LES ILLES BALEARS DURANT L’ANTIGUITAT
TARDANA
ÍNDEX
1. Introducció
2. Cristians i Jueus a les Illes Balears
3. La invasió dels vàndals
4. L’expansió occidental de Bizanci
5. Les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears
1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
Un dels fets més importants de la romanització
expansió cristianisme:
Illes Balears propagació cristianismeper la
visita de soldats + comerciants + viatgers.
1rs nuclis convertits al cristianisme costaners
posteriorment també els nuclis de l’interior.
Fonts epigràfiques i restes arqueològiques (Pol·lèntia,
Palma, Santa Maria i Randa) constaten l’arribada del
cristianisme a les Balears.
1. INTRODUCCIÓ
Caiguda de l’Imperi romà conseqüència de:
Lluites internes pel poder
Crisi social i econòmica
Forta pressió de les tribus situades més enllà dels
rius Rin i Danubi:
A finals del 406 dC travessaren el Rin i el Danubi per
el glaçament de les aigües.
1. INTRODUCCIÓ
Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident inici
d’una nova etapa històrica = transició del món
antic a l’edat mitjana.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Imperi romà d’Occident
desaparició arran de
les invasions bàrbars
(visigots, sueus, alans,
vàndals...).
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Imperi romà d’Orient (Imperi Bizantí) fou
capaç de contenir les pressions que exercien
els pobles bàrbars i es va mantenir fins el
1453 (pressa de Constantinoble pels turcs
otomans de Mehmet II):
Imperi Bizantí:
més ric que l’Imperi d’Occident (agricultura, artesania)
gaudia d’una defensa i administració millors
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Illes Balears conversió al cristianisme possiblement a partir del s. III proves:
A finals de la dominació romana hi havia cristians a Mallorca: Basílica de sa Carrotja (Porto Cristo):
Basílica rectangular de tres naus separades per columnes.
Vestíbul on hi havia la piscina baptismal en forma de creu.
Estava orientada l’absis cap a llevant.
Basílica de son Peretó (Manacor): Basílica construïda a finals del s. IV i va subsistí al menys, fins al segle VI hi ha indicis
que fou destruïda (pels vàndals?) i més tard reconstruïda.
És un edifici més notable que el de sa Carrotja, així i tot l’estructura és semblant en ambdues.
Constava de tres naus separades per pilastres i columnes.
Vestíbul amb dues piscines baptismals cruciformes.
Trespol cobert per un mosaic de diferents colors que formaven figures geomètriques.
Mosaic-epitafi de Baleria.
Restes arqueològiques + epigràfiques sa Pobla, Artà, Alcúdia, Palma i Menorca.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Segle III:
Balears plenament romanitzades.
Pràcticament havien desaparegut els últims trets de la
cultura talaiòtica encara que molts poblats indígenes
eren habitats (al manco parcialment).
Pitiüses llumeneres amb simbologies cristianes
prova de la difusió del cristianisme durant l’època de
l’Imperi romà.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Inicis Segle V:
Pobles germànics envaeixen l’Imperi d’Occident les
comunitats cristianes estaven ben arrelades a totes les
Balears.
No coneixem els bisbes de Mallorca, però si un de
Ciutadella de Menorca: el bisbe Sever:
A principis del s. V va escriure una carta a tota la cristiandat per
comunicar la conversió dels jueus de Maó al cristianisme en
ocasió de l’arribada d’unes relíquies del màrtir Sant Esteve.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
La millor coneguda comunitat cristiana de Menorca gràcies a l’ENCÍCLICA DEL BISBE SEVER: (418 dC) ( A l'Església Catòlica una encíclica era una carta circular enviada a totes les esglésies d'una zona concreta)
Menorca existència d’una comunitat cristiana consolidada:
Dirigida pel bisbe, auxiliat per preveres i diaques.
Hi havia també monjos i dones consagrades a la religió, amb vot de castedat.
El bisbe Sever tenia la seu a la ciutat de Iamona (Ciutadella).
