protocol d’actuació per a la detecció d’usuaris, i la conseqüent activació del circuit
d’acollida de casos. Entre els agents implicats en l’acollida de casos, el programa posa
en comú una enquesta pautada per fer l’acollida/valoració de si la persona pateix
soledat no volguda o no, per després fer el pla d’acollida. Tots els agents utilitzaran els
mateixos instruments de valoració, per tal que l’acompliment dels objectius marcats pel
programa puguin ser avaluats.
3.3. Planificació de les primeres activitats pròpies del programa
De cara a la planificació de les activitats a desplegar, serà important, en primer lloc,
conèixer tots els recursos existents en el territori. Per aquest motiu es crearà una
cartera d’activitats que reculli tota la programació, a partir de la qual, i dins el grup
d’acció social, es podrà detectar i recollir quines són les necessitats no cobertes que
existeixen i que es poden treballar des del programa.
En un inici serà important tenir en compte que hi ha entitats que ja tenen detectades
persones que són vulnerables de patir soledat no volguda o que ja en pateixen.
D’acord amb la voluntat del programa de nodrir-se de totes les iniciatives i activitats
que ja s’estan duent a terme en el territori, es començarà amb aquests usuaris,
iniciant l’activitat de detecció de forma gradual.
Per tant, a manca de saber encara qui formarà part del Grup d’Acció Social, es fa una
primera proposta d’activitats per a la creació i establiment de vincles, essent
conscients que la proposta es fa sense conèixer la totalitat de les activitats que es
duen a terme al barri.
Tinc un veí: és una activitat que té un enfocament de detecció de persones que se
senten soles i és, també, una manera de fer difusió entre la comunitat i iniciar el
projecte des de la vessant comunitària, ja que implica l’acció i el compromís de les
persones anònimes que viuen o treballen al barri.
Conferència informativa sobre el dol: El procés de dol és un dels moments en
què les persones grans experimenten més solitud i que han de fer front, a
vegades, a canvis de funcions i de rols per als quals la persona no està preparada.
La sensibilització, el coneixement dels processos de dol i informar a la gent gran
en aquest fenomen és una fita a assolir, perquè hi ha certa mancança d’activitats
conduïdes per professionals que donin resposta. A més, es propicia la creació de
la relació entre els assistents, donant-li continuïtat en el temps.
17
Berenars en companyia: és una activitat dirigida a les persones amb major
vulnerabilitat, fragilitat o dificultats per entrar i sortir del carrer, ja que es tracta de
convidar a dues o tres persones a passar una estona a casa d’algú. Es pretén
reforçar el sentiment d’utilitat, i apropar aquelles persones que no freqüenten
espais comunitaris. També té l’objectiu de crear una activitat que involucri a
voluntaris d’alguna de les entitats que intervenen en el barri.
Activitats intergeneracionals: es té en compte una proposta activitat grupal de
caire preventiu. Tot cercant un voluntariat jove (amb algun tipus de problemàtica
social i/o risc d’exclusió), ja sigui provinent del programa Socioeducatiu 6/16 o del
Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), sempre amb una valoració tècnica
prèvia, ja que alhora es pretén activar un treball de cooperació, empatia,
estimulació i motivació per part d’aquest jovent que pot ser molt útil. Tanmateix,
s’intenta trencar prejudicis tant en relació al concepte de l’envelliment com del
mateix jovent en situacions problemàtiques, tot descobrint les potencialitats que
ofereixen les diferent generacions. Així doncs, es considera interessant el poder fer
un treball conjunt de sensibilització del fenomen de la Soledat No Volguda.
3.4. Inici de la campanya de sensibilització
Donar a conèixer el programa i informar sobre el fenomen de la solitud com un
fenomen que va més enllà del patiment en solitari, és una de les principals actuacions
que s’hauran de fer.
Aquest objectiu es durà a terme mitjançant diferents canals. Per una banda, a nivell
preventiu es durà a terme una campanya local de sensibilització a tota la població.
Aquesta campanya es dissenyarà des del mateix programa, i es consensuarà el se
desplegament des del grup d’acció social. La seva finalitat serà la d’informar i
sensibilitzar a la població local.
Per una altra, s’utilitzen els canals de comunicació formals i dirigits a la gent gran com
la revista “La Veu dels Jubilats” i la ràdio Tortosa “Programa de la Gent Gran”, així com
els de canals de comunicació informals detectats als barris. Així, la campanya de
sensibilització també arribarà al col·lectiu de persones més vulnerables de patir la
soledat no volguda.
En aquest punt, una de les propostes que es valoren és la redacció d’una columna de
forma periòdica, i que aquesta es pugui publicar a la revista “La Veu dels Jubilats”. En
aquesta columna, s’informarà sobre la problemàtica, les causes, les conseqüències,
els factors que incideixen a patir soledat no volguda.... i es farà difusió de les activitats
que es promoguin.
Es proposa que les activitats s’impulsin des de les entitats, associacions i serveis de
les administracions i es visualitzi el programa amb activitats a l’aire lliure. De manera
molt específica, es veu necessari el CAP Baix Ebre (el CAP del lloc d’intervenció) i
l’Hospital Verge de la Cinta com a agent de difusió i detecció, a causa de la seva
implicació en el territori i amb els seus usuaris.
19
ANÀLISI DE DADES
4. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
L’evolució de la construcció urbanística de Tortosa ha estat molt marcada per la seva
situació vora el riu Ebre i pel paper actiu en la història, caracteritzada per lluites
bèl·liques i de poder. Hi van jugar un paper molt important les muralles, pel fet de ser
un instrument de delimitació i control de la ciutat dins el territori; malgrat això, amb el
temps va sorgir una pressió urbana que va reclamar expandir-se extramurs. D’aquesta
manera, és a finals dels segle XIX, al 1878, quan s’enderroquen les muralles dels
actuals barris del Temple i de Remolins (barri del Nucli Antic), i la ciutat comença a
crear una forma urbanística diferent. Tortosa, ja sense barreres, creix principalment
per la zona dels Eixamples (Antic i Modern) i el barri de Ferreries. Posteriorment,
també es produeixen canvis en l’estructura urbana, al Sud Est, sorgint el barri de Sant
Llàtzer. A causa d’aquesta reestructuració, la perifèria experimenta el seu procés
d’urbanització, mentre que el barri del Nucli Antic sofreix un estat d’abandonament
progressiu com a lloc de residència i ús de serveis i comerç.
Durant la Guerra Civil (1936-39) Tortosa va patir de manera devastadora els seus
efectes, i fou escenari de la sagnant Batalla de l’Ebre. La reconstrucció de la ciutat es
va limitar a pavimentar carrers, desenrunar i portar aigua a les fonts públiques, sense
fer una nova planificació urbana. A tot això, se li afegia l’esfondrament de l’activitat
econòmica, tant la industrial com l’agrícola i amb un fort desmembrament de la
societat. El municipi havia perdut durant el conflicte el 20% de la població — el 1940
Tortosa tenia 38.269 habitants, cal tenir en compte que Tortosa era un municipi que
incloïa els ravals, ara municipis independents, com són Deltebre, Camarles, Sant
Jaume d’Enveja i l’Aldea.
Demogràficament, va haver un creixement progressiu del 0,13% entre el 1950-1975,
sobretot per l’arribada de persones procedents d’Aragó i el País Valencià. Però a partir
de la dècada dels 60 torna a haver una pèrdua d’habitants (dels 45.672 baixa a
43.267 als anys 60 fins als 32.514 als anys 70 i 80) a causa de la industrialització
d’altres municipis i la no participació de Tortosa en aquest procés. Aquest fet marcarà
la tendència cap a un envelliment de la població i una alta immigració. A finals del
segle XX la població d’origen estranger (procedents d’un centenar de nacionalitats
diferents) és de l’1%, mentre que al 2010 és del 22,58%, com a conseqüència de
l’increment de la demanda de mà d’obra tant en el sector de la construcció (bombolla
immobiliària) com en el sector agrícola.
Urbanísticament, la ciutat s’expandí pel barri de Ferreries i per l’Eixample del Temple,
fet que provocà el fenomen de la segona residència en les rodalies de la ciutat com
són Mig Camí, Sant Josep de la Muntanya o la zona dels Caputxins (barri de Sant
Llàtzer), a la vegada que dóna lloc a la construcció del Polígon Industrial de
Campredó. Tanmateix, s’aprecia en els darrers anys que aquestes són zones de
creixement, amb la urbanització de grans superfícies residencials i d’equipaments
vorejades per les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Bítem i Campredó, i
pedanies dels Reguers, Vinallop i l’EMD de Jesús.
21
Pel que fa l’activitat econòmica de Tortosa, una part important correspon al sector
terciari, sobretot dels serveis (hi estan ubicades les diferents oficines de departaments
administratius de la Generalitat) i el petit comerç. A la vegada, el municipi esdevé un
centre de comerç i de serveis de caràcter supracomarcal, ja que hi tenen la seu la
major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya de les Terres de
l'Ebre al municipi tortosí.
Cert revifament cultural dels últims anys ha fet créixer el nombre d’entitats socials,
destacant iniciatives de reivindicació de la parla tortosina i la recuperació del folklore
tradicional (signes d’identitat propis de les terres tortosines, que tindran com a tret
distintiu turístic-cultural, la Festa del Renaixement, 1996).
Cada barri de Tortosa té unes peculiaritats, que es poden resumir de la següent
manera:
El barri de Ferreries té millors perspectives d’expansió i creixement a partir dels anys
70 i 80, ja que sempre ha concentrat indústries i comerços i, actualment, en aquest
barri s’hi troba la major part dels serveis públics de la ciutat, així com activitats
diversificades tant dins del sector industrial (Polígon de l’Estació i el Viver d’Empreses)
com comercial (grans superfícies d’hipermercats). Esdevé la zona més poblada de
Tortosa, ja que part del veïnat del barri del Nucli Antic i d’altres municipis propers a la
ciutat, van marxar cap a aquesta zona.
El barri de L’Eixample Antic/Centre té una funció comercial i de serveis.
Històricament, havia concentrat bona part de l'activitat del comerç de l'oli (Cases Bau,
Ballester, etc.) i entre les primeres construccions destaca l'antiga fàbrica de farines de
J. Pons. En aquest barri s’han creat despatxos d'oficines, comerç minorista (Plaça
Alfons, Carrers Teodor i Cervantes) i l’actual Ajuntament de Tortosa. No obstant això,
les activitats terciàries van desplaçant l’ús residencial cap als afores de la ciutat, ja que
és una de les zones més densament edificades i no disposa de possibilitats de
creixement per manca d’espai.
