Impresionisme Monet . The Stroller
Post.Impressionisme Van Gogh .
The Olive Trees
Fauvisme André Derain . El pont de
Londres
Expressionisme Vasili Kandinski . Groc-
mermell-blau
L' Impressionisme neix com a evolució del Realisme i de l’escola
paisatgista francesa de finals del segle XIX, era ja un art estancat i
sense originalitat. L' Impressionisme es correspon a una
transformació social i filosòfica: "el creixement de la
burgesia", aquesta comença a introduir els seus costums a la
societat, hi ha un canvi important, el camp passa de ser un lloc de
treball a ser un espai d’oci: es comencen a fer excursions campestres
Altres canvis que influeixen a l’estil impressionista són:
Canvi de l’ideal de bellesa pel de llibertat.
Impacte del ferrocarril, s’experimenta el concepte de velocitat, la
retina capta una realitat distorsionada.
Més us del color i menys importància del dibuix
Pintura a l’oli en tub, els pintors surten del taller, a “plain air”.
Contacte amb la natura, més us de la llum.
Pinzellada ràpida i hàbil.
Cap pintor del grup és tan purament impressionista com
Claude Monet (1840-1926). En la seva obra el factor
dominant és un clar esforç per incorporar el nou mode de
visió, sobretot el caràcter de la llum, mentre que la
composició de grans masses i superfícies serveix únicament
per a establir certa coherència.
He escollit aquesta pintura de Monet perquèm’hi identifico
molt doncs hem transmet una sensació de relax i
frescor, una sensació de felicitat i despreniment, sensacions
que m’agraden molt. Em transmet això principalment pels
colors freds, blaus i verds, colors pacífics i naturals, pel
blanc que és el color de la puresa i pel contrast del groc que
transmet moviment, felicitat i llum, també per el tipus de
pinzellada ràpida i lleugera que dona la sensació de
moviment, que et fa situar en un indret on hi bufa el vent i
tot es portat per la seva frescor, dinàmica i llibertat. A més a
més vist de lluny dona la sensació de transparència
El terme Post-impressionisme s'aplica als estils pictòrics de finals del
segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l'
ImpressionismeEl Post-impressionisme va ser tant una extensió de
l’Impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. S'agrupen
les més diverses tendències, moltes de les quals són difícils de
classificar cronològicament, ja que es corresponen amb artistes
concrets i les seves inquietuds.
Colors vius, aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles
i temes de la vida real. Més emoció i expressió
Visió personal de l’artista
Experimenten diferents formes de pintar: puntillisme, grans àrees
de color.
Pintura amb contingut comunicatiu i importància del seu efecte a
l’espectador.
Interès per la construcció de la forma, el dibuix i l’expressivitat dels
objectes i figures humanes.
Temes de la vida real i altres.
Pintor postimpressionista holandès. Va viure la major part de
la seva vida a França i la seva obra va influir de manera decisiva
en el moviment expressionista. Van Gogh (1853-1890) fill d'un
pastor protestant holandès. Des de la seva joventut va
demostrar tenir un temperament fort i un caràcter difícil que
hauria de frustrar tot obstinació que emprenia.
He escollit aquesta pintura de Van Gogh perquè està
protagonitzada per unes oliveres, un dels arbres més presents a
Catalunya. Aquesta pintura m’està dient que s’apropa tempesta
perquè les línies corbes i allargades em diuen que el vent és fort
i l’espès núvol que s’apropa m’ho confirma. A més a més, de nou
el verd i el blau m’estan indicant moltes coses. El blau indica
que és vespre, quasi de nit i que fa fred i el verd m’indica que no
és ni hivern ni tardor, deduiria que és primavera. Penso que la
llum juga molt en fer-me creure que s’apropa la tempesta,
perquè com més al front més llum hi ha.
El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle
XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn
dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.
Va aparèixer cronològicament amb l'expressionisme
alemany, amb una base de protesta oposat al naturalisme, a
l’impressionisme i a les rígides maneres del Post-
impressionisme de Seurat i Signac.
Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. Acolorit
i atrevit: colors violents i arbitraris.
La forma és més expressiva que fidel a la realitat.
Expressió, no composició i ordre.
Reacció emotiva del pintor.
Llibertat total de la natura.
Pretén realçar el valor del color i l’expressió personal.
Figures planes, lineals i contorns gruixuts.
Exageració del dibuix i perspectives forçades.
Tracten els temes de sempre: retrat, paisatge...
Gust i forta influència per l’art africà-negre.
André Derain (1880- 1954) fou un pintor i il·lustrador francès. Va destacar en el
Fauvisme i La seva pintura està tocada de cert intel·lectualisme. Li va influir el
Cubisme i el primitivisme.
He escollit aquesta obra
d’André Derain perquè m’ha
cridat l’atenció la varietat i
contrast de colors.
Els contorns són gruixuts i les
pinzellades denses, el
moviment es molt més
reduït, tan sols és visible en
l’aigua gràcies a les pinzellades
més petites i el joc de colors.
Els colors són agressius i
irreals. Les formes no estan tan
ben definides i les perspectives
estan forçades. És una imatge
molt impactant.
L'expressionisme és un moviment artístic
sorgit a Alemanya a principis del segle XX,
en el mateix moment que el fauvisme
francès. L'expressionisme s'entén com una
accentuació o deformació de la realitat per
a aconseguir expressar adequadament els
valors que es pretén posar en evidència, i
es va manifestar com una reacció parcial a
l' impressionisme.
L’objectiu és expressar l’interior de l’ésser
humà.
No requereix una gran tècnica, el més
important és transmetre el sentiment i la
subjectivitat.
Potència l’impacte emocional a través del
color, la composició agressiva, les formes
retorçades...
Vasili Vasílievitx Kandinski (1866-1944) Les seves
abstraccions es van tornar cada vegada més
geomètriques, són un conjunt de
línies, cercles, arcs i altres formes geomètriques.
En obres molt posteriors, assoleix un bellíssim
equilibri. Va tenir una forta influència en el
desenvolupament de l’art del segle XX.
He escollit aquesta obra però en podia haver
escollit qualsevol altra perquè totes m’encanten
(he estat mitja hora intentant decidir). Trobo que
es una obra fascinant, a mi m’atrapa. Hi veig una
cara, figures geomètriques que em transmeten
equilibri, punts línies... Hi ha un joc de colors
molt important, doncs ara fixant-m’hi destaquen
el groc, el vermell i el blau que combinant-se
formen nous valors i colors. Taronja i
blau, magenta i verd, groc i lila... Es formen
colors complementaris. i Tot hi haver-hi línies
rectes és present cert dinamisme. És un treball
estètic i elegant,m’agradamolt
Treball de dibuix realitzat per Alba Cirera
3rA, IES Baix Penedès
27-5-09
Top Related