LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS
2 Resúmenes, currículums y pósters
SUMARIO
3. CONFERENCIA INAUGURAL
4. MÓDULOS
4. MÓDULO 1: ATENCIÓN DOMICILIARIA
7. MÓDULO 2: ATENCIÓN AL FINAL DE LA VIDA:
CIUDADES COMPASIVAS O CUIDADORAS
10. MÓDULO 3: MEJORA DE LA CALIDAD EN LA
ATENCIÓN A LAS PERSONAS MAYORES
13. MÓDULO 4: EXPERIENCIAS
INTERNACIONALES DE ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL
16. MÓDULO 5: EXPERIENCIAS NACIONALES DE
ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL
19. SESIONES PARALELAS
19. SESION PARALELA 1: HUMANIZACIÓN Y
GESTIÓN DESDE LOS MEDICAMENTOS Y PRODUCTOS SANITARIOS
21. SESIÓN PARALELA 2: NUEVOS CUIDADOS A
MEDIDA DE LOS USUARIOS Y SUS FAMILIAS CUIDADORAS
22. SESIÓN PARALELA 3: ALIMENTACIÓN Y
NUTRICION EN PERSONAS EN SITUACIÓN DE NECESIDAD DE CUIDADOS ASISTENCIALES
25. SESIÓN PARALELA 4: CONTROVERSIAS:
ATENCIÓN SOCIOSANITARIA EN CENTROS RESIDENCIALES
26. SESIÓN PARALELA 5: CONTROVERSIAS:
ATENCIÓN PRIMARIA DE SALUD E INTEGRACIÓN DE CUIDADOS. DOS CONCEPTOS QUE PRECISAN EL UNO DEL OTRO
29. SESIÓN PARALELA 6: LA VIVIENDA Y SUS
EFECTOS EN LA SALUD Y EL BIENESTAR DE LAS PERSONAS EN SITUACIÓN DE DEPENDENCIA
32. SESIÓN IMSERSO: LA AUTONOMÍA PESONAL
DESDE LA ATENCIÓN PERSONAL
33. TALLERES
33. TALLER 2: ACREDITACIÓN DE SERVICIOS:
RETOS DE FUTURO EN LOS SERVICIOS RESIDENCIALES PARA PERSONAS MAYORES
35. TALLER 3: ATENCIÓN DOMICILIARIA.
ESTRUCTURA DEL SERVICIO DE ATENCIÓN MÉDICA DOMICILIARIA EN ONTARIO, CANADÁ
36. CURRÍCULUM PONENTES
51. PÓSTERS
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 3
CONFERENCIA INAUGURAL
FUNDACIÓN EDAD&VIDA: ALINEANDO
EL RETO, LA RESPUESTA Y LA POLÍTICA
Rafael Bengoa Rentería
Médico. Co-Director Si-Health. Ex Director
Sistema de Salud OMS. Ex Consejero
Sanidad Gobierno Vasco. Senior Fellow
Harvard
En el año 2020, por primera vez en la historia
universal va a haber más personas de 65 años que
menores de 25. Esto quiere decir que tenemos una
sociedad, como todo el mundo sabe, envejecida con
muchas enfermedades crónicas y muchas personas
vulnerables que viven solas en sus casas.
Curiosamente, España no tiene un plan a medio
plazo para atender a esta nueva sociedad. Nos
estamos conformando a gestionar, lo mejor posible,
la lenta decadencia del sistema social y sanitario. Es
necesario transformarlo alineando a los actores y
exigir a las autoridades un plan socio-sanitario.
En esta charla se reflexionará sobre el tipo de
servicios que es necesario desarrollar para adaptar
los servicios de salud a esta nueva realidad.
Actualmente, la atención a la salud a nivel estatal es
fragmentada y no se integra la asistencia social y la
sanitaria. De hecho, en numerosos casos ni siquiera
se comparte la información clínica de las personas
entre los diferentes servicios y niveles asistenciales.
De igual forma se expondrán experiencias en otros
países (Canadá, Nueva Zelanda, países nórdicos, etc.)
donde se cuenta con modelos integrados de
atención que señalan los beneficios obtenidos con
ellos tanto para las personas usuarias como para las
arcas públicas.
Además, se expondrán posibles acciones a
implementar para mejorar nuestro sistema sanitario
y adaptarlo a las necesidades reales de la sociedad
del siglo XXI. Así, se tendrían que potenciar zonas de
integración real con sistemas de información
compartidos entre la atención social y la sanitaria, el
aumento de la financiación de la atención social, la
apuesta decidida por la prevención y
telemonitorización de las personas, potenciando la
atención comunitaria y la optimización del nivel
asistencial a las necesidades reales de la persona.
Finalmente, a nivel político, se necesita el
compromiso de todos los implicados para hacer un
diagnóstico real y compartido de la situación y
establecer el plan de acción teniendo en cuenta que
la integración sociosanitaria necesita de este
compromiso político, más que del técnico, pues para
la mayoría de profesionales ya es evidente que
existen y deben existir vasos comunicantes entre
ambas esferas de la atención.
4 Resúmenes, currículums y pósters
MÓDULOS
MÓDULO 1: ATENCIÓN DOMICILIARIA
LA INTEGRACIÓN EN LA ATENCIÓN
DOMICILIARIA (EDICIÓN CANADIENSE)
Tazim Virani
Director de SE Global en Saint Elizabeth
Health Care. Ontario, Canadá
En los últimos años, se ha puesto el foco en la
atención domiciliaria debido a la alta demanda de
servicios de salud, sobrecostes y presiones fiscales y
la avalancha de población envejecida, muchos de los
cuáles están en situación de fragilidad, tienen
enfermedades crónicas y comorbilidades1. Todo ello
ejerce una presión significativa sobre la capacidad
estructural, financiera y de recursos humanos. En
Canadá, los presupuestos sanitarios se han centrado
principalmente en hospitales y médicos, con menor
atención en áreas como la atención domiciliaria y
comunitaria. Existe una amplia evidencia de que este
patrón es insostenible. Proporcionar atención
domiciliaria para situaciones agudas, cuidados
asistenciales a largo plazo, mantener a las personas
fuera de los hospitales, identificar y evaluar las
patologías en fases tempranas y establecer
estrategias de prevención son los objetivos generales
de los sistemas de atención domiciliaria efectivos e
integrales2. Además, el apoyo a las personas y a las
comunidades en el autocontrol y el apoyo a los
cuidadores familiares para reducir su carga son áreas
de actuación críticas.
Esta presentación se centrará en proporcionar una
visión general de la atención domiciliaria en Canadá
incluyendo algunos de los aspectos críticos, retos y
soluciones.
Las preguntas clave que se abordarán son:
1. ¿Cómo se organizan y financian los
servicios de atención domiciliaria?
2. ¿Quién presta estos servicios? ¿Cómo
colaboran las entidades que proveen estos
servicios?
3. ¿Cuáles han sido los desafíos críticos en la
integración de los servicios de atención
profesional y de apoyo y cómo se han
resuelto?
En el taller se hará una exposición más detallada de
la experiencia canadiense en la evaluación de la
elegibilidad de los usuarios de la atención
domiciliaria, la asignación de los recursos en función
de las necesidades de los usuarios y de las buenas
prácticas en la provisión de los cuidados y en la
valoración de la calidad.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Heckman, G. (2013). Addressing healthcare
needs for frail seniors in Canada. CGS
Journal of CME, 3(1), 1-9.
2. Cochrane, P. & DiEmanuele, M. (2018).
Bundling care for cardiac surgery patients.
Healthcare Quarterly, 20(4), 43-47.
…………………………………………………………………………….
PRESENTE Y FUTURO DE LA ATENCIÓN
DOMICILIARIA EN LOS PAÍSES
NÓRDICOS
Astrid Lindström Karlsson
Consultora de política social de la
Universidad de Estocolmo
INTRODUCCIÓN/OBJETIVOS:
Aportar información contrastada sobre los
condicionantes y el nivel y modalidades de
integración/coordinación/conectividad de los
Servicios a Domicilio en los Países Nórdicos.
DESARROLLO:
El modelo nórdico de bienestar y de atención a las
personas, conocido como el Nordic Care Regime(1),
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 5
se caracteriza por su orientación universal,
responsabilidad pública, atención en la comunidad y
su alto grado de descentralización. El alto grado de
autonomía financiera de los condados/regiones y los
municipios también es una característica destacable
(los municipios en Suecia financian sus servicios
hasta un 80-90% con recursos propios, con
responsabilidad financiera incluso de los
“bedblockers” en los hospitales)(2). Los municipios,
en base a los principios de normalización y
proximidad y fusiones, han creado una oferta
diversificada, tanto de servicios como de
alojamientos, de la cual los servicios a domicilio
constituyen una pieza clave. Con todo, hay ciertas
diferencias en las coberturas, intensidades y formas
de componer y organizar la oferta (3). La
coordinación de los servicios de salud y sociales se
resuelve preferentemente mediante acuerdos entre
los condados/regiones y los municipios, en base a
programas, registros nacionales de calidad y
protocolos de atención por grupos de población
(chains of care) y, en algunos casos mediante
incentivos potentes, como el de la responsabilidad
financiera de los “bedblockers” y, cada vez más,
mediante la digitalización de la información a
intercambiar, que tanto los profesionales como los
pacientes pueden acceder y compartir vía portales y
apps en el móvil (soluciones mhealth) (4a, 4b).
CONCLUSIONES:
La conversión del servicio analógico de la tele-
asistencia a digital al 90% de los municipios ya
permite añadir funcionalidades para vídeo-
conferencias con el usuario, registro de sus
constantes vitales (mediante wearables) y su
abordaje en casa. Los profesionales que prestan
atención domiciliaria ya tienen la información en
tiempo real en sus móviles sobre los usuarios a
atender, los servicios a prestar en cada caso, las
rutas para llegar y pueden documentar in situ e
incluso, en caso de necesidad, abrir las puertas de
sus usuarios con el móvil.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Anttonen & Sipilä (1996) European Social
Care Services: Is It Possible To Identify
Models? Article in Journal of European
Social Policy, May 1996.
2. Lennarth Johansson, Pär Schön (2018)
Quality and cost-effectiveness in long-term
care and dependency prevention,
Äldrecentrum, Stockholm.
https://www.aldrecentrum.se/publikation
er/quality-and-cost-effectiveness-long-
term-care-and-dependency-prevention
3. Astrid Lindström (2015) Evolución y
tendencias de cambio en los servicios de
atención a domicilio en Dinamarca y
Suecia. Ed. Fundación Pilares.
http://www.fundacionpilares.org/docs/20
15/paravivirbienencasa/paravivirbienencas
a_01_AL.pdf
4. Nordic Council of Ministers and Nordic
Innovation (2019). A Nordic Story About
Smart Digital Health Innovation,
https://norden.diva-
portal.org/smash/get/diva2:1297054/FULL
TEXT01.pdf
4b. Nordic Council of Ministers and Nordic
Innovation (2019). CONNECTED HEALTH,
Nordic Smart Digital Health WHITE PAPER,
https://www.nordicinnovation.org/2019/n
ordic-white-paper-smart-digital-health
………………………………………………………………….
LAS “SUPERMANZANAS” SOCIALES:
REDISEÑANDO LOS CUIDADOS A LAS
PERSONAS EN EL DOMICILIO
Lluís Torrens Mèlich
Director de Innovación Social del área de
Derechos Sociales, Justicia Global,
Feminismos y LGTBI del Ayuntamiento de
Barcelona
INTRODUCCIÓN:
En la ponencia se presentará el proyecto de
supermanzanas sociales (superilles en catalán) como
forma de organización avanzada de la atención
domiciliaria a personas dependientes.
PALABRAS CLAVE:
Supermanzana, envejecimiento, dependencia,
atención domiciliaria, trabajo en equipo, residencia
distribuida.
6 Resúmenes, currículums y pósters
DESARROLLO:
El rápido crecimiento de las personas atendidas por
la ley de la dependencia y las perspectivas de
envejecimiento demográfico plantean la
sostenibilidad actual de modelo de atención. Por un
lado no existen grandes perspectivas de que crezca
significativamente el número de personas
institucionalizadas, por el otro la atención
domiciliaria aplicada de manera fordista e inflexible
no da los niveles adecuados de calidad ni a la
persona usuaria ni a las trabajadoras del servicio.
Adaptando modelos internacionalmente reconocidos
el ayuntamiento de Barcelona está desplegando un
nuevo modelo de atención basado en la proximidad
que permita mayor adaptación a las necesidades de
los usuarios, una mejor calidad en el trabajo
profesional y que permita ir incorporando nuevas
capas de servicios e integración socio-sanitaria eficaz
y eficiente.
CONCLUSIONES:
Las supermanzanas sociales son una nueva
organización territorial y funcional que permite
abordar grandes retos del estado del bienestar a
escala humana.
BIBLIOGRAFÍA:
Torrens, Lluís (2018) Envejecimiento y mejora de la
gestión pública: El caso de Barcelona y las
supermanzanas sociales. Notes per a la reflexió
Transjus. Universidad de Barcelona.
http://hdl.handle.net/2445/123257
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 7
MÓDULO 2: ATENCIÓN AL FINAL DE LA VIDA:
CIUDADES COMPASIVAS O CUIDADORAS
VIVIR CON VOZ PROPIA. VITORIA-
GASTEIZ CIUDAD COMPASIVA
Patxi Del Campo San Vicente
Director Instituto MAP (Música, Arte,
Proceso)
INTRODUCCIÓN:
Vivir con Voz Propia (VVP) se constituye como un
proyecto que busca reflexionar sobre el final de la
vida y promover el cumplimiento de un itinerario
vital completo, personalizado y respetuoso con la
persona, fomentando la participación y la capacidad
de decisión en su proceso vital.
PALABRAS CLAVE:
Ciudad Compasiva, final de vida, soledad, muerte,
vulnerabilidad, vecindario compasivo y calidad de
vida.
DESARROLLO:
VVP nace en Vitoria-Gasteiz en 2013, aglutinando a
un grupo de profesionales del ámbito de la salud que
dedican voluntariamente una parte de su tiempo a
diseñar, coordinar y dinamizar las distintas
actividades que se desarrollan como parte de este
proyecto. El equipo que forma VVP tiene una
finalidad comunitaria y social, es aconfesional y su
fundamentación ideológica es humanista, centrada
en una atención centrada en la persona. Dentro de la
filosofía de Vivir con Voz Propia destacan algunos
conceptos esenciales, como autonomía, calidad de
vida y ética, que son valores transversales en cada
acción.
La mirada de Vivir con Voz Propia hacia la persona
implica entender a esta no sólo a través de sus
diferentes áreas, sino también como resultado de su
propio recorrido vital y dentro de un contexto
familiar y social.
1. Creación de una Comunidad Compasiva
Vivir con Voz Propia engloba todos sus objetivos en
un proyecto holístico denominado “Vitoria-Gasteiz,
Vecindario Compasivo”, que pretende contribuir a
crear una ciudad más sensibilizada y más preparada
para cuidar a las personas que afrontan una
enfermedad avanzada o el final de su vida en
soledad.
2. Trabajo en red
Una de las principales características de un
Vecindario Compasivo consiste en la conformación
de redes y coordinación entre las entidades e
instituciones encargadas de asistir a las personas
enfermas, en situación de vulnerabilidad, de soledad
o en duelo.
El programa Vecindario Compasivo conlleva un
trabajo de colaboración entre 3 tipos de entidades:
las instituciones cuidadoras (hospitales, residencias,
ambulatorios…) encargadas de detectar a posibles
usuarios de este servicio, las entidades de
voluntariado (asociaciones, ONGs y entidades
religiosas) que ofrecen los acompañamientos, y los
agentes políticos (Ayuntamiento, Diputación,
Servicios Sociales de Base…) que permiten optimizar
los recursos socio-sanitarios con los que ya cuenta la
ciudad.
El principal objetivo del proyecto Vecindario
Compasivo consiste en lograr la sensibilización del
barrio hacia las personas mayores, enfermas, en
riesgo de fallecer en soledad, para que los propios
vecinos y comercios sean los encargados de ofrecer
su ayuda y cuidado. Para lograr este tipo de
movimiento compasivo en Vitoria – Gasteiz y en
concreto en el barrio de Adurza-San Cristóbal, VVP
además de trabajar con la red del barrio, está
recibiendo formación periódica por parte de
Compassionate Neighbours del St. Joseph´s Hospice
(Londres) para poder dinamizar equipos de trabajo
conformados por comunidad, los profesionales y los
voluntarios/as del barrio.
8 Resúmenes, currículums y pósters
BIBLIOGRAFÍA:
Candy, B. et al (2015). Does involving volunteers in
the provision of palliative care make a difference to
patient and family wellbeing? A systematic review of
quantitative and qualitative evidence. International
Journal of Nursing Studies, Vol 52, pp. 756-768.
Compassionate Neighbours, Social isolation and
voluneering. Material no publicado.
Harmer, C. (2005). The compassionate Community.
Eugene, Oregon: Wipf & Stock Pub.
Kellehear, A. (2013). Comunidades compasivas: el
cuidado del final de la vida como responsabilidad de
todos.QJM: An International Journal of Medicine,
Vol. 106 (12), pp. 1071–1075.
Wegleitner, K.; Heimerl, K . y Kellehear, A. (2017).
Compassionate Communities: Case Studies from
Britain and Europe (Routledge Key Themes in Health
and Society). Londres: Routledge.
…………………………………………………………………
EXTENDIENDO LA RESPONSABILIDAD
DEL CUIDADO DEL FINAL DE LA VIDA
Julio Gómez Cañedo
Médico. Coordinador del Servicio de
Cuidados Paliativos del Hospital San Juan
de Dios de Santurce
INTRODUCCIÓN:
La construcción de comunidades compasivas supone
dar un salto cualitativo en el desarrollo de los
cuidados paliativos incorporando una mirada desde
la salud pública y la salud comunitaria. Ya no está el
centro en los servicios y los profesionales sino en las
comunidades y en las personas que las configuran.
PALABRAS CLAVE:
Comunidad, compasión, salud comunitaria, cuidados
paliativos
OBJETIVOS:
Sistematizar el proceso de construcción de una
comunidad compasiva.
Definir los aspectos que facilitan el proceso
Conceptualizar los elementos clave que definen una
comunidad compasiva.
DESARROLLO:
Por los estudios de prevalencia desarrollados en
Cataluña sabemos que el 1,5% de la población
padece una enfermedad crónica avanzada. Esto en
una localidad como Santurce de 47.000 habitantes
son unas 700 personas y que el 0,5% además
presenta vulnerabilidad social por motivos
económicos, soledad,…
Estado, comunidad, Iniciativa social y Mercado
actúan desde lógicas diversas y propugnan un modo
de relaciones diverso centrándose en el cuidado
como un bien también diverso.
Se trata de volver a la comunidad, algo tan viejo y a
la vez tan actual y necesario. Se trata como dice el
subtítulo de este proyecto de “extender la
responsabilidad del cuidado de la vida”.
La comunidad encuentra el cuidado de los más
vulnerables un bien relacional a ser protegido desde
una lógica de reciprocidad. Esto nos aboca a un
concepto de salud diferente: La salud como bien
relacional.
CONCLUSIONES:
La ciudad cuidadora se construye sobre una
importante implicación de la sociedad civil.
Con un liderazgo de la administración pública más
cercana.
Con el soporte y participación de instituciones y
grupos referentes en el territorio.
Y así lograr: QUE NADIE MUERA CON DOLOR, CON
MIEDO O EN SOLEDAD.
BIBLIOGRAFÍA:
Gómez-Batiste X,... Compassionate communities:
design and preliminary results of the experience of
Vic (Barcelona, Spain) caring city. Ann Palliat Med
2018.
Fernando Fantova Azcoaga. Los cuidados como eje
para la transformación de las políticas sociales.
Documentación social, ISSN 0417-8106, Nº 187, 2017
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 9
…………………………………………………………………………….
DESARROLLANDO COMUNIDADES
COMPASIVAS O CUIDADORAS
Libby Sallnow
Senior Clinical Lecturer, UCL, UK.
Consultant in Palliative Medicine CNWL,
London and Honorary Senior Clinical
Lecturer
INTRODUCCIÓN:
Las comunidades compasivas son un movimiento
global en crecimiento con una importante base de
evidencia científica y de desarrollo de políticas. Esta
charla analizará el desarrollo del movimiento de
comunidades compasivas y revisará un gran estudio
de métodos mixtos sobre el impacto de las
comunidades compasivas realizado en Londres,
Reino Unido.
MÉTODO:
El objetivo del estudio era comprender el impacto
que un proyecto de comunidades compasivas puede
tener cuando se inicia a través de un centro de
cuidados paliativos. Específicamente se buscó
explorar cómo se vive un proyecto comunitario
compasivo, qué tensiones existen, qué procesos
apoyan u obstaculizan el trabajo, qué desafíos
específicos presenta este tipo de proyectos
desarrollado desde dentro de este sector y qué
aprendizaje se extrae. Se realizó un estudio de
métodos mixtos con múltiples metodologías de
recolección de datos: entrevistas; grupos focales;
observación participante; análisis documental y
registros clínicos. Se obtuvo la aprobación ética. Los
datos se analizaron de acuerdo con la teoría
fundamentada modificada y utilizando la
herramienta de software en línea Dedoose.
RESULTADOS:
Se realizaron 21 entrevistas, 2 grupos focales y 19
episodios de observación participante, 11
documentos y datos de servicio sobre 180 Vecinos
Compasivos y 173 Miembros de la Comunidad. Seis
acciones clave facilitaron la integración de nuevos
enfoques de salud pública con enfoques de
prestación de servicios. Los resultados fueron
amplios e incluyeron una reducción de la soledad,
mejoras en el bienestar y cambios en la práctica de
los cuidados paliativos.
Además, surgieron tres factores subyacentes que
sustentaron el trabajo en su conjunto. Se observó
que traducían las acciones observadas del proyecto
en los impactos e incluían: una dinámica de poder
alterada, expresión de reciprocidad en las relaciones
y el desarrollo de la agencia.
CONCLUSIONES:
Este estudio proporciona un relato reflexivo y crítico
de los procesos e impactos del trabajo de las
comunidades compasivas en la práctica. Sitúa las
relaciones recíprocas como su fundamento y obliga a
evaluar la naturaleza del poder y la agencia en todas
las interacciones.
PALABRAS CLAVE:
Comunidades compasivas, desarrollo comunitario,
nueva salud pública, atención al final de la vida.
10 Resúmenes, currículums y pósters
MÓDULO 3: MEJORA DE LA CALIDAD EN LA
ATENCIÓN A LAS PERSONAS MAYORES
RETOS DE LA ATENCIÓN DESDE LA
PERSONA MAYOR
María Dolores Navarro Rubio
Médica especialista en Medicina Preventiva
y Salud Pública, Hospital Sant Joan de Déu,
Barcelona
INTRODUCCIÓN:
La sociedad actual está viviendo un gran cambio a
todos los niveles. El prototipo de paciente pasivo y
dependiente asociado al modelo de relación
paternalista entre profesionales y enfermos se ve
reemplazado por un modelo de paciente más activo
que busca un tipo de relación con los profesionales
basado en la deliberación.
El reto que presenta la cronicidad hoy en día en el
modelo de atención centrada en el paciente se
produce a tres niveles: El del propio paciente y su
familia, el los profesionales sanitarios y el de las
instituciones sanitarias.
En este contexto, los pacientes crónicos y las
personas mayores se están incorporando cada vez
más en la toma de decisiones sanitarias.
OBJETIVOS:
Describir el cambio producido en el rol del paciente,
qué se entiende por participación del paciente en la
toma de decisiones y el caso de las personas
mayores en la mejora de la calidad de la atención.
PALABRAS CLAVE:
Participación del paciente, toma de decisiones,
personas mayores, cronicidad.
DESARROLLO:
La participación en la toma de decisiones en salud se
puede realizar a nivel individual o colectivo. A nivel
individual, en lo que se refiere al autocuidado y a
nivel colectivo, representando a otros pacientes.
Para realizar estas funciones es necesario formarse.
Los profesionales han de adaptarse también al nuevo
modelo de paciente.
Existen diferentes niveles de participación. Las
personas mayores pueden contribuir en la mejora de
los servicios de una forma activa.
Tanto esta figura del nuevo modelo de paciente
como la del familiar o cuidador pueden ayudar a
formar a otros pacientes y contribuir así a mejorar la
calidad de los servicios.
CONCLUSIONES:
Sin una planificación estratégica que englobe los tres
niveles de actuación (pacientes, profesionales e
instituciones), difícilmente se conseguirá alcanzar el
objetivo de la atención centrada en el paciente.
Es necesario formar a pacientes y profesionales y
diseñar políticas y estrategias que busquen la
responsabilidad del paciente en su propio cuidado
así como su participación en la toma de decisiones o
en la representación de otros pacientes.
……………………………………………………………………………..
ACCIONES CLAVE PARA MEJORAR LOS
PROCESOS DE ATENCIÓN A LAS
PERSONAS MAYORES EN ENTORNOS
DE ATENCIÓN A LARGO PLAZO. LA
BÚSQUEDA DE LA MEJORA DE LA
CALIDAD EN LOS PAÍSES BAJOS
Henk Nies
Member of the Executive Board, Vilans,
Utrecht. Professor of Organisation and
Policy in Long-term Care, Vrije University,
Amsterdam
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 11
INTRODUCCIÓN:
El propósito de esta ponencia es presentar cómo es
el cuidado de las personas mayores en Holanda y
qué respuestas se dan en la búsqueda y mejora de la
calidad. En particular, se debatirá sobre el papel de
la administración pública.
PALABRAS CLAVE:
Atención residencial, atención a personas mayores,
mejora de la calidad, calidad de vida, Salud positiva,
programas de implementación, medidas de política
DESARROLLO:
Se describirán los desafíos en la mejora de la calidad
de la atención residencial para personas mayores en
situación de fragilidad en Holanda. Primero, se
explicará cómo ha cambiado esta, con estancias
mucho más cortas. En parte, porque los mayores
niveles de dependencia al ingreso y, en parte,
porque ingresan para rehabilitación. Esto implica que
el porcentaje de personas mayores atendidas haya
disminuido drásticamente en las últimas décadas.
En segundo lugar, se abordarán las nuevas formas de
entender la calidad de vida y, en particular, la Salud
Positiva. Concepto mucho más inclusivo que la
definición de salud de la OMS de 1948 ya que
enfatiza la resiliencia en todos los dominios
relevantes de la vida.
En tercer lugar, se hablará de los principios básicos
del nuevo marco de calidad para centros
residenciales para personas mayores que hacen
hincapié en el aprendizaje y en la mejora en lugar de
en la gobernanza y en la cuenta de resultados.
También se explicará cómo el gobierno holandés, a
través de Vilans y otros colaboradores, facilita la
mejora de la calidad y, en particular, la
implementación del marco de calidad. A través de un
programa nacional, las organizaciones de provisión
de cuidados pueden solicitar y recibir apoyo y
orientaciones. Además, hay unos espacios para
compartir información y conocimientos genéricos.
En estos momentos han participado cientos de
organizaciones, la mayoría de ellas con resultados
positivos.
CONCLUSIONES:
Se reflexionará sobre los instrumentos políticos que
facilitan la mejora de la calidad y las consecuencias
para la puesta en marcha y el seguimiento de los
servicios. La administración pública tiene un papel
fundamental para asegurar que todos los actores en
el sector asumen sus roles y para facilitarlos si es
necesario.
………………………………………………………………….
¿CÓMO GARANTIZAMOS LA
ATENCIÓN? LOS PROCESOS DE
EVALUACIÓN Y MEJORA DE LA
CALIDAD EN CENTROS RESIDENCIALES
PARA PERSONAS MAYORES
Claire Drummond
Manager del Care Inspectorate en Escocia
INTRODUCCIÓN:
El Care Inspectorate, organismo regulador de la
asistencia social y el trabajo social en Escocia, ha
desarrollado e implementado, desde 2017, una
nueva metodología y un nuevo marco de inspección
en centros residenciales para personas mayores.
Esta acción se enmarca dentro de los nuevos Health
and Social Care Standards desarrollados por el
Gobierno escocés en colaboración con el Care
Inspectorate y otras organizaciones.
Este nuevo modelo se elaboró tras la consulta al
propio sector de la atención social, a los usuarios de
estos servicios, a sus familiares y sus cuidadores. Se
basa en un modelo europeo European Framework
for Quality Management y está diseñado para
facilitar la autoevaluación por parte de los
proveedores de estos cuidados.
OBJETIVOS:
En esta presentación se reflexionará sobre el cambio
de un enfoque centrado en el cumplimiento de la
regulación a un enfoque colaborativo, se
presentarán las características clave del nuevo
modelo y se evaluará la contribución del Care
Inspectorare en la mejora de los servicios de
atención a las personas mayores en Escocia.
12 Resúmenes, currículums y pósters
PALABRAS CLAVE:
Examen, Derechos humanos, cumplimiento,
colaboración, metodología, marco de inspección,
consulta.
CONCLUSIONES:
El Care Inspectorate ha colaborado con usuarios de
los servicios sociales escoceses y con el propio sector
para desarrollar un nuevo modelo de inspección de
los centros residenciales para personas mayores.
Además, se sigue trabajando con el sector para
evaluar cómo, como organismo de control, se puede
apoyar de la manera más eficaz la mejora de los
servicios de atención a las personas mayores.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 13
MÓDULO 4: EXPERIENCIAS INTERNACIONALES DE
ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL
APRENDIENDO DE LOS MODELOS DE
CUIDADOS INTEGRADOS EN ESPAÑA
Ana María Miquel Gómez
Colaboradora de la Cátedra de Innovación
y Gestión Sanitaria de la Universidad Rey
Juan Carlos
ANTECEDENTES:
En el Informe sobre la Salud en el Mundo 2000,
España ocupaba el séptimo lugar mundial en cuanto
al desempeño de los sistemas de salud. Además,
posee la tercera esperanza de vida al nacer más alta
del mundo. Las comunidades autónomas son las
responsables de gestionar y organizar la prestación
de servicios. El derecho de los ciudadanos a la
protección de la salud, al acceso universal a la
atención sanitaria y a una atención primaria sólida
son elementos comunes en todas ellas. En los
últimos años, la Estrategia de Atención a las
Personas con Enfermedades Crónicas ha impulsado
el desarrollo de iniciativas integradas en la mayoría
de las regiones de España.
OBJETIVOS:
Explorar, identificar, describir y analizar, mediante
estudios de caso con resultados tangibles, las
principales iniciativas innovadoras de atención
integrada implementadas en tres regiones que
podrían ser trasladadas a los Estados Unidos.
MÉTODO:
Se realizó una primera visita exploratoria en la que
se compararon datos sobre costo y población de
salud entre las tres regiones y Estados Unidos.
Segunda visita con la presencia de líderes relevantes
de las organizaciones de salud de Estados Unidos. Se
compartieron algunas iniciativas innovadoras y los
estudios de caso finales.
Se realizó una última reunión de trabajo en Estados
Unidos con los líderes relevantes y el equipo de
investigación.
RESULTADOS:
1. Iniciativas de Cataluña: Principales elementos de
atención integrada: Integración de la Historia Clínica
Electrónica, estratificación de la población, planes de
atención personalizados, integración de los servicios
médicos de urgencias, integración social y sanitaria,
reuniones intersectoriales.
2. Iniciativas del País Vasco: Se han identificado dos
oleadas de integración. Una vinculada a la mejora de
la atención a pacientes crónicos (2010-2012) y otra
(2013, en adelante) centrada en conseguir la
integración sistémica a través de un enfoque de
salud de la población y la creación de organizaciones
sanitarias integradas que cubran todo el territorio.
3. Iniciativas de Madrid: Elementos de atención
integrada vinculados a la atención a pacientes
crónicos: estratificación de la población, rutas
asistenciales integradas, organización de los
cuidados paliativos, evaluación del proceso de
implementación e impacto en el territorio.
………………………………………………………………….
SISTEMAS DE SALUD INTEGRADOS EN
EL REINO UNIDO
Robin Miller
Co-Director del Centre for Leadership in
Health & Social Care de la Universidad de
Birmingham y Co-Editor en Jefe del
International Journal of Integrated Care
INTRODUCCIÓN:
Las cuatro naciones del Reino Unido han seguido
diferentes caminos en el intento de mejorarla
integración de los cuidados. En esta sesión se
14 Resúmenes, currículums y pósters
esbozarán los diferentes enfoques, la evidencia de su
impacto y los aprendizajes de cada experiencia.
PALABRAS CLAVE:
Salud, asistencia social, asistencia integrada, Reino
Unido, aprendizaje
DESARROLLO:
Las cuatro naciones de origen del Reino Unido
(Irlanda del Norte, Gales, Escocia e Inglaterra) tienen
autonomía para desarrollar sus propias políticas
sanitarias y de asistencia social. Esto ha significado
una mezcla enfoques diferentes dentro de cada país
en la promoción de atención coordinada y centrada
en la persona. Utilizando el modelo Rainbow de
atención integrada (Valentijn et al 2013), esta sesión
proporcionará una visión general de los enfoques en
Reino Unido en base a la tipología del sistema,
integración práctica, organizativa y profesional, y de
las dos dimensiones que sustentan la integración
funcional y normativa. Se compararán los efectos de
estas diferentes configuraciones de la atención
integrada y los enfoques adoptados para su
aplicación. Esto conducirá a una reflexión sobre los
aprendizajes que se pueden extraer de estas
experiencias en materia de atención integrada.
CONCLUSIONES:
Si bien cada sistema de salud y de cuidados tiene su
propio contexto, existen barreras comunes para que
los usuarios atendidos perciban esa integración de la
atención. Es posible aprovechar el aprendizaje entre
países para desarrollar enfoques de implementación
más exitosos.
BIBLIOGRAFÍA:
Kaehne, A., Birrell, D., Miller, R., Miller, R., & Petch,
A. (2017). Bringing integration home: policy on
health and social care integration in the four nations
of the UK. Journal of Integrated Care, 25(2), 84-98.
Miller, R, Brown, H. and Mangan, C. (2016)
Integrated Care in Action: A practical guide for
health, social care and housing support, London:
Jessica Kingsley
Valentijn, P.P., Schepman, S.M., Opheij, W. and
Bruijnzeels, M.A. (2013) Understanding integrated
care: a comprehensive conceptual framework based
on the integrative functions of primary care.
International Journal of Integrated Care. 13(1):None.
DOI: http://doi.org/10.5334/ijic.886
……………………………………………………………………………
MEJORA DE LA CALIDAD EN CENTROS
RESIDENCIALES. UN NUEVO MODELO
DE INTEGRACIÓN SOCIOSANITARIA
CENTRADO EN PERSONAS QUE VIVEN
EN RESIDENCIAS
Rhona Radley
Senior Service Improvement Manager, NHS
Calderdale Clinical Commissioning Group
El programa Quest for Quality in Care Homes
(Búsqueda de la calidad en los centros residenciales)
demuestra los beneficios de un trabajo integrado
entre la asistencia sanitaria y la asistencia social y
cómo la tecnología contribuye a ello. El NHS
Calderdale CCG encargó a Calderdale y Huddersfield
NHS Foundation Trust que crearan un Equipo
Multidisciplinario (EM) integrado. Este EM apoya a
los médicos de cabecera y asesora al personal de los
centros residenciales en materia de prevención y
atención para garantizar que se satisfagan las
necesidades de los residentes y que las normas se
apliquen de manera coherente. El EM incluye
enfermeras; geriatra; farmacéutico; profesional de
salud mental; enlaces a Cuidados Paliativos y a otras
áreas. El EM trabaja con las principales partes
agentes para minimizar la necesidad de que los
residentes sean derivados a servicios de atención no
planificados y garantizar que sean gestionados de
manera proactiva en el propio centro. El EM también
trabaja con el personal de atención hospitalaria para
apoyar el alta temprana de los residentes que han
sido admitidos en el hospital. El proyecto ha creado
un nuevo modelo para provisión de cuidados que es
replicable y escalable, y aborda el reto de que los
residentes hagan un uso excesivo de los servicios de
salud.
El pilotaje del proyecto desarrollado combinaba un
EM, acceso en tiempo real a historias clínicas para
los médicos de familia y enfermeras y sistemas de
teleasistencia y monitorización de la salud. Sus
objetivos fueron:
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 15
Reducir las llamadas de ambulancias
evitables, las derivaciones a urgencias, las
admisiones hospitalarias y las visitas al
médico de cabecera.
Mejorar la atención y la seguridad de los
residentes/pacientes.
Responder más eficazmente a las
infecciones del tracto urinario y
respiratorias, a las caídas y fracturas.
Mejora de la autoconfianza del personal en
la prestación de atención de alta calidad.
Mejorar la calidad de vida de los
residentes.
Además se ha logrado una eficiencia financiera
significativa y ahorros de costes asociados. La última
fase del programa está evaluando el impacto del uso
de la tecnología para gestionar el riesgo de caídas y
mitigar sus consecuencias.
16 Resúmenes, currículums y pósters
MÓDULO 5: EXPERIENCIAS NACIONALES DE
ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL
CUIDAMOS CONTIGO, UN PROYECTO
DE ATENCIÓN INTEGRAL Y CENTRADA
EN LA PERSONA
Pilar Rodríguez Rodríguez
Presidenta Fundación Pilares para la
Autonomía Personal
INTRODUCCIÓN:
El proyecto Cuidamos Contigo tiene como objetivo
general mejorar la atención y la calidad de vida de
personas con enfermedades crónicas y dependencia,
sus familias cuidadoras y equipos profesionales
sociosanitarios que trabajan en el ámbito de los
cuidados de larga duración (CLD).
Como específicos, promover la mayor autonomía,
independencia y bienestar de las personas,
mantenimiento en el propio domicilio y su
comunidad evitando institucionalizaciones y
minimizando el riesgo de claudicación de las familias.
Como recomienda la comunidad científica y los
organismos internacionales, aplicamos instrumentos
y técnicas innovadoras propias del modelo de
atención integral y centrada en la persona (MAICP),
con metodología de gestión de casos y coordinación
sociosanitaria, garantizando la continuidad de la
atención.
