La gran novel·la de BarcelonaPàgina d'inici Índex d'obres Índex d'autors Articles en premsa Mapa Enllaços Contacte Més...
Plansdefutur
Editorial Proa, 2013
Període històric: Anys 1910 a anys 1960
Màrius Serra ens porta la història verídica de Ferran Sunyer (1912-1967), un dels
matemàtics del segle passat més brillants no només de l’estat, sinó de tot Europa.
Afectat per una paràlisi cerebral que el va impossibilitar per a moure’s, és un
impressionant model de superació, força de voluntat i intel·ligència. Nascut a
Figueres en una família de metges, la mort prematura del seu pare, quan en Ferran
només tenia dos anys, va fer que la seva mare i ell s’instal·lessin a Barcelona, a
les Tres Torres, al carrer d’Àngel Guimerà. Allà van viure amb els seus tres cosins,
els Carbona: la Maria, la Maria Àngels, i un altre Ferran. La vida de Ferran Sunyer va transcórrer al
costat de les seves cosines, que es van fer càrrec d’ell quan la seva mare va morir. Amb això, “Plans de
futur” és, també, una bonica història d’amor fraternal i de fidelitat irreductible.
El Sarrià descrit per Màrius Serra és el de l’agregació (recordem que Sarrià va aconseguir mantenir la
seva independència de Barcelona fins al 1920). Un Sarrià, doncs, que encara era una zona rural i molt
La família Sunyer - Carbona
Han matado un hombre, han
roto un paisaje (Paco Candel,
1959)
ÚLTIM POST
Cerca
CERCAR EN AQUEST BLOC
Seleccioneu l'idioma
Tecnologia de Traductor
TRANSLATE
Ignasi Agustí (5)
Juan Marsé (4)
Eduardo Mendoza (3)
Paco Candel (3)
Francisco González Ledesma (2)
Joan Maragall (2)
Josep Maria de Sagarra (2)
Mercè Rodoreda (2)
Montserrat Roig (2)
Sergio Vila-Sanjuán (2)
Terenci Moix (2)
Víctor Mora (2)
Xavier Benguerel (2)
Ana M. Moix (1)
Andreu Martín (1)
Antonio G. Iturbe (1)
Antonio Rabinad (1)
Care Santos (1)
Carla Gràcia (1)
Carles Decors (1)
Carles Sindreu (1)
Carles Soldevila (1)
Carmen Laforet (1)
David Castillo (1)
Dolors Monserdà (1)
Esther Tusquets (1)
Felicia Fuster (1)
Francisco Casavella (1)
Gato Pérez (1)
AUTORS
allunyada de la gran ciutat.
El dispositiu va revolucionar el veïnat, perquè devia ser una de les primeres dutxes que es veien a
Sarrià.
En realitat, la primera casa de Sarrià que va tenir un plat de dutxa va ser Can Llansà, construïda el 1790
a la plaça Major de Sarrià. Casualment, o volgudament, Màrius Serra fa aparèixer a la novel.la la
pastisseria Can Foix (després en parlarem), la mateixa que encara avui és als baixos d’aquesta casa.
Els Sunyer-Carbona, ja ho hem dit, tenien els orígens en la petita burgesia rural. Però la mort del pare
dels Sunyer, afegida a la fugida del pare dels Carbona, va fer que els quatres cosins haguessin de dur
una vida austera. Sobretot les dues noies, que van renunciar a tot per tal de cuidar en Ferran Sunyer. No
obstant això, els estius sí que es podien permetre fer el llarg viatge fins a l’Empordà, a Vilajoan, un petit
nucli de Garrigàs, a deu kilòmetres de Figueres, on van coincidir amb els Dalí, en Salvador i sobretot la
seva germana, l’Anna Maria. Un estiueig, ja ho veiem, que era tot un esdeveniment, amb uns
preparatius interminables
Per Sant Joan arriba el temps de l'estiueig.
Tradicionalment, els Sunyer i els Carbona
agafem els trapaus, deixem enrere Barcelona i
ens instal·lem a l'Empordà, al mas Batlle de
Vilajoan.
Tres mesos, fins pels volts de la Mercè.
— Què et sembla, Ferri?
Silenci cada cop més compacte. La tiama calla,
nosaltres badem i el Ferran es mossega el llavi
inferior.
