Jordi Fontrodona / Alberto Pezzi
Observatori de Prospectiva IndustrialSecretaria d’Indústria – Generalitat de Catalunya
Los clusters como herramienta de desarrollo regional
Fundació Bosch i Gimpera24 de noviembre de 2005
Primera parte
1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi)
Descanso
Segunda parte
3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña (J. Fontrodona)
4. Consideraciones finales (A. Pezzi)
Ejercicio
Índex
Primera parte
1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
Índex
1. Què és un clúster: teoria i fonaments de les polítiques de desenvolupament basades en clústers
MARSHALL (1.890)
“en certs sectors manufacturers, els avantatges de producció a gran escala es poden aconseguir per l’aplec en un mateix districte d’un gran nombre de
petits productors quan és possible subdividir el procés de fabricació en
diverses fases i cadascuna d’aquestes pot ser realitzada amb la màxima
economia en un establiment petit”
BECATTINI (1.979)
va observar que a Itàlia el desenvolupament es concentrava en alguns llocs, on grups de PIMES creixien en nombre i especialització amb una divisió del treball local cada vegada més articulada internament i al voltant de sectors manufacturers específics per a cada lloc i amb un fort arrelament local de l’empresariat, de la força de treball i de l’acció institucional a favor de la indústria. Eren els districtes industrials.
Michael E. Porter: “The competitive advantatge of nations” (1990)
Perquè unes nacions són capaces d’aconseguir de forma sostinguda alts nivells de productivitat?
No existeixen nacions universalment competitives
Sectors i empreses competitives tendeixen a concentrar-se
Importància de l’entorn
Cluster és un grup d’empreses interelacionades entre si i amb el seu entorn concentrades geogràficament
Els determinants de l’avantatgecompetitiu
1. Condicions dels factors- recursos humans- recursos físics- recursos de coneixement- capital- infraestructures
2. Condicions de la demanda- composició- magnitud i pautes de creixement- mecanismes de transmissió a l’estranger
3. Sectors afins i de suport- dónen accés ràpid i eficaç als inputs- proporcionen coordinació continuada- faciliten la innovació i el perfeccionament- indueixen nous sectors
4. Estratègia, estructura i rivalitat- metes que tracten d’assolir les empreses- motivació dels empleats- estructura empresarial- rivalitat
ESTRATÈGIA,ESTRUCTURAI RIVALITAT
CONDICIONS
DELS FACTORS
SECTORS AFINS I DE
SUPORT
“L’avantatge competitiu sostingut en un sector es deriva de la interacció autoreforçant dels determinants”
El diamant
CONDICIONSDE LA
DEMANDA
El sistema de Porter complet
ESTRATÈGIA,ESTRUCTURAI RIVALITAT
CONDICIONS
DELS FACTORS
SECTORS AFINS I DE
SUPORT
CONDICIONSDE LA
DEMANDA
CASUALITAT
GOVERN
“L’avantatge competitiu emergeix com a conseqüència de la pressió, dels reptes i de l’adversitat, i molt rarament de la vida plàcida”
Paper del Govern millorar el diamant
educació i formació tecnologia adequada informació infraestructures
reglamentació exigent estimular la demanda avançada millorar la informació del comprador
creació d’agrupaments empresarials
foment de la internacionalització defensa de la competència foment de la cooperació suport a la creació d’empreses
Condicions dels factors
Condicions de la demanda
Sectors relacionats i de suport
Estratègia, estructura i rivalitat
Política industrialclàssica
Política basada en clusters
Vol determinades indústriesEs centra en empreses autòctonesUtilitza subvencions, crèdits, …Punt de vista nacional
Tots els clusters són bonsEmpreses nacionals i estrangeresRelaxa impediments i es centra en la productivitat i l’entornPunt de vista local
distorsiona la competència
millora la competència
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):
i. ¿Que entenem per iniciatives de clusters?ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,
països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu del món:
resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” v. Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells
Índex
i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
Per iniciatives de clusters entenemuns esforços organitzats que tenen com
objectiu afavorir el creixement i millorar la
competitivitat dels clusters en una regióinvolucrant empreses, governs i altres
agents (*)
(*) The cluster initiative Greenbook, 2003
ii. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
Clusters i iniciatives de desenvolupament enfocades en microclusters a Catalunya
MARESMEGènere de punt
LA BISBALCeràmica
EMPORDASuro
MONTSIÀMoble domèstic
BARCELONAFarmàciaCosmèticaTurisme de ciutatEscoles de negoci
PIRINEUElaboració lactis
ANOIAPellGènere de punt
VALLÈSElectrònica de consumAutomocióMotocicletesPackaging
LLEIDAMaquinària agrícolaMaterials construccióElaboració fruita fresca
GIRONACàrnics
Tecn Alimentaria
PENEDESVins i Cava
PALLARS Turisme actiu
BAGESFilatura cotó
CAMP DE TARRAGONAQuímica bàsicaOli d’oliva
i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
La competitivitat de l’empresa no depèn únicament de les seves dinàmiques internes sinó de l’entorn en el qual
competeix
MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA
ASSOCIACIÓAEPP
MATÈRIA PRIMERA•Basf•Arcelor•Bayer•Dsm España.•Du Pont•G.E. Plas•Hoechst•Repsol•Targor•...
FABRICANTS DE MAQUINÀRIA•Mateu & Solé•Margarit•...•IMAPC
MOTLLISTES•Marés•Gamegam•Royas•Magroca•...•ASCAMM
SEGON NIVELL
•Multiplast •Moltec •Tecnoplàstic•Inteplast•Cinerplas•IPT•Molan Pino•...
PRIMER NIVELL MÒDULS/SISTE
MES•VDO•Valeo•Magneti Marelli•Peguform•Dynamit Nobel•Pl. Omnium.•Ficosa•MAI•...