Otro ámbito innovador del proyecto es el trabajo
comunitario: desarrollamos y potenciamos redes de
apoyo con interesantes sinergias y aprovechamiento
de recursos existentes en el entorno, lo que produce
contención y eficiencia de consumos/costes y
favorece el desarrollo de comunidades
comprometidas y resilientes en CLD.
PALABRAS CLAVE:
MAICP, innovación, resiliencia comunitaria,
dificultades y retos.
DESCRIPCIÓN:
Aunque el proyecto se está implementando en la
ciudad de Madrid y otros municipios de la Vega Baja
alicantina, en la ponencia se presentarán resultados
solo de una de estas localidades (Rojales), en la que
atendemos 60 personas (72% mujeres; rango de
edad: 77-85 años; grados de dependencia 2 y 3; con
un 12% que viven solas). Mediante convenio con el
Hospital de Torrevieja, se realizan valoraciones e
intervenciones coordinadas entre la enfermera del
centro de salud y la gestora de casos (trabajadora
social).
En la presentación se dará cuenta de los resultados
positivos, las dificultades encontradas y las
oportunidades de mejora.
BIBLIOGRAFÍA:
OMS (2015ª): Informe mundial sobre el
envejecimiento y la salud.
OMS (2015b): People-centred and integrated health
services: an overview of the evidence.
Rodríguez Rodríguez P et al (2017): La atención en
domicilios y comunidad a personas con discapacidad
y personas mayores. Guía de innovación sobre el
MAICP. Nº 2 de la Colección “Guías de la
Fundación”. Fundación Pilares para la autonomía
Personal. Madrid.
……………………………………………………………………………..
EXPERIENCIA DE INTEGRACIÓN EN
CASTILLA Y LEÓN
Carlos Raúl De Pablos Pérez1, Carlos De
Pablos2, Raúl Pérez3.
1Consejería de Familia e igualdad de
Servicios Sociales de la Junta de Castilla y
León; 2Consejería de Familia e Igualdad de
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 17
Oportunidades; 3Gerencia de Servicios
Sociales de Castilla y León.
Castilla y León trabaja desde hace años en un nuevo
modelo de atención sociosanitaria basada en la
proactividad, la continuidad y la personalización de
la atención, integrando la actuación de los sistemas
social y sanitario en base a las necesidades
individuales de la persona y respetando sus
decisiones y preferencias.
La creación de una plataforma tecnológica ARGOSS,
basada en la incorporación de soluciones
innovadoras a través de las nuevas tecnologías
favorece esta actuación simultánea y sinérgica de los
servicios sanitarios y sociales. Esta plataforma
pretende mejorar la eficiencia de los sistemas,
posibilitar la atención integrada en cualquier ámbito
territorial de Castilla y León (con especial atención a
los entornos rurales), disminuyendo las visitas y
desplazamientos evitables de la persona para la
atención de primer nivel en los sistemas de salud y
social, y mejorar los tiempos de respuesta del
sistema de atención integrada en los casos que
presenten necesidad de intervención urgente,
mediante la introducción de procesos de interacción
entre la persona y su cuidador, que tienen en
internet un “portal sociosanitario”, y los
profesionales de salud y de servicios sociales,
compartiendo la información necesaria en tiempo
real.
…………………………………………………………………………….
MODELO DE ATENCIÓN SANITARIA
INTEGRADA PARA PERSONAS QUE
VIVEN EN RESIDENCIAS PARA
MAYORES DE GESTIÓN PROPIA DE LA
DIRECCIÓN GENERAL DE PROTECCIÓN
SOCIAL
Concepció Barbeta Mir1, Sebastià
Santaeugenia2, Chon González2, Mònica
Ribas3
1Generalitat de Catalunya (Directora
Residència Assistida i Centre de Dia Feixa
Llarga, Direcció General de Protecció Social,
L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona);
2Departament de Salut; 3Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies
INTRODUCCIÓN:
El envejecimiento de la población en Cataluña, el
aumento de la expectativa de vida (aumento de les
enfermedades crónicas, de la fragilidad y de la
pérdida de funciones), el perfil actual del usuario de
las residencias geriátricas y la heterogeneidad de las
mismas, requiere la creación de una nueva cultura
integradora de los servicios sociales y sanitarios en
el entorno residencial.
A través del PIAISS (Pla Interdepartamental d’atenció
i interacció Social i Sanitària) se pone de manifiesto
la necesidad de ofrecer una atención integral i
integrada, sanitaria y social, y de acuerdo con los
criterios establecidos para este fin en la línea
estratégica 4 se establecen las bases del nuevo
modelo de atención sanitaria integrada, en
coordinación entre el Departament de Salut y el
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la
Generalitat de Catalunya, para personas que viven
institucionalizadas en residencias geriátricas.
El Objetivo es crear una red asistencial entre los
servicios sanitarios de atención primaria y las
residencias geriátricas del territorio de Cataluña
centrado en la atención a la persona, con un servicio
de proximidad, garantizando un contínuum
asistencial y optimizando los recursos públicos.
DESARROLLO:
El Modelo se creó durante el año 2017. Se constituyó
un grupo de trabajo formado por profesionales de
los ámbitos social y de salud. Previo análisis del perfil
de las personas que viven en residencias de Cataluña
y de las necesidades de cobertura sanitaria, de forma
coordinada entre ambos ámbitos se establecieron
las bases generales a seguir, para que luego se
puedan adaptar a las especificidades de cada
territorio.
Se definieron objetivos, se elaboraron
procedimientos, estrategias, indicadores y pautas
genéricas consensuadas.
Se propone iniciar prueba piloto con la Residencia
Feixa Llarga de l’Hospitalet (Centro de gestión propia
del DTASF) dado que des del 2015 este centro ya
tenía establecido un sistema de coordinación con
18 Resúmenes, currículums y pósters
atención primaria de salud. En enero de 2018 se
inicia formalmente la prueba piloto para
implementar el modelo. Se elaboran las
especificidades teniendo en cuenta los recursos que
dispone el territorio entre los profesionales de la
residencia y del ICS (Institut Català de la Salut) como
son: circuitos de urgencia sanitaria 7x24, sistema
monodosi de farmacia, guías y pautas de trabajo
compartidas, acceso de doctora y enfermeras de la
residencia a la Historia Clínica Compartida de
Cataluña (HCCC), realización de receta electrónica,…
PALABRAS CLAVE:
PIAISS/PAISS, Integración Social-Sanitaria,
Dependencia, Cronicidad y Complejidad.
CONCLUSIONES:
Compartir la información sanitaria en e-
cap/HCCC ha facilitado la continuidad
asistencial. Así como la receta electrónica.
Disminución de derivaciones innecesarias a
urgencias por aumento de resolución en la
Residencia.
Altos niveles de satisfacción de los
equipos/residentes/familias. Los
profesionales y servicios se aproximan a las
personas.
Aumento de capacitación de los
profesionales de salud y sociales
(compartir conocimientos y formación
específica conjunta).
BIBLIOGRAFÍA:
PIAISS/PAISS
https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies
/govern_aprova_pla_atencio_integrada_se
rveis_sanitaris_socials.html
Pla Estratègic de Serveis Socials de
Catalunya
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/a
mbits_tematics/serveis_socials/plaestrateg
ic-de-serveis-socials-de-catalunya/
Pla de Salut de Catalunya
https://www.fmc.cat/documents/18108/d
oc/Pla%20de%20Salut.pdf
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 19
SESIONES PARALELAS
SESIÓN PARALELA 1: HUMANIZACIÓN Y GESTIÓN
DESDE LOS MEDICAMENTOS Y PRODUCTOS
SANITARIOS
El objetivo de esta sesión será la de señalar la
importancia de la utilidad terapéutica de los
productos farmacéuticos y medicamentos en los
cuidados de personas con algún tipo de demencia.
Así se introducirá la importancia de contar con un
modelo de gestión encaminado a conseguir el
“quadriple aim” que, recordemos, se refiere a la
mejora de la experiencia del paciente, la mejora de
la experiencia del facultativo, mejora de la salud de
la población y un coste sostenible; sin olvidar los
aspectos de humanización y dignidad en los
cuidados.
PONENTES:
Se ha pensado en 4 perfiles. El primero sería un
profesional que aporte información clínica sobre las
demencias y, más en concreto, sobre las tipo
Alzheimer. Será Pablo Martínez-Lage. El segundo de
los participantes sería una persona con experiencia
en la gestión que pueda aportar su visión sobre la
eficiencia de los productos y la sostenibilidad de los
cuidados, en concreto Carlos Mur. En tercer lugar, se
ha invitado a un representante de los cuidadores que
aporte su visión y experiencia diaria en el cuidado de
estas personas, será Carmen Ferrer. Finalmente, se
contaría con una moderadora experta en la
humanización de los cuidados. Este sería el papel de
Candela Calle.
FORMATO DE LA SESIÓN:
Duración total: hora y media. En concreto sería el 29
de octubre de 17.30 h a 19 h. La sesión se iniciaría
con una exposición magistral de unos 15-20 minutos
por parte del representante de la rama clínica del
fenómeno que ayude a centrar el tema.
Posteriormente, se realizará un debate entre todos
los ponentes. Será la moderadora de la sesión la
encargada de ir introduciendo los diferentes
aspectos a tratar, haciendo especial hincapié en la
necesidad de humanizar los cuidados, y la encargada
de dinamizar el acto.
………………………………………………………………….
TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO DE
LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER: LA
BÚSQUEDA DE LO DESEABLE SIN
IGNORAR LO DISPONIBLE
Pablo Martínez-Lage
Neurólogo, Fundación CITA Alzhéimer
INTRODUCCIÓN:
La historia reciente de la búsqueda de nuevos
fármacos para la enfermedad de Alzheimer acumula
un buen número de decepcionantes fracasos.
Aunque sigue en marcha una investigación intensa
con ensayos en fases más precoces de la
enfermedad por un lado y la exploración de
estrategias alternativas a la vía amiloide por otro no
hay todavía una terapia que pare o modifique de
manera sustancial el curso clínico de la enfermedad.
Quizás es esta una de las circunstancias que explican
la actitud nihilista de muchos profesionales frente al
diagnóstico y el tratamiento temprano. Se ha de
tener presente que la enfermedad es susceptible de
tratamiento con cuatro fármacos (tres colinérgicos y
uno glutamatérgico) y un suplemento nutricional
que, junto a las terapias no farmacológicas de
estimulación cognitiva, han demostrado eficacia y
pueden aportar tanto más beneficio cuanto antes se
instauren en el curso de la enfermedad.
20 Resúmenes, currículums y pósters
OBJETIVOS:
Exponer el estado actual del conocimiento sobre los
mecanismos etiopatogénicos de la enfermedad y
posibles dianas terapéuticas. Presentar la realidad y
las ventajas, terapéuticas y de otro tipo, del
diagnóstico temprano como un objetivo alcanzable
para cualquier profesional. Revisar la actualidad de
los ensayos clínicos en marcha con nuevas terapias.
Repasar los datos de eficacia de los fármacos y
suplemento nutricional aprobados y disponibles para
el tratamiento de la enfermedad.
DESARROLLO Y CONCLUSIONES:
Se analiza la etiopatogenia de la enfermedad desde
el punto de vista de la hipótesis amiloide y otras vías
alternativas/complementarias relacionadas con la
patología tau, inflamación y papel de los
mecanismos vasculares como base para la
identificación de dianas terapéuticas. Se expone el
valor de los biomarcadores clínicos, cognitivos,
bioquímicos y de neuroimagen en el diagnóstico en
fase prodrómica y pre-clínica. Se revisa la eficacia de
los fármacos colinérgicos y glutamatérgicos y el
suplemento nutricional como base para afirmar que
la enfermedad tiene un abordaje terapéutico y se
defiende la oportunidad del diagnóstico temprano
como base para una mayor eficacia del mismo.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 21
SESIÓN PARALELA 2: NUEVOS CUIDADOS A
MEDIDA DE LOS USUARIOS Y SUS FAMILIAS
CUIDADORAS
En la segunda sesión paralela titulada “Nuevos
cuidados a medida de los usuarios y sus familias y
cuidadores” se debatirá sobre la aplicación de
iniciativas muy innovadoras para responder a las
necesidades integrales de las personas que precisan
cuidados especializados.
Pedro Cano Desandes, director de innovación
médica y sistema de gestión de Sanitas Mayores será
el encargado de moderar esta sesión que tendrá un
formato de debate entre los ponentes, donde se
abordarán nuevas posibilidades de cuidados y de
soporte a las familias desde cuatro perspectivas:
asistencial, diseño, urbanística y tecnológica. Así,
contaremos con las intervenciones de María Rosa
Valls Alea, directora del Campus Mirasierra de
Sanitas Mayores, que hablará de una oferta
asistencial de servicios dentro del formato Campus
desde la residencia hasta servicios profesionales de
cuidados en el hogar, como En Casa Contigo; Elisa
Pozo, investigadora del Grupo ABIO-Universidad
Politécnica de Madrid y coordinadora del proyecto
UNi Health EIT Health, que nos hablará de un
proyecto que están desarrollando sobre urbanismo y
ciudad saludable en el distrito de Usera en Madrid;
Lekshmy Parameswaran, cofundadora de The Care
Lab, que se especializó en diseño centrado en la
persona y cuidados; y José Murillo, cofundador de
Smart IoT Labs, que aportará su conocimiento sobre
el “Internet de las cosas” y su aplicación a los
cuidados con sus posibles aplicaciones de sus
soluciones para el ámbito del hogar, basadas en
Inteligencia artificial y domótica.
22 Resúmenes, currículums y pósters
SESIÓN PARALELA 3: ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN
EN PERSONAS EN SITUACIÓN DE NECESIDAD DE
CUIDADOS ASISTENCIALES
ESTADO NUTRICIONAL DE LOS
MAYORES INSTITUCIONALIZADOS O
EN RIESGO DE DEPENDENCIA.
OPORTUNIDADES DE MEJORA
Federico Cuesta Triana
Servicio de Geriatría, Hospital Clínico San
Carlos, Madrid
INTRODUCCIÓN:
Describir la situación nutricional y el pronóstico de
los mayores frágiles desnutridos o en riesgo de
desnutrición institucionalizados o con alto grado de
dependencia.
PALABRAS CLAVE:
Mayores, desnutrición, fragilidad, dependencia.
DESARROLLO:
La situación de riesgo nutricional en el mayor viene
determinada en parte por la complejidad que
supone el abordaje de una persona con múltiples
patologías médicas que vienen moduladas por un
perfil de dependencia en diferentes aspectos
(económicos, movilidad, soporte social y
requerimientos nutricionales). El enfoque
multidisciplinar permite detectar situaciones de
desnutrición o riesgo que deben ser abordadas
desde diferentes ámbitos y que en muchas ocasiones
requieren de institucionalización para asegurar los
cuidados de forma global. En muchos estudios se
advierte de que la desnutrición supone un alto coste
en términos económicos, que también se define en
peores resultados funcionales y de calidad de vida.
La intervención nutricional ha demostrado una
reducción en la mortalidad del mayor que ingresa en
el hospital, así como una disminución en las posibles
complicaciones asociadas a su proceso médico.
Habitualmente se requiere una optimización de la
dieta adaptada a los gustos y costumbres del mayor.
Sin embargo, en muchas ocasiones y debido a las
enfermedades existentes es preciso alcanzar unos
requerimientos energéticos más elevados que no
pueden cubrirse exclusivamente con la dieta
tradicional, lo que conlleva el empleo adicional de
productos enriquecidos sobre todo con proteínas. El
soporte social es fundamental para asegurar estos
cuidados.
CONCLUSIONES:
El anciano frágil debe ser tratado de forma global
considerando las diferentes necesidades y recursos
asistenciales. El soporte nutricional permite en
muchos casos mejorar el pronóstico y la
recuperación médica y funcional sin olvidar el efecto
sobre la calidad de vida.
BIBLIOGRAFÍA:
Triana FC, Martín PM. Effects of ageing on the
nutritional support of elderly people. Characteristics
of different acute pathologies. Analysis in different
levels: Hospital, nursing homes and community. Nutr
Hosp. 2013; 6(SUPPL1).
León-Sanz M, Brosa M, Planas M, García-de-Lorenzo
A, Celaya-Pérez S, Hernández JÁ; Predyces Group
Researchers. PREDyCES study: The cost of hospital
malnutrition in Spain. Nutrition. 2015; 31: 1096-102.
Vaca Bermejo R, Ancizu García I, Moya Galera D, de
las Heras Rodríguez M, Pascual Torramadé J.
[Prevalence of malnutrition in Spanish
institutionalized older people: a multicentric
nationwide analysis]. Nutr Hosp. 2014; 31: 1205-16.
Bell CL, Lee AS, Tamura BK. Malnutrition in the
nursing home. Curr Opin Clin Nutr Metab Care. 2015;
18: 17-23.
Streicher M, Themessl-Huber M, Schindler K, Sieber
CC, Hiesmayr M, Volkert D. Who receives oral
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 23
nutritional supplements in nursing homes? Results
from the nutritionDay project. Clin Nutr. 2017 Oct;
36: 1360-1371.
…………………………………………………………………………..
ADAPTACIÓN ALIMENTARIA A LA
PERSONA MAYOR
Elena Guedea Edo
Nutricionista Clínica, Hospital Universitari
General de Catalunya y Grupo Quirónsalud
INTRODUCCIÓN:
Son muchos los aspectos que intervienen en la
alimentación de las personas mayores. Desde si
viven solos o conviven con otros familiares a su
estado de salud y de ánimo, la situación económica,
pasando por sus costumbres, hábitos o cultura
alimentaria y la creencia sobre lo que considera que
es saludable, entre otros, influirán notablemente en
la selección de los alimentos. Las personas mayores
resultan muy vulnerables a la deshidratación y a la
desnutrición.
Por ello se hace indispensable hacer una valoración
de su estado de salud, realizar una valoración
nutricional y analizar todos aquellos “escollos” que
puedan incidir en una inadecuada alimentación. La
pérdida de interés por la comida, el apetito, la forma
de cocinar ciertos alimentos, encontrar que es
aburrida o poco atractiva la presentación en el plato,
la utilización de cubiertos adecuados en personas
con problemas articulares en las manos, los
problemas de masticación-deglución, cuidados de la
boca y estado de las prótesis dentales, el deterioro
cognitivo del paciente son algunas de las causas de
una poco adecuada alimentación.
OBJETIVOS:
El objetivo de una buena alimentación es adquirir un
estado nutricional óptimo que proporcione el mejor
estado de salud y bienestar.
Para alcanzar una longevidad con una buena calidad
de vida, los cambios en el estilo de vida se hacen
imprescindibles. Cambios que precisarán dotar a la
población de educación nutricional para una
alimentación saludable y la práctica de ejercicio
físico sistemático.
CONCLUSIONES:
Resulta indispensable realizar cambios en los
patrones dietéticos de los mayores aunque
deberíamos mantener dentro de lo posible hábitos y
gustos.
Las dietas deberán ser sencillas, ligeras y de fácil
elaboración, cuidando la presentación de la comida
para que resulte atractiva.
Los alimentos han de ser de fácil masticación y
deglución.
Se debe beber líquido entre comidas y moderar el
consumo de alcohol, café y bebidas estimulantes.
La leche, los productos lácteos, la fibra y los
alimentos integrales deben cobrar importancia en la
dieta mientras que el consumo de sal y azúcar se
debe cuidar.
Las vitaminas son fundamentales para
complementar la alimentación.
……………………………………………………………………………
LA ALIMENTACIÓN Y LA NUTRICIÓN DE
LAS PERSONAS MAYORES
DEPENDIENTES
Josep De Martí Vallés
Director de Inforesidencias.com
La alimentación y la nutrición de las personas
mayores, sobre todo las que comen en
establecimientos donde se les prestan servicios
asistenciales, tanto sanitarios como sociales, está
viviendo un cambio importante que sigue el mismo
rumbo que el que vive el concepto mismo de la
atención. Desde una posición en la que son
primordiales la organización, el criterio del
profesional y la consecución de unos objetivos en la
selección de los cuales no ha participado el
usuario/paciente, a otro en el que la
individualización, la consideración de gustos y
preferencias, el entorno humano, las actividades
significativas y la calidad de vida pesan muchísimo
24 Resúmenes, currículums y pósters
más. Hablamos del camino hacia la Atención
Centrada en la Persona.
El cambio encuentra obstáculos en normativas e
inspecciones que valoran los aspectos nutricionales
por encima de las opciones personales. Como si el
peligro de “dejar la dieta” fuese más elevado que el
aumento en la calidad de vida de “poder elegir” o,
cuando no puedes elegir, que lo que comas se ajuste
a lo que siempre te ha gustado.
Ejemplos nacionales y extranjeros permiten ver que
el camino iniciado puede producir ejemplos
interesantes:
Vemos indicaciones de este cambio en la paulatina
sustitución de “menús establecidos por patologías” a
la introducción de la capacidad de elección y
asunción de riesgos.
Algunos ejemplos pueden ser ilustrativos del cambio:
Incremento del uso del Finger Food en
personas con demencia.
Elaboración de comida por los propios
residentes en la unidad de convivencia, con
supermercados ficticios en la propia
residencia.
Conversión de la hora de la comida en una
actividad terapéutica reminiscente.
Texturización y otras buenas prácticas.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 25
SESIÓN PARALELA 4: CONTROVERSIAS: ATENCIÓN
SOCIOSANITARIA EN CENTROS RESIDENCIALES
La sesión paralela 4 con el título “Atención
sociosanitaria en centros residenciales” pretende
contribuir al debate sobre la situación, a nivel
estatal, y papel de los centros residenciales como
proveedores de atención y cuidados integrales y
especializados a las personas que lo necesitan.
Para ello se contará con las intervenciones de Fini
Pérez Martínez, directora del Departamento Técnico
Asistencia de DomusVi en representación de AESTE;
Montserrat Llopis, directora de ACRA y miembro de
la junta directiva de CEAPS; José Augusto García,
presidente de la Sociedad Española de Geriatría y
Gerontología; y de Juan Manuel Martínez Gómez,
presidente de CEOMA quien presidirá la mesa.
Todos ellos participarán en un debate moderado por
Josep Pascual Torramadé, médico asesor
independiente, experto en asistencia Sociosanitaria,
quien presentará las conclusiones del documento de
posicionamiento sobre atención Sociosanitaria y al
final de la vida, en centros residenciales a los que se
han adherido diversas entidades y sociedades
científicas y que ha sido coordinado por Fundación
Edad&Vida. En dicho documento se proponen
posibles soluciones que permitan reconocer y
mejorar la atención sanitaria y la calidad de vida de
las personas que viven en centros residenciales. Al
mismo tiempo que dar visibilidad a la atención
sanitaria (médica, farmacéutica y al final de la vida)
que se realiza en ellos para que se considere como
un nivel asistencial intermedio dentro del Sistema
Nacional de Salud.
Las preguntas que se plantearán en la sesión serán:
1. ¿Cómo ha cambiado el perfil de las
personas usuarias de centros
residenciales?
2. ¿Qué cambios serían necesarios para
poder atender correctamente a estas
personas? Modelo asistencial, Estructura.
3. Relación con otros niveles asistenciales o
crear un nuevo nivel asistencial intermedio
entre Hospitales y Primaria.
4. ¿Cómo debería financiarse? ¿Cómo se
podría reconocerse el doble costo (social y
sanitario) que estos centros asumen?
5. En cuanto a la asistencia farmacéutica,
¿quién debe prestar el suministro y cómo?
¿Qué funciones debe asumir el
farmacéutico?
6. En relación con la atención al final de la
vida, ¿están los Centros Residenciales
preparados? ¿Qué cambios se necesita
implementar?
26 Resúmenes, currículums y pósters
SESIÓN PARALELA 5: CONTROVERSIAS: ATENCIÓN
PRIMARIA DE SALUD E INTEGRACIÓN DE
CUIDADOS. DOS CONCEPTOS QUE PRECISAN EL
UNO DEL OTRO
DE LOS PROGRAMAS DE CRÓNICOS A
LA ATENCIÓN CENTRADA EN LA
PERSONA
Joan Gené Badia
EAP Casanova
Especialista en Medicina de Familia y
Comunitaria, actualmente realiza actividad
asistencial en el ICS-CAPSBE. Profesor
asociado de Medicina de la Universitat de
Barcelona. Editor asociado de la Revista
Atención Primaria
A pesar de que los programas integrados de atención
a la cronicidad, basados en la identificación de
pacientes de alto riesgo de consumo de recursos,
que ofrecen vías clínicas basadas en enfermedades
crónicas lideradas por servicios hospitalarios, no han
demostrado que consigan el triple objetivo de: más
salud, mejor satisfacción y menos coste, los servicios
de salud siguen promoviendo este tipo de
actividades. La experiencia Catalana también lo
demuestra. Después de casi diez años aplicando el
programa de atención a la cronicidad basado en la
identificación de pacientes, las vías clínicas
territoriales y los planes individuales de atención, no
han disminuido los ingresos hospitalarios agudos por
patologías crónicas. En cambio, los servicios de
atención primaria que han demostrado
sobradamente su capacidad de disminuir la
mortalidad a partir de su atención longitudinal, así
como que en Cataluña identifican a los pacientes de
riesgo mejor que los agrupadores de pacientes,
deben cambiar su forma de trabajo para adaptarse a
este tipo de programas y a la organización de los
hospitales. La lógica aconseja repensar la estrategia,
abandonar los inefectivos programas territoriales
hospitalocéntricos que segregan a los pacientes
crónicos para pasar a ofrecer una atención
personalizada, centrada en la persona, su familia, su
domicilio y su comunidad.
…………………………………………………………………………….
UNIDAD FUNCIONAL DE CRÓNICOS DE
PRIMARIA EN EL ÁREA DE SANT CUGAT
Raquel Hernández Resa
Responsable de la Unidad Funcional de
Atención a la Cronicidad en el CAP Sant
Cugat
La atención al paciente crónico complejo (PCC) y con
enfermedad crónica avanzada (ECA) se convierte en
un reto sanitario a partir de 2012.
Mutua de Terrassa va reorganizar sus equipos de
atención primaria, sin implicar una dotación especial,
creando equipos multidisciplinares; Unidades
funcionales de crónicos (UFC) para situar a este tipo
de pacientes en el centro de la atención. Iniciando
una atención proactiva, transversal e intentando
respetar sus prioridades y necesidades.
UFC Sant Cugat da servicio a 90.000 pacientes de 3
centros de atención primaria y 2 consultorios.
OBJETIVOS:
1. Formar equipos de atención primaria en
identificación de PCC, ECA. Realización de
planes de intervención individuales
compartidos (PIIC).
2. Prestar asistencia en el CAP o en domicilio
a los PCC/ECAs que no puedan controlar el
equipo de primaria por las
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 27
descompensaciones o la dificultad de
manejo.
3. Evitar asistencia a urgencia o reingresos
evitables.
RESULTADOS:
El UFC Sant Cugat da apoyo directo a un 27,5% del
total de PCC i ECAs territoriales. La media de exitus
de pacientes controlados directamente es de 75
pacientes/año (20%). La reducción de ingresos
durante los 2 primeros años estaba alrededor del
50%.
CONCLUSIONES:
La implantación del proyecto se está consolidando,
cada año aumentan PCC y ECAs. La actividad del UFC
es eficaz per evitar reingresos.
La UFC es una nueva forma de reorganización de los
equipos de atención primaria para adaptarlos al
envejecimiento de la población, que pretende situar
al paciente en el centro de la atención,
empoderándolo.
………………………………………………………………….
¿QUÉ APORTA LA DECLARACIÓN DE
ASTANA A LA POLÍTICA SANITARIA Y
LA ATENCIÓN INTEGRADA DIRIGIDA A
LAS PERSONAS MAYORES?
Tino Martí
Técnico Oficial de la Organización Mundial
de la Salud (OMS)
PALABRAS CLAVE:
Atención primaria de salud, envejecimiento,
atención integrada.
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:
Hace ahora justo un año se adoptó la Declaración de
Astana en la Conferencia Global sobre Atención
Primaria de Salud. La declaración renueva la apuesta
por los sistemas de salud centrados en las personas y
orientados a la atención primaria de salud como
estrategia para lograr la cobertura de salud universal
(UHC) y los objetivos de desarrollo sostenible (SDG).
Junto a la declaración, se publicaron dos
documentos relevantes. La visión para la Atención
Primaria de Salud en el siglo 21 y el marco operativo
para transformar la visión en acción que se haya
actualmente en fase de consulta.
El objetivo de esta ponencia es destacar los
elementos de la Declaración, la visión y el marco
operativo relacionados con la atención a las
personas mayores, con fragilidad y complejidad, así
como discutir sobre los elementos necesarios para
mejorar la integración social y sanitaria.
DESARROLLO:
El envejecimiento poblacional es una constante
global. Entre 2015 y 2050, la población mayor de 60
años se duplicará, poniendo a prueba la capacidad y
sostenibilidad de los sistemas de salud.
Precisamente, debido a la complejidad de sus
cuidados, las personas mayores son las que
experimentan con mayor intensidad la
fragmentación del sistema, tanto sanitario como
social, haciendo necesarios mayores niveles de
coordinación entre proveedores. El acceso a los
servicios sanitarios es también una barrera que se
experimenta más intensamente en relación a la edad
y que debe tenerse en cuenta en el diseño de
centros y servicios. En general, falta preparación
para anticiparse proactivamente y potenciar el
autocontrol por parte del paciente.
Así, es necesario desarrollar políticas que faciliten la
transición de sistemas fragmentados a sistemas
centrados en la persona e integrados con la atención
primaria como elemento central, incluyendo la
evaluación completa de las necesidades de salud y
sociales, y el apoderamiento de individuos,
cuidadores y comunidades en la toma de decisiones
sobre la salud. Entre estas políticas cabe destacar
como más efectivas las dirigidas a mejorar el nivel de
preparación de los profesionales de la atención, el
soporte de las tecnologías de la información y
comunicación y los sistemas de pago que induzcan
una mayor colaboración.
CONCLUSIONES:
Los sistemas de salud con enfoque en la atención
primaria de salud tienen un rol clave para abordar a
nivel individual las necesidades holísticas de las
personas mayores y la atención orientada a
28 Resúmenes, currículums y pósters
objetivos, y a nivel colectivo, la cobertura de salud
universal y los objetivos de desarrollo sostenible.
BIBLIOGRAFÍA:
World Health Organization. (2018). Declaration of
Astana. Geneva: WHO.
https://www.who.int/docs/default-source/primary-
health/declaration/gcphc-declaration.pdf
World Health Organization. (2018). A vision for
primary health care in the 21st century: towards
universal health coverage and the Sustainable
Development Goals (No. WHO/HIS/SDS/2018.15).
World Health Organization.
https://www.who.int/docs/default-source/primary-
health/vision.pdf
World Health Organization. (2018). Operational
framework. Primary health care: transforming vision
into action. Draft for consultation. World Health
Organization. https://www.who.int/docs/default-
source/primary-health-care-conference/operational-
framework.pdf
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 29
SESIÓN PARALELA 6: LA VIVIENDA Y SUS EFECTOS
EN LA SALUD Y EL BIENESTAR DE LAS PERSONAS EN
SITUACIÓN DE DEPENDENCIA
ALOJANDO A LA POBLACIÓN QUE
ENVEJECE EN EL REINO UNIDO:
COMPRENDER A LAS PERSONAS, EL
LUGAR Y LAS ASOCIACIONES
Jeremy Porteus
Fundador y Director Ejecutivo de "Housing
Learning and Improvement Network",
Reino Unido
Desde el informe del Reino Unido de 2008 sobre la
vivienda para las personas mayores, “Lifetime
Homes, Lifetime Neighbourhoods”, se ha avanzado
poco en el desarrollo de una estrategia nacional
sobre la vivienda de nuestra población en proceso de
envejecimiento en el Reino Unido. Estados
nacionales individuales, como Gales y Escocia, han
elaborado recientemente documentos políticos
útiles en reconocimiento de las crecientes
necesidades de vivienda de los ciudadanos mayores.
En Inglaterra, el desarrollo de mejores opciones de
vivienda para las personas mayores ha sido
impulsado en gran medida por los operadores, con el
apoyo de organizaciones de campaña y organismos
comerciales y profesionales, para planificar, diseñar
y construir viviendas y comunidades más adaptadas
a las necesidades de las personas mayores. De
hecho, se estima que para 2030 habrá un déficit de
400.000 nuevas viviendas construidas especialmente
para las personas mayores y el gobierno está
'lamentablemente poco preparado' para el
envejecimiento.
Diez años después del informe original del gobierno,
ahora hay un movimiento creciente a favor de más
viviendas dirigidas por la comunidad para personas
mayores, diseñadas y construidas de acuerdo con
estándares de diseño totalmente accesible y
adaptado. Sin embargo, en muchos lugares siguen
siendo opcionales y no un requisito, a pesar de que
más del 30% de la población local está en edad de
jubilarse.
Con un gran desafío sobre el envejecimiento, esta
presentación hará una nueva llamada a la acción,
incluyendo la adopción de los principios de diseño de
HAPPI, destacará modelos innovadores de vivienda y
cuidado colaborativo en el Reino Unido, y compartirá
cómo las personas mayores están comenzando a
moldear los hogares y las comunidades en las que
viven; por ejemplo, desde el cuidado extra y las
viviendas cooperativas hasta la vida
intergeneracional y el cuidado posibilitado por la
tecnología.
……………………………………………………………………………..
CRITERIOS DE DISEÑO E
INTERVENCIÓN EN EL HOGAR PARA
UN ENVEJECIMIENTO SALUDABLE Y
AUTÓNOMO
Javier Del Monte Diego
Arquitecto y gerontólogo. Asociación
Jubilares
OBJETIVOS:
1. Aprender a observar el entorno con una
mirada crítica y de carácter transformador,
comprendiendo que el entorno físico, y en
especial la vivienda, es susceptible de
intervención de cara a facilitar un
envejecimiento activo y saludable.
2. Comprender la importancia de detectar e
interpretar necesidades previas a la
intervención en el medio residencial.
3. Conocer criterios de (re)diseño
arquitectónico para lograr un hogar
resiliente de cara a “envejecer en casa”,
incluso en situación de dependencia.
30 Resúmenes, currículums y pósters
4. Reflexionar sobre qué aprendizajes
podemos extraer del modelo colaborativo
de cohousing para aplicarlos a otros
modelos de alojamiento.
PALABRAS CLAVE:
Vivienda, participación, accesibilidad, resiliencia,
comunidad, cohousing.
DESARROLLO:
Mirar hacia fuera de la persona, al entorno que la
rodea, para descubrir estrategias que faciliten la
satisfacción de necesidades personales. Mirar a la
persona para preguntar y empatizar, con vistas a
transformar el entorno.
Explicación de criterios de diseño coherentes con la
AICP:
Diversidad, flexibilidad y versatilidad.
Entorno resiliente.
Accesibilidad y proximidad. Entorno para
todos.
Codiseño. Entorno de todos.
Rehabilitación y adaptación. Entorno para
toda la vida.
Entorno amigable.
Importancia del modelo hogar en cualquier entorno
residencial. Breve explicación del cohousing como
referente para envejecer en casa y en situaciones de
dependencia.
CONCLUSIONES:
La imprescindible personalización de una vivienda
que quiere ser verdadero hogar, además, requiere
de un proceso participativo donde las personas que
la habitan sean protagonistas del mismo. Existen, en
este sentido, modelos de alojamiento como los de
viviendas colaborativas (cohousing) que son buen
referente para la reconsideración de otros entornos
como la vivienda colectiva tradicional, las residencias
de personas mayores, apartamentos tutelados, pisos
compartidos, etc.
PUBLICACIONES:
Libro: Del Monte, J. (2017). Cohousing:
modelo residencial colaborativo y
capacitante para un envejecimiento feliz.
Madrid: Fundación Pilares para la
Autonomía Personal.
Senior Cohousing en España. En El Manual
del Senior Cohousing, de Charles Durrett
………………………………………………………………….
ENVEJECE EN CASA CON DIGNIDAD Y
BIENESTAR
Paca Tricio Gómez
Presidenta de la Unión Democrática de
Pensionistas y Jubilados de España - UDP
INTRODUCCIÓN:
La dependencia como fenómeno vincula
estrechamente la longevidad del ser humano con su
situación de paulatina pérdida de autonomía
personal y, por tanto, de vinculación y tutela de
otros.
La dependencia como problemática plantea
situaciones complejas que ponen en juego el
derecho a la individualidad y libre elección de las
personas.
La dependencia como reto exige reflexionar y tomar
decisiones de amplio calado para garantizar
derechos y calidad de vida a las personas
dependientes y su entorno afectivo y social.
OBJETIVOS:
Analizar las necesidades que la vivienda ha
de tener para garantizar la máxima
permanencia de las personas mayores en
su entorno.
Reivindicar el valor de la vivienda como
parte del entorno social: amigabilidad es
más que accesibilidad.
El paradigma de un nuevo modelo de
cuidados como respuesta y alternativa al
fenómeno de la dependencia en la vejez de
las personas. Perspectiva de género.
PALABRAS CLAVE:
Dependencia, autonomía, mayores, vivienda,
entorno, amigabilidad, accesibilidad, adecuación,
cuidados.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 31
DESARROLLO:
Partiendo de un somero análisis de la dimensión
cuantitativa de la dependencia y, específicamente,
de las personas mayores dependientes, se sitúa el
hogar-vivienda como el escenario vital más deseado
por las personas mayores y la importancia que su
adecuación y su vinculación al cuidado equilibrado
tiene en su salud y calidad de vida.
BIBLIOGRAFÍA:
Discapacidad y dependencia en España.
Informe CSIC. Abril 2011.
Dependencia y Autonomía: una
aproximación antropológica desde el
cuidado de los mayores. Chiara Cerri.
Universidad Complutense de Madrid.
Encuesta OCU sobre preferencias de las
personas mayores donde vivir. Dic-2017.
Ciudades Globales Amigables con las
Personas Mayores: una guía. OMS.
Las personas mayores y las situaciones de
dependencia. VVAA. Revista del Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales. 2007
Estrategia Nacional para Personas Mayores
para un Envejecimiento Activo y para su
Buen Trato (Imserso-Consejo Estatal de
Personas Mayores - 2017).
