Les notícies del delegat 102Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012
Actualitat Els pressupostos de la tisorada
Editorial Un any de retallades
Política sindical Salaris i productivitat: elvincle en discòrdia
Igualtat i polítiques socials Només el38,1% de les persones amb discapacitat
són actives laboralment
Política institucional Subida mínima delas pensiones en 2012
Actualitat sindical
Salut laboral Què es considera accident detreball
AMIC Repensar la immigració en temps decrisi
Comunicació Ens manifestem! Comconvocar els periodistes + En català, com
es diu�?
Espai Avalot Contracte social amb els joves
Estadístiques + Novetats documentals
e-sindicat Campanya de signatures digitalsperquè l�ATM que no augmenti els títols
de transport per sobre l�IPC
www.ugt.cat
l Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat uns
pressupostos pel 2012 molt restrictius, un 5,9% inferiors
als pressupostos presentats pel 2011 en termes nominals
i un 8,6% inferiors en termes reals, és a dir, descomptant la
inflació.
El Govern pretén així reduir el dèficit des del 2,66% del PIB
del 2011 fins al 1,3% del PIB del 2012. Aquesta dràstica reducció,
que equival a 5.612 milions d�euros en tan sols un any, respon
a la Llei d�estabilitat pressupostària de Catalunya, on el Govern
va voler anar més enllà de la norma autoimposant-se terminis
i sostres de dèficit més estrictes que la norma estatal. La UGT
de Catalunya va denunciar que aquests límits poden frenar la
capacitat de recuperació de la nostra economia i afavorir un
greuge comparatiu respecte la resta de comunitats autònomes.
La Generalitat no només ha anunciat retallades entre les
persones treballadores del sector públic; a més, incompleix en
el pagament de sous i salaris.
El nostre sindicat denuncia que els pressupostos no prioritzen
la despesa social i canvien la repartició del pastís pressupostari;
no fomenten la ocupació ni impulsen la indústria; en canvi, sí
que prioritzen el sector financer, i aposten per una política
d�ingressos que castiga encara més les classes populars.
Per la UGT de Catalunya, aquests pressupostos són un clar
pas enrere en la consolidació del nostre estat del benestar, en
la seguretat i la confiança de la ciutadania davant els serveis
públics i d�atenció a les persones i en la possible sortida del
túnel i reactivació econòmica.
El projecte de Llei de pressupostos retira drets als empleats públics, paralitza la reactivacióeconòmica i castiga les classes populars
2 Actualitat
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener2012 | www.ugt.cat
Els pressupostos de la tisorada
La UGT de Catalunya i la CONC impulsenuna consulta popular sobre lesretalladesEls secretaris generals de la UGT de Catalunya i de CC.OO. de
Catalunya, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, han
presentat una proposta als grups polítics catalans perquè el
Parlament de Catalunya convoqui una consulta popular on
la ciutadania pugui expressar si està d�acord amb les
retallades de serveis públics que està duent a terme el
Govern de la Generalitat. Aquest mes, els sindicats es
reuneixen amb els diferents partits per a convèncer-los que
impulsin la consulta; si no es pogués tirar endavant , ambdues
organitzacions la promouran a través d�una Iniciativa
Legislativa Popular.
Part del pressupost que es dedica a salut i educació
23,9%
14,8
24,3%
14,8
24,9%
15,9
0
5
10
15
20
25 2010
2011
2012
Font: elaboració pròpia a partir de pressupostos de la Generalitat 2010 i 2011,i projecte de pressupostos de 2012. Pressupostos consolidats.
Salut Educació
Crèdits Direcció: Miguel Ángel Escobar Coordinació/Maquetació: Gabinet de Comunicació Col·laboració: Secretaries de Política Institucional iPolítica Sindical; Avalot�Joves de la UGT de Catalunya; Associació d�Ajuda Mútua d�Immigrants a Catalunya Il·lustracions: Gabinet de ComunicacióFotos: Gabinet de Comunicació; Agència Catalana de Notícies (Bertran Cazorla, Núria Julià); sxc.hu (Bjarne Henning Kvaale, Jesús M. NietoBobadilla, Jean Scheijen, Leonardo Tote, wedward); Thinkstock Correcció: Servei Lingüístic Impremta: IMPRÈS GRUP
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener2012 | www.ugt.cat
quests dies Artur Mas compleix un any com a president
de la Generalitat, però el balanç d�aquests dotze mesos
del que ell mateix va anomenar «Govern dels millors»
no pot ser gaire positiu. La paraula retallades pesa com una
llosa sobre aquest país i els seus ciutadans i ciutadanes.
El Govern sembla trobar la inspiració en una única missió:
equilibrar i sanejar els comptes de la Generalitat de Catalunya.
A priori ningú diria que sigui una política errònia, en plena crisi,
sota la pressió dels mercats internacionals i de la troika europea.
Però veient el que ha donat de si aquest primer any de
legislatura, sembla que aquest objectiu s�ha convertit en tota
una obsessió que posa en dificultat el propi estímul públic de
l�economia i posa en risc la qualitat dels serveis públics essencials.
L�actual equip només fa que repetir el mantra de la necessitat
d�ajustar els comptes, i la duresa amb què imposa els seus
plantejaments, sense cap marge per a la negociació, fa pensar
que en certa mesura està aprofitant la conjuntura per imposar
un nou model d�administració pública i d�ús de drets essencials.
Ho delata, per exemple, la supressió definitiva de l�impost de
successions i l�orientació fiscal centrada en taxes idèntiques per
a tothom i no l�augment d�impostos directes i progressius segons
la renda. O què dir de l�anomenat «tiquet moderador» a les
receptes farmacèutiques i que en realitat es tracta, no ja d�un
copagament, sinó d�un repagament sanitari universal que no
entén ni d�aturats ni de pensionistes ni de malalts crònics.
