Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
Gisel Fontanet CornudellaAdjunta a la Direcció de Programes
Barcelona, març de 2007Versió 1
La infermera a l’escola
COL·LEGI OFICIAL
I N F E R M E R I ADE BARCELONA
© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
Autora: Gisel Fontanet Cornudella
ISBN: 978-84-694-3281-5
Índex
Grup de treball 3
Presentació 4
Introducció 6
Marc conceptual 8
Metodologia 10
Conclusions 13
Annex I 14
Annex II 15
Aportacions 17
Aportacions per grups d’edat 18
Aportacions per grups d’edat 19
Aportacions transversals 20
Aportacions específiques 21
Fitxes 22
Bibliografia 72
Grup de treball
Direcció i coordinació del grup de treball
· Gisel Fontanet Cornudella. Infermera i educadora social. Adjunta a la Direc-ció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB).
Membres col·laboradors
· Noemí Asensio Saiz. Infermera. Escola Pia de Barcelona.
· Montserrat Bayego Salvador. Infermera pediàtrica i llevadora. Centre pri-vat d’assessorament infermer.
· Montserrat Crespo Mahillo. Infermera. Centre d’Acolliment Talaia de Bar-celona. Centre col·laborador amb la Direcció General d’Atenció a la Infàn-cia. Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya.
· Montserrat Gajans Mengod. Infermera pediàtrica. Programa de segui-ment del nen sa. Centre d’atenció primària Montnegre de Barcelona. Ins-titut Català de la Salut.
· Maria Dolors Heras Fortuny. Infermera. APD, Centre d’atenció primàriaRambla de Terrassa. Institut Català de la Salut.
· Rosa Martín Torné. Infermera. Tècnic en prevenció. Formació.
· M. Mar Martínez Ballester. Infermera. NEXE Fundació Hospital Sant Joande Déu de Barcelona.
· Elvira Planas Sala. Infermera. Programa d’educació per a la salut a l’esco-la. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
· Isabel Riu Martí. Infermera. Logopeda. Centre d’atenció primària SantaColoma de Gramenet.
· Susana Sancho Esteban. Llevadora. Centre d’assistència a la salut sexual ireproductiva del Centre d’Atencióp Primària Vallès Oriental de Granollers.Institut Català de la Salut.
· Marta Villanueva Pérez. Infermera pediàtrica. Programa salut i escola.Àrea Bàsica de Salut (ABS II) Viladecans I. Institut Català de la Salut.
Revisió documental i bibliogràfica
· Maite Framis Montoliu. Documentalista. Col·legi Oficial d’Infermeria deBarcelona.
Secretària tècnica
· Gleva Bernet Casas. Secretaria de la Direcció de Programes. Col·legi Ofi-cial d’Infermeria de Barcelona.
| 3© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Presentació
Aportació infermera a l’escola
El document La infermera a l’escola parteix de cinc premisses que han estat elmotiu, el motor i l’eix vertebrador tant de la necessitat com del seu desenvo-lupament, i que es concreten en els enunciats següents:
Les infermeres orienten, guien i acompanyen les persones en tot el seu reco-rregut vital i ho fan proporcionant cures infermeres a la persona, la família i lacomunitat.
Els infants i els joves són objecte i subjecte d’atenció i intervenció de les infer-meres. Les infermeres acompanyen l’infant i el jove, sa o malalt, en el seu pro-cés de salut, i ho fan des d’un abordatge integral de les seves necessitats a tra-vés d’activitats de caràcter assistencial, de prevenció i promoció de la salut.
L’entorn escolar sempre ha estat un espai d’especial consideració per a lainfermera en l’atenció a la salut de tota la comunitat educativa.
1Tradicional-
ment, l’escola s’ha tingut molt en compte perquè és una gran oportunitatd’espai, de temps i d’actitud dels educands, atesa la idoneïtat del marc esco-lar per crear actituds i hàbits propis d’un comportament saludable.2
En tant que l’educació i la promoció de la salut es consideren tant des delsector de la salut com des del sector educatiu, i que la prevenció i la promo-ció de la salut són competències de la professió infermera, la infermera com aagent de salut i l’atenció primària com el primer nivell assistencial a la comu-nitat tenen plena responsabilitat i també potencial en el desenvolupament del’educació i promoció de la salut a l’escola.
Defensant el treball intersectorial, més enllà de les iniciatives aïllades de cadagrup professional, la infermera ha de formar part de l’equip interdisciplinariresponsable de promocionar la salut, d’infants i joves.
Per tant, la institució escolar és, sens dubte, un dels contexts d’intervenció onla infermera pot i ha de desenvolupar el seu exercici professional.3
1. Comunitat educativa: alumnes, professors i famílies i en última instància la societat en el seu conjunt (segonsla Llei orgànica d’educació, 2005).
2. Costa M, López E, 1996; p. 43-45.
3. Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut. L’educació per a la salut en els centres educatius apartir de projectes intersectorials. Conselleria de Salut i Consum: Conselleria d’Educació i Cultura; maig de2003.
| 4© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Des d’aquesta perspectiva, La infermera a l’escola proposa no només resoldreproblemes, sinó capacitar els joves per detectar els determinants de la sevasalut i així poder millorar-la. I ho fa des d’un enfocament centrat en la perso-na i en un procés de responsabilització de l’individu amb el fi que adquireixiels coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per a la promoció de la salutindividual i col·lectiva.
Gisel Fontanet Cornudella
Infermera adjunta a la Direcció de ProgramesCol·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
| 5© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Introducció
El document que es presenta és el resultat d’un treball generat a partir de l’ob-jectiu de definir l’aportació infermera a l’escola. Una aportació que es concre-ta a través d’un conjunt de serveis que les infermeres poden oferir a les per-sones en el context escolar per a l’assoliment i la millora de la seva salut, tanten l’àmbit individual com de la comunitat.
El treball desenvolupat dóna resposta a una necessitat sentida per la professió iexpressada per la veu de moltes infermeres que d’una forma o una altra desple-guen el seu exercici professional atenent la salut de tota la comunitat escolar.4
Aquest treball s’inicià després d’un llarg període d’estudi de la realitat amb laconstitució d’un grup de treball integrat per dotze infermeres, exercents endiferents contexts laborals però totes elles amb experiència diversa en l’aten-ció a la salut, especialment dels escolars. Aquests contexts de treball són l’es-cola, l’atenció primària de salut, el Departament d’Educació de la Generalitatde Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància, ens municipals il’àmbit d’exercici autònom.5
El grup de treball, liderat i coordinat per una infermera,6 es dividí en tres sub-grups que inicialment distribuïen l’aportació infermera a l’escola entorn detres àmbits d’intervenció:
• Els infants (de 0 a 12 anys)
• Els joves en edat escolar (de 12 a 16 anys)
• La seguretat escolar
Com a resultat d’aquest treball, l’aportació infermera a l’escola es va distribuirfinalment en tres grans blocs: les aportacions segons els grups d’edat (els infantsi els joves en edat escolar), les aportacions transversals (o de referència cons-tant per al desenvolupament de l’aportació infermera descrita al document), iles aportacions específiques (referents a la seguretat a l’escola). Cada bloc d’a-portacions es concretà en una llista de serveis amb una fitxa guia per al des-envolupament pràctic de cadascun d’ells.
4. Alumnes, docents i no docents, famílies.
5. Vegeu la composició del grup de treball a la pàgina núm. 3 del document.
6. Infermera adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB).
| 6© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Finalment, i per al desplegament de l’aportació infermera a l’escola, es pro-posa la figura de la infermera referent per a cada escola.
En aquest sentit, l’atenció primària de salut es considera la principal institucióde referència a la qual ha de pertànyer la infermera referent de l’escola. Tan-mateix, i en funció de criteris com un nombre elevat de línies o d’alumnes, lapresència d’alumnes amb necessitats de salut especials o realitats de diferentcomplexitat, es recomana considerar que la l’escola sigui la institució de laqual depengui la infermera. Se sosté que la presència de la infermera com apersonal no docent a l’escola sempre serà un criteri de qualitat per a aquesta,i s’optimitzarà així la promoció de la salut a l’escola.
En aquest sentit, la responsabilitat de comptar amb els serveis oferts per la pro-fessió infermera recau de forma compartida tant en el Consell Escolar de Cen-tre7 com en el Departament de Salut i el Departament d’Educació de la Gene-ralitat de Catalunya, en tant que n’ha de facilitar l’accés i la gestió.
Objectius
1. Descriure i ordenar l’aportació infermera a l’escola.
2. Determinar els espais d’intervenció propis de la disciplina infermera aixícom aquells espais de col·laboració interdisciplinària a l’escola.
3. Descriure i sistematitzar de forma global els serveis que cal desenvoluparper a l’aplicació pràctica de cada bloc d’aportacions referenciats en el docu-ment.
7. Consell Escolar de Centre: és l’òrgan màxim de decisió i participació del centre, on estan representats els dife-rents sectors de la comunitat educativa.
| 7© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
| 8© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Marc conceptual
Previament a l’inici del treball calia:
1. Conèixer el marc normatiu de referència a Catalunya,8 del sector salut i delsector educatiu, referent a les competències de la professió infermera a l’es-cola.9
2. Cercar experiències i referents de rellevància a escala autonòmica, nacionali internacional pel que fa a l’aportació infermera a l’escola.10
3. Presentar el marc escolar com a espai susceptible d’intervenció de la pro-fessió infermera en la comunitat des de la concepció de l’escola saludable.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Comissió de la UnióEuropea (CUE), i el Consell d’Europa (CE), organitzadors de celebracions iconferències internacionals referents a la Xarxa d’escoles promotores desalut, l’escola saludable és aquella que pretén facilitar l’adopció, per part detota la comunitat educativa, d’estils de vida saludables en un ambient favo-rable de salut. Planteja les possibilitats que té l’escola d’instaurar un entornfísic i psicosocial saludable i segur.11
Les infermeres entenem l’escola com un context d’intervenció en la comu-nitat amb un gran potencial per prevenir i promocionar la salut de les per-sones i afavorir en especial el procés de maduració i creixement de tot l’a-lumnat. Un context de l’entorn de l’infant i el jove que és una font desuport per al seu desenvolupament, però també una font potencial d’apa-rició i detecció de riscs, susceptibles tots de cures infermeres. Aquestes acti-vitats de cura responen al rol autònom de la infermera, i a més a aquellesactivitats de col·laboració interrelacionades amb les actuacions tant del sec-tor educatiu (professorat, equips d’atenció psicopedagògica, etc.) com delsector social i de la salut (infermeres, metges, treballadors socials, etc.) en
8. El COIB va dirigir al Consell Escolar de Catalunya, l’abril de 2005, la sol·licitud de conèixer el marc legal dereferència que regulés la professió infermera a l’escola. Reproducció d’un fragment de la reposta rebuda: “elmés aproximat a un marc legal es el Decret de salut escolar (Decret 155/1993, d’1 de juny, DOGC núm. 1753,de 16 de juny de 1993) on s’esmenta el paper de les infermeres. Es vol deixar constància que en aquestDecret, a l’article 8, s’informa que “Els equips de salut escolar han de constar com a mínim d’un metge i, siés possible, d’un ATS o diplomat en infermeria”.
9. Vegeu el recull principal a l’Annex I.
10. Vegeu el recull principal a l’Annex II.
11. Vegeu més informació a: <http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=reeps01a>
què tots assumeixen la planificació, el seguiment i l’avaluació de la promo-ció de la salut a l’escola.
4. Ubicar l’aportació infermera a l’escola en el marc de les competències de laprofessió.12 En aquest sentit, se centra l’atenció en la competència de la pre-venció i la promoció de la salut, el desplegament de l’exercici professionalde la infermera a l’escola, i es consideren les altres competències de la pro-fessió, com no pot ser d’altra manera.
5. Elecció del marc conceptual de referència més òptim per desplegar l’apor-tació infermera a l’escola. En aquest sentit s’escull l’educació per a la salutcom l’estratègia bàsica de referència per prevenir i fer promoció de la salut.
La majoria de definicions d’educació per a la salut (EpS) coincideixen a consi-derar-la com un conjunt de processos i experiències d’aprenentatge amb lafinalitat d’influir positivament en la salut. L’EpS concerneix la qualitat de vidai la promoció del benestar físic, social i mental dels individus. Comprèn nonomés la transmissió de coneixements respecte a allò que és beneficiós i allòque no ho és, sinó també el desenvolupament d’habilitats que ajuden les per-sones en la utilització d’aquests coneixements de forma eficaç.13 En aquestsentit, l’EpS s’entén no només com un conjunt d’activitats dirigides als indivi-dus, perquè modifiquin els seus estils de vida, sinó que es fa extensiva a totala comunitat en el seu conjunt i l’entorn d’influència. També es considera comun acte que afecta tots els determinants del procés salut-malaltia, i no exclu-sivament els determinants biològics i els serveis de salut.14
| 9© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
12. Comissió d’Infermeria i les seves Especialitats Específiques del Consell Català en Ciències de la Salut. Com-petències de la professió Infermera. Barcelona: Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalun-ya, 1997.
13. Young I, Wiliams T, 1989.
14. Flórez L, Durán E, Eslava JC, Nubia S, Russy E, Segura VP, 2006, 2(1).
Metodologia
El treball es va concretar en les fases següents, algunes d’elles ja referenciadesanteriorment.
Fases generals del desenvolupament del treball:
1. Anàlisi de bibliografia, documentació i cerca d’experiències relle-vants a l’objectiu de treball.15
2. Procés de constitució del grup i els subgrups de treball definitius.
2.1. El grup de treball definitiu, determinat a partir del consens entre elCol·legi d’Infermeria de Barcelona i les infermeres interessades, i en rela-ció amb l’objectiu de treball, es va dividir en tres subgrups de treball,cadascun va desenvolupar les aportacions categoritzades en tres àmbitsd’intervenció: els infants, els joves en edat escolar i la seguretat escolar.
3. Dinàmica, organització i estructura del treball
3.1. La dinàmica de treball va constar d’un treball individual per a cadascundels membres del grup a partir de la documentació de referència apor-tada i d’un treball grupal i presencial (per als tres grups preestablerts).Es van fer tres reunions de tres hores de durada durant el primer tri-mestre de l’any (gener-març de 2006). Paral·lelament, a través de lestecnologies de la informació i la comunicació es va fer un seguiment iassessorament continuat de cada membre i grup de treball.
De les aportacions fetes per cada grup, i en relació amb els tres àmbitsd’intervenció inicialment predeterminats, es va generar un llistat d’apor-tacions transversals a tots ells, recollit sota el nom d’aportacions trans-versals. El conjunt d’aportacions fetes en el document quedà finalmentdistribuït en tres grans blocs d’aportacions:
• Segons els grups d’edat:
- Els infants (de 0 a 12 anys)
- Els joves en edat escolar (de 12 a 16 anys)
• Transversals
• Específiques
- La seguretat
| 10© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
15. Vegeu l’Annex I i II.
4. Desplegament de les aportacions en serveis
Cada bloc d’aportacions i per a la concreció del document es va desplegar enun conjunt de serveis.
4.1. Serveis per a grups d’edat (infants i joves en edat escolar)Serveis de caràcter específic i en relació amb cada grup d’edat predeter-minat.
4.2. Serveis transversals Serveis de caràcter general i de referència constant en el desenvolupa-ment de tota la resta de serveis desplegats en el document.
4.3. Serveis específics (la seguretat) Serveis de caràcter específic en relació amb la seguretat a l’escola.
5. Deplegament dels serveis en fitxes de treball
Amb l’objectiu de concretar de forma didàctica les línies generals d’execucióde cada servei es van elaborar les fitxes de treball.