El barri de l’Eixample Modern (conegut col·loquialment l'Eixample del Temple) es
considera una de les zones de construcció residencial amb edificis rehabilitats i amb
nous equipaments, comptant amb una gran projecció urbanística.
El barri del Nucli Antic és un barri multicultural fruit de la presència de persones
d’ètnia gitana i d’altres països com és el Marroc i el Pakistan. Bona part d’aquesta
població subsisteix amb condicions laborals precàries, és a dir, es té el tàndem «barri
degradat i veïnatge amb pocs recursos», tot fent un clar incís que, des de programes
com el PINCAT o ICI, entre altres, es treballa tant des de la rehabilitació d’edificis com
la convivència intercultural.
Per últim, el barri de Sant Llàtzer ha tingut perspectives de creixement urbanístic i
contrasta amb cases de construcció anterior als anys 70. És un barri que manté un
comerç de proximitat i un sector terciari amb el Consell Comarcal del Baix Ebre.
Amb tot, Tortosa és una ciutat que enllaça història, costums, unida amb els diferents
moviments econòmics i demogràfics, que han donat lloc a l’actual municipi.
5. DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS DE TORTOSA
Es realitza la següent anàlisi sociodemogràfica amb l’obtenció de les dades
estadístiques i de padró del 2014 facilitades per l’Ajuntament del municipi (Ajuntament
Tortosa, 2014) i la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili
(Universitat Rovira i Virgili Campus Terres de l'Ebre, 2013).
La població de Tortosa és de 34.719 habitants, sent el 50,29% homes (17.460
habitants) i un 49,71% dones (17.259 habitants).
En relació a l’edat, Tortosa té una mitjana d’edat de 42,04 anys, dada que mostra que
el 33,58% de la població se situa en el tram de 40 a 64 anys; el segueixen els trams de
21 a 39 anys amb un 26,84%, de 0 a 20 anys amb un 20,21% i finalment els majors de
65 anys amb un 19,38%.
Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l’Ajuntament de Tortosa
Pel que fa el gènere per grups d’edat, de mitjana hi ha un 12% més homes que no
pas dones fins el grup d’edat que va dels 45 als 49 anys. A partir d’aquest grup,
s’inverteix i hi ha més dones, passant a una mitjana de 4,31% respecte els homes i
arribant al 30,64% més de dones que d’homes a la franja d’edat dels 70 i més anys.
Finalment, la taxa de sobreenvelliment de la població és del 18,11%, sent la mitjana
d’edat, dels majors de 65 anys, de 76,39 anys.
23
Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l’Ajuntament de Tortosa
En relació a les llars unipersonals de les persones majors de 65 anys hi ha un total
de 1.620 persones (el 24,08% del total de la població major de 65 anys). Destaca que
majoritàriament són dones les que viuen soles (71,23%) en comparació al nombre
d’homes que viuen sols (28,77%).
Seguint els indicadors de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Institut d'Estadística de
Catalunya, 2008-2010), Tortosa té una renda familiar disponible bruta per habitant
de 17.500€, per sobre de la mitjana catalana que és de 16.900€ per habitant.
Actualment, hi ha un 19,39% d’habitants estrangers. La població de Tortosa compta
amb 84 nacionalitats diferents, de les quals les que tenen major presència, a més de
l’Espanyola que representa un total del 80,61%, són: Marroc (6,60%), seguit de
Romania (3,13%), Pakistan (2,11%), Xina (0,71%), Equador (0,66%), Moldàvia
(0,66%) i Regne Unit (0,49%). Finalment, en concepte d’Altres s’agrupen les 76
nacionalitats restants, amb un total del 5,03% de la població.
Referent al nivell d’estudis, les dades potser no representen els percentatges de la
realitat, ja que estan subjectes a l’actualització dels propis ciutadans censats. Malgrat
tot, es fa un petit resum per tal de tenir una visió global del nivell d’instrucció del
municipi. Un 13,02% no sap ni escriure ni llegir, el 40,31% de la població tenen el
Graduat Escolar o equivalent, seguit del 22,60% amb el Batxillerat, Formació
Professional de Segon Grau o equivalents i el 22,06% amb estudis inacabats.
Quant a la taxa d’atur al Baix Ebre és del 12,9%, per sota de la resta de la mitjana de
Catalunya que se situa en el 22,26% en el 4art. trimestre del 2013. Per municipis,
Tortosa té un atur aparent del 13,7% (juntament amb Roquetes), per sota de
Deltebre amb un 15,2%. En números absoluts, Tortosa acumula el 44,63% (3.137
dels aturats) de la comarca, ja que és el municipi més poblat (Butlletí d’Anàlisi de la
Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre, en el 4art.Trimestre del 2013).
Finalment, esmentar que l’Ocupació a les Terres de l’Ebre, tenint en compte el nombre d’afiliats a la Seguretat Social del 4rt. Trimestre del 2013, la seva caiguda interanual es modera fins al 2,3%. A Tortosa, és el municipi de més de 4.000 habitants de la demarcació, on la caiguda de l’afiliació ha estat més important (-6,7%) a causa de la mala evolució del comerç. Pel que respecta a la principal activitat econòmica, Tortosa es distribueix principalment en els següents sectors productius: els Serveis Socials 29,47% (administració pública, activitats educatives, sanitàries, d’entreteniment, i serveis socials), el comerç que sorgeix amb un 22,77% i per la industria manufacturera amb un 15,23%. Amb menor activitat destaquen el transport amb un 3,53%, l’agricultura amb el 4,36% i la construcció amb el 4,43%. Referent al risc de pobresa de Tortosa, es pot apreciar que el total de persones
ateses des de Creu Roja del municipi, s’ha anat incrementant en els dos darrers anys,
amb 995 persones al 2012 i 257 persones més al 2013. És per aquest motiu, que la
Creu Roja ha col·laborat en campanyes solidàries amb noves actuacions (menjador
infantil, campanya local d’aliments, recollida material escolar o el gran recapte), amb la
participació de l’Ajuntament, l’Obra Social “la Caixa”, Càritas i la Reial Arxiconfraria de
la Cinta. També ha hagut un gran increment d’ajudes tant materials (bolquers,
material escolar, beques de llibres escolar, vals per a roba esportiva) com
econòmiques puntuals, de 86 famílies ateses al 2012 s’ha passat a 402 famílies al
2013. Tanmateix, l’altre servei que ha vist un gran augment és el servei de roba (de
240 persones al 2012 a 508 persones al 2013 - dades obtingudes de la Creu Roja
Tortosa de l’Àrea Social (Tortosa C. , Gener 2013).
Aquesta realitat també es veu a la resta de Catalunya, on es posa de manifest com el
col·lectiu de gent gran està vivint de forma directa o indirecta la crisi econòmica.
Algunes dades a destacar són que 1 de cada 3 persones grans ha hagut d’ajudar
per primer cop a un familiar, el 13% han deixat de rebre alguna ajuda, el 6,5% han
hagut d’acollir a un familiar i el 19% no poden menjar amb regularitat ni carn ni peix
(Creu Roja Catalunya, Juliol 2012).
Finalment, durant el 2012 el 16% de les persones grans patien pobresa energètica
(Creu Roja Catalunya, Juliol 2012), dada que es va incrementar en un 25% al llarg del
següent any (Creu Roja a Catalunya, juliol 2013). En el conjunt d’Espanya, el
percentatge encara és més elevat i se situa en el 33% de persones que no poden
posar la calefacció a l’hivern, fins arribar al 20,4% de les que pateixen privació
material severa (Creu Roja Espanyola, Desembre 2013).
25
6. POLÍTIQUES SOCIALS I DE SALUT
6.1. Polítiques Principals
Tenint en compte les polítiques d’actuació socials que s’estan duent a terme des de
l’Ajuntament de Tortosa, a través del Pla d’Acció Municipal 2011-2015, es pot destacar
les següents accions que poden afectar directament a la gent gran:
En primer lloc, des de l’àmbit de Servei a les Persones:
- Programa de Voluntariat Social per a la Gent Gran (2012-2015):
Millorar la qualitat de vida de les persones grans.
Promoure el voluntariat social-comunitari.
Potenciar el Treball en Xarxa entre les Entitats Socials i la ciutadania.
- Programa de coordinació dels CAP i dispensaris mèdics dels barris per facilitar
l'atenció (2013-2014):
Millorar l’atenció de l’usuari mitjançant un circuit per a la coordinació
assistencial dels pacients.
- Continuació dels programes de suport a la Gent Gran que viu sola (2012-2014):
Garantir el Benestar i la Seguretat personal.
Promoure l’Envelliment Actiu.
Facilitar tasques d’Acompanyament.
Crear autonomia.
- Suport a les noves residències d'avis i centres de dia (2011-2014):
Millorar l’atenció socioassistencial de la gent gran amb serveis
d’acompanyament.
Realitzar seguiment i suport institucional.
En segon lloc, des de l’àmbit de Seguretat es tenen en compte actuacions com:
- “Més a prop del comerciant” (2011-2015):
Millorar la seguretat del treball del comerciant i del comprador/a.
Potenciar un petit i mitjà comerç més segur.
- Creació de la Unitat de la Policia Administrativa (2012-2015):
Millorar i reforçar la seguretat ciutadana.
- Elaboració i revisió d'un pla estratègic de la PL (2012-2015):
Revisar, millorar i reforçar la seguretat ciutadana seguint criteris del Pla
Estratègic.
- Creació de la figura de Regidor de barri:
Crear proximitat entre el ciutadà i l’Administració.
Garantir la seguretat del ciutadà.
Per facilitar la Mobilitat de la ciutat es treballa des de l’Ajuntament l’accessibilitat i la
reestructuració arquitectònica dels diferents barris amb:
Pla de Mobilitat Sostenible (2012-2015):
Millorar la qualitat urbana de la ciutat.
Facilitar l’accés (a peu, en bici, transport públic i privat).
Rehabilitar espais.
Disseny d'accions i formes per garantir l'accés universal als espais
públics a determinades persones amb mobilitat reduïda (2011-2014):
Garantir l’accessibilitat a les persones amb problemes de mobilitat
Evitar barreres arquitectòniques a la ciutat.