Informe Mayores UDP sobre Accesibilidad.
Julio de 2016.
32 Resúmenes, currículums y pósters
SESIÓN IMSERSO: LA AUTONOMÍA PERSONAL
DESDE LA ATENCIÓN PERSONAL
LA AUTONOMÍA PERSONAL DESDE LA
ASISTENCIA PERSONAL
Manuel Martínez Domene
Director General del Instituto de Mayores y
Servicios Sociales (IMSERSO)
INTRODUCCIÓN (OBJETIVOS):
Trasladar la actual situación de la regulación de la
prestación económica de asistencia personal, y de la
figura misma del asistente personal, para hacer
llegar la necesidad de contar con una regulación
propia y específica tanto de la prestación como de la
figura del asistente personal, centrada en lograr una
vida lo más independiente posible de las personas en
situación de dependencia.
PALABRAS CLAVE:
Ley de Dependencia, asistencia personal, asistente
personal, prestación económica, formación
profesional, vida independiente.
DESARROLLO:
En el marco del catálogo de servicios y prestaciones
económicas que recoge la Ley 39/2006, de 14 de
diciembre, de Promoción de la Autonomía personal y
Atención a las Personas en situación de dependencia
(en adelante, Ley de Dependencia) se recoge toda
una tipología de prestaciones encaminadas a
asegurar una atención adecuada, digna y suficiente
de las personas en situación de dependencia. De
este modo, se recogen servicios tales como la
atención residencial, la ayuda a domicilio, o la
teleasistencia. Y entre las prestaciones económicas,
se recogen la prestación vinculada al servicio, o la
prestación de cuidados en el entorno familiar. Tras
ser enumeradas con carácter general en la propia
Ley de Dependencia, con posterioridad toda esta
cartera de servicios ha sido objeto de regulación más
precisa a través de normas de naturaleza
reglamentaria.
No obstante, actualmente se está tramitando el
desarrollo reglamentario de la prestación
económica de asistencia personal.
CONCLUSIONES:
Es totalmente necesario regular ya de manera
específica esta prestación, de modo que en la misma
se recoja su finalidad, características y sus objetivos
principales, articulando esta prestación de tal
manera que se encamine a lograr que la persona en
situación de dependencia cuente con una vida lo
más independiente posible, garantizando su acceso a
cuestiones tales como la educación, la cultura, el
ocio o el tiempo libre. Además, debe contemplarse
de manera expresa la regulación de la figura del
asistente personal, definiendo su capacitación y la
formación necesaria de las personas que ejerzan las
funciones de asistente personal.
Nuestro objetivo es que en breve plazo el Consejo
Territorial de Servicios Sociales y del SAAD apruebe
un texto que permita su tramitación normativa, para
contar con una regulación específica y homogénea,
que asegure una verdadera situación de igualdad en
el reconocimiento de este tipo de prestaciones en
todo el territorio nacional.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 33
TALLERES
TALLER 2: ACREDITACIÓN DE SERVICIOS: RETOS DE
FUTURO EN LOS SERVICIOS RESIDENCIALES PARA
PERSONAS MAYORES
EL PAPEL DE LA ACREDITACIÓN, LA
GARANTÍA DE CALIDAD Y LA MEJORA
DE LA CALIDAD DE LOS CENTROS
RESIDENCIALES PARA PERSONAS
MAYORES EN HOLANDA
Henk Nies
Member of the Executive Board, Vilans,
Utrecht. Professor of Organisation and
Policy in Long-term Care, Vrije University,
Amsterdam
En esta presentación se describirá el papel que
desempeña la acreditación en el sector holandés de
la atención residencial para personas mayores. Para
ser admitida en el sistema como centro residencial al
que se le permita proporcionar cuidados, una
organización debe estar registrada y cumplir una
serie de requisitos formales. Cuando opera, necesita
cumplir con los estándares de calidad del Marco de
Calidad establecido a nivel nacional para dichos
centros residenciales. El National Inspectorate for
Health and Youth Care supervisa las normas básicas
de calidad, en particular la seguridad y el riesgo de
obtener malos resultados y la salud y el bienestar de
los residentes. La oficina regional de la asistencia
sanitaria contrata el centro y supervisa si la calidad
contratada es realmente ofrecida. Tanto el
Inspectorate como la oficina del seguro sanitario
pueden adoptar medidas que van desde la
intensificación de la vigilancia hasta el cierre de las
instalaciones y desde recortes presupuestarios o la
suspensión de los reembolsos hasta incentivos por el
buen desempeño.
Aparte de eso, existen varios sistemas privados de
acreditación. Estos no son obligatorios para los
centros residenciales. No obstante, varias
organizaciones se han acreditado a sí mismas. Es un
requisito que se establezca un sistema de gestión de
calidad, pero no tiene que estar oficialmente
acreditado.
En este taller se describirá brevemente el sistema
holandés, así como las discusiones y argumentos
detrás de los sistemas de acreditación, garantía y
mejora de la calidad. La tendencia general es avanzar
hacia la rendición de cuentas de forma horizontal, la
supervisión entre iguales y la flexibilidad de los
sistemas que deben existir. Sin embargo, la
transparencia es clave para que la elección de los
centros sea efectiva con respecto al aprendizaje y la
mejora de la prestación de cuidados.
Después de esta presentación se discutirán los pros y
los contras con los demás ponentes y el público.
………………………………………………………………….
ACREDITACIÓN JOINT COMMISSION
INTERNATIONAL
María del Mar Fernández Maíllo
Directora Técnica de FADA (Fundación para
la acreditación y el desarrollo asistencial),
Joint Commission International Associate
en España.
La acreditación Joint Commission International es un
modelo que abarca a la organización en su totalidad.
El modelo de acreditación está basado en las
funciones clave de la organización, que se llevan a
cabo en todas las áreas. En cada una de estas
funciones se identifican los procesos clave y se
establecen los estándares de buena práctica. Se
34 Resúmenes, currículums y pósters
destacan, además, los estándares considerados
básicos para garantizar los derechos de los usuarios y
sus familias, desarrollar una atención adecuada en el
centro y reducir los riesgos del proceso de atención.
El conjunto del modelo representa un compendio de
buena práctica de gestión de la totalidad de un
centro.
Desarrolla un enfoque asistencial que tiene al
residente como eje central y requiere una atención
interdisciplinaria basada en sus necesidades. Evalúa
la calidad de la atención del residente a lo largo del
proceso asistencial.
Fomenta la cultura de seguridad: los estándares
destacan especialmente los contenidos centrados en
la seguridad del residente y la reducción de riesgos
en los procesos de atención.
Evalúa todos los aspectos de la gestión: orienta
todas las fases de la gestión hacia la eficiencia y las
mejores prácticas, desde la claridad de las
responsabilidades de los líderes hasta los procesos
críticos de la gestión o de la planificación estratégica.
Supone un importante instrumento de mejora para
la organización: el proceso de preparación para la
acreditación representa un proyecto común de
mejora para directivos y profesionales que es
catalizador de cambios internos.
Algunos aspectos que se evalúan con este modelo
son los siguientes: accesibilidad a los servicios,
evaluación de necesidades, derechos y deberes de
los usuarios, proceso de atención a los residentes y
continuidad de cuidados, manejo adecuado y seguro
de la medicación en el centro, educación de los
usuarios para el automanejo, gestión de la calidad,
prevención y control de infecciones, entorno
adecuado y seguro, cualificación y desarrollo de los
profesionales, implicación de la dirección en una
gestión ética y de la calidad, o aspectos relacionados
con el manejo de la información y con la
comunicación en la organización.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 35
TALLER 3: ATENCIÓN DOMICILIARIA. ESTRUCTURA
DEL SERVICIO DE ATENCIÓN MÉDICA
DOMICILIARIA EN ONTARIO, CANADÁ
ANALIZANDO LA PRESTACIÓN DE
SERVICIOS SOCIOSANITARIOS A
DOMICILIO EN ONTARIO, CANADÁ
Tazim Virani
Director of SE Global at Saint Elizabeth
Health Care. Ontario, Canadá
Existe evidencia sobre el significativo valor de los
sistemas sanitarios que tienen una atención
domiciliaria bien organizada e integrada. Los
sistemas de salud canadienses están prestando
mayor atención a la atención domiciliaria como una
solución estratégica para descongestionar
hospitales, evitar la demora de los diagnósticos y las
listas de espera para los tratamientos, así como el
elevado coste de la atención aguda. Además, la
investigación demuestra que la experiencia del
paciente recoge "un apoyo domiciliario y
comunitario insuficiente antes de la hospitalización,
la habitual subestimación de la potencial
independencia funcional de estos pacientes, el
empeoramiento de los pacientes durante su estancia
en el hospital y la falta de comprensión de la
atención domiciliaria por parte del personal del
hospital"1. Abordar estos desafíos sistémicos con una
atención sanitaria domiciliaria bien planificada e
integrada puede ayudar a mejorar la experiencia del
paciente y los resultados en su salud así como
ayudar a reducir los costes de la atención sanitaria.
Este taller se centrará en analizar cómo se presta la
atención sanitaria a domicilio en Ontario (Canadá).
Los participantes participarán en una sesión
interactiva para aprender sobre:
1. ¿Quién presta estos servicios? ¿Y cómo
trabajan juntas las entidades que prestan
servicios conjuntamente?
2. ¿Cómo se evalúan y clasifican las
necesidades de los usuarios y cómo se
asignan los recursos?
3. ¿Cuáles son las mejores prácticas/modelos
para segmentos específicos de la
población?
4. ¿Cómo se evalúa la prestación de atención
sanitaria a domicilio?
5. ¿Cuáles han sido los principales desafíos?
6. ¿Cómo se diseñan las estrategias
innovadoras, incluidas las herramientas
digitales, para afrontar estos desafíos?
Los aprendizajes de la experiencia canadiense
pueden mejorar el diseño e implementación de
buenas prácticas, así como a evitar potenciales
problemas2 en las experiencias españolas y
catalanas.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Bender, D., & Holyoke, P. (2018). Why
some patients who do not need
hospitalization cannot leave: a case study
of reviews in 6 Canadian hospitals.
Healthcare Management Forum, 31(4),
121-125.
2. Sharkey, S. & Lefebre, N. (2017). Bringing
nursing back to the future through people-
powered care. Nursing Leadership, 30(1),
11-22.
PALABRAS CLAVE:
Home Health Care, Integrated Health Care, Canada,
Aging.
36 Resúmenes, currículums y pósters
CURRÍCULUM PONENTES
CONCEPCIÓN BARBETA MIR
Directora Residencia
Asistida y Centro de Día
Feixa Llarga “Laia
González”, Hospitalet de
Llobregat; Dirección
General de Protección
Social, Generalitat de Catalunya
PERFIL:
Diplomado Universitario en Enfermería (1986-1989)
en la Escola Universitària d’infermeria i Fisioteràpia
Gimbernat. Universidad Autónoma de Barcelona.
Diplomado en Medicina Clínica Preventiva,
organizado por el Departament de Salud Pública i
Legislació Sanitària de la Universitat de Barcelona
con la colaboración del Departament de Sanitat i
Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya
(1990-1994).
Diplomado en Sanidad, organizado por el Institut
d’Estudis de la Salut. Departament de Sanitat i
Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya
(1993-1194).
Máster en Gestión de Servicios Sociales, Atención
Primaria y Hospitalaria “GESAPH” (2014-2015).
………………………………………………………………………………..
RAFAEL BENGOA RENTERÍA
Médico. Codirector Si-
Health. Exdirector Sistema
de Salud OMS.
Exconsejero Sanidad
Gobierno Vasco. Senior
Fellow Harvard
Rafael Bengoa es médico y especializado en Salud
Comunitaria por la Universidad de Londres. Ha
tenido una carrera nacional e internacional. Su
huella profesional puede seguirse desde 1991 en
varios documentos de política social y gestión
sanitaria dirigidos al Parlamento Español y Vasco.
Además, ha trabajado durante quince años en la
Organización Mundial de la Salud, donde estuvo al
frente de la Dirección de Sistemas de Salud hasta
2007.
En 2009, fue nombrado Consejero de Sanidad y
Consumo del Gobierno Vasco desde donde dirigió la
transformación de la Sanidad hacia un modelo más
sostenible y proactivo centrado en las necesidades
de los pacientes crónicos.
Actualmente Co dirige con Patricia Arratibel el
Institute for Health and Strategy (SI-Health) y es
Senior Fellow de Harvard.
Si -Health trabaja en el ámbito policy en Irlanda del
Norte y Escocia; en el ámbito de las organizaciones
integradas en varias Comunidades Autónomas; y en
la reorganización hospitalaria en redes.
………………………………………………………………………………..
FEDERICO CUESTA TRIANA
Servicio de Geriatría,
Hospital Clínico San Carlos,
Madrid
Facultativo especialista en Geriatría. Servicio de
Geriatría. Hospital Clínico San Carlos. Madrid.
Profesor Asociado de Ciencias de la Salud. UCM.
Madrid. Coordinador de la asignatura de
Nutrigenética y envejecimiento (Máster en Nutrición
Humana y dietética. UCM).
Coinvestigador del grupo GenObIA.
Investigador del grupo de envejecimiento (grupo de
Investigación Sanitaria IdISSC, Hospital Clínico San
Carlos).
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 37
Publicaciones en el ámbito de valoración nutricional,
sarcopenia y fragilidad. (orcid.org/0000-0001-9837-
5692).
………………………………………………………………………………..
JOSEP DE MARTÍ VALLÈS
Director de
Inforesidencias.com
Desde 1991 trabajo en el sector geroasistencial,
primero desde la administración como inspector de
servicios sociales y jefe de la sección de inspección
en Cataluña; después, desde 2000 como promotor y
director del portal www.inforesidencias.com y la
gestora de conocimiento eai|consultoria.
Desde ésta última gestionamos servicios de asesoría,
formación y organizamos viajes a otros países para
conocer cómo funciona allí la atención a personas
mayores. El último proyecto que hemos montado es
Geriatricos.info, una web desde la que gestionamos
la compra/venta y traspaso de residencias y otros
servicios para personas mayores.
Durante todo ese tiempo he compaginado el trabajo
con la docencia, impartiendo la asignatura de
derecho en varios másteres y postgrados de
gerontología social y dirección de residencias así
como conferencias sobre cuestiones relacionadas
con el envejecimiento.
He colaborado habitualmente con revistas
especializadas escribiendo tribunas de opinión y,
desde 2008 tengo un blog
http://josepdemarti.blogspot.com en el que trato
sobre atención a mayores y política social; un boletín
semanal Dependencia.info, que reciben unos 7.000
profesionales geroasistenciales y un programa
semanal de radio "És gran ser gran" (Es grande ser
mayor) en Ràdio Estel, una emisora que se escucha
en Cataluña y Andorra en el que también tratamos
temas relacionados con mayores, envejecimiento y
servicios.
Specialties: Mi base académica es una licenciatura en
Derecho, completada con un Máster en Gerontología
Social y un Máster en Derecho Público y
Organización Administrativa. Me atrae el derecho a
los servicios sociales, en especial la atención a la
dependencia y la protección civil de las personas
incapacitadas.
………………………………………………………………………………..
CARLOS RAÚL DE PABLOS PÉREZ
Gerente Regional de
Servicios Sociales.
Consejería de Familia e
igualdad de
Oportunidades de la
Junta de Castilla y León
Licenciado en Derecho por la Universidad de
Valladolid.
Funcionario del Cuerpo Superior de la
Administración de la Comunidad Autónoma de
Castilla y León desde 1995.
Ha desempeñado diferentes puestos en la Junta de
Castilla y León relacionados en las áreas de turismo,
economía y empleo de la Administración de Castilla y
León.
Ha desempeñado la Secretaría Territorial de la Junta
de Castilla y León en Valladolid y fue Director
General de Familia y Políticas Sociales en la
Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades
de Castilla y León de 2011 a 2015.
Desde el año 2015 desempeña el cargo de Gerente
de Servicios Sociales de Castilla y León, teniendo
atribuidas las competencias en materia de servicios
sociales de la Comunidad Autónoma vinculadas a la
protección a la infancia, atención a la dependencia,
atención a personas mayores y con discapacidad,
inclusión social, Renta Garantizada de Ciudadanía,
familia y conciliación, mujer e igualdad de género,
atención a las víctimas de violencia de género y
atención a las personas con drogodependencia.
………………………………………………………………………………..
38 Resúmenes, currículums y pósters
PATXI DEL CAMPO SAN VICENTE
Director Instituto MAP
(Música, Arte, Proceso)
Patxi del Campo San Vicente, musicoterapeuta y
especialista en técnicas grupales, terapeuta
especializado en el método Imagen Guiada y Música
(BMGIM) es director del Instituto Música Arte y
Proceso y cofundador del Equipo Vivir con Voz
Propia, en Vitoria-Gasteiz. En la actualidad trabaja en
colaboración para el desarrollo de Vecindarios
Compasivos en varias ciudades.
Cofundador de varios organismos nacionales e
internacionales que trabajan en pos de la
musicoterapia. Actualmente es miembro del consejo
de la EAMI y profesor del máster de musicoterapia
de Imap en relación con Aalborg University.
………………………………………………………………………………
JAVIER DEL MONTE DIEGO
Arquitecto y gerontólogo,
de la Asociación Jubilares
Arquitecto por la Universidad Politécnica de
Madrid. Colegiado COAM Nº 14745.
Experto en Gerontología Social y Máster en
Gerontología por la Universidad Europea del
Atlántico. Socio SEGG Nº 4657.
Socio fundador de la asociación Jubilares,
organización sin ánimo de lucro que trabaja por la
creación y mejora del entorno físico y social para que
las personas podamos envejecer con autonomía e
incluidas en la comunidad. Investigación, difusión y
facilitación para el desarrollo de viviendas
colaborativas (cohousing): comunidades
autogestionadas de personas mayores que
codiseñan el lugar donde van a vivir mediante
metodologías participativas.
Miembro del Grupo de Trabajo de la Red de
Ciudades y Comunidades Amigables con las
Personas Mayores, liderado por IMSERSO.
Asesoramiento y redacción de Diagnóstico y Plan de
Acción en municipios como Guadalajara, Boadilla del
Monte y Coslada.
Cofundador de Valonia Sociedad y Tecnología,
empresa volcada en el fortalecimiento de la vida
colaborativa en los barrios mediante TICs (app
miPlaza) y procesos de participación ciudadana.
Ha diseñado e implementado metodologías
participativas en el ámbito de los entornos urbanos y
la discapacidad (como el proyecto "Capacita
Madrid").
Publicaciones:
Libro: Del Monte, J. (2017). Cohousing: modelo residencial colaborativo y capacitante para un envejecimiento feliz. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal.
Senior Cohousing en España. En El Manual del Senior Cohousing, de Charles Durrett
………………………………………………………………………………..
CLAIRE DRUMMOND
Manager del Care
Inspectorate en
Escocia
Claire tiene una licenciatura, con honores, en
Administración de Empresas y un Diploma de
Postgrado en Estudios de Trabajo Social. El primer
puesto de Claire después de la universidad fue como
formadora en una empresa de tecnología de la
información. Claire tiene un gran interés en el
aprendizaje y el desarrollo.
Después de volver a capacitarse como trabajadora
social, Claire trabajó para el Stirling Council durante
cinco años antes de incorporarse al Care
Inspectorate como inspectora en 2012. Después de
tres años y medio como inspectora, se convirtió en
gerente de un equipo de inspección con sede cerca
de Edimburgo. Después de seis meses en ese puesto,
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 39
fue ascendida como gerente de servicio en el Care
Inspectorate en 2016.
…………………………………………………………………………………
MARÍA DEL MAR FERNÁNDEZ MAÍLLO
Directora de Área;
Responsable de
Programas de
acreditación, FADA
"Fundación para la
Acreditación y el Desarrollo Asistencial"
Actualmente directora técnica de FADA (Fundación
para la acreditación y el desarrollo asistencial, Joint
Commission International Associate en España) y
directora de área de la Fundación Avedis
Donabedian en Madrid.
Entre 2006 y 2012 trabajé en la Agencia de Calidad
del Ministerio de Sanidad y entre 2012 y 2015 me
encargué del soporte técnico a la coordinación
nacional de PaSQ (Red Europea de Calidad y
Seguridad del Paciente) desde dicho Ministerio.
Previamente desarrollé mi actividad como psicóloga
en el área de la rehabilitación psicosocial y en el
ámbito de la discapacidad intelectual, después de
unos años como técnico de salud pública. Mi primera
etapa profesional la dediqué a la investigación en
virología animal.
Licenciada en Veterinaria y Psicología, Master of
Science (Cornell University, NY), Máster en Seguridad
del Paciente y Calidad Asistencial (Universidad
Miguel Hernández), Máster en Counselling
(Universidad Ramon Llull), Máster en Inmigración e
Investigación Social (UP Comillas). Diplomada en
Salud Pública (ENS-ISCIII). Especialista en Dirección
de Centros de Servicios Sociales (U. San Pablo-CEU).
………………………………………………………………………………..
CARMEN FERRER ARNEDO
Jefe de servicio de
Atención al Paciente del
Hospital Central de la
Cruz Roja, Madrid
Doctora en enfermería y diplomada en Fisioterapia
por la Universidad de Zaragoza. Realizo un master en
Calidad Asistencial y en Bioética. Tiene experiencia
como genere de organización sanitaria, y directora
de división en equipos directivos. Ha recibido, en el
transcurso de los últimos 5 años, la Cruz al Mérito
colegial de Madrid, premio INEDEPF al
reconocimiento de Enfermería, el premio UESCE en
Gestión de Enfermería y el premio a la mejor carrera
de gestión por la Asociación de Salud y Enfermería.
Además es coordinadora científica de la estrategia
de la Cronicidad del SNS.
………………………………………………………………………………..
JOSÉ AUGUSTO GARCÍA NAVARRO
Director General del
Consorci de Salut i
Atenció Social de
Catalunya y Presidente
de la Sociedad Española
de Geriatría y Gerontología
José Augusto García Navarro es Médico especialista
en geriatría, diplomado en gestión clínica por EADA,
en gestión de servicios sanitarios por ESADE, en
liderazgo y gestión de equipos por la Universidad de
Barcelona y PADE del IESE. Ha sido director del
Hospital de la Santa Creu de Tortosa, director de
Atención Sociosanitaria y Social del Grupo Sagessa,
gerente del Área Operativa del Grupo Sagessa,
director gerente del Hospital Universitario Sant Joan
de Reus y, finalmente, fue director general del Grupo
Sagessa (grupo hospitalario público con 3.400
profesionales, 6 hospitales, 5 áreas de atención
primaria y 11 residencias de ancianos).
En la actualidad es el director general del Consorcio
de Salud y Social de Catalunya (42 hospitales, 54
centros de rehabilitación geriátrica, 57 centros de
atención primaria, 171 residencias de ancianos,
46.000 trabajadores). Ha sido coordinador de la
Comisión sociosanitaria del Consorcio de Salud y
Social de Catalunya, miembro del Consejo asesor del
Plan Director Sociosanitario del Departamento de
Salud de Cataluña. Actualmente es miembro del
Consejo de Dirección del Catsalut. Es autor de
múltiples publicaciones del ámbito de la geriatría y
de la gestión hospitalaria. De forma habitual realiza
ponencias en congresos estatales e internacionales
40 Resúmenes, currículums y pósters
en el ámbito de la geriatría y la gestión y
planificación sanitaria. Es evaluador ANEP (Agencia
Nacional de Evaluación y Prospectiva) para proyectos
de investigación con financiación competitiva, sobre
geriatría y gestión sanitaria. Profesor colaborador en
programas máster de gestión en la Universidad
Internacional de Catalunya y en la Universidad de
Barcelona. Realiza, de forma habitual, consultoría de
servicios sanitarios públicos en diversos países de
Latinoamérica y El Caribe.
………………………………………………………………………………..
JOAN GENÉ BADIA
Especialista en Medicina
de Familia y Comunitaria,
actualmente realiza
actividad asistencial en el
ICS-CAPSBE. Profesor
asociado de Medicina de la Universidad de
Barcelona. Editor asociado de la Revista
Atención Primaria
Joan Gené Badia (1955) es doctor en medicina,
especialista en Medicina de Família y Comunitària,
actualmente realizando actividad asistencial en el
EAP Casanova de Barcelona (ICS-CAPSBE) y es
profesor asociado de Medicina de la Universidad de
Barcelona y editor asociado de la revista Atención
Primaria. Es colaborador del Observatorio de la OMS
sobre Políticas de Salud y Servicios sanitarios. Ha
participado en diversos proyectos de promoción de
la atención primaria de salud de la Unión Europea,
de la Organización Mundial de la Salud y del Banco
Mundial. Ha sido miembro de las juntas gestoras que
fundaron las Sociedades de Medicina de Familia en
Catalunya (expresidente de CAMFiC), de España
(SEMFyC) i de Europa (WONCA Europa) i ha ejercido
como director del Equipo de Atención Primaria de
Castelldefels y de la División de Atención Primaria
del Instituto Catalán de la Salud. Es miembro
corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya.
…………………………………………………………………………………
JULIO GÓMEZ CAÑEDO
Médico. Coordinador del
Servicio de Cuidados
Paliativos del Hospital
San Juan de Dios de
Santurce
Licenciado en Medicina y Cirugía por la Universidad
del País Vasco (1987 - 1993).
Trabajo en calidad de coordinador de proyectos
sanitarios y de desarrollo en los barrios urbano
marginales de la ciudad de Quito (Ecuador) desde
1996 a 2001.
Postgrado en Cuidados Paliativos Universidad de
Deusto (2004).
Master en Medicina Paliativa por la Universidad de
Valladolid (2006).
Postgrado en atención psicosocial a personas con
enfermedades avanzadas y sus familiares (2009).
Formación en duelo y pérdidas.
Desde 2003 a la actualidad médico responsable del
equipo de cuidados paliativos domiciliario del
hospital San Juan de Dios de Santurce y desde 2008
Director del Equipo de atención Psicosocial del
mismo hospital en el marco del Programa para la
atención a personas con enfermedades avanzadas
de la Obra Social La Caixa.
Actual vicepresidente de Arinduz – Sociedad de
Cuidados Paliativos de Euskadi.
Vocal de Bioética y Espiritualidad de la Sociedad
Española de Cuidados Paliativos (SECPAL)
Coordinador del Grupo de Espiritualidad de la
SECPAL.
Profesor en el Master de Cuidados Paliativos de la
Universidad del País Vasco (UPV - EHU) y el Hospital
San Juan de Dios de Santurce y en el Postgrado en
Atención Psicosocial y Espiritual a personas en
situación de enfermedad avanzada, y en el Master
de Cuidados Paliativos de la Cátedra de Cuidados
Paliativos UVic-UCC/ICO.
…………………………………………………………………………………
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 41
ELENA GUEDEA EDO
Nutricionista Clínica, Hospital
Universitari General de
Catalunya y Grupo Quirónsalud
Formación académica
Escolaridad en el Lycée Français de Barcelona
Diplomada en Enfermería 1979-1982 Escuela de
Santa Madrona adscrita a la Universitat Central de
Barcelona
Diplomada en Dietética y Nutrición en la Universidad
de Nancy (Francia) 1984-1987
Diplomada en Nutrición Humana y Dietética año
2012
Experiencia profesional
Enfermera de hospitalización Centro Médico Delfos
1982-1986
Enfermera de consultas externas del Hospital
Universitario General de Cataluña 1986-1988
Dietista-nutricionista del servicio de Dietética y
Nutrición del Hospital Universitario General de
Cataluña desde abril de 1988 hasta la actualidad
Profesora de Dietética y Nutrición en la Escuela de
enfermería de Santa Madrona 1994-2007
Docencia en las prácticas de los estudiantes en
Nutrición Humana y Dietética (CESNID) desde 1997
Profesora de Dietética y Nutrición en la Universidad
Internacional de Cataluña (UIC) 2007 hasta la
actualidad
Profesora de dietética y nutrición en la Escuela
Universitaria de Enfermería Campus Docente de San
Juan de Dios (adscrita a la Universidad de Barcelona)
desde el 2013 hasta la actualidad
…………………………………………………………………………………
RAQUEL HERNÁNDEZ RESA
Responsable de la Unidad
Funcional de Atención a la
Cronicidad en el CAP Sant
Cugat
EXPERIENCIA PROFESIONAL
2002- 2005: Médico Adjunto de Medicina Familiar y
comunitaria CAP San Cugat del Vallès. Médico
adjunto del Servicio de Urgencias noches.
2005- 2012: Médico Adjunto de Medicina familiar y
comunitaria CAP Sant Cugat del Vallès. Tutora de la
Unidad Docente de Medicina Familiar y Comunitaria
con la acreditación externa de la Generalitat de
Catalunya, IES. Coordinación del servicio de
Urgencias del CAP Sant Cugat.
2005-2019: Médico Adjunto de Medicina familiar y
comunitaria en la Unidad Funcional de Crónicos Sant
Cugat del Vallès. Médico colaborador en la
formación de residentes de familia en la cronicidad.
Coordinación del Servicio de Urgencias del CAP Sant
Cugat.
2019 Directora CAP Sant Cugat 1.
DATOS ACADÉMICOS Y FORMACIÓN
1992-1998: Licenciatura en Medicina per la
Universitat Autònoma de Barcelona.
1998: Convocatoria específica MIR Medicina Familiar
y Comunitaria. Número orden 223.
1999-2002: Residencia Medicina Familiar y
Comunitaria. Unidad docente Hospital Mútua de
Terrassa.
2007: Máster GESSAP, dirección de centros de
atención primaria. IL3 Barcelona.
………………………………………………………………………………..
42 Resúmenes, currículums y pósters
ELISA POZO MENÉNDEZ
Investigadora del Grupo
ABIO-Universidad
Politécnica de Madrid.
Coordinadora del proyecto
UNI-Health (EIT Health)
Arquitecta especialista en Urbanismo, Sostenibilidad
y Medio Ambiente por la Universidad Politécnica de
Madrid (UPM); máster en “Villes Durables”
(Ciudades Sostenibles) por el Institut Français
d’Urbanisme (2014) y en "Arquitectura Bioclimática y
Medio Ambiente" (MAyAB-UPM, 2019). Es
investigadora de doctorado en el programa
"Sostenibilidad y Regeneración Urbana" realizando la
tesis sobre Comunidades Dementia-Friendly, bajo la
dirección de Dra. Ester Higueras García. Coordina
desde 2018 el proyecto UNI-Health ganado en
convocatoria competitiva en el marco EIT Health. En
paralelo trabaja en colaboración con distintos
estudios de arquitectura y urbanismo, destacando la
participación reciente en el concurso internacional
Reinventing Cities Madrid, donde su equipo ha
quedado finalista en dos proyectos.
…………………………………………………………………………………
ASTRID LINDSTRÖM
Consultora de política social
de la Universidad de
Estocolmo
Trayectoria profesional
España 2012
Consultora freelance en política social y servicios
sociales: políticas, conceptualización, planificación,
diseño, organización y gestión de servicios y
equipamientos para personas mayores y
discapacitadas.
Programación y organización de viajes de estudio a
los países nórdicos para grupos de políticos,
empresarios y profesionales sobre política vejez,
filosofía asistencial, diseño y organización de
servicios y equipamientos para personas mayores y
discapacitadas.
España 1993-2011
Colaboradora part-time de la empresa de e-
learning ISD (Instituto de Salud y Dependencia,
España): estudios sobre necesidades de formación
en el sector de la atención a las personas mayores,
diseño de cursos de formación continuada
proyectos de gestión del conocimiento.
Colaboradora freelance de la Diputación de
Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica, en el
desarrollo del programa: “SERDOM Xarxa Local de
Serveis Domiciliaris y en el proyecto: “Especificidad
y Requisitos de Calidad de los Servicios a Domicilio
y de los Servicios de Proximidad”.
Colaboradora part-time del Ayuntamiento de
Sabadell en un proyecto sobre “Los Nuevos
Yacimientos de Empleo” para el desarrollo de los
Servicios a Domicilio”.
Colaboradora freelance del Consorcio Hospitalario
de Catalunya y la Diputación de Barcelona, Àrea de
Benestar Social, en el proyecto “Nuevo Modelo de
Servicios a Domicilio”.
España 1980-1993
Co-fundadora y colaboradora de la empresa
Karinter de Barcelona de importación y
distribución de ayudas técnicas para residencias y
hogar de personas mayores y discapacitadas
(1992-1993).
Co-fundadora y Administradora de la Consultoría
de Recursos Humanos Sic!
Assessorament i Selecció, S.L. de Barcelona (1985-
1992).
Colaboradora Instituto de Trabajo Social y Servicios
Sociales (INTRESS) de
Barcelona en la realización de estudios sobre
servicios a domicilio, políticas de vivienda y gasto
en servicios sociales (1983-1985).
Suecia 1968-1974
Trabajadora Social (Kurator) a S:t Görans sjukhus,
el hospital de agudos más grande de Estocolmo, y
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 43
a Blackebergs sjukhus, hospital de larga estada al
distrito periférico Blackeberg, de Estocolmo (1969-
1974).
Trabajadora Social, Instituto Municipal de Inserción
Laboral, Estocolmo (1968-1969).
Proyectos de Investigación y Consultoría
Una pequeña muestra:
Realización de un estudio sobre: “La Atención
Centrada en el Paciente” y “La Participación de los
Pacientes en los Sistemas de Salud” por encargo de
la Fundación Salud, Innovación y Sociedad de
Novartis, Spain.
“Conceptualización y Diseño de Viviendas
Adaptadas con Servicios para Personas Mayores a
Sant Pere de Ribes” realizado en colaboración con
el arquitecto Luís Cantallops para el Ayuntamento
de Sant Pere de Ribes.
“Las Políticas de Família y de Vejez en los Países
Escandinavos: Evolución Conceptual y Diseño de
los Servicios” para el Plan Integral de las Personas
Mayores del Ayuntamiento de Barcelona.
“El Modelo Escandinavo de Atención Integral a la
Vejez” para el Plan Integral de la Vejez de la
Generalitat de Catalunya, 1991.
……………………………………………………………………………..
MONTSERRAT LLOPIS GRAELLS
Director de ACRA y
miembro de la Junta
Directiva de CEAPs
Formación: Relaciones Públicas y gestión empresarial
CIC) postgrado en gestión de servicios a mayores
(URL), dirección y gestión de la cooperación público-
privado (ESADE).
Directora general de ACRA (Associació Catalana de
Recursos Assistencials) organización empresarial con
30 años de antigüedad que agrupa el 70% de los
servicios de atención a la dependencia de mayores
en Catalunya.
Participo, en nombre de ACRA en diferentes foros y
espacios de debate, por citar algunos: consejo de
participación del PIAIS, comisión de atención a
personas de Foment de Treball, consejo municipal de
Bienestar Social del Ayuntamiento de Barcelona,
consejo de mayores de Catalunya, consejo social de
Respon.cat y a nivel internacional en la European
Ageing Network (EAN).
…………………………………………………………………………………
TINO MARTÍ
Técnico Oficial de la
Organización Mundial de la
Salud (OMS); Economista de
la salud
Consultor en sistemas de salud y gestión sanitaria,
Tino posee una experiencia extensa en la
formulación de políticas sanitarias y el rediseño de
servicios de salud en Atención Primaria y salud
digital. Desde 2016 ha ejercido como Technical
Officer en el Centro de Atención Primaria de la
Organización Mundial de la Salud en Almaty,
Kazajistán. Anteriormente, colaboró en diversas
posiciones ejecutivas en la Fundació TicSalut, CASAP,
Institut d’Estudis de la Salut y Institut Català de la
Salut.
Actualmente, desempeña funciones de
asesoramiento para la Región Europea de la
Organización Mundial de la Salud y participa en
proyectos europeos de desarrollo digital de la
atención integrada. Es miembro y tesorero del
European Forum for Primary Care.
………………………………………………………………………………..
MANUEL MARTÍNEZ DOMENE
Director General del
Instituto de Mayores y
Servicios Sociales (Imserso)
El Instituto de Mayores y Servicios Sociales
(IMSERSO), es la Entidad Gestora de la Seguridad
Social, adscrita al Ministerio de Sanidad, Consumo y
44 Resúmenes, currículums y pósters
Bienestar Social, a la que corresponde la gestión de
las pensiones de invalidez y jubilación en sus
modalidades no contributivas, así como la de los
servicios complementarios de las prestaciones de
Seguridad Social y la gestión de planes, programas y
servicios de ámbito estatal para personas mayores y
para personas en situación de dependencia.
Manuel Martínez Domene (Serón, Almería, 1961) es
diplomado en Trabajo Social por la Universidad de
Granada, máster en Gerencia de Servicios Sociales
por la Complutense de Madrid y experto en
Dirección y Gestión de Centros de Servicios Sociales
por la Universidad de Málaga.
Forma parte del grupo de investigación de la
Universidad de Almería sobre intervención y
epidemiología con infancia, adolescencia y familia.
En el marco de la Unión Iberoamericana de
Municipalistas, ha participado en numerosos planes
formativos y de investigación sobre modernización y
capacitación de gobiernos locales en países como
Nicaragua, Argentina, Uruguay o México.
Ha sido funcionario de la Diputación Provincial de
Almería de 1984 a 1999 y de 2000 a 2013, de la Junta
de Andalucía.
Desde 1995 hasta 2013, ha sido secretario de la
Asociación Estatal de Directores y Gerentes de
Servicios Sociales. De 2013 a 2016 fue director
gerente de la Agencia de Servicios Sociales y
Dependencia de Andalucía. Desde 2016 era
Viceconsejero de la Consejería de Igualdad y Políticas
Sociales de la Junta de Andalucía.
Entre 1999 y 2003 también fue concejal y teniente
de alcalde de Serón, (Almería). Ha sido
vicepresidente del Colegio Profesional de Trabajo
Social de Almería, de 1995 a 1990.
………………………………………………………………………………..