Cada fitxa orienta respecte a cada servei pel que fa a:
• Els continguts que cal treballar
Cos de continguts que s’han de tenir en compte per al desenvolupa-ment general del servei.
• A qui es dirigeix
Es determinen set categories:
- Institució escolar: es concretant en la direcció de l’escola.
- Cercle docent: professorat i monitors.
- Cercle no docent: grup format per l’equip d’atenció psicopedagògica(EAP) i la resta de personal de l’escola (personal administratiu, personalde cuina, personal de neteja, bidell, etc.).
- Alumnes: infància, preadolescència i adolescència.
- Famílies, tutors i AMPA: segons cada estructura i unitat familiar.
- Comunitat escolar: alumnes, docents i no docents, i famílies.
- Comunitat educativa: alumnes, professors, famílies i la societat en elseu conjunt.
• Activitats
Enunciat del tipus d’accions, principis i línies estratègiques generals quepermeten el desenvolupament del servei en el marc de l’educació per ala salut.16 Les activitats proposades no són excloents les unes de les altres
| 11© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
16. Vegeu les principals consideracions metodològiques en EpS a: <http://www.xtec.es/~imarias/>
i en última instància el desenvolupament de cadascuna d’elles s’adapta-rà al tipus de contingut i al grup poblacional a qui vagin dirigides.
• Rol de la infermera referent17
Es descriuen quatre estratègies tutorials per a les activitats, no excloentsles unes de les altres, que responen a:
- Execució directa de l’activitat: es preveu una formació específica de lainfermera per tutoritzar activitats vinculades al desenvolupament decerts serveis.
- Enllaç amb la infermera experta de referència: per exemple: la lleva-dora
- Enllaç amb els agents i recursos socials i de salut de la comunitat perassegurar la continuïtat i la màxima coherència de les actuacions: esconsidern tant els professionals (p. ex: metges, educadors socials, die-tistes, etc.) com les institucions (p. ex: Agència Salut Pública de Bar-celona, Guàrdia Urbana, etc.) com l’enllaç directe amb programesconcrets de les diferents administracions (p. ex: Programa de segui-ment del nen sa, programes de caràcter local, etc.).
- Coordinació, seguiment i avaluació de l’activitat: en última instància,la infermera és la responsable de les activitats proposades per al des-envolupament del servei.
• Fitxes relacionades
Relació de fitxes que cal considerar per al desenvolupament del serveireferenciat.
6. Elaboració final del document
Finalitzada l’etapa del treball grupal s’inicià l’etapa de constitució i estructura-ció del document, executada per la coordinadora i responsable del grup detreball. L’objectiu d’aquesta última etapa era donar al document la uniformi-tat i coherència necessàries per convertir-lo, en primer lloc, en una eina dedifusió dirigida a tota la comunitat educativa, amb l’objectiu de donar a conèi-xer què fem i què podem fer les infermeres a l’escola; i en segon lloc, en ins-trument de treball d’orientació pràctica per a la infermera referent de cadaescola.
| 12© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
17. Per dur a terme totes les aportacions i serveis que es descriuen en el document es proposa la figura de lainfermera referent de la comunitat (atenció primària de salut) per a cada escola. En funció del servei qu cal-gui desenvolupar aquesta infermera haurà de tenir una formació específica.
Conclusions
La infermera a l’escola és un document que ha d’ajudar a construir, ordenar iconcretar l’aportació de la professió infermera en un dels seus contexts d’in-tervenció professional, l’escola. És aquest un context de convergència quant ala responsabilitat professional, tant del sector educatiu com del sector de salut,en la promoció de la salut de les persones. És per això que hem elaborat undocument des d’una perspectiva integradora i de complementaritat amb totsaquells que de forma més o menys directa comparteixen la possibilitat d’a-profitar l’escola com un espai d’intervenció professional en la millora i l’assoli-ment de la salut de les persones, i a més consideren l’educació per a la salutuna gran oportunitat. El treball descriu el que podem fer les infermeres a l’es-cola, en el marc de les nostres competències, amb l’objectiu de parcel·lar elsserveis per així poder assumir-ne totes les responsabilitats tant des del nostrerol autònom com de col·laboració.
I ho fa, com no podia ser d’una altra manera, tenint molt en compte elmoment històric i el marc social en què vivim. És a dir, tenint en compte totesaquells determinants de la salut, la biologia humana, el medi ambient, l’estilde vida i el sistema d’assistència sanitària que condicionen la salut de tota lacomunitat educativa a més del seu potencial constantment canviant.
El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona veu en La infermera a l’escola undocument de referència per a l’exercici de la professió infermera a l’escola,sens dubte, dinàmic i obert a tothom.
En aquest sentit, tothom pot fer les aportacions i els suggeriments que consi-deri. Cal que es posi en contacte amb el Col·legi Oficial d’Infermeria de Bar-celona (COIB).
| 13© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Annex I
Marc normatiu referent a Catalunya
En relació amb l’educació i la promoció de la salut i la infermera a l’escola.
• Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat (LGS). D’acord amb l’LGS, elsistema sanitari ha d’orientar-se prioritàriament a la promoció de la salut, laprevenció de la malaltia, i ha de promoure l’interès individual i el col·lectiuper la salut a través de l’adequada educació per a la salut de la població.
• Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Edu-catiu (LOGSE) considera l’educació per a la salut com un tema transversaldel currículum escolar. L’objectiu dels temes transversals a l’escola és contri-buir al desenvolupament integral de la persona (de l’autonomia personal imoral, i la capacitació per a la participació social responsable).
• Decret de Salut Escolar (Decret 155/1993, d’1 de juny, pubicat al DOGC1758, de 16 de juny de 1993). Adequació del programa de salut escolar enfunció del nou model d’ordenació sanitària a Catalunya aprovat per la Llei15/1990, de 9 de juliol. L’objectiu del programa és la millora de la salutinfantil a Catalunya mitjançant les tasques de prevenció i promoció de lasalut que desenvolupi el personal sanitari dins l’àmbit dels centres docents.
• Esborrany del Decret d’ordenació de l’atenció educativa a l’alumnat ambnecessitats educatives especials. A l’article 21, Coordinació de l’atenció edu-cativa i l’atenció sanitària, punt 2.1.2, es defineix que els centres educatiusquedaran adscrits a un centre de salut, que oferirà, amb caràcter ambulato-ri, atenció sanitària complementària. Quan l’atenció sanitària amb caràcterambulatori dificulti l’assistència continuada al centre educatiu, s’ha de dotarel centre amb els serveis sanitaris adients.
• Comissió d’Infermeria i les seves Especialitats Específiques del Consell Catalàen Ciències de la Salut. Competències de la Professió Infermera. Barcelona:Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, 1997.
| 14© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Annex II
Recull de referents
• La Conferència d’Atenció Primària a Alma-Ata (OMS, 1978) ja subratllava laimportància de l’escenari escolar per al desenvolupament de l’educació pera la salut (EpS).
• Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut (OMS, 1986).18
• Declaració de Yakarta sobre la Promoció de la Salut al segle XXI (OMS,1997).19
• El Parlament Europeu en la seva decisió 645/96, del 29 de març de 1996,del Programa d’acció comunitària de promoció, educació i formació enmatèria de salut, determina que l’EpS és indispensable a les escoles, en l’àm-bit laboral, sanitari i social, juntament amb altres accions de formació, infor-mació, prevenció, etc., per poder assolir els objectius de salut necessaris pera la població europea
• Decret 79/1990, de 20 de març, d’aprovació i aplicació del Programa d’e-ducació per a la salut a l’escola (PESE). Entre els objectius generals desta-quem: establir lligams de col·laboració entre el personal sanitari, els tècnicsmunicipals i comarcals i els responsables del Programa, en els seus diferentsnivells; integrar els programes sanitaris de prevenció i promoció de la saluten la dinàmica de l’escola; introduir en la formació inicial i en la formaciópermanent del professorat els continguts de prevenció i promoció de lasalut.20
• Projecte de la Xarxa d’escoles promotores de salut (REEPS), l’objectiu princi-pal del qual és aconseguir una escola saludable que faciliti l’adopció d’estilsde vida saludables en un ambient favorable a la salut. Aquest projecte té elsuport des del 1992 de la Comissió Europea (CE) i de l’Organització Mun-dial de la Salut (OMS). Espanya s’adherí al projecte de la REEPS l’any 1993,amb representació de comunitats autònomes com Catalunya.21
| 15© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
18. Disponible a: <www.iuhpe.org>
19. Ídem.
20. Disponible a: <www.xtec.es/pese/presentació.htm>
21. Disponible a: <www.mec.es/cide>
La infermera a l’escola | 16
© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
• Programa de seguiment del nen sa. Departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya. Entre els seus objectius consta afavorir l’existència d’un medi
escolar saludable.22
• Programa salut i escola. Departament de Salut i Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya. La infermera, com a principal agent de salut del
programa, és la professional que estarà present a l’escola, unes hores a la
set- mana i mitjançant la “consulta oberta”, amb la funció principal, que
no única, de detectar les necessitats de salut dels alumnes i d’activar la
xarxa sociosanitària més adequada per donar-hi respostes.23
• Programes d’educació per a les escoles sobre comportaments relacionats
amb la salut. Agència de Salut Pública de Barcelona (AGSPB).24
• Législation. Circulaire du 12 Janvier 2001. Mission des infirmières de l’edu-
cation nationale.25
• Fomento de la salud en las escuelas. OMS.26
• TIPICA, Boletín electrónico de salud escolar. Programa de escuela
saludable. Carrera de Psicologia de la Universidad Nacional de Colombia.27
22. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Protocols de medicina preventiva a l’e-
dat pediàtrica. Programa de seguiment del nen sa. Barcelona, 1995. Vegeu també: http://www.gencat.net/
salut/depsan/units/sanitat/html/ca/professionals/spnensa.htm i http://www.gencat.net/salut/depsan/units/
sanitat/pdf/protoimmi2006.pdf
23. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Programa Salut i escola. Barcelona, 2004. Vegeu també: http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_tematics/per_perfils/centres_educatius/programa_salut_escola/
24. Disponible a: <www.aspb.es/quefem/escoles>
25. Disponible a: <http://www.infirmiers.com/inf/legislation/scolaire.php>
26. Disponible a: <http://www.who.int/topics/school_health_promotion/es/>
27. Disponible a: <www.tipica.org>
Els infants
Servei Fitxa
Promoció d’hàbits i estils de vida saludables en 1.1
la infància
Foment de factors de protecció en la infància 1.2
Prevenció, detecció i abordatge dels principals factors, 1.3
conductes i situacions de risc en la infància
Educació i consell sobre els aliments, la nutrició i 1.4
hàbits alimentaris en la infància
Prevenció, detecció i gestió dels patrons incorrectes 1.5
d’alimentació en la infància
Prevenció, detecció i gestió dels trastorns de 1.6
la conducta alimentària en la infància
Educació i abordatge integral a la salut afectivo-sexual 1.7
en la infància
Prevenció, detecció i gestió de consums addictius 1.8
en la infància
Prevenció, detecció i gestió dels trastorns de 1.9
salut mental i emocional en la infància
| 18© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Aportacions per grup d’edat
Els joves en edat escolar
Servei Fitxa
Promoció d’hàbits i estils de vida saludables 2.1
en l’adolescència
Foment de factors de protecció en l’adolescència 2.2
Prevenció, detecció i abordatge dels factors, 2.3
conductes i situacions de risc en l’adolescència
Educació i consell sobre els aliments, la nutrició i 2.4
els hàbits alimentaris en l’adolescència
Prevenció, detecció i gestió dels patrons incorrectes 2.5
d’alimentació en l’adolescència
Prevenció, detecció i gestió dels trastorns de 2.6
la conducta alimentària en l’adolescència
Educació i abordatge integral a la salut afectivo-sexual 2.7
en l’adolescència
Orientació en l’adequació dels mitjans anticonceptius 2.8
en l’adolescència
Prevenció, detecció i gestió de malalties de 2.9
transmissió sexual (MTS)
Prevenció, detecció i gestió de l’embaràs 2.10
en l’adolescent
Acollida a la demanda espontània de l’adolescent 2.11
Prevenció, detecció i gestió dels trastorns de 2.12
salut mental i emocional en l’adolescència
Prevenció, detecció i gestió del consum de drogues 2.13
en l’adolescència
Prevenció, detecció i gestió de consum addictius 2.14
en l’adolescència
| 19© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Aportacions per grup d’edat
Aportacions transversals
Servei Fitxa
Promoció de la salut a l’escola28 3.1
Contribució en l’elaboració del Projecte Educatiu 3.2
de Centre29 (PEC) de les escoles
Implicació en les actuacions sanitàries a l’escola 3.3
Proximitat i enllaç amb els recursos sanitaris i socials 3.4
rellevants a les necessitats de la comunitat escolar
Orientació i assessorament en relació al 3.5
desenvolupament integral de l’infant i jove
Intervenció i suport en l’educació i desenvolupament 3.6
saludable dels infants i joves amb discapacitat
Suport i consell en l’atenció a les necessitats de salut 3.7
dels alumnes i famílies en funció dels seus valors
socioculturals i religiosos
Orientació i assessorament davant les situacions de 3.8
maltractament i de risc en la infància i l’adolescència
Suport en la valoració de les dificultats d’aprenentatge 3.9
de l’alumne
Realització d’estudis de diagnòstic de salut a l’escola 3.10
| 20© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Aportacions transversals
28. Podem considerar la promoció de la salut a l’escola com un conjunt d’accions que l’escola potencia per pro-tegir i millorar la salut dels qui hi conviuen (Young I, Williams T, 1989).
29. El projecte educatiu de centre és la proposta integral que defineix la identitat del centre, recull els objectiusgenerals i concreta l’estructura organitzativa del centre.
La seguretat
Servei Fitxa
Educació i consell sobre els factors relacionats 4.1
en fer de l’escola un ambient favorable de salut
Educació i consell sobre els factors de seguretat 4.2
escolar a l’escola
Participació en l’elaboració i consens dels protocols 4.3
d’actuació d’emergències i primeres cures a l’escola.
Difusió dels protocols d’actuació d’ emergències i 4.4
primeres cures a l’escola
Suport i assessorament en la utilització dels protocols 4.5
d’actuació d’emergències i primeres cures a l’escola
Participació en l’elaboració i consens dels protocols 4.6
d’actuació relacionats amb els problemes de salut
més prevalent a l’escola
Difusió dels protocols d’actuació relacionats amb 4.7
els problemes de salut més prevalent a l’escola
Suport i assessorament en la utilització dels protocols 4.8
d’actuació relacionats amb els problemes de salut
més prevalent a l’escola
Informació i assessorament en relació a la farmaciola 4.9
escolar
Orientació en l’elaboració de registres que regulin 4.10
l’administració de medicaments a l’escola
Prevenció d’accidents a la llar i a altres entorns de 4.11
relació de l’infant i jove
Foment del personal de l’escola com a promotor 4.12
de la salut
| 21© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Aportacions específiques
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
moc
ió d
’hàb
its
i es
tils
de
vida
sal
udab
les
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.1
• C
once
pte
de s
alut
• C
once
pte
d’hà
bits
i e
stils
de
vida
sal
udab
les
• Fa
ctor
s re
laci
onat
s:
Hig
iene
per
sona
l •
Con
eixe
men
t de
l co
s•
Com
fem
la
higi
ene
corp
oral
•R
enta
t de
man
s•
Ren
tat
de d
ents
•Ú
s d’
estr
is•
Con
trol
d’e
sfín
ters
•H
abili
tat
en v
esti
r-se
•H
abili
tat
en d
esve
stir-
se
Hig
iene
pos
tura
l•
Ado
pció
de
post
ures
cor
rect
es•
Hàb
its
per
a un
a co
lum
na s
ana
•Tr
ansp
ort
del
pes
•C
om h
em d
e se
ure
Hig
iene
vis
ual
•C
ura
dels
ulls
i l
ents
•D
istà
ncie
s i
il·lu
min
ació
per
tre
balla
r•
Con
tam
inac
ió l
umín
ica
•H
igie
ne a
udit
iva
•C
ura
d’or
elle
s i
apar
ells
•C
onei
xem
ent
de l
’ús
de v
eus,
ton
s i
mús
ica
•C
onta
min
ació
acú
stic
a
Hig
iene
del
son
•N
eces
sita
ts d
e so
n•
Tècn
ique
s pe
r co
ncili
ar e
l so
n•
Por
s i
terr
ors
noct
urns
•D
espe
rtar
-se
•A
mbi
ent
faci
litad
or
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
daci
cle
doce
nt
• S
upor
t ed
ucat
iu a
l’a
ula
i al
tres
cont
exts
esc
olar
s
• Ta
llers
edu
cati
us c
onte
xtua
litza
ts i
adap
tats
a c
ada
fran
ja d
’eda
t.
