Josep Maria de Sagarra
Laura CánovasAleix Capdevila
Joan Porres Sergio RiveroNatalia Ros
1rBatxiller CH
Va néixer el 1894 al barri gòtic de Barcelona
Va estudiar als jesuïtes de Casp
Va fer la carrera de dret
Guanya els jocs florals l’any 1913.
Vida
Ràpidament es va fer un nom com a escriptor.
Inicialment amb poemes lírics, seguit de poemes narratius i més endavant cançons.
Paral·lelament presenta una trajectòria ascendent en el món del teatre.
Coneix la Costa Brava. Guanya el premi més prestigiós
de la novel·la catalana amb “ Vida privada” l’any 1932
Vida
El juliol de 1936 marxa a viure a París.
Quan torna a Catalunya es troba amb un país ocupat.
Participa a revistes clandestines.
A partir del 1946 modernitza el teatre català.
Mor el setembre de 1961.
Vida
Modernista neoromàntic fora d’època
Mentalitat d'aristòcrata Finalment influenciat pel
Noucentisme Obra variada i vasta Abarca gran quantitat de
gèneres Sagarra gran capacitats per
ser escriptor
Obra
Poesia de Sagarra tots els públics
Conseqüència versos mal comptats; rimes falses
Clara i senzilla Recursos de la poesia
tradicionalDos vessantso Líric: Cançons de rem i velao Narratiu o èpic: llegendes
tradicionals El poema de Nadal
Poesia
Classes socials atretes pel seu teatre
Efectista, sentimental o còmic No realitat contemporània Llenguatge brillant; escrit en
versDos vessantso Costumista: comèdies, farses i
entremesos Un estudiant de Vic
o Poètic: Teatre romàntic. Finalment de caire religiós
Teatre
Tres contes Tres novel·les Influenciat per Proust i Huxley Abans de la guerra civil
articles periodístics Obra més coneguda Memòries Memòries personalitat de
Sagarra
Prosa
S’amplien a principis dels anys vint.
Poeta de la bellesa natural de la muntanya descobreix el mar.
Se centra en la Costa Brava.
Escenaris
Publica diversos articles referents a el Port de la Selva.
S’hi descriu les primeres impressions de l’autor (colors, olors i sons).
Visió allunyada dels noucentistes, descripció allunyada de l’interès històric.
Es recullen en un volum anomenat Litosferes.
Interpretació del paisatge
Cançons de Rem i de Vela
L’autor projecta el neguit de voler conèixer el mar.
L’autor projecta el neguit de voler conèixer el mar.
Insinua un dolor intern. Format per dues parts:
- La cançó popular (vint-itres poemes) recursos de reiteració i experiments amb la sonoritat de la llengua versos al final de l’estrofa.
- Dues balades
Les cançons
Quietud Repòs Paisatge enriquit
amb elements naturals:
- Vinya- Olivera- Romaní- Menta
El poble, la terra
Costa, port no parla de les profunditats marítimes
Mar: element viu i dinàmic
S’oposa als ideals del poble
Hi projecta els seus sentiments amorosos
La mar
Projectat al mar Discret i de poques
paraules Angoixant i neguitós Estat interior de
tristesa Paisatge: es complau
de l’autor
L’amor
Les balades
Apareixen figures al paisatge, fins ara desert
Balada: gènere narratiu característic de la literatura anglosaxona, introduït a Catalunya durant el Romanticisme
Balades principals: “Luard el mariner” i “Quimet, el clavell morenet”
Luard el mariner
El poema sintetitza la trajectòria del protagonista
El que defineix la seva existència són els fets repetitius, la taverna, les cançons, la pipa...
Existència cíclica: unit al mar des de naixement, i retorn al mar a la seva mort
Quimet, el clavell morenet
Capta l’adolescència En Quimet és un noi de 12 anys que ho té
tot per aprendre i conèixer Significa el projecte, la il·lusió i la
incertesa, al contrari que en Luard
Llengua poètica
Ús de totes les seves facultats lingüístiques
Predominació de l’adjectivació i l’enumeració en els textos descriptius
Precisió verbal a l’hora de descriure la natura
Sintagmes d’elements enllaçats de tres en tres
Llengua poètica
Partidari de la retòrica, del gust per la forma
Inscrit en el moviment del neopopularisme Recerca de la musicalitat Construcció de versos bimembres i
construccions paral·lelístiques
Lletra i música
Creació d’un lied català Col·laboració entre
poetes i músics, intensificada durant el modernisme
Musicalització d’himnes i odes pensats per al cant coral. Més tard creació de cançons pensades per una sola veu
Lletra i música
Eduard Toldrà va musicar principalment l’obra de Josep Maria de Sagarra
La Nova Cançó va tornar a musicar obres poètiques
Destaquem les versions de “L’amor que passa a la vora del mar” i “Vinyes verdes vora el mar” de Lluís Llach
Fi
Top Related