— Va bé -dius finalment.
Tots respirem.
— Quan tornem de l'Empordà em posaré a
treballar de valent per veure què és el que no
funciona i li escriuré una carta al senyor Serret.
La nostra vida queda suspesa cada cop que fem
les maletes perquè comença el temps d'estiueig.
Només les carreguem amb roba lleugera. Ens
hem prohibit les coses de pes. A l'Àngels li costa
una mica d'entendre, però entre la tiama, el Ferri
i jo l'ajudem a no endur-se res més del compte.
Aquí a Vilajoan ja tenim prou coses: un grapat de
jocs, un munt de libres, dos o tres quadres
emmarcats… Coses de pes que s'estan tot l'any
George Orwell (1)
Jesús Lizano (1)
Joan Oller i Rabassa (1)
Joan Salvat-Papasseit (1)
Jordi Coca (1)
Josep Pla (1)
Juan Goytisolo (1)
Juli Vallmitjana (1)
Lluc Oliveras (1)
Lluís Llach (1)
Loquillo (1)
Luis Romero (1)
Manuel Vázquez Montalbán (1)
Marc Pastor (1)
Marcos Ordóñez (1)
Mercedes Salisachs (1)
Màrius Serra (1)
Narcís Oller (1)
Oriol Vergés (1)
Rafael Vallbona (1)
Raúl Núñez (1)
Rosa Ribas (1)
Sabino Méndez (1)
Santiago Rusiñol (1)
Sebastià Juan Arbó (1)
Teresa Pàmies (1)
Tomàs Garcés (1)
Use Lahoz (1)
Anys 1850 (1)
Anys 1860 (1)
Anys 1860 a 1900 (1)
Anys 1870 (2)
Anys 1880 (2)
Anys 1880 a 1920 (2)
Anys 1890 (3)
Anys 1900 (5)
Anys 1910 (7)
Anys 1910 a 1940 (1)
Anys 1910 a 1960 (1)
Anys 1920 (5)
Anys 1920 a 1940 (1)
Anys 1920 a 1960 (1)
Anys 1920 a 1970 (1)
Anys 1920 a 2000 (1)
Anys 1930 (14)
Anys 1930 a 1950 (2)
Anys 1930 a 1960 (3)
Anys 1930 a 2000 (1)
Anys 1940 (6)
Anys 1950 (7)
Anys 1960 (5)
Anys 1960 a 1980 (1)
Anys 1970 (4)
Anys 1980 (7)
Anys 1990 (1)
Anys 2000 (3)
Època medieval (1)
CRONOLOGIA
Burgesia (24)
Guerra civil (21)
POLÍTICA I SOCIETAT
al mas Batlle. La majoria dels altres objectes que
toquem cada dia queden confinats entre les
quatre parets de la casa de Sarrià.
L’esclat de la guerra va suposar el descobriment familiar del compromís polític d’en Ferran Carbona, el
cosí enginyer, que va entrar a dirigir a la fàbrica Cros, un cop va ser col.lectivitzada els primers mesos
de la guerra. Les dues noies van pensar el pitjor quan els milicians el van anar a buscar a casa... quan
això passava, algunes vegades el reclamat ja no tornava a casa i el seu cadàver era localitzat a la
Rabassada, o a la zona de Can Tunis...
Segur que ho recordeu, perquè aquella nit els cops van despertar mig veïnat. Un auto de milicians va
parar davant de casa i un grapat d'homes en van baixar. Picaven a la porta amb estrèpit mentre
cridaven el nom del diable.
— Busquem el Ferran Carbona!
Ferraaan Carbooona!
I vinga repetir-ho. Van despertar mig
Sarrià, inclosos tots els de casa. (...)
— Qui demaneu? -va cridar amb veu
ronca.
— El Ferran Carbona, senyora!
replicà, sec, un dels milicians.
Portaven una bandera roja i negra
lligada a l'esquerra del para-xocs
davanter i les lletres CNT-FAI
guixades al parafang de la roda
dreta. Aquests són els únics detalls en què es va fixar. Tots els cotxes li semblaven iguals. (...)
Però els homes, cada cop més nerviosos, no es movien de la porta. En total, eren mitja dotzena.