• S
upor
t a
l’aul
a, a
l pa
ti,
al m
enja
-do
r, a
acti
vita
ts e
xtra
esco
lars
...
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• G
rups
de
disc
ussi
ó
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 23© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
moc
ió d
’hàb
its
i es
tils
de
vida
sal
udab
les
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.1
• A
ctiv
itat
fís
ica
•C
onei
xem
ent
dels
ben
efic
is•
Efe
ctes
del
sed
enta
rism
e•
Fom
ent
de l
’act
ivit
at f
ísic
a
Hàb
its
de l
’alim
enta
ció
•D
ifer
ents
alim
ents
i t
extu
res
•E
stri
s i
acti
tuds
en
els
àpat
s•
Pro
cés
de l
’alim
enta
ció
•P
repa
raci
ó de
ls a
limen
ts
• G
esti
ó de
l te
mps
de
lleur
e
•D
iver
sifi
caci
ó de
l te
mps
de
lleur
e•
Con
eixe
men
t de
ls b
enef
icis
•G
esti
ó au
tòno
ma
del
tem
ps•
Sab
er g
audi
r de
l te
mps
de
lleur
e
• E
stim
ulac
ió d
e la
res
pons
abili
tat
i l’a
uton
omia
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 24© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Fom
ent
de f
acto
rs d
e pr
otec
ció
en l
a in
fànc
ia Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.2
• C
once
pte
de f
acto
r de
pro
tecc
ió
• Ti
pus
de f
acto
rs d
e pr
otec
ció
Indi
vidu
als
•H
abili
tats
ind
ivid
uals
i s
ocia
ls p
er a
l’a
ssol
i-m
ent
de l
’aut
onom
ia d
e l’i
nfan
t (g
rup
d’am
ics,
reso
luci
ó de
con
flic
tes,
etc
.)
Fam
iliar
s•
Ref
eren
ts i
coh
esió
fam
iliar
Esc
olar
s•
Clim
a i
rela
cion
s es
cola
rs p
osit
ives
Soc
ials
i c
omun
itar
is•
Impl
icac
ió a
ctiv
a en
la
com
unit
at•
Xarx
es s
ocia
ls i
de
supo
rt a
la
com
unit
at
• M
etod
olog
ia d
e tr
ebal
l en
el
fom
ent
dels
fac
tors
de p
rote
cció
• Tr
ansv
ersa
litat
del
con
cept
e
• P
rogr
ames
edu
cati
us e
spec
ífic
spe
r a
cada
gru
p in
tegr
ant
de l
aco
mun
itat
esc
olar
• G
rups
de
disc
ussi
ó
• S
upor
t en
els
con
text
s de
tre
ball
esco
lar,
form
als
i no
for
mal
s
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar3
.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 25© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i a
bord
atge
del
s fa
ctor
s, c
ondu
ctes
i s
itua
cion
s de
ris
c en
la
infà
ncia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.3
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió d
’esp
ecia
l co
nsid
erac
ió p
era
un d
esen
volu
pam
ent
salu
dabl
e de
l’in
fant
• C
once
pte
de f
acto
r, co
nduc
ta i
sit
uaci
ó de
ris
c
• Fa
ctor
s de
ris
c m
acro
soci
als
i m
icro
soci
als
rela
-ci
onat
s am
b:
•H
igie
ne p
erso
nal
•H
igie
ne p
ostu
ral
•H
igie
ne v
isua
l•
Hig
iene
aud
itiv
a •
Hig
iene
del
son
•A
ctiv
itat
fís
ica
•H
àbit
s de
l’a
limen
taci
ó•
Ges
tió
del
tem
ps d
e lle
ure
•R
espo
nsab
ilita
t i
auto
nom
ia p
erso
nal
•P
robl
emes
de
salu
t (m
alal
ties
i i
ncap
acit
ats)
•P
robl
emes
soc
ioec
onòm
ics
•E
ntor
n fa
mili
ar
• C
ondu
ctes
i s
itua
cion
s de
ris
c:
•Tr
asto
rns
de s
alut
men
tal
•A
bsen
tism
e i
frac
às e
scol
ar•
Sit
uaci
ons
de m
altr
acta
men
t i
d’al
tres
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió r
elle
vant
s al
blo
c de
cont
ingu
ts
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
dafr
anja
d’e
dat
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió r
elle
vant
s al
blo
c de
cont
ingu
ts
• G
rups
de
disc
ussi
ó i
deba
ts c
on-
text
ualit
zats
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.2
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 26© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s al
imen
ts,
la n
utri
ció
i el
s hà
bits
alim
enta
ris
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.4
• Con
cept
e d’
alim
enta
ció,
die
ta s
alud
able
i hà
bits
alim
enta
ris
• P
rom
oció
i s
upor
t a
l’alle
tam
ent
mat
ern
a l’e
sco-
la b
ress
ol
• La
ctàn
cia
arti
fici
al
• In
trod
ucci
ó i
tran
sici
ó ca
p a
l’alim
enta
ció
salu
da-
ble
defi
niti
va
• G
rups
d’a
limen
ts i
nut
rien
ts.
“Rac
ions
”
• Fi
siol
ogia
de
l’alim
enta
ció
• C
ombi
naci
ons
dels
alim
ents
fav
orab
les
i de
sfav
o-ra
bles
per
a l
a sa
lut
• L’
acte
d’a
limen
tar-
se:
mas
tega
r, ri
tmes
i h
orar
is,
posi
ció
corp
oral
, re
pòs,
act
ivit
ats
para
l·lel
esco
rrec
tes/
inco
rrec
tes,
ins
trum
ents
ade
quat
s,as
pect
es a
mbi
enta
ls
• C
om t
enir
cur
a de
s de
l’a
limen
taci
ó qu
an e
lsne
ns i
nen
es p
atei
xen
les
mal
alti
es b
anal
s pr
ò-pi
es d
e la
inf
ànci
a
• A
dapt
ació
de
les
norm
es i
els
hora
ris
del
cent
re p
er p
ossi
bilit
ari/
o fa
cilit
ar l
’alle
tam
ent
mat
ern
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
(p.
ex.: G
uia
de l
’alim
enta
ció
salu
dabl
e a
l’eta
pa e
scol
ar)
• S
essi
ons
info
rmat
ives
ada
ptad
es a
cada
cic
le e
duca
tiu
(esc
ola
bres
-so
l, ed
ucac
ió i
nfan
til
i ed
ucac
iópr
imàr
ia)
• S
upor
t en
les
act
ivit
ats
del
curr
í-cu
lum
en
educ
ació
per
a l
a sa
lut
a l’e
scol
a
• S
upor
t en
alt
res
cont
exts
esc
olar
s(c
uina
i m
enja
dor)
• P
arti
cipa
ció
en l
a co
nfec
ció
del
men
ú es
cola
r
• Ta
llers
edu
cati
us (
cuin
a, c
onfe
c-ci
ó de
men
ús,
anar
a c
ompr
ar)
• S
orti
des
cont
extu
alit
zade
s
• S
essi
ons
form
ativ
es p
er e
duca
r en
una
cria
nça
salu
dabl
e
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
3.7
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 27© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls p
atro
ns i
ncor
rect
es d
’alim
enta
ció
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.5
• C
once
pte
de p
atro
ns i
ncor
rect
es d
’alim
enta
ció
• D
urad
a sa
luda
ble
de l
’alle
tam
ent
mat
ern
• La
ctàn
cia
arti
fici
al
• In
trod
ucci
ó i
dive
rsif
icac
ió p
rogr
essi
va d
e la
diet
a.
• H
àbit
s al
imen
tari
s
• R
eque
rim
ents
dia
ris
sego
ns l
’eda
t de
ls i
nfan
ts(C
DR
)
• L’
alim
enta
ció
adie
nt p
er a
nen
s i
nene
s am
bne
cess
itat
s es
peci
als
• R
econ
eixe
men
t de
sen
saci
ons,
sig
nes
i co
mpo
rta-
men
ts e
ntor
n l’a
limen
taci
ó de
l’in
fant
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
(p.
ex:
Gui
a de
l’a
limen
taci
ó sa
lu-
dabl
e a
l’eta
pa e
scol
ar)
• S
upor
t a
l’aul
a en
les
act
ivit
ats
del
curr
ícul
um e
duca
tiu
per
a la
salu
t i
en l
a ge
stió
de
caso
s
• S
upor
t en
la
inte
rven
ció
educ
ativ
ai
en l
a ge
stió
de
caso
s du
rant
l’e
s-pa
i de
l m
enja
dor
• Ta
llers
edu
cati
us:
•Tr
ebal
l am
b el
s gr
ups
d’al
imen
ts:
iden
tifica
ció
de les
rac
ions
dià
-ries
nec
essà
ries
i c
onfe
cció
de
men
ús e
quili
brat
s.
•P
osad
a en
com
ú de
ls p
ropi
shà
bits
i c
onti
ngut
s al
imen
tari
sco
nsci
enci
ant
de l
es p
ossi
bles
inco
rrec
cion
s
• S
essi
ons
d’in
form
ació
per
a u
naal
imen
taci
ó sa
luda
ble
i pr
even
tiva
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i l
a de
man
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.4
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 28© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls t
rast
orns
de
la c
ondu
cta
alim
entà
ria
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.6
• C
once
pte
de t
rast
orn
de l
a co
nduc
ta a
limen
tàri
a
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
tras
-to
rns
de l
a co
nduc
ta a
limen
tàri
a
• Fa
ctor
s de
ris
c
•Fa
ctor
s ge
nèti
cs i
/o b
iolò
gics
•Fa
ctor
s am
bien
tals
/soc
iocu
ltur
als
•Fa
ctor
s in
divi
dual
s•
Alt
res
• S
enya
ls d
’ala
rma
de p
ossi
bles
tra
stor
ns d
e la
cond
ucta
alim
entà
ria
• A
l·lèr
gies
i i
ntol
eràn
cies
, ai
xí c
om m
alal
ties
rel
a-ci
onad
es d
irec
tam
ent
o in
dire
ctam
ent
amb
l’ali-
men
taci
ó de
ls i
nfan
ts
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a en
la
gest
ió d
eca
sos
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• S
upor
t en
la
gest
ió d
e ca
sos
dura
nt l
’esp
ai d
el m
enja
dor
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i c
onsc
ien-
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
es t
ras-
torn
s
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
dabl
oc d
e co
ntin
gut
i pe
r a
cada
fran
ja d
’eda
t
• C
apac
itac
ió p
er s
aber
dem
anar
cons
ell
i aj
uda
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i d
eman
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.2
1.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 29© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
abor
datg
e in
tegr
al d
e la
sal
ut a
fect
iva
i se
xual
en
la i
nfàn
cia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.7
• D
esen
volu
pam
ent
físi
c, m
enta
l i
emoc
iona
l de
lne
n
• D
esen
volu
pam
ent
físi
c, m
enta
l i
emoc
iona
l de
la
nena
• D
ifer
enci
ació
sex
ual
corp
oral
, m
enta
l i
emoc
iona
lve
rsus
dife
renc
iaci
ó cu
ltur
al d
e gè
nere
• C
onsc
ienc
iaci
ó de
la
igua
ltat
de
capa
cita
ts i
pro
-m
oció
de
la i
gual
tat
d’op
ortu
nita
ts
• C
oope
raci
ó i
solid
arit
at e
ntre
am
bdós
sex
es
• Va
lora
ció
i re
spec
te p
er a
qua
lsev
ol o
rien
taci
óse
xual
• L’
afec
te c
om b
ase
per
a un
es b
ones
rel
acio
nspe
rson
als
• Id
enti
fica
ció
i co
nsci
ènci
a d’
acti
tuds
, co
mpo
rta-
men
ts i
con
cept
es i
men
talit
ats
que
no a
favo
rei-
xen
una
bona
sal
ut a
fect
iva
i se
xual
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
ada
ptad
es a
cada
cic
le e
duca
tiu
(esc
ola
bres
-so
l, ed
ucac
ió i
nfan
til
i ed
ucac
iópr
imàr
ia)
• S
upor
t en
les
act
ivit
ats
del
curr
í-cu
lum
en
educ
ació
per
a l
a sa
lut
a l’e
scol
a
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
dabl
oc d
e co
ntin
gut
i pe
r a
cada
fran
ja d
’eda
t
• Ta
llers
edu
cati
us:
role
-pla
ying
sco
ntex
tual
itza
ts
• S
orti
des
de c
onei
xem
ent
i co
ntac
-te
am
b el
s re
curs
os d
e la
com
uni-
tat
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
per
educ
ar e
n un
a cr
ianç
a sa
luda
-bl
e
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia (
la l
leva
dora
)
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.2
1.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 30© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
con
sum
s ad
dict
ius
en l
a in
fànc
ia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.8
• L’
oci
indi
vidu
al,
fam
iliar
i s
ocia
l
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
con-
sum
s ad
dict
ius
• Fa
ctor
s de
ris
c as
soci
ats
als
cons
ums
addi
ctiu
s
• Le
s so
cioa
ddic
cion
s
• C
ondu
cta
addi
ctiv
a
• S
igne
s d’
alar
ma
de p
ossi
bles
add
icci
ons
• E
lem
ents
de
pote
ncia
l co
nsum
add
icti
u: m
òbil,
cons
oles
, in
tern
et,
jocs
vir
tual
s, j
ocs
de r
ol,
subs
-tà
ncie
s ad
dict
ives
(be
gude
s, i
nhal
ades
, vi
a or
al,
etc.
), t
elev
isió
…
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t en
les
act
ivit
ats
del
curr
í-cu
lum
en
educ
ació
per
a l
a sa
lut
a l’e
scol
a
• S
upor
t en
la
gest
ió d
e ca
sos
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
esco
nsum
s ad
dict
ius
• Ta
llers
d’e
duca
ció
en l
a ge
stió
del
tem
ps d
’oci
per
sona
l i
en l
a ut
ilit-
zaci
ó sa
luda
ble
dels
ele
men
ts d
epo
tenc
ial
cons
um a
ddic
tiu
• Ta
llers
d’e
duca
ció
en l
a ge
stió
del
tem
ps d
’oci
per
sona
l i
fam
iliar
ien
la
utili
tzac
ió s
alud
able
del
sel
emen
ts d
e po
tenc
ial
cons
umad
dict
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.2
1.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 31© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
inf
ants
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls t
rast
orns
de
salu
t m
enta
l i
emoc
iona
l en
la
infà
ncia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
1.9
• C
once
pte
de s
alut
men
tal
i em
ocio
nal
• C
once
pte
de t
rast
orn
de s
alut
men
tal
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
tras
-to
rns
de s
alut
men
tal
i em
ocio
nal
• Fa
ctor
s de
ris
c i
emoc
iona
l
• S
enya
ls d
’ala
rma,
tra
stor
ns,
acti
tuds
i c
ompo
rta-
men
ts a
ssoc
iats
als
tra
stor
ns d
e sa
lut
men
tal
iem
ocio
nals
•Tr
asto
rns
en l
’alim
enta
ció
•Tr
asto
rns
del
son
(nen
s ca
nsat
s)•
Ano
mal
ies
en e
l jo
c•
Aba
ndon
amen
t fí
sic
(hig
iene
, as
pect
e de
la
roba
)•
Man
ifes
taci
ons
som
àtiq
ues
(pre
sènc
ia d
e m
als
de c
ap,
de p
anxa
, et
c.)