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Encíclica 418 informa que a Magona (Maó)
hi residia una comunitat jueva ben
organitzada i que celebrava la seva fe a una
sinagoga.
Segons el Bisbe Sever amb l’ajuda de les
relíquies del màrtir Sant Esteve els cristians
menorquins convertiren al cristianisme els jueus de
Magona.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Encíclica del Bisbe Sever: És un escrit propagandístic i profètic del que ha de succeir
arreu del món.
Posa de manifest la complexa situació política, social, religiosa i econòmica de Menorca, amb la bipolaritat (jueus-cristians) urbana i religiosa, i de com la comunitat cristiana ha pres la iniciativa per acabar amb la situació dual (almenys en el camp religiós) ja que els jueus convertits al cristianisme continuaren mantenint la seva preeminència social i econòmica, i possiblement, el poder polític.
La carta és un elaborat text teològic i ideològic, on no manquen els simbolismes i prodigis, però també la coacció i la violència que revelen la prepotència d’un cristianisme triomfant característic del Baix Imperi.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
Paral·lelament a les Balears vivia un important
pensador cristià Consencisegons Josep
Amengual:
creu que residia a Menorca
possiblement fou el redactor material de l’encíclia
de Sever
Consensi mantenia correspondència amb Sant
Agustí bisbe d’Hipona, al nord d’Àfrica (un dels
intel·lectuals més importants de l’època).
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Vàndals: Foren un poble del centre d'Europa, un dels
poblesindoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Inicis s. V creuà la Gàl·lia i la Península Ibèrica, s'instal·là breument a la vall del Guadalquivir, passà l'estret de Gibraltar i, comandat per Genseric, creà un regne al nord d'Àfrica, centrat a l'actual Tunísia, i que finalment fou destruït pels bizantins el 534.
L'any 455 els vàndals que havien format un regne en el nord d'Àfrica van acabar amb la dominació romana de les nostres illes i les van incorporar al nou estat africà.
La submissió a les directrius de Roma s'havia mantengut prop de sis segles, però ara havia arribat al seu final.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
VÀNDALS:
Professaren l’arrianisme:
és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu.
El principi fonamental de l'arianisme fou l'afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu. Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s'havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell.).
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
A pesar de la fama de grans
destructors i cruels
perseguidors del
catolicisme, sembla ser que
els vàndals, cristians de la
versió ariana, poc van
afectar al desenvolupament
econòmic, social i cultural
de la majoria de les gents
de les nostres illes.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els catòlics cruelment: No sols la raça i la religió separaven els vàndals
dominadors dels romans subjugats, sinó també els costums i la llengua: una parlaven el gòtic i els altres el llatí, però més que tot els dividia l’odi que es professaven mútuament: Per això sembla que no hi hagué fusió entre la població
mallorquina indígena-romana i la vandàlica (probablement molt escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de l’administració).
No es estrany que hi hagi pocs vestigis de la dominació vàndala a Mallorca.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Els Vàndals i les Illes Balears:
Poble vàndal (hàbils navegants) es feren amos i
senyors de la Mediterrània occidental capital =
Cartago:
Vàndals (Rei Gunderic) 425 arriben a les Balears i les
saquejaren.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
VÀNDALS Genseric455 tornen a envair les Balears i les annexionen al seu regne, juntament a les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília: Destrucció Pollèntia + Basílica de Son Peretó
(Manacor) pogueren coincidir amb aquesta ocupació.
Eivissa proves clares de destrucció a diferents enclaus rurals.
Escassetat de restes arqueològiques d’aquesta època fa pensar que: Ocupació es limità a una reduïda elit dominant
Comportà una important minva en el nombre de pobladors
Genseric
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Persecucions dels vàndals arrians contra els
seus súbdits catòlics:
Vàndals = arrians els reis vàndals que es
mostraren més despietats amb els catòlics foren
Genseric i Hunneric.