Alhora, en l’àmbit de Serveis al territori es destaquen principalment el projecte marc
PINCAT (Pla Integral del Casc Antic de Tortosa), el qual s’empara dins la Llei de
barris:
Rehabilitació física de l’espai urbà del Nucli Antic.
Millora de l’accessibilitat.
Sostenibilitat ambiental.
Pel que fa Medi Ambient, amb una influència directa sobre les persones grans
destaca el següent:
- Pla d’acció local per a la Sostenibilitat (2011-2014):
Desenvolupar localment el principis de sostenibilitat mediambiental i
d’urbanisme en l’entorn natural de la ciutat.
Millorar la mobilitat.
Consolidar el Consell de Sostenibilitat i Mobilitat.
Tanmateix, no s’ha d’oblidar que alguns dels Serveis que compta la ciutat són
competència municipal i s’ofereixen mitjançant convenis amb entitats socials del
territori com:
Servei d’Acolliment Residencial d’Urgència.
Servei Residencial Temporal per a persones en situació d’exclusió
social (conveni amb Caritas).
Menjador Social (conveni amb Caritas).
Ajuts d’Urgència Social (conveni amb Caritas, Creu Roja i Ajuntament).
27
6.2. Espais de Participació
Per a entendre el moviment associatiu i de participació a la ciutat de Tortosa d’avui
en dia, cal esmentar especialment el que va suposar per a la societat tortosina
l’experiència participativa en un dels moviments socials més significatius de Catalunya,
el qual és:
- La Plataforma en Defensa de l’Ebre (2000): reivindicant la protecció i el bon ús
del riu Ebre en les Terres Ebrenques. Sorgeix d’una cultura de l’aigua i del
plantejament del Govern Estatal amb la implementació del Pla Hidrològic
Nacional (PHN).
A la vegada que, davant l’actual moment sòcio-econòmic-polític, es destaquen les
següents plataformes d’iniciativa social, com són:
- Moviment d’Indignats a Tortosa (2011): reivindicant la dura situació econòmica i
financera per la qual passa el país, com la fractura del benestar i els drets
universals. Es destaca la participació d’altres municipis de les Terres de l’Ebre i
la provincia de Castelló (moviment relacionat amb el 15M).
- Plataforma per a la Salut de les Terres de l’Ebre (2011): sorgeix arran de les
retallades pressupostàries executades pel Govern Autonòmic que afecten
directament el Sistema Sanitari al Territori.
- Plataforma per l’Educació Pública de les Terres de l’Ebre (2012): sorgeix arran
de les retallades pressupostàries executades pel Govern Autonòmic que
afecten directament el Sistema Educatiu al Territori.
- Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de les Terres de l’Ebre(2012): sorgeix en
resposta al perill de desnonament i denuncia el frau hipotecari i gestió política
del moment.
Dintre dels Processos participatius municipals destaquen els següents consells i els grups de treball:
- El Consell Municipal de la Gent Gran (1984): Organisme consultiu i de treball
que depèn de l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Tortosa. S’organitzen
iniciatives de caràcter cultural, recreatiu i assistencial per tal d’arribar al major
nombre de persones grans possibles. En aquest consell participen: 8 casals de
jubilats de Tortosa i de l’entitat municipal descentralitzada de Jesús, pedanies i
2 residències de gent gran del municipi de Tortosa.
- El Consell de Participació Ciutadana (2004): Organisme que intenta recuperar
els barris històrics de Tortosa. S’emmarca dins de la Llei de millora de barris
(àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial), amb l’objectiu
d’impulsar la rehabilitació integral per a evitar-ne la degradació i millorar les
condicions de les persones que hi viuen. En aquest Consell participen:
representants de la Generalitat al territori, associacions de veïns i comerciants
del Nucli Antic, representants culturals, ètnics i de l’Ajuntament, entre altres.
- Consell de Sostenibilitat i Mobilitat (2008-2009): Dins del Pla de Sostenibilitat
es crea aquest consell, relacionat amb els continguts de l’agenda 21 (polítiques
mediambientals). Impulsa el medi físic i biòtic, l’entorn humà, el territori i la
mobilitat, vectors i risc ambiental. En aquest Consell participen: comerciants,
agents econòmics, entitats locals, associacions de veïns i experts locals.
- Consell Escolar Municipal: Organisme per debatre i aprovar temes relacionats
amb ensenyament. En aquest consell participen: representats de la comunitat
educativa (direcció, professors, alumnes, famílies, personal de l’administració i
serveis i l’administració local).
Entre els principals grups de treball apareixen:
- L’Espai Tècnic de Relació (ETR), per treballar i dialogar sobre línies de treball
d’actuació social relacionades amb la convivència social i respectant la
diversitat. Està dinamitzat per l’Associació per a la Cooperació i la Inserció
Social i la Interculturalitat (ACISI). Es reuneixen agents de l’administració
pública, de diferents departaments de la Generalitat (Ensenyament, Seguretat i
Salut) i d’entitats com Càritas, Blanquerna, Atzavara, UNESCO, i UGT.
- La Xarxa per la Convivència (promogut per l’ACISI): espai obert a tots els veïns
i veïnes, associacions i entitats, professionals i institucions, per empènyer un
procés comunitari i contribuir a una millor convivència en la diversitat a la ciutat.
- Espai del Programa Socioeducatiu 6-16,adreçat a infants i joves de 6 a 16 anys
i les seves famílies, especialment aquells que es troben en risc d’exclusió
social i amb una situació socioeconòmica precària. Participen: Entitats del
Tercer Sector, Administració Local i Autonòmica, Centres Educatius,
Universitats i Agents Educatius.
- L’ASECG: Acció socioeducativa amb la Comunitat Gitana, focalitzada en la
promoció escolar i les relacions de convivència amb l’alumnat d’ètnia gitana. És
una subcomissió que formarà part de la comissió del dret a l’educació
(CDEPAC) i està presidida per Inspecció i formada com a mínim pels centres
que tenen alumnat gitano: Escola la Mercè, Escola Remolins, INS Cristòfol
Despuig, INS Joaquin Bau, Col•legi Consolació i Teresianes, i altres serveis:
EAP, LIC, CFO i l’Espai Obert.
- PlaSEC: Comissió participativa del Pla de Salut, Escola i Comunitat de les
Terres de l’Ebre. Es treballa per la promoció de la Salut a l’Escola i la
Comunitat. Participen: Departament d’Ensenyament i diferents ens locals de les
Terres de l’Ebre (Direcció General de la Infància i Adolescència, Mossos
d’Esquadra, Fundació Pere Mata, Càritas, Creu Roja, entre altres).
7. EXPERIÈNCIES PRÈVIES
Nom del projecte Any Descripció Objectius Resultats
PLA DE TREBALL ALS
BARRIS: MEMÒRIA FINAL-
Tortosa
(Nucli Antic)
Gener/
Juny 2008
Treball d'investigació sobre
l'envelliment al Nucli Antic, per
donar resposta a les
necessitats i demandes.
Detectar i millorar la situació de
risc de la gent gran, segons l'informe
del Pla Integral del Casc Antic de
Tortosa-PINCAT.
Una eina d’informació per treballar en
el futur, en programes de prevenció
de risc i de millora de l'envelliment.
PROGRAMA D'AJUDA A LA
GENT GRAN QUE VIU SOLA
EMD DE JESÚS
Juny
2008
Continuació i actualització del
primer estudi (2004 al Barri
Jesús) de detecció de
necessitats de la gent gran que
viu sola.
Conèixer la realitat, detectar
casos nous, establir mesures de
prevenció i millorar la qualitat de
vida.
Un 80% de la gent gran que viu sola és
autònoma i activa, bona recepció del
programa.
PLA DE TREBALL ALS
BARRIS: PLA ESPECIAL
D'ATENCIÓ A LA GENT GRAN
Tortosa (Nucli Antic)
Gener/Juny
2009
Gener/Juny
2010
Continuació de l'Observatori de
gent gran (Gener/Juny 2008),
donant resposta a les
necessitats creades.
Definir un Pla d’Actuació.
Establir mesures de prevenció.
Garantir suport social, orientació
i acompanyament en les tasques
diàries.
Reconduir hàbits alimentaris.
Millora de la situació de les persones
grans amb necessitat
d'acompanyament dins i fora de la llar i
reconducció en aquells casos
necessaris d’hàbits alimentaris.
Presència de dificultats
arquitectòniques a les llars que dificulta
l'accessibilitat.
MONOGRAFIA COMUNITÀRIA
DE TORTOSA "PER LA
MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA
I DE LA COHESIÓ SOCIAL"
PROGRAMA D'INTERVENCIÓ
COMUNITÀRIA
INTERCULTURAL-ICI
2010-2013
Treballar la coexistència i
cohesió ciutadana per afavorir
la convivència multicultural.
Impulsar dinàmiques de
col·laboració entre els Agents
Socials del Territori i la ciutadania.
Contribuir al foment de la
convivència ciutadana i intercultural
en el Nucli Antic de Tortosa.
Millora de la cohesió i coexistència
social entre diferents cultures.
Millora del treball comunitari entre
l’Administració i entitats que conformen
el territori.
8. CONFIGURACIÓ DE L’ENTORN DE LA CIUTAT DE TORTOSA
8.1. Entorn Físic
8.1.1. Introducció: Límits administratius
Tortosa és la capital de la Comarca del Baix Ebre i seu
Episcopal. Està ubicada al sud de Catalunya, a les “Terres de
l’Ebre”, entre el riu Ebre i els massissos Ports de Tortosa -
Beseit, les serres de Cardó i del Boix amb una extensió de
218’5 km2.
La limitació natural de Tortosa és presidida per la mola de la
Suda, l’orografia de la qual, és un component fonamental per
entendre la seva configuració urbana. El seu Nucli Històric es va assentar en aquest
terreny de topografia dual: per una part, les vessants dels turons del Castell i del Sitjar
(Nucli Antic), amb un gran desnivell entre les cotes més baixes (barris de Ferreries i
Eixample Antic/Centre) i les més altes en un espai molt reduït (barris del Temple i Sant
Llàtzer). I per una altra, les parts més planes entre els turons (l’Eixample Modern).