•Tr
asto
rns
en l
a co
mun
icac
ió i
la
rela
ció
•Tr
asto
rns
afec
tius
(ca
nvis
d’h
umor
, ba
ixa
auto
-es
tim
a, t
rist
esa)
•Tr
asto
rns
d’an
siet
at•
Tras
torn
s de
com
port
amen
t (a
gres
sivi
tat,
aïll
a-m
ent,
apa
tia)
•Tr
asto
rns
d’ap
rene
ntat
ge (
baix
ren
dim
ent)
•Tr
asto
rn p
er d
èfic
it d
’ate
nció
am
b hi
pera
ctiv
itat
•R
etar
d en
el
dese
nvol
upam
ent
cogn
itiu
i/o
psi
-co
mot
or•
Pre
sènc
ia d
e le
sion
s fí
siqu
es•
Rec
urso
s es
pecí
fics
exi
sten
ts a
la
com
unit
at:
Cen
tre
de S
alut
Men
tal
Infa
ntoj
uven
il (C
SM
IJ)
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i c
onsc
ien-
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
es t
ras-
torn
s
• S
upor
t en
la
gest
ió d
e ca
sos
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
dabl
oc d
e co
ntin
gut
i pe
r a
cada
fran
ja d
’eda
t
• C
apac
itac
ió p
er s
aber
dem
anar
cons
ell
i aj
uda
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i d
eman
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.2
1.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 32© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
moc
ió d
’hàb
its
i es
tils
de
vida
sal
udab
les
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
• C
once
pte
de s
alut
• C
once
pte
d’hà
bits
i e
stils
de
vida
sal
udab
les
Fact
ors
rela
cion
ats:
• H
igie
ne p
erso
nal
•C
onei
xem
ent
del
cos
•S
exua
litat
i a
fect
ivit
at•
Hig
iene
cor
pora
l
• H
igie
ne p
ostu
ral
•A
dopc
ió d
e po
stur
es c
orre
ctes
•H
àbit
s pe
r a
una
colu
mna
san
a•
Tran
spor
t de
l pe
s•
Com
hem
de
seur
e
• H
igie
ne v
isua
l
•C
ura
dels
ulls
i l
ents
•D
istà
ncie
s i
il·lu
min
ació
per
tre
balla
r•
Con
tam
inac
ió l
umín
ica
• H
igie
ne a
udit
iva
•C
ura
d’or
elle
s i
apar
ells
•C
onei
xem
ent
de l
’ús
de v
eus,
ton
s i
mús
ica
•C
onta
min
ació
acú
stic
a
• H
igie
ne d
el s
on
•N
eces
sita
ts d
e so
n•
Tècn
ique
s pe
r co
ncili
ar e
l so
n•
Am
bien
t fa
cilit
ador
• A
ctiv
itat
fís
ica
•C
onei
xem
ent
dels
ben
efic
is•
Fom
ent
de l
’act
ivit
at f
ísic
a•
Ris
cs i
esp
ort
•E
spor
t i
oci
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ta
llers
edu
cati
us a
dapt
ats
a ca
daci
cle
doce
nt
• S
upor
t ed
ucat
iu a
l’a
ula
i al
tres
cont
exts
esc
olar
s
• Ta
llers
edu
cati
us c
onte
xtua
litza
ts i
adap
tats
a c
ada
fran
ja d
’eda
t
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
-to
s es
cola
rs n
o fo
rmal
s
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• G
rups
de
disc
ussi
ó
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
iad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 33© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
moc
ió d
’hàb
its
i es
tils
de
vida
sal
udab
les
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
• H
àbit
s de
l’a
limen
taci
ó
•A
cte
d’al
imen
tar-
se•
Pro
cés
de l
’alim
enta
ció
•P
repa
raci
ó de
ls a
limen
ts
• G
esti
ó de
l te
mps
de
lleur
e
•D
iver
sifi
caci
ó de
l te
mps
de
lleur
e•
Con
eixe
men
t de
ls b
enef
icis
•G
esti
ó au
tòno
ma
del
tem
ps•
Sab
er g
audi
r de
l te
mps
de
lleur
e
• E
stim
ulac
ió d
e la
res
pons
abili
tat
i au
tono
mia
• D
esen
volu
pam
ent
psic
ològ
ic i
soc
ial
•P
erso
nalit
at,
emoc
ions
i v
alor
s•
Fam
ília,
esc
ola
soci
etat
i g
rup
d’ig
uals
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 34© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Fom
ent
de f
acto
rs d
e pr
otec
ció
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.2
• C
once
pte
de f
acto
r de
pro
tecc
ió
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió r
elac
iona
ts a
mb:
La f
amíli
a•
Est
il ed
ucat
iu•
Mod
el d
e re
laci
ó fa
mili
ar•
Des
envo
lupa
men
t i
prom
oció
de
la s
alut
•A
ltre
s
L’es
cola
•E
stil
educ
atiu
•
His
tori
al a
cadè
mic
•R
elac
ió e
scol
a-al
umne
•A
ltre
s
Els
am
ics
•R
elac
ió i
tip
us d
e gr
up•
Est
ratè
gies
per
sona
ls•
Alt
res
L’in
divi
du•
Des
envo
lupa
men
t ev
olut
iu i
mad
urat
iu•
Valo
rs•
Act
itud
s, c
apac
itat
s i
habi
litat
s•
Alt
res
• Tr
ansv
ersa
litat
del
con
cept
e
• P
rogr
ames
d’e
duca
ció
espe
cífi
cspe
r a
cada
gru
p in
tegr
ant
de l
aco
mun
itat
esc
olar
• G
rups
de
disc
ussi
ó
• S
upor
t en
els
con
text
s de
tre
ball
esco
lar,
form
als
i no
for
mal
s
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar3
.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 35© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i a
bord
atge
del
s fa
ctor
s, c
ondu
ctes
i s
itua
cion
s de
ris
c en
l’a
dole
scèn
cia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.3
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió d
’esp
ecia
l co
nsid
erac
ió p
erun
a d
esen
volu
pam
ent
salu
dabl
e de
l’a
dole
scen
t
• C
once
pte
de f
acto
r, co
nduc
ta i
sit
uaci
ó de
ris
c
• Fa
ctor
s de
ris
c re
laci
onat
s am
b:
La f
amíli
a•
Est
il ed
ucat
iu•
Mod
el d
e re
laci
ó fa
mili
ar /
rup
ture
s•
Des
envo
lupa
men
t i
prom
oció
de
la s
alut
•S
itua
ció
soci
al i
eco
nòm
ica
•A
ltre
s
L’es
cola
•E
stil
educ
atiu
•H
isto
rial
aca
dèm
ic i
dif
icul
tats
d’a
pren
enta
tge
•R
elac
ió e
scol
a-al
umne
•A
ltre
s
Els
am
ics
•R
elac
ió,
nom
bre
i ti
pus
de g
rups
•E
stra
tègi
es p
erso
nals
•A
ltre
s
L’in
divi
du•
Des
envo
lupa
men
t ev
olut
iu i
mad
urat
iu•
Mal
alti
es c
ròni
ques
i i
ncap
acit
ats
•Va
lors
•A
ctit
uds,
cap
acit
at i
hab
ilita
ts•
Alt
res
• S
enya
ls d
’ala
rma
en l
a pu
bert
at i
l’a
dole
scèn
cia:
•A
bús
de s
ubst
ànci
es t
òxiq
ues
•Tr
asto
rns
del
com
port
amen
t al
imen
tari
•Tr
asto
rns
afec
tius
•Tr
asto
rns
de l
a co
nduc
ta•
Tras
torn
s ps
icòt
ics
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió r
elle
vant
s al
blo
c de
cont
ingu
ts
• C
onsu
lta
ober
ta d
e co
ntac
te i
supo
rt c
onti
nuat
• L’
entr
evis
ta a
mb
l’ado
lesc
ent
• G
rups
de
disc
ussi
ó i
deba
ts c
on-
text
ualit
zats
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió r
elle
vant
s al
blo
c de
cont
ingu
ts
• G
rups
de
disc
ussi
ó i
deba
ts c
on-
text
ualit
zats
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.2
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 36© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i a
bord
atge
del
s fa
ctor
s, c
ondu
ctes
i s
itua
cion
s de
ris
c en
l’a
dole
scèn
cia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.3
• A
ltre
s si
tuac
ions
de
risc
:
•S
exua
litat
de
risc
•A
ccid
ents
•
Abs
enti
sme
esco
lar
•S
itua
cion
s de
mal
trac
tam
ent
•A
ltre
s
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 37© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s al
imen
ts,
la n
utri
ció
i el
s hà
bits
alim
enta
ris
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.4
• Con
cept
e d’
alim
enta
ció,
die
ta s
alud
able
i hà
bits
alim
enta
ris
• G
rups
d’a
limen
ts i
nut
rien
ts.
“Rac
ions
”
• Fi
siol
ogia
de
l’alim
enta
ció
• L’
acte
d’a
limen
tar-
se:
mas
tega
r, ri
tmes
i h
orar
is,
posi
ció
corp
oral
, re
pòs,
act
ivit
ats
para
l·lel
esco
rrec
tes/
inco
rrec
tes,
ins
trum
ents
ade
quat
s,as
pect
es a
mbi
enta
ls
• C
om t
enir
cur
a de
s de
l’a
limen
taci
ó da
vant
les
mal
alti
es b
anal
s pr
òpie
s de
l’e
dat
• N
eces
sita
ts n
utri
cion
als
en l
es d
ifer
ents
eta
pes
de c
reix
emen
t
• G
rups
d’a
limen
ts
• C
ombi
naci
ons
dels
alim
ents
fav
orab
les
i de
sfav
o-ra
bles
per
a l
a sa
lut
• E
quiv
alèn
cies
• P
iràm
ide
nutr
icio
nal
• M
enú
equi
libra
t
• E
labo
raci
ó de
men
ús
• D
istr
ibuc
ió d
els
àpat
s
• Tè
cniq
ues
culin
àrie
s
• L’
alim
enta
ció
com
a h
àbit
soc
ial
i de
rel
ació
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a en
les
act
ivit
ats
del
curr
ícul
um e
n ed
ucac
ió p
er a
la s
alut
a l
’esc
ola
• S
upor
t en
alt
res
cont
exts
esc
olar
s(c
uina
i m
enja
dor)
• P
arti
cipa
ció
en l
a co
nfec
ció
del
men
ú es
cola
r
• Ta
llers
edu
cati
us (
cuin
a, c
onfe
c-ci
ó de
men
ús,
anar
a c
ompr
ar)
• S
orti
des
cont
extu
alit
zade
s
• S
essi
ons
form
ativ
es p
er e
duca
r en
una
cria
nça
salu
dabl
e
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ília,
tut
ors
i A
MPA
3.7
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 38© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls p
atro
ns i
ncor
rect
es d
’alim
enta
ció
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.5
• C
once
pte
de p
atro
ns i
ncor
rect
es d
’alim
enta
ció
• C
once
pte
de d
ieta
• P
erce
pció
del
pro
pi c
os
• H
àbit
s d’
alim
enta
ció
salu
dabl
es (
freq
üènc
ia d
elco
nsum
d’a
limen
ts,
els
àpat
s, t
ècni
ques
cul
inà-
ries
)
• A
spec
tes
rela
cion
ats
amb
l’act
e d’
alim
enta
r-se
:te
mps
, llo
c fí
sic,
com
pany
ia,
ento
rn,
tele
visi
ó
• R
ealit
at i
hàb
its
alim
enta
ris:
pub
licit
at,
mod
els
soci
als.
Fas
t fo
od,
slow
foo
d, a
ltre
s ti
pus
dem
enja
r no
sal
udab
les
• S
enya
ls d
’ale
rta
i ef
ecte
s ad
vers
os d
els
patr
ons
inco
rrec
tes
d’al
imen
taci
ó
• La
mal
nutr
ició
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
(p.
ex.: G
uia
de l
’alim
enta
ció
salu
dabl
e a
l’eta
pa e
scol
ar)
• S
upor
t a
l’aul
a en
les
act
ivit
ats
del
curr
ícul
um e
n ed
ucac
ió p
er a
la s
alut
i e
n la
ges
tió
de c
asos
• S
upor
t en
la
inte
rven
ció
educ
ativ
ai
en l
a ge
stió
de
caso
s du
rant
l’e
s-pa
i de
l m
enja
dor
• Ta
llers
edu
cati
us:
anàl
isi
de l
apu
blic
itat
, de
ls m
odel
s so
cial
s/gr
ups
de d
iscu
ssió
• E
nque
sta
alim
entà
ria
i de
tecc
ióde
nec
essi
tats
• C
onsu
lta
ober
ta
• S
essi
ons
d’in
form
ació
per
a u
naal
imen
taci
ó sa
luda
ble
i pr
even
tiva
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i d
eman
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.4
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 39© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls t
rast
orns
de
la c
ondu
cta
alim
entà
ria
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.6
• C
once
pte
de t
rast
orn
de c
ondu
cta
alim
entà
ria
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
tras
torn
sde
la
cond
ucta
alim
entà
ria
(aut
oest
ima,
acc
epta
-ci
ó de
l pr
opi co
s, a
utoi
mat
ge)
• Fa
ctor
s de
ris
c
•Fa
ctor
s ge
nèti
cs i
/o b
iolò
gics
•Fa
ctor
s am
bien
tals
i s
ocio
cult
ural
s•
Fact
ors
indi
vidu
als
•A
ltre
s
• S
enya
ls d
’ala
rma
• Tr
asto
rns
de l
a co
nduc
ta a
limen
tàri
a:
•A
norè
xia
•B
ulím
ia n
ervi
osa
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• S
upor
t a
l’aul
a en
la
gest
ió d
eca
sos
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• S
upor
t en
la
gest
ió d
e ca
sos
dura
nt l
’esp
ai d
el m
enja
dor
• C
onsu
lta
ober
ta
• E
ntre
vist
a am
b l’a
dole
scen
t
• S
omat
omet
ria
• Ta
llers
edu
cati
us:
anàl
isi
de l
apu
blic
itat
, de
ls m
odel
s so
cial
s/gr
ups
de d
iscu
ssió
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i d
eman
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 40© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
abor
datg
e in
tegr
al a
la
salu
t af
ecti
va i
sex
ual
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.7
• C
once
pte
de s
alut
afe
ctiv
a i
sexu
al
• A
dapt
ació
als
can
vis
pube
rals
• G
esti
ó de
l pr
opi
cos
(aut
ocon
eixe
men
t, r
espe
cte,
auto
esti
ma)
• R
elac
ions
int
erpe
rson
als
• R
elac
ions
i v
incl
es a
fect
ius
(ena
mor
amen
t/de
sen-
gany
)
• R
elac
ions
soc
ials
• Id
enti
tat
i or
ient
ació
sex
ual
• P
aper
s se
xual
s
• P
ràct
ique
s se
xual
s
• R
espo
sta
sexu
al h
uman
a
• R
epro
ducc
ió i
mèt
odes
ant
icon
cept
ius
• H
abili
tats
de
nego
ciac
ió (
sexe
seg
ur,
pràc
tiqu
esco
nsen
suad
es)
• P
rogr
ames
esp
ecíf
ics
en l
’ate
nció
a l
a sa
lut
afec
-ti
va-s
exua
l (P
AS
SIR
, Ta
rdes
Jov
es,
etc.