OPERADORSLOGÍSTICS• Exel Log.•...
ASSOCIACIONS•CEP•ANAIP•AIPC
CENTRES TÈCNICS•CCP
ASSOCIACIONS•SERNAUTO•FARA
ASSOCIACIÓANFAC
ENGINYERIES•Rücker•Mazel•Edag•...
FABRICANTS
•NISSAN
•SEAT
COMPONENTS•Zanini•Trilla•...
RECICLATGE:ANARPLA (ARGESIP)
ALTRES PROVEÏDORS (petites peces metàliques)
CENTRESTÈCNICS I DE SUPORT•IDIADA•LGAI•CCQ
NO S’ENTEN LA COMPETITIVITAT D’UNA EMPRESA AÏLLADA DEL SEU ENTORN
DISTRIBUIDORS
i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
Proveïdors d’acer
Motllistes i Matricers
Proveïdors de maquines eines
Proveïdors d’altres components normalitzats
ASCAMMAltres agents:associacions sectorialsi sindicats
Automoció:- Proveïdors de 1er nivell
Clients:
Electrònica de consum
Packaging
Altres
OEMs
MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA
i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
Por que es van escollir els clusters per treballar?
Perquè són una REALITAT EXISTENT en el territori que permet ECONOMIES D’ESCALA en:
ENTENDRE el negoci i les seves problemàtiques (estratègia)
ACTUAR en un grup homogeni d’empreses facilitant el canvi
EL CLUSTER ÉS LA UNITAT DE REFERÈNCIA PER REFORÇAR LA COMPETITIVITAT DE
LES PIMES A NIVELL LOCAL
i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?
i. ¿Què entenem per polítiques de clusters?
Algunes característiques de les iniciatives de clusters:
No hi ha un sol model ni una única metodologia: cada iniciativa és única
Diferents objectius requereixen diferents metodologies i un diferent enfocament del treball
Clusters madurs i emergents tenen reptes estratègics diferents
Importància del “Learning by doing” i del benchmarking internacional
.......
i. ¿Què entenem per polítiques de clusters?
¿és Catalunya l’únic lloc on s’han implementat
polítiques de desenvolupament
regional basades en clusters?
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):
i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters
arreu del món
Índex
CANADA•ONTARIO•QUEBEC
NETHERLANDSVALLONIE
MOROCCO
UK•YORKSHIRE•SCOTLAND•WALES
AUSTRIA:
HONG KONGTHAILANDGUATEMALA
SAN SALVADORNICARAGUA
SWEDENNORWAYDENMARK
MEXICO:-CHIHUAHUA-CAMPECHE--JALISCO
SOUTH AFRICA
SPAIN:•CATALUNYA•BAQUE COUNTRY•VALENCIA•ANDALUSIA•…….PORTUGAL
RHÔNE-ALPESEMILIA-ROMAGNASLOVENIABULGARIA
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
AUSTRALIA•NGS•WA•cAIRNS
NEW ZEALAND
BRAZIL:•MINAIS GERAIS•PERNANBUCOARGENTINACOLOMBIAVENEZUELA…
JORDANINDIATANZANIA
JAPANKAZAKSTHANGEORGIA
ARGENTINA:CORDOBA..
USA•ARIZONA •CALIFORNIA•CONNECTICUT•LOUSIANA•MASSACHUSSETS•…
… Moltes regions i països estan utilitzant metodologies basades en clusters en la implementació de polítiques industrials i per reforçar la competitivitat a nivell local
AustraliaAustralia
UNIDOUNIDO
OECDOECD
US StatesUS States
UKUK
FranceFrance
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
2001199719921980
Regions / countries with cluster-basedIndustrial politicies
+
-
Emilia-RomagnaToscana....
Basque CountryScotlandArizonaCataloniaMassachusetts New Zealand
Costa RicaCalifornia....
SwedenTurkeyLituania
AustriaJordanMexicoSouth- Africa.... France
EstoniaDenmarkSloveniaUKMinas Gerais...
1990 2003
Approx. over 600recorded
initiatives in over different
countries and regions world-
wide
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
2005
PakistanKazakhstanPoland….
Cluster-based initiatives especially in Northern Italy regions
ERVET cluster-based industrial services centers in Emilia-Romagna (ex. creation of CITER – knitwear industry in 1980)
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
Start of different cluster-based policies following the publication of “The Competitiveness Advantage of Nations”:
Identification of clusters (Colombia, Portugal, etc.) Implementation of cluster-based competitiveness reinforcement initiatives (Catalonia, Arizona, etc.) Consolidation of cluster-based IFC (Basque Country, Scotland, etc.)
XXI Century
Clusters as a tool for organizing and structuring industrial and innovation policies (Slovenia, Sweden, etc.) or designing a new framework for territorial development (France)
First “global” projects on clusters:
Cluster Mapping Project - ISCCluster Competitiveness ReportGreen book
‘90Until 1990
ITALY: 119 industrial districts
UK: 154 potential clusters
PORTUGAL 33 clusters
SPAIN: 6-7 mapping initiatives at regional level (over 100 clusters identified)Catalonia cluster mapping in 2005
Source: Regional Clusters in Europe, Observatory of European SMEs, 2002, Internal analysis TCI, other national sources
FRANCE: 144 SPL (systemes productif locaux)
AUSTRIA: 16 industry clusters
NORWAY: 55 clusters
HOLLAND: 12 clusters
DENMARK: 9 clusters
FINLAND: 9
clusters
BELGIUM: various clusters in the Flanders region
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
Cluster identificationInitiatives in Europe
Scotland
Start of cluster policy in 1992Budget: > 30 M. €12 mega-clusters
SwedenStart of cluster policy in 2000 Vinnvaxt program with focus on R+D activities.Vastra Götaland: 11 cluster initiatives. Budget approx. 3 M. € for the whole program.