Hunneric convençut de la ineficàcia de la
persecució violenta, canvià de tàctica i volia
aconseguir una apostasia col·lectiva dels bisbes
catòlics dels seus dominis.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Així, segons el cronista Víctor de Vita (autor de la principal font de les incursions dels vàndals a la Àfrica romana): Tres bisbes de les Balears: Helias de Majorica +
Macàrius de Minorca + Ophil·ló d’Eubso + altres prelats catòlics foren obligats (febrer 484) a anar a Cartagoper donar raó de la seva fe davant del rei vàndal Hunneric: Bisbes presentació per escrit al rei Hunneric una professió
de fe catòlica va provocar la irritació del rei decretà el lliurement dels béns dels catòlics als arrians.
Bisbes no pogueren retornar i restaren a Cartago.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
El domini vàndal de les nostres illes sols va
durar prop de vuit dècades, ja que l'any 534
són novament conquerides, en aquesta ocasió
per l'Imperi bizantí, estat hereu de l'Imperi
romà d'Orient.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
533 els bizantins havien conquerit Cartago i
exterminat la monarquia vàndala.
Sembla que llavors les Balears i les Pitiüses van
passar a formar part de la província Mauritània II,
amb capital a Septem (actual Ceuta).
Tot indica que també van continuar mantenint la
seva importància en les rutes comercials, sobretot
com pont entre les penínsules Itàlica i Ibèrica,
ambdues parcialment dominades per Bizanci.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
A partir del segle VII dC, una vegada que els bizantins són expulsats de la Península Ibèrica i, sobretot, una vegada que els musulmans irrompen en el Mediterrani, la presència bizantina i el seu domini van quedar bastant diluïts. Des d'aquest moment s'iniciarà una etapa
pràcticament d'autarquia i d'aïllament, en la qual les autoritats illenques adquiriran un major protagonisme.
A principis del segle següent —el 707 es produeix la primera expedició musulmana a les Illes—, aquestes van començar a entrar dins l'òrbita del món islàmic, però no serien conquerides fins el 902-903 d C.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
Aquesta etapa que va des del segle V fins al X ha estat denominada com «segles foscs», a causa que molt poc sabem sobre el que va succeir a les nostres illes. Les referències literàries d'aquesta època són escasses i la informació sol ser molt minsa.
L’extraordinària excepció és la documentació corresponent a l'inici del segle V que ens ha arribat gràcies a la carta encíclica del bisbe Sever de Menorca i a la correspondència de l'escriptor cristià Consenci, resident també en aquesta illa.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
Imperi romà d’Orient (Imperi bizantí o Bizanci)
governat des de Constantinoble:
Se va anar recuperant intent de restauració de
l’Imperi romà en la seva plenitud.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
Durant el regnat de Justinià (527-565):
S’aconsegueix posar fi a la guerra amb els perses.
Així Bizanci va poder portar el pes del seu exèrcit
cap a la conquesta dels antics territoris que
formaven l’Imperi romà d’Occident:
Aquesta empresa militar possible gràcies a alguns
generals de l’exèrcit de Justinià I Belisari + Narsès +
Joan Troglita.
L’emperador
Justinià
El general
Belisari
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
BIZANCI i les ILLES BALEARS: Entre els segles V i principis del segle VI Illes Balears
sota el domini vàndal.
Emperador Justinià aprofità les divisions internes dels vàndals per enviar un exèrcit a Cartago (comandat pel general Belisari). Després d’una campanya relativament breu Belisari conquistà el
regne vàndal el nord d’Àfrica quedà incorporat a l’Imperi d’Orient.
Paral·lelament que Belisari derrotava els vàndals Apol·linar al 534 s’apoderà de les illes Balears hi romangué com a governador.
Des de 534 a poc a poc tot el nord d’Àfrica, les Illes de Sardenya i Sicília, la península Itàlica, les Balears i el llevant de la península Ibèrica quedaren sota el domini bizantí.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
Conquesta de les illes Balears per Bizanci va permetre el desenvolupament del culte catòlic sense traves: Testimonis nombroses basíliques paleocristianes a Menorca i
Mallorca, del segle VI mostres important de l’art paleocristià: Basílica de Son Fiol a Santa Maria del Camí tres naus amb un
paviment format per un mosaic de marbre.