)
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs e
n le
s ac
tivi
tats
del
cur
rí-
culu
m e
n ed
ucac
ió p
er a
la
salu
ta
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió (
cine
-m
afòr
um,
conf
erèn
cies
, co
l·loq
uis,
etc.
)
• Ta
llers
edu
cati
us:
role
-pla
ying
sco
ntex
tual
itza
ts
• C
onsu
lta
ober
ta
• Vi
sita
a l
a Ta
rda
Jove
del
PA
SS
IRde
ref
erèn
cia
i al
tres
rec
urso
s de
la c
omun
itat
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia (
la l
leva
dora
)
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i A
MPA
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 41© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Ori
enta
ció
en l
’ade
quac
ió d
els
mit
jans
ant
icon
cept
ius
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.8
• C
once
pte
de p
lani
fica
ció
fam
iliar
• C
once
pte
de m
itja
ns a
ntic
once
ptiu
s
• Tè
cniq
ues
de s
exe
segu
r
• D
esm
itif
icac
ió d
e m
ètod
es
• S
atis
facc
ió i
res
pons
abili
tat
• Ú
s co
rrec
te d
el p
rese
rvat
iu
• A
ltre
s m
itja
ns a
ntic
once
ptiu
s
• A
dequ
ació
del
s m
itja
ns p
er a
l ti
pus
de r
elac
ióse
xual
(vi
ncul
ada
a l’e
dat)
• P
reve
nció
de
mal
alti
es d
e tr
ansm
issi
ó se
xual
• A
ntic
once
pció
d’e
mer
gènc
ia
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• Ta
llers
edu
cati
us i
prà
ctic
s: r
ole-
play
ings
cont
extu
alit
zats
• C
onsu
lta
ober
ta
• L’
entr
evis
ta a
mb
l’ado
lesc
ent
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia (
la l
leva
dora
)
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.7
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 42© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
mal
alti
es d
e tr
ansm
issi
ó se
xual
(M
TS)
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.9
• C
once
pte
i ti
pus
d’M
TS
• G
esti
ó de
l pr
opi
cos
(hig
iene
)
• C
once
pte
de r
isc
• Tè
cniq
ues
de s
exe
segu
r
• R
espo
nsab
ilita
t i
plae
r
• M
ecan
ism
e de
tra
nsm
issi
ó
• C
ondu
ctes
sex
uals
de
risc
• P
rese
rvat
iu c
om a
mèt
ode
de p
reve
nció
• H
abili
tats
en
la n
egoc
iaci
ó de
l pr
eser
vati
u
• Tr
acta
men
t pe
r a
pare
lles
• Tè
cniq
ues
de d
etec
ció
• Tr
acta
men
t de
les
MTS
• R
ecur
sos
espe
cífi
cs e
xist
ents
a l
a co
mun
itat
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs e
n le
s ac
tivi
tats
del
cur
rí-
culu
m d
’edu
caci
ó pe
r a
la s
alut
al’e
scol
a i
en l
a ge
stió
de
caso
s
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió (
cine
-m
afòr
um,
conf
erèn
cies
, co
l·loq
uis,
etc.
)
• C
onsu
lta
ober
ta
• L’
entr
evis
ta a
mb
l’ado
lesc
ent
• Vi
sita
a l
a Ta
rda
Jove
del
PA
SS
IRde
ref
erèn
cia
i ce
ntre
s d’
MTS
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia (
la l
leva
dora
)
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
2.8
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 43© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
l’e
mba
ràs
en l
’ado
lesc
ent
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
0
• C
once
pte
de p
lani
fica
ció
fam
iliar
• P
roje
cte
de v
ida
• C
icle
sex
ual
fem
ení
• Fe
cund
ació
i e
mba
ràs
• E
mba
ràs
resp
onsa
ble
• R
espo
nsab
ilita
t i
plae
r
• Ava
ntat
ges
i in
conv
enie
nts
de l
’em
barà
s en
l’a
do-
lesc
ènci
a
• Tè
cniq
ues
de s
exe
segu
r
• M
ètod
es a
ntic
once
ptiu
s: a
cces
sibl
es i
fia
bles
• A
ntic
once
pció
d’e
mer
gènc
ia
• In
terr
upci
ó vo
lunt
ària
de
l’em
barà
s
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs e
n le
s ac
tivi
tats
del
cur
rí-
culu
m d
’edu
caci
ó pe
r a
la s
alut
al’e
scol
a i
en l
a ge
stió
de
caso
s
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió (
cine
-m
afòr
um,
conf
erèn
cies
, co
l·loq
uis,
etc.
)
• C
onsu
lta
ober
ta
• L’
entr
evis
ta a
mb
l’ado
lesc
ent
• Vi
sita
a l
a Ta
rda
Jove
del
PA
SS
IRde
ref
erèn
cia
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• E
spai
s de
deb
at i
dis
cuss
ió
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia (
la l
leva
dora
)
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
i t
utor
s i
AM
PA
2.8
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 44© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Ate
nció
a l
a de
man
da e
spon
tàni
a de
l’a
dole
scen
t
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
1
• E
spec
ific
itat
de
la d
eman
da d
e l’a
dole
scen
t
• Im
port
ànci
a de
l’a
ssis
tènc
ia i
mm
edia
ta
• C
onfi
ança
• C
onfi
denc
ialit
at
• A
cces
sibi
litat
• R
ecur
sos,
esp
ecíf
ics
per
a le
s se
ves
nece
ssit
ats,
fora
i d
ins
de l
’ent
orn
esco
lar
(cen
tre
d’at
enci
ópr
imàr
ia,
Cen
tre
Jove
d’A
ntic
once
pció
iS
exua
litat
, la
con
sult
a ob
erta
a l
’IE
S,
hora
ris,
etc.
)
• Ti
pus
de d
eman
des
que
pode
n fe
r re
laci
onad
esam
b la
pro
moc
ió d
e la
sal
ut i
/o l
a pr
even
ció
depr
oble
mes
de
salu
t
• D
etec
ció
prec
oç d
e fa
ctor
s, c
ondu
ctes
i s
itua
-ci
ons
de r
isc
• D
eriv
ació
de
caso
s es
pecí
fics
• M
arc
ètic
i l
egal
: lle
i de
l m
enor
mad
ur
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• P
rese
ntac
ió i
inf
orm
ació
del
sre
curs
os e
xist
ents
din
s i
fora
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs
• C
onsu
lta
ober
ta a
l’e
scol
a
• S
upor
t te
lefò
nic
i a
trav
és d
e le
ste
cnol
ogie
s de
la
info
rmac
ió i
la
com
unic
ació
• In
form
ació
d’a
ltre
s re
curs
os d
e la
com
unit
at
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 45© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
ls t
rast
orns
de
salu
t m
enta
l i
emoc
iona
l en
l’a
dole
scèn
cia
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
2
• C
once
pte
de s
alut
men
tal
i em
ocio
nal
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
tras
-to
rns
de s
alut
men
tal
i em
ocio
nal
• Fa
ctor
s de
ris
c as
soci
ats
als
tras
torn
s de
sal
utm
enta
l i
emoc
iona
l
• S
enya
ls d
’ala
rma,
tra
stor
ns,
acti
tuds
i c
ompo
rta-
men
ts a
ssoc
iats
als
tra
stor
ns d
e sa
lut
men
tal
iem
ocio
nals
• Fa
ctor
s d’
espe
cial
con
side
raci
ó en
l’a
dole
scèn
cia:
•E
xpre
ssió
del
s se
ntim
ents
i l
es i
nqui
etud
s•
Vinc
les
afec
tius
, l’e
nam
oram
ent
i l’a
mis
tat
•L’
acce
ptac
ió i
la
pres
sió
del
grup
•R
elac
ions
soc
ials
•E
stru
ctur
a i
rela
ció
fam
iliar
•M
ecan
ism
es d
e su
port
i c
onte
nció
•L’
efec
te d
e le
s dr
ogue
s en
vers
la
salu
t m
enta
l•
El
dol
•A
ltre
s
• P
robl
emes
més
fre
qüen
ts e
n sa
lut
men
tal:
depr
essi
ó, c
ondu
cta
suïc
ida,
tra
stor
ns a
fect
ius
• A
ltre
s pr
oble
mes
de
salu
t m
enta
l: es
quiz
ofrè
nia,
para
noie
s, n
euro
sis,
etc
.
• R
ecur
sos
espe
cífi
cs e
xist
ents
a l
a co
mun
itat
.A
cces
sibi
litat
. C
entr
e de
Sal
ut M
enta
lIn
fant
ojuv
enil
(CS
MIJ
)
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• S
upor
t a
l’aul
a en
la
gest
ió d
eca
sos
• C
onsu
lta
ober
ta
• E
ntre
vist
a am
b l’a
dole
scen
t
• Ta
llers
edu
cati
us:
role
-pla
ying
sco
ntex
tual
itza
ts
• O
rgan
itza
ció
i pr
omoc
ió d
’act
ivi-
tats
esp
orti
ves
i de
lle
ure
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
estr
asto
rns
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i l
a de
man
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 46© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
l co
nsum
de
drog
ues
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
3
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
el c
onsu
mde
dro
gues
• Fa
ctor
s de
ris
c as
soci
ats
al c
onsu
m d
e dr
ogue
s
• L’
ús i
l’a
bús
de d
rogu
es e
ntre
els
jov
es.
Mot
ius
de c
onsu
m
• P
atro
ns d
e co
nsum
• D
rogu
es l
egal
s i
no l
egal
s
• P
rinc
ipal
s dr
ogue
s de
con
sum
•Ta
bac
•A
lcoh
ol•
Càn
nabi
s i
deri
vats
•A
ltre
s dr
ogue
s (k
etam
ina,
col
a, d
isso
lven
ts,
coca
ïna,
her
oïna
, fà
rmac
s, e
tc.)
•D
rogu
es d
e di
ssen
y
• E
fect
es s
obre
la
salu
t a
llarg
i c
urt
term
ini
• C
ircu
its
i fo
rmes
d’in
terv
enci
ó
• R
ecur
sos
espe
cífi
cs e
xist
ents
a l
a co
mun
itat
(web
s d’
inte
rès,
Ene
rgy
Con
trol
, La
Mar
ia n
o t’
es-
tim
a, S
PO
T, c
entr
e d’
aten
ció
i se
guim
ent
de d
ro-
gode
pend
ènci
es [
CA
S],
cen
tre
de s
alut
men
tal
infa
ntoj
uven
il [C
SM
IJ],
etc
.)
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs e
n le
s ac
tivi
tats
del
cur
rí-
culu
m d
’edu
caci
ó pe
r a
la s
alut
al’e
scol
a
• S
upor
t a
l’aul
a en
la
gest
ió d
eca
sos
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
avan
t l’a
bord
atge
del
cons
um d
e dr
ogue
s
• Ta
llers
d’e
duca
ció
en l
a ge
stió
del
tem
ps d
’oci
per
sona
l i
en l
a ut
ilit-
zaci
ó sa
luda
ble
dels
ele
men
ts d
epo
tenc
ial
cons
um a
ddic
tiu
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
avan
t l’a
bord
atge
del
cons
um d
e dr
ogue
s
• O
rien
taci
ó i
supo
rt e
n l’a
valu
ació
de c
asos
i d
eman
da d
’aju
da
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 47© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Els
jov
es e
n ed
at e
scol
arLa
inf
erm
era
a l’e
scol
a
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió,
dete
cció
i g
esti
ó de
con
sum
s ad
dict
ius
en l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
2.1
4
• L’
oci
indi
vidu
al,
fam
iliar
i s
ocia
l
• Fa
ctor
s de
pro
tecc
ió e
n la
pre
venc
ió d
els
con-
sum
s ad
dict
ius
• Fa
ctor
s de
ris
c as
soci
ats
als
cons
ums
addi
ctiu
s
• La
soc
ioad
dicc
ions
• C
ondu
cta
addi
ctiv
a
• S
igne
s d’
alar
ma
de p
ossi
bles
add
icci
ons
• E
lem
ents
de
pote
ncia
l co
nsum
add
icti
u: m
òbil,
cons
oles
, in
tern
et,
jocs
vir
tual
s, j
ocs
de r
ol,
subs
-tà
ncie
s ad
dict
ives
(be
gude
s, i
nhal
ades
, vi
a or
al,
etc.
), t
elev
isió
, et
c.
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t a
l’aul
a i
en a
ltre
s co
ntex
tses
cola
rs e
n le
s ac
tivi
tats
del
cur
rí-
culu
m d
’edu
caci
ó pe
r a
la s
alut
al’e
scol
a
• S
upor
t a
l’aul
a en
la
gest
ió d
eca
sos
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e co
ns-
cien
ciac
ió d
’aqu
ests
pos
sibl
esco
nsum
s ad
dict
ius
• Ta
llers
d’e
duca
ció
en l
a ge
stió
del
tem
ps d
’oci
per
sona
l i
en l
a ut
ilit-
zaci
ó sa
luda
ble
dels
ele
men
ts d
epo
tenc
ial
cons
um a
ddic
tiu
• Ta
llers
d’e
duca
ció
en l
a ge
stió
del
tem
ps d
’oci
per
sona
l i
fam
iliar
ien
la
utili
tzac
ió s
alud
able
del
sel
emen
ts d
e po
tenc
ial
cons
umad
dict
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Pre
adol
esce
nts
i ad
oles
cent
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 48© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
moc
ió d
e la
sal
ut a
l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.1
• C
once
pte
de s
alut
, pr
even
ció
i pr
omoc
ió d
e la
salu
t
• P
rom
oció
i p
reve
nció
a l
’esc
ola:
• C
ures
per
sona
ls•
Rel
acio
ns p
erso
nals
i h
uman
es•
Sal
ut m
enta
l i
emoc
iona
l •
Alim
enta
ció
i m
enja
rs s
alud
able
s•
Ús
i ab
ús d
e m
edic
amen
ts i
dro
gues
• M
edi
ambi
ent
i sa
lut
• S
egur
etat
, pr
even
ció
d’ac
cide
nts
i pr
imer
s au
xi-
lis•
Edu
caci
ó pe
r al
con
sum
de
béns
• S
alut
com
unit
ària
• Vi
da f
amili
ar•
Pre
venc
ió i
con
trol
de
mal
alti
es
• Xa
rxa
d’es
cole
s pr
omot
ores
de
salu
t
• E
scol
a sa
luda
ble:
aqu
ella
que
pre
tén
faci
litar
l’a
-do
pció
per
par
t de
tot
a la
com
unit
at e
duca
tiva
,d’
esti
ls d
e vi
da s
alud
able
s en
un
ambi
ent
favo
ra-
ble
de s
alut
• D
espl
egam
ent
i ad
apta
ció
de l
’e-
duca
ció
per
a la
sal
ut a
l’e
scol
aco
m a
met
odol
ogia
de
treb
all
• P
arti
cipa
ció
en e
ls e
spai
s d’
edu-
caci
ó fo
rmal
, no
for
mal
i i
nfor
mal
a l’e
scol
a.