PABLO MARTÍNEZ-LAGE
Neurólogo, Fundación
CITA Alzhéimer
Su vida profesional se ha centrado en la asistencia e
investigación del deterioro cognitivo. Ha trabajado
en el Departamento de Neurociencias clínicas de la
Universidad de Western Ontario, Hospital Virgen del
Camino de Pamplona, Centro Psicogeriátrico
Landazabal de Burlada, Unidad de Trastornos de
memoria de la Clínica Universitaria de Navarra, y ha
sido jefe de Investigación en la Fundación ACE de
Barcelona. Es director científico del Centro de
Investigación y Terapias Avanzadas de la Fundación
CITA-Alzheimer Fundazioa en San Sebastián. Su
investigación se centra en el estudio de la
enfermedad de Alzheimer pre-clínica y prodrómica y
la prevención del deterioro cognitivo en estudios
propios y proyectos colaborativos internacionales.
Ha publicado más de 70 trabajos científicos en
revistas de alto impacto.
…………………………………………………………………………………
ROBIN MILLER
Co-Director del Centre for
Leadership in Health &
Social Care de la
Universidad de
Birmingham y Co-Editor en Jefe del
International Journal of Integrated Care
Es un investigador de salud y atención aplicada, sus
intereses incluyen los nuevos modelos de atención
primaria e integrada. Su investigación explora la
realidad de implementar la atención integral en la
práctica a través de las experiencias de pacientes,
comunidades, profesionales y sus organizaciones.
Coordina y enseña en numerosos programas de
liderazgo y gestión para clínicos, gerentes y
compradores. Es el actual Editor conjunto en jefe de
International Journal of Integrated Care y fue
coeditor de Journal of Integrated Care entre 2012 y
2018. Publicó más de 50 artículos y tres libros que
exploran la implementación de centrados en la
persona y atención coordinada.
………………………………………………………………………………..
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 45
ANA MARÍA MIQUEL GÓMEZ
Colaboradora de la
Cátedra de Innovación y
Gestión Sanitaria de la
Universidad Rey Juan
Carlos
Actualmente y desde el año 2016 Médico de Familia
en el Centro de Salud Mar Báltico y desde 2017
profesora asociada medicina Universidad Rey Juan
Carlos.
Formación más relevante:
Licenciada en Medicina y Cirugía por Universidad
Autónoma de Madrid.
Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria.
Programa de Doctorado por Universidad Autónoma
de Madrid.
Máster en Gestión por IESE: Programa Healthcare
Management Program. IESE Universidad de
Navarra.
Actividad profesional anterior entre otros:
Coordinadora de la Estrategia de Atención Pacientes
con Enfermedades Crónicas en la Comunidad de
Madrid.
Gerente Adjunta de Planificación y Calidad de la
Gerencia de Atención Primaria del Servicio
Madrileño de Salud (encargada de Calidad,
Seguridad, Sistemas de Información, Docencia e
Investigación).
Subdirectora de Gestión y Seguimiento de Objetivos
en Atención Primaria de la DG de Atención Primaria
de Madrid.
Directora Médica del Área 8 de Atención Primaria de
Madrid.
Directora Médica del SUMMA 112 de Madrid.
Coordinadora de los Centros de Salud Paules II y Villa
de Vallecas: Médico de familia en estos Centros y en
el Centro de Salud Monforte de Lemos.
Actividad principal docente, investigadora y
colaboradora/asesora más destacables:
Profesora asociada en el departamento de Medicina
de la Universidad Rey Juan Carlos, donde imparte
clases de Salud Pública y Patología General.
Investigadora colaboradora con la Universidad de
Berkeley. Miembro estructural colaborador de la
International Fundation for Integrated Care (IFIC).
Profesora de diversos Masters de Salud pública,
Calidad Asistencial y Gestión, en la Universidad
Autónoma de Madrid, Universidad Rey Juan Carlos
de Madrid y Universidad Complutense de Madrid,
Universidad San Rafael Nebrija, Universidad Pompeu
Fabra entre otras.
Investigadora principal en cuatro proyectos de
Financiación pública, 17 publicaciones en revistas
científicas además de participación en autoría de
varios libros y 150 entre comunicaciones, ponencias
y conferencias en Jornadas y Congresos.
Experta en calidad asistencial, planificación
sanitaria, desarrollo e implantación de proyectos, y
evaluación. Su área fundamental de trabajo actual
se centra en cronicidad y atención integrada y
centrada en la persona.
……………………………………………………………………………….
CARLOS MUR DE VÍU
Director general
Coordinación Socio-
Sanitaria del servicio
madrileño de salud,
Comunidad de Madrid
Licenciado y Doctor en Medicina y Cirugía por la
Universidad de Zaragoza, especialista en Psiquiatría.
Fellow en Psicosomática y Psiquiatría de Enlace por
el Mount Sinai Hospital de Nueva York. Experiencia
clínica ecléctica con proyectos de investigación y
docencia y actual carrera profesional en gestión
sanitaria. Máster en Psiquiatría Legal y Forense
(UCM) y de Dirección de Instituciones Sanitarias
(IESE). Profesor Asociado Universitario en Grado de
Medicina (UAM). Médico adjunto de Psiquiatría en
Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid,
coordinador asistencial en la Oficina Regional de
Salud Mental de la Comunidad de Madrid.
46 Resúmenes, currículums y pósters
………………………………………………………………………………..
MARÍA DOLORES NAVARRO
Médica especialista en
Medicina Preventiva y
Salud Pública, Hospital
Sant Joan de Déu,
Barcelona
Mª Dolores Navarro, es médico especialista en
Medicina Preventiva y Salud Pública, Doctora en
Medicina y Cirugía, Master of Public Health y Master
of Science (Universidad de Harvard), Master en
Dirección de Comunicación y de Gestión Estratégica
y Liderazgo Social.
Es Directora del Area Patient and Family
Empowerment en el Hospital Sant Joan de Déu
(HSJD), Barcelona. Ha ocupado los cargos de
Directora de Experiencia del Paciente (HSJD),
Directora del Instituto Albert Jovell de Salud Pública
y Pacientes (Universidad Internacional de Catalunya-
UIC), Jefe del Área de Epidemiología y Salud Pública
de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud
(UIC), y tutora de primer curso de la Harvard Medical
School y de la Harvard Dental School. Es miembro del
Consejo de Administración del Instituto Catalán de la
Salud.
Ha sido Presidenta del Foro Español de Pacientes,
Subdirectora de la Fundación Josep Laporte,
miembro de la Junta Directiva y del Grupo Asesor del
European Patients Forum, del Comité Científico de la
Innovative Medicines Initiative y del Comité de
Bioética de Cataluña, Jefe de Planificación e
Investigación y Directora de la Fundación Mutua de
Terrassa para la Investigación y la Docencia
Biomédica y Social; responsable de la Unidad de
Gestión de la Investigación de la Agencia de
Evaluación de Tecnología e Investigación Médicas
(Servicio Catalán de Salud).
………………………………………………………………………………..
HENK NIES
Member of the Executive
Board, Vilans, Utrecht.
Professor of Organisation
and Policy in Long-term
Care, Vrije University,
Amsterdam
Actualmente es Director y miembro del consejo
administrativo de Vilans, y profesor extraordinario
de Organización y Política de Atención en la
Universidad VU de Ámsterdam
Ha escrito numerosos artículos que han sido
publicados.
Responsable de la organización y política de atención
a largo plazo, coherencia en la atención y política de
calidad y de los programas del Programa Nacional de
Demencia, Care for Better e In for care!
…………………………………………………………………………………
LEKSHMY PARAMESWARAN
Socia Fundadora "Fuelfor
Healthcare Innovation" y
"The Care Lab"
Después de dos décadas trabajando como
diseñadora en la industria del cuidado y la salud,
capaz de desgranar su complejidad y sintiéndose
naturalmente orientada a buscar soluciones e ideas
tangibles en respuesta a los problemas
descubiertos...
En 2017, Lekshmy, junto con László Herczegh,
cofundó The Care Lab. Una plataforma colaborativa
de activistas dispuestos a iniciar un movimiento para
transformar el mundo del Cuidado; impulsando el
cambio a través del Diseño centrado en las Personas
en los sectores de la salud, la atención social y la
educación.
…………………………………………………………………………………
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 47
JOSEFA PÉREZ MARTÍNEZ
Directora del Departamento
Técnico Asistencial de
DomusVi
Datos Académicos:
Licenciada en Medicina y Cirugía General por la
Universidad de Cantabria
Master en Psicogeriatría por la Universidad
Autónoma de Barcelona
Diplomatura en el Master en Dirección de Empresas
por el Instituto Europeo de Postgrado y el CEU de
Madrid
Experiencia profesional:
Directora Asistencial, Grupo DomusVi desde Junio de
2017 a la actualidad.
Codirección junto con la directora del Departamento
de Calidad, del Departamento de I+D+i.
De marzo de 2007 a junio 2017, directora de los
Centros Sociosanitarios SARquavitae Jaume Nadal y
Terraferma.
Miembro del Comité de Ética Asistencial de la
Fundación DomusVi de septiembre de 2007 a la
actualidad.
De octubre de 2004 a febrero de 2007 Responsable
Médico del CSS SARquavitae Terraferma.
Desde Julio del 2003 a octubre del 2004 trabajé
como médico en el CSS SARquavitae Jaume Nadal
Meroles como responsable de las camas de larga
estancia, convalecencia y cuidados paliativos y en el
CSS SARquavitae Terraferma, como responsable de
las camas de larga estada convencional y
psicogeriatría; en diferentes sustituciones a los
titulares del centro.
Desde diciembre de 2003 a Mayo del 2007 desarrollé
mi actividad como médico de la Residencia La Teva
llar en Lleida.
Sustituciones en época estival en Atención Primaria
del Servicio Cántabro de Salud, los años 1999,
2000,2001 y 2002.
Desde el 1/01/01 al 30/06/02 trabaje como médico
general en el Consultorio Médico Magallanes
(Madrid) realizando preoperatorios, chequeos y
asistencia médica de urgencias para usuarios de
diferentes sociedades aseguradoras.
Docente en el Colegio María Inmaculada en el Curso
de Formación de Auxiliares de Geriatría los cursos
1997-1998 y 2002-2003.
Publicaciones:
Como miembro del comité de ética he participado en
las diferentes publicaciones del comité:
Criterios Éticos DomusVi.
Guía de buenas prácticas profesionales.
Guía práctica “Ética para profesionales de
la salud”.
Ética para profesionales de atención
domiciliaria.
Crisis de Sentido en el atardecer de la vida
El arte de deliberar.
Reconociendo capacidades
Póster y comunicaciones en diferentes Congresos y
Jornadas del ámbito asistencial.
…………………………………………………………………………………
JEREMY PORTEUS
Director General de
Housing LIN Ltd y del Plan
Nacional de Vivienda del
Ministerio de Salud de
Inglaterra
Jeremy Porteus tiene más de 25 años de experiencia
a la vanguardia de la política y la práctica en materia
de vivienda para personas mayores y en situación de
discapacidad en Reino Unido. Ha trabajado en el
gobierno nacional y local, en asociaciones de
vivienda y en el sector del voluntariado.
Hasta 2011, Jeremy fue el líder del Programa
Nacional de Vivienda del Departamento de Salud de
Inglaterra, y responsable de su programa de
48 Resúmenes, currículums y pósters
subvenciones de 227 millones de libras esterlinas del
programa Extra Care Housing. Desde que dejó el
departamento de Salud, Jeremy ha establecido la
Housing Learning and Improvement Network como
un "laboratorio de aprendizaje" independiente líder
en su campo que reúne a los principales
responsables políticos, comisionados y proveedores
de vivienda, salud y asistencia social a nivel nacional
y regional para probar nuevas ideas y mejorar la
vivienda con servicios de cuidados para las personas
mayores y en situación de vulnerabilidad.
Jeremy forma parte del Prime Minister’s Challenge
on Dementia Health and Social Care Champion’s
Group y también es Presidente del Grupo Homes and
Communities Agency’s Vulnerable and Older
People’s Advisory Group (el organismo
gubernamental de inversión en vivienda social en
Inglaterra). Recientemente completó un importante
informe como Secretario de Investigación para el
Grupo Parlamentario de Todos los Partidos (APPG,
por sus siglas en inglés) sobre Vivienda y Cuidado
para las Personas Mayores, “Housing our Ageing
Population: Plan for Implementation – HAPPI2”.
Otras publicaciones incluyen otro informe de
investigación del APPG, “Living Well at Home” y un
nuevo punto de vista para el “Housing LIN on Living
Labs: A brave new world of customer driven extra
care housing”.
Jeremy también es Fellow of Knowledge Transfer en
la Universidad de Oxford Brookes y Miembro
Honorario Vitalicio de la Sección Especializada en
Vivienda del Colegio de Terapeutas Ocupacionales.
…………………………………………………………………………………
RHONA RADLEY
Senior Service
Improvement Manager,
NHS Calderdale Clinical
Commissioning Group,
Reino Unido
Rhona ha trabajado en el NHS durante más de 28
años en varios puestos. Su posición actual en la
mejora de servicios se centra en mejorar la atención
comunitaria acercando la atención al hogar. Su
experiencia se centra en la transformación del
sistema a través de la rehabilitación, la respiración,
la salud mental, la atención al final de la vida y los
servicios musculoesqueléticos.
…………………………………………………………………………………
PILAR RODRÍGUEZ
Presidenta Fundación
Pilares para la
Autonomía Personal
Licenciada en Filosofía. Gerontóloga y experta en
servicios sociales.
Ha ocupado cargos de responsabilidad en
Administraciones Públicas (Consejera en Asturias,
Directora General del IMSERSO) y en la SEGG.
Desde 2010 preside la Fundación Pilares para la
autonomía personal, impulsando una atención de
calidad y defensa de la dignidad y derechos de las
personas y un cambio de modelo: atención integral y
centrada en la persona (MAICP). Investigación,
publicaciones y formación especializada son sus
áreas principales de trabajo. Coorganización y
dirección de cursos de postgrado sobre el MAICP
entre la Fundación y diferentes universidades.
Tiene más de un centenar de publicaciones.
…………………………………………………………………………………
LIBBY SALLNOW
Senior Clinical Lecturer,
UCL, UK. Consultant in
Palliative Medicine CNWL,
London and Honorary
Senior Clinical Lecturer
Es médico de medicina paliativa en Londres y un
Estudiante de doctorado en la Universidad de
Edimburgo. Entre sus intereses se encuentran los
nuevos enfoques de salud pública para el final de la
vida, con un detallado conocimiento práctico de
tales proyectos en Londres y Kerala. Publicó artículos
y capítulos de libros en este campo y coeditó el libro
"Perspectivas internacionales sobre salud pública y
cuidados paliativos" en 2011. Ha apoyado el
desarrollo del movimiento internacional en la nueva
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 49
salud pública y es líder de investigación para PHPCI
(salud pública, cuidados paliativos Internacionales) y
vicepresidenta de PHPC-UK.
…………………………………………………………………………………
LUÍS TORRENS MÈLICH
Director de Innovación
Social del área de
Derechos Sociales,
Justicia Global,
Feminismos y LGTBI del
Ayuntamiento de Barcelona
Lluís Torrens i Mèlich (Barcelona, 1966). Economista
y Magíster en Análisis Económicos.
Es el actual Director de Planificación y Innovación del
Área de Derechos Sociales del Ayuntamiento de
Barcelona. Es profesor asociado de varias
universidades. Especialista en economía aplicada, ha
publicado diversos estudios sobre economía
española y catalana. En el año 2005 recibió el X
premio Cataluña economía de la Sociedad Catalana.
Fue Director de Servicios del Departamento de Salud
de la Generalitat de Cataluña 2005-2006 y Director
de Servicios del Departamento de Interior,
Relaciones Institucionales y Participación de la
Generalidad de Cataluña 2006-2011. Des del 2011 al
2015 fue el Gerente del Centro de Investigación
Sector Público- privado del IESE.
…………………………………………………………………………………
PACA TRICIO
Presidenta de la Unión
Democrática de
Pensionistas (UDP)
Con una dilatada experiencia como gerente
empresarial, Paca Tricio compatibilizó su actividad
profesional con la Presidencia de CEAPA
(Confederación Española de Asociaciones de Padres
de Alumnos).
A partir de 1990 asumió diversas responsabilidades
en el Sector No Lucrativo (Vicepresidenta europea de
la CEPEP, Consejera del Consejo Escolar del Estado,
Directora de revistas del sector: Padres de Alumnos,
COID, Mayores UDP, etc.; Directora Gerente en:
COID – Coordinadora de ONG Intervinientes en
Drogodependencias, Fundación UNIATE – Fundación
Unión para la Asistencia e Integración de la Tercera
Edad; Directora Administrativa en: UNAF –Unión de
Asociaciones Familiares y CECU – Confederación de
Consumidores y Usuarios).
En 2002 fue miembro de la Ejecutiva y
corresponsable del desarrollo del Foro Mundial del
Envejecimiento con motivo de la II Asamblea
Mundial del Envejecimiento celebrada en Madrid.
Asimismo, ha intervenido como ponente en
seminarios y congresos nacionales e internacionales
como representante Española en diferentes
seminarios europeos sobre educación.
En 1991 fue condecorada con la Encomienda con
Placa de la Orden de Alfonso X El Sabio.
………………………………………………………………………………
MARIA ROSA VALLS ALEA
Directora del Campus
Mirasierra de Sanitas
Mayores
EXPERIENCIA PROFESIONAL
SANITAS MAYORES 2010 hasta la actualidad.
DIRECTORA CAMPUS MADRID
GRUPO PRISA 2008 – 2010. DIRECTORA COMERCIAL
PAIS VASCO
SANITAS SEGUROS 2001 – 2008. GERENTE GRANDES
CLIENTES PAIS VASCO, GALICIA Y CASTILLA
AON 1998 – 2001. COORDINADORA
DEPARTAMENTO SALUD
FORMACIÓN
PADE: Programa de Alta Dirección de Instituciones
Sanitarias (IESE)
Master Dirección de Centros Socio Sanitarios
50 Resúmenes, currículums y pósters
Licenciatura Pedagogía
Master Logopedia (Universidad Complutense
Madrid)
Diplomatura Magisterio (Universidad País Vasco)
…………………………………………………………………………………
TAZIM VIRANI
Director of SE Global at
Saint Elizabeth Health
Care. Ontario, Canadá
Actualmente es la directora de SE Global en Saint
Elizabeth Health Care, en Ontario, Canadá.
Mi pasión es hacer del mundo un lugar mejor para
todos. Lo hago a través de mis antecedentes clínicos,
de gestión, de investigación y de políticas,
trabajando en una gama de iniciativas estratégicas a
nivel local, provincial, nacional e internacional. En la
actualidad, mi atención se centra en modelos
disruptivos de prestación de asistencia médica,
atención primaria e iniciativas internacionales de
impacto social. Me encantaría conectarme con
personas y organizaciones que trabajan en Oriente
Medio, China e India.
Se licencio en enfermería por BScN y estudió
administración de enfermería por The Univeristy of
Western Ontario. Además tiene un PhD en Políticas
de Salud, administración y evaluación.
Proyectos en los que ha trabajado:
Consultor / Asesor (Evaluación de
Programas y Estrategias de Promoción de
Salud Comunitaria)
Investigación (Cliente - Institutos
Canadienses de Investigación en Salud)
Evaluación del Programa (Cliente - Cancer
Care Ontario)
Planificación estratégica (Cliente - Central
West Palliative Care Network)
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 51
PÓSTERS
P-01. ATENCIÓN PSICOLÓGICA A
ENFERMOS CRÓNICOS, SUS
CUIDADORES Y FAMILIARES. LOS DOS
PRIMEROS AÑOS DE UN SERVICIO
PIONERO
Anabella Bellelli, Arantzazu Aguerri
Berrocal, Nora Cavarischia, Melany
Martinez Segura, Pilar Olmo Calvo, Lidia
Portet Vidal, Susanna Roca Vieta
HSS MUTUAM GIRONA
INTRODUCCIÓN:
El Equipo Psicológico de Atención a la Cronicidad de
Mutuam Girona ofrece apoyo y atención integral a
pacientes con enfermedades crónicas, a sus
cuidadores y familiares en el Gironès, Selva Interior,
Pla de l’Estany y Garrotxa.
Se realiza una atención centrada en la persona,
trabajando las demandas del paciente con el
objetivo de mejorar la calidad de vida, desde el
diagnóstico de la enfermedad hasta el final de vida.
Está incluido dentro de la cartera de servicios
públicos de los CAP.
OBJETIVO:
Describir y analizar la actividad asistencial de los dos
primeros años de trabajo.
METODOLOGÍA:
Recogida y análisis cuantitativos de los datos de
actividad desde abril 2017 a marzo 2019.
RESULTADOS:
Tipos de intervenciones con pacientes:
Nº visitas presenciales: 8192
Nº seguimientos telefónicos: 2079
Nº grupos terapéuticos: 3 grupos / 18 sesiones
Nº altas: 633
Localización de la atención:
Nº visitas CAP: 5392 (65,8%)
Nº visitas AT-DOM: 2800 (34,2%)
Usuarios:
De 1593 pacientes atendidos;
Nº enfermos: 959 (60,2%)
Nº CP/familiares: 634 (39,8%)
Clasificación según diagnóstico:
37,21% cuidadores con sobrecarga
35,17% PCC
8,87% duelo
5,81% oncológicos
4,79% frágiles
4,69% MACA
3,47% sin criterio
Agentes derivadores:
43,61% médicos
29,77% otros profesionales (PSP, ICO, EAPS, PADES,
clínica del dolor, Hospitales ICS/IAS, Socio sanitario,
equipo rehabilitador)
10,59% TS
8,28% enfermería
7,76% gestoras de casos
Tipos de intervenciones con profesionales:
Nº asesoramiento a profesionales: 865
52 Resúmenes, currículums y pósters
Nº presentaciones y formaciones: 54
CONCLUSIONES:
La actividad llevada a cabo ha sido un éxito, las cifras
demuestran que todos los profesionales de la AP
participan en la derivación y que los usuarios hacen
uso y se vinculan.
Creemos que influyen positivamente factores cómo:
Incluir a cuidadores.
Ofrecer AT-DOM.
Gran variabilidad de población atendida.
Seguimiento en todas las fases de enfermedad.
Seguimientos telefónicos que consolidan el trabajo y
la sensación de acompañamiento.
Trabajo multidisciplinar garantizando continuum
asistencial.
……………………………………………………………………………..
P-02. ¿EXISTE RELACIÓN ENTRE LA
HORA DE RETIRADA DE UNA SONDA
VESICAL CON LA TASA DE
COMPLICACIONES POSTERIORES?
Alba Villalobos Abelló1, Mª Concepción
Ramírez Plaza2
1Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; 2Hospital de Sant Pau
INTRODUCCIÓN:
La infección del tracto urinario es una de las
infecciones nosocomiales más comunes. El 80% de
estas infecciones están asociadas al sondaje vesical.
Las estrategias preventivas destinadas a evitar
infecciones de orina recomiendan que debe evitarse
el sondaje vesical siempre que no sea estrictamente
necesario.
OBJETIVO:
Analizar si existe alguna relación, tras la retirada de
una sonda vesical, entre la hora de retirada y las
complicaciones posteriores.
MATERIAL Y MÉTODOS:
Estudio observacional analítico. La población de
estudio fueron pacientes portadores de sonda
vesical durante el ingreso en la Unidad de
Hospitalización de Geriatría y Patología Digestiva
durante el período comprendido de Junio a
Setiembre de 2018.
Se realizó un muestreo aleatorio consecutivo.
En todos los análisis el nivel de significación ha sido
el usual del 5% (alfa = 0.05).
RESULTADOS:
Se incluyeron un total de 50 pacientes. La media de
edad fue de 83 ± 9 años.
La media de permanencia de la sonda vesical fue de
5,32 ± 5 días. Destacando las mujeres con menos
días de permanencia y los pacientes con
antecedentes de RAO con mayores días
permanencia.
En un 74% de los casos se retiró el sondaje vesical
entre las 7 a.m y las 20 p.m.
Después de la retirada del sondaje vesical, hubo una
tasa de complicaciones (RAO) del 14%. El 20% en
pacientes con antecedentes de hiperplasia benigna
de próstata.
CONCLUSIONES:
El estudio sugiere que los pacientes con HBP y RAO
previa tienen más riesgo de presentar retención
aguda de orina tras la retirada de la sonda.
No existe relación entre la hora de retirada de una
sonda vesical con la tasa de complicaciones
posteriores.
…………………………………………………………………………….
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 53
P-03. RESULTADOS SOBRE EL
BURNOUT DE LOS CUIDADORES
PROFESIONALES DE UN PROGRAMA
DE ENTRENAMIENTO PRÁCTICO EN
UNA RESIDENCIA DE ANCIANOS CON
DEMENCIA: UN ESTUDIO PILOTO
María Ángeles Briones Peralta1, Francisco
Escribano Sotos2, Isabel Pardo Garcia2
1Diputación Provincial de Cuenca; 2Universidad de Castilla La Mancha
INTRODUCCIÓN:
El aumento en el número de personas con demencia
ha generado un aumento en la necesidad tanto de
atención especializada como de centros de atención
a largo plazo. Los cuidadores profesionales que
trabajan en estos centros presentan problemas
psicológicos específicos. Debido a las características
de su trabajo, son más propensos a sufrir estrés, lo
que, en ocasiones, puede conducir a un "síndrome
de agotamiento" (burnout). Una buena salud
psicológica es fundamental para que los
profesionales que atienden personas con Alzheimer
lleven a cabo su trabajo de una forma más humana e
individualizada.
OBJETIVO:
El objetivo de este trabajo fue evaluar los resultados
en relación con el agotamiento de los profesionales
de atención directa en una residencia de ancianos
para personas con demencia tras un programa de
formación práctica.
MÉTODO:
Se llevó a cabo un programa de capacitación práctica
para cuidadores profesionales en la Residencia de
Mayores Sagrado Corazón de Jesús, en Cuenca,
España. El programa consistió en la capacitación en
conceptos y estrategias para el cuidado de pacientes
con demencia, utilizando una metodología dinámica
e interactiva. Se celebraron sesiones semanales de
dos horas durante nueve meses, de abril de 2016 a
febrero de 2017. Se tomaron medidas antes y
después de la prueba para una muestra de 34
cuidadores. Se utilizó un ANOVA para analizar las
diferencias de medios antes y después del
entrenamiento. También se realizó un ANCOVA para
determinar los efectos de la intervención.
RESULTADOS:
Los resultados revelaron una diferencia significativa
entre las puntuaciones de agotamiento emocional y
despersonalización (categorías incluidas en el
burnout) antes y después de la intervención. Las
puntuaciones de logros personales no fueron
significativas pero mostraron mejoría.
CONCLUSIONES:
Un programa de capacitación práctica puede reducir
los niveles de burnout en los profesionales de
atención directa que trabajan con pacientes con
demencia.
……………………………………………………………………………
P-04. RANKING DE ESPECIALIDADES DE
FORMACIÓN PARA EL EMPLEO
RELACIONADAS CON EL MODELO DE
ATENCIÓN CENTRADA EN LA PERSONA
Imma Miralles García
FORO TÉCNICO DE FORMACIÓN
INTRODUCCIÓN:
FTF, siempre hemos ido por delante, en la formación
de profesionales y futuros profesionales del sector
de atención a la dependencia, en todo el territorio
español, para su cualificación y certificación
profesional. Desde hace unos años, nuestro objetivo
es, que toda nuestra formación técnica y
metodológica para la mejora del cuidado de los
usuarios, se de en el marco del modelo de atención
centrada en la persona.
OBJETIVO:
Realizar un ranking de las 10 primeras especialidades
formativas, relacionadas con el modelo de atención
centrada en la persona, desarrolladas en los planes
de formación de nuestros clientes, proveedores de
servicios del sector.
54 Resúmenes, currículums y pósters
METODOLOGÍA:
Muestra: Formación FTF 2018: 20.582 alumnos de
1.953 cursos para 1.600 empresas con 2.546 centros
de trabajo. 43% Nivel básico y 57% superior,
modalidad presencial 60% y con 70% mujeres y 52%
de baja cualificación.
Datos obtenidos de nuestra base de datos de gestión
de la formación
RESULTADOS:
Sobre 500 especialidades y con un total de 223
cursos
1. Buen trato y manejo conductual en la
reducción de sujeciones para el personal
auxiliar
2. Mediación y resolución de conflictos
3. Tratamiento de la incontinencia: manejo
de absorbentes
4. Comunicación y resolución de conflictos
con usuarios
5. Atención centrada en la persona
6. Prevención de agresiones involuntarias
7. Técnicas de ayuda para la ingesta de
alimentos en usuarios con trastornos de la
deglución. disfagia
8. Banco de herramientas ACP
9. Cuidemos al que cuida
10. Movilización de usuarios y uso de
productos de apoyo
CONCLUSIONES:
Entre las 20 primeras especialidades más ejecutadas,
nos encontramos 10 relacionadas con el modelo
ACP, tanto en lo relativo a contenidos directamente
vinculados a este o a sus herramientas, como
aquellas técnicas y metodológicas que están dentro
del marco de implantación del modelo. Los
destinatarios han sido, en su mayoría, un 80%
personal auxiliar y la duración media ha sido de 8
horas.
……………………………………………………………………………
P-05. EQUIPO DE ENFERMERAS DE
PRÁCTICA AVANZADA PARA LA
PREVENCIÓN Y ABORDAJE DE
SÍNDROMES GERIÁTRICOS
Elisabeth Calvo Fernández, Mónica Mesas
Cervilla, María José Pujalte Gil, Elisenda
Romano Durán, Marta Ruiz Figueras.
Parc Sanitari Pere Virgili
INTRODUCCIÓN:
Se ha desarrollado un modelo de transición de la
enfermera clínica a la enfermera de práctica
avanzada (EPA) desde el año 2014, desarrollando
enfoques y modelos de cuidados innovadores en la
atención de pacientes, familias y profesionales, para
su seguridad clínica. EPAs implementadas: Lesiones
de la piel y ostomías; caídas e incontinencia; control
de la infección; Demencias y delirium; Nutrición y
diabetes.
OBJETIVO:
Describir la implementación de las EPAS para la
prevención y abordaje de los síndromes geriátricos
en un hospital sociosanitario.
METODOLOGÍA:
Estudio descriptivo de corte transversal de la
actividad realizada por parte de las EPAs durante el
2018.
RESULTADOS:
La actividad realizada por las EPAs durante el 2018
es:
300 horas de formación a profesionales:
“ostomías/prevención de upps”; “Terapia
de Presión Negativa; “prevención de
caídas”; “pérdidas de orina”, “productos
desinfectantes antisépticos”; “Disfagia”;
“cuidar sin contenciones”.
2 Talleres para pacientes/cuidadores sobre
prevención en cada una de las temáticas:
“lesiones por presión”; “higiene de
manos”; “caídas e incontinencia”;
“reminiscencia”; “demencias”; “delirium”.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 55
Un total de 587 Interconsultas/visitas:
siendo principalmente 347 a la EPA de
“lesiones de la piel y ostomías” y 230 a
“Demencias y delirium”.
Material de difusión interna: “prevención
de caídas; ”pérdidas de orina”; “Disfagia”;
“lavado de manos”; “delirium”; “Sin
contenciones”; “prevención de lesiones
por presión”.
Procedimientos de “esterilización”;
“sondaje vesical”; “prevención transmisión
de la infección”; “prescripción-control de
glucemias”; “Prevención de la
deshidratación”; “dietas hospitalarias” y
seguimiento.
CONCLUSIONES:
Las EPAs suponen un nuevo perfil de liderazgo
enfermero en gestión de conocimientos y prácticas
recomendables, siendo referentes para los
profesionales en el manejo de los síndromes
geriátricos. Además, la posibilidad de interacción
directa con personas y familias derivadas a las EPAs,
ofrece respuestas con un abordaje centrado en las
necesidades y objetivos de la persona con
recomendaciones individuales los diferentes
problemas geriátricos que se abordan.
…………………………………………………………………………….
P-06. LA ATENCIÓN GRUPAL EN
PACIENTES AMPUTADOS NO
TRAUMÁTICOS EN LA UNIDAD DE
CONVALECENCIA DEL HOSPITAL
SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET DE
LLOBREGAT
Gisela Fíguls Campos, Elisenda Reig, Evora
Betancor, Alicia Cambra, María Josefa
Ayuso, Xavi Quintana, Maria Lora.
HOSPITAL SOCIOSANITARIO DEL
HOSPITALET
INTRODUCCIÓN:
El 2016 nacieron los grupos de soporte a pacientes
amputados. La necesidad de la atención grupal surge
por el hecho de objetivar que son pacientes que
requieren una atención específica para poder
adaptar sus vidas desde un nuevo enfoque personal.
El grupo ayuda a recuperar la autoestima, favorece
la comunicación entre iguales y ayuda a ajustar sus
expectativas.
OBJETIVOS:
Mejoría de la gestión de las emociones.
Conseguir una mayor adaptación del
paciente en la unidad.
Favorecer la autorresponsabilidad y la
resiliencia (el conocimiento parte de ellos).
Favorecer el apoyo psicológico y la
orientación social.
Mejorar la cohesión y los vínculos entre
ellos, hecho que estimula el cumplimiento
y el esfuerzo.
METODOLOGÍA:
Características:
Conducido por la psicóloga (E. Reig) y la
Trabajadora Social (Gisela Fíguls) de la
unidad.
Abierto de pacientes internos ingresados.
Mixto. Hombres /mujeres (no
discriminante por edad). (Se excluyen
aquellos pacientes con Deterioro cognitivo
o con patología psiquiátrica severa
descompensada).
Se realizan los martes de 10 a 11 horas.
Funciones:
Grupo terapéutico
Grupo de ayuda mutua
Grupo psicoeducativo
Orientación social
RESULTADOS:
Mejoran la cohesión y los vínculos entre
ellos, hecho que estimula el cumplimiento
y el esfuerzo.
Franca mejoría de la gestión de las
emociones.
Los veteranos ayudan a los nuevos,
consiguiendo los primeros, mejorar la
adaptación a su situación actual.
También mejoran aspectos de Inteligencia
emocional:
56 Resúmenes, currículums y pósters
o Conexión emocional
o Contención / compasión
o Empatía
o Motivación para sí mismo y para
los demás
o Autoconciencia/
autoconocimiento
CONCLUSIONES:
Se consta que la atención grupal proporciona una
atención más personalizada que contribuye a
proporcionar mayor atención a los aspectos
emocionales. Consideramos que contribuye a
recuperar la autoestima, favorece la comunicación
entre iguales y ayuda a ajustar sus expectativas.
Consecuentemente aumenta su calidad de vida.
…………………………………………………………………………….
P-07. LA ESTIMULACIÓN
MULTISENSORIAL COMO MODELO DE
ATENCIÓN CENTRADA E INTEGRADA
EN LA PERSONA
Eva Mesa Carrasco1, María Del Ángel
Albaladejo Asensio2
1DOMUSVI VALDEMORO; 2DOMUSVI
INTRODUCCIÓN:
El envejecimiento y las enfermedades
neurodegenerativas hacen que sea necesaria una
atención más integradora y centrada en la persona
que contemple todos sus ámbitos. Es por ello que
proponemos un modelo de intervención alternativa
y/o complementaria mediante la sala Snoezelen
como medio para la estimulación multisensorial
(EMS).
OBJETIVOS:
Mejorar la calidad de vida de la persona.
Ejercer una influencia positiva sobre su
bienestar y que, por sus características
físicas y/o cognitivas, no se pueden
beneficiar de otras terapias
convencionales.
Reducir el trastorno comportamental, la
agitación psicomotriz, apatía, ansiedad, la
modificación de parámetros fisiológicos y
reducción de fármacos.
Reducir los costes farmacológicos y
hospitalarios a la red de Seguridad Social.
METODOLOGÍA:
Se desarrolla por medio de un número determinado
de sesiones con dos evaluaciones de resultados: una
a mitad de las sesión y otra al finalizar. Partimos de
una evaluación previa de la situación cognitiva, física,
funcional, conductual y relacional más el perfil
sensorial para marcar los objetivos individualizados.
Todos los datos recogidos quedarán registrados en
nuestro protocolo de intervención.
RESULTADOS:
Los resultados son los siguientes:
Optimizar canales sensoriales deficitarios.
Favorecer la integración sensorial.
Relajación y reducción de ansiolíticos.
Mejorar la atención, la percepción, la
memoria.
Incrementar la interacción con objetos y
manipulación.
CONCLUSIONES:
Como centro sanitario tenemos el deber de buscar
las terapias y acciones más beneficiosas para las
personas que atendemos y permitir que la totalidad
de nuestros usuarios accedan de una manera u otra
a un beneficio que redunde en su mejor calidad de
vida. Si nuestros cuidados básicos (aseo,
alimentación, vestido, supervisión de constantes,
seguimiento farmacológico…) se aplican a toda
nuestra población hay que buscar también
alternativas terapéuticas para que todos tengan una
oportunidad de mejora, física, cognitiva, sensorial,
emocional…
…………………………………………………………………………….
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 57
P-08. IMPLEMENTACIÓN DEL
PROGRAMA GRANDES ACTIVOS EN EL
EQUIPAMIENTO CASERNES: UNA
EXPERIENCIA DE TRABAJO EN RED
SOCIOSANITARIA
Fina Bonet Serra1, Pepita Rodríguez
Molinet2, Montserrat Blasco Calvo2, Irma
Esteban Castellon2, Noemi San Marti3
1Centres Blau Clínic. Centre sociosanitari
Isabel Roig; 2CAP Casernes; 3FEDERACIÓ
CATALANA DE VOLUNTARIAT
INTRODUCCIÓN:
Programa del Área de Salud y Comunidad de la
Federació Catalana del Voluntariat Social que
promueve el voluntariado para realizar
acompañamientos a visitas médicas de personas con
enfermedades crónicas, dependencia y/o
discapacidad. Potencia el voluntariado senior como
forma de envejecimiento activo, de proximidad.
Ofrece la innovación y logra el reto de ofrecer el
programa Grans Actius de manera coordinada a las
personas usuarias del CSS Isabel Roig, CAP Casernes,
Centre de día y Centre de Salut Mental d’Adults.
