4 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 25 GENER 2013

Les dificultats derivades de la crisi s’han estès a tots els barris (a la foto, La Font de la Pólvora)AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

Propietathoritzontal

U nes de les pitjorsconseqüències dela crisi són els efec-tes terribles que es-tà tenint sobre la

convivència. En un moment denivells mai vistos d’atur i de reta-llades cruels dels ajuts socials, ladescomposició social amenaçatothom. Comença als nivells deingressos inferiors però va ascen-dint de mica en mica en l’escalaeconòmica. Les comunitats depropietaris són un dels índexsmés reveladors d’aquest trenca-ment d’unes formes de vida en co-mú que havien funcionat fins fapoc més o menys harmoniosa-ment. Els problemes van comen-çar als barris amb un nivell mitjàde renda per càpita més baix, pe-rò s’estan escampant per tota laciutat. El que va començar a Saltarriba ja a l’Eixample, per dir-hogràficament. La crisi colpeja ambforça una classe mitjana que finsara havia mirat aquests proble-mes com una cosa llunyana i queara els pateix en primera perso-na. La gent que no paga les quo-tes de comunItat a les escales deveïns creix dia a dia i planteja se-riosos problemes. És un proble-ma complex, de difícil solució iamb una casuística molt variadaque intentem resumir a continua-ció de manera estructurada.

M orosos 1 -En aquesta cate-goria es troben els que re-alment no poden pagar

la quota de la comunitat de pro-pietaris, perquè han perdut lesfonts d’ingressos que tenien.Poden tenir hipoteca o no te-

nir-la.Si la tenen:El més probable és que acabin

desnonats perquè tampoc no pu-guin pagar la quotamensual de lahipoteca. El més lamentable ésque no facin res per ells els orga-nismes públics encarregats deque els ciutadans puguin exercirel seu dret constitucional a un ha-bitatge digne.Però també pot ser que gràcies

a no pagar les quotes de comuni-tat i reduir altres despeses pu-guin continuar pagant la hipote-ca. En aquest cas pot ser que:La hipoteca que van signar esti-

gués d’acord amb els seus ingres-sos d’aquell moment i a una certaprevisió prudent respecte al quepogués passar en el futur. Les co-ses els han anat molt malament ila resta demembres de la comuni-tat de veïns entendrà resignada-ment els seus problemes i s’himantindrà solidari.La hipoteca que van signar esti-

gués molt per sobre dels seus in-gressos previsibles, és a dir quevan fer allò tan criticat d’estirarmés el braç que lamàniga, consci-entment o enganyats per les enti-tats de crèdit. En aquest cas, a laresta de membres de la comuni-tat, que van sermés prudents i es-talviadors que ells, no els fa capgràcia haver-se de fer càrrec arade les seves quotes de comunitatper tal que ells puguin mantenirun tren de vida per damunt de lesseves possibilitats.Si ja tenen la hipoteca pagada:Si els han fallat tots els ingres-

sos que habitualment entraven acasa seva, almenys tenen habitat-ge assegurat. Les seves dificul-tats per cobrir les altres despe-ses, entre les quals les quotes dela comunitat de propietaris, acos-tumen a trobar una resposta soli-dària de la resta de veïns.Si segueixen disposant dels ma-

teixos ingressos que sempre, o unamica més baixos (o més alts) i nopaguen, entren a la categoria delsmorosos 2 (vegeu a continuació).

M orosos 2 - Entren enaquesta categoria els queno paguen no perquè no

puguin fer-ho sinó perquè handescobert que no passa res perno fer-ho. N’hi ha de tres menes:

–Els que sónpropietaris indivi-duals d’un pis de l’escala, i hi vi-uen. Saben que el truc és no pa-gar la quota durantmesos, a vega-des anys, fins que els seus conve-ïns es decideixen a demandar-los. Esperen que es vagin desen-volupant lentament tots els trà-mits judicials i quan la demandaés a punt d’arribar a judici, ales-hores paguen, perquè saben que

si hi ha judici igualment haurande fer-ho i s’hauran de fer càrrec,amés, dels costos. En canvi, si pa-guen abans del judici, no perdenni un duro i han disposat dels di-ners durant tots elsmesos, a vega-des anys, que no han pagat. Elsseus conveïns s’han de fer càrrecde les despeses d’advocat i judici-als. Un cop pagat el deute, tornaa començar. No és estrany que si-

guinmoltmal vistos per la comu-nitat.–Els que sónpropietaris indivi-

duals d’un pis de l’escala, i no hiviuen. Poden ser propietaris dediversos pisos, que van compraren èpoques de bonança per espe-cular-hi i ara no troben compra-dor. Com que no en treuen capbenefici, els empipa que a sobreels suposi despeses i es fan el lon-guis a l’hora de pagar les quotesde comunitat.–Les entitats de crèdit o les im-

mobiliàries que en depenen, ques’han fet càrrec d’un pis no venuto del qual han estat desnonats elsprimitius propietaris. El més ha-bitual és que no paguin per siste-ma. Disposen d’equips d’advo-cats i coneixen tots els trucs le-gals per anar dilatant indefinida-ment el pagament. Són els res-ponsables de les pitjors situaci-ons en comunitats de veïns, per-què a més mantenen els pisosbuits, amb tots els problemes queaixò comporta.

P rejudicis - Si només hi ha unpis morós en una escala ésun problema de dimensions

més o menys assumibles per laresta de la comunitat de propieta-ris, sobretot a escales amb moltsveïns. Però si en una escala hi hamolts pisos de morosos o nomésn’hi ha un o dos però és una esca-la de pocs pisos el problema pottenir resultats demolidors. Té unefecte moral sobre els altres pro-pietaris (“si aquell no paga, perquè he de pagar jo?”) i efectes fí-

sics que porten a una progressivadegradació de l’escala.Per estalviar, es comença supri-

mint l’administrador, sobretot siaquest forma part del grup delsabsentistes o poc eficients. Éssubstituït per un voluntariós veí,normalment jubilat o aturat, quefa la mateixa feina que l’adminis-trador professional i a vegadesmillor, perquè hi és part interes-sada. No és estrany que acabi es-caldat perquè, a sobre que fa lafeina de franc, encara hi ha quique critica la seva eficiència o facórrer que es posa diners a la but-xaca.El pas següent és suprimir la

neteja d’escala, que se substitu-eix pel sistemade què cadascú ne-tegi el seu replà. Això crea inevi-tables conflictes sobre el mo-ment, les vegades i la intensitatamb què cal fer aquesta neteja,cosa que acaba repercutint tam-bé en l’efectemoral de les dificul-tats de convivència.El tercer afectat és l’ascensor i

altre mobiliari comú, com elsllums, les bústies, l’intèrfon o elpany de la porta general. Es vaproduint una degradació progres-siva per manca demanteniment ija se sap que com pitjor està unacosa, més de pressa segueix fent-se malbé. Desapareixen les plan-tes i altres elements de decora-ció, no es pinta mai, les paretss’omplen de marques de cops depeu, rodes de bicicleta i fins i totgrafits. La caiguda cap un pousense fons és difícil d’aturar si nocanvien les coses.c

JAUME FABREDICCIONARI D 'USOSI COSTUMS

La gent que no paga les quotes de comunitat creixdia a dia i planteja seriosos problemes

Els problemes vancomençar als barrisamb un nivell de rendamés baix, però s’estanestenent a tota la ciutat