Actualment, i pel que fa a l’estructura administrativa, la ciutat ha quedat delimitada en
diferents zones, les quals es troben constituïdes per un compendi d’eixamples i barris
que conserven l’estructura del seu inici. S’ha de destacar que el Riu Ebre i la via fèrria,
actuen com a eixos principals de la seva fragmentació. És així com, per una part, es
troba la zona del Nucli Antic, en la qual s’origina la creació de la ciutat de Tortosa i
que, fins al llarg del segle XVIII, va esdevenir emmurallada. Per una altra, i continu a
aquesta zona, es troba l’Eixample Antic i l’Eixample Modern, partit per la via fèrria
on, per un costat, més central hi ha la zona del Temple i, per la zona més Sud-est, ja a
l’altra banda de la via, es troba el Barri de Sant Llàtzer. Tanmateix, a la dreta del riu
Ebre, apareix la zona de Ferreries.
31
8.2. Vies de Comunicació
Pel que respecta a les Vies de Comunicació de la Ciutat es destaca:
a) Vies de comunicacions viàries de la ciutat, que tenen connexions amb:
- Carreteres Comarcals: Tortosa està comunicada amb la C-12, l’eix de l’Ebre i
C-42 que enllaça amb l’Aldea.
- Carretera Nacional 340 (N-340): comunica amb les principals ciutats
espanyoles (Cadis – Barcelona), sent necessari recórrer el tram d’autovia
(Tortosa - l’Aldea) amb un nou tram que enllaça amb el del mediterrani.
- Autopista A7 (A7): acull el tram de França – Barcelona – València, sent
necessari recórrer el pas d’autovia (Tortosa – l’Aldea).
- El ferrocarril/tren: Tortosa disposa d’una estació de RENFE on circula
únicament trens regionals (Tortosa – Barcelona, trajecte directe, i Tortosa-
València, amb transbord a l’Estació de l’Aldea).
- Transport urbà: des de l’empresa HIFE (1925), actualment, la ciutat disposa
d’un servei d’autobús urbà i interurbà, que consta de tres línies diferents: Línia
1: Tortosa – Roquetes – Jesús, Línia 2: Centre – Hospital Verge de la Cinta i
Línia 3: Sant Llàtzer – Centre – Remolins.
Des de l’Ajuntament del municipi, existeixen uns Bons Socials pel transport,
dirigits a gent gran o estudiants, on tenen una reducció d’un 50% del bitllet de
transport públic urbà dins el municipi. També ofereix el servei de Transport
Adaptat (al Taller Ocupacional i Centre de Dia de Tortosa). El servei té un preu
públic, on la persona sol·licitant paga la part corresponent segons la valoració dels
seus ingressos econòmics i barems establerts.
b) Vies de comunicació urbanes amb gran utilitat per als vianants i pas de
vehicles que enllaça ambdues parts del riu:
- Pont del Ferrocarril: el més antic que es conserva a la ciutat i, encara que en el
1868 va iniciar un servei ferroviari entre la línia Barcelona – València, avui dia,
solament és d'ús per a vianants i s’uneix amb la via Verda.
- Via Verda: tret distintiu que acull la ciutat de Tortosa, unida pel pont del
Ferrocarril, finalitzant el tram a Tortosa (Ferreries – Barri de Sant Vicent).
- Pont de l’Estat: (reconstruït al 1942, després de la Batalla de l’Ebre). Pont urbà
que uneix el barri de Ferreries amb la resta de barris de Tortosa.
- Pont del Mil·lenari (1988): pont urbà, considerat el més gran de Catalunya, que
connecta l’eix viari de l’Ebre (C-12) i amb la (C-42).
8.3. La Comunitat
8.3.1. Comerç
El teixit empresarial de Tortosa sempre ha estat font d’emprenedoria de petit i mitjà
comerç. Els establiments de roba i calçat, productes alimentaris, llibres i articles per a
la llar, entre d’altres, són força nombrosos i suposen un pol d’atracció per als
compradors d’altres municipis.
La centralitat de Tortosa com a eix comercial, ha facilitat la implantació d’activitats
comercials noves, i l’aparició d’hipermercats, fet que substitueix i/o fa minvar l’activitat
del petit comerç, com s’observa en els barris de Ferreries i en l’Eixample Modern/barri
del Temple. En aquest cas, es perd una mica la relació del botiguer/confident amb la
persona, sobretot afectant les persones grans que “tota la vida” han anat a comprar al
mateix establiment. De tota manera, els petits comerciants s’han organitzat en
agrupacions i associacions comercials dels diferents barris de Tortosa (amb activitats
comercials organitzades), per tal de donar continuïtat aquest tipus de comerç.
Tanmateix, es considera que hi ha altres activitats comercials (no organitzades)
regentades per persones d’origen estranger (xinès, paquistanès i marroquí,
majoritàriament), que es concentren, sobretot, en barris com el Nucli Antic, Ferreries i
Eixample Modern/Temple.
Des de l’Ajuntament es treballa per potenciar tant el Nucli Antic en l’àmbit comercial
(Pla d’Acció 2012-2013) com la Promoció Comercial de la ciutat (Pla d’Acció 2012-
2015) amb projectes (entre altres) com són:
Dinamització del Nucli Antic
Pla de Dinamització Comercial
Projecte Comerç i Convivència
Per últim, davant de la situació sòcio-econòmica del moment, es destaca una
proliferació de serveis sanitaris privats (mútues, centres de reconeixement mèdic o
serveis d’assistència domiciliària) estesos per tot el municipi (sobretot en els barris de
Ferreries, Eixample Modern/Temple i Sant Llàtzer). També, hi destaca el tancament
d’algunes oficines bancàries o la reestructuració de personal, cosa que condiciona el
tarannà quotidià i la relació de la persona gran amb el referent de l’entitat bancària
(figura bancari/confident).
8.3.2. Entitats, Grups Religiosos
Les Entitats i Associacions que es concentren al municipi de Tortosa, comprenen la
següent tipologia i volum: Esports (27%), Cultura (13%), Diversitat Cultural (10%),
Juvenils (9%), Educació (8%) i Veïnatge(8%). Amb menor nombre hi ha les de Salut
(5%), i, Gent Gran (3%), Socioassistencial (3%), Dones (3%), i Altres (11%). Aquestes
apareixen inscrites a la base de dades del Servei d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament
de Tortosa, considerant tot el municipi i incloent les pedanies.
33
.
Font de dades “Monografia Comunitària de Tortosa” del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI)
Pel que respecta als Grups Religiosos de la ciutat de Tortosa, els que tenen més
fidels són els grups catòlic, musulmà, l’evangèlic i l’ortodox. No hi ha dades del
nombre de creients que pertanyen a cadascuna de les confessions, però el que sí que
es pot dir és que la més predominant és la catòlica, a la qual està adscrita quasi un
80% de les persones que viuen a la ciutat amb diferents nivells de pràctica i, fins i tot,
d’auto reconeixement com a catòlics.
Un altre aspecte que cal assenyalar són els centres de culte, ja que esdevenen
centres socials i de formació religiosa. Tenint en compte que els diferents centres de
culte s’han anat establint al llarg de la història dins la ciutat amb més o menys
dificultat. S’ha de destacar que el centre de culte musulmà ubicat a la plaça
Montserrat, és l’únic que ha generat problemes de convivència per la percepció que en
té una part de la ciutadania i per les situacions que presenta de controvèrsies veïnals,
polítiques i socials al llarg dels últims anys. Gràcies al suport de l’Ajuntament de
Tortosa impulsat per Entitats com ACISI que incentiven la convivència al municipi des
del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI), s’ha substituït aquest centre
de culte per un de nou, tot canviant la seva ubicació (des del dia 21 de febrer de
2014), al Polígon de l’Estació, al barri de Ferreries.
En el següent mapa s’observen les confessions més ressaltades del municipi.
Font de dades “Monografia Comunitària de Tortosa” del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI)
Llegenda: Centres de Culte Cristià, Centres de Culte Evangelista, Centre de Culte Testimonis de Jehovà i
Centres de Culte Musulmà
8.3.3. Mitjans de Comunicació
Mitjans de Comunicació Formal:
PREMSA: hi ha publicacions que tracten les notícies de major impacte sòcio-
econòmic-cultural del territori ebrenc, entre altres les més destacades són el setmanari
de l'Ebre i d’altres gratuïtes a nivell local com la revista quinquennal l’Estel, la
publicació mensual de l’Agenda Cultural o el publicitari mensual Cop d’Ull.
Des de l’Ajuntament de Tortosa publiquen la revista trimestral, La Veu dels Jubilats,
gestionada des del Consell Municipal de la Gent Gran, la qual es difon en els casals de
jubilats i tracta sobre activitats dirigides a les persones grans.
També hi ha delegacions del Diari de Tarragona i el Punt Avui, i corresponsal de El
Periódico.
RÀDIO: Imagina Ràdio (la qual depèn del canal Terres de l’Ebre). Hi ha una delegació
de la Cadena Ser i corresponsal Catalunya Ràdio.
A nivell local, hi ha Ràdio Tortosa (empresa municipal) que emet setmanalment el
Programa de la Gent Gran per a difondre tots els temes que són d’interès per a les
persones grans, i és coordinat pels mateixos membres del Consell Municipal de la
Gent Gran.
35
TELEVISIÓ: L’Ebre TV, canal de televisió comarcal que comprèn tota la geografia de
les Terres de l'Ebre (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta), i Teveon
(encarregada d’emetre les notícies locals).
INTERNET: es compta amb els principals diaris digitals de les Terres de l’Ebre com
són l’Ebre Digital (amb ubicació pròpia al municipi), Aguaita.cat i Lamarfanta.com, els
quals no estan ubicats a la ciutat, però tenen un pes rellevant en tot el context.
Cal esmentar, la web Surtdecasa.cat que tracta les notícies i activitats culturals, del
context català i principalment de les Terres Ebrenques. Tanmateix, al municipi hi té
una seu el Col·legi de Periodistes, el qual comprèn les comarques que conformen les
Terres de l’Ebre, i una delegació de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que
subministra informació a altres mitjans.
Mitjans de Comunicació Informal:
Una via de comunicació molt important és la que es troba a la ciutat mitjançant “el
boca a orella”. Aquest canal de comunicació es troba sobretot en espais com el Mercat
Municipal de Tortosa (barri de l’Eixample Antic/Centre), la Fira dels dilluns (al barri del
Temple) o la Fira dels dissabtes (al barri de Ferreries). Aquests llocs conviden a la
gent de totes les edats a trobar-se i esdevenen un punt de reunió informal i amb una
gran participació ciutadana.
En aquest mateix espai informal es troben persones que tenen un paper de líders
naturals amb potencial comunicatiu i influent que, (participant o no d’entitats
organitzades), serveixen com a via d’interpretació i difusió d’informació.