OBJETIVOS:
Acompañar con voluntariado a personas
que tengan visitas de carácter sanitario y
presenten fragilidad, vulnerabilidad y
tengan una red de apoyo reducida o
inexistente.
Promover el trabajo en red entre los
servicios que forman parte del
equipamiento CASERNES de Sant Andreu.
Fomentar la participación de personas
voluntarias y de personas receptoras del
servicio.
METODOLOGÍA:
Captación de la persona voluntaria
Derivación de la voluntaria a la FCVS.
Formación de la persona voluntaria.
Presentación de la persona voluntaria a los
profesionales.
Seguimiento y acompañamiento de las
personas voluntarias.
Identificación por parte de los
profesionales del equipamiento de las
personas usuarias del proyecto que
requieren de acompañamiento a las visitas
médicas
Derivación de los usuarios a la Trabajadora
Social del Servicio.
Adhesión de la persona usuaria
Gestión de las actuaciones derivadas del
acompañamiento.
RESULTADOS OBTENIDOS:
5 personas voluntarias 42 personas usuarias del
Servicio. Se han realizado 134 acompañamientos
(agosto 18 -mayo 19)
CONCLUSIONES:
La implementación del Grans Actius en el
equipamiento Casernes incrementa la
sinergia y el trabajo en red entre los
equipamientos.
Ofrece la posibilidad de acompañamientos
de voluntariado no sólo en los CAPS sino
también en los Servicios Sociosanitarios y
los Servicios de Salud Mental.
Es una experiencia inclusiva ya que da
servicio a personas vulnerables y fomenta
la participación como voluntarias a
personas con problemas de salud mental.
…………………………………………………………………………….
P-09. CUIDO MI ROPA –
EQUIPAMIENTO PARA PERSONAS
MAYORES JOSEP MIRACLE
(AYUNTAMIENTO DE BCN)
Sonia Ibáñez, Claudia Filipa Martins
Accent Social
Actividad vinculada a la autodeterminación y
autonomía de la persona en aspectos de la vida
cotidiana. Reconocer a la persona mayor como ser
único, global con derecho a tomar decisiones,
independientemente de las capacidades cognitivas
que presente y nivel de apoyo que necesite. Tener
58 Resúmenes, currículums y pósters
control sobre la propia vida es esencial y se basa en
los principios de dignidad, autonomía e
independencia. El equipo de profesionales debe
reconocer la importancia de promover las
oportunidades necesarias para que las personas
participen, teniendo en cuenta sus capacidades.
OBJETIVOS:
Fomentar la autonomía y sentimiento de
pertenencia, confort y calidad de vida
Participar en actividades significativas de la
vida cotidiana
Reducir sentimiento de institucionalización
y desvinculación, aumentar la
autodeterminación.
METODOLOGÍA:
1. Lavandería del Equipamiento como tintorería.
Facilitar bolsa de tela para introducir la
ropa sucia.
La persona entrega la ropa al profesional
de lavandería. Una vez limpia, la recoge en
lavandería los días indicados y horarios
establecidos.
2. Lavadora doméstica.
Facilitar el uso de la lavadora doméstica.
Facilitar utensilios necesarios para realizar
la actividad, tender ropa y recogerlo
cuando se encuentre seca.
RESULTADOS:
Muestra: 26 personas 19 presentan
deterioro cognitivo leve y 7 personas sin
deterioro. Participantes activos 8 (5 DCL y
2 SD) Adherencia y participación: 100%
continúan actividad
Yesavage: 3 personas (37.5% de población)
se mantienen estables presentando estado
ánimo normal, (Yesavage de 0-5); 5 (62.5%
población) presentan mejora en estado de
ánimo y no presentan síntomas
ansioso/depresivos (Depresión leve a
estado normal parámetro 6-9 y ≥10
depresión en ánimo normal)
Disminución total de quejas relacionadas
con la ropa (19%) reducción 100% a 0
quejas
100% organizan la ropa, anteriormente,
0%, aumento autonomía y
autodeterminación.
Reducción 50% de sesiones de psicología
asociada a síntoma ansioso-depresivo de la
muestra (Yesavage de 5-9 o ≥10) paso de 2
visitas mensuales a 1.
……………………………………………………………………………..
P-10. EFECTIVIDAD DEL MODELO DE
ATENCIÓN INTEGRADA A PERSONAS
CON PROBLEMAS CRÓNICOS DE
SALUD: SALUT+SOCIAL
Ester Gavaldà Espelta1, Claudia Curto
Romeu1, Jordi Baucells Lluis2, Maria Ferre
Ferrate1, Begoña Tomàs Navarro1, Núria
Brunet Reverte1, Maria Teresa Irigoyen
Garcia1
1Dirección Atención Primaria. Gerencia
Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català
de la Salut; 2Gerencia Territorial Terres de
l'Ebre. Institut Català de la Salut
INTRODUCCIÓN:
Las patologías crónicas suponen actualmente el 80%
de la mortalidad, y consumen más del 50% de los
recursos del sistema. El cambio a la población
requiere una reorganización del sistema sanitario y
la adaptación a las nuevas situaciones de
dependencia y cronicidad. Hay un amplio consenso
internacional en el hecho que la atención integral,
integrada y centrada en la persona es el mejor
enfoque en este contexto. El Programa de Atención
Integrada Sanitaria y Social "Salud + Social" es un
proyecto en el cual participan los servicios de salud y
sociales. El proyecto pretende favorecer la
coordinación y comunicación entre diversos
profesionales.
OBJETIVOS:
El objetivo principal es implementar y evaluar la
efectividad del programa en calidad de vida,
adherencia al tratamiento, frecuentación de los
servicios y sobrecarga de los cuidadores.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 59
METODOLOGÍA:
Estudio cuasi experimental pre y post intervención
con medidas repetidas y metodología mixta. Se
utilizarán cuestionarios por la parte cuantitativa y
grupos focales por la cualitativa. Población del
estudio: todos los usuarios con condicionantes de
Salud y Social que sean susceptibles a ser tratados de
forma coordinada y colaborativa en el ámbito de la
Atención Primaria de Terres de l’Ebre.
Determinaciones: variable dependiente principal:
calidad de vida; Otras variables dependientes:
sobrecarga cuidador, adherencia terapéutica,
evaluación de experiencia del paciente crónico,
satisfacción, grado de utilización de la herramienta,
entre otras.
Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las
variables utilizando la media y la desviación estándar
para las cuantitativas y el porcentaje con su intervalo
de confianza para las cualitativas.
RESULTADOS ESPERADOS:
Modificación del abordaje a los pacientes crónicos y
mejora de la toma de decisiones.
CONCLUSIONES:
Es un proyecto relevante por su gran aplicación
tanto desde la vertiente sanitaria como social puesto
que las patologías crónicas representan elevada
incidencia en el grupo de estudio.
…………………………………………………………………………….
P-11. EL PROCESO DE TOMA DE
DECISIONES SOBRE EL LUGAR DE
CUIDADO EN LA VEJEZ
Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del
Rosal2, Manuel Rich Ruiz3
1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-
Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (IESA-CSIC), Universidad de
Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de
Investigación Biomédica de Córdoba
(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía
(HURS), Beneficiaria de FPU 2017
(Financiación del Ministerio de Educación,
Cultura y Deporte para la Formación de
Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales
Avanzados-Consejo Superior de
Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto
Maimónides de Investigación Biomédica de
Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario
Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de
Fragilidad y Envejecimiento Saludable)
INTRODUCCIÓN:
Se estima que en 2017 había a nivel mundial 962
millones de personas con 60 años o más,
previéndose que aumente hasta 1.4 mil millones en
2030.
Sin embargo, los sistemas y servicios sanitarios
actuales no se ajustan adecuadamente a las
necesidades de salud diversas y preferencias
individuales de los mayores.
OBJETIVOS:
Revisar la evidencia cualitativa para entender el
proceso la toma de decisiones sobre el lugar de
cuidado de las personas mayores.
METODOLOGÍA:
Revisión sistemática de estudios cualitativos.
Se consultaron seis bases de datos: Pubmed,CINAHL
Complete,SCOPUS,PsycINFO,Web of Science y SciELO
Citation Index (del inicio hasta el 29 de noviembre de
2017).
Se analizaron los estudios cualitativos y/o mixtos
(inglés y/o español) que abordaban la experiencia
del proceso de toma de decisiones sobre el lugar de
cuidado de las personas mayores. Todo el proceso
fue desarrollado por dos revisores, mediando un
tercero en los desacuerdos. Esta revisión fue
registrada en PROSPERO (CRD42018084826), y el
protocolo de revisión publicado en BMJOpen.
RESULTADOS:
El proceso de toma de decisiones sobre el lugar de
cuidado en la vejez es un proceso complejo. Este no
es un evento aislado, sino un proceso, con distintas
fases y que suele durar varios años. Este proceso
60 Resúmenes, currículums y pósters
puede reactivarse: si se decide no reubicar, el
proceso puede volver a comenzar, o también puede
reactivarse si existe descontento con el lugar
escogido. Este proceso puede activarse y detenerse
varias veces sin que la reubicación se produzca.
Finalmente, la participación en el proceso es
percibida de forma relativa: incluso una participación
mínima puede empoderar al mayor cuya decisión es
determinada principalmente por otros.
CONCLUSIONES:
Este proceso no es un evento aislado, sino un
proceso complejo que puede reactivarse, en el que
la participación se percibe de forma relativa.
Financiación del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte para la Formación de Profesorado
Universitario (FPU-2017).
……………………………………………………………………………
P-12. ESCOLA DEL CUIDAR: DISEÑO,
IMPLEMENTACIÓN Y EFECTIVIDAD DE
UN PROGRAMA DE SOPORTE A
CUIDADORES DE PERSONAS CON
DEMENCIA
Ester Gavalda Espelta1, Claudia Curto
Romeu1, Maria Ferré Ferraté1, Nuria
Brunet Reverté1, Maria Teresa Irigoyen
Garcia1, Begoña Tomàs Navarro1, Mercè
Princep Guarch2
1Direcció Atenció Primària. Gerència
Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català
de la Salut; 2SErveis Socials. Ajuntament
Amposta
ANTECEDENTES:
La demencia es una dolencia crónica que provoca
dependencia con gran repercusión social y sanitaria
y un gran impacto en el ámbito familiar. Se plantea
un programa diseñado a partir de sus necesidades y
demandas para ofrecer el apoyo a los cuidadores de
personas con demencia.
OBJETIVOS:
Evaluar la efectividad de la escuela del cuidar
comparando resultados de antes y después de la
implementación de la intervención en relación a
sobrecarga, calidad de vida, la autoeficacia y el grado
de apoyo social de los cuidadores.
METODOLOGÍA:
Estudio de metodología mixta siguiendo la guía de la
Medical Research Council sobre evaluación de
intervenciones complejas. Fase 1: Modelización y
operativización de la intervención (cualitativo), Fase
2: Estudio casi experimental antes y después
intervención con medidas repetidas, Fase 3:
evaluación del programa de intervención
(cualitativo) y Fase 4: Diseminación del proyecto.
Pla de análisis: Cualitativo: análisis del contenido
temático interpretativo y triangulación entre cuatro
investigadores. Cuantitativo: análisis antes y después
de la intervención y a los 6 meses para muestras
relacionadas.
RESULTADOS ESPERADOS:
Modificar el abordaje y el apoyo a los cuidadores,
iniciándose desde el momento del diagnóstico de la
dolencia para disminuir la sobrecarga, mejorar la
calidad de vida y aumentar el grado de apoyo social.
CONCLUSIONES:
La realización de un estudio de metodología mixta
realizado desde la Atención primaria y con
colaboración de la ciudadanía, permitiría el diseño
de una intervención más próxima a la realidad de los
sujetos de estudio. El proyecto nace de una
experiencia del programa Cuidador Experto:
cuidador de pacientes con demencia (Programa
Paciente Experto®) La finalidad de este proyecto
formativo y de apoyo mutuo es proporcionar las
habilidades necesarias a la persona cuidadora para
mejorar su calidad de vida y facilitar los aperos que
le permitan vivir positivamente la experiencia de
cuidar.
…………………………………………………………………………….
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 61
P-13. IMPLEMENTACIÓN DEL MODELO
DE ATENCIÓN CENTRADA EN LA
PERSONA EN UNIDADES DE LARGA
ESTANCIA
Montserrat Solé Casals, Susana Blanco
Torralba, Mireia González Aguirre, Sandra
Sánchez Sánchez, Aina Blanch Obiols, Pilar
Closa Gras
CIS Cotxeres
INTRODUCCIÓN:
El Modelo de Atención Centrada en la Persona (ACP)
reconoce el papel central de la persona en su plan de
vida y cuidados, teniendo en cuenta sus intereses y
preferencias, dignidad y derechos. A partir de la
implementación de buenas prácticas (BBPP) la
persona dirige su proceso de atención para mejorar
la calidad de vida, satisfacción y bienestar personal.
Se crea un equipo promotor de ACP para
implementar BBPP.
OBJETIVOS:
Evaluar proceso implementación del modelo ACP a
partir de BBPP:
Respeto a la privacidad e intimidad
Implicación de la persona y la familia en el
plan de cuidados
Uso de contenciones
MATERIAL Y MÉTODOS:
Estudio quasiexperimental no controlado antes y
después con medida de las variables respuesta
después de la implementación de BBPP. Sujetos:
unidades de larga estancia y las personas atendidas
en ella. Período: 2016 y 2017. Intervención:
implementación de BBPP. Variables: espacio privado
cambio de turno, intercambio unificado de
información, uso correcto de documentación, uso
de cortinas, participación de la persona y familia en
el cuidado y uso de contenciones.
RESULTADOS:
Observación de la actividad de los profesionales un
día de junio y agosto. Privacidad-Intimidad:
intercambio turno espacio privado del 75% al 100%,
intercambio unificado información 100% en ambos
períodos, uso correcto documentación del 85% de
manera ocasional al 45% conseguido, uso de cortinas
0% en junio y 50% de manera ocasional en agosto.
Implicación de la persona y familia del 80% de
manera ocasional al 35% conseguido y un 65%
ocasional. Uso de contenciones, prevalencia de
16,5% en 2016 al 5,7% en 2017.
CONCLUSIONES:
La privacidad-intimidad e implicación de la persona y
familia en el plan de cuidados están implementados.
Debemos incidir en el uso de cortinas para respetar
privacidad.
La disminución de la prevalencia de las contenciones
es clínicamente relevante.
……………………………………………………………………………..
P-14. ADECUACIÓN DEL TRATAMIENTO
FARMACOLÓGICO MEDIANTE UNA
VALORACIÓN CENTRADA EN LA
PERSONA EN PACIENTES INGRESADOS
EN UNA UNIDAD DE PSICOGERIATRÍA
Marie Christine Pereira, Sonia Moreno
Lucas
CIS Cotxeres
INTRODUCCIÓN:
La polifarmacia es un síndrome geriátrico de alta
prevalencia siendo los pacientes con demencia una
población especialmente vulnerable, tanto por la
presencia de síntomas conductuales que favorecen
la cascada de prescripción como por la toma más
frecuente de psicofármacos que propician las
interacciones terapéuticas y la aparición de efectos
adversos.
OBJETIVO:
Implantación de reuniones conjuntas entre el
farmacéutico y el geriatra para realizar una
adecuación del tratamiento farmacológico
basándose en un modelo de atención centrada en la
persona.
62 Resúmenes, currículums y pósters
MÉTODO:
Se realizaron dos cortes transversales en una unidad
de psicogeriatría con 36 pacientes, incluyendo
aquellos con ≥ 7 fármacos.
El farmacéutico y el geriatra establecieron un plan
terapéutico individualizado y realizaron una revisión
sistemática de los tratamientos farmacológicos,
según un modelo centrado en la persona, teniendo
en cuenta objetivos terapéuticos del paciente, la
adecuación del tratamiento a los diagnósticos y las
características de los fármacos.
RESULTADOS:
Se intervino sobre 20 pacientes con una edad media
de 83.6 años, con dependencia moderada-grave para
ABVDS, comorbilidad significativa y deterioro
cognitivo con frecuente trastorno de conducta.
El tratamiento en domicilio incluía un promedio de
1.135 fármacos, que tras una primera valoración
geriátrica disminuyó a 8.49 fármacos por paciente.
Tras la revisión conjunta, se detectaron 86 fármacos
inapropiados y se realizaron 40 intervenciones
efectivas para optimizar los tratamientos que dieron
lugar a una retirada de 4,76 fármacos por paciente,
siendo los grupos terapéuticos más frecuentes, los
psicofármacos (57.5%) y los tratamientos
cardiovasculares (17,5%); el resto (25%)
correspondería principalmente a IBPs y
antiagregantes.
CONCLUSIONES:
La colaboración entre el servicio de geriatría y
farmacia, mediante la realización de valoraciones
centradas en la persona con un triple enfoque (con
enfoque en el paciente, en los diagnósticos y en los
fármacos), ha permitido disminuir la carga de
polifarmacia de los pacientes incluidos en el
programa respeto a una valoración geriátrica clásica.
……………………………………………………………………………
P-15. ATENCIÓN INTEGRADA A LA
COMPLEJIDAD A DOMICILIO EN
BARCELONA
Sara Jaurrieta Guarner1, Lourdes Garcia2,
Lucia Salvans3, Carme Balboa4, Visi
Perdiguero3
1Consorcio de Salud y Social de Cataluña; 2Centro Sociosanitari Federica Montseny
Viladecans; 3CAP Cotxeres; 4Centro de
Servicios Sociales Porta-Vilapicina
INTRODUCCIÓN:
La atención integrada a la complejidad a domicilio es
un proyecto piloto que se puso en funcionamiento
entre el centro de atención primaria (CAP) Cotxeres
y el centro de servicios sociales Porta-Vilapicina, en
el Distrito de Nou Barris, Barcelona.
Los indicadores de salud en Nou Barris presentan
unos registros más desfavorecidos que los del resto
de la ciudad. También tiene unas tasas de
envejecimiento y sobre-envejecimiento
significativamente elevadas y porcentajes más altos
de gente mayor que vive sola entre 85 y 94 años de
toda Barcelona, junto una población con la tasa más
elevada con trastorno crónico múltiple.
OBJETIVOS:
El objetivo ha sido diseñar y desarrollar una atención
social y sanitaria conjunta en el domicilio de la
población más frágil del sistema: paciente crónico
complejo, de 75 años o más, dentro del programa de
atención domiciliaria del CAP.
METODOLOGÍA:
Se ha utilizado una combinación de indicadores
cuantitativos y cualitativos. La medida cuantitativa se
recogió antes y después de la intervención y evalúa
la calidad de vida de las personas atendidas, las
personas cuidadoras y los recursos utilizados en el
sistema. En el aspecto cualitativo, se realizaron
entrevistas durante la fase final a las personas
atendidas, personas cuidadoras y profesionales
sanitarios y de servicios sociales.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 63
RESULTADOS:
Dada la población de final del proyecto de 38
individuos (de 95 iniciales) no podemos sacar
conclusiones significativas de los datos cuantitativos.
La mayoría de las personas que abandonaron el
programa lo hicieron por éxitus (43%), seguidas de
las personas que no querían firmar su
consentimiento (9%), y finalmente las que
ingresaron en residencia (7%).
CONCLUSIONES:
El objetivo más importante alcanzado fue una
relación de trabajo compartida y sistemática entre
los dos servicios y el mejor conocimiento entre los
profesionales. La evaluación cualitativa (entrevistas)
muestra una respuesta positiva unánime entre
profesionales.
…………………………………………………………………………….
P-16. MEJORA DE UN PROCEDIMIENTO
DE INTERVENCIÓN SOCIAL: PENSANDO
EN LOS MÁS VULNERABLES
Ana López Martínez, Alejandra Fernández
Bellocq, Maite Ostáriz Falo, Francisco
Amoros López De La Nieta
Hospital San Juan de Dios
INTRODUCCIÓN:
Análisis de la puesta en marcha de modificaciones de
un Procedimiento de actuación e intervención desde
el Trabajo Social Sanitario en pacientes
hospitalizados con Dependencia, coincidiendo con la
implantación del Modelo Centrado en la Persona
(MCP) en la Institución.
OBJETIVOS:
Conocer el perfil del usuario en la unidad
de Convalecencia.
Alcanzar el grado de calidad y eficacia del
nuevo procedimiento marcado por la
Institución.
Identificar las estancias medias del Total de
Atendidos y con Grave Problemática Social
con Complejidad (GPSC).
METODOLOGÍA:
Estudio descriptivo retrospectivo con variables
cuantitativas y cualitativas partiendo de:
Muestra: 412 usuarios dados de alta por mejoría de
la Unidad de Convalecencia con Intervención Social
de un Total de 787 hospitalizados.
Temporalización: 4-4-2018 al 04-04-2019.
Variables de perfil: Edad, Sexo, Estado Civil,
Diagnóstico Social, Convivencia, Estancias. Índice
Barthel (IB) e Índice Pfeiffer (PF).
Indicadores: Porcentaje de Objetivos conseguidos,
Valoraciones adecuadas, Estancia media con GPSC.
RESULTADOS:
Perfil de usuario: Mujer de 81 y 90 años casada,
convive con cónyuge (o viuda que vive sola), IB Total,
PF Leve y Diagnóstico Social de Alta de un Familiar
Dependiente.
Consecución del 95,87% de los Objetivos
conseguidos y el 96,60 % de Valoraciones adecuadas
al Alta sobre la meta del 90%.
Estancia media del Total de Atendidos 46,86 y de
GPSC 53,75 días.
CONCLUSIONES:
La puesta en marcha del Procedimiento ofrece unos
resultados satisfactorios sobre la calidad y eficacia,
así como el perfil de usuario coincidiendo con el
esperado.
Sin embargo, nos preocupa que se refuerce el
estigma de los usuarios dependientes más
vulnerables al no ajustarse a las estancias medias
deseadas por las instituciones sanitarias, por carecer
de tiempo para tomar decisiones y cumplir su diseño
de ruta de cambio.
…………………………………………………………………………….
64 Resúmenes, currículums y pósters
P-17. ANALISIS DE BUENAS PRÁCTICAS
Y ACP EN EL HSSH (HOSPITAL
SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET)
Ana Farré Portero, Isabel Benítez
Hinojosa, Pilar López Pérez, Silvia Melero
Cortijo, Gisela Fíguls Campos, Yolanda
Rodríguez Fernández
HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET
INTRODUCCIÓN:
Para hacer ACP, necesitábamos saber la realidad
que viven tanto profesionales como personas y
familias que atendemos y revisar los procedimientos
de trabajo actuales,
OBJETIVOS:
Conocer cómo se sienten los profesionales
Incorporar a la persona atendida y familia como
parte activa del equipo.
Conocer cómo se sienten los pacientes, saber cómo
quieren ser atendidos.
METODOLOGÍA:
Reunión Grupo Promotor
Se decide empezar por 3 BB.PP:
1. Respeto a privacidad e intimidad en
cuidados personales aseo.
2. Cooperación persona, familia y equipo en
Plan de Atención.
3. Apoyo al ingreso y adaptación de la
persona usuaria.
Reunión Grupo Promotor + voluntarios para acordar
diseño de encuesta.
Reunión con Responsable de la UAC para definir
modelo de encuesta.
Reunión con Epidemióloga del CSI para acabar de
definir enfoque.
Se pasa encuesta a los trabajadores del HSSH.
RESULTADOS:
De las 14 preguntas, nos hemos centrado en las peor
puntuadas.
Pregunta nº 5: ¿Cuando me dirijo a un paciente,
¿siempre le consulto a quien autoriza para compartir
la información de la asistencia que está recibiendo?
El 45 % ha contestado que no.
Pregunta nº 9: ¿Creo que la institución en la que
trabajo se esfuerza por cuidar al personal?
El 48% ha contestado que no.
Pregunta nº 13: Mientras estoy haciendo la higiene
¿evito mantener otras conversaciones ajenas a él?
El 55% ha contestado que no
CONCLUSIONES:
Tenemos que mejorar la información que damos de
las personas atendidas respetando la
confidencialidad.
Queremos reforzar al personal.
Queremos mejorar la atención en la higiene
manteniendo la privacidad e intimidad
…………………………………………………………………………….
P-18. FORMACIÓN DE RECURSOS
HUMANOS PARA LA COORDINACIÓN
SOCIOSANITARIA DESDE EL MAICP
Clarisa Ramos Feijoo1, Pilar Rodríguez
Rodríguez2, Lorena Ruiz Manresa3, Alicia
Suria Lorenzo4
1UA y Fundación Pilares; 2FUNDACIÓN
PILARES; 3CENTRO DE SALUD DE ROJALES; 4FUNDACION PILARES
INTRODUCCIÓN:
El póster se basa en las necesidades de formación en
los recursos humanos para el desarrollo de
estrategias de atención sociosanitaria basadas en el
Modelo de Atención Integral y Centrada en la
Persona. Los datos se fundamentan en la experiencia
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 65
del proyecto “Cuidamos contigo” elaborado por
Fundación Pilares y que cuenta con la financiación
del Ayuntamiento de Rojales y la colaboración de la
Universidad de Alicante, la SVGG, el Hospital de
Torrevieja y la AEC.
OBJETIVOS:
Capacitar recursos humanos para la aplicación del
MAICP desde las propuestas del “triángulo del buen
cuidado”.
Potenciar las capacidades del trabajo en equipo de
los recursos sociosanitarios.
Establecer sistemas de formación permanente y
resolución de conflictos éticos en la aplicación del
MAICP en los cuidados de larga duración.
METODOLOGÍA:
Se mostrarán las estrategias innovadoras de
formación desarrolladas para la coordinación
sociosanitaria y de gestión de apoyo personas en
situación de fragilidad, discapacidad o dependencia
que viven en sus domicilios, y a sus familias
cuidadoras. Se explicarán los sistemas de
retroalimentación puestos en marcha para la
coordinación entre el personal sanitario y de los
servicios sociales.
RESULTADOS:
Se presentarán itinerarios de formación de los
equipos que trabajan en el desarrollo del MAICP
CONCLUSIONES:
La formación permanente de los equipos de
coordinación sociosanitaria y gestión de casos desde
el MAICP, requiere trabajar sobre la evidencia
científica que avalan organismos internacionales en
cuanto a la necesidad de escuchar deseos y
preferencias de las personas ofreciendo una
atención integrada. Este enfoque supone la aparición
de dilemas éticos en quienes ejercen la atención
sociosanitaria, por lo que su acompañamiento desde
la formación es esencial y repercute de manera
positiva tanto por la mejor atención brindada, como
por la mayor satisfacción en el ejercicio de los
cuidados familiares y profesionales de larga
duración.
……………………………………………………………………………
P-19. IMPLEMENTACION EN ACP EN EL
HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE
HOSPITALET 2017-2019
Isabel Benítez Hinojosa, Ana Farré
Portero, Silvia Melero Cortijo, Pilar López
Pérez, Yolanda Rodríguez Fernández,
Gisela Fíguls Campos
HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET
INTRODUCCIÓN:
La ACP nace de los profesionales, pasa por una
satisfacción personal, trabajar para las personas. Por
eso hemos aprovechado la experiencia de los
profesionales, personas atendidas y familiares para
implementar la ACP en nuestro centro.
OBJETIVOS:
Formación en ACP
Diagnóstico del centro y DAFO
Evaluación y propuestas de mejora
METODOLOGÍA:
Cronología:
Formación ACP marzo de 2017
Autodiagnóstico abril de 2017
Difusión del proyecto y calendarización de reuniones
mayo de 2017
DAFO Septiembre de 2017
Reunión Dirección Médica y Coordinación de
enfermería: revisión Planificación Estratégica del CSI
y aprovechar líneas de trabajo existentes dentro los
Ejes del Modelo Asistencial y Organizativo: Plan de
Humanización de la Asistencia.
Reunión con Responsable de la UAC se propone
pasar un modelo de encuesta a todos los
trabajadores en relación a 3 Buenas Prácticas
escogidas, septiembre 2017
Reunión con UAC y Epidemiología del CSI para
validar encuesta noviembre 2017.
66 Resúmenes, currículums y pósters
Se pasa encuesta a los profesionales enero 2018.
RESULTADOS:
Devolución resultados de la encuesta marzo 2019.
Difusión del protocolo de higiene abril 2019.
Creación de espacio de gestión de las emociones
para los profesionales mayo 2019.
Propuesta de formación para profesionales que
trabajan con pacientes de final de vida.
Propuesta de remodelación y humanización de
espacios (sala de duelo): sala polivalente: paciente-
familia-equipo aprobado para el 2020.
Des de Planificación Estratégica conjuntamente con
la línea de Humanización, la Comisión de
Participación el Grupo de ACP, se van a realizar
grupos focales (de profesionales, paciente y
familiares), julio 2019.
CONCLUSIONES:
El reto de una organización, es poner en común la
experteza de todos (profesionales, personas
atendidas y familiares) para poder avanzar, innovar y
crear nuevos modelos de atención.
…………………………………………………………………………..
P-20. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS;
INTERVENCIÓN PSICOESTIMULATIVA A
TRAVÉS DEL USO DE UNA PANTALLA
INTERACTIVA TÁCTIL CON PERSONAS
MAYORES
Laia Ruiz Bernier, Silvia Merino Ángel
RESIDENCIA FALGUERA
INTRODUCCIÓN:
La Sociedad se encuentra en un proceso de cambio
constante debido a las Tecnologías de la Información
y comunicación (TIC). Estas han modificado la forma
de vida de los diferentes colectivos, entre ellos el de
las personas mayores.
OBJETIVO:
Conocer el beneficio que genera el uso de un
dispositivo táctil en la realización de actividades
psicosociales y estimulativas en un centro residencial
destinado a personas mayores.
MÉTODO:
Este trabajo cuenta con una metodología
cuantitativa, utilizando dos herramientas
metodológicas. Una encuesta dicotómica de
elaboración propia para cuantificar el grado de
conocimiento sobre las TIC y la satisfacción en
cuanto a su uso. Y la Escala NPT-ES, que mide la
participación, el disfrute, la relación social, el
displacer y el rechazo de una persona durante una
intervención. Se ha pasado dicha escala en el
desarrollo de dos actividades psicosociales y
estimulativas: Juegos Interactivos (JI) y Dinámicas
Vivenciales (DV), ya que se realizan con el dispositivo
táctil.
El grupo muestra está formado por 13 personas con
criterios de inclusión (GDS de 1 – 4, MEC >21 y
personas que hayan participado mínimo en 3
sesiones) y criterios de exclusión.
RESULTADOS:
Las TIC eran desconocidas inicialmente por el grupo
muestra, pese a que el 61.5% se veía capaz de
utilizarlas con una explicación previa de cómo
hacerlo. Una vez finalizada la intervención, el 92.3%
de la muestra consideró ser capaz de seguir
realizando actividades con esta herramienta.
El 92.3% manifestó haberse beneficiado de su uso, el
84.6% disfrutó y expresó sus deseos de seguir
realizando actividades mediante dicho dispositivo.
CONCLUSIONES:
Nos planteamos dar continuidad al uso de una
pantalla interactiva en las actividades, puesto que se
ha evidenciado una mayor implicación y
participación en estas. Fomentando la interacción,
los vínculos sociales, autoestima y la capacidad de
aprendizaje; que empoderan a la persona.
……………………………………………………………………………..
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 67
P-21. PROYECTO "AVUI SOC JO!" (HOY
SOY YO)
Munia Pastor Rezalí1, Montserrat Franch
Esteban2
1Centre de dia Ca n'Anglada, Fundació
Vallparadís; 2Centre de dia Ca n'Anglada,
Fundació Vallparadís
INTRODUCCIÓN:
Las personas mayores a menudo muestran
sentimientos de pérdida, con bajas expectativas de
futuro y poca iniciativa para iniciar y planificar
actividades que les generen bienestar.
Desde el modelo de Atención Centrada en la
persona, profundizamos en la recogida del contexto
socio-emocional, resaltando en experiencias
pasadas y presentes que resulten significativas.
A partir de la detección de un deseo personal,
planificamos una actividad extraordinaria (salida,
actuación musical, hípica...) significativa para esa
persona .Esta actividad será compartida con el resto
de sus compañeros, fortaleciendo vínculos socio
emocionales y afectivos entre el protagonista y el
grupo.
OBJETIVOS:
Sentirse anfitrión y protagonista del día
extraordinario.
Potenciar diferentes áreas/dimensiones de
la persona; cognitivo, funcional, socio-
emocional y espiritual.
Favorecer la integración y proximidad
entre los usuarios y el protagonista, viven
nuevas experiencias, se fomenta la
individualización y el respeto.
METODOLOGÍA:
FASE I: Recogida de información
FASE II: Planificación de la Actividad
extraordinaria
FASE III: Implementación de la Actividad
extraordinaria
FASE IV: Reminiscencia y valoración con
el protagonista
FASE V: Valoración del impacto de la
actividad con el Equipo interdisciplinar
RESULTADOS:
Se han realizado un total de 5 actividades
extraordinarias dentro del proyecto, de las cuales
han disfrutado un total de 45 usuarios. Las
actividades se han basado en épocas del pasado,
que querían volver a revivir, y cuya realización no era
fácil dentro del entorno socio cultural de nuestros
usuarios.
CONCLUSIONES:
La realización de las Actividades Extraordinarias ha
tenido un impacto muy positivo en el día a día de los
protagonistas, así como en el de sus compañeros,
datos que se extraen mediante la observación,
mejorando las relaciones sociales entre ellos y
aumentando su estado de ánimo (escala Yesavage).
A su vez, entre ellos intercambian emociones en
primera persona de cómo han vivido ese día especial
y su recuerdo perdura en el tiempo.
……………………………………………………………………………
P-22. MODELO DE TELEASISTENCIA DE
ATENCIÓN PERSONALIZADA
Eva Binefa Garrofé
Centros Tunstall Televida, Barcelona
INTRODUCCIÓN:
La teleasistencia, tradicionalmente, ha tenido una
respuesta de servicio lineal en la que las personas
usuarias eran tratadas como un grupo homogéneo
con problemas equivalentes. Sin embargo, tienen
diferentes necesidades y demandas; la respuesta del
servicio debe ajustarse de manera diferenciada a
cada una de ellas para no generar defectos o excesos
en la cobertura. Tunstall Televida ha desarrollado un
modelo de atención personalizada para el servicio de
teleasistencia con el asesoramiento y la validación
de la FSiE UAB.
OBJETIVOS:
Ofrecer un servicio adaptado a las necesidades y
preferencias de los usuarios.
68 Resúmenes, currículums y pósters
METODOLOGÍA:
Incorpora un sistema de valoración denominado RET
(Respuesta Eficiente en Teleasistencia) basado en
factores de riesgo social y de salud. Con él se obtiene
el nivel de riesgo y, teniendo esto en cuenta, se
establece su Plan de Atención Personalizado. El
sistema realiza revisiones continuas durante la
permanencia en el servicio.
RESULTADOS:
300.000 personas usuarias de diferentes servicios
gestionados por Tunstall Televida reciben una
atención personalizada según este modelo.
Tras el cambio de modelo, los resultados en la
encuesta anual de satisfacción del servicio se
mantienen en niveles elevados: 4,55 sobre 5.
CONCLUSIONES:
El creciente proceso de envejecimiento hace
necesario un cambio de paradigma en la atención a
las personas. Con este modelo hemos logrado:
Integrar las posibilidades de respuesta en
teleasistencia.
Extender la diversidad de soluciones del
servicio a todas las personas usuarias,
graduando la intensidad en función de sus
características y necesidades.
Centrar la gestión en la satisfacción de la
persona.
Responder de forma sostenible a la actual
situación socioeconómica.
El modelo debe avanzar en la integración
sociosanitaria, incluyendo procesos e instrumentos
de coordinación social y sanitaria, protocolos
específicos y mejoras en los programas de
prevención y promoción de la salud.
……………………………………………………………………………..
P-23. ESTUDIO MODELO DE ATENCIÓN
PERSONALIZADA
Eva Binefa Garrofé
Centros Tunstall Televida, Barcelona
INTRODUCCIÓN:
La implantación de un nuevo modelo de atención
personalizada requiere de una evaluación que
verifique la adecuación del modelo y su ajuste a las
necesidades de las personas atendidas. Este estudio,
dirigido por la FSiE de la UAB, permitirá, además,
continuar avanzando en la mejora de la respuesta en
teleasistencia y en su impacto en la calidad de vida
de las personas usuarias.
OBJETIVOS:
Conocer el impacto que tiene la teleasistencia
proactiva y personalizada en la percepción de
seguridad, tranquilidad y acompañamiento en el
domicilio de las personas usuarias. Su capacidad
predictiva y preventiva nos permitirá avanzar en
mejorar la respuesta del servicio a las personas que
atiende.
METODOLOGÍA:
Estudio longitudinal, observacional de cohortes,
sobre la población de personas mayores que accede
al servicio de teleasistencia en los municipios de
≥20.000 habitantes de la provincia de Barcelona. La
variable principal del estudio es la percepción de
seguridad en el domicilio. Se incluyen diferentes
grupos de comparación de los servicios de
Ajuntament y Diputació de Barcelona. Cada grupo
tiene diferentes características relacionadas con el
entorno, la renta y el envejecimiento. A los
participantes se les administrarán tres cuestionarios:
uno en el alta y los otros, a los seis y doce meses de
servicio.
RESULTADOS:
Los primeros resultados confirman que existe una
correcta segmentación, ya que la mayor demanda se
concentra en los niveles de apoyo moderado y alto y
tiene una relación directa con sus redes sociales y su
entorno. Se confirma también que las personas que
necesitan un nivel de apoyo más alto sufren un
mayor número de emergencias sociales y sanitarias.
CONCLUSIONES:
Los esfuerzos y la intensidad de servicio se deben
concentrar en las personas que viven en entornos
más desfavorecidos y/o que tienen una red de apoyo
más limitada.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 69
……………………………………………………………………………….