Alguns devien haver vingut drets als reposapeus laterals, perquè dins de l'auto no n'hi cabien
tants. Encara estàveu abraçades a la baba quan vau veure que s'obria la porta de l'habitació del
Ferri i que en sortia el Ferran. (...)
— Sóc jo, el Ferran Carbona que busqueu!
Estàveu tan espantades que, durant uns instants, vau pensar que li clavarien un tret allà mateix.
Però les coses van anar d'una altra manera.
Els milicians somreien, com si s'haguessin tret un gran pes del damunt, alleujats per haver
aconseguit completar la missió de localitzar l'enginyer Ferran Carbona.
— Què voleu? -els va demanar amb veu tranquil·la el Ferran.
— Acabem de confiscar la fàbrica Cros i necessitem un enginyer per a la direcció tècnica.
— Ara baixo.
Com és natural, un cop acabada la guerra es va haver d’exiliar, cosa que significaria per a l’altre Ferran,
el matemàtic, la gran oportunitat de fer-se un nom en el món dels matemàtics. L’Espanya franquista no
era precisament un bon lloc per a desenvolupar-hi l’excel·lència i els contactes francesos del seu cosí el
van ajudar molt a desenvolupar els seus coneixements.
La vida oficial és un fàstic. La
dictadura tot ho contamina, i quan
algú mínimament neutral o
moderadament refractari al Regim
arriba a ostentar un càrrec oficial, la
butaca li infecta els baixos amb els
seus efluvis pestilents, que li amaren
els glutis i penetren pel forat del cul
per anar-se apoderant del seu cos i
de la seva ànima, per dintre i per
fora. Viure a l'Espanya de Franco és
Els dos Ferrans, a Vilajoan Franquisme (12)
II República (12)
Postguerra (12)
Anarquisme (11)
Marginalitat (10)
Moviment obrer (10)
Nits de Barcelona (10)
Immigració (8)
Personatges populars (6)
Teatres (6)
Barraques (5)
Menestralia (5)
Setmana Tràgica (5)
Transició (5)
Aristocràcia (4)
Cultura popular (4)
Modernisme (4)
Pistolerisme (4)
Primo de Rivera (4)
Religió (4)
Antoni Gaudí (3)
Atemptats (3)
Gitanos (3)
Govern espanyol (3)
Industrialització (3)
Muralles (3)
Rumba catalana (3)
Catalanisme (2)
Golondrinas (2)
La Vanguardia (2)
Andreu Nin (1)
Carmen Broto (1)
Crisi del 98 (1)
Dani el Rojo (1)
Enriqueta Martí (1)
Estraperlo (1)
Febre d’or (1)
Flamenc (1)
I Guerra mundial (1)
Ildefons Cerdà (1)
La Veu de Catalunya (1)
Nova Cançó (1)
PSUC (1)
Puig Antich (1)
Ramon Casas (1)
Revista Destino (1)
Rius i Taulet (1)
Solidaritat Catalana (1)
Turisme (1)
Xavier Miserachs (1)
Districte cinquè (19)
Rambles (15)
Eixample (13)
Montjuïc (13)
Gràcia (9)
Barceloneta (6)
Born (6)
Mar (6)
Paral·lel (5)
Passeig de Gràcia (5)
Poble Nou (5)
LLOCS I BARRIS
com tenir cagarrines, pare paret. No
saps mai quan hauràs de córrer.
Per això aprecio moltíssim el gest
del Frederic, que havíem conegut a
Vilajoan quan festejava amb l'Úrsula
Matas. El seu amic Lluís va fer la
guerra amb els rojos i va estar a punt
d'emportar-se l'Àngels cap a París,
però es veu que el Fred el van
amagar uns familiars a Figueres i
després de la guerra ha anat
prosperant en el món universitari.
Avui baixo de Vilajoan expressament
perquè truqui a Madrid des del seu despatx universitari de Barcelona. Es veu que hi té mà, al
Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i això cal aprofitar-ho.
(...)
Sap que [en Ferran Sunyer] sovint rep correu de l'estranger, per exemple, a la qual cosa el
Frederic replica que ha publicat uns quants articles a revistes matemàtiques com Comptes
Rendus i que hi està subscrit.
— Y qué opiniones políticas diría que tiene el sujeto?