Basílica de Son Peretó a Manacor.
Basílica de Son Bou a Alaior. Cronologia: finals del segle IV o començaments del segle V.
Edifici de planta rectangular, amb vestíbul o nàrtex, tres naus separades per columnes, capçalera tripartida i absis semicircular.
Basílica del Molinet des Cap des Port a Fornells, es Mercadal.
Basíliques de l’Illa del Rei, Illa d’en Colom i es Fornàs de Torelló (Maó).
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
Eivissa arqueologia apunta cap a una
recuperació de les activitats agràries:
Algunes explotacions foren abandonades al llarg de
l’ocupació vàndala es tornen a posar en
funcionament encara que no arribaren al mateix
nivell d’abans.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
DECADÈNCIA DEL PODER BIZANTÍ A LA
MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL:
Segle VII península ibèrica dividida en dues parts:
Nord i el centre sota el poder visigot.
Sud i part del llevant sota el poder de Bizanci.
Dos reis visigots Sisebut + Suíntila lluitaren per
tal d’alliberar els territoris peninsulars en poder de
Bizanci:
629 ho aconseguiren des d’aleshores la península Ibèrica
restà sota l’hegemonia visigoda.
Son Peretó
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
També en el s. VII bizantins comandats per
Gregori (governador militar de Cartago) derrotats
pels musulmans en la batalla de Subeitala (647) al
nord d’Àfrica aquest fet provoca:
Gran nombre d’habitants del nord d’Àfrica
s’espargiren per altres territoris alguns d’ells a les
Illes Balears.
Caiguda definitiva de Cartago en mans dels
musulmans es produeix al 698.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
Segle VIII:
A mesura que Bizanci anava perdent territoris de la
Mediterrània occidental a favors dels musulmans.
Les Illes Balears també quedaven cada cop més
aïllades i independitzades de l’Imperi bizantí
encara que conservaven les institucions
administrativomilitars d’arrels bizantines.
BASÍLICA DE SON PERETÓ (MANACOR)
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Introducció:
El jaciment paleocristià de Son Peretó (Manacor):
és una de les troballes més importants de la Mallorca
de l'Antiguitat tardana:
testimoniatge de la primera arquitectura cristiana mallorquina
símbol de la implantació del cristianisme a l’illa
conjunt fonamental per entendre els denominats en la nostra
historiografia com els "segles foscs" (s. IV fins a la conquesta
islàmica al s. X) de la història de Mallorca.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Conjunt arqueològic de Son Peretó ocupa
una extensió de vuit mil metres quadrats i
consta de:
una basílica
un baptisteri
una necròpolis dels segles V i VI d C
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
L’art paleocristià:
L'art paleocristià és l’art realitzat per les primeres
comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi
Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel
que coincideix paral·lelament amb el final de l'art romà,
l'apogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic
(bàrbars).
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Passa per dues etapes: La primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit
(es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes).
La segona, l'etapa triomfal, marcat per: L'Edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la
llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant Pere del Vaticà (320),.
L'Edicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques, mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que veim manifestat també a les Illes Balears.
ART DE LA PRIMERA ETAPA (no reconeixement del Cristianisme)
ART DE LA SEGONA ETAPA (reconeixement del Cristianisme)
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
La basílica demostra la poca reticència utilitzant les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes (romanes) per a adaptar-les a les seves necessitats. El concepte i la funcionalitat del temple cristià són molt
diferents de la concepció del temple clàssic grec i romà. El temple clàssic era una petita cambra destinada a la
representació de la divinitat corresponent.
En canvi, el temple cristià és fonamentalment un lloc de culte i de reunió de la comunitat de fidels, la qual cosa determina la necessitat de construir espais amplis i ordenats per al desenvolupament de les funcions litúrgiques.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Model de basílica cristiana no podien ser els temples pagans els cristians refusaren tot el que pogués recordar el paganisme. Cristians prengueren el model per als seus temples de
l’arquitectura oficial romana, concretament de la basílica: edifici que tenia diverses funcions a l’imperi romà però que
s’adaptava bé tant a: les necessitats funcionals: la reunió comunitària
com al simbolisme: (lloc de culte a l’emperador, substituït per la figura de Crist Rei) de l’església cristiana.