Però les constants retallades en els serveis públics, a més
de suposar la pèrdua de drets socials i de generar més desigualtat
entre les persones a l�hora d�accedir al dret a una educació o
a una sanitat pública, tenen un tercer i pervers efecte:
destrueixen llocs de treball. El Govern es va proposar a l�inici de
la legislatura reduir l�atur a la meitat, però ha arribat al 25%
del seu mandat amb 742.000 desocupats i una taxa d�atur del
19,4%, un 1,4% més que quan el va iniciar.
Resumint, en aquest any la factura nacional de la crisi tan
sols l�estan pagant les rendes més humils i els empleats públics.
Per tot plegat, per a denunciar en veu alta aquestes brutals
polítiques de retallada, la UGT de Catalunya, juntament amb la
resta d�organitzacions que formem part de la plataforma Prou
Retallades, hem convocat a tota la ciutadania a una gran
manifestació el proper dissabte, 28 de gener, per dir «No a la
dictadura financera, aturem les retallades!». Novament, t�hi
esperem!
Josep M. Àlvarez
Secretari general de la UGT de Catalunya
Divendres, 27 de gener, a les 19 hores Inauguració de l�Union Bar,
nou espai de participació per als joves afiliats i afiliades a l�Avalot-
Joves de la UGT de Catalunya. Lloc: seu d�Avalot, pl. de Vázquez
Montalbán, 4, Barcelona.
Dissabte, 28 de gener Manifestacions «No a la dictadura financera!
Prou retallades!» Barcelona: a les 17 hores, pl. de Catalunya. Girona:
12 hores, pl. de la Independència. Lleida: 17.30 hores, pl. de Ricard
Vinyes. Tarragona: 17.30 hores, Estàtua dels Despullats. Organitza:
plataforma Prou Retallades.
Agenda gener 2012
3Editorial
Un any de retallades
n els darreres mesos, s�ha parlat molt sobre els salaris i
la seva vinculació a la productivitat. La patronal, en una
de les seves moltes ofensives, torna a atacar i aquest
cop ho fa reclamant la vinculació dels increments salaris a la
productivitat, però no pas per a millorar-la i ser més competitius
com a país, sinó per a devaluar els salaris. És per aquest motiu
que fem un anàlisi i reflexionem sobre la relació
salaris/productivitat que proposen.
Què és la productivitat?La teoria diu que la productivitat és el producte que genera
una persona treballadora i que depèn bàsicament de la
intensitat de capital i l�eficiència amb la qual funciona
l�economia:
Problemes que genera l�aplicació de laproductivitatAparentment, millorar la nostra productivitat, és a dir, buscar
l�eficiència, sempre es valora en positiu, no només per a
l�empresa sinó pel conjunt de la societat; ara bé, l�aplicació de
la productivitat genera dubtes seriosos...
Com mesurem la productivitat?
Les mesures de productivitat estan plantejades en termes
econòmics; per tant, l�intent d�aplicar aquest càlcul econòmic
a l�àmbit laboral genera dificultats més que serioses i fa que
en determinades activitats sigui impossible; vegem per què:
Producte
La mesura del producte físic és molt complex, bàsicament
per dos motius:
1. Perquè no hi ha una mesura clara de càlcul, i
2. perquè hi ha moltes activitats i sectors en què no es
pot definir quin és el producte concret; per exemple,
com mesurem el producte físic d�un metge? I el d�un
bomber? O fins i tot, com calculem el producte d�un
paleta de la construcció, per totxo col·locat per hora?
Quantitat de treball
Què entenem com a quantitat de treball, les hores que es
treballen?
El càlcul de la productivitat a partir del «producte/nombre
d�hores»; genera una intensificació del treball; que a la
vegada, es tradueix en un augment del desgast físic de les
persones treballadores. Aquest desgast generarà a la llarga
costos socials (malalties, etc.).
Per a nosaltres, l�únic augment real de la productivitat
és aquell que amb el mateix esforç i amb les mateixes hores
de treball es produeix més.
Trampes de la productivitatEls que s�omplen la boca parlant sobre la productivitat, no ens
aclareixen mai en quin àmbit es planteja la vinculació: a nivell
de país? en l�àmbit de l�empresa? O potser a nivell individual?
� Incrementar els salaris en funció de l�augment de la
productivitat del país comporta que tothom veu millorat el
seu salari en un percentatge equivalent a la millora de
4 Política sindical
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
Salaris i productivitat: el vincle en discòrdia
Productivitat =Producte
Quantitat de treball
Cost laboral i productivitat
105
100
95
199
6
1997
199
8
199
9
200
0
200
1
200
2
200
3
200
4
200
5
200
6
200
7
0
200
8
Política sindical
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
5
l�eficiència social. Ara bé, si hi ha inflació i els salaris només
creixen segons l�augment de la productivitat, tota l�alça de
preus va a parar a mans de les empreses.
� Fixar els salaris segons la productivitat de l�empresa suposa,
d�una banda, acceptar un augment de les desigualtats
socials; i de l�altra, ignorar que el món empresarial real està
format per estructures empresarials complexes entre les
quals mantenen relacions de poder econòmic desigual.
� Calcular el salari en funció de la productivitat individual és
una altra fal·làcia. Cal tenir present dos aspectes que es
deixen de banda quan la gent pensa en aquest tipus de
càlcul; el primer, és que la majoria de feines són col·lectives
i per tant, és gairebé impossible determinar què és el que
aporta cadascú. El segon aspecte que cal tenir en compte
són els «creixements irreals»; és a dir, una millora de
l�eficiència pot venir donada per un augment de les hores
treballades o per una intensificació dels ritmes de treball
i per tant, no estem parlant d�un augment real de la
productivitat.
En tot cas, si algú parla d�aplicar aquest tipus de càlcul, el
que pretén encobertament és pagar a cada persona
treballadora en funció dels interessos de la direcció i
fomentar l�individualisme dels treballadors i les
treballadores, entre d�altres.