— Es un hombre de orden al que sólo le preocupa la ciencia -respon en Fred, que ja se la devia
esperar aquesta.
Però la veu persisteix.
— Es afecto al Régimen?
Miro esverada el Fred, m'empasso saliva i tot seguit em penedeixo d'haver-ho fet per si el sorollet
gutural s'ha colat per la línia i genera cap suspicàcia.
— Sólo le preocupa la ciencia sento que replica, ferm i subtil, el nostre Fred, com si acabés de
formar una tanca al partxisi-. Como comprenderá, en su estado de salud no…
— Ya. Pero veamos, ¿no es muy partidario de todo lo catalán? -insisteix la veu, com qui treu un
cinc, posa una altra fitxa al tauler i es disposa a obrir un altre front de combat.
— Bueno, ha recibido algún premio de entidades catalanas, sí… -fa el Fred, com qui treu un sis i
obre la tanca-, pero mantiene correspondencia con sociedades matemáticas de medio planeta.
Un altre sis, aquest per allunyar-se i poder tornar a tirar. Aferrada al meu auricular d'espia
professional, penso que si el Fred li ha dit això del premi és que els del Règim bé deuen conèixer
tots els moviments culturals de la resistència catalanista. A última hora, alguns dels membres que
en conec no se sentirien tan malament en una dictadura que tolerés la llengua i la cultura
catalanes.
Una resistència catalanista que feia el que podia per a tirar endavant, sempre clandestinament... el
següent fragment correspon a un acte amb acadèmics i científics celebrat al domicili privat del
president de l’Institut d’Estudis Catalans, l’arquitecte Lluís Puig i Cadafalch, a l’Eixample.
L'operació de descarregar-te es
reprodueix a la cantonada de
Provença amb Muntaner. El xofer a
qui hem estat plaguejant durant tot el
viatge ens explica que ens haurà de
deixar a una certa distància. La
prudència, diu, recomana no aparcar
davant per davant de la porteria on
se celebrarà el lliurament de premis.
Els acòlits del Regim deuen saber
perfectament on viu el senyor Puig i
Cadafalch, ¡ tampoc és impossible
que fins i tot sàpiguen què s'hi
celebra avui i qui s'hi aplegarà. O
potser no. Aquesta colla de feixistes
deu tenir antenes per tot arreu, però
Ferran Sunyer, en una trobada internacional de matemàtics
l’Hospitalet (5)
Guinardó (4)
La Salut (4)
Plaça Catalunya (4)
Raval (4)
Sant Gervasi (4)
Zona Franca (4)
Park Güell (3)
Poble Sec (3)
Somorrostro (3)
Tibidabo (3)
Barri Gòtic (2)
Camp de la Bota (2)
Can Baró (2)
Carmel (2)
Carrer Ferran (2)
Clot (2)
La Ribera (2)
Pedralbes (2)
Putxet (2)
Sarrià (2)
Terra negra (2)
Barri de Sant Pere (1)
Camp d'en Grassot (1)
Camp de l'Arpa (1)
Carrer Aragó (1)
Casc Antic (1)
La Pedrera (1)
Les Corts (1)
Les Planes (1)
Santa Creu d'Olorda (1)
Sants (1)
Tres Torres (1)
Trinitat Nova (1)
Turó Park (1)
Vallcarca (1)
Vallvidrera (1)
Via Laietana (1)
la Ciutadella (1)
Liceu (14)
Universitat (4)
Magatzems El Siglo (3)
Mercat de la Boqueria (3)
Presó Model (3)
Zeleste (3)
Ateneu Barcelonès (2)
Casino de l’Arrabassada (2)
Editorial Bruguera (2)
Mercat de Sant Antoni (2)
SEAT (2)
Can Foix (1)
Euterpe (1)
FC Barcelona (1)
Hotel Ritz (1)
Jamboree (1)
La Seca (1)
MUHBA (1)
Mercat de la Llibertat (1)
ENTITATS
ESDEVENIMENTS
potser la incipient resistència cultural
catalana escapa de les seves urpes
o, més probablement, dels seus interessos. Ja m'explicaràs, Ferri, quina por els poden fer un
munt d'acadèmics vestits de fosc que creuen en la ciència, encara que siguin catalans i que
s'entestin a continuar sent-ho. Si, a més, aquest exèrcit armat només amb coneixements de
branques diverses és comandat per un general de la teva estampa, Ferri, aleshores la mica de
por que se'ls podia haver ficat al cos es desfà com un bolado i qualsevol mesura precautòria,
com ara aparcar a distància, esdevé d'una inutilitat entendridora.