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at
educ
ativ
a
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 49© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
3.2
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Con
trib
ució
a l
’ela
bora
ció
del
proj
ecte
edu
cati
u de
cen
tre
(PE
C)
de l
es e
scol
es
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.2
• L’
educ
ació
en
valo
rs i
per
tan
t l’e
duca
ció
per
a la
salu
t co
m a
bia
ix d
’iden
tita
t de
l ce
ntre
• C
once
pte
d’ed
ucac
ió p
er a
la
salu
t
• C
once
pte
de p
rom
oció
de
la s
alut
• Tr
ansv
ersa
litat
de
l’edu
caci
ó pe
r a
la s
alut
en
l’e-
duca
ció
perm
anen
t de
qua
lsev
ol p
erso
na
• E
xper
iènc
ies
i es
trat
ègie
s d’
inte
rven
ció
pràc
ti-
ques
per
tre
balla
r l’e
duca
ció
per
a la
sal
ut a
les
esco
les
• P
arti
cipa
ció
en l
’ela
bora
ció
iad
apta
ció
del
PE
C
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 50© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Impl
icac
ió e
n le
s ac
tuac
ions
san
itàr
ies
a l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.3
• P
rom
oció
de
la s
alut
• P
reve
nció
de
prob
lem
es d
e sa
lut
i m
alal
ties
: •
Rev
isio
ns e
scol
ars
• E
xam
en d
e sa
lut
• H
istò
ria
de s
alut
i e
ntre
vist
a•
Pro
va d
e P
PD
• C
ontr
ol d
e pe
dicu
losi
s•
Mal
alti
es e
xant
emàt
ique
s•
Cal
enda
ri v
acun
al
• D
ocum
enta
ció
i re
gist
res:
llis
tats
de
les
clas
ses,
carn
ets
de s
alut
• P
roto
cols
d’a
ctua
ció
d’em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cure
s
• P
roto
cols
d’a
ctua
ció
rela
cion
ats
amb
els
prob
le-
mes
de
salu
t m
és p
reva
lent
s a
l’esc
ola
• A
port
ació
d’e
stra
tègi
es d
’inte
rven
-ci
ó pe
r a
la p
rom
oció
de
la s
alut
de l
es p
erso
nes
(ses
sion
s i
talle
rste
màt
ics)
• P
arti
cipa
ció
en t
otes
les
act
ivit
ats
assi
sten
cial
s pr
ogra
mad
es d
esde
ls c
entr
es d
e sa
lut
de l
a co
mu-
nita
t
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Exe
cuci
ó di
rect
a de
l’a
ctiv
itat
.
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 51© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pro
xim
itat
i e
nlla
ç am
b el
s re
curs
os s
ocia
ls i
de
salu
t re
lleva
nts
per
a le
s ne
cess
itat
s de
la
com
unit
at e
scol
ar
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.4
• P
rofe
ssio
nals
de
refe
rènc
ia a
cad
a bl
oc d
e re
cur-
sos
• R
ecur
sos
de s
alut
:
•C
entr
e d’
aten
ció
prim
ària
(C
AP
)•
Pro
gram
a d’
aten
ció
a la
sal
ut s
exua
l i
repr
o-du
ctiv
a (P
AS
SIR
): T
elèf
on l
ínia
jov
e•
Cen
tre
de s
alut
men
tal
infa
ntoj
uven
il (C
SM
IJ)
•C
entr
e d’
aten
ció
i se
guim
ent
de d
rogo
depe
n-dè
ncie
s (C
AS
)•
Cen
tre
jove
d’a
ntic
once
pció
i s
exua
litat
(CJA
S):
telè
fon
i w
eb
•M
apa
d’ho
spit
als
de l
’ent
orn
•D
epar
tam
ent
de S
alut
(pr
ogra
mes
de
salu
tes
cola
r)•
Alt
res
• R
ecur
sos
soci
als:
•E
quip
bàs
ic d
’ate
nció
soc
ial
(EB
AS
P)
•E
quip
d’a
tenc
ió a
la
infà
ncia
i l
’ado
lesc
ènci
a(E
AIA
)•
Dir
ecci
ó G
ener
al d
’Ate
nció
a l
a In
fànc
ia i
l’Ado
lesc
ènci
a (D
GA
IA)
•S
erve
is d
e m
edia
ció
de c
onfl
icte
s •
Telè
fon
d’A
tenc
ió a
la
Infà
ncia
i l
’Ado
lesc
ènci
a•
Ser
veis
mun
icip
als
i de
la
Gen
eral
itat
•A
ltre
s
• R
ecur
sos
esco
lars
• E
quip
s d’
aten
ció
psic
oped
agòg
ica
(EA
P)
• R
ecur
sos
d’or
ient
ació
i l
leur
e
• P
unts
d’in
form
ació
juv
enil
dels
aju
ntam
ents
:•
Cal
enda
ri d
’esp
ort
i ac
tivi
tats
cul
tura
ls•
Ludo
tequ
es•
Pro
gram
es d
’act
ivit
ats
espo
rtiv
es i
d’o
ci•
Ori
enta
ció
labo
ral
i/o e
duca
tiva
• Ses
sion
s in
form
ativ
es i d
e co
ntac
te
• S
orti
des
cont
extu
alit
zade
s al
sce
ntre
s de
ref
erèn
cia
i pr
esen
taci
óde
l pe
rson
al
• P
unt
de c
onta
cte
dura
nt l
’hor
ari
lect
iu p
er a
la
gest
ió d
e ca
sos
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 52© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Ori
enta
ció
i as
sess
oram
ent
en r
elac
ió a
mb
el d
esen
volu
pam
ent
inte
gral
de
l’inf
ant
i el
jov
e
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.5
• A
spec
tes
gene
rals
de
la c
rian
ça d
els
fills
des
del
naix
emen
t fi
ns a
l’e
dat
adul
ta
• D
esen
volu
pam
ent
biop
sico
emoc
iona
l i
soci
al:
•C
reix
emen
t bi
ològ
ic•
Des
envo
lupa
men
t m
otor
•D
esen
volu
pam
ent
sens
oria
l•
Des
envo
lupa
men
t in
tel·l
ectu
al•
Des
envo
lupa
men
t em
ocio
nal
•D
esen
volu
pam
ent
sexu
alit
at•
Des
envo
lupa
men
t so
cial
•D
esen
volu
pam
ent
del
com
port
amen
t lú
dic
• H
àbit
s i
ritm
es v
ital
s lli
gats
a c
ada
etap
a de
des
-en
volu
pam
ent
• C
om t
enir
cur
a de
ls i
nfan
ts m
alal
ts.
Med
icin
ahe
gem
ònic
a ve
rsus
med
icin
a i
terà
pies
nat
ural
s.
• C
ompl
emen
tari
etat
• S
ocia
litza
ció
salu
dabl
e. M
edia
ció
i re
solu
ció
deco
nflic
tes
• E
duca
ció
en e
ls c
once
ptes
de
prom
oció
, pr
even
-ci
ó i
dete
cció
per
la
salu
t.
• R
ecur
sos
en l
a co
mun
itat
din
s i
fora
de
la s
anit
atpú
blic
a i
priv
ada.
Con
scie
ncia
ció
i ca
nalit
zaci
ópe
r la
dem
anda
d’a
juda
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• D
inàm
ique
s de
gru
p am
b o
sens
eel
s fi
lls
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 53© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Inte
rven
ció
i su
port
en
l’edu
caci
ó i
el d
esen
volu
pam
ent
salu
dabl
e de
ls i
nfan
ts i
jov
es a
mb
disc
apac
itat
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.6
• L’
auto
nom
ia d
e la
per
sona
: ca
paci
tats
fun
cion
als,
capa
cita
t d’
auto
cura
i g
esti
ó de
la
pròp
ia v
ida
• La
ind
epen
dènc
ia d
e le
s pe
rson
es e
n la
sat
isfa
c-ci
ó de
les
nec
essi
tats
bàs
ique
s
• La
per
sona
i l
a di
scap
acit
at:
aspe
ctes
bio
lògi
cs,
psic
ològ
ics
i so
cial
s
• R
elac
ió e
ntre
: et
apa
del
cicl
e vi
tal,
sati
sfac
ció
dele
s ne
cess
itat
s bà
siqu
es i
tip
us d
e di
scap
acit
at
• D
esen
volu
pam
ent
educ
atiu
i t
ipus
de
disc
apac
i-ta
t.
• E
stru
ctur
a i
func
ió d
el c
os h
umà
vers
usdi
scap
a-ci
tat:
des
envo
lupa
men
t, a
fect
acio
ns i
sig
nes
d’a-
lert
a
• P
reve
nció
de
fact
ors,
con
duct
es i
sit
uaci
ons
deri
sc
• P
rom
oció
de
fact
or p
rote
ctor
s, i
ndiv
idua
ls,
fam
i-lia
rs i
soc
ials
seg
ons
el t
ipus
de
disc
apac
itat
• P
aute
s d’
actu
ació
dav
ant
les
emer
gènc
ies
desa
lut
• Tr
acta
men
ts r
elac
iona
ts a
mb
els
prob
lem
es d
esa
lut
i la
dis
capa
cita
t: p
roce
dim
ents
, tè
cniq
ues,
adm
inis
trac
ió d
e m
edic
amen
ts,
diet
etot
eràp
ia,
etc.
• E
rgon
omia
i d
isca
paci
tat
(evi
tar
peri
lls,
ambi
ent
sa,
etc.
)
• L’
ento
rn f
amili
ar:
salu
t fa
mili
ar,
sent
imen
ts i
emoc
ions
(cu
lpab
ilita
t, p
or,
solit
ud,...),
reo
rgan
it-
zaci
ó i
adap
taci
ó fa
mili
ar,
etc.
• R
ecur
sos
sani
tari
s i
soci
als
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ses
sion
s fo
rmat
ives
i c
oord
inad
esam
b le
s ac
tivi
tats
dirig
ides
als
alum
nes,
que
ben
efic
ien
la p
ràct
i-ca
del
tre
ball
diar
i de
cad
a pr
ofes
-si
onal
• Ses
sion
s pr
àctiq
ues
per
a la
cap
aci-
taci
ó i e
l man
eig
en s
ituac
ions
de
risc
• S
upor
t a
l’aul
a i
altr
es c
onte
xtos
esco
lars
en
les
acti
vita
ts d
e la
vid
adi
ària
del
s al
umne
s
• S
essi
ons
de t
reba
ll in
divi
dual
s de
supl
ènci
a, a
com
pany
amen
t i
capa
-ci
taci
ó di
rigi
des
a l’a
lum
ne p
erde
senv
olup
ar e
l ni
vell
de p
oten
cial
màx
im e
n el
seu
des
envo
lupa
men
ted
ucat
iu
• Est
ratè
gies
d’in
terv
enci
ó ad
apta
des
a ca
da in
divi
du p
er p
rom
oure
el
màx
im n
ivel
l d’a
uton
omia
pos
sibl
e i
afav
orir
la in
depe
ndèn
cia
en la
satis
facc
ió d
e le
s se
ves
nece
ssita
tsbà
siqu
es
• A
tenc
ió a
ssis
tenc
ial
(adm
inis
trac
ióde
med
icam
ents
, cu
res,
etc
.)
• S
essi
ons
grup
als
i/o i
ndiv
idua
ls,
de s
upor
t a
l’ent
orn
fam
iliar
i d
’a-
mic
s
• G
esti
ó de
cas
os
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at2
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Infa
nts
i jo
ves
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
ts e
ls s
erve
is q
ue e
s de
scri
uen
en e
l do
cum
ent
es p
ropo
sa l
a fi
gura
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt d
e la
com
unit
at p
er a
cad
a es
cola
. 2
. La
inf
erm
era
que
port
i a
term
e aq
uest
ser
vei
haur
à de
ten
ir u
na f
orm
ació
esp
ecíf
ica.
| 54© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Sup
ort
i co
nsel
l en
l’a
tenc
ió a
les
nec
essi
tats
de
salu
t de
ls a
lum
nes
i le
s fa
míli
es e
n fu
nció
del
s se
us v
alor
s so
cioc
ultu
rals
i r
elig
ioso
s
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.7
• M
ulti
cult
ural
itat
: re
alit
at s
ocia
l
• S
alut
i d
iver
sita
t cu
ltur
al
• D
ifer
ènci
es c
ultu
rals
en
les
perc
epci
ons
de s
alut
i m
alal
tia
• A
tenc
ió i
res
pect
e al
s di
fere
nts
esti
ls c
ogni
tius
,co
mun
icat
ius
i de
lle
ngua
• Fu
ncio
nam
ent
del
sist
ema
esco
lar
i sa
nita
ri
• A
colli
da a
les
per
sone
s no
uvin
gude
s
• H
àbit
s i
esti
ls d
e vi
da s
alud
able
s ac
cept
ant
les
dife
rènc
ies
• A
ctua
cion
s sa
nità
ries
(sa
lut
buco
dent
al,
prog
ra-
mes
vac
unal
s)
• M
edia
ció
cult
ural
• P
erce
pció
de
gène
re e
n la
div
ersi
tat
cult
ural
• D
ol m
igra
tori
• C
ondu
ctes
o p
atro
ns i
ndic
ador
s de
ris
c
• S
essi
ons
info
rmat
ives
i d
e su
port
• G
rups
de
treb
all
inte
rcul
tura
ls
• P
unt
de c
onta
cte
dura
nt l
’hor
ari
lect
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 55© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Ori
enta
ció
i as
sess
oram
ent
dava
nt l
es s
itua
cion
s de
mal
trac
tam
ent
i de
ris
c en
la
infà
ncia
i l
’ado
lesc
ènci
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.8
• C
once
pte
de m
altr
acta
men
t
• Ti
pus
de m
altr
acta
men
ts:
•M
altr
acta
men
t pr
enat
al•
Mal
trac
tam
ent
físi
c•
Mal
trac
tam
ent
psic
ològ
ic o
em
ocio
nal
•M
altr
acta
men
t in
stit
ucio
nal
•M
altr
acta
men
t se
xual
(vi
olac
ió,
abús
sex
ual)
•S
índr
ome
de M
unch
aüse
n•
Neg
ligèn
cia
o ab
andó
• P
roto
cols
d’a
ctua
cion
s en
mal
trac
tam
ents
i a
bu-
sos
de m
enor
s
• S
erve
is i
rec
urso
s qu
e in
terv
enen
en
l’ate
nció
i l
apr
otec
ció
del
men
or:
•O
fici
na d
’ate
nció
a l
a ví
ctim
a de
l de
licte
, de
lD
epar
tam
ent
de J
ustí
cia
•E
quip
bàs
ic d
’ate
nció
soc
ial
(EB
AS
P)
•E
quip
d’a
tenc
ió a
la
infà
ncia
i l
’ado
lesc
ènci
a(E
AIA
)•
Dir
ecci
ó G
ener
al d
’Ate
nció
a l
a In
fànc
ia i
l’Ado
lesc
ènci
a (D
GA
IA)
•U
nita
t C
entr
al d
e M
enor
s de
ls M
osso
sd’
Esq
uadr
a
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• S
upor
t te
lefò
nic
perm
anen
t du
rant
l’hor
ari
lect
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar1
.2
1.3
2.2
2.3
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 56© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Sup
ort
en l
a va
lora
ció
de l
es d
ific
ulta
ts d
’apr
enen
tatg
e de
l’a
lum
ne
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.9
• Va
lora
ció
biop
sico
soci
al d
e l’a
lum
ne:
•D
esen
volu
pam
ent
de l
’infa
nt i
el
jove
(es
tat
nutr
icio
nal,
parl
a, l
leng
uatg
e, p
sico
mot
rici
tat,
cont
rol
d’es
fínt
ers,
etc
.)•
Pro
blem
es d
e sa
lut
(dif
icul
tat
visu
als,
aud
iti-
ves,
epi
lèps
ia p
etit
mal
, hi
pera
ctiv
itat
, an
orè-
xia,
con
sum
de
drog
ues,
etc
.)•
Ent
orn
fam
iliar
(di
nàm
ica
fam
iliar
, di
vorc
i o
sepa
raci
ó de
ls p
ares
, si
tuac
ions
de
mal
trac
ta-
men
t, e
tc.)