Les basíliques romanes eren, però, molt diferents en forma i funció, i el cristianisme no va copiar literalment cap dels seus tipus sinó que en va fer una creació nova dins d’una tipologia coneguda.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per
albergar a la comunitat cristiana.
L'estructura és pràcticament igual que la basílica romana
(destinada a transaccions comercials i a impartir justícia),
presentant algunes variacions:
com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les
cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i
decorades amb cassetons.
la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que
creua la nau longitudinal, cap a l'altar) al·ludint al símbol de la
creu on va morir Crist.
Basílica romana de Maxenci
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
La tipologia de la basílica cristiana, després d’un període de vacil·lacions i recerques, va
quedar definida a la primera meitat del segle IV i va presentar una notable uniformitat en tot
l’àmbit de la cristiandat; l’església cristiana presenta els següents elements:
L’atri, un pati tancat al qual podien accedir fins i tot els no creients i els aspirants al
baptisme.
El nàrtex, o vestíbul, que és un pòrtic o una nau transversal afegida, anterior al recinte
estrictament sagrat, i des del qual podien seguir la segona part de la Missa (l’Eucaristia)
els catecúmens o fidels que es preparaven per rebre el baptisme.
El recinte sagrat, una gran sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un
nombre senar de naus (una, tres o cinc) separades entre si per arquitraus sobre columnes
o per arcs de mig punt sobre columnes. La nau central, més ampla i més alta que les
laterals, s’il·lumina mitjançant les finestres que s’obren a les naus laterals.
L’absis, és un espai semicircular situat en el costat oposat a la porta, com a culminació de
l’eix de la nau central. Funcionalment, forma part del presbiteri, la zona reservada als
sacerdots i on aquestss celebren el sacrifici de la missa. El presbiteri estava separat de la
nau central per la iconòstasi.
La pròtesi i el diacònicon eren dues dependències annexes al presbiteri on es recollien les
ofrenes (diacònicon) i on es feia la benedicció del pa i del vi (pròtesi).
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa
Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà,
Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem
(bressol del cristianisme).
A les Balears, entre d’altres: la Son Peretó
(Manacor), de Son Bou (Menorca), etc.
La majoria d'elles modificades estilísticament a
través del temps, com la de Sant Pere...
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Son Peretó:
Aquesta basílica presenta una estructura de planta rectangular, amb tres naus separades per dues fileres de columnes que suportarien les respectives arquejades, a més de quatre pilars en els extrems. La nau central era més ampla que les laterals i es trobava
rematada per un absis.
En aquest absis, al que es devia accedir per dos escalons, es va recuperar en les antigues excavacions un primitiu altar de pedra, que presumiblement devia haver allotjat un reliquiari.
Les naus laterals acabaven en dos recintes que flanquejaven l'absis i sembla ser que van ser incorporats amb posterioritat a la primitiva construcció.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Precedint el temple es troba un vestíbul o atri de planta quadrada, on es va localitzar el nàrtex o baptisteri central.
Com fet excepcional, aquest disposava de dues piscines baptismals que encara avui no se sap si es van utilitzar simultàniament (la gran per als adults i la petita per als nins), o si la gran és més antiga (per al ritu baptismal per immersió) i la petita més moderna (per al ritu baptismal per aspersió).
El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueixl'eix de la basílica.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Cal assenyalar que el jaciment arqueològic de
Son Peretó és molt major del que avui dia es
pot apreciar, ja que la part excavada és molt
petita en relació al que queda sense excavar.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
El paviment del temple es trobava cobert per
un conjunt de mosaics amb motius vegetals i
geomètrics, amb representacions d'aus,
sanefes, faixes i cercles enllaçats.