8.4. Convivència Ciutadana
Tenint en compte l’anàlisi dels discursos recollits de representants institucionals,
grups polítics, recursos tècnics i la ciutadania, es realitza la Monografia Comunitària
de Tortosa (des del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural -PICI-); on
s’analitza la situació de convivència ciutadana del municipi. D’aquesta manera,
s’extreu la conclusió que Tortosa es troba en una situació de sociabilitat, on hi
predomina la coexistència pacífica.
En referència a les vies de solució de convivència, des de l’Ajuntament de Tortosa es
disposa dels següents serveis:
- Servei de Mediació Comunitària.
Amb actuacions com la campanya per fomentar la convivència a les
comunitats de veïns o sessions informatives i formatives dirigides a
associacions de veïns i immigrants, entitats, ONG’s, persones
nouvingudes, etc.
Amb projectes com el projecte d’Acollida i Mediació Intercultural,
Mediació Comunitària Intercultural entre els Comerciants, projecte de
Mediació per la Convivència i el Civisme, el programa per la
“Convivència i Cohesió Social en les Comunitats de Veïns i Veïnes dels
barris de Tortosa”, Mediació per a la convivència i el civisme a les
comunitats de veïns i veïnes.
I estudis com: L’estat de la convivència a la ciutat de Tortosa (2010),
Recull de propostes dels ciutadans per a la millora de la convivència i la
cohesió social als barris de Tortosa (2011), Principals confessions
religioses a la ciutat de Tortosa Informe (2011), Projecte Mediació per a
la convivència i el civisme a les comunitats de veïns/veïnes (2012).
- L’equip de policia local de barri i de proximitat. Assumeix tasques de
mediació i regulació del conflicte entre veïns.
- El Defensor del Ciutadà. Amb l’objectiu d’atendre totes les queixes i consultes
que li adrecen els ciutadans en relació a la ciutat.
9. ENTORN FÍSIC I SOCIAL DELS BARRIS DE TORTOSA
Les principals dades demogràfiques del Nucli de Tortosa (excepte pedanies) són les
següents:
En primer lloc, hi viuen el 78,91% del total de la població tortosina amb 27.398
habitants, dels quals el 50,29% són homes (13.779 habitants) i el 49,71% dones
(13.619 habitants).
En segon lloc, en relació a l’edat, hi ha un 18,11% de persones majors de 65 anys i
una taxa de sobreenvelliment de la població del Nucli del 17,63%.
En tercer lloc, segons la relació entre les variables de l’edat i el gènere, hi ha
variacions vers el número d’homes i dones. En general, hi ha més homes fins els 49
anys, amb una mitjana d’un 11% més que de dones. A partir dels 50 anys, s’inverteix i
hi ha més presència femenina (un 18% de mitjana més), però clarament és als 75 anys
quan en tots els barris hi ha més dones que homes, arribant al 37% de mitjana.
37
Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l’Ajuntament de Tortosa
En quart lloc, referent als habitants d’origen estranger hi ha representat un 21,97%
de la població al Nucli Tortosí.
Finalment, pel que respecta a la accessibilitat i mobilitat del Nucli de Tortosa, es
destaca a grans trets, el següent:
Edificis Públics: la majoria dels edificis públics (Recursos i Serveis de la ciutat)
reuneixen les condicions d’adaptabilitat (ascensors, rampes, portes
automàtiques o poc pesades, banys...).
Passos zebra: falta algun pas zebra en eixos vertebrals de la ciutat,
principalment en les avingudes de: Cristòfol Colom (barri Ferreries), Generalitat
(Eixample Antic/Centre, Eixample Modern/Temple), Barcelona (barri Sant
Llàtzer).
Semàfors: en general, tenen un temps relativament curt per al pas de vianants,
o bé, els indicadors d’ambre de precaució deixen pas als vehicles quan són els
vianants els que tenen preferència i, alhora, és on hi ha més concentració de
trànsit (principalment, en els barris de l’Eixample Antic/Centre, Eixample
Modern/Temple i Ferreries). Aquest fet dificulta el pas d’aquelles persones amb
dificultat de mobilitat i, per tant, de vegades han de cercar altres carrers per
passar.
Tot seguit, es dóna pas als diferents apartats on s’observen les peculiaritats i
idiosincràsies de cada barri que componen el Nucli de Tortosa.
9.1. BARRI DE FERRERIES
(zones: Ferreries, Sant Vicent, Quatre Camins i Corea)
9.1.1. Dades Demogràfiques del Barri
Segons el nombre d’habitants, Ferreries se situa en primer lloc amb 7.560 habitants
(27,59%) dels quals el 50,10% són homes (3.788 habitants) i el 49,90% dones (3.773
habitants).
Les dades mostren que el barri amb major nombre de persones de 65 anys o més
respecte al Nucli de Tortosa és Ferreries amb 1.203 persones (24,24%), els quals més
de la meitat (56,61%) són dones i és el segon barri amb una taxa de
sobreenvelliment més elevat sent d’ un 16,96%.
Pel que respecta a habitants d’origen estranger, és el segon amb un 21,55%.
Quant al nivell d’Estudis, segons les dades censals, té un 13,73% de persones que
no saben ni llegir ni escriure, i es col·loca com a segon barri amb major nombre de
persones que tenen el Graduat Escolar o equivalent (38,94%).
9.1.2. Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri
El barri de Ferreries té, per una part, una zona més nova (Quatre Camins), i per una
altra una zona més antiga (Ferreries i Sant Vicent). Pel que fa a la zona de Quatre
Camins, les seves infraestructures són més recents, ja que en els darrers anys ha
estat d’interès per a la construcció (edificacions dels anys 90 i principis del 2000), la
qual cosa determina que no hi hagi barreres arquitectòniques destacables (es
caracteritza per voreres amples, rampes i llambordes de nova construcció).
Pel que fa a les zones més antigues, Ferreries i Sant Vicent, es detecta
majoritàriament una manca de rampes en les voreres, així com una dificultat d’accés.
És així com s’observa que, en la zona de Ferreries (amb algunes edificacions dels
anys 50 -rehabilitades pel “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y
Reparaciones”- com són el Quarter de la Guàrdia Civil i la zona de l’Antic Mercat),
mantenen una estructura urbanística alguns cops deficient. Aquest fet contrarresta
amb infraestructures dels anys 75-80 a la zona de l’avinguda de l’Estadi, les quals es
troben en bon estat, juntament amb carrers de fàcil accessibilitat.
Pel que fa a la zona de Sant Vicent (amb la promoció d’edificis “La Casota”), aquesta
presenta un aspecte general poc conservat, amb carrers estrets i falta de rampes en
alguns trams de voreres, i per tant una major necessitat de millora.
Vers l’accessibilitat i el transport públic, la zona de Ferreries està connectada amb
el centre de la ciutat i els municipis de l’entorn (Roquetes i EMD de Jesús), mitjançant
la Línia-1.
A l’Avinguda de Cristòfol Colom (tram rellevant del nucli de la zona de Ferreries) hi ha
alguna zona blava, destacant que és un punt considerable d’aparcament, ja que
connecta amb molts recursos i establiments d’interès, cosa que també succeeix en
altres carrers (Alfara de Carles, l’Av. de l’Estadi i la Plaça de Joaquim Bau i Nolla, etc.).
Apareixen com a espais d’aparcament gratuït la majoria dels carrers situats en la zona
de Quatre Camins (destacant una recent extensió d’aparcament lliure proper al C/
València), en la zona de Sant Vicent (Passeig de l’Ebre) i de Ferreries (Av. de l’Estadi).
39
Pel que fa a la zona de Corea, és una part de terreny amb poca activitat urbana,
encara que s’ha de tenir en compte dins la zona de Ferreries.
9.1.3. Espais Comunitaris al Barri
A trets generals, es pot dir que Ferreries és un barri on els espais comunitaris que
presenta són d’us recreatiu i de lleure infantil. Tanmateix, pel que respecta a l’ús que
en fa la gent gran, sols es hi ha el passeig de l’Ebre (zones: Sant Vicent i Ferreries),
prop de l’església del Roser. És un tram de passeig situat a la vora del riu Ebre, amb
espais d’ombra, que connecta amb la via verda i disposa de diversos bancs.
S’observen, principalment, col·lectius tant de gent gran com immigrants.
Seguidament es destaca la plaça Francesc Macià i Llussà (zona Quatre Camins,
davant del Col·legi Cinta Curto). És la plaça més gran del barri, solejada, de caire
infantil, de lleure i multicultural amb bancs i zones enjardinades. També és un lloc on
es realitzen actes populars del barri, quan s’escau. Aquesta plaça enllaça amb un altre
espai contigu que disposa de gronxadors i està envoltat de bancs, també es considera
zona d’esbarjo d’animals domèstics.
La plaça del Pius XII (zona de Sant Vicent), es pot dir que es converteix en un espai de
convivència multicultural. És una petita plaça que disposa de zona de lleure amb
gronxadors.
I, per últim, el parc Ausiàs March (zona de Quatre Camins), espai petit amb bancs,
considerat, principalment, punt de trobada del jovent.
9.1.4. Punts de Trobada al Barri
Punts de trobada Formals. Es destaquen els següents:
- Casal de la gent gran de Ferreries: on la gent gran del barri i de la ciutat,
realitzen multitud d’activitats (pròpies) o d’altres, de Serveis externs, com és la
formació que imparteix UNED Senior, Punt Òmnia, etc.
- Associacions de: Veïns Ferreries-Sant Vicent i Dones barri del Roser.
Punts de trobada Informals:
En el barri de Ferreries, es detecta l’afluència de persones grans majoritàriament en 9
Bars i 2 Fleques. Aquests punts de trobada estan concentrats, principalment, en
carrers com: l’Av. Rambla de Catalunya, el C/ Alcanyís i l’Av. de l’Estadi. Alhora que
també es considera El passeig de l’Ebre com a punt de trobada potencial de gent gran,
per la seva proximitat a la via verda, a l’església del Roser i l’accessibilitat a l’interior
de Tortosa (amb el Pont de l’Estat).
9.1.5. Recursos i Serveis al Barri
El barri de Ferreries, amb el temps ha estat un punt d’interès per a la implementació
del sector terciari com a base de la seva economia principal. Es troben els següents
recursos i serveis més destacats:
- Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Centre d’Atenció Primària
CAP Baix Ebre, la Clínica Terres de l’Ebre, el Centre Residencial d’Acció
Educativa (CRAE) “Lo Carrilet”, Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil
(CSMIJ), Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i Centre de Dia Pere Mata.
