LA PELL Generalitats i epidermis
La pell (I) - CFGS
CAPES DE LA PELL EPIDERMIS Teixit epitelial de revestiment DERMIS Teixit conjuntiu dens HIPODERMIS Teixit conjuntiu ms lax i teixit [email protected]
La pell (I) - CFGS
LA PELL: GENERALITATS Representa el fins al 16% del pes corporal, per aix pot considerar-se a lrgan cutani com el ms gran del cos La seva superfcie (entre 1.2 i 2 m2)ve expressada per la segent frmula:
Pes x AladaSuperfcie = [email protected]
La pell (I) - CFGS
Zones de transici cutaneomucosa
Llavis
Vulva
Prepuci AnusLa pell (I) - CFGS
COLOR DE LA PELL Com a resultat conjunt de: Carotens del teixit cellular subcutani de la hipodermis Oxihemoglobina dels vasos sanguinis de la dermis Melanina produda per lepidermis a partir de la [email protected]
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: GENERALITATS Teixit epitelial escams estratificat Espessor: Entre 0.07 0.12 mm (pot ser ms de 1 mm. a la planta del peu) Citomorfosi o renovaci cellular: Entre 15-30 dies
No t vasos sanguinis Les cllules daquesta capa produeixen: Queratincits: queratina Melancits: [email protected]
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRATS Estrat corni Estrat lcid Estrat granuls Capa de Malpighi Estrat espins
Estrat germinatiu o basal
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: CLLULES QUERATINCITS
Deriven del ectoderm. Queratinitzaci MELANCITS
Deriven de la cresta neural. Pigmentaci CLLULES DE LANGERHANS
Funci immunolgica a substncies estranyes, reaccions d'hipersensibilitat per contacte i regulen la diferenciaci epidrmica CLLULES DE [email protected]
Receptors del tacte
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRAT BASAL Una filera nica de cllules germinatives Mitosis contnues A partir daquestes cllules es formaran la resta de queratincits de lepidermis, en recanvi constant Les cllules estan unides a la membrana basal o uni dermoepidrmica (UDE) mitjanant
hemidesmosomes
En aquest estrat tamb trobem els [email protected]
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRAT ESPINS Vries fileres de queratincits Les cllules estan unides amb les seves venes i a les de lestrat basal mitjanant desmosomes Els desmosomes semblen espines de la cllula, per aix el nom daquest estrat La funci daquest estrat s donar estabilitat a tota lepidermis
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRAT GRANULS Poques fileres de queratincits: ms aplanats sense nucli en les capes ms externes Dins els queratincits han aparegut estructures granuloses que contenen queratohialina (precursora de la queratina), per aix el nom daquest estrat
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRAT LCID Poques fileres de queratincits aplanats, sense nucli Fabriquen una substncia anomenada eleidina, que t la funci de donar elasticitat a la pell Sovint s difcil de veure amb el microscopi, per aix el nom daquest estrat La trobem a lepidermis dels palmells de les mans i les plantes dels peus
La pell (I) - CFGS
EPIDERMIS: ESTRAT CORNI Moltes fileres de queratincits plans, sense nucli ni citoplasma, plens de queratina No existeixen desmosomes entre aquestes cllules, el que fa que no estiguin adherides unes a les altres i facilita la descamaci
La queratina els hi confereix duresa, per aix el nom daquest estrat Els queratincits shan convertit en escates
La pell (I) - CFGS
Estabilitzaci de l'epidermis Per mantenir intacta la funci de barrera,l'epidermis disposa d'uns sistemes estabilitzadors: Desmosomes Filaments que uneixen cllules
venes Hemidesmosomes Filaments que uneixen cllules de l'estrat basal a la UDE. Ciment intercellular Lpids (ceramides) que es fabriquen durant la [email protected]
La pell (I) - CFGS
FUNCIONS DE LEPIDERMIS Protecci enfront els traumatismes la infecci el sol la deshidrataci
Queratinitzaci Producci de queratina en els queratincits
Melanognesi Producci de melanina en els melancits
Permeabilitat selectiva
La pell (I) - CFGS
1.Migraci
Funcions de lepidermis QUERATINITZACI
La cllula mare es divideix per mitosi. Una de les cllules resultants es quedar a l'estrat basal per tornar-se a reproduir, i l'altre comena a pujar pels diferents estrats
2.Diferenciaci Resultat de tres processos: Transformaci de queratohialina de lestrat granuls en queratina de lestrat corni Deshidrataci cellular progressiva Prdua del material cellular dels queratincits i producci del ciment [email protected]
La pell (I) - CFGS
Factors de la queratinitzaci Estimulants Vitamina A Prostaglandines
Inhibidors Xalones de Boulloug Vitamina D3
Factor de creixementepidrmic Andrgens
Calci extracellular Citoquines [email protected]
La pell (I) - CFGS
Melanognesi Melancit: Un 5 % de les cllules epidrmiques Nmero de melancits similar en els individus, sense
diferncies de sexe o raa Varien amb l'edat i segons les zones corporals Cllules grans, amb prolongacions dendrtiques i amb
vacuols (melanosomes) Un melancit pot transferir la melanina a 36 queratincits [email protected]
La pell (I) - CFGS
Funcions de lepidermis MELANOGNESI (I) La melanina procedeix de laminocid tirosina, que es transformat per lenzim tirosinasa, sintetitzat als ribosomes del melancit
La tirosina i la tirosinasa passen a laparell de Golgi i a partir daquest es formaran vescules on comena la transformaci en melanina, que es [email protected]
premelanosomes
La pell (I) - CFGS
Funcions de lepidermis MELANOGNESI (II) Quan la tirosina ja sha transformat en melanina, la vescula es diu melanosoma El melanosoma buida el seu contingut als queratincits vens al melancitTIROSINAAparell de GolgiTIROSINASA
MELANINAMelanosoma
Premelanosoma
Queratincit La pell (I) - CFGS
Tipus de melanina Eumelanines Les ms abundants Color entre marr i negre Insolubles en dissolvents Contenen nitrgen
Feomelanines No tant abundants Color clar pard Solubles en mitjans bsics Contenen sofre
Tricocroms Color vermells Solubles en mitjans cids
Variant de les feomelanines
Propi de les persones [email protected]
La pell (I) - CFGS
Diferncies entre races Raa blanca Melancit de mida menor
Raa negra Melancit gran Melanosomes grans
Melanosomes de midamenor Activitat del melancit
Alta activitatenzimtica del melancit
menor La melanina es limita a l'estrat [email protected]
La melanina arriba dinsels queratincits fins a l'estrat corniLa pell (I) - CFGS
MELANOGNESI Factors Herncia gentica Raa Famlia
Edat Baixa al fetus, va pujant fins a la pubertat i desprs disminueix un 10% aprox. per cada dcada
Exposici solar Latitud Estaci de lany
Hormones Embars (estrgens i progesterona) MSH, MIF, ACTH
Temperatura
Trastorns i malalties Metalls pesants (Au, Ag) Tumors [email protected]
Cosmtics i frmacs Colnia CorticoidesLa pell (I) - CFGS
Addison...
Lourdes Snchez Salvador Departament dImatge Personal - CFGS IES Callpolis Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una cpia, visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca
La pell (I) - CFGS
Top Related