France
Start of cluster policy in 2000. Over 100 project launched. Budget: 3,6 M. €Rhône-Alpes: 7 cluster initiatives carried out. Budget 0,4 M. € per year.
Emilia-RomagnaStart of cluster policy in the‘80Over 20 clusters initiatives launched 8 services centers createdBudget: 10 M. €
Valencia
Start of cluster policy in 1997Over 10 clusters initiatives implementedBudget: approx. ,5 M. per year.
Slovenia: Start of cluster policy in 199915 ongoing initiatives
Lithuania: Start of cluster policy in 2000 with the support of PHARE program (EU funded) 4 ongoing projects
Austria:Start of cluster policy in 1997-9816 clusters studiedBudget: 27 M. € en 5 years
Source: Internal analysis TCI, various
Catalonia
Start of cluster policy in 1994Over 20 clusters initiatives carried out Budget: approx. 0,3 M. Euro per year
Basque CountryStart of cluster policy
in 199111 clusters studied
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
La prospectiva dels clusters:
No només un instrument d’anàlisi També un mètode per a la política
industrial:– estratègia de desenvolupament orientada
al mercat– que fa trobar diferents agents– per intercanvi de coneixements
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
El rol canviant del govern:
Facilitador i catalitzador d’avantatges comparatius Estructures i incentius per eliminar imperfeccions
de mercat D’intervenció directa a inducció indirecta Polítiques de desenvolupament basades en clusters Iniciador de diàleg i estimulador d’interacció
ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):
i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu
al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de
recerca, països i regions
Índex
MULTI-COUNTRIESREGIONS NATIONS REGIONS / PROVINCES CITIES/
METROPOLITANAREAS
Central AmericaMiddle East Öresund region (Baltic south)
AndorraBoliviaBulgariaCanadaCosta RicaDenmarkEl SalvadorSloveniaFinlandFranceHollandIsraelJordanMalaysiaMoroccoMexicoNorwayNew ZealandPortugal
ArizonaBasque CountryCalifornia CataloniaConnecticut ChihuahuaEmilia-RomagnaScotlandFlandersLombardyMassachusettsMinas GeraisMinnesotaNorth CarolinaQuebecRhône AlpesStyriaValenciaVästra Götaland
Atlanta (US)Bogotá (COL)Charlotte (US)Christchurch (NZ)Düsseldorf (D)Long Island (US)Pittsburg (US)Rotterdam (NL)San Diego (US)Silicon Valley (US)Tampa (US)Wellington (NZ)Worcester (US)Hong Kong
Source: Adapted and updated from M.E. Porter, 1998
iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions
ORGANIZATION TYPE OF INITIATIVE GEOGRAPHIC SCOPE (example)
WORLD BANK
UNIDO
OECD
EUROPEAN UNION
CEPAL
National competitiveness plans
Competitiveness reinforcement initiatives Networking
Research, promotion and diffusion
Research, promotion and diffusion
Research and competitiveness reinforcement projects
Developing countries
Central America(Nicaragua, Mexico, Honduras) Northern Africa(Tunisia, Morocco)India
LEED Program (Europe)
EU States, Central European States
Latin American countries
iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions
European Commission, 2002 – Regional Clusters in
Europe:
Report on 19 countries Different definitions of cluster (Porter, Rosenfeld, etc.) Recognition of the importance of clusters as regional
development tool Companies located within a cluster perform better respect to
those working outside Clusters are a fertile ground for stimulating innovation Cluster policies:
To support the growth of existing clusters To let know about the working of regional clusters
iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions
Complete study: http://www.europa.eu.int/comm/dgs/enterprise
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):
i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al
móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,
països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món:
resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
Índex
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
The cluster Initiatives Greenbook
- Encuesta a nivel mundial realizada en 2003- Primer trabajo de este tipo- Mas de 500 iniciativas de clusters involucradas- Equipo de trabajo dirigido por la Stockholm School
of Economics y el Institute for Strategy and Competitiveness de la Harvard University
- Disponible online: http://www.competitiveness.org/article/articleview/108/1/14/
Firm competitiveness is closely linked to cluster dynamics
Low HighInternationalcompetitiveness
Staticand thin
cluster
Dynamicand deepcluster
El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
Static cluster
Isolated firms and lack of competition
Lack of advanced suppliers
Basic human capital
Lack of trust and networks
Few supporting institutions
Dynamic cluster
Local rivalry and international competition
Specialised, local suppliers
Advanced training and scientific infrastructure
Highly developed social capital
Advanced institutions for collaboration and CIs
Cluster dynamics are complex
El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
The Cluster Initiative Performance Model (CIPM) is based on these concepts
CI
Objectives
Process
Setting Performance
Improved competitiveness+ ►
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
CIPM: SettingMany setting factors matter,
e.g.:Government policiesLocal/regional influenceCulture (e.g. trust)The strength of the diamondThe strength of the cluster
Objectives
Process
Setting Performance
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
Common objectives
Rare objectives
Promote expansion of existing firmsFacilitate higher innovativenessAttract new firms and talent to regionPromote exports from clusterAssemble market intelligenceImprove firms’ cluster awarenessProvide technical trainingDiffuse technology within the clusterLobby government for infrastructureImprove regulatory policyLobby for subsidiesCo-ordinate purchasingEstablish technical standardsReduce competition in the cluster