La nostra proposta:Acord Interprofessional de CatalunyaVist l�exposat fins ara, la productivitat és un element perillós
i queda clar que no podem vincular els increments salarials
només a la productivitat. Per això, en el recent signat Acord
Interprofessional de Catalunya 2011-2014, els agents socials
hem cregut necessari i convenient abordar aquest tema i renovar
l�estructura salarial, ja que entenem que la negociació col·lectiva
ha d�atendre amb més intensitat la regulació de les retribucions
variables.
A l�AIC fixem que els convenis col·lectius d�àmbit sectorial
han de definir els criteris per a l�aplicació de la retribució variable,
així com les fórmules per a la seva adaptació i aplicació a les
empreses.
La negociació col·lectiva ha d�atendre el criteri que els salaris
han de vincular-se amb:
Aquests són els elements que han d�influir en la negociació de
l�estructura salarial. Aquests elements són les eines bàsiques
que ens han de permetre actualitzar la retribució salarial en
funció de les realitats concretes de cada empresa o sector.
Beneficis empresarialsInflacióProductivitatVariació de costosInversionsEvolució econòmica delssectors d�activitat
Despeses de personal /valor afegit
Despeses de personal per treballador
Valor afegitper treballador
200
9
2012
2010
2011
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
6 Igualtat i polítiques socials
a UGT de Catalunya denuncia que les persones amb
discapacitat són un dels col·lectius amb més baixa ocupació
i amb una clara vulnerabilitat en el mercat de treball,
situació que s�agreuja amb la difícil situació econòmica i laboral
que travessa el nostre país.
A l�informe «Les persones amb discapacitat i el mercat de
treball a Catalunya», elaborat pel nostre sindicat, s�analitza la
situació de les persones amb discapacitat i s�avalua els avenços
normatius que s�han fet durant el 2011.
Des de la UGT de Catalunya instem els governs a que no
utilitzin la crisi com a excusa i a que portin a terme les polítiques
encaminades a aconseguir la plena igualtat i la integració real
i efectiva de les persones amb diversitat funcional.
Pel nostre sindicat, les polítiques de discapacitat han d�anar
orientades a l�accés a l�ocupació en el mercat ordinari, a la lluita
contra la discriminació per raó de discapacitat, i a atendre
determinats àmbits com la protecció social d�aquests
treballadors, l�accés a l�educació, la seva formació, o fins i tot
la política fiscal.
Dades sobre la discapacitat a Catalunya� Al voltant del 6% de les persones que viuen a Catalunya
tenen una discapacitat.
� El 4,8% de les persones amb edat de treballar que viuen
a Catalunya són persones amb diversitat funcional.
� El col·lectiu de persones amb discapacitat té una
participació en el mercat de treball molt baixa, només
el 38,1% són actius.
� Una de cada quatre persones amb discapacitat
registrades a l�atur porten més de 2 anys sense trobar
una feina.
� La dificultat d�accedir i mantenir-se en el mercat laboral
és patent en la seva baixa taxa d�ocupació i amb una
taxa d�atur que duplica la mitjana del total de la població
catalana.
� El baix nivell de formació, una població activa envellida
i una focalització en el sector serveis i en els llocs de
treball no qualificats precaritzen encara més la seva
situació en el mercat de treball.
� L�accés al mercat laboral a partir del treball protegit és
cada vegada més freqüent en les persones amb
discapacitat.
Les persones amb discapacitat constitueixen un sector de
població heterogeni, però totes tenen en comú que, d�una
manera o altra, necessiten garanties suplementàries per a viure
amb plenitud de drets o per a participar en igualtat de condicions
que la resta de ciutadans en la vida econòmica, laboral i social.
En definitiva, podem dir que les persones amb diversitat
funcional tenen un greu problema d�accés al mercat laboral
�en el moment de la selecció�, d�accés al lloc de treball - perquè
La UGT de Catalunya reivindica que la crisi i les retallades no aturin la integraciósociolaboral d�aquest col·lectiu
Només el 38,1% de les persones amb discapacitat sónactives laboralment
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
7Igualtat i polítiques socials
no sol ser accessible i presenta barreres arquitectòniques- i
d�adaptació al lloc de treball -perquè no està adaptat a les
necessitats de les persones amb discapacitat, cosa que afegeix
dificultats per al desenvolupament de les seves obligacions
laborals.
Per poder assolir la seva integració en el mercat de treball,
les persones amb diversitat funcional han de lluitar contra les
barreres i discriminacions que limiten el seu accés a l�ocupació,
com ara un sistema de formació professionalitzadora poc inclusiu
i un mercat laboral que també provoca una important
desincentivació en oferir llocs de treball precaris, amb baixos
salaris i amb escasses possibilitats de promoció professional.
En aquest sentit, la UGT de Catalunya aposta per:
� La resolució urgent dels problemes d�accés a la formació
que pateix aquest col·lectiu, amb l�impuls de models i de
recursos formatius inclusius a les etapes educatives
postobligatòries, que afavoreixi l�accés i la permanència de
les persones amb discapacitat, adaptant les accions
formatives i oferint un suport adaptat. Reforçar els programes
de qualificació professional amb més implicació de les
empreses.
� Un servei públic d�ocupació (SOC) més eficaç quant a la seva
funció d�intermediació, que assoleixi un paper molt més
actiu que fins ara, tant en matèria de supervisió de les
agències privades de col·locació, com de vigilància de les
situacions de discriminació.
� Reforçar i millorar la tasca dels serveis públics d�ocupació,
facilitant serveis especialitzats concebuts com a drets
permanents i no com a programes temporals vinculats a
les disponibilitats pressupostàries.