- Recursos i Serveis d’Educació: Col•legi de Ferreries i el Col•legi Públic Cinta
Curto, Institut Joaquim Bau i Institut de l’Ebre i la Seu de la UOC.
- Recursos i Serveis de Seguretat: Jutjat Social, la Guàrdia Civil , el Parc de
Bombers i Agents Rurals.
- Recursos i Serveis de Joventut: Centre Cívic i Punt d’Informació Juvenil.
- Recursos i Serveis d’Esport: Pavelló Poliesportiu Municipal.
- Recursos i Serveis de tràmits administratius: Oficina de Benestar Social i
Família de Tortosa, Agència Tributària i BASE.
9.2. BARRI DE L’EIXAMPLE ANTIC/CENTRE
9.2.1. Dades Demogràfiques al Barri
Segons el nombre d’habitants, l’Eixample Antic/Centre és el menys poblat amb 3.849
habitants (14,05%), dels quals el 50,38% són dones (1.939 habitants) i el 49,32%
homes (1.910habitants).
Les dades mostren que un 19,10% (948 persones) són majors de 65 anys o més i són
majoritàriament dones amb un 61,81% front el 38,19% d’homes. A més, destaca per
ser el barri amb major sobreenvelliment amb un 24,16% respecte a la resta de barris
del nucli de Tortosa.
Pel que respecta als habitants d’origen estranger, hi ha un 18,71%.
Referent al nivell d’Estudis, segons les dades censals, és el barri que té menys
població que no sap llegir ni escriure (9,46%) i el segon amb titulació de Batxiller, Grau
Mitjà o titulacions superiors (28,89%).
9.2.2. Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri
El barri de l’Eixample Antic/Centre, es converteix principalment en una zona de petit i
mitjà comerç, tot esdevenint un barri on es concentren, majoritàriament, despatxos i
oficines, principalment de l’àmbit administratiu, burocràtic, legislatiu i de salut. S’hi
combina allò més modern (infraestructures, hosteleria, establiments de roba, llar, etc.)
amb allò de “tota la vida”. Tant és així, que s’observa com la part on es més de caire
41
comercial hi ha millor accessibilitat i menys barreres arquitectòniques. Destaquen
els carrers de:
- Sant Blai: carrer per vianants i eix comercial.
- Cervantes, és un lloc on es concentren principalment els exemples
d’arquitectura modernista de tot el municipi, amb façanes rehabilitades, i es
destaca una millora en l’accessibilitat a aquest carrer i als contigus.
- El Tram de l’Avinguda de la Generalitat, on es troba el Mercat Municipal i petit
comerç de roba, entre altres.
Tanmateix, s’observa com els carrers que presenten més barreres arquitectòniques
són:
- Berenguer IV i Sant Baptista de la Salle, es detecta major dificultat perquè hi ha
importants interseccions (per una banda, l’accessibilitat cap a l’Hospital Verge
de la Cinta, una altra cap al Col·legi Nostra Sra. de la Consolació i l’eix que
enllaça cap a zona Centre), fet que presenta, molts cops, aparcament de “doble
filera” dificultant el pas dels vianants per les voreres, algunes d’elles estretes i
sense rampes.
- Ronda de Reus (paral·lel a l’estació de RENFE) té una vorera llarga i estreta,
amb manca de rampes.
- I l’Arturo Anguera (davant Acadèmia Perruqueria COSEX) es visualitza una
amplitud considerable de vorera, amb grans escales i sense rampes, fet que fa
que els vianants utilitzin un desnivell de pàrquing privat com a rampa per a
millorar la seva accessibilitat a causa d’aquesta mancança.
Es considera el barri més densament edificat i limitat urbanísticament, el qual combina
dos tipus d’infraestructures. Per una banda, habitatges antics amb certes dificultats
d’accessibilitat fora del domicili: edificis vells, de 3 i 4 plantes, amb esglaons elevats i
sense ascensor, alguns d’ells. Aquestes característiques es troben, principalment a la
plaça d’Espanya (on s’ubica l’Ajuntament) envoltada d’edificacions dels anys 50,
(rehabilitades pel “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones”) i en
carrers com Sant Blai i contigus a aquest.
En canvi, per una altra banda, hi ha edificacions altes i amb ascensor, que presenten
accessibilitat fora del domicili com són els que es troben en la Plaça Alfons XII (edificis
d’anys 70), la qual, disposa d’un espai d’aparcament soterrani (1990) i d’una zona
recreativa amb rampes i voreres que comporten una millora d’accés, en tot el seu
conjunt. També, els Edificis Orleans (anys 70) que van donar lloc a una nova
caracterització urbanística a la ciutat i al barri. Contrastant amb l’actual Edifici del
Seminari i l’ampliació de la via pública amb un petit pàrquing gratuït (davant l’antiga
Estació d’Autobusos HIFE).
Quant a l’accessibilitat i transport públic, és una zona per on passen les tres línies
d’autobús. En canvi, el barri presenta en el seu conjunt zona blava (exceptuant
l’avinguda Berenguer IV i carrer Argentina i un espai petit d’aparcament d’ús lliure i
gratuït que està prop de l’Espai Caixa).
9.2.3. Espais Comunitaris al Barri
A trets generals, el barri de l’Eixample Antic/Centre és un barri on els espais
comunitaris, majoritàriament són d’us recreatiu i de diversitat cultural. Tanmateix, pel
que fa a l’ús que en fa la gent gran, es destaquen els següents punts:
La plaça de Barcelona (actual remodelació) on es troba el mercat municipal i petites
tendes de roba i de restauració, que conviden a considerar-la com un punt de trobada i
espai comunitari potencial per a totes les edats. És una plaça gran, solejada, que té
bancs, parada d’autobús i és converteix en lloc on es realitzen actes puntuals.
La plaça de l’Àngel espai reduït, amb ombra, (amb dos bancs) i prop de la parròquia
Sant Blai. És un espai que és eix comercial i reuneix, principalment, gent gran i
immigrants.
L’avinguda Felip Pedrell, espai de passeig (amb bancs) que es troba a la vora del riu
Ebre i es considera de pas pels vianants, enllaçant l’avinguda Remolins (Nucli Antic),
l’avinguda de Lleida i passeig de Ribera (l’Eixample Modern/barri del Temple).
Pel que fa espais comunitaris d’ús recreatiu i de lleure, convertint-se en espai
Intergeneracional i llocs on es realitzen actes puntual són: La plaça Espanya (on està
l’Ajuntament) amb zona blava al voltant i cafeteries a sota els porxos. I la plaça Alfons
XII, (plaça gran i solejada) on acudeix gent de totes les edats com a zona d’esbarjo i
de descans, amb disposició de bancs.
Pel que respecta a altres places del barri, fonamentalment, són espais d’ús per a
immigrants com són: les places Agustí Querol i de la Constitució, llocs petits, sense
bancs envoltats de botigues.
9.2.4. Punts de Trobada al Barri
Punts de trobada Formals. Es destaquen principalment els següents:
- L’Espai Caixa, compartit amb l’associació de gent gran de Tortosa L’ESPLAI,
esdevenint lloc de trobada de gent gran, que promou la relació i participació,
amb activitats d’envelliment actiu com són: lectura, conversa, informàtica,
pintura, activitats manuals, música, teatre i llengües estrangeres, entre altres.
- Associacions: Provincial de Pensionistes (U.D.P), Vida Creixent, Associació de
Dones per la Igualtat de Gènere i Benestar (BIDA).
Punts de Trobada Informals. Es consideren:
En el barri de l’Eixample Antic/Centre, es detecta l’afluència de persones grans
majoritàriament en 5 Bars, 2 Fleques i el mercat municipal. Aquest punts de trobada
estan concentrats, sobretot, en carrers com: Sant Blai, Cervantes, Teodor González,
Argentina i l’Avinguda de la Generalitat.
43
9.2.5. Recursos i Serveis al Barri
El barri de l’Eixample Antic/Centre ha estat un punt d’interès per a la implementació de
petit i mitjà comerç, com a base de la seva economia principal. Tant és així, que es
troba situada la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Tortosa i
l’Agrupació Centre Comercial Tortosa.
Pel que respecta a recursos i serveis més destacats són:
- Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: l’Hospital Verge de la
Cinta, Serveis Socials Municipals i la Creu Roja de Tortosa.
- Recursos i Serveis d’Educació: la Universitat Nacional d'Educació a
Distància (UNED) amb l’àrea de formació “Uned Senior”, El Col·legi Nuestra
Sra. de la Consolació, El Col·legi Diocesà Sagrada Família, l’Institut Cristòfol
Despuig i la Facultat de Fisioteràpia. Altres recursos i serveis educatius són
l’Escola de l’Esplai i el Grup Esplai Blanquerna que gestiona el Punt Omnia de
Tortosa, col·laborant amb el Projecte Casals en Xarxa.
- Serveis municipals principalment es troben ubicats diferents àrees o serveis
de l’Ajuntament (amb Àrees d’Acció Social, de Diversitat Cultural, Urbanisme i
Obres Públiques, Ensenyament, Medi Ambient, Servei d’Atenció al Ciutadà,
entre altres).
- Recursos i Serveis de tràmits administratius territorials: Serveis
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi i l’Agència Catalana de la
Salut.
9.3. BARRI DE L’EIXAMPLE MODERN / TEMPLE
9.3.1. Dades Demogràfiques al Barri
El barri de l’Eixample Modern/Temple és el tercer barri més poblat, amb un total de
5.561 habitants (20,30%), dels quals el 52,12% són dones (2.899 habitants) i el
47,86% homes (2.662 habitants).
En referència a la presència de persones de més de 65 anys se situa en un segon
lloc, 1.055 persones (21,26%), sent més dones amb un 59,43% que no pas homes
amb un 40,57%. Pel que fa al sobreenvelliment, té una taxa del 15,92% situant-se
així, en el tercer barri més sobreenvellit del Nucli de Tortosa.
Tanmateix, és el penúltim barri amb presència d’habitants estrangers, amb un total
del 13,91%.
Finalment, i pel que fa al Nivell d’Estudis, és un barri amb contrast acadèmic, ja que
és el segon barri amb més persones que no saben ni llegir ni escriure (14,01%) i,
alhora, el primer amb titulació de Batxiller, Grau Mitjà o titulacions superiors (29,65%).