•E
ntor
n so
cial
(re
laci
ó am
b el
gru
p d’
igua
ls,
supo
rt d
e re
curs
os s
ocia
ls,
situ
acio
ns d
e ri
scco
m p
obre
sa,
etc.
)
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• P
arti
cipa
ció
en l
es s
essi
ons
deva
lora
ció
dels
alu
mne
s
• S
upor
t a
l’aul
a
• S
essi
ons
de v
alor
ació
i s
egui
men
tin
divi
dual
itza
t
• S
upor
t a
l’aul
a
• S
essi
ons
de v
alor
ació
i s
egui
men
tin
divi
dual
itza
t
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Infa
nts
i jo
ves
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 57© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Tran
sver
sals
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Rea
litza
ció
d’es
tudi
s de
dia
gnòs
tic
de s
alut
a l
’esc
ola
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
3.1
0
• R
ecer
ca i
nfer
mer
a: m
etod
olog
ia d
el t
reba
ll de
la
infe
rmer
a, i
nstr
umen
ts d
e re
colli
da i
anà
lisi
deda
des,
mèt
odes
d’a
valu
ació
, et
c.
• In
dica
dors
soc
ials
i d
e sa
lut
espe
cífi
cs p
er a
cada
mem
bre
de l
a co
mun
itat
esc
olar
per
a l
ava
lora
ció
de l
a se
va s
itua
ció
de s
alut
• A
ctiv
itat
s re
laci
onad
es t
ant
amb
el l
ider
atge
com
am
b la
col
·labo
-ra
ció
en e
ls e
stud
is
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
es a
ctiv
i-ta
ts
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ions
in
tere
ssad
es:
•A
junt
amen
ts•
Dep
arta
men
t de
Sal
ut•
Dep
arta
men
td’
Edu
caci
ó•
Ser
veis
d’e
pide
-m
iolo
gia
•C
ol·le
gis
ofic
ials
d’in
ferm
eria
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 58© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s fa
ctor
s qu
e co
ntri
buei
xen
a fe
r de
l’e
scol
a un
am
bien
t fa
vora
ble
per
a la
sal
ut
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.1
• C
once
pte
de s
alut
i m
alal
tia
• R
elac
ió d
e sa
lut
amb
els
fact
ors
que
pode
nin
flui
r en
un
esti
l de
vid
a sa
luda
ble
dins
l’e
ntor
nes
cola
r
• Fa
ctor
s hi
gièn
ics
• Fa
ctor
s fí
sics
:•
Con
dici
ons
lum
íniq
ues
•S
orol
l•
Vent
ilaci
ó•
Tem
pera
tura
i h
umit
at•
Rad
iaci
ons
• Fa
ctor
s qu
ímic
s:•
Pro
duct
es n
etej
a•
Pro
duct
es u
tilit
zats
com
a m
ater
ial
esco
lar
(pin
ture
s, c
olor
s, c
oles
, pl
àsti
cs,
etc.
)
• Fa
ctor
s bi
ològ
ics:
•Vi
rus
•B
acte
ris
•Fo
ngs
•P
aràs
its
•A
rtrò
pode
s
• Fa
ctor
s ps
icos
ocia
ls:
•R
elac
ions
int
erpe
rson
als
•M
anca
o d
èfic
it d
e co
mun
icac
ió•
Est
rès
•B
urno
ut o
sín
drom
e d’
esgo
tam
ent
prof
essi
onal
•M
anca
de
mot
ivac
ió•
Mob
bing
(ass
etja
men
t ps
icol
ògic
) /
Bul
ling
(ass
etja
men
t a
l’esc
ola)
•S
itua
ció
de d
ol•
Dep
ress
ions
•C
ondu
ctes
ant
isoc
ials
• S
uper
visi
ó en
l’a
dqui
sici
ó de
pro
-du
ctes
i e
quip
amen
ts d
e tr
ebal
les
cola
rs
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
(doc
umen
taci
ó de
l’I
NS
HT2
)
• A
tenc
ió i
sup
ort
tele
fòni
c
• O
rgan
itza
ció
de s
essi
ons
info
rma-
tive
s
• S
upor
t te
lefò
nic
• S
essi
ons
d’in
form
ació
ada
ptad
a a
cada
gru
p d’
edat
(tr
ípti
cs i
doc
u-m
ents
)
• Ta
llers
con
text
ualit
zats
en
el b
loc
de c
onti
ngut
s
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Alu
mne
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
2.
INS
HT:
Ins
titu
t N
acio
nal
de S
egur
etat
i H
igie
ne d
el T
reba
ll.
| 59© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s fa
ctor
s qu
e co
ntri
buei
xen
a fe
r de
l’e
scol
a un
am
bien
t fa
vora
ble
per
a la
sal
ut
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
G4
.1
• Fa
ctor
s er
gonò
mic
s:
•R
elac
ió d
e m
obili
ari,
estr
is i
/o e
quip
amen
tses
cola
rs v
incu
lats
am
b el
s tr
asto
rns
mus
culo
es-
quel
ètic
s•
Pro
moc
ió i
pre
venc
ió s
obre
hig
iene
cor
pora
l i
dinà
mic
a m
uscu
loes
quel
ètic
a pe
r as
solir
pos
tu-
res
corr
ecte
s
• E
ntor
n es
cola
r
• In
frae
stru
ctur
es a
mbi
enta
ls i
urb
anes
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 60© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s fa
ctor
s de
seg
uret
at a
l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.2
• C
once
ptes
de
salu
t i
mal
alti
a
• C
once
pte
de s
egur
etat
esc
olar
• S
egur
etat
alim
entà
ria:
hig
iene
en
la m
anip
ulac
iód’
alim
ents
per
a l
a pr
even
ció
de m
alal
ties
d’o
ri-
gen
biol
ògic
2
• S
egur
etat
vià
ria
• S
egur
etat
en
les
sort
ides
esc
olar
s
• S
egur
etat
rel
acio
nada
am
b el
s m
ater
ials
, el
e-m
ents
i e
spai
s de
ris
c de
l’e
ntor
n es
cola
r (l
abor
a-to
ris,
esc
ales
, fi
nest
res,
tau
les,
por
tes,
vid
res,
jocs
, gr
onxa
dors
, m
oble
s, e
ndol
ls,
etc)
• C
ondu
ctes
agr
essi
ves
o ar
risc
ades
en
l’ent
orn
esco
lar
• Con
trol
i v
igilà
ncia
a l’e
ntra
da i la
sort
ida
de l’e
s-co
la
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
(doc
umen
taci
ó de
l’I
NS
HT3
)
• O
rgan
itza
ció
de s
essi
ons
info
rma-
tive
s re
fere
nts
als
bloc
s de
con
tin-
guts
• P
unt
de s
upor
t i
asse
ssor
amen
tco
ntin
uat
• S
upor
t te
lefò
nic
dura
nt l
’hor
ari
lect
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
2.
Seg
ons
la n
orm
ativ
a. R
eial
s de
cret
s 2
02
/20
00
i 2
08
/20
01
.3
. IN
SH
T: I
nsti
tut
Nac
iona
l de
Seg
uret
at i
Hig
iene
del
Tre
ball.
| 61© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Par
tici
paci
ó en
l’e
labo
raci
ó i
el c
onse
ns d
els
prot
ocol
s d’
actu
ació
d’e
mer
gènc
ies
i pr
imer
es c
ures
a l
’esc
ola
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.3
• C
once
pte
de p
rim
eres
cur
es
• C
once
pte
d’em
ergè
ncie
s
• Ti
pus
d’em
ergè
ncie
s:2
•Fe
ride
s gr
eus
•Tr
aum
atis
me
greu
•H
emor
ràgi
a gr
eu•
Con
vuls
ions
•E
nnue
gam
ent
(asp
irac
ió d
e co
s es
tran
y)•
Rea
ccio
ns a
l·lèr
giqu
es•
Ele
ctro
cuci
ó•
Cre
mad
es•
Ofe
gam
ent
per
imm
ersi
ó•
Inco
nsci
ènci
a•
Con
vuls
ions
•R
eani
mac
ió c
ardi
opul
mon
ar
• P
arti
cipa
ció
en e
ls g
rups
de
tre-
ball
per
apor
tar
els
cone
ixem
ents
prop
is d
e la
dis
cipl
ina
infe
rmer
aqu
e pe
rmet
ran
ofer
ir u
n ab
orda
tge
inte
gral
dav
ant
aque
stes
sit
ua-
cion
s de
sal
ut
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
•D
epar
tam
ent
d’E
duca
ció
•D
epar
tam
ent
de S
alut
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
2.
Cla
ssif
icac
ió u
tilit
zada
en
el C
urs
de s
egur
etat
a l
’esc
ola.
Em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cur
es.
Pro
gram
a d’
educ
ació
per
a l
a sa
lut
a l’e
scol
a. D
epar
tam
ent
d’E
duca
ció.
Gen
eral
itat
de
Cat
alun
ya.
| 62© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Dif
usió
del
s pr
otoc
ols
d’ac
tuac
ió d
’em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cur
es a
l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.4
• C
once
pte
de p
rim
eres
cur
es
• C
once
pte
d’em
ergè
ncie
s
• P
roto
col
d’ac
tuac
ió d
’em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cure
s
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ta
llers
de
form
ació
teo
ricop
ràct
ica
amb
tot
el m
ater
ial r
elac
iona
t am
bl’a
bord
atge
esp
ecífi
c de
cad
a te
ma
i per
a c
ada
fran
ja d
’eda
t
• S
essi
ons
d’in
form
ació
i o
rien
taci
ó
• Ta
llers
de
form
ació
prà
ctic
s i
espe
cífi
cs p
er a
cad
a fr
anja
d’e
dat
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• Ta
llers
de
form
ació
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Alu
mne
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 63© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Sup
ort
i as
sess
oram
ent
en l
a ut
ilitz
ació
del
s pr
otoc
ols
d’ac
tuac
ió e
n si
tuac
ió d
’em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cur
es a
l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.5
• P
roto
cols
d’a
ctua
ció
i pr
imer
es c
ures
• C
onta
cte
i co
ordi
naci
ó am
b la
mút
ua e
scol
ar
• R
esol
ució
de
dubt
es
• S
upor
t te
lefò
nic
perm
anen
t du
rant
l’hor
ari
lect
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
4.4
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 64© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Par
tici
paci
ó en
l’e
labo
raci
ó i
el c
onse
ns d
els
prot
ocol
s d’
actu
ació
rel
acio
nats
am
b el
s pr
oble
mes
de
salu
t m
és p
reva
lent
s a
l’esc
ola
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.6
• C
once
pte
de t
enir
cur
a
• C
once
pte
de s
alut
i m
alal
tia
• P
robl
emes
de
salu
t pr
eval
ents
a l
’esc
ola:
2
•C
ap.
Mal
de
cap
•C
onge
laci
ó•
Cop
s i
torç
ades
•D
ents
. M
al d
e go
la i
de
quei
xal
•D
iarr
ea•
Dro
gues
. Tr
asto
rns
per
drog
ues
•Fe
bre
•G
ola.
Cos
est
rany
a l
a go
la•
His
tèri
a. C
risi
s d’
ansi
etat
•In
sola
ció
•In
toxi
caci
ó pe
r vi
a or
al•
Mar
eig
•M
osse
gade
s d’
anim
als
•N
as.
Hem
orrà
gia
nasa
l•
Oïd
a. M
al d
’oïd
a•
Pan
xa.
Mal
de
panx
a•
Pel
l. E
rupc
ió c
utàn
ia•
Pel
l. P
elad
es o
fer
ides
poc
pro
fund
es•
Pel
l. P
icad
es•
Res
pira
ció.
Pro
blem
es r
espi
rato
ris
•Te
stic
les.
Dol
or t
esti
cula
r•
Torç
ades
. C
ops
i to
rçad
es•
Tras
torn
s de
la
cons
cièn
cia
•U
lls.
Bro
ssa
a l’u
ll•
Vòm
its
•M
alal
ties
prò
pies
de
la i
nfàn
cia
•M
alal
ties
crò
niqu
es m
és p
reva
lent
s
• P
arti
cipa
ció
en e
ls g
rups
de
tre-
ball
per
apor
tar
els
cone
ixem
ents
prop
is d
e la
dis
cipl
ina
infe
rmer
aqu
e pe
rmet
ran
ofer
ir u
n ab
orda
tge
inte
gral
dav
ant
aque
stes
sit
ua-
cion
s de
sal
ut
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
•D
epar
tam
ent
d’E
duca
ció
•D
epar
tam
ent
de S
alut
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
2.
Cla
ssif
icac
ió u
tilit
zada
en
el C
urs
de s
egur
etat
a l
’esc
ola.
Em
ergè
ncie
s i
prim
eres
cur
es.
Pro
gram
a d’
educ
ació
per
a l
a sa
lut
a l’e
scol
a. D
epar
tam
ent
d’E
duca
ció.
Gen
eral
itat
de
Cat
alun
ya.
| 65© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Dif
usió
del
s pr
otoc
ols
d’ac
tuac
ió r
elac
iona
ts a
mb
els
prob
lem
es d
e sa
lut
més
pre
vale
nts
a l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.7
• C
once
pte
de t
enir
cur
a
• C
once
pte
de s
alut
i m
alal
tia
• P
roto
col
d’ac
tuac
ió d
avan
t el
s pr
oble
mes
de
salu
tm
és p
reva
lent
s a
l’esc
ola
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ta
llers
de
form
ació
teo
ricop
ràct
ica
amb
tot
el m
ater
ial r
elac
iona
t am
bl’a
bord
atge
esp
ecífi
c de
cad
a te
ma
i per
fra
nges
d’e
dat
• S
essi
ons
d’in
form
ació
i o
rien
taci
ó
• Ta
llers
de
form
ació
prà
ctic
s i
espe
cífi
cs p
er a
cad
a fr
anja
d’e
dat
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó
• S
essi
ons
info
rmat
ives
• Ta
llers
de
form
ació
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
es a
ctiv
i-ta
ts
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
Cer
cle
no d
ocen
t
Alu
mne
s
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 66© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Sup
ort
i as
sess
oram
ent
en l
a ut
ilitz
ació
del
s pr
otoc
ols
d’ac
tuac
ió r
elac
iona
ts a
mb
els
prob
lem
es d
e sa
lut
més
pre
vale
nts
a l’e
scol
a
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.8
• P
roto
col
d’ac
tuac
ió d
avan
t de
ls p
robl
emes
de
salu
t m
és p
reva
lent
s a
l’esc
ola
• C
onta
cte
i co
ordi
naci
ó am
b la
mút
ua e
scol
ar
• R
esol
ució
de
dubt
es
• S
upor
t te
lefò
nic
perm
anen
t du
rant
l’hor
ari
lect
iu
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
4.7
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 67© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Edu
caci
ó i
cons
ell
sobr
e el
s fa
ctor
s qu
e co
ntri
buei
xen
a fe
r de
l’e
scol
a un
am
bien
t fa
vora
ble
per
a la
sal
ut
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.9
• Fa
rmac
iola
esc
olar
:
•C
onti
ngut
•U
bica
ció
•M
ater
ial
•S
enya
litza
ció
•M
ante
nim
ent
•U
tilit
zaci
ó
• Fa
rmac
iola
fix
a ve
rsus
farm
acio
la p
ortà
til
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• M
ante
nim
ent
de l
a fa
rmac
iola
(mat
eria
l, re
gist
re,
etc.