Foster networks among people Establish networks among firms
Promote innovation, new technologiesCreate brand for region
Provide business assistanceAnalyse technical trends
Promote formation of spin-offsProvide management training
Enhance production processesImprove FDI incentives
Provide incubator servicesStudy and analyse the cluster
Conduct private infrastructure projectsProduce reports about the cluster
CIPM: Objectives Objectives
Process
Setting Performance
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
CIPM: Process Objectives
Process
Setting PerformanceProcess matters: Initiation and planning Governance and financing Scope of membership Resources and facilitators Building a framework and consensus Reaching momentum
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
CIPM: Process – the CI life cycleObjectives
Process
Setting Performance
Antecedence Formation CI Cluster-based IFC
Time
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
The Greenbook is based on more than 260 CIs around the world
The Global Cluster Initiative
SurveyCase studies
• Quantitative analysis • Almost 250 CIs
• Qualitative analysis • Some 20 cases
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
There coverage is best in Europe, North America, New Zealand, Australia, and Japan
68
4414
32
202
11
28
4 6
4
13
1
Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
260 iniciatives de clusters analitzades (sobre un total de més de 500
identificades)
Unicitat de cada iniciativa
Promotors: 32% Governs27% Indústria 35% els dos
Finançament: 54% Governs18% Indústria 25% els dos
Forta concentració geogràfica de les empreses
89% dels clusters tenen dinamitzador Bons resultats. 95% de les iniciatives han millorat la competitivitat del cluster
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”
Follow-up del Cluster Initiatives GreenbookTHE CLUSTER POLICIES WHITEBOOK
Disponible online:http://www.competitiveness.org/article/articleview/241/1/14/
iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):
i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,
països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món:
resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” v. Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells
Índex
Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells
Itàlia – marc general Falta d’una política de clusters (distretti industriali)
a nivell nacional Coneixement difós de les problemàtiques dels
districtes per part dels empresaris i de la opinió pública en general
Presència d’una organització de lobby (Club dei Distretti) a nivell estatal que reuneix més de 30 clusters i promou accions comunes
Intent (parcialment frustrat) de definir els districtes per Llei
Cluster policies in Italy
First Law on Industrial Districts issued in 1991), and revised on
’93, ’97 and ’99 aimed to identify the district in the different
Regions.
Main indicators for identifying districts (semplified):- Index of manufacturing specialization (over 30%)- Index of manufacturing entrepreneurship- Productive specialization (on a sector or activity)- SMEs on total sector
ASSE SEMPIONEtextileBIELLAwool
CARRARAmarblePRATOtextileAREZZOjewelry
BRIANZAfurnitute
MONTEBELLUNASky boots
CARPItextile
BOLOGNAmotorcyclespackaging
CADOREeyewearPROVINCIA DI UDINEseats and tables
SASSUOLOceramic tiles
ALTO LIVENZAfurniture
CANTÙfurniture
OLGIATESEtextile
COMOsilk
LECCOmetalworking
LUMEZZANEtaps,valves,
PESAROkitchen
FERMO ASCOLI-PICENOFootwear
VICENZAjewelry
MAIN CLUSTERS IN ITALY
Main Italian districts according : - worforce (>10.000 employees)- turnover (>1.000 milion EURO) - number companies(> 500) Source: CENSIS, 1998. VIII Forum dei localismi
ASSE SEMPIONEtessile-abbigliamento
BIELLAlana
CARRARAmarmoPRATOtessile
AREZZOorificeria
BRIANZAlegno-arredo
MONTEBELLUNAscarponi da sci
CARPImaglieria
BOLOGNAmotociclettepackaging
CADOREocchialeriaPROVINCIA DI UDINEsedie e tavoli
SASSUOLOceramica industriale
ALTO LIVENZAmobili
CANTÙmobili
OLGIATESEtessile-abbigliamento
COMOseta
LECCOmetalmeccanico
LUMEZZANErubinetteria-casalinghi
PESAROcucineFERMO ASCOLI-PICENOcalzature
VICENZAoreficeria
MAIN CLUSTERS IN ITALY
25-35 % of Italian Manufacturing workforce
60 % of Manufacturing workforcein Veneto and 8 % in the South
Source: ISTAT.1996
MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN VENETO
MONTEBELLUNASky boots
CADOREeyewear
VICENZAjewelry
ARZIGNANOtanned leather
POSSAGNOroof tiles
BOVOLONE - CEREAFurniture MURANO
glassRIVIERA DEL BRENTAfootwear
BASSANOfurnitue
TURNOVER(Euro)
NUMBER OF COMPANIES
> 1.000 mil.
500-1.000 mil.
< 500 mil
> 1000100-1000less 100
SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS
BUSSOLENGOfootwear
GREZZANAred marble
FATTURATO (Euro)
NUMERO DI IMPRESE
> 1.000 mil.
500-1.000 mil.
< 500 mil
oltre 1000100-1000fino a 100
MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN EMILIA-ROMAGNA
BOLOGNAmotorcyclesCARPI
knitwear
FUSIGNANOfootwear
FORLÌfurniture
SAN MAURO P.footwear
MIRANDOLAbiomedicalREGGIO EMILIA
machinery
SASSUOLOtiles
PARMAfood industry
PIACENZAtool machines
RIMINIfuniture machinery
BOLOGNApackaging machinery
FAENZAceramic
PARMAmeat processing
RIMINI-RICCIONEtourism
RAVENNAchenicals
CESENAfood industry
FAENZA-LUGOfruit juices
RAVENNA: off-shore plants
TURNOVER(Euro)
NUMBER OF COMPANIES
> 1.000 mil.
500-1.000 mil.
< 500 mil
> 1000100-1000less 100
SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS
FATTURATO (Euro)
NUMERO DI IMPRESE
> 1.000 mil.
500-1.000 mil.
< 500 mil
oltre 1000100-1000fino a 100
MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN TUSCANYCARRARAmarble
PRATOtextile
AREZZOjewelry
CASTELFIORENTINOtanning, footwear
SANTA CROCE SULL’ARNOtanning
POGGIBONSIfurniture
VALDIMIEVOLEfootwear QUARRATA
furniture
VAL D’ELSAtextile
EMPOLItextile
SINALUNGAtextile
LUCCApaper
PISTOIAcutting flower
LUCCAolive oil
TURNOVER(Euro)
NUMBER OF COMPANIES
> 1.000 mil.