� Consolidar eines com la prospecció d�empreses, per a
informar i sensibilitzar sobre les capacitats i competències
de les persones amb discapacitat, i alhora identificar els
llocs de treball que podrien ser ocupats i els ajuts o suports
que podria rebre l�empresa per a la seva adaptació i
manteniment.
� El foment més decidit de la ocupació efectiva a les empreses
ordinàries de treballadors amb diversitat funcional, i un
major seguiment sobre els motius al·legats a les sol·licituds
d�excepció i les justificacions de les mesures alternatives
aprovades.
� La negociació col·lectiva com a instrument per millorar les
condicions laborals de les persones treballadores dels Centres
Especials de Treball (CET). Els CET són empreses que realitzen
un treball productiu i han d�assegurar una ocupació
remunerada. Per això és important que els treballadors dels
CET disposin de representació sindical que vetlli per unes
condicions laborals de qualitat.
� El manteniment i el reforç de la concertació de les polítiques
i les mesures prioritàries, com les recollides a l�Acord
Estratègic i a l�Estratègia per a la inserció laboral de les
persones amb discapacitat 2008-2010.
La situació de vulnerabilitat en què es troba el col·lectiu de
persones amb discapacitat, amb poques oportunitats laborals,
precàries i de baixa qualificació, s�agreuja amb l�edat,
desincentivant la seva incorporació a un mercat laboral molt
excloent. Aquestes persones quan arribin a la seva edat legal
de jubilació poden trobar-se en una situació de molta més
vulnerabilitat amb una pensió de jubilació mínima.
Perfil del treballador amb discapacitatEl perfil de la persona amb discapacitat contractada a
Catalunya és el d�un home (el 61,3% del total de la
contractació feta el 2010), d�edat compresa entre els 35 i
49 anys (el 46,4%), per a treballar en el sector de serveis
(el 89%) i per a ocupar un lloc de treball no qualificat (el
51%).
na de las primeras decisiones del nuevo gobierno central
ha sido la de actualizar la cuantía de las pensiones
contributivas, que en Catalunya afecta a casi un millón
seiscientas mil pensiones. Al final la decisión no ha sido más que
la de determinar una subida, mínima, del 1% para el conjunto
de las pensiones.
A pesar de las críticas que realizaron desde la oposición, no
han dado marcha atrás a la decisión del anterior ejecutivo de
suspender la revalorización de las pensiones contributivas de la
Seguridad Social en su modalidad contributiva para el año 2011,
sin que se vieran afectadas las pensiones mínimas, las pensiones
no recurrentes del SOVI y las pensiones no contributivas, y que se
realizó a través del Real Decreto Ley 8/2010. Con lo que más de
un millón doscientas mil pensiones no van a recuperar la pérdida
de poder adquisitivo en 2011.
Los únicos pensionistas que recuperarán el poder adquisitivo
perdido en el pasado año serán los perceptores de pensiones
mínimas, SOVI no concurrente con otras prestaciones y pensiones
no contributivas que verán mejoradas sus pensiones en un 2,9%
debido a que, aparte de la subida del 1%, se les consolidará un
1,9% por la desviación de la inflación del año 2011, con lo que
también cobrarán una paga por la desviación de inflación en 2011
no más allá del 1 de abril del presente año.
Desde UGT de Catalunya consideramos que la revalorización
del 1% para el conjunto de las pensiones es claramente insuficiente,
no sólo porque la media de las previsiones de los principales
analistas sitúa el aumento del IPC en 2012 en el 1,5% de media
anual, sino también a que este aumento se verá seguramente
absorbido por la subida del IRPF que ha aprobado recientemente
el Gobierno. Los Técnicos del Ministerio de Hacienda (GESTHA)
han observado que la actualización de las pensiones apenas se
notará en el bolsillo de las personas pensionistas, incluso algunas
la verán neutralizada por la subida del IRPF y terminarán
perdiendo poder adquisitivo en el 2012.
Además, esta subida de sólo el 1% resulta especialmente
escasa para las más de 412.000 personas que en Catalunya son
perceptoras de una pensión mínima o de una pensión no
contributiva. Recientemente el Institut d�Estadística de Catalunya
ha publicado que el 19,1% de la población catalana tiene unos
ingresos inferiores al umbral de la pobreza, que para el 2010 se
sitúa en 8.718,60 euros anuales, por lo que podemos determinar
que las pensiones que se encuentren por debajo de esta cuantía
corren un claro riesgo de pobreza.
Por último queremos hacer hincapié en las especiales
dificultades para llegar a fin de mes de las personas cuyos ingresos
proceden principalmente de una pensión, hecho que se debe
tanto a que sus ingresos son menores como a que dedican un
porcentaje mayor de sus ingresos a la compra de bienes de primera
necesidad. En el 2010, de media las personas perceptoras de una
pensión dedicaron el 66,3% de su presupuesto a consumir bienes
de primera necesidad, un porcentaje 10,5 puntos porcentuales
mayor que la media de la población catalana. Este dato resume
perfectamente el esfuerzo económico que han de realizar las
personas pensionistas, y también la pérdida de poder adquisitivo
que les supone el hecho de que se haya revalorado sus pensiones
únicamente teniendo en cuenta una previsión a la baja del
crecimiento del IPC sin tener en cuenta como les puede afectar
el incremento de los precios de los productos de primera necesidad.