9.3.2. Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri
El barri de l’Eixample Modern/Temple es converteix, principalment, en una zona
important d’expansió urbanística, tot esdevenint un barri on es contemplen espais de
nova construcció amb d’altres més antics. Els llocs on hi ha edificacions més noves hi
ha major accessibilitat i manca de barreres arquitectòniques, s’hi destaca:
- Els Carrers que envolten la zona dels Edificis de “Vora Parc” (construcció de
principis dels 90).
- L’avinguda de Ferran d’Aragó (passeig rehabilitat i amb bona accessibilitat).
- Carrers: Barranc dels Caputxins i Adrià d’Utrecht (edificacions de principis dels
90) amb la proximitat del nou Col·legi El Temple.
- La zona nova on es troben les places: de les Corts Catalanes (principis del
2000) i la del Carrilet (on està el CAP del Temple i prop l’Estació d’Autobusos).
Tanmateix, s’observa major dificultat i presència de barreres arquitectòniques en:
- l’Avinguda de la Generalitat (un dels carrers principals de Tortosa), on es
detecten voreres altes i poques rampes.
- Carrers més antics com són: Sant Enric d’Ossó, de Lamote de Grignon o Maria
Rosa Molas amb manca de rampes o aquestes són deficients. Amb presència
d’edificis més antics i menys conservats, que pot dificultar l’accessibilitat fora
del domicili.
- Els carrers que envolten l’edifici “Casa Rodona” (anys 70) que són estrets i
amb rampes deficients, tot i que els edificis presenten bones condicions
d’accessibilitat.
Pel que fa a l’accessibilitat i transport públic, hi ha zona blava a tota l’Avinguda
Generalitat, com també en un tram dels carrers Rosselló i Ronda Docs.
Els espais d’aparcament es troben al parc Teodor González, i al tram del passeig de
Ribera, zones amplies de: l’auditori, de la seu d’UGT i a prop del Pont Mil·lenari com al
centre on està la plaça del Carrilet que es de pagament.
Quant al servei de Transport públic de la ciutat, connecta l’Avinguda Generalitat amb
les tres línies.
9.3.3. Espais Comunitaris al Barri
Al barri de l’Eixample Modern/Temple hi ha dos dels espais comunitaris més importants de la ciutat, on es concentren gent de totes les edats, però principalment, es pot observar que majoritàriament la gent gran freqüenta els següents indrets:
- El Parc Teodor González (conegut inicialment com el Passeig del Temple) que
ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà de Tortosa i, encara
avui, és la zona verda de referència de la ciutat. És considerat potencialment
comunitari on s’aprecia com un espai de convivència intergeneracional (amb
ombra, espais lúdics per als petits i joves, zona de passeig, recreatiu, on juga
45
la gent gran a petanca, espai de descans amb disposició de bancs i
equipaments per promoure l’exercici físic).
- El Passeig Ribera (vora del riu i davant de l’Auditori Municipal) amb un nou
circuit biosaludable per fer exercici físic, amb bancs, espais d’ombra i parc
infantil. Es converteix alhora en un espai comunitari Intergeneracional de lleure
i recreatiu.
- La nova Plaça on es troba la Parròquia dels Dolors i l’Escola Municipal de la
Música. És una plaça petita que té 2 bancs, on es pot observar (de manera
puntual) que hi ha gent gran.
- La Plaça del Carrilet (davant del CAP del Temple i d’una parada d’autobús),
zona espaiosa que conté bancs.
Destaquen Espais Comunitaris més de caire infantil i juvenil com són el parc del
Passeig de Jaume I (situat al costat del CEIP El Temple) que té zona lúdica amb
gronxadors, i bancs, el passeig de Joan Moreira, tram pavimentat amb bancs, i
envoltat de restaurants, cafeteries i petit comerç i la plaça de les Corts Catalanes, la
qual té gronxadors, bancs i zona verda.
Dins d’aquest barri també es contempla la zona del 13 de gener, la qual està més
aïllada, però amb millores visibles de connexió amb la xarxa de transport, i amb espais
comunitaris freqüentats per persones grans. Aquesta és una zona on amb el bon
temps, s’observa com a punt de trobada les portes de les cases de les persones grans
on seuen i fan tertúlia.
9.3.4. Punts de Trobada al Barri
Punts de trobada Formals. Es destaquen principalment les associacions de Veïns
del Temple i de Veïns Pou de la Conxa. Cal fer esment a la recentment desapareguda
Oficina de l’ONCE, la qual era considerada com una oficina de proximitat i de
referència per a molta gent (tant per a les persones amb algun tipus de deficiència
visual o per donar suport a la gent gran).
Punts de trobada Informals. En el barri de l’Eixample Modern/Temple, es detecta
l’afluència de persones grans majoritàriament en 4 Bars i 3 Fleques. Aquest punts de
trobada estan concentrats, principalment, en carrers com l’avinguda de la Generalitat,
Sant Enric d’Ossó, la zona del Passeig de Moreira i del passeig de Jaume I.
Destaca, el Parc Teodor Gonzàlez com a punt de trobada, no sols del barri sinó de la
ciutat, amb gran participació de gent de totes les edats.
9.3.5. Recursos i Serveis al Barri
El barri de l’Eixample Modern/Temple, amb el temps ha esdevingut un punt d’interès
d’expansió urbanística de la ciutat. Amb una implementació d’activitats tant comercials
(amb grans hipermercats i concessionaris automobilístics) com del sector terciari,
convertint-se com a base de l’economia principal.
Es poden trobar els següents recursos i serveis més destacats:
- Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: el nou CAP “El Temple”,
El Centre Residencial d’Acció Educativa “Coll de l’Alba” i la Llar Residencial
Palau (Servei d’Acolliment Residencial del Centre de Discapacitats del Verge
de la Cinta).
- Recursos i Serveis d’Educació: el Col·legi Teresià i el nou Col·legi Públic “El
Temple”, l’Escola Municipal de la Música, i Escola Municipal de Teatre.
- Recursos i Serveis de Seguretat: la nova Seu dels Mossos d’Esquadra i dos
Oficines de la Policia Nacional.
- Recursos i Serveis d’Esport: el nou Pavelló Poliesportiu Municipal i el Club
de Rem.
- Recursos i Serveis de tràmits administratius: l’Oficina de Treball de la
Generalitat i l’INEM, ambdós amb recent ubicació, Tresoreria i el nou Centre
d’Acollida Turística (CAT).
9.4. BARRI DEL NUCLI ANTIC
(Zones: Catedral, Montcada, Santa Clara, Sant Jaume, La Suda, Castell, Rastre,
Garrofer, Call Jueu i Remolins).
9.4.1. Dades Sociodemogràfiques del Barri
El barri del Nucli Antic és el segon barri amb més població del municipi, amb 6.036
habitants (22,03%) dels quals el 52,98% són homes (3.198 habitants) i el 47,02%
dones (2.838 habitants).
En relació, a les persones de 65 anys o més se situa en un tercer lloc, amb 984
persones (19,83%), sent majoritàriament dones amb un 54,88% front el 45,12%
d’homes. Pel que fa al sobreenvelliment, té una taxa del 15,35% situant-se així, en el
el barri menys sobreenvellit del Nucli de Tortosa.
Ara bé, és el barri que destaca per ser el que acull major nombre de població
estrangera, amb un total del 32,58%.
Per últim, referent al Nivell d’Estudis, és el primer barri amb un nivell acadèmic
inferior a Graduat Escolar o equivalent (44,80%) i amb gent que no sap llegir ni
escriure (14,34%).
9.4.2. Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri
El barri del Nucli Antic ha sofert una millora rellevant en l’eliminació de les barreres
arquitectòniques i d’accessibilitat, destacant les zones de treball realitzades en el
POUM (Pla d'Ordenació Urbanística de Tortosa, 2007) i PinCat (Pla Integral del Casc
Antic de Tortosa).
Aquesta rehabilitació s’observa, principalment, en la part més antiga i central del barri
on es troben zones com Montcada, Catedral, Rastre, Santa Clara i Garrofer,
constituïdes, majoritàriament, per una morfologia complexa de carrers estrets amb
47
pendents, que durant molt de temps han estat degradats. S’han fet accessos per a
vianants amb la construcció de guals, rampes, bancs i espais per als vianants (C/Sant
Blai), per tal de facilitar la circulació de la gent gran i persones amb dificultat de
mobilitat. Ara bé, encara s’observen algunes trames urbanes malmeses pendents de
rehabilitació, principalment a Santa Clara, Garrofer i el Castell.
En aquestes zones més antigues s’han portat a terme renovacions d’infraestructures,
per tal de millorar l’accessibilitat. Hi ha edificis antics, molts dels quals tenen fins a
quatre plantes i sense ascensor, dificultant molts cops l’accessibilitat de la gent gran
que hi viu. També hi ha habitatges tapiats, buits, o bé terreny sense edificar, a causa
de l’enderroc d’infraestructures, sobretot, a les zones del Castell, Santa Clara i
Montcada (Tortosa, 2010).
Pel que fa a la zona de Remolins, es presenta com la part més actual, on hi ha
construccions dels anys 70 (l’Edificació “El Barco” i les “Cases Barates”) conjuntament
amb infraestructures de finals dels anys 90 i inicis del 2000 (Pavelló Firal, Campus de
la Universitat Rovira i Virgili, i el conjunt d’habitatges - majoritàriament, amb ascensor i
facilitat d’accés), fet que ha aportat major obertura i dinamisme a aquesta zona i on no
hi ha importants barreres arquitectòniques.
L’espai d’aparcament gratuït del Nucli Antic és a la zona de Remolins, la plaça de
l’Escorxador o la nova plaça de la Fira. Hi ha petits carrers estrets que tenen dificultat
perquè circulin vehicles, o bé tenen prohibit el seu accés, convertint-se en una de les
parts del municipi que no té zona blava.
Pel que fa el transport públic, és una zona connectada pel centre de la ciutat amb
municipis de l’entorn (Roquetes i Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús) i
(Zones/barris com Remolins i Sant Llàtzer).
9.4.3. Espais Comunitaris al Barri
El Nucli Antic és un barri on els espais comunitaris que presenta són d’us recreatiu per
al lleure i de gran diversitat cultural. Tanmateix, la majoria esdevenen llocs d’interès
per a la realització d’actes puntuals culturals i de gran participació durant la Festa del
Renaixement.