L'única representació figurativa es trobava en la
nau central: es tracta probablement d'una escena
paradisíaca encara que únicament es conserven
restes de palmeres.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Mosaics de la basílica paleocristiana de Son Peretó: resenten clares similituds amb altres produccions musivàries de
l'àrea mediterrània que s'enquadren temporalment a mitjan segle VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord-africans.
Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques.
Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, l'absència de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la circumscripció de les figures d'animals en els elements geomètrics o florals.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Entre els altres mosaics sobresurt la làpida sepulcral
d'una dona anomenada Baleria, que incorpora motius
de simbologia cristiana com són les aus i les cràteres.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
Mosaic de na Baleria: Lauda sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de
Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar un bell mosaic.
El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segonsel model comú al Nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica. A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a
cada banda.
En la banda central del mosaic hi ha l'epitafi. L'epitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X
TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO La traducció, aproximadament, ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys (?), i va sortird'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre.
A l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologiacristiana molt emprada en la decoració funerària.
Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.
MOSAIC DE NA
BALÈRIA
Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
Es tracta d'una basílica de tres naus, amb absis central flanquejat per duescapelles annexes i precedida d'un nàrtex.
A la façana occidental s'obren tres portes d'accés, mentreen el nàrtex s'obren tres portes que donen pas a cadascuna de les naus.
L'últim cos central, i més proper a l'absis, es troba lleugerament elevat sobre el nivell de les naus i separat de la resta de l'església per cancells.
Les dues capelles annexes al absis no semblen haver tingut un altre accés més que el que s'obre capa les naus laterals, i corresponen respectivament a la prothesis, a la banda esquerra, i al diakonikon, en el dret.
La prothesis va servir de baptisteri, tal com hodemostra la piscina monolíticacilíndrica trobada en aquest lloc i tallada formant a la part interior un buit de quatre lòbuls.
Així com el conjunt de l'església es pot datar al segle V, la pilabaptismal pertany al segle VI.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
Fe islàmica (ISLAM) predicada pel profesta
Mahoma (622-Hègira) havia aconseguit
d’unificar les tribus del desert d’Aràbia al
començament del segle VII:
Després de la mort de Mahoma (632) els àrabs
islamitzats aconseguiren derrotar dos dels més
grans imperis de l’època:
El Bizantí
El Persa
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
Musulmans iniciaren una ràpida expansió
amb la incorporació de:
Extensos territoris d’Àsia: Síria, Palestina,
Mesopotàmia, Iran...
D’Àfrica: Egipta, Líban i el Magrib.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
Desintegració del poder bizantí a la Mediterrània
occidental va deixar les Balears a la mercè de
les incursions musulmanes:
1a expedició contra les Balears 707 dirigida per Abd
Al·lah (fill del governador musulmà del nord d’Àfrica,
Mussa).
Mussa + Tariq envaïren la península ibèrica + derrotaren
els visigots a la batalla de Guadalete (711).
En pocs anys ocuparen gairebé tota la Península (nuclis de
resistència: muntanyes cantàbriques i als Pirineus).
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
ILLES BALEARS no foren ocupades els
seus habitants de religió cristiana continuaren
vivint de manera més o menys independent:
Entorn 800 pobladors de les Illes demanaren
ajuda a Carlemany (emperador dels francs)
perquè eren amenaçats pels sarraïns:
No se sap si els francs ajudaren a les Balears.
Queda descartat que les Illes Balears quedassin
vinculades a l’Imperi franc.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
Balears durant el s. IX novament atacades
pels musulmans i normands:
Normands (víkings) arribaren en les seves
incursions fins a la Mediterrània.
859 saquejaren les Balears.
848 les Balears objecte d’un atac de l’emir de
Còrdova Abd al-Rahman després que els illencs
haguessin trencat un tractat amb els musulmans.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
A finals del segle IX les Balears es trobaven
en una situació molt precària:
La vida urbana havia desaparegut.
El comerç pràcticament no existia.
La població havia declinat força els repetits atacs
exteriors de musulmans i normands havien deixat les
Balears gairebé despoblades.
Top Related