P-24. PROMOVIENDO EL
ENVEJECIMIENTO DIGNO Y POSITIVO:
ACTUACIONES PARA MEJORAR LA
PREVENCIÓN Y ACCESIBILIDAD EN EL
HOGAR
Lucia González López1, Andrés Rodríguez
González2, Ana Perandrés Gómez1, Toñi
Aguilar Fernández2, Alicia Carrillo Oya2
1Ageing Lab; 2Macrosad
Pese a que la esperanza de vida cada vez es mayor,
los agentes limitadores de la edad siguen siendo un
factor a tener en cuenta en el envejecimiento. Ante
estas limitaciones que afectan a la capacidad de
autonomía personal, el Servicio de Ayuda a Domicilio
(SAD) debe ser capaz de responder no solo de forma
asistencial. El Modelo de Envejecimiento Digno y
Positivo (EDP) ofrece un marco de actuación para la
atención de las personas mayores, centrando el foco
en el “cómo”. De este modo, tanto la accesibilidad
universal como la prevención son materias
pendientes que desde Macrosad han sido abordadas
con la puesta en valor de diversas acciones en el
SAD.
OBJETIVO:
Valorar el desarrollo de las medidas de accesibilidad
y prevención aplicadas como son la formación en
Agente de Entrenamiento Preventivo (AEP) y Técnico
de Autonomía y Prevención (TAP), para la
capacitación de personal técnico y de atención
directa.
METODOLOGÍA:
Estudio descriptivo del impacto de dichas
formaciones sobre el número de personas formadas
y sobre los usuarios y las problemáticas detectadas.
RESULTADOS:
Desde 2015 hasta 150 auxiliares del SAD han
realizado la formación de AEP que ha llevado a
implementar un Plan de Intervención Individualizado
a los usuarios del SAD abordando 53 problemáticas
de las 90 detectadas. Por su parte, la capacitación en
TAP de 49 personas ha ayudado a abordar 104
problemáticas de las 130 encontradas. Produciendo
un incremento en el índice de Barthel (autonomía
personal) y en la escala Yesavage (estado afectivo-
depresivo) de las personas mayores intervenidas.
CONCLUSIONES:
Las formaciones y medidas aplicadas han
incorporado de forma novedosa la accesibilidad y
prevención en el hogar en el SAD, mejorando la
calidad de vida de las personas. Del mismo modo,
estas acciones culminaron con la creación de una
Guía Práctica de Entornos Accesibles para las
Personas Mayores.
…………………………………………………………………………………
P-25. CONSTRUYENDO LA ATENCIÓN
DOMICILIARIA DEL FUTURO:
TECNOLÓGICA, HUMANA E
INTELIGENTE
Oriol Fuertes
Qida
INTRODUCCIÓN:
Somos una empresa privada y social, que nació hace
apenas 18 meses con la intención de transformar la
atención a pacientes crónicos y/o dependientes,
para contribuir a la sostenibilidad del sistema
sanitario y social.
OBJETIVOS:
Primero, transformar el modelo de atención a
pacientes crónicos y/o dependientes, con un modelo
experto, humano y utilizando las nuevas tecnologías.
Segundo, devolver el estatus social a los cuidadores y
cuidadoras, pagándoles justamente, formándolos y
valorándolos.
METODOLOGÍA:
5 puntos:
Primero: Seleccionamos a los mejores profesionales
con un proceso de selección muy exhaustivo (<12%
de candidatos son seleccionados), les pagamos más y
formamos.
70 Resúmenes, currículums y pósters
Segundo: Vamos a éxito. La familia sólo paga si les
gusta nuestro trabajo
Tercero: Las trabajadoras sociales hacen un
seguimiento experto y continuado, y realizan un Plan
de Trabajo Individualizado.
Cuarto: Ofrecemos un servicio integral para cubrir
todas las necesidades de cada familia.
Quinto: Apostamos por la tecnología dentro de los
domicilios como medida complementaria y de
seguridad.
Todo esto nos lleva a ser la única empresa española
de atención domiciliaria con el sello de empresa de
impacto social reconocida por la Unión Europea.
RESULTADOS:
Hemos hecho más de 200.000 horas de
atención domiciliaria en 12 meses
Tenemos a más de 1000 cuidadores/as
profesionales
Hemos facturado (ventas brutas) más de 3
millones en 12 meses
Hemos ayudado a más de 400 personas a
vivir mejor, en casa
CONCLUSIONES:
Estamos transformando el sector de la Atención
Domiciliaria, con un modelo innovador que
contribuye a la sostenibilidad del sistema, la mejora
de la calidad de vida y, por último, al status social de
los/as cuidadores/as profesionales.
…………………………………………………………………………………
P-26. DESCRIPCIÓN DE UNA
POBLACIÓN ANCIANA Y
PLURIPATOLÓGICA CONTROLADA AL
DOMICILIO. DEPENDENCIA Y
ESTRATICACIÓN RIESGO MUERTE
SEGÚN INDICE PALIAR Y PROFUND
Nadia Stasi, Jordi Cruanyes Tort, Laura
Iglesias Sáenz, Pablo Villacé Gallego,
Eulàlia Villegas Bruguera, Rosa Ana Sabaté
Garcia, Anna Vilà Santasuana.
SCIAS-Hospital de Barcelona.
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:
El envejecimiento y aumento de las enfermedades
crónicas incrementan fragilidad, dependencia y
discapacidad.
Para lograr una gestión eficiente de recursos, una
cooperativa de seguros, diseñó un programa de
atención al paciente crónico y pluripatológico en el
domicilio.
El objetivo de nuestro trabajo es analizar
características demograficas, síndromes geriátricos,
patologías principales, grado de dependencia y
índices PALIAR y PROFUND de pacientes en
seguimiento a domicilio.
MATERIAL Y MÉTODO:
Inicio programa junio 2011. Se seleccionaron
pacientes con 2 o más ingresos en el último año. A
las 24 horas post-alta fueron visitados por internista/
geriatra y enfermera realizando una valoración
geriátrica integral en domicilio y controlados
posteriormente por médico de cabecera y
enfermera, realizando hospitalización domiciliaria
cuando necesario.
Variables evaluadas: edad, sexo, Barthel, Charlson,
PALIAR, PROFUND, patologías principales, síndromes
geriátricos, supervivencia.
RESULTADOS:
1801 pacientes incluidos junio 2011-junio 2019,
mujeres 1002(55.6%), Barthel 34±29, Charlson 4
±2.5.
Pluripatológicos 1653 (92%), PROFUND: 17 ±4.5.
Promedio días de estancia 389 ±476. Exitus en
domicilio: 72%
Muestra aleatoria 481 pacientes con ≥3 patologías
crónicas.
Edad: 86.4±7 (55% mujeres). Barthel 29.8±28
Charlson 3.8±2.
Patologías principales: Cardíaca 280; Demencia 272;
Pulmonar 225; Renal 198,
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 71
Sd geriátricos: UPP 210; Delirium: 344; Depresión:
251; Incontinencia urinaria: 412;
Estreñimiento: 291;Disfagia: 338; Supervivencia
media.107 ±98
Muestra de 78 pacientes enero 2019-julio 2019 con
alto riesgo mortalidad a 6 y 12 meses.
Edad 88±7, mujeres 62%, Charlson 3.7±2.7, Barthel
24±23, supervivencia: 116±106 días,3.8±3.5 meses.
Exitus al domicilio 68%
Índice PALIAR ≥ 11 : 13.1± 3.6 probabilidad exitus a
los 6 meses 77%
Índice PROFUND:≥11 .18 ± 4 probabilidad exitus a las
12 meses 97%
CONCLUSIONES:
Los índices han sido útiles para tomar decisiones al
final de la vida.
El programa ha conseguido controlar en el domicilio
de forma proactiva los pacientes crónicos y
pluripatológicos.
La mayoría de ellos han fallecido en su domicilio.
…………………………………………………………………………..
P-27. PACIENTES CRÓNICOS
COMPLEJOS: POLIFARMACIA Y
MORTALIDAD
Jorgina Lucas Noll1, Josep Lluis Clua
Espuny2, Mª Lluïsa Queralt Tomas3, Mª
Antonia González Henares4, Blanca
Lorman Carbo2, Anna Panisello Tafalla2,
Ester Gavalda1
1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,
Institut Català de la Salut; 2Equipo
d’Atenció Primària Tortosa Est, Atenció
Primària Terres de l'Ebre, Institut Català de
la Salut; 3EAP Tortosa Oest, SAP Terres de
l'Ebre, Institut Català de la salut; 4EAP Sant
Carles de la Ràpita, SAP Terres de l'Ebre,
Institut Català de la Salut
INTRODUCCIÓN:
La polifarmacia, es una situación muy común en la
atención ambulatoria y hospitalaria de los pacientes.
En los últimos 30 años los problemas relacionados
con la edad, la comorbilidad y la polifarmacia se han
convertido en un importante problema de salud.
En los países desarrollados alrededor de un 3-4 %
son considerados como pacientes crónicos
complejos (PCC), y en estos existe un riesgo
aumentado de polifarmacia.
OBJETIVO:
El objetivo principal de nuestro estudio es evaluar la
asociación de la polifarmacia con la mortalidad.
MATERIAL Y MÉTODOS:
Se ha llevado a cabo un estudio de cohortes
multicéntrico y prospectivo de la incidencia de
mortalidad entre el 1 de enero de 2013 y el 30 de
septiembre de 2016.
RESULTADOS:
Se han incluido un total de 932 PCC, de los que un
52,3% han sido mujeres. La edad media ha sido de
82,5 años (IC: 95% 932 81.8-83.2). El 91.6% de los
PCC tenían ≥4 de fármacos activos, y un 42.9% tenía
≥10 medicaciones activas. La mayor parte de las
medicaciones eran de toma diaria.
Los fármacos más tomados eran: Inhibidores de la
Bomba de Protones (68,5%). Estatinas (45,5%),
hipnóticos (45.3%), antiagregantes (41,5%) e
Inhibidores selectivos de la recaptación de
serotonina (30.1%).
Los pacientes con riesgo de caída, o con un Índice de
Barthel asociado de <60, con ≥10 fármacos activos,
tenían una mortalidad mayor.
CONCLUSIÓN:
Este estudio confirma que la polifarmacia (≥ 10
fármacos activos) se asoció a un elevado riesgo de
mortalidad, aún más cuando se asocia a un aumento
del riesgo de caídas o de la capacidad funcional
(Índice de Barthel <60). Estos pacientes suponen un
indicador muy útil a la hora de identificar posibles
pacientes para desarrollar medidas estratégicas
preventivas de salud.
72 Resúmenes, currículums y pósters
……………………………………………………………………………
P-28. SELECCIÓN DE FÁRMACOS EN
GERIATRÍA EN UN CENTRO DE
ATENCIÓN INTERMEDIA
Sonia Moreno Lucas, Andrea Corderi, Sarai
Martínez Serrano, Anna Rubio Dalmau
CIS COTXERES
INTRODUCCIÓN:
A pesar de los esfuerzos dedicados a implantar
pautas seguras y eficaces, el paciente geriátrico,
sufre, a menudo, problemas relacionados con los
medicamentos (PRM).A la elevada morbilidad
asociado a fármacos en la población geriátrica, se
asocia niveles de consumo de recursos sanitarios,
con resultados en salud y calidad de vida
probablemente mejorable y evitable.
OBJETIVO:
Mejorar la calidad de la prescripción, identificando
las prescripciones de fármacos potencialmente
inadecuadas y valorar intervenciones farmacéuticas
realizadas a los pacientes >74 años hospitalizados en
nuestro centro.
MÉTODO:
Para ello editamos una Guía de selección y
administración de fármacos en geriatría dónde se
recogen los medicamentos potencialmente
inadecuados (MPI) y las normas de correcta
administración.
Se identifica en la ficha del medicamento del
aplicativo informático, aquella MPI y el facultativo a
la hora de prescribir ya lo visualiza, siendo
recomendable una alternativa, si procede,
contemplada en la Guía de selección de fármacos de
geriatría.
RESULTADOS:
Los pacientes atendidos durante los 6 meses de
estudio fueron 846, > 74 años fueron 715 y de éstos,
con MPI, fueron 41 (sobre un 5.73% se realizó una
intervención farmacéutica)
Valoradas las Intervenciones, un 58% sobre
benzodiacepinas, un 12.77 ¡% sobre
antiinflamatorios no esteroideos, un 9.75 % y el
resto 19.48 % fue doxazosina, hidroxizina, megestrol
y dipiridamol.
CONCLUSIÓN:
Según estudios ya publicados, ponen de manifiesto
la elevada prevalencia de prescripciones de MPI en la
población geriátrica y la necesidad de implantar
medidas de mejora en la calidad de la prescripción y
en resultados de salud sobre los pacientes. Es
importante sensibilizar a los profesionales sanitarios
de los PRM, así como de mejorar los sistemas de
farmacovigilancia, sin olvidar la importancia de la
coordinación entre los diferentes ámbitos
asistenciales como reto de presente y futuro en la
atención al paciente geriátrico.
…………………………………………………………………………….
P-29. PILOTAJE DEL PROGRAMA DE
COMPETENCIA FAMILIAR UNIVERSAL-
AUTO EN PALMA DE MALLORCA
Maria De Lluc Nevot Caldentey, María Del
Carmen Orte Socías, Lluís Ballester Brage
Universitat de les Illes Balears
INTRODUCCIÓN:
En esta comunicación, se presentan los resultados
del primer pilotaje del Programa de Competencia
Familiar Universal-Auto (PCF-U-Auto), una propuesta
de innovación en prevención social de las situaciones
de dependencia multicomponente diseñada para
implementarse en el ámbito familiar. Su objetivo es
trabajar sobre las competencias sociales y
comunicativas de los miembros de la familia y
dotarles de destrezas de prevención y manejo de los
primeros signos de pérdida de autonomía en
personas adultas-mayores.
METODOLOGÍA:
Con un enfoque metodológico mixto, incluyendo los
enfoques sistémico y conductual, entre otros
planteamientos articulados a partir de las
experiencias internacionales de los Programas de
Competencia Familiar, así como de los precedentes
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 73
en desarrollo de la autonomía con personas
mayores, se diseñó el PCF-U-Auto. Se aplicó en el
periodo febrero-mayo de 2019 por parte del
personal de la Fundació d’Atenció i Suport a la
Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal
de les Illes Balears-Direcció General de Dependència i
de la Universitat de les Illes Balears sobre una
muestra inicial de 75 familias. El diseño de
evaluación pretest-postest se complementó de
medidas de evaluación de proceso, de resultado y de
rigurosos controles de posibles fuentes de sesgo.
RESULTADOS:
Se observan resultados positivos en las diferentes
dimensiones de evaluación de competencias de
fomento de la autonomía en adultos mayores y
familiares. También en el desarrollo de
competencias familiares y de relación social, en las
escalas de Relación y Apoyo Social (APGAR y OARS),
en la Escala de Cohesión Familiar y de los Recursos
de Afrontamiento Familiar-Resiliencia (p<0.05).
CONCLUSIONES:
El PCF-U-Auto demuestra ser eficaz en la promoción
de las competencias de promoción de autonomía y
de funcionalidad familiar -recursos de afrontamiento
familiar, cohesión familiar, apoyo social-. Se definen
sus áreas de mejora y se realizan propuestas de
intervención.
……………………………………………………………………………
P-30. REVISIÓN DE CAUSAS Y
CONSECUENCIAS FUNCIONALES DE LA
DESHIDRATACIÓN EN EL ANCIANO DE
LA COMUNIDAD. IMPACTO DE LA
DESHIDRATACIÓN INTRACELULAR EN
MARCADORES DE FRAGILIDAD
Isabel Lorenzo Sánchez, Mateu Serra Prat
Consorci Sanitari del Maresme
INTRODUCCIÓN:
El agua en el cuerpo humano es el principal
componente del cuerpo humano y un nutriente
esencial para la homeostasis celular y la vida.
Representa el 75% del peso en los recién nacidos,
alrededor del 60% en adultos y del 45% en ancianos.
A pesar de su importancia, hay muchas preguntas sin
respuestas sobre este componente esencial en
nuestro cuerpo y nuestra dieta.
El envejecimiento de la población es uno de los
principales retos a los que se enfrentan las
sociedades occidentales. La deshidratación parece
ser un factor asociado a la fragilidad y la
dependencia. Los factores que determinan éste
estado de deshidratación no están bien establecidos
OBJETIVOS:
Determinar si existe relación entre la hidratación y la
fragilidad y dependencia. Conocer los factores
relacionados con el estilo de vida,
sociodemográficos, así como la medicación y las
comorbilidades que pueden modificar el estado de
hidratación en los mayores de 70 años de la zona del
Maresme.
METODOLOGÍA:
Se han recogido los datos de 40 pacientes de las
áreas de Atención Primaria del Consorci Sanitari del
Maresme:
a) Datos antropométricos (peso, talla,
pliegues…)
b) De estilo de vida: encuesta de nutrición,
hidratación, ejercicio físico, hábitos.
c) Enfermedades y medicación crónica
d) Dependencia a través del índice de Barthel
y fragilidad en función de la escala de
Fried.
e) Estado de hidratación y composición
corporal mediante bioimpedancia
multifrecuencia
RESULTADOS:
La hidratación intracelular en relación con la masa
magra (AI/MM) se asocia de forma independiente
con una mayor fuerza muscular, una mejor
capacidad funcional y un menor riesgo de fragilidad.
Además AI/MM también está asociada con el
número de comorbilidades y el uso de ciertos
medicamentos crónicos.
74 Resúmenes, currículums y pósters
CONCLUSIONES:
El contenido de agua intracelular en la masa magra
(incluido el músculo) puede influir en la fuerza
muscular, la capacidad funcional y la fragilidad.
……………………………………………………………………………..
P-31. MODELO DE EVALUACIÓN
EXPERIENCIA PILOTO CUIDADOS
SOCIOSANITARIOS AL FINAL DE LA
VIDA
Pablo De La Rosa Gimeno, Juan María
Prieto Lobato
Universidad de Valladolid
INTRODUCCIÓN:
El póster presenta los elementos claves del modelo
de evaluación que se está implementando en el
Proyecto Piloto INTecum, desarrollado en la
provincia de Palencia durante los años 2019 -2020 a
iniciativa de la Junta de Castilla y León: Gerencia de
Servicios Sociales y SACyL.
https://www.saludcastillayleon.es/profesionales/es/
cuidados-paliativos/experiencias.ficheros/1252685-
Proyecto%20INTecum%202019%20.pdf
OBJETIVOS:
En base a la naturaleza y los objetivos del proyecto
INTecum (prestar los cuidados sociosanitarios
necesarios que permitan cuidar eficaz y
eficientemente en su propio domicilio a las personas
y sus apoyos más cercanos en el tramo final de sus
vidas), la propuesta diseñada para su seguimiento y
evaluación tiene una orientación pragmática-
gerencial, en el sentido de procurar evidencias
suficientes, fiables y útiles para el diseño e
implementación de políticas socio-sanitarias
relacionadas con el objeto del proyecto.
METODOLOGÍA:
El planteamiento metodológico para el seguimiento
y evaluación del programa INTecum se inspira en el
modelo conocido como de “cuarta generación”
(Guba y Lincoln, 1989) que tiene como elementos
principales su orientación comprensiva (Stake, 2006)
y su estrategia constructivista (Patton, 2002). Por
ello, el proceso de seguimiento y evaluación
contempla la recogida de información básica sobre la
implementación del programa: destinatarios,
atenciones prestadas y efectos observados, así como
a la dinámica de la acción desde la perspectiva de los
distintos implicados, con sus consensos y disensos
intersubjetivos.
RESULTADOS:
Se ha definido y articulado un modelo de
seguimiento y evaluación que combina con eficacia
las metodologías cuantitativas y cualitativas,
situándose en el marco de los modelos de evaluación
constructivistas, democráticos y pragmáticos
presentes en buena parte de las actuales propuestas
teóricas y metodológicas reconocidas
internacionalmente en el ámbito de la evaluación.
CONCLUSIONES:
La propuesta aporta un modelo comprensivo y útil al
trascendente debate sobre el modo más efectivo de
evaluar las políticas sociosanitarias.
………………………………………………………………………………..
P-33. EL ÚLTIMO PIAI (PROGRAMA
INTERDISCIPLINAR DE ATENCIÓN
INDIVIDUALIZADA)
Montserrat Llombart Roig, Yolanda Cabré
Margalef
Residencia Móra la Nova
INTRODUCCIÓN:
Toda Organización necesita para poder mejorar,
obtener la máxima información de todas las
vertientes en las que interviene.
Como profesionales reflexionamos de si hemos
considerado todas las opciones a ofrecer, para dar
respuesta a las emociones y necesidades particulares
al final de la vida. Con esta inquietud, se nos plantea
la necesidad de saber: Como lo hacemos.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 75
OBJETIVOS:
Saber cómo la familia ha percibido nuestra
actuación en la etapa de final de vida de su
familiar.
Conocer cuáles son las fortalezas y
debilidades de nuestra actuación
Favorecer con nuestra actuación el
proceso de despedida y duelo como una
etapa más de la atención, con respeto,
delicadeza y dedicación.
METODOLOGÍA:
La fuente de información es auténtica, hablamos con
las familias del residente fallecido.
Elaboramos un guión de preguntas con respuestas
abiertas, englobando diferentes momentos de la
gestión del final de vida.
Ponemos fin a una etapa despidiéndonos con la
familia, a la vez que recogemos la información que
necesitamos para evaluar como lo hemos hecho y
plantearnos acciones de mejora.
RESULTADOS:
El año 2018 y hasta el junio del 2019 en la Residencia
hubo 12 defunciones. Se descartaron 3 familias
(criterios exclusión) y 1 no acudió a la reunión.
En las 8 reuniones restantes, se recogieron detalles e
información que nos han permitido realizar acciones
de mejora. Y a la vez hemos conocido los puntos
fuertes de la organización en esta etapa.
Como profesionales, nos despedimos con delicadeza,
cerramos una etapa de convivencia, de relación y un
vínculo afectivo.
CONCLUSIONES:
Confirmamos que cuidar hasta el último detalle es
mucho más que una frase, esta praxis lo traduce en
hechos.
Queremos conseguir la excelencia en nuestro
servicio, y esto pasa por que nuestra atención:
empiece antes del ingreso y finalice después de la
muerte.
…………………………………………………………………………….
P-34. PLAN DE INTERVENCIÓN
INDIVIDUALIZADO COMPARTIDO
(PIIC), ¿QUÉ VALOR NOS DEBE
APORTAR?
Jorgina Lucas Noll1, Ester Gavaldà Espelta1,
Maria Ferré Ferraté1, Claudia Curto
Romeu2, Miriam Boira3, Maite Irigoyen2,
Carina Aguilar1
1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,
Institut català de la salut; 2EAP Amposta,
SAP Terres de l'Ebre, Institut Català de la
salut; 3EAP Flix, Servei d'Atenció Primària
Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut
INTRODUCCIÓN:
El envejecimiento de la población y la cronicidad son
un reto de los sanitarios. Son primordiales
estrategias para mejorar su atención integral
sanitaria y social.
El PIIC es un documento que recoge datos sociales y
sanitarios de Pacientes Crónicos Complejos (PPC) y
de pacientes con enfermedad crónica avanzada
(MACA). Es un documento de comunicación cuando
el paciente es atendido por profesionales diferentes
a sus referentes. Debe hacerse entre el paciente y su
equipo sanitario, y si es preciso con el entorno del
paciente.
El PIIC es un soporte y ayuda a la práctica, no es un
documento rígido, hay que adecuarlo a la situación
del paciente en el momento de la atención.
De la práctica surge una duda, qué es lo que nos
debe aportar un PIIC? Es por eso que desde nuestro
Servicio de atención primaria hemos desarrollado
este proyecto.
OBJETIVOS:
Conocer las necesidades de los profesionales sobre
para qué nos debe ayudar un PIIC.
METODOLOGÍA:
Se realiza una encuesta a los profesionales
sanitarios, médicos y enfermeras referentes en
76 Resúmenes, currículums y pósters
cronicidad del territorio, para determinar: Cuál es el
valor que debe aportar un PIIC.
RESULTADOS:
Realizan la encuesta 50 profesionales, entre
referentes de cronicidad, directores de equipo y
adjuntos de enfermería.
El valor más destacado por los profesionales, >60%,
es: Promover una mirada integral y actualizada de la
persona, incorporando y poniendo al día todas las
dimensiones de la atención. Le siguen: Adaptar las
actuaciones a las necesidades, valores y preferencias
de la persona atendida, permitir la incorporación de
respuestas anticipadas, proactivas y precoces en
caso de descompensación y hacer más fácil la toma
de decisiones en contextos de complejidad e
incertidumbre.
CONCLUSIONES:
El PIIC es para los profesionales una herramienta de
ayuda para la atención integral de los pacientes que
les ayuda a atender a los pacientes en contextos de
complejidad e incertidumbre.
……………………………………………………………………………..
P-35. ¿CÓMO SE ABORDA EL FINAL DE
VIDA EN LOS ÁMBITOS
SOCIOSANITARIO Y RESIDENCIAL?
Pepa Romero Aznar1, Joan Solà2
1La UNIÓ; 2Fundació Sanitaria Mollet
INTRODUCCIÓN:
UNIÓ Catalana d’Hospitals: asociación de entidades
sanitarias y sociales referente en la transformación
del sistema para la mejora de la salud y la calidad de
vida de las personas. Representa 114 entidades, 464
centros: 70 Sociosanitarios y 74 residenciales. Uno
de sus objetivos es promover el intercambio de
experiencias entre las diversas entidades.
OBJETIVOS:
Conocer el modelo de abordaje de final de
vida de nuestras entidades.
Identificar buenas prácticas y establecer
recomendaciones.
METODOLOGÍA:
Estudio descriptivo de resultados de una encuesta
realizada en los distintos centros sociosanitarios y
residenciales de las entidades asociadas. Variables
analizadas: Tipo centro, modelo de atención,
recursos de cuidados paliativos, identificación
precoz, existencia de protocolos, participación de la
persona/familia en la toma de decisiones, abordaje
espiritual, seguimiento del duelo, formación
específica, valoración global de importancia en el
abordaje de final de vida.
RESULTADOS:
El 68% trabaja con un modelo propio de final de
vida, 71% disponen de recursos específicos de curas
paliativas, 89% identifica precozmente a la persona
con necesidades de cuidados paliativos, solo un 10%
usan instrumentos específicos. El 82% disponen de
protocolos - guías de actuación, 96% hace participar
la persona y los familiares en la toma de decisiones,
en el de 25% no hay metodología de planificación
anticipada de decisiones, 60% disponen de personal
para abordaje espiritual, 54% no realizan
seguimiento del duelo, 78% de los equipos cuentan
con formación específica.
CONCLUSIONES:
Existen notables diferencias entre los centros
sociosanitarios y los residenciales.
Se evidencia la necesidad de utilizar instrumentos
validados que identifiquen la situación de
enfermedad avanzada y la necesidad de cuidados
paliativos precoces.
Todas las entidades, independientemente de su
tipología, expresan la importancia de la atención al
final de vida.
…………………………………………………………………………….
P-36. COLABORACIÓN
INTERGENERACIONAL PARA
MANTENER Y MEJORAR LA SALUD
FAMILIAR
Marta Tomás Mestres
Family Synergy, S.L
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 77
INTRODUCCIÓN:
Origen del estudio:
Servicio Cardiología Molecular del hospital
Fondazione Maugeri, Pavía (Italia).
Alcance del problema:
Al analizar el ADN de afectados por Muerte súbita
buscando la causa, habitualmente faltaba el ADN de
familiares que habían sufrido la misma situación
antes. Esta brecha entorpece mucho la identificación
de las mutaciones causales y anula o retrasa la
posible aplicación de tratamientos preventivos a
otros familiares también portadores.
Solución:
Promover la Conservación privada del ADN y el
Asesoramiento Genético, mediante empresa creada
ad hoc en España.
OBJETIVOS:
1. Estudiar el entorno de los usuarios-
pacientes de un servicio privado de
Conservación de ADN familiar (2015-2018).
2. Identificar patologías prevalentes y
segmentos de población sensibles,
asimismo la forma de acceder a ellos.
3. Material para actuaciones y estrategias
ulteriores.
METODOLOGÍA:
Información voluntaria-CI, no-guiada y anonimizada
de 150 usuarios-pacientes que han contratado
Conservación privada del ADN-10 años y
Asesoramiento Genético.
Respuestas:
107 (71,33%).
Variables:
Motivo, Patologías-tipo, Edad, Medio de acceso al
servicio.
RESULTADOS:
Motivo:
Patología conocida (38,3%); Patología sospechada
(25,6%); Preventivamente (20,3%); Filiación (10,6%);
Recuerdo familiar (5,2%).
Patología-tipo:
Cáncer (16,2%); Alzheimer-Lewis-Parkinson (24,1%);
Raras+TDAH (26,5%); Mental+demencias
inespecíficas (11,0%); Cardiovascular+Muertes
súbitas inexplicables (8,1%); EM/ELA (6,1%); Otras
(8,0%).
Edad de los pacientes:
<60 años (30,7%); >60 años (48,7%); >75 años
(20,6%).
Canal de acceso del paciente:
Directamente (24,3%); Residenciados y familiares
(22,6%); Paliativos y funerarias (20,7%); Asociaciones
de pacientes y promotores de investigación (13,0%);
Médicos (9,8%); Otros profesionales (5,9%);
Aseguradoras (4,1%).
CONCLUSIONES:
1. Nivel de conocimiento del servicio:
Limitado.
Sin conciencia general de su necesidad,
todavía.
2. Canales:
Respuesta notable por: ‘Autoprescripción y
Preventivo’.
Relevante en ‘Fin de vida’.
Moderada en ‘Residenciales’.
Sorprendente baja concienciación en
ámbitos sanitarios.
3. Patologías, prevalencia:
Alta en ‘Enfermedades Raras’ (todas
edades) y ‘Neurodegenerativas’ (mayores).
Baja en Cardiovascular y Oncológicas.
4. Recomendaciones (internas y externas)
extraídas: En base a resultados
específicos.
Cofinanciado por ENISA (203134-no
FEDER).
……………………………………………………………………………..
78 Resúmenes, currículums y pósters
P-37. EL PROCESO DE TOMA DE
DECISIONES SOBRE EL LUGAR DE
CUIDADO EN LA VEJEZ: UNA
TRANSICIÓN DE VIDA
Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del
Rosal2, Manuel Rich Ruiz3
1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-
Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (IESA-CSIC), Universidad de
Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de
Investigación Biomédica de Córdoba
(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía
(HURS), Beneficiaria de FPU 2017
(Financiación del Ministerio de Educación,
Cultura y Deporte para la Formación de
Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales
Avanzados-Consejo Superior de
Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto
Maimónides de Investigación Biomédica de
Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario
Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de
Fragilidad y Envejecimiento Saludable)
INTRODUCCIÓN:
La esperanza de vida a nivel mundial aumentará
previsiblemente de 71 años (2010-2015) a 77 (2045-
2050). Conforme la esperanza de vida aumenta,
también aumenta la proporción de población. Este
fenómeno, es conocido como envejecimiento de la
población, y está ocurriendo a nivel mundial.
OBJETIVOS:
Revisar la evidencia cualitativa para entender el
proceso la toma de decisiones sobre el lugar de
cuidado de las personas mayores.
METODOLOGÍA:
Revisión sistemática de estudios cualitativos.
El proceso de revisión ha sido realizado por partes,
mediando un tercer autor en los casos de
desacuerdo. Se han analizado los estudios
cualitativos y/o mixtos (inglés y/o español) que
abordaban la experiencia del proceso de toma de
decisiones sobre el lugar de cuidado de las personas
mayores. Para ello se han consultado seis bases de
datos: CINAHL Complete,SCOPUS, Web of Science,
SciELO Citation Index, PsycINFO, y Pubmed (inicio
hasta el 29 de noviembre de 2017).
Esta revisión fue registrada en PROSPERO
(CRD42018084826), y el protocolo de revisión
publicado en BMJOpen.
RESULTADOS:
Las personas mayores ven de forma bastante común
esta situación como una transición de vida. Muchos
son conscientes de que estaban viviendo una etapa
de transición de su vida, reflejando una situación
vulnerable e indecisa, siendo para algunos la
mudanza, un límite definitivo. Sin embargo, muchos
no pudieron dejar de pensar en el final de la vida.
Para algunas personas mayores la decisión de si
mudarse o no requería enfrentarse al final de la vida,
mientras que otros entendían que el final se
encontraba cerca. En ciertos casos, el sentimiento de
muerte inminente les provocó falta de deseo, y les
hizo aceptar simplemente el inevitable final de sus
vidas.
CONCLUSIONES:
Las personas mayores experimentan este proceso
como una transición de vida, en la que el final de
esta, está siempre presente.
Financiación del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte para la Formación de Profesorado
Universitario (FPU-2017).
……………………………………………………………………………..
P-38. ANÁLISIS DE LA NECESIDAD DE
ATENCIÓN PALIATIVA EN
RESIDENCIAP.M. (CCAA MURCIA)
PARA ATENDER LOS CUIDADOS
INTEGRALES DE RESIDENTES Y
FAMILIAS EN EL FINAL DE SUS VIDAS
Ana García Pérez
RPMSBASILIO
INTRODUCCIÓN:
En los 2-3 últimos años, el perfil de las personas que
ingresan en nuestra Residencia ha cambiado, de ser
autónomos a presentar enfermedades crónicas
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 79
complejas terminales asociadas en su mayoría a
Demencias avanzadas terminales (GDS 6-7) supone
que precisan ayuda para todas las ABVD. Esto indica
que es necesario la atención paliativa y un cambio en
la actitud de todos los profesionales de la Residencia
hacia una cultura paliativa de cuidado, confort y
compasión.
OBJETIVOS:
Según el Modelo de C.P. de esta Comunidad, los
ESAD (Equipos de Soporte Domiciliario) en CP,
atenderán la asistencia de los mismos y sus familias
junto con los profesionales de la Residencia y
formarán a todos los profesionales para el cambio de
cultura a una actitud paliativa.
METODOLOGÍA:
Estudio descriptivo retrospectivo en residentes
ingresados en una Residencia desde julio de 2018 a
julio de 2019.
RESULTADOS Y CONCLUSIONES:
42 ingresos, 32 mujeres y 10 hombres con una media
de edad de 83 años. Todas/os presentan
enfermedades crónicas complejas terminales.
12 Residentes Demencia avanzada terminal añadida
GDS -6-7. 4 Residentes con enfermedad psiquiátrica
añadida. 3 Residentes con Deterioro Cognitivo
moderado añadido. 1 Residente con ELA. 1
Residente con Ca terminal. 6 Residentes ya han
fallecido.
Todas/os las/os Residentes reúnen criterios de
inclusión para ser incluidos en el programa de
Cuidados Paliativos Domiciliario de esta Comunidad,
puesto que la residencia se considera su domicilio
donde morirán. Con enfermedades no curativas y
donde es necesario dejar de hacer para acompañar y
dejar morir con dignidad respetando los deseos de la
persona que vive aquí o los de su familia en caso de
no poder comunicarnos verbalmente con ellas/os,
son estas familias las que mejor conocen cómo
desearían morir sus seres queridos.
80 Resúmenes, currículums y pósters
PATROCINADORES:
COLABORADORES:
www.congresoedadyvida.pacifico-meetings.com 81
LLIBRE DE RESUMS, CURRÍCULUMS I PÒSTERS
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 83
SUMARI
84. CONFERÈNCIA INAUGURAL
85. MÒDULS
85. MÒDUL 1: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
88. MÒDUL 2: ATENCIÓ AL FINAL DE LA VIDA:
CIUTATS COMPASSIVES O CUIDADORES
91. MÒDUL 3: MILLORA EN LA QUALITAT A
L’ATENCIÓ DE LES PERSONES GRANS
94. MÒDUL 4: EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS
D'ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL
97. MÒDUL 5: EXPERIÈNCIES NACIONALS
D’ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL
100. SESSIONS PARAL·LELES
100. SESSIÓ PARAL·LELA 1: HUMANITZACIÓ I
GESTIÓ DES DELS MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
102. SESSIÓ PARAL·LELA 2: NOVES CURES A
MIDA DELS USUARIS I LES SEVES FAMÍLIES-CUIDADORS
103. SESSIÓ PARAL·LELA 3: ALIMENTACIÓ I
NUTRICIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE NECESSITAT DE CURES ASSISTENCIALS
106. SESSIÓ PARAL·LELA 4: CONTROVÈRSIES:
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA ALS CENTRES RESIDENCIALS
107. SESSIÓ PARAL·LELA 5: CONTROVÈRSIES:
ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT I INTEGRACIÓ DE SERVEIS. DOS CONCEPTES QUE ES NECESSITEN MÚTUAMENT
110. SESSIÓ PARAL·LELA 6: L'HABITATGE I ELS
SEUS EFECTES A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
113. SESSIÓ IMSERSO: L'AUTONOMIA
PERSONAL DES DE L’ATENCIÓ PERSONAL
114. TALLERS
114. TALLER 2: ACREDITACIÓ DE SERVEIS:
REPTES DE FUTUR ALS SERVEIS RESIDENCIALS PER A LES PERSONES GRANS
116. TALLER 3: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA.
ESTRUCTURA DEL SERVEI D'ATENCIÓ MÈDICA DOMICILIÀRIA A ONTARIO, CANADÀ
117. CURRÍCULUM PONENTS
132. PÒSTERS
84 Resums, currículums y pòsters
CONFERÈNCIA INAUGURAL
FUNDACIÓN EDAD&VIDA: ALINEANT
EL REPTE, LA RESPOSTA I LA POLÍTICA
Rafael Bengoa Rentería
Metge. Codirector Si-Health. Exdirector
Sistema de Salut OMS. Exconseller Sanitat
Govern Basc. Senior Fellow Harvard
L'any 2020, per primera vegada en la història
universal hi haurà més persones de 65 anys que
menors de 25. Això vol dir que tenim una societat,
com tothom sap, envellida amb moltes malalties
cròniques i moltes persones vulnerables que viuen
soles a casa seva.
Curiosament, Espanya no té un pla a mig termini per
atendre aquesta nova societat. Ens estem
conformant a gestionar, el millor possible, la lenta
decadència del sistema social i sanitari. Cal
transformar-lo alineant els actors i exigir a les
autoritats un pla sociosanitari.