Pel que fa l’ús que en fa la gent gran, es troben fonamentalment la zona de Remolins,
com són:
- La plaça de la Immaculada: espai gran que té bancs i zona lúdica (amb
gronxadors), amb espais d’ombra, considerat punt de trobada intergeneracional
i amb diversitat cultural. Es troba al costat de la Parròquia de Sant Jaume, la
Policia Local i bars al voltant.
- La plaça Sant Jaume, la qual disposa bancs i esdevé punt de trobada
intergeneracional.
La zona més nova de Remolins té un Espai Verd, on hi ha una part lúdica amb
gronxadors per als infants, i el campus de la Universitat Rovira i Virgili, amb més
concentració de jovent.
Tanmateix, hi ha espais comunitaris amb més presència de gent immigrada, com és la
plaça de la Cinta (davant la catedral de Santa Maria), la plaça Montserrat (envoltada
de comerç estranger), i les places Mossèn Sol i dels Dolors (pròximes a la Biblioteca
Marcel·lí Domingo i el Col·legi de la Mercè).
9.4.4. Punts de Trobada al Barri
Punts de trobada Formals. Es destaquen les associacions de la gent gran Club
Tercera Edat de Remolins, Associacions de Veïns (Pintor Casanova-Remolins, Santa
Clara, Nucli Històric i Rastre), i l’Associació de Dones del barri de Remolins.
Punts de trobada Informals. Es troben els següents:
Llocs d’interès on es concentren, majoritàriament gent gran, com són 3 establiments
de queviures i 5 bars (principalment situats als carrers del barri de Remolins).
Amb això es suma, als espais comunitaris de la plaça de la Immaculada i de Sant
Jaume, que alhora esdevenen punts de trobada de gent gran.
9.4.5. Recursos i Serveis al Barri
La zona del Nucli Antic ha estat centre d’interès per a la implementació de recursos i
serveis, per tal de dotar-la de major cobertura i dinamització. Es destaquen:
- Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Càritas Interparroquial, la
Fundació Privada Tutelar de les Terres de l’Ebre (Servei de Tutela per a gent
gran) i l’Oficina d’Atenció de la Dona.
- Recursos i Serveis d’Educació: el Col•legi la Mercè i Col·legi de Remolins
(Centre d’Atenció Educativa Preferent). Altres serveis educatius són: El nou
Campus de la Universitat Rovira i Virgili de les Terres de l’Ebre, l’ Espai Obert
d’Aprenentatge, Centre Obert, l’Escola d’Art i Disseny, entre altres.
- Recursos i Serveis de Seguretat: Els Jutjats i La Policia Local.
- Recursos i Serveis de tràmits administratius: el Nucli Antic acull una
concentració notòria dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a
les Terres de l'Ebre, com són Serveis Territorials d’Ensenyament, la Delegació
Territorial del Govern, els Serveis Territorials de Cultura, entre altres.
- Altres Recursos, Serveis i Entitats: la biblioteca Marcel·lí Domingo, Servei
d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), l’Arxiu Històric, el Centre de
Formació Ocupacional, l’Oficina de la Borsa d’Habitatge....
49
9.5. BARRI DE SANT LLÀTZER
(Ravals de Caputxins, de Falcó i de la Llet)
9.5.1. Dades Demogràfiques del Barri
Sant Llàtzer és el quart barri més poblat de la ciutat de Tortosa, amb un total de 4.392
habitants (16,03%), dels quals el 50,59% són homes (2.222 habitants) i el 49,41%
dones (2.170habitants).
És el barri més jove de tot el Nucli de Tortosa amb un 15,58% (773 habitants) de
persones de 65 anys o més, sent més dones amb un 51,75% front el 48,12%
d’homes. De la mateixa manera, és el penúltim barri menys sobreenvellit de tot el Nucli
de Tortosa amb una taxa de sobreenvelliment d’un 15,91%.
S’observa una menor presència d’habitants estrangers amb el 7,26%.
Finalment, pel que correspon al Nivell d’Estudis, destaca per ser el primer barri amb
titulació de Graduat Escolar o equivalent (41,44%) i el tercer amb titulació de Batxiller,
Grau Mitjà o titulacions superiors (27,50%).
9.5.2. Barreres arquitectòniques i accessibilitat al Barri
El barri de Sant Llàtzer es caracteritza per tenir l’avinguda Barcelona com a eix
principal (paral•lela a la via del tren) i el pont de Tirant Lo Blanc que enllaça amb la
zona del barri del Temple.
En el tram de l’avinguda Barcelona, hi ha barreres arquitectòniques causades per
voreres estretes, poc conservades i amb manca de rampes. Tanmateix, aquesta
avinguda enllaça, banda i banda, amb petits carrerons, alguns d’ells sense pavimentar,
i amb voreres estretes i manca de desnivells. S’ha de destacar el principi del tram de
l’avinguda Barcelona, on predomina la “doble filera”, fet que dificulta el pas i
l’accessibilitat dels vianants per les voreres estretes.
En relació a les infraestructures, hi ha una zona més moderna que ha accentuat el
creixement urbanístic del barri, amb edificis i urbanitzacions pròpies dels anys 80 i
principis dels 90. També, es destaquen edificis com Tirant Lo Blanc (2005) que abraça
una zona més rehabilitada, a prop la via del tren, i amb bona accessibilitat. Per tant, la
presència de barreres arquitectòniques és escassa en aquestes zones. Ara bé, aquest
creixement urbanístic contrasta amb les cases més antigues de construcció anterior
als anys 70.
S’aprecien espais d’aparcament gratuït en el conjunt de tot el barri.
Pel que fa el transport públic, la Línia-3 és la que comunica el barri amb la zona
Centre i l’Hospital Verge de la Cinta.
9.5.3. Espais Comunitaris al Barri
Els Espais Comunitaris que contempla el barri són, majoritàriament, d’us recreatiu.
La gent gran sobretot acudeix a la plaça Valls, la qual és una plaça petita on es troba
l’església dels Àngels, amb bancs i un bar popular “de tota la vida”. També destaca el
parc dels Països Catalans, com l’únic que té Skatepark del municipi. És principalment,
zona lúdica i de lleure tant per a petits com per a joves, amb gronxadors, bancs i una
petita zona verda.
9.5.4. Punts de Trobada al Barri
Punts de trobada Formals: l’associació de Veïns Sant Llàtzer.
Punts de trobada Informal: destaquen principalment 2 fleques i 5 bars per
concentrar-s’hi més persones grans.
Per últim, destacar la plaça Valls (on es troba l’església dels Àngels) i trams de
l’avinguda Barcelona (amb bancs pròxims a la Residència de gent gran Sant Miquel
Arcàngel, i en zones de nova construcció del barri).
9.5.5. Recursos i Serveis al Barri
Pel que fa als recursos i serveis amb els que compta el barri, cal esmentar els
següents:
- Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Residència Diocesana
d’Ancians Sant Miquel Arcàngel (antigament, Hermanitas de los Pobres), amb
servei assistit temporal o permanent a gent gran. Tanmateix, està prevista la
pròxima obertura de la residència d’ancians L’Onada, on actualment tenen el
Servei d’Assistència Domiciliària.
- Recursos i Serveis d’Educació: Escola de Sant Llàtzer, actualment en vies
de reformes i ampliació.
- Recursos i Serveis de tràmits administratius: Consell Comarcal del Baix
Ebre (1988) amb serveis diversos dintre de l’àmbit social.
51
10. BIBLIOGRAFIA i ENLLAÇOS WEB
Pla d'Ordenació Urbanística de Tortosa. (2007). Consultat el 22 / Gener / 2014, a
http://www.tortosa.cat/webajt/poum3/index.asp
http://www.idescat.cat/. (2008-2010). Recuperado el 14 de 2 de 2014
Institut d'Estadística de Catalunya. (2008-2010). Recuperado el 7 de 2 de 2014, de
http://www.idescat.cat/
Universitat Rovira i Virgili Campus Terres de l'Ebre. (Desembre / 2013). Consultat el
Gener / 2014, a Càtedra d'Economia Local i Regional:
http://www.urv.cat/catedres/economia_local_regional/fitxeslocals.html#2013
Ajuntament Tortosa. (Gener / 2014). Consultat el Gener / 2014, a Estadístiques
Habitants: http://43500.tortosa.cat:8081/WebAJT/EstadistiquesHabitantsServlet
Ajuntament Tortosa. (Gener / 2014). Consultat el Gener / 2014, a Estadístiques
Habitants: http://43500.tortosa.cat:8081/WebAJT/EstadistiquesHabitantsServlet
Creu Roja Tortosa-Área Social. (7 de 2 de 2014). Tortosa, Tarragona.
Creu Roja Tortosa-Àrea Social. (4 de Febrer de 2014). Tortosa, Tarragona.
Cadena, J. M. (1989). 505 fets bàsics de Catalunya. Barcelona: La Campana.
Cárcaba García, A., Juan Ventura Victoria, J., García García, J., & González Fidalgo,
E. (2011). Measuring quality of life in Spanish municipalities. Local Government
Studies 37(2), 171-197.
Catalunya, G. d. (2008-2010). Institut d'Estadística de Catalunya.
Cid i Xutglà, P., Margarit i Fabregat, L., Mesado i Lobato, J. M., Pallarés i Aguilar, J.
M., Sabaté i Borràs, J., Salvadó i Poy, R., et al. (1987). El Baix Ebre i Tortosa.
Tortosa: Ajuntament Tortosa.
Creu Roja a Catalunya. (juliol 2013). Habitatge i col·lectius vulnerables. Barcelona:
Creu Roja.
Creu Roja Catalunya. (Juliol 2012). L'impacte de la crisi en les persones grans.
Barcelona: Creu Roja.
Creu Roja Espanyola. (Desembre 2013). La situación de las personas mayores
atendidas por Cruz Roja. Madrid: Creu Roja Espanyola.
CruzRoja. (gener / 2014). Boletín informativo digital Nº 88. Consultat el gener / 2014, a
http://www.cruzroja.es/boletines/88/pagina-1.html
Idescat. (Juny 2012). Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i
locals. Any 2009.
persones, S. E. (2013). Informe sobre la pobresa energètica a Catalunya. Catalunya:
Síndic de Greuges de Catalunya.
Tortosa, A. d. (2010). Pla Especial d'Atenció a la Gent Gran del Nucli Antic de Tortosa.
Tortosa.
Tortosa, C. (Gener 2013). Memòria 2012. Tortosa.
53
ANNEX 1: MAPES ENTORN FÍSIC I SOCIAL
55
57
59
Top Related