(...)
Els dos criats ens fan passar al vestíbul amb una certa celeritat i allà ens adonem que la festa és
a la planta noble, accessible per una gran escalinata blanca. Un desnivell que només la força de
braços pot salvar. Dit i fet. Entre els dos criats i dos convidats endiumenjats se t'enduen escales
amunt, sense haver-te de treure de la cadira. La senyorívola amplitud de l'escala i el seu traçat en
espiral ho permeten sense grans fatics. Nosaltres tres et seguim amb dificultat, perquè el pes
mort que traginen els teus portadors els provoca el desig d'acabar aviat, i pugen com un coet.
Quan arribem al principal traiem la llengua per la boca. La Teresa ens demana suport amb un
panteix ofegat i ens posem una a cada banda per falcar-la. Som en un saló de música espaiós en
el qual es poden encabir còmodament una cinquantena de persones.
(...)
— Ja em disculparan que no m'aixequi…
El silenci comença a esquerdar-se.
Alguna rialleta somorta com un mar de fons sobre el qual només suren els estossecs.
— Però és que a casa sempre hem estat contraris a l'Alzamiento.
Ara la riallada és general, i hi ha un inici espontani d'aplaudiments a un ritme creixent, bandejant
l'autocensura… Una ovació inesperada que inunda joiosa la sala, esquitxada amb algun bravo
entusiasta durant dos, tres, cinc segons, fins que el president Puig i Cadafalch desperta de la
seva atonia i, encara bocabadat, alça els braços amb la vehemència d'un director d'orquestra i va
reconduint totes les repercussions del cor de mans cap al silenci més absolut.
Com un tap quan es destapa un escumós. Que fa pet i després minva.
Un cop reconduïda la crisi acústica, tornen les rialletes i es fonen amb la teva rialla trapella de
veritable causant de tot aquest sidral. Ara agraeixes el premi amb la boca oberta, al costat de la
teva mare, emocionats tots dos davant els supervivents de la nostra tribu. Aviat tornaràs a estar
amb nosaltres i ens explicaràs una i mil vegades els detalls més nimis d'una diada tan intensa
com aquesta, barrejant informacions noves i vells coneguts que t'han abordat i t'aborden durant
aquesta festa clandestina amb la qual, una diada després de la gran desfeta, el catalanisme
supervivent pretén mantenir el fil de continuïtat amb els que, com el Ferran, lluiten des de
l'estranger o amb els que, com el pare, qui sap on paren.
Tractant-se d’una novel·la que transcorre a Sarrià, en Màrius Serra hi fa aparèixer tota una institució,
literària i gastronòmica, de la vila mil·lenària: es tracta de la pastisseria Foix. Oberta el 1886 pels pares
del poeta J. V. Foix, poca gent sap que va ser regentada pel poeta durant més de trenta anys, des de
l’inici de la guerra civil fins al 1968, quan la va traspassar al seu cosí. El nadal de 1967 la plaça de
Sarrià va ser l’escenari de l’últim passeig de Ferran Sunyer...