En aquesta xerrada es reflexionarà sobre el tipus de
serveis que cal desenvolupar per adaptar els serveis
de salut a aquesta nova realitat.
Actualment, l'atenció a la salut a nivell estatal és
fragmentada i no s'integra l'assistència social i la
sanitària. De fet, en nombrosos casos ni tan sols es
comparteix la informació clínica de les persones
entre els diferents serveis i nivells assistencials.
De la mateixa manera s'exposaran experiències en
altres països (Canadà, Nova Zelanda, països nòrdics,
etc.) on es compta amb models integrats d'atenció
que assenyalen els beneficis obtinguts amb ells tant
per a les persones usuàries com per a les arques
públiques.
A més, s'exposaran possibles accions a implementar
per millorar el nostre sistema sanitari i adaptar-lo a
les necessitats reals de la societat del segle XXI. Així,
s'haurien de potenciar zones d'integració real amb
sistemes d'informació compartits entre l'atenció
social i la sanitària, l'augment del finançament de
l'atenció social, l'aposta decidida per la prevenció i
telemonitorització de les persones, potenciant
l'atenció comunitària i l'optimització del nivell
assistencial a les necessitats reals de la persona.
Finalment, a nivell polític, és necessari el compromís
de tots els implicats per fer un diagnòstic real i
compartit de la situació i establir el pla d'acció tenint
en compte que la integració sociosanitària necessita
d'aquest compromís polític, més que del tècnic, ja
que per a la majoria de professionals ja és evident
que hi ha i ha d'haver vasos comunicants entre
ambdues esferes de l'atenció.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 85
MÒDULS
MÒDUL 1: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
LA INTEGRACIÓ EN L’ATENCIÓ
DOMICILIÀRIA (EDICIÓ CANADENCA)
Tazim Virani
Director de SE Global a Saint Elizabeth
Health Care. Ontario, Canadà
En els últims anys, s'ha posat el focus en l'atenció
domiciliària degut a l'alta demanda de serveis de
salut, sobrecostos i pressions fiscals i l'allau de
població envellida, molts dels quals estan en situació
de fragilitat, tenen malalties cròniques i
comorbilitats1. Tot això exerceix una pressió
significativa sobre la capacitat estructural, financera i
de recursos humans. A Canadà, els pressupostos
sanitaris s'han centrat principalment en hospitals i
metges, amb menor atenció en àrees com l'atenció
domiciliària i comunitària. Hi ha una àmplia
evidència de què aquest patró és insostenible.
Proporcionar atenció domiciliària per a situacions
agudes, cures assistencials a llarg termini, mantenir
les persones fora dels hospitals, identificar i avaluar
les patologies en fases primerenques i establir
estratègies de prevenció són els objectius generals
dels sistemes d'atenció domiciliària efectius i
integrals2. A més, el suport a les persones i a les
comunitats en l'autocontrol i el suport als cuidadors
familiars per reduir la seva càrrega són àrees
d'actuació crítiques.
Aquesta presentació se centrarà en proporcionar
una visió general de l'atenció domiciliària a Canadà
incloent alguns dels aspectes crítics, reptes i
solucions.
Les preguntes clau que s'abordaran son:
1. Com s'organitzen i financen els serveis
d'atenció domiciliària?
2. Qui presta aquests serveis? Com
col·laboren les entitats que proveeixen
aquests serveis?
3. Quins han estat els desafiaments crítics en
la integració dels serveis d'atenció
professional i de suport i com s'han resolt?
Al taller es farà una exposició més detallada de
l'experiència canadenca en l'avaluació de
l'elegibilitat dels usuaris de l'atenció domiciliària,
l'assignació dels recursos en funció de les necessitats
dels usuaris i de les bones pràctiques en la provisió
dels cures i en la valoració de la qualitat.
BIBLIOGRAFIA:
1. Heckman, G. (2013). Addressing healthcare
needs for frail seniors in Canada. CGS
Journal of CME, 3(1), 1-9.
2. Cochrane, P. & DiEmanuele, M. (2018).
Bundling care for cardiac surgery patients.
Healthcare Quarterly, 20(4), 43-47.
…………………………………………………………………………….
PRESENT I FUTUR DE L’ATENCIÓ
DOMICILIÀRIA ALS PAÏSOS NÒRDICS
Astrid Lindström Karlsson
Consultora de política social de la
Universidad de Estocolmo
INTRODUCCIÓ/OBJECTIUS:
Aportar informació contrastada sobre els
condicionants i el nivell i modalitats
d'integració/coordinació/connectivitat dels Serveis a
Domicili als Països Nòrdics.
86 Resums, currículums y pòsters
DESENVOLUPAMENT:
El model nòrdic de benestar i d'atenció a les
persones, conegut com el Nordic Care Regime (1), es
caracteritza per la seva orientació universal,
responsabilitat pública, atenció a la comunitat i el
seu alt grau de descentralització. L'alt grau
d'autonomia financera dels comtats/regions i els
municipis també és una característica destacable (els
municipis a Suècia financen els seus serveis fins a un
80-90% amb recursos propis, amb responsabilitat
financera fins i tot dels "bedblockers" als hospitals)
(2). Els municipis, en base als principis de
normalització i proximitat i fusions, han creat una
oferta diversificada, tant de serveis com
d'allotjaments, de la qual els serveis a domicili
constitueixen una peça clau. Amb tot, hi ha certes
diferències en les cobertures, intensitats i formes de
composar i organitzar l'oferta (3). La coordinació dels
serveis de salut i socials es resol preferentment
mitjançant acords entre els comtats/regions i els
municipis, en base a programes, registres nacionals
de qualitat i protocols d'atenció per grups de
població (chains of care) i, en alguns casos
mitjançant incentius potents, com el de la
responsabilitat financera dels "bedblockers" i, cada
cop més, mitjançant la digitalització de la informació
a intercanviar, que tant els professionals com els
pacients poden accedir i compartir via portals i apps
al mòbil (solucions mHealth) (4a, 4b).
CONCLUSIONS:
La conversió del servei analògic de la teleassistència
a digital al 90% dels municipis ja permet afegir
funcionalitats per a videoconferències amb l'usuari,
registre de les seves constants vitals (mitjançant
wearables) i el seu abordatge a casa. Els
professionals que presten atenció domiciliària ja
tenen la informació en temps real als seus mòbils
sobre els usuaris a atendre, els serveis a prestar en
cada cas, les rutes per arribar i poden documentar in
situ i fins i tot, en cas de necessitat, obrir les portes
dels seus usuaris amb el mòbil.
BIBLIOGRAFIA:
1) Anttonen & Sipilä (1996) European Social Care
Services: Is It Possible To Identify Models? Article in
Journal of European Social Policy, May 1996.
2) Lennarth Johansson, Pär Schön (2018) Quality and
cost-effectiveness in long-term care and dependency
prevention, Äldrecentrum, Stockholm.
https://www.aldrecentrum.se/publikationer/quality-
and-cost-effectiveness-long-term-care-and-
dependency-prevention
3) Astrid Lindström (2015) Evolución y tendencias de
cambio en los servicios de atención a domicilio en
Dinamarca y Suecia. Ed. Fundación Pilares.
http://www.fundacionpilares.org/docs/2015/paraviv
irbienencasa/paravivirbienencasa_01_AL.pdf
4) Nordic Council of Ministers and Nordic Innovation
(2019). A Nordic Story About Smart Digital Health
Innovation, https://norden.diva-
portal.org/smash/get/diva2:1297054/FULLTEXT01.p
df
4b) Nordic Council of Ministers and Nordic
Innovation (2019). CONNECTED HEALTH, Nordic
Smart Digital Health WHITE PAPER,
https://www.nordicinnovation.org/2019/nordic-
white-paper-smart-digital-health
………………………………………………………………….
LES “SUPERILLES” SOCIALS:
REDISSENYANT LES CURES A LES
PERSONES AL DOMICILI
Lluís Torrens Mèlich
Director d’Innovació Social de l’àrea de
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i
LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
INTRODUCCIÓ:
A la ponència es presentarà el projecte de superilles
socials com a forma d'organització avançada de
l'atenció domiciliària a persones dependents.
PARAULES CLAU:
Superilla, envelliment, dependència, atenció
domiciliària, treball en equip, residència distribuïda.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 87
DESENVOLUPAMENT:
El ràpid creixement de les persones ateses per la llei
de la dependència i les perspectives d'envelliment
demogràfic plantegen la sostenibilitat actual de
model d'atenció. D'una banda no hi ha grans
perspectives de què creixi significativament el
nombre de persones institucionalitzades, i d’altra
banda, l'atenció domiciliària aplicada de manera
fordista i inflexible no dóna els nivells adequats de
qualitat ni a la persona usuària ni a les treballadores
del servei. Adaptant models internacionalment
reconeguts l'Ajuntament de Barcelona està
desplegant un nou model d'atenció basat en la
proximitat que permeti major adaptació a les
necessitats dels usuaris, una millor qualitat en el
treball professional i que permeti anar incorporant
noves capes de serveis i integració sociosanitària
eficaç i eficient.
CONCLUSIONS:
Les superilles socials són una nova organització
territorial i funcional que permet abordar grans
reptes de l'estat del benestar a escala humana.
BIBLIOGRAFIA:
Torrens, Lluís (2018) Envejecimiento y mejora de la
gestión pública: El caso de Barcelona y las
supermanzanas sociales. Notes per a la reflexió
Transjus. Universitat de Barcelona.
http://hdl.handle.net/2445/123257
88 Resums, currículums y pòsters
MÒDUL 2: ATENCIÓ AL FINAL DE LA VIDA: CIUTATS
COMPASSIVES O CUIDADORES
VIVIR CON VOZ PROPIA. VITORIA-
GASTEIZ CIUTAT COMPASSIVA
Patxi Del Campo San Vicente
Director Instituto MAP (Música, Arte,
Proceso)
INTRODUCCIÓ:
Vivir con Voz Propia (VVP) es constitueix com un
projecte que busca reflexionar sobre el final de la
vida i promoure el compliment d'un itinerari vital
complet, personalitzat i respectuós amb la persona,
fomentant la participació i la capacitat de decisió en
el seu procés vital.
PARAULES CLAU:
Ciutat Compassiva, final de vida, solitud, mort,
vulnerabilitat, veïnat compassiu i qualitat de vida.
DESENVOLUPAMENT:
VVP neix a Vitoria-Gasteiz el 2013, aglutinant un
grup de professionals de l'àmbit de la salut que
dediquen voluntàriament una part del seu temps a
dissenyar, coordinar i dinamitzar les diferents
activitats que es desenvolupen com a part d'aquest
projecte. L'equip que forma VVP té una finalitat
comunitària i social, és aconfessional i la seva
fonamentació ideològica és humanista, centrada en
una atenció centrada en la persona. Dins la filosofia
de Vivir con Voz Propia destaquen alguns conceptes
essencials, com autonomia, qualitat de vida i ètica,
que són valors transversals en cada acció.
La mirada de Vivir con Voz Propia cap a la persona
implica entendre a aquesta no només a través de les
seves diferents àrees, sinó també com a resultat del
seu propi recorregut vital i dins d'un context familiar
i social.
1. Creació d’una Comunitat Compassiva
Vivir con Voz Propia engloba tots els seus objectius
en un projecte holístic denominat “Vitoria-Gasteiz,
Vecindario Compasivo”, que pretén contribuir a crear
una ciutat més sensibilitzada i més preparada per
tenir cura de les persones que afronten una malaltia
avançada o el final de la seva vida en soledat.
2. Treball en xarxa
Una de les principals característiques d'un Vecindario
Compasivo consisteix en la conformació de xarxes i
coordinació entre les entitats i institucions
encarregades d'assistir a les persones malaltes, en
situació de vulnerabilitat, de soledat o en dol.
El programa Vecindario Compasivo comporta un
treball de col·laboració entre 3 tipus d'entitats: les
institucions cuidadores (hospitals, residències,
ambulatoris...) encarregades de detectar possibles
usuaris d'aquest servei, les entitats de voluntariat
(associacions, ONGs i entitats religioses) que
ofereixen els acompanyaments, i els agents polítics
(Ajuntament, Diputació, Serveis Socials de Base...)
que permeten optimitzar els recursos sociosanitaris
amb els que ja compta la ciutat.
El principal objectiu del projecte Vecindario
Compasivo consisteix en aconseguir la sensibilització
del barri cap a les persones grans, malaltes, en risc
de morir en soledat, perquè els mateixos veïns i
comerços siguin els encarregats d'oferir la seva ajuda
i cura. Per aconseguir aquest tipus de moviment
compassiu a Vitoria-Gasteiz i en concret al barri
d’Adurza-San Cristóbal, VVP a més de treballar amb
la xarxa del barri, està rebent formació periòdica per
part de Compassionate Neighbours del St. Joseph's
Hospice (Londres) per poder dinamitzar equips de
treball conformats per comunitat, els professionals i
els voluntaris/es del barri.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 89
BIBLIOGRAFIA:
Candy, B. et al (2015). Does involving volunteers in
the provision of palliative care make a difference to
patient and family wellbeing? A systematic review of
quantitative and qualitative evidence. International
Journal of Nursing Studies, Vol 52, pp. 756-768.
Compassionate Neighbours, Social isolation and
voluneering. Material no publicat.
Harmer, C. (2005). The compassionate Community.
Eugene, Oregon: Wipf & Stock Pub.
Kellehear, A. (2013). Comunidades compasivas: el
cuidado del final de la vida como responsabilidad de
todos.QJM: An International Journal of Medicine,
Vol. 106 (12), pp. 1071–1075.
Wegleitner, K.; Heimerl, K . y Kellehear, A. (2017).
Compassionate Communities: Case Studies from
Britain and Europe (Routledge Key Themes in Health
and Society). Londres: Routledge.
…………………………………………………………………
ESTENENT LA RESPONSABILITAT DE LA
CURA DEL FINAL DE LA VIDA
Julio Gómez Cañedo
Metge. Coordinador del Servei de Cures
Pal·liatives de l'Hospital San Juan de Dios
de Santurce
INTRODUCCIÓ:
La construcció de comunitats compassives suposa fer
un salt qualitatiu en el desenvolupament de les cures
pal·liatives incorporant una mirada des de la salut
pública i la salut comunitària. Ja no està el centre en
els serveis i els professionals sinó en les comunitats i
en les persones que les configuren.
PARAULES CLAU:
Comunitat, compassió, salut comunitària, cures
pal·liatives.
OBJECTIUS:
Sistematitzar el procés de construcció d'una
comunitat compassiva.
Definir els aspectes que faciliten el procés.
Conceptualitzar els elements clau que defineixen una
comunitat compassiva.
DESENVOLUPAMENT:
Pels estudis de prevalença desenvolupats a
Catalunya sabem que l'1,5% de la població pateix
una malaltia crònica avançada. Això en una localitat
com Santurce de 47.000 habitants són unes 700
persones i que el 0,5% més presenta vulnerabilitat
social per motius econòmics, soledat...
Estat, comunitat, Iniciativa social i Mercat actuen des
de lògiques diverses i propugnen una manera de
relacions divers centrant-se en la cura com un bé
també divers.
Es tracta de tornar a la comunitat, una cosa tan vella
i alhora tan actual i necessària. Es tracta com diu el
subtítol d'aquest projecte d’"estendre la
responsabilitat de la cura de la vida".
La comunitat troba la cura dels més vulnerables un
bé relacional a ser protegit des d'una lògica de
reciprocitat. Això ens aboca a un concepte de salut
diferent: La salut com a bé relacional.
CONCLUSIONS:
La ciutat cuidadora es construeix sobre una
important implicació de la societat civil.
Amb un lideratge de l'administració pública més
propera.
Amb el suport i participació d'institucions i grups
referents al territori.
I així aconseguir: QUE NINGÚ MORI AMB DOLOR,
AMB POR O EN SOLEDAT.
BIBLIOGRAFIA:
Gómez-Batiste X,... Compassionate communities:
design and preliminary results of the experience of
90 Resums, currículums y pòsters
Vic (Barcelona, Spain) caring city. Ann Palliat Med
2018.
Fernando Fantova Azcoaga. Los cuidados como eje
para la transformación de las políticas sociales.
Documentació social, ISSN 0417-8106, Nº 187, 2017
……………………………………………………………………………......
DESENVOLUPANT COMUNITATS
COMPASSIVES O CUIDADORES
Libby Sallnow
Senior Clinical Lecturer, UCL, UK.
Consultant in Palliative Medicine CNWL,
London and Honorary Senior Clinical
Lecturer
INTRODUCCIÓ:
Les comunitats compassives són un moviment global
en creixement amb una important base d'evidència
científica i de desenvolupament de polítiques.
Aquesta xerrada analitzarà el desenvolupament del
moviment de comunitats compassives i revisarà un
gran estudi de mètodes mixtes sobre l'impacte de les
comunitats compassives realitzat a Londres, Regne
Unit.
MÈTODE:
L'objectiu de l'estudi era comprendre l'impacte que
un projecte de comunitats compassives pot tenir
quan s'inicia a través d'un centre de cures
pal·liatives. Específicament es va buscar explorar
com es viu un projecte comunitari compassiu, quines
tensions existeixen, quins processos donen suport o
obstaculitzen el treball, què desafiaments específics
presenta aquest tipus de projectes desenvolupat des
de dins d'aquest sector i quin aprenentatge s'extreu.
Es va realitzar un estudi de mètodes mixtes amb
múltiples metodologies de recol·lecció de dades:
entrevistes; grups focals; observació participant;
anàlisi documental i registres clínics. Es va obtenir
l'aprovació ètica. Les dades es van analitzar d'acord
amb la teoria fonamentada modificada i utilitzant
l'eina de programari en línia Dedoose.
RESULTATS:
Es van realitzar 21 entrevistes, 2 grups focals i 19
episodis d'observació participant, 11 documents i
dades de servei sobre 180 Veïns compassius i 173
Membres de la Comunitat. Sis accions clau van
facilitar la integració de nous enfocaments de salut
pública amb enfocaments de prestació de serveis. Els
resultats van ser amplis i van incloure una reducció
de la solitud, millores en el benestar i canvis en la
pràctica de les cures pal·liatives.
A més, van sorgir tres factors subjacents que van
sustentar el treball en conjunt. Es va observar que
traduïen les accions observades del projecte en els
impactes i incloïen: una dinàmica de poder alterada,
expressió de reciprocitat en les relacions i el
desenvolupament de l'agència.
CONCLUSIONS:
Aquest estudi proporciona un relat reflexiu i crític
dels processos i impactes del treball de les
comunitats compassives en la pràctica. Situa les
relacions recíproques com el seu fonament i obliga a
avaluar la naturalesa del poder i l'agència en totes
les interaccions.
PARAULES CLAU:
Comunitats compassives, desenvolupament
comunitari, nova salut pública, atenció al final de la
vida.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 91
MÒDUL 3: MILLORA EN LA QUALITAT A L’ATENCIÓ
DE LES PERSONES GRANS
REPTES DE L'ATENCIÓ DES DE LA
PERSONA GRAN
María Dolores Navarro Rubio
Metgessa especialista en Medicina
Preventiva i Salut Pública, Hospital Sant
Joan de Déu, Barcelona
INTRODUCCIÓ:
La societat actual està vivint un gran canvi a tots els
nivells. El prototip de pacient passiu i dependent
associat al model de relació paternalista entre
professionals i malalts es veu reemplaçat per un
model de pacient més actiu que busca un tipus de
relació amb els professionals basat en la deliberació.
El repte que presenta la cronicitat avui dia en el
model d'atenció centrada en el pacient es produeix a
tres nivells: el del propi pacient i la seva família, el
dels professionals sanitaris i el de les institucions
sanitàries.
En aquest context, els pacients crònics i les persones
grans s'estan incorporant cada vegada més en la
presa de decisions sanitàries.
OBJECTIUS:
Descriure el canvi produït en el paper del pacient,
què s'entén per participació del pacient en la presa
de decisions i el cas de la gent gran en la millora de la
qualitat de l'atenció.
PARAULES CLAU:
Participació del pacient, presa de decisions, gent
gran, cronicitat.
DESENVOLUPAMENT:
La participació en la presa de decisions en salut es
pot realitzar a nivell individual o col·lectiu. A nivell
individual, pel que fa a l'autocura i a nivell col·lectiu,
representant altres pacients.
Per realitzar aquestes funcions és necessari formar-
se. Els professionals han d'adaptar-se també al nou
model de pacient.
Hi ha diferents nivells de participació. Les persones
grans poden contribuir a la millora dels serveis d'una
forma activa.
Tant aquesta figura del nou model de pacient com la
del familiar o cuidador poden ajudar a formar a
altres pacients i contribuir així a millorar la qualitat
dels serveis.
CONCLUSIONS:
Sense una planificació estratègica que englobi els
tres nivells d'actuació (pacients, professionals i
institucions), difícilment s'aconseguirà assolir
l'objectiu de l'atenció centrada en el pacient.
Cal formar a pacients i professionals i dissenyar
polítiques i estratègies que busquin la responsabilitat
del pacient en la seva pròpia cura així com la seva
participació en la presa de decisions o en la
representació d'altres pacients.
……………………………………………………………………………..
ACCIONS CLAU PER MILLORAR ELS
PROCESSOS D'ATENCIÓ A LA GENT
GRAN EN ENTORNS D'ATENCIÓ A
LLARG TERMINI. LA RECERCA DE LA
MILLORA DE LA QUALITAT ALS PAÏSOS
BAIXOS
Henk Nies
Member of the Executive Board, Vilans,
Utrecht. Professor of Organisation and
92 Resums, currículums y pòsters
Policy in Long-term Care, Vrije University,
Amsterdam
INTRODUCCIÓ:
El propòsit d'aquesta ponència és presentar com és
la cura de la gent gran a Holanda i quines respostes
es donen en la recerca i millora de la qualitat. En
particular, es debatrà sobre el paper de
l'administració pública.
PARAULES CLAU:
Atenció residencial, atenció a la gent gran, millora de
la qualitat, qualitat de vida, Salut positiva, programes
d'implementació, mesures de política.
DESENVOLUPAMENT:
Es descriuran els desafiaments en la millora de la
qualitat de l'atenció residencial per a gent gran en
situació de fragilitat a Holanda. Primer, s'explicarà
com ha canviat aquesta, amb estades molt més
curtes. En part, pels majors nivells de dependència a
l'ingrés i, en part, perquè ingressen per a
rehabilitació. Això implica que el percentatge de
persones grans ateses hagi disminuït dràsticament
en les últimes dècades.
En segon lloc, s'abordaran les noves formes
d'entendre la qualitat de vida i, en particular, la Salut
Positiva. Concepte molt més inclusiu que la definició
de salut de l'OMS de 1948 ja que emfatitza la
resiliència en tots els dominis rellevants de la vida.
En tercer lloc, es parlarà dels principis bàsics del nou
marc de qualitat per a centres residencials per a gent
gran que posen l'accent en l'aprenentatge i en la
millora en lloc d'en la governança i en el compte de
resultats. També s'explicarà com el govern holandès,
a través de Vilans i altres col·laboradors, facilita la
millora de la qualitat i, en particular, la
implementació del marc de qualitat. A través d'un
programa nacional, les organitzacions de provisió de
cures poden sol·licitar i rebre suport i orientacions. A
més, hi ha uns espais per compartir informació i
coneixements genèrics. En aquests moments han
participat centenars d'organitzacions, la majoria
d'elles amb resultats positius.
CONCLUSIONS:
Es reflexionarà sobre els instruments polítics que
faciliten la millora de la qualitat i les conseqüències
per a la posada en marxa i el seguiment dels serveis.
L'administració pública té un paper fonamental per
assegurar que tots els actors en el sector assumeixen
els seus rols i per facilitar-los si cal.
………………………………………………………………….
COM GARANTIM L'ATENCIÓ? ELS
PROCESSOS D'AVALUACIÓ I MILLORA
DE LA QUALITAT A CENTRES
RESIDENCIALS PER A GENT GRAN
Claire Drummond
Manager del Care Inspectorate en Escocia
INTRODUCCIÓ:
El Care Inspectorate, organisme regulador de
l'assistència social i el treball social a Escòcia, ha
desenvolupat i implementat, des del 2017, una nova
metodologia i un nou marc d'inspecció a centres
residencials per a gent gran. Aquesta acció
s'emmarca dins dels nous Health and Social Care
Standards desenvolupats pel Govern escocès en
col·laboració amb el Care Inspectorate i altres
organitzacions.
Aquest nou model es va elaborar després de la
consulta al propi sector de l'atenció social, als usuaris
d'aquests serveis, als seus familiars i els seus
cuidadors. Es basa en un model europeu European
Framework for Quality Management i està dissenyat
per facilitar l'autoavaluació per part dels proveïdors
d'aquestes cures.
OBJECTIUS:
En aquesta presentació es reflexionarà sobre el canvi
d'un enfocament centrat en el compliment de la
regulació a un enfocament col·laboratiu, es
presentaran les característiques clau del nou model i
s'avaluarà la contribució del Care Inspectorare en la
millora dels serveis d'atenció a la gent gran a Escòcia.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 93
PARAULES CLAU:
Examen, Drets humans, compliment, col·laboració,
metodologia, marc d'inspecció, consulta.
CONCLUSIONS:
El Care Inspectorate ha col·laborat amb usuaris dels
serveis socials escocesos i amb el propi sector per
desenvolupar un nou model d'inspecció dels centres
residencials per a gent gran. A més, se segueix
treballant amb el sector per avaluar com, com a
organisme de control, es pot donar suport de la
manera més eficaç a la millora dels serveis d'atenció
a la gent gran.
94 Resums, currículums y pòsters
MÒDUL 4: EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS
D'ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL
APRENENT DELS MODELS DE CURES
INTEGRATS A ESPANYA
Ana María Miquel Gómez
Col·laboradora de la Càtedra d’Innovació i
Gestió Sanitaria de la Universidad Rey Juan
Carlos
ANTECEDENTS:
A l’Informe sobre la Salud en el Mundo 2000,
Espanya ocupava el setè lloc mundial pel que fa al
desenvolupament dels sistemes de salut. A més,
posseeix la tercera esperança de vida en néixer més
alta del món. Les comunitats autònomes són les
responsables de gestionar i organitzar la prestació de
serveis. El dret dels ciutadans a la protecció de la
salut, a l'accés universal a l'atenció sanitària i a una
atenció primària sòlida són elements comuns a totes
elles. En els últims anys, l'Estratègia d'Atenció a les
Persones amb Malalties Cròniques ha impulsat el
desenvolupament d'iniciatives integrades en la
majoria de les regions d'Espanya.
OBJECTIUS:
Explorar, identificar, descriure i analitzar, mitjançant
estudis de cas amb resultats tangibles, les principals
iniciatives innovadores d'atenció integrada
implementades en tres regions que podrien ser
traslladades als Estats Units.
MÈTODE:
Es va realitzar una primera visita exploratòria en la
qual es van comparar dades sobre cost i població de
salut entre les tres regions i Estats Units.
Segona visita amb la presència de líders rellevants de
les organitzacions de salut dels Estats Units. Es van
compartir algunes iniciatives innovadores i els
estudis de cas finals.
Es va realitzar una última reunió de treball als Estats
Units amb els líders rellevants i l'equip d'investigació.
RESULTATS:
1. Iniciatives de Catalunya: Principals elements
d'atenció integrada: Integració de la Història Clínica
Electrònica, estratificació de la població, plans
d'atenció personalitzats, integració dels serveis
mèdics d'urgències, integració social i sanitària,
reunions intersectorials.
2. Iniciatives del País Basc: S'han identificat dues
onades d'integració. Una vinculada a la millora de
l'atenció a pacients crònics (2010-2012) i una altra
(2013 en endavant) centrada en aconseguir la
integració sistèmica a través d'un enfocament de
salut de la població i la creació d'organitzacions
sanitàries integrades que cobreixin tot el territori.
3. Iniciatives de Madrid: Elements d'atenció
integrada vinculats a l'atenció a pacients crònics:
estratificació de la població, rutes assistencials
integrades, organització de les cures pal·liatives,
avaluació del procés d'implementació i impacte al
territori.
………………………………………………………………….
SISTEMES DE SALUT INTEGRATS AL
REGNE UNIT
Robin Miller
Codirector del Centre for Leadership in
Health & Social Care de la Universidad de
Birmingham i Coeditor en Cap de
l’International Journal of Integrated Care
INTRODUCCIÓ:
Les quatre nacions del Regne Unit han seguit
diferents camins en l'intent de millorar la integració
de les cures. En aquesta sessió s'esbossaran els
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 95
diferents enfocaments, l'evidència del seu impacte i
els aprenentatges de cada experiència.
PARAULES CLAU:
Salut, assistència social, assistència integrada, Regne
Unit, aprenentatge.
DESENVOLUPAMENT:
Les quatre nacions d'origen del Regne Unit (Irlanda
del Nord, Gal·les, Escòcia i Anglaterra) tenen
autonomia per desenvolupar les seves pròpies
polítiques sanitàries i d'assistència social. Això ha
significat una barreja enfocaments diferents dins de
cada país en la promoció d'atenció coordinada i
centrada en la persona. Utilitzant el model Rainbow
d'atenció integrada (Valentijn et al 2013), aquesta
sessió proporcionarà una visió general dels
enfocaments al Regne Unit sobre la base de la
tipologia del sistema, integració pràctica,
organitzativa i professional, i de les dues dimensions
que sustenten la integració funcional i normativa. Es
compararan els efectes d'aquestes diferents
configuracions de l'atenció integrada i els
enfocaments adoptats per a la seva aplicació. Això
conduirà a una reflexió sobre els aprenentatges que
es poden extreure d'aquestes experiències en
matèria d'atenció integrada.
CONCLUSIONS:
Si bé cada sistema de salut i de cures té el seu propi
context, hi ha barreres comuns perquè els usuaris
atesos percebin aquesta integració de l'atenció. És
possible aprofitar l'aprenentatge entre països per
desenvolupar enfocaments d'implementació més
exitosos.
BIBLIOGRAFIA:
Kaehne, A., Birrell, D., Miller, R., Miller, R., & Petch,
A. (2017). Bringing integration home: policy on
health and social care integration in the four nations
of the UK. Journal of Integrated Care, 25(2), 84-98.
Miller, R, Brown, H. and Mangan, C. (2016)
Integrated Care in Action: A practical guide for
health, social care and housing support, London:
Jessica Kingsley
Valentijn, P.P., Schepman, S.M., Opheij, W. and
Bruijnzeels, M.A. (2013) Understanding integrated
care: a comprehensive conceptual framework based
on the integrative functions of primary care.
International Journal of Integrated Care. 13(1):None.
DOI: http://doi.org/10.5334/ijic.886
……………………………………………………………………………
MILLORA DE LA QUALITAT A CENTRES
RESIDENCIALS. UN NOU MODEL
D'INTEGRACIÓ SOCIOSANITÀRIA
CENTRAT EN PERSONES QUE VIUEN A
RESIDÈNCIES
Rhona Radley
Senior Service Improvement Manager, NHS
Calderdale Clinical Commissioning Group
El programa Quest for Quality in Care Homes (Cerca
de la qualitat als centres residencials) demostra els
beneficis d'un treball integrat entre l'assistència
sanitària i l'assistència social i com la tecnologia hi
contribueix. L’NHS Calderdale CCG va encarregar a
Calderdale i Huddersfield NHS Foundation Trust que
creessin un Equip Multidisciplinari (EM) integrat.
Aquest EM dóna suport als metges de capçalera i
assessora el personal dels centres residencials en
matèria de prevenció i atenció per garantir que es
satisfacin les necessitats dels residents i que les
normes s'apliquin de manera coherent. L’EM inclou
infermeres; geriatra; farmacèutic; professional de
salut mental; enllaços a Cures Pal·liatives i a altres
àrees. L’EM treballa amb les principals parts agents
per minimitzar la necessitat de què els residents
siguin derivats a serveis d'atenció no planificats i
garantir que siguin gestionats de manera proactiva al
propi centre. L’EM també treballa amb el personal
d'atenció hospitalària per donar suport a l'alta
primerenca dels residents que han estat admesos a
l'hospital. El projecte ha creat un nou model per a
provisió de cures que és replicable i escalable, i
aborda el repte que els residents facin un ús excessiu
dels serveis de salut.
El pilotatge del projecte desenvolupat combinava un
EM, accés en temps real a històries clíniques per als
metges de família i infermeres i sistemes de
96 Resums, currículums y pòsters
teleassistència i monitorització de la salut. Els seus
objectius van ser:
Reduir les trucades d'ambulàncies
evitables, les derivacions a urgències, les
admissions hospitalàries i les visites al
metge de capçalera.
Millorar l'atenció i la seguretat dels
residents/pacients.
Respondre més eficaçment a les infeccions
del tracte urinari i respiratòries, a les
caigudes i fractures.
Millora de l'autoconfiança del personal en
la prestació d'atenció d'alta qualitat.
Millorar la qualitat de vida dels residents.
A més s'ha aconseguit una eficiència financera
significativa i estalvis de costos associats. L'última
fase del programa està avaluant l'impacte de l'ús de
la tecnologia per gestionar el risc de caigudes i
mitigar-ne les conseqüències.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 97
MÒDUL 5: EXPERIÈNCIES NACIONALS D’ATENCIÓ
INTEGRADA I INTEGRAL
CUIDAMOS CONTIGO, UN PROJECTE
D’ATENCIÓ INTEGRAL I CENTRADA EN
LA PERSONA
Pilar Rodríguez Rodríguez
Presidenta Fundación Pilares para la
Autonomía Personal
INTRODUCCIÓN:
El projecte Cuidamos Contigo té com a objectiu
general millorar l'atenció i la qualitat de vida de
persones amb malalties cròniques i dependència, les
seves famílies cuidadores i equips professionals
sociosanitaris que treballen en l'àmbit de les cures
de llarga durada (CLD).
Com a específics, promoure la major autonomia,
independència i benestar de les persones,
manteniment al propi domicili i la seva comunitat
evitant institucionalitzacions i minimitzant el risc de
claudicació de les famílies.
Com recomana la comunitat científica i els
organismes internacionals, apliquem instruments i
tècniques innovadores pròpies del model d'atenció
integral i centrada en la persona (MAICP), amb
metodologia de gestió de casos i coordinació
sociosanitària, garantint la continuïtat de l'atenció.
Un altre àmbit innovador del projecte és el treball
comunitari: desenvolupem i potenciem xarxes de
suport amb interessants sinèrgies i aprofitament de
recursos existents a l'entorn, el que produeix
contenció i eficiència de consums/costos i afavoreix
el desenvolupament de comunitats compromeses i
resilients a CLD.
PARAULES CLAU:
MAICP, innovació, resiliència comunitària, dificultats
i reptes.
DESCRIPCIÓ:
Tot i que el projecte s'està implementant a la ciutat
de Madrid i altres municipis de la Vega Baja
alacantina, a la ponència es presentaran resultats
només d'una d'aquestes localitats (Rojales), on
atenem 60 persones (72% dones; rang d'edat: 77-85
anys; graus de dependència 2 i 3; amb un 12% que
viuen soles). Mitjançant conveni amb l'Hospital de
Torrevieja, es realitzen valoracions i intervencions
coordinades entre la infermera del centre de salut i
la gestora de casos (treballadora social).
A la presentació es donarà compte dels resultats
positius, les dificultats trobades i les oportunitats de
millora.
BIBLIOGRAFIA:
OMS (2015ª): Informe mundial sobre l’envelliment i
la salut.
OMS (2015b): People-centred and integrated health
services: an overview of the evidence.
Rodríguez Rodríguez P et al (2017): La atención en
domicilios y comunidad a personas con discapacidad
y personas mayores. Guía de innovación sobre el
MAICP. Nº 2 de la Col·lecció “Guías de la
Fundación”. Fundación Pilares para la autonomía
Personal. Madrid.
……………………………………………………………………………..
EXPERIÈNCA D’INTEGRACIÓ A
CASTELLA I LLEÓ
Carlos Raúl De Pablos Pérez1, Carlos De
Pablos2, Raúl Pérez3.
1Conselleria de Familia e igualdad de
Servicios Sociales de la Junta de Castilla y
León; 2Conselleria de Familia e Igualdad de
98 Resums, currículums y pòsters
Oportunidades; 3Gerencia de Servicios
Sociales de Castilla y León.
Castella i Lleó treballa des de fa anys en un nou
model d'atenció sociosanitària basada en la
proactivitat, la continuïtat i la personalització de
l'atenció, integrant l'actuació dels sistemes social i
sanitari en base a les necessitats individuals de la
persona i respectant les seves decisions i
preferències.
La creació d'una plataforma tecnològica ARGOSS,
basada en la incorporació de solucions innovadores a
través de les noves tecnologies afavoreix aquesta
actuació simultània i sinèrgica dels serveis sanitaris i
socials. Aquesta plataforma pretén millorar
l'eficiència dels sistemes, possibilitar l'atenció
integrada en qualsevol àmbit territorial de Castella i
Lleó (amb especial atenció als entorns rurals),
disminuint les visites i desplaçaments evitables de la
persona per a l'atenció de primer nivell en els
sistemes de salut i social, i millorar els temps de
resposta del sistema d'atenció integrada en els casos
que presentin necessitat d'intervenció urgent,
mitjançant la introducció de processos d'interacció
entre la persona i el seu cuidador, que tenen a
internet un "portal sociosanitari", i els professionals
de salut i de serveis socials, compartint la informació
necessària en temps real.
…………………………………………………………………………….
MODEL D'ATENCIÓ SANITÀRIA
INTEGRADA PER A PERSONES QUE
VIUEN EN RESIDÈNCIES PER A GENT
GRAN DE GESTIÓ PRÒPIA DE LA
DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ
SOCIAL
Concepció Barbeta Mir1, Sebastià
Santaeugenia2, Chon González2, Mònica
Ribas3
1Generalitat de Catalunya (Directora
Residència Assistida i Centre de Dia Feixa
Llarga, Direcció General de Protecció Social,
L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona);
2Departament de Salut; 3Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies
INTRODUCCIÓ:
L'envelliment de la població a Catalunya, l'augment
de l'expectativa de vida (augment de les malalties
cròniques, de la fragilitat i de la pèrdua de
funcions), el perfil actual de l'usuari de les
residències geriàtriques i l'heterogeneïtat de les
mateixes, requereix la creació d'una nova cultura
integradora dels serveis socials i sanitaris en l'entorn
residencial.
