La poesia
Característiques generals de la poesia
Brevetat
MÓN INTERIOR DEL POETA
versificació
Manca d´història
emocióEstat d´ànim
musicalitat RITME
LLENGUATGE ELABORAT
COMPLEXITAT
Els versos● Un vers és cada una de les línies de què
consta un poema.● Les combinacions de versos formen les
estrofes.● I la suma de les estrofes dóna com a
resultat el poema
Què cal tenir en compte per analitzar mètricament un vers?
1) En català comptem les síl.labes dels versos fins
a l´última síl.laba tònica.
ex. La nit em clava (4)
el seu ullal (4)
i el coll em sagna (4)
2)Els contactes entre vocals poden afectar el còmput si.làbic:
HIAT Dues vocals en contacte són pronunciades en síl.labes diferents.ex.És el seu plor o/ era l´aigua
SINALEFA Dues vocals en contacte són pronunciades en un únic cop de veu.ex.agafa la terra humida
ELISIÓ Una de les dues vocals en contacte (habitualment, una vocal neutra) se suprimeix.ex.la nit sense esma camina
Versos d´art menor (fins a 8 síl.labes)
monosíl.labsCloupanyl´anynou.
bisíl.labsToc TocQui és?La Mort
trisíl.labsRonda propel felíde l´enyor
tetrasíl.labsI amb el desglaç,l´estoig s´esquerda:ja en surt un braçDe tija verda
pentasíl.labsAquell temps sentí,amorós deliti ara, trist de mi,muir de gran despit
hexasíl.labsQuan bastiran llurs casesllurs mans tindran l´amoramb què pastaven fang
heptasíl.labsCrit de flama, clam de vent,en la finestra poruga, de ben de matí, quan sentel tremolor de la fuga.
octosíl.labsCap a l´estany assolellat,l´ànega passa atrafegada,potes i bec d´un or barat, neta com roba de bugada.
Versos d´art major (més de 8 síl.labes)
Enneasíl.labsUn floc ma vida en el teu cabell
Decasíl.labsVeles e vents han mos desigs complir
Hendecasíl.labsTronava la tempesta per valls i cims
Dodecasíl.labsEn llemosí sonà lo meu primer vagit
Alexandrí (6+6)Bella ciutat d´ivori, feta de marbre i or
Altres característiques dels versos
● Versos isosil.làbics: tenen el mateix nombre de síl.labes al llarg de tot el poema.
● Versos anisosil.làbics: tenen diferent nombre de síl.labes al llarg del poema.
● Versos masculins: acaben en paraula aguda.● Versos femenins: acaben en paraula plana o
esdrúixola
La rimaLa rima és una coincidència de sons (no pas de grafies) total o parcial entre mots de versos diferents, a partir de l´última síl.laba tònica.
Rima consonantEs repeteixen tant sons vocàlics com consonànticsPerò un fresc perfum de llorer d´elevavaAltiva segadora, que per beure´n la saba
Rima assonantNomés es repeteixen els sons vocàlicsLa nit em clavaI el coll em sagna
El ritme
El ritme d´un vers s´obté mitjançant la repetició de combinacions de síl.labes tòniques i àtones.Mil banderes de ginestaguarneixen el meu terrat
Les figures retòriquesPotser va caure per malalta;
potser per viure entre la gent;
potser amb l´afany de ser més alta
si se l´enduia un cop de vent.
Aigua i res més, i quantes coses,dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,i valent i esgarrifat...! Perles i roses, i ganivets i besos, i l´atzarde llavis prims i de mirades closes.
Com un peix sense bicicletaCerco el meu cor entre les ones
Els meus p i t s són dos oce l l s engab i a t s
...dels meus fills el riureés salt de dofins
Un núvol blancpel cel camina
Al bar de vidre hi ha callades ombres
Potser va caure per malalta;
potser per viure entre la gent;
potser amb l´afany de ser més alta
si se l´enduia un cop de vent.
Aigua i res més, i quantes coses,dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,i valent i esgarrifat...! Perles i roses, i ganivets i besos, i l´atzarde llavis prims i de mirades closes.