8 Política institucional
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
Más de un millón doscientas mil pensiones no van a recuperar la pérdida del poderadquisitivo del año pasado
Subida mínima de las pensiones en 2012
UGT de Catalunya considera claramenteinsuficiente la revalorización del 1% parael conjunto de las pensiones, no sóloporque las previsiones de los analistassitúan la subida del IPC en el 1,5% en2012, de media anual, sino tambiénporque seguramente se verá absorbidapor la subida del IRPF que ha aprobadorecientemente el Gobierno
Clase de pensión
Jubilación
Titular con 65 años o más
Titular menor de 65 años
Incapacidad permanente
Gran Invalidez
Absoluta y Titular 65 años
Total: edad 60 - 64 años
Total: enfermedad común < 60 años
� Sin cónyuge a cargo: 6.993,14 euros/anuales
� Con cónyuge a cargo: 8.157,57 euros/anuales
Pensiones mínimas 2012
Se garantizan cuantías mínimas mensuales, en función de la
edad de la persona pensionista y de que tenga o no familiares
a su cargo, cuando no supere el límite de ingresos establecido:
9Política institucional
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
{Euros/mes Euros/año
Con cónyuge
a cargo
763,60
715,60
1.145,40
763,60
715,60
384,90
Sin cónyuge:
(unipersonal)
618,90
578,90
928,40
618,90
578,90
384,90
Con cónyuge
no a cargo
587,00
547,00
880,50
587,00
547,00
352,72
Con cónyuge
a cargo
10.690,40
10.018,40
16.035,60
10.690,40
10.018,40
5.388,60
Sin cónyuge:
(unipersonal)
8.664,60
8.104,60
12.997,60
8.664,60
8.104,60
5.388,60
Con cónyuge
no a cargo
8.218,00
7.658,00
12.327,00
8.218,00
7.658,00
4.938,08
Clase de pensión
Viudedad
Titular con cargas familiares
Titular con 65 años, o discapacidad >= 65%
Titular entre 60 - 64 años
Titular menor de 60 años
Orfandad
Por beneficiario
Por beneficiario < 18 años con discapacidad >= 65%
Orfandad absoluta: el mínimo se incrementa en 6.559,00 euros/año
distribuidos entre los beneficiarios
En favor familiares
Por beneficiario
Si no existe viudo ni huérfano pensionistas:
� Un solo beneficiario con 65 años
� Un solo beneficiario < 65 años
Varios beneficiarios: El mínimo asignado a cada uno se incrementará en el
importe que resulte de prorratear 3.913,00 euros /año entre el número de
beneficiarios.
SOVI (Vejez, Invalidez y Viudedad)
Pensiones no contributivas (Jubilación e Invalidez)
Euros/mes
715,60
618,90
578,90
468,50
189,00
371,90
189,00
456,90
430,30
395,70
354,10
Euros/año
10.018,40
8.664,60
8.104,60
6.559,00
2.646,00
5.206,60
2.646,00
6.396,60
6.024,20
5.539,8
4.957,40
Transports de Barcelona pretén afrontar la seva mala gestió i
la retallada pressupostària de l�administració amb mesures com
la reducció històrica i brutal de serveis diaris, l�augment d�un
38% del preu del bitllet senzill, l�acomiadament de treballadors
i l�incompliment dels acords amb la plantilla. TB ha plantejat la
congelació salarial als seus 4.200 conductors i mecànics per
estalviar 14 milions d�euros. Si no s�accepta, l�empresa amenaça
amb la presentació d�un ERO. El comitè d�empresa denuncia
que la direcció suprimeixi serveis als ciutadans i exigeixi esforços
a la plantilla mentre es nega a facilitar informació d�altres
despeses, com ara els costos derivats de l�externalització de
serveis (més de 120 M d�euros), o els sous dels directius (superiors
als 200.000 euros), entre d�altres.
A presonsEls sindicats de presons també s�han mobilitzat aquest gener
contra les retallades, les agressions continuades, la manca de
seguretat i la massificació als centres penitenciaris. Per forçar
un acostament de posicions amb Serveis Penitenciaris, els
delegats sindicals es van tancar a la seu d�aquest organisme,
a la vegada que els treballadors protestaven fent concentracions
als centres.
Als cossos especials de la GeneralitatSota el lema «Cossos especials en lluita. Amb la seguretat
pública no s�hi juga», els bombers, personal de presons, agents
forestals i Mossos d�Esquadra van desbordar la Via Laietana i
la plaça de Sant Jaume i van reclamar que es preservi el model
de seguretat pública catalana i uns serveis públics de qualitat.
Per la seva banda, els Mossos van ocupar diferents comissaries
catalanes en protesta per les mesures anunciades pel
Departament d�Interior: retallades salarials que poden suposar
fins el 25% del poder adquisitiu, augment d�hores de treball,
eliminació de convocatòries d�accés al cos i de promoció interna,
rebaixa de retribucions per baixa per accident, entre d�altres.
A Transports de Barcelona
Les organitzacions socials que formem la plataforma
Prou Retallades convoquem una gran mobilització
ciutadana per aturar la política de retallades
indiscriminades del Govern de la Generalitat als serveis
públics i als drets socials. La plataforma ha elaborat un
Memorial de Greuges davant les polítiques del Govern
de la Generalitat. A Barcelona la manifestació sortirà
de la ronda Universitat/pl. de Catalunya a les 17 h, a
Girona des de pl. de la Independència a les 12 h; a Lleida
des de pl. de Ricard Vinyes, a les 17.30 h; i a Tarragona
des de l�Estàtua dels Despullats, a les 17.30 h.
Contra les agressions a l�estat delbenestar, continuem en acció!
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
El 28-G, gran manifestació
«No a la dictadurafinancera, aturem lesretallades!»
Mobilitzacions contra lespolítiques de retallades
Actualidad sindical10
uins supòsits es consideren accidents de treball pel
què fa al règim general de la Seguretat Social? Des
del punt de vista legal, el concepte d�accident de
treball es recull a l�article 115 del refós de la Llei general de la
Seguretat Social, que estableix que s�enten per accident de
treball «tota lesió corporal que el treballador pateixi amb
ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte
d�altri».
Què es considera un accident laboral?
1. Els que pateix el treballador en anar o tornar de la feina,
sense limitació horària i sempre que tingui lloc en el camí
d�anada o tornada, que no es produeixin interrupcions entre
el treball i l�accident i que s�utilitzi l�itinerari habitual.