Si no m'hagués encaparrat a portar-lo a passejar la tarda de Sant Esteve potser el cop de fred
no li hauria calat els ossos i encara seria entre nosaltres. La Maria sempre m'ho diu, que sóc
massa impulsiva, i que dec ser la viva imatge del pare, però no me'n puc estar. No volia que el
Ferri es perdés l'ambient nadalenc del barri, que enguany trobo especialment ben guarnit. Mai
no havíem rebut tantes felicitacions de Nadal com aquest gloriós 1967, ni en vida de la tiama,
que sempre n'enviava a tota la família i familieta de part nostra, a veure si així responien tots i
podia guarnir el menjador amb les nadales. Ens les feia signar i el Ferri sempre hi posava el dit
untat de tinta, ai pobra de mi, què faré ara sense ell, què farem, ara, si no sabrem ni viure un
instant nosaltres soles. Si no m'hi hagués encaparrat no hauria agafat fred allà a la plaça, quan
ens hem aturat a escoltar les nadales que cantava el jovent, just davant de can Foix. I mira que el
Ferri m'ho ha dit, que tenia una mica de febre. Temperatura, ha dit ell, crec que tinc temperatura,
i li he acostat els llavis al front per comprovar-ho. Si no m'hagués encaparrat a treure'l a passejar
per mostrar-li com n'és de bonica, la ciutat per Nadal, quan la gent és feliç i té ganes d'explicar-
La casa de Puig i CadafalchExposició Internacional de 1929(8)
Exposició Universal de 1888 (5)
Jocs Olímpics (4)
Vaga de tramvies (3)
Congrés Eucarístic (2)
Nevada de 1962 (1)
.BMM (6)
.Mercè Rodoreda (3)
.Carles Soldevila (2)
.Dones escriptores (2)
.Juan Marsé (2)
.Manuel Vázquez Montalbán (2)
.Montserrat Roig (2)
.Narcís Oller (2)
.Antònia Tayadella (1)
.Anys 1960 (1)
.Barceloneta (1)
.Carles Geli (1)
.Carme Riera (1)
.Carmen Laforet (1)
.Dolors Monserdà (1)
.El País (1)
.Francisco González Ledesma (1)
.Ignasi Agustí (1)
.Ignasi Riera (1)
.Joan Oller i Rabassa (1)
.Joan Sales (1)
.Joan Salvat-Papasseit (1)
.Joaquín Marco (1)
.Jordi Puntí (1)
.Josep Maria de Sagarra (1)
.La Noria (1)
.La Vanguardia (1)
.Luis Romero (1)
.Margarida Casacuberta (1)
.Marçal Subiras (1)
.Najat El Hachmi (1)
.Núria Santamaria (1)
.Paco Candel (1)
.Pepe Carvalho (1)
.Revista de Catalunya (1)
.Santiago Rusiñol (1)
.Sergi Dòria (1)
.Terenci Moix (1)
.Tomàs Garcés (1)
.Vicenç Llorca (1)
.Víctor Mora (1)
.Xavier Benguerel (1)
PREMSA
Dones escriptores (14)
Memòries (4)
Música (4)
Poesia (4)
Novel·la juvenil (1)
ALTRES ETIQUETES
L'auca del senyor Esteve
Llibreria Espanyola, AntoniLópez, 1907 (1917) Període
ENTRADES MÉS VISTES
ho, potser ara encara hi seria, potser no hauria mort.
gle
històric: 1860 - 1900A “L’auca delSenyor Esteve”Santiago Rusiñol faun ...
Màrius Serra
Barcelona, 1963Escriptor, periodista,traductor ienigmista,
col·labora habitualment ambdiversos mitjans de comunicació.Es va llicen...
El viudo Rius
Editorial Destino,1945 Períodehistòric: últim dia de1900 - 1909 La
dècada que Ignasi Agustí retrataa “El viudo Rius”, la prim...
Donde la ciudadcambia su nombre
Editorial Plaza &Janés, 1957 Períodehistòric: Anys 1950
“Donde la ciudad cambia sunombre” és la tercera novel·la dePaco ...
El temps de lescireres
Edicions 62, 1976Període històric:març de 1974 “El
temps de les cireres” és lasegona part de la trilogiaformada també per “Ram...
La plaça delDiamant
Editorial , 1962Període històric:anys 30-40 “La
plaça del Diamant” es una de lesobres mestres de la literatura encatalà d...
Set dies de Gràcia
Rosa dels Vents(2014) Períodehistòric: Abril de1870 Per una
vegada, el llibre...
Han matado unhombre, han rotoun paisaje
Plaza & Janés(1959) Període
històric: Anys 30 a anys 50 Plaza& Janés v...
Els altres catalans
Edicions 62 (1964)Període històric:Anys 1930 a 1960Llegir “Els altres
catalans” és imprescindible per aentendre què va signific...
La ciudad de losprodigios
Editorial Seix Barral,1986 Períodehistòric: 1887-1929
“La ciudad de los prodigios” és lanovel·la més reconegudad’Eduardo Mendoz...
24,675
...
Top Related