Com un peix sense bicicletaCerco el meu cor entre les ones
(anàfora)
(comparació)
(polisíndeton)
Els meus p i t s són dos oce l l s engab i a t s
...dels meus fills el riureés salt de dofins
Un núvol blancpel cel camina
Al bar de vidre hi ha callades ombres
(metàfora)
(hipèrbaton)
(personificació)
(epítet)
Metàfora Consisteix a anomenar un ésser, un objecte, un fet amb el nom d´un altre amb el qual manté una relació de semblança (A=B)
Els fils daurats de la tarda(els raigs de sol)
Comparació Relació de semblança entre dos mots. Els dos conceptes apareixen relacionats a través del nexe com o del verb semblar (A és com B)
I així, com una rosa, s´obrí la fossa
Personificació Assigna característiques humanes a objectes o altres éssers que no poden tenir-les
Ona suau, escuma que somriu?
Al.literació És la repetició d´un mateix so en un determinat grup de paraules per crear una sensació determinada
Ni a l´àliga li valen les d´or potentes ales.
Anàfora És la repetició d´una o més paraules al començament d´alguns versos.
Diners fan bé, diners fan mal,Diners fan l´home infernal
Hipèrbole Exageració de les característiques d´un objecte, d´un ésser viu o d´un fet
S´utilitza molt en el llenguatge quotidià:”En Pere s´ofega en un got d´aigua”, “T´ho he dit mil cops”
Hipèrbaton Canvi de l´ordre habitual de les paraules en l´oració.
Canten les gotes damunt la teulada (les gotes canten damunt la taulada)
Polisíndeton Repetició de la conjunció i o ni. Augmenta l´expressivitat del discurs i serveix per alentir-lo.
I arriba a les taronges i en cull i se n´emporta.
Epítet Adjectiu que indica una característica que de forma inherent ja té el nom al qual acompanya.Dóna una informació innecessària sobre el nom.
La paraula humana ses notes colliria.Agafà el fosc carbó de les mines.
Les estrofes Apariat o
rodolíDos versos de rima consonant
Tercet Conjunt de tres versos.
Quartet/Quarteta
Conjunt de quatre versos. Si són d´art menor tindrem una quarteta, si són d´art major, un quartet
Quintet/Quinteta
Conjunt de cinc versos (amb dues rimes consonàntiques diferents). Si els versos són dart menor tindrem una quinteta, si són d´art major, un quintet.
Sextet/sexteta
Conjunt de sis versos (amb dues o tres rimes). Si els versos són d´art menor tindrem una sexteta, si són d´art menor, un sextet.
Les estrofes
Octava o cobla
Grup de vuit versos, normalment decasíl.labs.
Dècima Grup de deu versos, normalment heptasíl.labs.
Les composicions
1. L´aucaQuaranta-vuit dibuixos o gravats sota els quals hi ha quaranta-vuit rodolins, sovint heptasíl.labs.
Té com a precedent un joc d´atzar del segle XVIII, de quaranta-vuit figures, entre les quals hi havia l´oca.
Les composicions
2. El romançEs tracta d´un nombre variat i indeterminat de versos heptasíl.labs. Els versos parells tenen rima assonant i els versos senars no tenen rima.
No toqueu el rei En Jaume, 7-
que la terra s´entrarà! 7a
Per l´esvoranc del sepulcre 7-
passen com fures les mans: 7a
la primera que el tocava 7-
amb l´espasa es va tallar. 7a
Per lo cap ve que l´estiren; 7-
ja segueix tot enrampat 7a
vestit amb l´hàbit de monjo, 7-
los cabells rossos penjant, 7a
la destra sobre l´espasa, 7-
los ulls oberts i emboirats... 7a
Les composicions
3. El sonet● Conformat per dos quartets i dos tercets.● És la composició per excel.lència de la
literatura occidental.● És d´origen italià (Petrarca)● Gairebé sempre isosil.làbic.
Anaves damunt l´herba de la prada
i volava el teu braç adolescent,
i pel filat de la raqueta alçada
travessava la llum del sol ponent.
La pau dominical tan desesmada
i ta faç d´angeleta i el rabent
joc seriós m´encisen la diada.
D´un rector reformat pàl.lidament
et veia filla; entorn del presbiteri
collies roses; contes de misteri
amaves i el blancatge i els infants.
Jo, oficial, de Singapur venia.
Alt, vermellenc, et feia cortesia...
Carros de fenc passaven odorants