2. Els que pateix el treballador com a conseqüència de les
tasques de l�exercici de càrrecs electius sindicals, i els
desplaçaments per a desenvolupar-les.
3. Els que pateix el treballador, que sense ser les tasques
pròpies de la seva categoria professional, les executi en
compliment de les ordres de l�empresari o espontàniament
en interès del bon funcionament de l�empresa.
4. Els esdevinguts per actes de salvament que tinguin relació
amb el treball.
5. Les malalties que contregui el treballador en realitzar el
seu treball, sempre que se�n demostri la relació.
6. Les malalties patides anteriorment i que s�agreugen com
a conseqüència de la lesió constitutiva de l�accident.
7. Les conseqüències de l�accident que resultin modificades
per malalties intercurrents.
Es presumirà que són constitutives d�accident de treball, excepte
si es presenta prova en contra, les lesions que pateixi el
treballador durant el temps i al lloc del treball.
Supòsits que NO tenen la consideració d�accident de treball
� Els que siguin deguts a força major estranya al treball,
entenent per aquesta la que sigui de tal naturalesa que no
guardi cap relació amb el treball que s�executava en ocórrer
l�accident.
� En cap cas es considerarà força major estranya al treball la
insolació, el llamp i altres fenòmens anàlegs de la naturalesa.
� Els que siguin deguts a dol o a imprudència temerària del
treballador accidentat.
Finalment, cal citar les circumstàncies que no impediran la
qualificació d�un accident com a accident de treball:
� La imprudència professional que és conseqüència de l�exercici
habitual d�un treball i es deriva de la confiança que aquest
inspira.
� La concurrència de culpabilitat civil o criminal de l�empresari,
d�un company de treball de l�accidentat o d�un tercer, llevat
que no tingui cap relació amb el treball.
L�accident produït mitja hora més tardde sortir de la feina, és accident detreball?La Llei de la Seguretat Social diu que «tindran la consideració
d�accidents de treball els que pateix el treballador en anar
o tornar del lloc del treball.» Aquests accidents són els que
també reben el nom de in itinere, i no hi ha cap referència
específica a la durada de temps que el treballador està
cobert en el trajecte. La jurisprudència del Tribunal Central
de Treball ha manifestat que perquè un accident sigui
considerat com a accident laboral in itinere requereix:
a) Prova fefaent que el sinistre es produeix en anar o tornar
del treball.
b) Pel camí usual.
c) Sense interrupcions voluntàries.
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
11Salut laboral
Què es considera accident de treball
es d�AMIC-UGT volem manifestar la nostra preocupació
per les dificultats que, com a conseqüència de la
prolongada crisi econòmica, pateixen amplis segments
de la població immigrada.
La crisi ha generat una forta destrucció de l�ocupació, tant
per a la població treballadora autòctona com per a la d�origen
immigrant, i la taxa d�atur ha arribat a cotes insuportables,
especialment per aquesta última població. Si ja en els anys de
bonança la seva inserció en el mercat de treball presentava
dificultats, la situació s�ha vist encara més desafavorida, i els
trets que la caracteritzaven en els anys de bonança s�han
agreujat.
A la dificultat generalitzada per accedir a l�ocupació, pedra
angular en la integració social, i a les ombrívoles perspectives
de reabsorció en el mercat de treball, cal afegir-hi situacions
d�emergència, insuficiències en la cobertura de les necessitats
sanitàries i obstacles per a l�accés i permanència en un habitatge
digne.
Encara que la crisi no ha alterat significativament l�acolliment
brindat a la població immigrant en anys precedents (quan eren
demandats pel mercat de treball espanyol, per la societat...),
ara veiem amb preocupació l�augment d�actituds racistes i
xenòfobes per part de segments minoritaris de la població
autòctona. I crida l�atenció que persones amb responsabilitat
pública reprodueixin aquestes actituds i facin ús d�expressions
ambigües que puguin servir d�excusa per a la manifestació de
sentiments hostils cap a les persones d�altres orígens.
Els temps de crisi que estem patint poden aguditzar, en
determinats llocs, la competència pels recursos socials i generar
obstacles pel desenvolupament normal de la convivència. Aquest
fet fan més necessàries les accions i mesures que tinguin per
objecte la sensibilització de la població.
Per a millorar les condicions de vida dels segments desafavorits
de la població, i en particular dels d�origen immigrant, calen,
entre d�altres qüestions:
� Polítiques actives de mercat de treball que facilitin la
recol·locació dels qui han perdut la seva feina.
� Mesures que evitin que la desocupació perllongada comporti
la pèrdua del seu estatus legal.
� Reforç dels dispositius socials de prevenció de situacions de
risc o d�emergència social, i impuls de mesures que remoguin
els obstacles que dificulten l�accés als serveis públics i als
recursos socials.
Per a protegir la cohesió social i consolidar les bases de la
convivència, és necessari:
� Reforçar les polítiques d�integració que facin efectiu el principi
d�igualtat de condicions per a tothom, independentment
de la nacionalitat, origen o qualsevol altra condició personal
o social d�aquestes persones.
� Repensar els mecanismes de participació ciutadana existents
i avançar cap a un model de societat que promogui o faciliti
la inclusió. La participació converteix a les persones
immigrants en actors o protagonistes del seu entorn, promou
la seva implicació en la vida pública i genera el sentit de
pertinença a la societat comuna.
12 Associació d�Ajuda Mútua d�Immigrants a Catalunya
Repensar la immigració en temps de crisi
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
n primer lloc, cal que convoquem els mitjans. Per
convocatòria entenem l�avís que es fa des del sindicat
amb la finalitat de fer saber als mitjans de comunicació
que farem una acció determinada. Aquesta acció pot ser una
concentració, una manifestació o una vaga. Per això, cal convocar
els mitjans com a mínim un dia abans. El gabinet de comunicació
és l�encarregat d�elaborar aquesta informació, per la qual cosa
resulta imprescindible estar en contacte perquè la nostra acció
tingui el ressò més gran possible.