500-1.000 mil.
< 500 mil
> 1000100-1000less 100
SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS
DISTRICTES INDUSTRIALS A ITÀLIAREGION REGIONE
ABRUZZO.....CAMPANIAEMILIA-ROMAGNA
4...7
.... ...
PIEMONTE.....TOSCANA
25...7
UMBRIA
LOMBARDIA 21
FRIULI-V-GIULIA 4
TRENTINO -ADIGE
VENETOTOTAL 82
LAZIO
ISTAT
6...4
...
16...19
42
3
199
2
Taglia-Carne
11...6
...
14...
15
10
187
10
Sole24 Ore
1...1
...
4...
11
3
57
2
CERIS
1...2
...
9...
24
4
87
2
24 18 9 11
4534
3044
621
10
21 9 9
Font: Rapport CNEL. 1997
A POSSIBLE CLASSIFICATION OF ITALIAN CLUSTER
Traditional industries textile, footwear, furniture, jewelry, eyewear,
Specialized business to business machinery tools, packaging, plastics,....
Manufacturing suppliers clusters OEM’s related ( motorcycles, automotive,
home appliances,....)
CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER CONCENTRATED IN TRADITIONAL INDUSTRIES
textile, furniture, tiles, footwear, jewelry,.....
PRODUCTION PROCESS SHOULD BE SEPARABLE
HIGH LEVEL OF SPECIALISATION WITHIN CLUSTER (CLUSTER VERTICAL INTEGRATION)
not (or few) economies of scale at company level
MAINLY CREATED THROUGH SPIN-OFF PROCESS
CROSS FERTILISATION THROUGH LABOUR FORCE
SME´s AND FLEXIBILITY HIGH LEVEL OF COMPETITION WITHIN THE
CLUSTER HIGH EXIT BARRIERS LOW COST OF TRANSACTION SENSE OF CLUSTER
common rules , values,.... ...
CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER
¿Com estan reaccionant els clusters davant d’aquest nou
repte competitiu?
Quina sostenibilitat té la producció manufacturera en
els països avançats
Portugal
• Producció• Enfocament en series curtes de preu mitjà
Itàlia (Veneto-Marche)
•Disseny, marketing i producció d’alta gamma• Innovació de producte•Exportacions a tot el món
Romania (Timisoara)• Producció de subsidiàries d’empreses italianes• Enfocament preu baix i mitjà
Xina
• Presencia de OEMs• Enfocament segment baix pel mercat de EE.UU
Brasil (Sinos Valley)
• OEMs locals• Productes de gamma mitjana• Exportacions al mercat de EE.UU.
Vietnam / Indonèsia
• Presencia de OEMs• Enfocament segment baix pel mercat europeu
EE.UU. (New England)
• Disseny i marketing• Enfocament en segments com sabates esportives •Manufactura únicament en segment especials com producte fet a ma, etc.
Font: adaptat des de Michael E. Porter, The Economic Performance of Regions, presentació a la VI conferencia anual del The Competitiveness Institute, Goteborg, setembre de 2003
Espanya (Alacant)
• Producció• Producte de preu mitjà
ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA A NIVELL MUNDIAL: EXEMPLE DEL SECTOR DEL CALÇAT
Itàlia
•Disseny, marketing i producció d’alta gamma• Innovació de producte•Exportacions a tot el món
Font: Club dei Distretti Industriali, 2003, anàlisis pròpia
EL CLUSTER DEL CALÇAT I ELS SECTORS AFINS A ITÀLIA I AL VENETO
CalçatPell – adobaria
Fermo
Barletta
San Mauro PascoliFusignano
Vigevano
Lucca
Solofra
Santa Croce
Casarano
Montebelluna
Botes d'equí i d’esport
430 empreses
Quota de producció a nivell
mundial:25% dels patins
50% botes de muntanya
65% dels descans 75% botes d'equí
80% botes de motociclisme
VeronaSegment casual670 empresesArzignano
800 empreses
Riviera del BrentaCalçat d’alt cost960 empreses
Valdimievole
DESIGN
PRODUCTION
LOGISTICS DISTRIBUTION
MONTEBELLUNA FOOTWEAR CLUSTER
PRESENT STRUCTURE OF THE VALUE SYSTEM
Timisoara
Montebelluna
MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER
El cas de Timisoara a Romania:
-més de 1.000 empreses italianes (inversió de 50 M. de €)
-forta especialització en el sector del calçat (100 unitats productives que pertanyen a unes 30 empreses)
-4.500 treballadors directes i uns 15.000 indirectes
- Facturació total: 150 M. €
Fonts: Club dei Distretti, Centro Estero Camere di Commercio del Veneto, Fondazione Nord-Est
0
2
4
6
8
10
12
Italia Rumania
Cost of labor in Romania =1/5 of Italy
MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER
Activitat fetes en Timisoara
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
Source: Il Sole24ore 1999
MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER
Factors que influeixen en la competitivitat de les empreses dins dels clusters
Costs d’alguns factors productius
Economies d’escala
Creació i difusió de coneixement contextual i tàcit
Creació endògena de noves empreses (spin-offs) i atracció d’empreses des de fora
Suport a la migració dels clusters
Els clusters italians recolzats per diferents programes a nivell governatiu estan impulsant la internacionalització i la deslocalització d’una part de la seva cadena de valor
No es tracta de reproduir un cluster en un altre país amb costos laborals més baixos sinó d’ajudar les empreses a fragmentar la seva cadena de valor de manera estratègica (deslocalitzant les activitats a menor valor afegit) però assegurant de mantenir els avantatges competitius claus dins del cluster d'origen.