)
• C
oord
inac
ió a
mb
la m
útua
esc
olar
• Ta
llers
esp
ecíf
ics
per
a la
uti
litza
-ci
ó de
l m
ater
ial
de l
a fa
rmac
iola
• Ll
iura
men
t de
doc
umen
taci
ó pr
àc-
tica
• Ta
llers
esp
ecíf
ics
orga
nitz
ats
per
grup
s d’
edat
s pe
r a
la u
tilit
zaci
óde
l m
ater
ial
de l
a fa
rmac
iola
• Ll
iura
men
t de
doc
umen
taci
ó pr
àc-
tica
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
Alu
mne
s
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 68© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Ori
enta
ció
en l
’ela
bora
ció
de r
egis
tres
que
reg
ulin
l’a
dmin
istr
ació
de
med
icam
ents
a l
’esc
ola
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.1
0
• R
egis
tres
d’a
dmin
istr
ació
de
med
icam
ents
ada
p-ta
ts a
cad
a es
cola
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• In
form
ació
del
s co
nsel
ls v
igen
ts(G
ener
alit
at d
e C
atal
unya
:D
epar
tam
ent
d’E
duca
ció,
Dir
ecci
óG
ener
al d
’Ord
enac
ió i
Inn
ovac
ióE
duca
tiva
) re
laci
onat
s am
b l’a
d-m
inis
trac
ió d
e m
edic
amen
ts l
’a-
lum
nat
en l
’àm
bit
de l
’esc
ola
• E
labo
raci
ó de
reg
istr
es p
er r
ecol
lirto
ts e
ls f
acto
rs q
ue c
al c
onsi
dera
rda
vant
l’a
dmin
istr
ació
d’u
n m
edi-
cam
ent
• E
labo
raci
ó de
reg
istr
es a
dapt
ats
aca
da c
onte
xt e
scol
ar
• S
essi
ons
de t
reba
ll i
de c
onse
ns
• In
form
ació
del
s co
nsel
ls v
igen
ts(G
ener
alitat
de
Cat
alun
ya:
Dep
arta
men
t d’
Edu
caci
ó, D
irec
ció
Gen
eral
d’O
rden
ació
i I
nnov
ació
Edu
cativa
) re
laci
onat
s am
b l’a
dmi-
nist
raci
ó de
med
icam
ents
a l’a
-lu
mna
t
• E
xecu
ció
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Inst
ituc
ió e
scol
ar
Fam
ílies
, tu
tors
i
AM
PA
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 69© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Pre
venc
ió d
’acc
iden
ts a
la
llar
i en
alt
res
ento
rns
de r
elac
ió d
e l’i
nfan
t i
la p
erso
na j
ove
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.1
1
• P
rom
oció
de
la s
alut
i p
reve
nció
• P
reca
ucio
ns a
la
llar
(cui
na,
bany
i r
esta
de
laca
sa)
• P
reca
ucio
ns a
l ca
rrer
(ed
ucac
ió v
ial,
ús d
e ca
sc,
prev
enci
ó d’
ofeg
amen
ts i
cre
mad
es s
olar
s)
• P
reca
ucio
ns a
l co
txe
(cad
iret
es i
sub
jecc
ió)
• P
reve
nció
per
gru
ps d
’eda
t (m
enor
s de
2 a
nys,
de 2
a 6
i d
e 6
a 1
4 a
nys)
Men
ors
de 2
any
s:
•S
egur
etat
en
el c
otxe
•Te
mpe
ratu
ra d
e l’a
igua
del
ban
y•
Pre
venc
ió d
’ince
ndis
a l
a lla
r•
Ele
men
ts p
erill
osos
a l
a lla
r•
Vigi
lar
els
med
icam
ents
i l
es s
ubst
ànci
es
tòxi
ques
(te
lèfo
n de
l’I
nsti
tut
de T
oxic
olog
ia:
91
-56
20
42
0)
De
2 a
6 a
nys:
•S
egur
etat
en
el c
otxe
i s
egur
etat
via
l•
Vigi
lànc
ia d
e m
edic
amen
ts i
sub
stàn
cies
tòx
i-qu
es•
Ele
men
ts p
erill
osos
a l
a lla
r•
Pre
venc
ió d
’ince
ndis
a l
a lla
r•
Seg
uret
at a
les
pis
cine
s•
Telè
fon
de l’
Inst
itut
de T
oxic
olog
ia: 91-5
620420
De
6 a
14
any
s:
•S
egur
etat
en
el c
otxe
i s
egur
etat
via
l•
Seg
uret
at e
n bi
cicl
eta
i ci
clom
otor
•P
reve
nció
d’in
toxi
caci
ons
•P
reve
nció
de
la c
ondu
cta
viol
enta
i l
’ús
d’ar
-m
es e
n ad
oles
cent
s
• S
essi
ons
d’in
form
ació
• A
port
ació
de
docu
men
taci
ó re
lle-
vant
per
a l
a bi
blio
teca
de
l’esc
ola
• Ta
llers
edu
cati
us c
onte
xtua
litza
ts i
adap
tats
a c
ada
grup
de
pobl
ació
de d
estí
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
es a
ctiv
i-ta
ts
• E
nlla
ç am
b la
inf
erm
era
expe
r-ta
de
refe
rènc
ia
• E
nlla
ç am
b el
s ag
ents
i r
ecur
-so
s so
cial
s i
de s
alut
de
laco
mun
itat
per
ass
egur
ar l
aco
ntin
uïta
t i
la m
àxim
a co
he-
rènc
ia d
e le
s ac
tuac
ions
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Com
unit
at e
scol
ar
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 70© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
La s
egur
etat
La i
nfer
mer
a a
l’esc
ola
Con
ting
uts
Ser
vei
Fom
ent
del
pers
onal
de
l’esc
ola
com
a p
rom
otor
de
la s
alut
Dir
igit
aFi
txes
rela
cion
ades
Act
ivit
ats
Rol
de
la i
nfer
mer
a re
fere
nt1Fi
txa:
4.1
2
• La
dim
ensi
ó ep
idem
iolò
gica
del
s ac
cide
nts
en e
lsdi
fere
nts
païs
os
•Le
s di
rect
rius
del
Pla
de
salu
t de
Cat
alun
ya•
L’ag
ent,
el
med
i i
l’hos
te c
om a
con
dici
onan
tsde
ls a
ccid
ents
•N
eces
sita
t de
l’e
duca
ció
per
a la
seg
uret
at e
nla
sal
ut•
Pap
er d
e l’e
scol
a, l
a fa
míli
a i
la s
ocie
tat
• C
once
ptes
bàs
ics:
•R
isc,
per
ill i
acc
iden
t•
Tipu
s d’
acci
dent
•L’
aten
ció
sani
tàri
a a
l’esc
ola
• S
egur
etat
esc
olar
• P
robl
emes
de
salu
t, e
mer
gènc
ies
i pr
imer
escu
res
• M
etod
olog
ia d
’inte
rven
ció
en e
duca
ció
prim
ària
i
secu
ndàr
ia
•P
ropo
stes
d’a
ctiv
itat
s pe
r de
senv
olup
ar e
n el
sdi
fere
nts
nive
lls e
duca
tius
•R
ecur
sos
• E
spai
s d’
info
rmac
ió i
deb
at
• Ta
llers
teo
rico
pràc
tics
rel
acio
nats
amb
el b
loc
de c
onti
ngut
• E
xecu
ció
dire
cta
de l
’act
ivit
at
• C
oord
inac
ió,
segu
imen
t i
ava-
luac
ió d
e l’a
ctiv
itat
Cer
cle
doce
nt
i no
doc
ent
3.1
1.
Per
dur
a t
erm
e to
tes
les
apor
taci
ons
i se
rvei
s qu
e es
des
criu
en e
n el
doc
umen
t es
pro
posa
la
figu
ra d
e la
inf
erm
era
refe
rent
de
la c
omun
itat
per
a c
ada
esco
la.
| 71© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Bibliografia
– Association des Parents et des Professionnels autour de la Personne Polyhandicapée.Fichier Médical AP?, 2000.
– Battista Cavazzuti G. L’enfant épileptique dans la famille et la société. Dins: IVème Con-grès de la Société Européenne de Neurologie Pédiatrique. Libro de ponencias. Barcelo-na: Société Européenne de Neurologie Pédiatrique, 1989, p. 21-26.
– Bello S. El niño enfermo crónico y sus circunstancias. Dins: VI Symposium nacional depedíatria psico-social. Libro de ponencias y comunicaciones orales. Barcelona: Club depediatría social, 2001, p. 17-31.
– Besora I, Bohigas A, Bonafont A, Cabarrocas T, Fernández C, Novel G, Oriach M R, Vila-nova M. L’aportació de la infermera al procés d’atenció a la salut. Barcelona: Consell deCol·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, 1998.
– Blanquez D, Monge Sáez M. Retraso Mental: Estimulación e Integración. Dins: VISymposium Nacional de pedíatria psico-social. Libro de ponencias y comunicacionesorales. Barcelona: Club de pediatría social, 2001 p. 161-209.
– Cheminal R, Jalaguier J, Echenne B. Handicaps neurologiques précoces: prise en chargeassociant l’intégration scolaire: le respect des biorythmes: les rééducations instrumenta-les. Dins: IVème Congrès de la Société Européenne de Neurologie Pédiatrique. Libro deponencias. Barcelona: Société Européenne de Neurologie Pédiatrique, 1989, p.107.
– Institut d’Estudis de la Salut. Competències de la professió Infermera. Barcelona: ConsellCatalà d’Especialitats en Ciències de la Salut, 1999.
– Comellas M. Como medir y desarrollar los hábitos personales. Barcelona: CEAC, 1989.
– Consell Assessor d’Infermeria, Departament de Salut de Catalunya, Servei Català de laSalut. La professió d’infermeria [tríptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, [s.a.]
– Corral M I. Dimensión educativa de los problemas sobre los que puede actuar la EpS.Dins: Serrano González, MI. La educación para la salud del siglo XXI: Comunicación ysalud. Madrid: Díaz de Santos, 1997, p. 271-274.
– Costa M, López E. Educación para la Salud. Una estrategia para cambiar los estilos devida. Barcelona: Piràmide, 1996.
– Duran E. La estrategia de Escuela saludable. TIPICA Boletín Electrónico de Salud Escolar.[En línia]. 2005 [citat 9 maig 2006], 1(1)[aprox. 4 p.]. Disponible a: http://www.tipica.org/pdf/1_e_la_estrategia_de_escuela_saludable.pdf
– Flórez L, Durán E, Eslava JC, Nubia S, Russy E, Segura VP. Tres estudios de análisis de lasactividades de salud escolar y de las condiciones organizacionales asociadas, en escue-las distritales de Bogotá. TIPICA Boletín Electrónico de Salud Escolar. [En línia]. 2006[citat 9 maig 2006]; 1(2)[aprox. 20 p.]. Disponible a: http://www.tipica.org/pdf/03_estudio2_unes_actividades.pdf
– Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Protocols de medi-cina preventiva a l’edat pediàtrica. Programa de seguiment del nen sa. Barcelona, 1995.
| 72© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Vegeu també: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/professionals/spnensa.htm i http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/protoimmi2006.pdf
– Grupo de trabajo Previnfad (Asociación Española de Pediatria de Atención primària(AEPap). Actividades preventivas en la infancia y adolescencia: recomendaciones PAPPS:programa de actividades preventivas y promoción de la salud. Barcelona: SociedadEspañola de Medicina Familiar y Comunitaria 2004.
– Generalitat de Catalunya. Programa d’educació per a la salut a l’escola. Hàbits saluda-bles a l’etapa infantil: curs 2002-2003. Barcelona: Departament d’Ensenyament [s.a.]
– Generalitat de Catalunya. Actuacions Preventives a l’adolescència: guia per a l’atencióprimària de salut. Barcelona: Departament de Salut. Direcció General de Salut Pública,2004.
– Generalitat de Catalunya. Pla de Salut de Catalunya: 2001-2005. Barcelona: Departa-ment de Sanitat i Seguretat Social [s.a.]
– Generalitat de Catalunya. Salut jove. Barcelona: Departament de Sanitat i SeguretatSocial, 1999.
– Generalitat de Catalunya. Manual d’emergències i primeres cures. Programa d’educacióper a la salut a l’escola 2004-2005. Barcelona: Departament d’Educació.
– Generalitat de Catalunya. Protocol bàsic d’actuacions en abusos sexuals i altres maltrac-taments a infants i adolescents [en revisió]. Barcelona: Departament de Benestar i Famí-lia, 2004.
– Gónzalez F. Educación en valores y transversalidad: un reto para la educación contem-poránea. Dins: Serrano González, MI. La educación para la salud del siglo XXI: Comuni-cación y salud. Madrid, 1997. p. 113-119.
– LEY 31/1995, de 8 de noviembre de prevención de riesgos laborales. Boletín Oficial delEstado, núm. 269, (10-11-1995).
– Lozano A. Promoción de la salud en la escuela: un reto para enfermería. Revista Cuidary Educar. [En línia]. Novembre 2005 [citat 22 maig 2006]:[aprox. 2 p.]. Disponible a:http://www.seapremur.com/Revista_Nov_2005/PDF_Nov_05/Promocion_de_la_salud.pdf
– Mateos J. Características de los proyectos de EpS, ligados a la escuela. Dins: SerranoGonzález, MI. La educación para la salud del siglo XXI: Comunicación y salud. Madrid:Díaz de Santos, 1997: p. 261-265.
– Medina N. Escuela Saludable en un Municipio Saludable. Funza. TIPICA Boletín Electróni-co de Salud Escolar. [En línia]. 2005 [citat 22 maig 2006]; 1(1):[aprox. 3 p.]. Disponiblea: http://www.tipica.org/pdf/4_p_escuela_saludable_en_un_municipio_saludable.pdf
– Ramos E. Enfermería Comunitaria. Métodos y técnicas. Difusión de avances en enfer-mería: Madrid, 2000.
– Real Decreto Legislativo 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las dispo-siciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equi-pos de trabajo. Boletín Oficial del Estado (7 de agosto 1997), núm. 188.
– Real Decreto Legislativo 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposi-ciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. Boletín Oficial del Esta-do (23 de abril 1997) núm. 97.
| 73© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
– Redacció. La fragilitat dels adolescents. Barcelona: Avui, gener 31 2006; p. 53.
– Rizo M. Mis primeras conquistas: desarrollo y estimulación del niño de 0 a 3 años. Bar-celona: Parenting, 2004.
– Serrano M I. Educación para la salud y participación comunitaria. Madrid: Díaz de San-tos, 1998.
– Tobella, M. ”Infància i adolescència i salut mental”. Barcelona: El Punt; febrer, 7, 2006,9923, p. 20.
– Visscher C. de. La persona con plurideficiencia: una persona con necesidades especiales.Quaderns de Serveis Socials 1998, 13.
– Wilkinson, R.; Marmot, M. (ed.), Los determinantes sociales de la salud. Los hechos pro-bados. Ministerio de Sanidad y Consumo, Madrid 2006. [ed. organización Mundial dela Salud, 2003]. [1 exemplar]
– Winter Park Health Foundation. School Nursing Initiative brochure.[En línia]. [2006][citat 22 maig 2006]; [aprox. 3 p.]. Disponible a: http://www.wphf.org/pubs/newsletterpdfs/SNIdoc.pdf
– Young I, Wiliams T. La Escuela saludable: un informe del grupo escocés de educaciónpara la salud. Edimburgo: Organización Mundial de la Salud, 1989.
| 74© Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona La infermera a l’escola
Top Related