Pensar en el periodista. Per a facilitar la feina al periodista
cal tenir-lo present a l�hora de convocar-lo, sobretot tenint en
compte que les televisions i les ràdios ofereixen els informatius
al migdia, i que han de disposar de prou temps per a tornar a
la redacció i editar les peces. També hem d�haver definit qui
parlarà davant els mitjans, i assegurar-nos que els periodistes
que cobreixen finalment la informació tinguin clar el nom i el
càrrec de la persona que fa de portaveu, perquè a l�hora
d�elaborar la notícia o reportatge puguin afegir-hi el seu nom
en el rètol sobre impressionat que apareix a sota quan s�emet
la declaració o l�entrevista. En el cas de les manifestacions, és
necessari que el portaveu s�identifiqui mitjançant una enganxina,
gorra o similar, com a membre del sindicat, i que se situi darrera
la pancarta principal. És on les càmeres i els micròfons busquen
persones per a recollir declaracions.
Televisió= imatge. Per les seves característiques especials,
la televisió es mereix un capítol a part. La televisió és imatge,
i sense imatge no hi ha notícia. Per tant, si convoquem els
mitjans, haurem d�assegurar-nos que tindran imatges per omplir
la notícia. Per exemple, no podem esperar que cobreixin una
vaga si no hi ha ningú a qui puguin gravar i tampoc hem previst
cap atenció als mitjans; és a dir, que alguns companys es
personin a l�entrada de la fàbrica o centre de treball per a fer
les valoracions pertinents. Tampoc podem convocar-los a una
concentració que tingui lloc dins d�una fàbrica si sabem que no
els deixaran entrar a gravar i que s�hauran de quedar a la porta.
I tampoc podem pretendre sortir a la televisió si convoquem
els mitjans en un recinte hospitalari on es denegui el pas a les
càmeres. En aquests casos, el millor és plantejar la convocatòria
al gabinet de comunicació, que us podrà oferir alternatives
viables, com per exemple, en aquest cas, sortir en un moment
determinat fora del recinte en qüestió amb un grup de
treballadors, i atendre els mitjans des d�allà.
El mòbil: imprescindible. La persona que hagi de parlar
amb els mitjans haurà d�estar localitzable al 100% a través d�un
telèfon mòbil carregat al 100%. Puntualment, en algunes
ocasions en què la nostra acció sindical sigui el centre de
l�actualitat mediàtica, cal que aquest portaveu porti carregador
o un altre mòbil, per si se li esgota la bateria. I també resulta
molt recomanable facilitar al gabinet de comunicació el número
de telèfon d�una altra persona que pugui atendre els mitjans,
si la primera opció queda col·lapsada. No podem apagar el
mòbil perquè les trucades siguin constants, o perquè el conflicte
ja s�hagi solucionat, perquè això seria menystenir els periodistes
que, a més, s�adrecen al gabinet de comunicació i aquest tampoc
pot posar-los en contacte.
Si voleu més informació, podeu contactar amb el gabinet
de comunicació al 93 304 68 17 (Lorena o Laura) o a través
del correu electrònic [email protected].
Com convoquem els periodistes
13Comunicació
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
En català, com es diu�?
Anticipo, bestreta oavançament?Bestreta, és el pagament parcial del salari per endavant o
abans del termini establert. També podem fer servir
avançament, avançada o acompte. L�equivalència en castellà
és anticipo o adelanto.
Fo n t s : O p t i m o t , co n s u l t e s l i n g ü í s t i q u e s,
http://optimot.gencat.cat, i «El Llibre de la llengua catalana
per a escriure correctament el català», de Jordi Badia, Núria
Burgarolas, Rafel Torné i Xavier Fargas (Barcelona, ed.
Castellnou)
Segueix aquesta secció a Twitter:
http://www.twitter.com/catalaugt
Ens manifestem!
14 Espai Avalot � Joves de la UGT de Catalunya
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
n tant que agent social i entitat sindical juvenil, des de
l�AVALOT ja estem farts de sentir dia rere dia com la crisi
ens està afectant, com s�endarrereix la qualitat de la
nostra formació, com ens precaritzen a poc a poc, com es retarda
l�edat d�emancipació... Per això, estem aglutinant propostes
de diferents entitats socials i persones individuals per a fer-les
arribar als diferents grups parlamentaris i agents socials, amb
l�objectiu de portar-lo a les taules de negociació. Al bloc
http://contractejove.wordpress.com hi trobareu les primeres
propostes!
Us animem a que hi introduïu les vostres idees i
suggerències per tal de fer un text representatiu de la població
juvenil catalana i portar-lo a debatre amb els dirigents polítics,
que a dia d�avui no fan més que precaritzar-nos.
Cal col·locar en primer ordre de prioritats els joves, davant
d�una situació insostenible, de conflicte social, de descapitalització
de talent i formació al nostre país, de retrocés històric en matèria
de drets i cobertures socials amb càrrec a una generació que haurà
de pagar de nou pels avenços que ja van aconseguir els seus pares.
En un context d�eliminació de l�impost de successions, els joves
hauran de tornar a lluitar per recuperar la seva herència social.
Cal un gran acord nacional específic amb l�objectiu d�evitar la
fractura social i generacional que en vista de les dades es pot
produir. No ens podem permetre com a país ni condemnar una
generació sencera ni perdre-la. Cal, doncs, un acord que es basi
en:
� Recursos que garanteixin l�excel·lència acadèmica en formació
professional i universitària. Garantir-ne l�accés amb igualtat
de condicions.
� Regulació de les pràctiques en la formació professional i la
figura del becari i la bona utilització dels contractes de transició
escola-treball.