La deslocalització està recolzada per les associacions del cluster i per agents de suport (merchant banks especialitzades com Finest, agències governatives per la internacionalització com ICE, etc.).
La creació de clusters de suport deslocalizats es així una elecció estratègica que reforça als clusters locals i li permet un major enfocament en activitats d’alt valor afegit (I+D, disseny, marketing, serveis, etc.)
Enfocament dels clusters de Itàlia en els països del Est de Europa:
Timisoara (Romania): calçat (mes de 100 empreses);Sofia-Plovdiv (Bulgària): tèxtil;
Lipetsk (Rússia): electrodomèstics, Zàgreb (Croacia): fusta, etc.
Samorin (Eslovàquia): mecànica
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo y en Cataluña (A. Pezzi)
Descanso
Índex
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi)
Descanso
Segunda parte
3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona)
Índex
1. Introducció / enfocament del treball
2. Metodologia
3. Els SPL de la indústria catalana
4. Casos/Fitxes SPL
5. Consideracions finals
ÍNDEXEl mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña
1. Introducció
La millora de l’entorn competitiu
La delimitació territorial i productiva
La promoció i millora de les relacions interempresarials
La coordinació público-privada
ELEMENTS DE LA POLITICA INDUSTRIAL REGIONAL BASADA EN DISTRICTES/CLÚSTERS
Introducció / enfocament del treball
Concentració geogràfica de companyies interconnectades,
proveïdors especialitzats, empreses de serveis i
institucions associades.
(Institute for Strategy and Competitiveness - Harvard Business School)
Introducció / enfocament del treball
Definició de clúster
A cluster is a geographically proximate group of interconnected companiesand associated institutions in a particular field, linked by commonalities
andcomplementarities (Prof. Michael E. Porter – On Competition, 1998)
Definició de districte industrial
Il distretto industriale è definibile come un’entità socio-territorialecaratterizzata, dalla compresenza attiva, in un’area territoriale circoscritta,naturalisticamente e storicamente determinata, di una comunità di persone
edi una popolazione di imprese industriali (Prof. Giacomo Becattini, 1991)
Definició d’SPL
Une organisation productive particulière localisée sur un territoirecorrespondant généralement à un bassin d'emploi. Cette organisation fonctionne comme un réseau d'interdépendances constituées d'unitésproductives ayant des activités similaires ou complémentaires qui se
divisentle travail ("Les systèmes productifs locaux" – Datar, 2002)
Introducció / enfocament del treball
Diferents denominacions del mateix fenomen: que empreses del mateix negoci tendeixen a concentrar-se
geogràficament i a crear institucions especialitzades al seu voltant.
CLÚSTERS/DISTRICTES/SPL
Introducció / enfocament del treball
Que les economies estructurades en clústers / districtes /SPL:
Incrementen la productivitat
Milloren la capacitat d’innovació
Estimulen la creació de noves empreses
QUÈ ÉS IMPORTANT PER A LA POLÌTICA INDUSTRIAL?
Introducció / enfocament del treball
Objectiu: • Identificar els sistemes productius locals oberts
a la competència de la indústria catalana
Justificació: • Prestació d’informació• Recomanació de la Comissió Europea• Contribució a la definició d’una política industrial regional
Aclariments:
- Aquest no és l’únic mapa possible - La indústria que no pertany a un SPL no és pitjor ni millor - Les empreses que formen part d’un SPL no són més importants per al país.
Introducció / enfocament del treball
2. Metodologia
A partir de les dades del Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)
S’han aplicat mètodes quantitatius
.. i s’han incorporat informacions qualitatives d’experts sectorials i associacions empresarials
Metodologia
Identificaciónegocis
Del sector estadística la identificació dels negocis:
Consulta experts Treball intern
Indústries químiques(CCAE 24)
24.1. Fabricació de producte químics bàsics
24130 Fabricació de productes ..24141 Fabricació de productes ..24142 Fabricació d’altres ....
24.2. Fabricació de plaquicides, ...
...
24.3. Fabricació de pintures, etc.
...
24.4. Fabricació de productesfarmacèutics, etc.
Química bàsica
Química industrial
Química de gran consum
Farmàcia
Agroquímica
Metodologia
Etapes de treball:
Etapes de treball:
Concentracionsterritorials
Identificacions de lesconcentracions de negocisen el territori:
Tractament de dades del REIC per comarca
Identificació dels SPL
Productes Farmacèutics
Valld'Aran
AltUrgell
Cerdanya
Noguera
Solsonès
AltEmpordà
PallarsSobirà
Urgell
Garraf
BaixEbre
BaixCamp
Segarra
Conca deBarberà
PallarsJ ussà
AltaRibagorça-
BerguedàPla del'Estan
y
GironèsBaix
Empordà
Selva
AltPenedès
Bages
TerraAlta
Ribera
d'Ebre
Priorat
Segrià
Plad'Urgell
Garrigues
AltCamp
Tarragonès
Baix Penedès
Ripollès
Osona
Garrotxa
VallèsOriental
Maresme
BarcelonèsBaixLlobregat
VallèsOccidental
Anoia
Montsià
Vallès Oriental
Establiments:31Treballadors: 3192
Vallès Oriental
Establiments:31Treballadors: 3192
Barcelonès
Establiments:25Treballadors: 1984
Barcelonès
Establiments:25Treballadors: 1984Baix Llobregat
Establiments: 30Treballadors: 2854
Baix Llobregat
Establiments: 30Treballadors: 2854
Vallès Occidental
Establiments: 36Treballadors: 3702
Vallès Occidental
Establiments: 36Treballadors: 3702
Maresme
Establiments: 10Treballadors: 1791
Maresme
Establiments: 10Treballadors: 1791
Metodologia
FiltreÍndex
Depuració del SPLamb l’aplicació d’índexs
Índex d’especialització relativa > 1,25
Pes sobre el mateix segment a Catalunya > 15%; o bé pes sobre el conjunt de la indústria catalana > 0,1%
Ocupació mínima: 500 treballadors
Metodologia
Etapes de treball:
Entrevistes
Filtre qualitatiu per determinar la presència d’SPL:
Entrevistes amb experts, associacions sectorials, etc. per
a determinar:
El nivell de cooperació entre empreses (subcontractació, externalitats, etc.)
La presencia d’institucions i agents especialitzats L’obertura a la competència internacional
Metodologia
Etapes de treball:
3. Els SPL de la indústriacatalana
42 sistemes productius locals industrials
9.000 establiments industrials (26% deltotal)
235.000 treballadors (36% de l’ocupacióindustrial)
45.000 MEUR de xifra de negoci(39% de la indústria)
10% del PIB de Catalunya
Els SPL de la indústria catalana
Els SPL de la indústria catalana
Establiments SPL Territori2.6801.025 803
Productes metàl·licsArts gràfiques i edició
Productes de matèries plàstiques
A.M. Barcelona i Catalunya centralA.M. Barcelona i Catalunya central
A.M. Barcelona
Treballadors SPL Territori39.018 35.18828.182
Productes metàl·licsAutomoció
Productes de matèries plàstiques
A.M. Barcelona i Catalunya centralC.I. Barcelona (8 comarques)
A.M. Barcelona
Xifra de negoci (MEUR)
SPL Territori
9.600 5.6004.250
AutomocióQuímica bàsica
Productes metàl·lics
C.I. Barcelona (8 comarques)Camp de Tarragona
A.M. Barcelona i Catalunya central
Els SPL més grans Els SPL de la indústria catalana
Establiments SPL Territori112223
Aigües mineralsFilatura de cotó de recuperació
Carrosseries
SelvaGarrotxa
Selva
Treballadors SPL Territori500
579615
Maquinària per a les indústries de l’alimentació
Ceràmica decorativaMaquinària agrícola
Vallès Occidental
Comarques del sud de GironaComarques de Ponent
Xifra de negoci (MEUR)
SPL Territori
607580
Ceràmica decorativaMaquinària agrícola
Maquinària per a les indústries de l’alimentació
Comarques del sud de GironaComarques de Ponent
Vallès Occidental
Els SPL més petits Els SPL de la indústria catalana
Els SPL de major extensió
Productes metàl·lics
Oli d’olivaAutomoció
Els SPL de la indústria catalana
Alguns SPL municipals
Pell grossa Carrosseries
JoieriaBarcelonaIgualada Arbúcie
s
Els SPL de la indústria catalana
Pes de la indústria dels SPL sobre el total de la indústria catalana
SECTORS Establiments dels SPL
% sobre tot el sector a Catalunya
Treballadors dels SPL
% sobre tot el sector a Catalunya
Facturació* dels SPL
% sobre tot el sector a Catalunya
Alimentació i begudes 576 20,4% 12.288 16,4% 3.475 19,5%Tèxtil-confecció i pell 1.190 20,2% 22.564 26,4% 2.400 28,5%Fusta, mobles i suro 441 10,5% 4.238 12,6% 525 17,0%Paper, edició i arts gràfiques 1.056 25,9% 20.881 35,6% 2.650 29,7%Indústries químiques 384 33,8% 25.470 40,5% 11.000 59,6%Matèries plàstiques 803 52,3% 28.182 76,2% 3.800 70,0%Metal·lúrgia i productes metàl·lics 2.680 36,3% 39.018 42,8% 4.250 40,3%Maquinària i equips mecànics 798 30,1% 14.078 27,9% 2.155 33,2%Equips elèctrics i electrònics 383 32,8% 15.378 38,7% 3.250 39,5%Materials de transport 449 64,6% 50.714 90,5% 11.975 84,8%Indústries de manufactures diverses** 247 - 1.399 - 160 -TOTAL SPL 9.007 26% 234.210 36% 45.640 39%
* en milions d'euros** en ésser un sector residual multisectorial no permet el càlcul comparatiu.
Els SPL de la indústria catalana
El sector amb més SPL: tèxtil- confecció i pell
Els SPL de la indústria catalana
El sector amb més establiments vinculats a SPL:Metal·lúrgia i i productes metàl·lics
Els SPL de la indústria catalana
El sector amb més ocupació i facturació vinculats a SPL: materials de transport
Els SPL de la indústria catalana
Nombre d’SPL a cada comarcaEls SPL de la indústria catalana
4. Casos/Fitxes SPL
Contingut fitxes:
Dades principals (nombre d’empreses, treballadors i facturació) i índexs
Orígens de l’SPLRelacions dels diferents agents
Descripció del producte i de les principals fases de la cadena de valor
Mapa geogràfic i dels agents (per sectors)
Casos/Fitxes SPL
Motlles i matrius
Associacions sectorials
= Presència de sistema productiu local
Mapa dels SPL del sector de maquinària i equips mecànics de Catalunya
Fabricants de productesmetàl·licsi productors d’acer
Enginyeries
Centres tecnològics
Centres educatiusi de formació
Proveïdorsde componentsestàndard (motors, componentselèctrics i Electrònics,plàstics i altres)
Maquinària agrícola
Maquinària per a la indústria tèxtil i de la confecció
Maquinària i equips d'envàs i d’embalatge
Màquina eina
Maquinària de manipulació i elevació
Maquinària per a les indústries de l’alimentació
Vàlvules i aixetes
Ventilació i refrigeracióConstrucció
Empreses de tractaments superficials (cromat, etc.)