� Incloure la possibilitat de rescatar els anys destinats a la
formació com a anys cotitzats si aquests es necessiten per a
complementar la vida laboral.
� Garantir el compliment del Salari Mínim Interprofessional per
tal de dinamitzar l�economia i sortir de la crisi de consum que
ens trobem.
� Obligar les entitats financeres que reben diner públic a posar
en circulació part del seu parc immobiliari en forma de lloguers
socials de 300 euros per a joves, per a garantir el dret
constitucional de l�accés a un habitatge digne.
Per a més informació, consulteu:
http://contractejove.wordpress.com
Contracte social amb els joves
Algunes dades sobre la situació delsjoves a Catalunya i a Espanya� El 43% dels joves menors de 25 anys no té feina.
� El 59% de contractes temporals.
� El 44% de subocupació.
� 19.657 joves universitaris catalans a l�atur (425 M�
d�inversió estatal en formació no rentabilitzada).
� El 45% dels joves aturats entre 25 i 34 anys no reben
cap mena de prestació ni subsidi.
� Els joves aturats de menys de 29 anys són el 7,5% dels
aturats de llarga durada de Catalunya.
� El 68% dels joves espanyols manifesten que volen marxar
a un altre país.
15Estadístiques
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
Font: Eurostat
� Tercer informe sobre la situación sociolaboral de las mujeres en España. Madrid: Consejo Económico y Social, 2011.
Disponible a: http://bit.ly/rvLwUg
� Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Consell General de Cambres de
Catalunya, 2011. Disponible a: http://bit.ly/ugTd7m
� Ferrer, Roser; Vives, Matías. Accés i inserció del jovent al mercat de treball de Catalunya. Barcelona: CTESC, 2011.
Disponible a: http://www.ctesc.cat/doc/doc_33795823_1.pdf
� Meil, Gerardo. Individualització i solidaritat familiar. Barcelona: Obra Social �la Caixa�, 2011. Disponible a: http://bit.ly/vcvwMe
Més llibres, a www.centredocumentaciougt.org
Novetats documentals desembre 2011
Evolució de la productivitat per treballador (base 2005=100)
37,2
41,9
39,6
4,8
48,8
12,5
20,2
30,610,7
40,6
46,5
46,9
11,0
51,0
32,2
7,0
9,069,7
9,8
16,5
12,6
44,9
Àrea de l�Euro (16 països)
Alemanya
Àustria
Bulgària
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Holanda
Hungria
Irlanda
Itàlia
Letònia
Lituània
Noruega
Polònia
Portugal
República Txeca
Suècia
0 10 20 30 40 50 60 70
Productivitat per hora (2011/2T)
Espanya
Irlanda
Suècia
Finlàndia
Portugal
Alemanya
Àustria
Holanda
França
Regne Unit
Bèlgica
Dinamarca
Itàlia
Luxemburg
Grècia90
95
100
105
110
115 104,3 105,4 105,9 106,6 107,4 107,8 108,3 109,0 109,1 110,1
101,6 102,5 102,2 105,0 105,2 106,6 105,8 108,3 109,7 109,0
99,099,199,9 101,3 102,6 103,9 104,5 104,4 105,1 106,4
97,9 100,6 100,7 101,2 104,4 104,4 106,2 105,8 104,8 105,9
102,2 103,6 103,4 104,5 105,5 106,2 106,2 105,7 105,4 105,1
98,8 99,7 100,4 100,9 102,4 102,9 103,1 104,1 104,0 104,3
99,3 100,2 100,8 100,6 101,0 102,2 102,7 103,4 103,5 103,6
99,7 100,9 101,5 101,8 102,3 102,5 103,0 103,8 103,8 103,4
99,9 100,3 101,0 100,9 101,3 101,5 101,7 102,4 102,0 102,3
99,6 99,8 100,6 101,0 101,4 101,5 101,1 101,1 101,1 102,3
98,6 99,9 100,3 100,1 100,7 100,9 100,9 101,4 101,3 100,9
94,3 95,2 96,5 97,0 98,2 99,5 99,2 99,3 100,5 100,0
94,5 95,5 95,9 96,4 97,0 97,4 97,0 97,2 97,2
92,1 93,9 92,8 93,7 94,2 94,1 94,5 93,9 93,3
103,2 102,6 103,9 102,4 101,8 100,8 99,4 101,8
2009Q2 2009Q3 2009Q4 2010Q1 2010Q2 2010Q3 2010Q4 2011Q1 2011Q2 2011Q3
a UGT de Catalunya ha obert una «petició» a la plataforma
Actuable per a reclamar a l�Autoritat del Transport
Metropolità (ATM) que els preus dels títols del transport
públic no augmentin per sobre de l�IPC.
El transport públic a l�àrea de Barcelona ha augmentat
molt per sobre del preu de la vida. Per exemple, el bitllet
senzill s�ha apujat fins a 2� i les targetes més utilitzades, la
T10 i la T50/30 s�han encarit per sobre del 12%. Aquest
augment afecta més greument les persones treballadores de
rendes més baixes i als aturats que necessiten la mobilitat per
a poder cercar feina, a més d�afectar els col·lectius més
perjudicats per les retallades.
Per aquest motiu us animem a participar a la campanya,
només cal anar a la següent direcció i emplenar el formulari:
http://actuable.es/peticiones/reclama-tmb-no-augmenti-
els-titols-transport-per-sobre
També et preguem que la facis arribar als teus companys
i contactes ja sigui per correu electrònic o a través de les xarxes
socials. La pressió de molts pot fer canviar una decisió tan
perjudicial com aquesta.
Les notícies del delegat 102 | Revista sindical de la Unió General de Treballadors de Catalunya | desembre 2011-gener 2012 | www.ugt.cat
16 e-sindicat
Campanya de signatures digitals perquè l�ATM queno augmenti els títols de transport per sobre l�IPC