Fabricants de productes de gran consum
Fabricants del sector tèxtil i confecció
Sector agrícola
Indústria en general
Casos/Fitxes SPL
SPL de motlles i matrius a l’àmbit metropolità de Barcelona
Nom del sistema productiu local: Motlles i matrius a l’àmbit metropolità de BarcelonaLocalització: Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental
Nombre d’establiments: 278Nombre de treballadors: 3.691Facturació (estimada): 300 M€Exportacions/producció (%): 15%
Coeficient d’especialització: 1,76Pes sobre el sector (%): 82,01 Pes sobre la indústria (%): 0,62
Casos/Fitxes SPL
Acabadors i tinters- ram de l’aigua
Confeccionistes
Filatura cotó de recuperació
Filadorsi teixidors
Filadors per gènere de punt
Proveïdors productesquímics
Fabricants gènere de punt
Tendes pròpies/marca canalDetall independent
Gran superfícies
dist
ribuc
ió
Fabricants de maquinaria tèxtil
Universitats i centres
de formacióCentres tècnics Associacions
i gremis
Franquícies
Teixits estrets
Altres proveïdors(botons, etiquetes,
packaging, etc.)
Adoberia pell
Proveïdors fibres
Calçat i marroquineria
Altres utilitzacions: tèxtil llar (30%) i usos industrials (15%)
Mapa dels SPL dels sectors tèxtil-confecció i pell de Catalunya
Casos/Fitxes SPL
SPL de la pell petitaa Osona i al Vallès Oriental
Nom del sistema productiu local: Pell petita a l’Osona i el Vallès Oriental
Localització: Osona i Vallès Oriental
Nombre d’establiments: 28Nombre de treballadors: 1.918Facturació (estimada): 300 M€Exportacions/producció (%): 65%
Coeficient d’especialització: 3,17Pes sobre el sector (%): 34,74Pes sobre la indústria (%): 0,16
Casos/Fitxes SPL
Agents de l’SPL de l'adoberia de pell petita a Catalunya
Matèria Prima(Pell en brut)
Recolectors
CurtidorsColomer Munmany SA
La Doma SA de curtidosGenis Antel SA
Curtidos Codina SA(...)
ConfeccióGoes SATorras SA
(...)
Productes Químics
RiberaAdovinbe
MagatzemistesCompradors
Logística de Pells SAL
Escorxadors
Calçat
Casos/Fitxes SPL
Font: elaboració pròpia a partir de dades del
Libro Blanco sobre la curtición de la piel en España 2005
AssociacionsUnió d’adobadors
CEC-FECUR
Centre TecnològicAIICA
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi)
Descanso
Segunda parte
3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona)
4. Consideraciones finales (A. Pezzi)
Índex
Els SPL representen una nova manera d'entendre l’economia des d’un punt de vista del negoci i no del sector estadístic
El mapejat dels clústers d’una regió és, segons la UE, el primer pas per a la definició d’una política de clústers
adient
La competitivitat dels SPL no depèn del sector al qual pertanyen
Els SPL permeten economies d’escala en les polítiques d’enfortiment de la competitivitat
Els SPL creen vincles i interrelacions entre sectors diferentsi fomenten la innovació i la creació de noves empreses
Consideracions finals
Consideraciones finales
La funció de l’Administració és la de profunditzar en el coneixement dels SPL i del seu entorn així com millorar l'accés a la informació estratègica per
competir per part de les empreses
Els SPL representen un nou canal de diàleg entre les empreses i amb l’Administració basat en intentar
resoldre problemàtiques concretes
El teixit industrial català esta força “clusteritzat” i això representa una oportunitat tant per a l’Administració
com per a les pròpies empreses
Consideracions finals
Consideraciones finales
Clusters are there despite we use it or not
Clusters offers tremendous advantages in implementing microeconomic policies
Clusters policies could be tailor made depending of the purpose of the policy makers
Different type of clusters (for level of development, industries, location, etc.) needs different policies
Governent play an important role, but firms are the main cluster actors
Knowledge is essential for effective cluster initiatives
Clusters are a dynamic phenomenon: strategy on clusters need to be continuosly updated
Consideraciones finales
PEL GOVERNMillor enfocament de les accions de política indústria Economies d’escala en treballar amb petites i mitjanes empresesIdentificació de les estratègies de futur en els diferents sectors
PER LES EMPRESESAccés a informació estratègica sobre l’evolució del cluster i del negoci Millora del diàleg amb l’administració pública en temes i accions més concretesIdentificació d’àrees de cooperació horitzontals amb empreses competidores
A NIVELL DE L’ENTORNCreació d’infrastructures de coneixement relacionades amb temes de desenvolupament regional i clusters
CANVI EN EL DIÀLEG ENTRE LES EMPRESES I L’ADMINISTRACIÓ AMB UN MILLOR ENFOC
EN ELS PROBLEMES ESTRATÈGICS
RESULTATS POLITIQUES DE REFORÇAMENT DE LA COMPETITIVITAT ENFOCADES EN CLUSTER
Consideraciones finales
Reference and online materials
The Gluster Initiative Greenbook http://www.cluster-research.org/greenbook.htm
European Commission – clusters and network homepagehttp://europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/support_easurs/cluster/index.htm
Institute for Strategy and Competitivenesshttp://www.isc.hbs.edu/econ-clusters.htm
The Competitiveness Institutehttp://www.competitiveness.org
SPL in Catalunya:http://www.gencat.net/treballiindustria/publicacions/sie/
Clusters a Itàlia: www.distretti.org
Primera parte
1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)
2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi)
Descanso
Segunda parte
3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona)
4. Consideraciones finales (A. Pezzi)
Ejercicio
Índex
Exercise – find your “cluster”
Nom Negoci - activitat
Localització Avantatges competitiu
s
Reptes defutur
Top Related