A través del PIAISS (Pla Interdepartamental d'atenció
i Interacció Social i Sanitària) es posa de manifest la
necessitat d'oferir una atenció integral i integrada,
sanitària i social, i d'acord amb els criteris establerts
per a aquesta finalitat en la línia estratègica 4
s'estableixen les bases del nou model d'atenció
sanitària integrada, en coordinació entre el
Departament de Salut i el Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies de la Generalitat de
Catalunya, per a persones que viuen
institucionalitzades en residències geriàtriques.
L'Objectiu és crear una xarxa assistencial entre els
serveis sanitaris d'atenció primària i les residències
geriàtriques del territori de Catalunya centrat en
l'atenció a la persona, amb un servei de proximitat,
garantint un contínuum assistencial i optimitzant els
recursos públics.
DESENVOLUPAMENT:
El Model es va crear durant l'any 2017. Es va
constituir un grup de treball format per professionals
dels àmbits social i de salut. Previ anàlisi del perfil de
les persones que viuen en residències de Catalunya i
de les necessitats de cobertura sanitària, de manera
coordinada entre els dos àmbits es van establir les
bases generals a seguir, perquè després es puguin
adaptar a les especificitats de cada territori.
Es van definir objectius, es van elaborar
procediments, estratègies, indicadors i pautes
genèriques consensuades.
Es proposa iniciar prova pilot amb la Residència Feixa
Llarga de l'Hospitalet (Centre de gestió pròpia del
DTASF) atès que des del 2015 aquest centre ja tenia
establert un sistema de coordinació amb atenció
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 99
primària de salut. Al gener de 2018 s'inicia
formalment la prova pilot per implementar el model.
S'elaboren les especificitats tenint en compte els
recursos que disposa el territori entre els
professionals de la residència i de l'ICS (Institut
Català de la Salut) com són: circuits d'urgència
sanitària 7x24, sistema monodosi de farmàcia, guies i
pautes de treball compartides, accés de doctora i
infermeres de la residència a la Història Clínica
Compartida de Catalunya (HCCC), realització de
recepta electrònica,...
PARAULES CLAU:
PIAISS/PAISS, Integració Social sanitària,
Dependència, Cronicitat i Complexitat.
CONCLUSIONS:
Compartir la informació sanitària a e-
cap/HCCC ha facilitat la continuïtat
assistencial. Així com la recepta
electrònica.
Disminució de derivacions innecessàries a
urgències per augment de resolució a la
Residència.
Alts nivells de satisfacció dels
equips/residents/famílies. Els professionals
i serveis s'aproximen a les persones.
Augment de capacitació dels professionals
de salut i socials (compartir coneixements i
formació específica conjunta).
BIBLIOGRAFIA:
PIAISS/PAISS
https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies
/govern_aprova_pla_atencio_integrada_se
rveis_sanitaris_socials.html
Pla Estratègic de Serveis Socials de
Catalunya
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/a
mbits_tematics/serveis_socials/plaestrateg
ic-de-serveis-socials-de-catalunya/
Pla de Salut de Catalunya
https://www.fmc.cat/documents/18108/d
oc/Pla%20de%20Salut.pdf
100 Resums, currículums y pòsters
SESSIONS PARAL·LELES
SESSIÓ PARAL·LELA 1: HUMANITZACIÓ I GESTIÓ
DES DELS MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
L'objectiu d'aquesta sessió serà assenyalar la
importància de la utilitat terapèutica dels productes
farmacèutics i medicaments en les cures de persones
amb algun tipus de demència. Així s'introduirà la
importància de comptar amb un model de gestió
encaminat a aconseguir el "quadriple aim" que,
recordem, es refereix a la millora de l'experiència del
pacient, la millora de l'experiència del facultatiu,
millora de la salut de la població i un cost sostenible;
sense oblidar els aspectes d'humanització i dignitat
en les cures.
PONENTS:
S'ha pensat en 4 perfils. El primer seria un
professional que aporti informació clínica sobre les
demències i, més en concret, sobre les tipus
Alzheimer. Serà Pablo Martínez-Lage. El segon dels
participants seria una persona amb experiència en la
gestió que pugui aportar la seva visió sobre
l'eficiència dels productes i la sostenibilitat de les
cures, en concret Carlos Mur. En tercer lloc, s'ha
convidat a un representant dels cuidadors que aporti
la seva visió i experiència diària en la cura d'aquestes
persones, serà Carmen Ferrer. Finalment, es
comptaria amb una moderadora experta en la
humanització de les cures. Aquest seria el paper de
Candela Calle.
FORMAT DE LA SESSIÓ:
Durada total: hora i mitja. En concret seria el 29
d'octubre de 17.30 h a 19 h. La sessió s'iniciaria amb
una exposició magistral d'uns 15-20 minuts per part
del representant de la branca clínica del fenomen
que ajudi a centrar el tema. Posteriorment, es
realitzarà un debat entre tots els ponents. Serà la
moderadora de la sessió l'encarregada d'anar
introduint els diferents aspectes a tractar, fent
especial èmfasi en la necessitat d'humanitzar les
cures, i l'encarregada de dinamitzar l'acte.
………………………………………………………………….
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DE LA
MALALTIA D'ALZHEIMER: LA RECERCA
DEL DESITJABLE SENSE IGNORAR EL
DISPONIBLE
Pablo Martínez-Lage
Neuròleg, Fundació CITA Alzheimer
INTRODUCCIÓ:
La història recent de la recerca de nous fàrmacs per
a la malaltia d'Alzheimer acumula un bon nombre de
decebedors fracassos. Tot i que segueix en marxa
una investigació intensa amb assajos en fases més
precoces de la malaltia d'una banda, i l'exploració
d'estratègies alternatives a la via amiloide d’una altra
banda, no hi ha encara una teràpia que aturi o
modifiqui de manera substancial el curs clínic de la
malaltia. Potser és aquesta una de les circumstàncies
que expliquen l'actitud nihilista de molts
professionals enfront del diagnòstic i el tractament
primerenc. S'ha de tenir present que la malaltia és
susceptible de tractament amb quatre fàrmacs (tres
colinèrgics i un glutamatèrgic) i un suplement
nutricional que, al costat de les teràpies no
farmacològiques d'estimulació cognitiva, han
demostrat eficàcia i poden aportar tant més benefici
com més aviat s’instaurin en el curs de la malaltia.
OBJECTIUS:
Exposar l'estat actual del coneixement sobre els
mecanismes etiopatogènics de la malaltia i possibles
dianes terapèutiques. Presentar la realitat i els
avantatges, terapèutics i d'un altre tipus, del
diagnòstic primerenc com un objectiu assolible per a
qualsevol professional. Revisar l'actualitat dels
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 101
assajos clínics en marxa amb noves teràpies.
Repassar les dades d'eficàcia dels fàrmacs i
suplement nutricional aprovats i disponibles per al
tractament de la malaltia.
DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS:
S'analitza l'etiopatogènia de la malaltia des del punt
de vista de la hipòtesi amiloide i altres vies
alternatives/complementàries relacionades amb la
patologia tau, inflamació i paper dels mecanismes
vasculars com a base per a la identificació de dianes
terapèutiques. S'exposa el valor dels biomarcadors
clínics, cognitius, bioquímics i de neuroimatge en el
diagnòstic en fase prodròmica i preclínica. Es revisa
l'eficàcia dels fàrmacs colinèrgics i glutamatèrgics i el
suplement nutricional com a base per afirmar que la
malaltia té un abordatge terapèutic i es defensa
l'oportunitat del diagnòstic primerenc com a base
per a una major eficàcia del mateix.
102 Resums, currículums y pòsters
SESSIÓ PARAL·LELA 2: NOVES CURES A MIDA DELS
USUARIS I LES SEVES FAMÍLIES-CUIDADORS
A la segona sessió paral·lela titulada "Noves cures a
mida dels usuaris i les seves famílies-cuidadors" es
debatrà sobre l'aplicació d'iniciatives molt
innovadores per respondre a les necessitats integrals
de les persones que necessiten cures especialitzades.
Pedro Cano Desandes, director d'innovació mèdica i
sistema de gestió de Sanitas Mayores serà
l'encarregat de moderar aquesta sessió que tindrà
un format de debat entre els ponents, on
s'abordaran noves possibilitats de cures i de suport a
les famílies des de quatre perspectives: assistencial,
disseny, urbanística i tecnològica. Així, comptarem
amb les intervencions de Maria Rosa Valls Alea,
directora del Campus Mirasierra de Sanitas Mayores,
que parlarà d'una oferta assistencial de serveis dins
del format Campus des de la residència fins a serveis
professionals de cures a la llar, com En Casa Contigo;
Elisa Pozo, investigadora del Grupo ABIO-
Universidad Politécnica de Madrid i coordinadora del
projecte UNi Health EIT Health, que ens parlarà d'un
projecte que estan desenvolupant sobre urbanisme i
ciutat saludable al districte d'Usera a Madrid;
Lekshmy Parameswaran, cofundadora de The Care
Lab, que es va especialitzar en disseny centrat en la
persona i cures; i José Murillo, cofundador d’Smart
IOT Labs, que aportarà el seu coneixement sobre
l’"Internet de les coses" i la seva aplicació a les cures
amb les seves possibles aplicacions de les seves
solucions per a l'àmbit de la llar, basades en
Intel·ligència artificial i domòtica.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 103
SESSIÓ PARAL·LELA 3: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ A
PERSONES EN SITUACIÓ DE NECESSITAT DE CURES
ASSISTENCIALS
ESTAT NUTRICIONAL DE LA GENT
GRAN INSTITUCIONALITZADA O EN
RISC DE DEPENDÈNCIA.
OPORTUNITATS DE MILLORA
Federico Cuesta Triana
Servei de Geriatria, Hospital Clínico San
Carlos, Madrid
INTRODUCCIÓ:
Descriure la situació nutricional i el pronòstic de les
persones grans fràgils desnodrides o en risc de
desnutrició institucionalitzades o amb alt grau de
dependència.
PARAULES CLAU:
Gent gran, desnutrició, fragilitat, dependència.
DESENVOLUPAMENT:
La situació de risc nutricional en la persona gran ve
determinada en part per la complexitat que suposa
l'abordatge d'una persona amb múltiples patologies
mèdiques que vénen modulades per un perfil de
dependència en diferents aspectes (econòmics,
mobilitat, suport social i requeriments nutricionals).
L'enfocament multidisciplinari permet detectar
situacions de desnutrició o risc que han de ser
abordades des de diferents àmbits i que en moltes
ocasions requereixen d'institucionalització per
assegurar les cures de forma global. En molts estudis
s'adverteix que la desnutrició suposa un alt cost en
termes econòmics, que també es defineix en pitjors
resultats funcionals i de qualitat de vida. La
intervenció nutricional ha demostrat una reducció en
la mortalitat de la persona gran que ingressa a
l'hospital, així com una disminució en les possibles
complicacions associades al seu procés mèdic.
Habitualment es requereix una optimització de la
dieta adaptada als gustos i costums de la persona
gran. No obstant això, en moltes ocasions i degut a
les malalties existents cal assolir uns requeriments
energètics més elevats que no poden cobrir-se
exclusivament amb la dieta tradicional, el que
comporta l'ocupació addicional de productes
enriquits sobretot amb proteïnes. El suport social és
fonamental per assegurar aquestes cures.
CONCLUSIONS:
L'ancià fràgil ha de ser tractat de forma global
considerant les diferents necessitats i recursos
assistencials. El suport nutricional permet en molts
casos millorar el pronòstic i la recuperació mèdica i
funcional sense oblidar l'efecte sobre la qualitat de
vida.
BIBLIOGRAFIA:
Triana FC, Martín PM. Effects of ageing on the
nutritional support of elderly people. Characteristics
of different acute pathologies. Analysis in different
levels: Hospital, nursing homes and community. Nutr
Hosp. 2013;6(SUPPL1).
León-Sanz M, Brosa M, Planas M, García-de-Lorenzo
A, Celaya-Pérez S, Hernández JÁ; Predyces Group
Researchers. PREDyCES study: The cost of hospital
malnutrition in Spain. Nutrition. 2015; 31: 1096-102.
Vaca Bermejo R, Ancizu García I, Moya Galera D, de
las Heras Rodríguez M, Pascual Torramadé J.
[Prevalence of malnutrition in Spanish
institutionalized older people: a multicentric
nationwide analysis]. Nutr Hosp. 2014; 31: 1205-16.
Bell CL, Lee AS, Tamura BK. Malnutrition in the
nursing home. Curr Opin Clin Nutr Metab Care. 2015;
18: 17-23.
104 Resums, currículums y pòsters
Streicher M, Themessl-Huber M, Schindler K, Sieber
CC, Hiesmayr M, Volkert D. Who receives oral
nutritional supplements in nursing homes? Results
from the nutritionDay project. Clin Nutr. 2017 Oct;
36: 1360-1371.
…………………………………………………………………………..
ADAPTACIÓ ALIMENTÀRIA A LA
PERSONA GRAN
Elena Guedea Edo
Nutricionista Clínica, Hospital Universitari
General de Catalunya i Grupo Quirónsalud
INTRODUCCIÓ:
Són molts els aspectes que intervenen en
l'alimentació de les persones grans. Des de si viuen
soles o conviuen amb altres familiars al seu estat de
salut i d'ànim, la situació econòmica, passant pels
seus costums, hàbits o cultura alimentària i la
creença sobre el que considera que és saludable,
entre d'altres, influiran notablement en la selecció
dels aliments. La gent gran resulta molt vulnerable a
la deshidratació i a la desnutrició.
Per això es fa indispensable fer una valoració del seu
estat de salut, realitzar una valoració nutricional i
analitzar tots aquells "esculls" que puguin incidir en
una inadequada alimentació. La pèrdua d'interès pel
menjar, la gana, la forma de cuinar certs aliments,
trobar que és avorrida o poc atractiva la presentació
al plat, la utilització de coberts adequats en persones
amb problemes articulars a les mans, els problemes
de masticació-deglució, cures de la boca i estat de les
pròtesis dentals, el deteriorament cognitiu del
pacient són algunes de les causes d'una poc
adequada alimentació.
OBJECTIUS:
L'objectiu d'una bona alimentació és adquirir un
estat nutricional òptim que proporcioni el millor
estat de salut i benestar.
Per assolir una longevitat amb una bona qualitat de
vida, els canvis en l'estil de vida es fan
imprescindibles. Canvis que precisaran dotar la
població d'educació nutricional per a una
alimentació saludable i la pràctica d'exercici físic
sistemàtic.
CONCLUSIONS:
Resulta indispensable realitzar canvis en els patrons
dietètics de la gent gran tot i que hauríem de
mantenir en la mesura del possible hàbits i gustos.
Les dietes han de ser senzilles, lleugeres i de fàcil
elaboració, tenint cura de la presentació del menjar
perquè resulti atractiva.
Els aliments han de ser de fàcil masticació i deglució.
Cal beure líquid entre menjars i moderar el consum
d'alcohol, cafè i begudes estimulants.
La llet, els productes lactis, la fibra i els aliments
integrals han de cobrar importància en la dieta
mentre que el consum de sal i sucre s'ha de cuidar.
Les vitamines són fonamentals per complementar
l'alimentació.
……………………………………………………………………………
L’ALIMENTACIÓ I LA NUTRICIÓ DE LES
PERSONES GRANS DEPENDENTS
Josep De Martí Vallés
Director d’Inforesidencias.com
L'alimentació i la nutrició de la gent gran, sobretot
les persones que mengen en establiments on se'ls
presten serveis assistencials, tant sanitaris com
socials, està vivint un canvi important que segueix el
mateix rumb que el que viu el concepte mateix de
l'atenció. Des d'una posició en la qual són
primordials l'organització, el criteri del professional i
la consecució d'uns objectius en la selecció dels quals
no ha participat l'usuari/pacient, a un altre en què la
individualització, la consideració de gustos i
preferències, l'entorn humà, les activitats
significatives i la qualitat de vida pesen moltíssim
més. Parlem del camí cap a l'Atenció Centrada en la
Persona.
El canvi troba obstacles en normatives i inspeccions
que valoren els aspectes nutricionals per sobre de les
opcions personals. Com si el perill de "deixar la
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 105
dieta" fos més elevat que l'augment en la qualitat de
vida de "poder escollir" o, quan no pots triar, que el
que mengis s'ajusti al que sempre t'ha agradat.
Exemples nacionals i estrangers permeten veure que
el camí iniciat pot produir exemples interessants:
Veiem indicacions d'aquest canvi en la gradual
substitució de "menús establerts per patologies" a la
introducció de la capacitat d'elecció i assumpció de
riscos.
Alguns exemples poden ser il·lustratius del canvi:
Increment de l'ús del Finger Food a
persones amb demència.
Elaboració de menjar pels propis residents
a la unitat de convivència, amb
supermercats ficticis a la pròpia residència.
Conversió de l'hora del dinar en una
activitat terapèutica reminiscent.
Texturització i altres bones pràctiques.
106 Resums, currículums y pòsters
SESSIÓ PARAL·LELA 4: CONTROVÈRSIES: ATENCIÓ
SOCIOSANITÀRIA ALS CENTRES RESIDENCIALS
La sessió paral·lela 4 amb el títol "Atenció
sociosanitària als centres residencials" pretén
contribuir al debat sobre la situació, a nivell estatal, i
paper dels centres residencials com a proveïdors
d'atenció i cures integrals i especialitzades a les
persones que ho necessiten.
Per això es comptarà amb les intervencions de Fini
Pérez Martínez, directora del Departament Tècnic
Assistència de DomusVi en representació d’AESTE;
Montserrat Llopis, directora d'ACRA i membre de la
junta directiva de CEAPS; José Augusto García,
president de la Sociedad Española de Geriatría y
Gerontología; i de Juan Manuel Martínez Gómez,
president de CEOMA, qui presidirà la taula.
Tots ells participaran en un debat moderat per Josep
Pascual Torramadé, metge assessor independent,
expert en assistència Sociosanitària, qui presentarà
les conclusions del document de posicionament
sobre atenció Sociosanitària i al final de la vida, a
centres residencials als quals s'han adherit diverses
entitats i societats científiques i que ha estat
coordinat per Fundación Edad&Vida. En aquest
document es proposen possibles solucions que
permetin reconèixer i millorar l'atenció sanitària i la
qualitat de vida de les persones que viuen a centres
residencials. Al mateix temps que donar visibilitat a
l'atenció sanitària (mèdica, farmacèutica i al final de
la vida) que es realitza en ells perquè es consideri
com un nivell assistencial intermedi dins del Sistema
Nacional de Salut.
Les preguntes que es plantejaran a la sessió seran:
1. Com ha canviat el perfil de les persones
usuàries de centres residencials?
2. Quins canvis serien necessaris per poder
atendre correctament aquestes persones?
Model assistencial, Estructura.
3. Relació amb altres nivells assistencials o
crear un nou nivell assistencial intermedi
entre Hospitals i Primària.
4. Com hauria de finançar-se? Com es podria
reconèixer-se el doble cost (social i
sanitari) que aquests centres assumeixen?
5. En relació a l'assistència farmacèutica, qui
ha de prestar el subministrament i com?
Quines funcions ha d'assumir el
farmacèutic?
6. En relació amb l'atenció al final de la vida,
estan els Centres Residencials preparats?
Quins canvis cal implementar?
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 107
SESSIÓ PARAL·LELA 5: CONTROVÈRSIES: ATENCIÓ
PRIMÀRIA DE SALUT I INTEGRACIÓ DE SERVEIS.
DOS CONCEPTES QUE ES NECESSITEN
MÚTUAMENT
DELS PROGRAMES DE CRÒNICS A
L'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA
Joan Gené Badia
EAP Casanova
Especialista en Medicina de Família i
Comunitària, actualment realitza activitat
assistencial a l’ICS-CAPSBE. Professor
associat de Medicina de la Universitat de
Barcelona. Editor associat de la Revista
Atención Primaria
Tot i que els programes integrats d'atenció a la
cronicitat, basats en la identificació de pacients d'alt
risc de consum de recursos, que ofereixen vies
clíniques basades en malalties cròniques liderades
per serveis hospitalaris, no han demostrat que
aconsegueixin el triple objectiu de: més salut, millor
satisfacció i menys cost, els serveis de salut
segueixen promovent aquest tipus d'activitats.
L'experiència Catalana també ho demostra. Després
de gairebé deu anys aplicant el programa d'atenció a
la cronicitat basat en la identificació de pacients, les
vies clíniques territorials i els plans individuals
d'atenció, no han disminuït els ingressos hospitalaris
aguts per patologies cròniques. En canvi, els serveis
d'atenció primària que han demostrat sobradament
la seva capacitat de disminuir la mortalitat a partir
de la seva atenció longitudinal, així com que a
Catalunya identifiquen els pacients de risc millor que
els agrupadors de pacients, han de canviar la seva
forma de treball per adaptar-se a aquest tipus de
programes i a l'organització dels hospitals. La lògica
aconsella repensar l'estratègia, abandonar els
inefectius programes territorials hospitalocèntrics
que segreguen els pacients crònics per passar a
oferir una atenció personalitzada, centrada en la
persona, la seva família, el seu domicili i la seva
comunitat.
…………………………………………………………………………….
UNITAT FUNCIONAL DE CRÒNICS DE
PRIMÀRIA A L'ÀREA DE SANT CUGAT
Raquel Hernández Resa
Responsable de la Unitat Funcional
d’Atenció a la Cronicitat al CAP Sant Cugat
L'atenció al pacient crònic complex (PCC) i amb
malaltia crònica avançada (ECA) es converteix en un
repte sanitari a partir del 2012.
Mútua de Terrassa va reorganitzar els seus equips
d'atenció primària, sense implicar una dotació
especial, creant equips multidisciplinaris; Unitats
funcionals de crònics (UFC) per situar aquest tipus
de pacients al centre de l'atenció. Iniciant una
atenció proactiva, transversal i intentant respectar
les seves prioritats i necessitats.
UFC Sant Cugat dóna servei a 90.000 pacients de 3
centres d'atenció primària i 2 consultoris.
OBJECTIUS:
1. Formar equips d'atenció primària en
identificació de PCC, ECA. Realització de
plans d'intervenció individuals compartits
(PIIC).
2. Prestar assistència al CAP o a domicili als
PCC/ECAs que no puguin controlar l'equip
de primària per les descompensacions o la
dificultat de maneig.
108 Resums, currículums y pòsters
3. Evitar assistència a urgència o reingressos
evitables.
RESULTATS:
L’UFC Sant Cugat dóna suport directe a un 27,5% del
total de PCC i ECAs territorials. La mitjana d'èxitus de
pacients controlats directament és de 75
pacients/any (20%). La reducció d'ingressos durant
els 2 primers anys estava al voltant del 50%.
CONCLUSIONS:
La implantació del projecte s'està consolidant, cada
any augmenten PCC i ECAs. L'activitat de la UFC és
eficaç per evitar reingressos.
La UFC és una nova forma de reorganització dels
equips d'atenció primària per adaptar-los a
l'envelliment de la població, que pretén situar el
pacient en el centre de l'atenció, dotant-lo de poder.
………………………………………………………………….
QUÈ APORTA LA DECLARACIÓ
D’ASTANA A LA POLÍTICA SANITÀRIA I
L'ATENCIÓ INTEGRADA DIRIGIDA A LA
GENT GRAN?
Tino Martí
Tècnic Oficial de l’Organització Mundial de
la Salut (OMS)
PARAULES CLAU:
Atenció primària de salut, envelliment, atenció
integrada.
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:
Ara fa just un any es va adoptar la Declaració
d'Astana en la Conferència Global sobre Atenció
Primària de Salut. La declaració renova l'aposta pels
sistemes de salut centrats en les persones i orientats
a l'atenció primària de salut com a estratègia per
aconseguir la cobertura de salut universal (UHC) i els
objectius de desenvolupament sostenible (SDG).
Amb la declaració, es van publicar dos documents
rellevants. La visió per a l'Atenció Primària de Salut
en el segle 21 i el marc operatiu per transformar la
visió en acció que està actualment en fase de
consulta.
L'objectiu d'aquesta ponència és destacar els
elements de la Declaració, la visió i el marc operatiu
relacionats amb l'atenció a la gent gran, amb
fragilitat i complexitat, així com discutir sobre els
elements necessaris per millorar la integració social i
sanitària.
DESENVOLUPAMENT:
L'envelliment poblacional és una constant global.
Entre 2015 i 2050, la població de més de 60 anys es
duplicarà, posant a prova la capacitat i sostenibilitat
dels sistemes de salut. Precisament, a causa de la
complexitat de les seves cures, la gent gran es la que
experimenta amb més intensitat la fragmentació del
sistema, tant sanitari com social, fent necessaris
majors nivells de coordinació entre proveïdors.
L'accés als serveis sanitaris és també una barrera que
s'experimenta més intensament en relació a l'edat i
que s'ha de tenir en compte en el disseny de centres
i serveis. En general, manca preparació per anticipar
proactivament i potenciar l'autocontrol per part del
pacient.
Així, cal desenvolupar polítiques que facilitin la
transició de sistemes fragmentats a sistemes
centrats en la persona i integrats amb l'atenció
primària com a element central, incloent l'avaluació
completa de les necessitats de salut i socials, i
l'apoderament d'individus, cuidadors i comunitats en
la presa de decisions sobre la salut. Entre aquestes
polítiques cal destacar com a més efectives les
dirigides a millorar el nivell de preparació dels
professionals de l'atenció, el suport de les
tecnologies de la informació i comunicació i els
sistemes de pagament que indueixin una major
col·laboració.
CONCLUSIONS:
Els sistemes de salut amb enfocament en l'atenció
primària de salut tenen un paper clau per abordar a
nivell individual les necessitats holístiques de la gent
gran i l'atenció orientada a objectius, i a nivell
col·lectiu, la cobertura de salut universal i els
objectius de desenvolupament sostenible.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 109
BIBLIOGRAFIA:
World Health Organization. (2018). Declaration of
Astana. Geneva: WHO.
https://www.who.int/docs/default-source/primary-
health/declaration/gcphc-declaration.pdf
World Health Organization. (2018). A vision for
primary health care in the 21st century: towards
universal health coverage and the Sustainable
Development Goals (No. WHO/HIS/SDS/2018.15).
World Health Organization.
https://www.who.int/docs/default-source/primary-
health/vision.pdf
World Health Organization. (2018). Operational
framework. Primary health care: transforming vision
into action. Draft for consultation. World Health
Organization. https://www.who.int/docs/default-
source/primary-health-care-conference/operational-
framework.pdf
110 Resums, currículums y pòsters
SESSIÓ PARAL·LELA 6: L'HABITATGE I ELS SEUS
EFECTES A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES
PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
ALLOTJANT A LA POBLACIÓ QUE
ENVELLEIX AL REGNE UNIT:
COMPRENDRE LES PERSONES, EL LLOC
I LES ASSOCIACIONS
Jeremy Porteus
Fundador i Director Executiu de "Housing
Learning and Improvement Network",
Regne Unit
Des de l'informe del Regne Unit de 2008 sobre
l'habitatge per a la gent gran, "Lifetime Homes,
Lifetime Neighbourhoods", s'ha avançat poc en el
desenvolupament d'una estratègia nacional sobre
l'habitatge de la nostra població en procés
d'envelliment al Regne Unit. Estats nacionals
individuals, com Gal·les i Escòcia, han elaborat
recentment documents polítics útils en
reconeixement de les creixents necessitats
d'habitatge dels ciutadans de més edat. A
Anglaterra, el desenvolupament de millors opcions
d'habitatge per a la gent gran ha estat impulsat en
gran mesura pels operadors, amb el suport
d'organitzacions de campanya i organismes
comercials i professionals, per planificar, dissenyar i
construir habitatges i comunitats més adaptades a
les necessitats de la gent gran. De fet, s'estima que al
2030 hi haurà un dèficit de 400.000 nous habitatges
construïts especialment per a la gent gran i el govern
està 'lamentablement poc preparat' per a
l'envelliment.
Deu anys després de l'informe original del govern,
ara hi ha un moviment creixent a favor de més
habitatges dirigits per la comunitat per a gent gran,
dissenyats i construïts d'acord amb estàndards de
disseny totalment accessible i adaptat. No obstant
això, en molts llocs segueixen sent opcionals i no un
requisit, tot i que més del 30% de la població local
està en edat de jubilar-se.
Amb un gran desafiament sobre l'envelliment,
aquesta presentació farà una nova crida a l'acció,
incloent l'adopció dels principis de disseny de HAPPI,
destacarà models innovadors d'habitatge i cura
col·laborativa al Regne Unit, i compartirà com les
persones grans estan començant a modelar les llars i
les comunitats en què viuen; per exemple, des de la
cura extra i habitatges cooperatius fins a la vida
intergeneracional i la cura possibilitada per la
tecnologia.
……………………………………………………………………………..
CRITERIS DE DISSENY I INTERVENCIÓ A
LA LLAR PER A UN ENVELLIMENT
SALUDABLE I AUTÒNOM
Javier Del Monte Diego
Arquitecte y gerontòleg. Asociación
Jubilares
OBJECTIUS:
5. Aprendre a observar l'entorn amb una
mirada crítica i de caràcter transformador,
comprenent que l'entorn físic, i
especialment l'habitatge, és susceptible
d'intervenció de cara a facilitar un
envelliment actiu i saludable.
6. Comprendre la importància de detectar i
interpretar necessitats prèvies a la
intervenció en el medi residencial.
7. Conèixer criteris de (re) disseny
arquitectònic per aconseguir una llar
resilient de cara a "envellir a casa", fins i
tot en situació de dependència.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 111
8. Reflexionar sobre quins aprenentatges
podem extreure del model col·laboratiu de
cohousing per aplicar-los a altres models
d'allotjament.
PARAULES CLAU:
Habitatge, participació, accessibilitat, resiliència,
comunitat, cohousing.
DESENVOLUPAMENT:
Mirar a l’exterior de la persona, l'entorn que
l'envolta, per descobrir estratègies que facilitin la
satisfacció de necessitats personals. Mirar la persona
per preguntar i empatitzar, amb vista a transformar
l'entorn.
Explicació de criteris de disseny coherents amb
l’AICP:
Diversitat, flexibilitat i versatilitat. entorn
resilient.
Accessibilitat i proximitat. Entorn per a tots
Codisseny. Entorn de tots.
Rehabilitació i adaptació. Entorn per a tota
la vida.
Entorn pràctic.
Importància del model llar en qualsevol entorn
residencial. Breu explicació del cohousing com a
referent per a envellir a casa i en situacions de
dependència.
CONCLUSIONS:
Si comprenem que la salut és autonomia, solidaritat i
goig (Perpinyà, 1976), l'entorn de la nostra vida
quotidiana es pot considerar saludable si facilita la
consecució de les nostres necessitats personals, que
en bona mesura es mantenen en situació de
dependència. Un entorn residencial serà el nostre
"habitatge adequat" (segons el mandat
constitucional a Espanya) si té prou versatilitat o
capacitat d'adaptació a les diferents situacions de la
persona.
En una situació d'interdependència amb el nostre
habitatge, advoquem per dissenyar/transformar
aquesta (altres intervencions se centraran en la
persona), perquè sigui accessible, segura, propera a
un entorn comunitari, afavoridora de les relacions
socials però també garant de la intimitat, flexible i
versàtil per facilitar l'adaptació al medi...
La imprescindible personalització d'un habitatge que
vol ser veritable llar, a més, requereix d'un procés
participatiu on les persones que l'habiten siguin
protagonistes del mateix. Existeixen, en aquest
sentit, models d'allotjament com els d'habitatges
col·laboratius (cohousing) que són bon referent per a
la reconsideració d'altres entorns com l'habitatge
col·lectiu tradicional, les residències de gent gran,
apartaments tutelats, pisos compartits, etc.
PUBLICACIONS:
Llibre: Del Monte, J. (2017). Cohousing:
modelo residencial colaborativo y
capacitante para un envejecimiento feliz.
Madrid: Fundación Pilares para la
Autonomía Personal.
Senior Cohousing a España. A El Manual
del Senior Cohousing, de Charles Durrett
………………………………………………………………….
ENVELLEIX A CASA AMB DIGNITAT I
BENESTAR
Paca Tricio Gómez
Presidenta de la Unión Democrática de
Pensionistas y Jubilados de España - UDP
INTRODUCCIÓ:
La dependència com a fenomen vincula estretament
la longevitat de l'ésser humà amb la seva situació de
gradual pèrdua d'autonomia personal i, per tant, de
vinculació i tutela d'altres.
La dependència com a problemàtica planteja
situacions complexes que posen en joc el dret a la
individualitat i lliure elecció de les persones.
La dependència com a repte exigeix reflexionar i
prendre decisions d'ampli calat per garantir drets i
qualitat de vida a les persones dependents i el seu
entorn afectiu i social.
112 Resums, currículums y pòsters
OBJECTIUS:
Analitzar les necessitats que l'habitatge ha
de tenir per garantir la màxima
permanència de les persones grans en el
seu entorn.
Reivindicar el valor de l'habitatge com a
part de l'entorn social: amigabilitat és més
que accessibilitat.
El paradigma d'un nou model de cures com
a resposta i alternativa al fenomen de la
dependència en la vellesa de les persones.
Perspectiva de gènere.
PARAULES CLAU:
Dependència, autonomia, gent gran, habitatge,
entorn, amigabilitat, accessibilitat, adequació, cures.
DESENVOLUPAMENT:
Partint d'un succint anàlisi de la dimensió
quantitativa de la dependència i, específicament, de
les persones grans dependents, se situa la llar-
habitatge com l'escenari vital més desitjat per a la
gent gran i la importància que la seva adequació i la
seva vinculació a la cura equilibrada té en la seva
salut i qualitat de vida.
BIBLIOGRAFIA:
Discapacidad y dependencia en España.
Informe CSIC. Abril 2011.
Dependencia y Autonomía: una
aproximación antropológica desde el
cuidado de los mayores. Chiara Cerri.
Universidad Complutense de Madrid.
Enquesta OCU sobre preferències de la
gent gran on viure. Des-2017.
Ciudades Globales Amigables con las
Personas Mayores: una guía. OMS.
Las personas mayores y las situaciones de
dependencia. VVAA. Revista del Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales. 2007
Estrategia Nacional para Personas Mayores
para un Envejecimiento Activo y para su
Buen Trato (Imserso-Consejo Estatal de
Personas Mayores - 2017).
Informe Mayores UDP sobre Accesibilidad.
Juliol de 2016.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 113
SESSIÓ IMSERSO: L'AUTONOMIA PERSONAL DES
DE L’ATENCIÓ PERSONAL
L'AUTONOMIA PERSONAL DES DE
L’ASSISTÈNCIA PERSONAL
Manuel Martínez Domene
Director General de l’Instituto de Mayores y
Servicios Sociales (IMSERSO)
INTRODUCCIÓ (OBJECTIUS):
Traslladar l'actual situació de la regulació de la
prestació econòmica d'assistència personal, i de la
figura mateixa de l'assistent personal, per fer arribar
la necessitat de comptar amb una regulació pròpia i
específica tant de la prestació com de la figura de
l'assistent personal, centrada en aconseguir una vida
el més independent possible de les persones en
situació de dependència.
PARAULES CLAU:
Llei de Dependència, assistència personal, assistent
personal, prestació econòmica, formació
professional, vida independent.
DESENVOLUPAMENT:
En el marc del catàleg de serveis i prestacions
econòmiques que recull la Llei 39/2006, de 14 de
desembre, de Promoció de l'Autonomia personal i
Atenció a les Persones en situació de dependència
(en endavant, Llei de Dependència) es recull tota una
tipologia de prestacions encaminades a assegurar
una atenció adequada, digna i suficient de les
persones en situació de dependència. D'aquesta
manera, es recullen serveis com ara l'atenció
residencial, l'ajuda a domicili, o la teleassistència. I
entre les prestacions econòmiques, es recullen la
prestació vinculada al servei, o la prestació de cures
en l'entorn familiar. Després de ser enumerades amb
caràcter general a la pròpia Llei de Dependència,
amb posterioritat tota aquesta cartera de serveis ha
estat objecte de regulació més precisa a través de
normes de naturalesa reglamentària.
No obstant això, actualment s'està tramitant el
desenvolupament reglamentari de la prestació
econòmica d'assistència personal.
CONCLUSIONS:
És totalment necessari regular ja de manera
específica aquesta prestació, de manera que en la
mateixa es reculli la seva finalitat, característiques i
els seus objectius principals, articulant aquesta
prestació de manera que s'encamini a aconseguir
que la persona en situació de dependència compti
amb una vida el més independent possible, garantint
el seu accés a qüestions com ara l'educació, la
cultura, l'oci o el temps lliure. A més, ha de
contemplar-se de manera expressa la regulació de la
figura de l'assistent personal, definint la seva
capacitació i la formació necessària de les persones
que exerceixin les funcions d'assistent personal.
El nostre objectiu és que en breu termini el Consell
Territorial de Serveis Socials i del SAAD aprovi un
text que permeti la seva tramitació normativa, per
comptar amb una regulació específica i homogènia,
que asseguri una situació d'igualtat en el
reconeixement d'aquest tipus de prestacions en tot
el territori nacional.
114 Resums, currículums y pòsters
TALLERS
TALLER 2: ACREDITACIÓ DE SERVEIS: REPTES DE
FUTUR ALS SERVEIS RESIDENCIALS PER A LES
PERSONES GRANS
EL PAPER DE L'ACREDITACIÓ, LA
GARANTIA DE QUALITAT I LA MILLORA
DE LA QUALITAT DELS CENTRES
RESIDENCIALS PER A GENT GRAN A
HOLANDA
Henk Nies
Member of the Executive Board, Vilans,
Utrecht. Professor of Organisation and
Policy in Long-term Care, Vrije University,
Amsterdam
En aquesta presentació es descriurà el paper que
exerceix l'acreditació en el sector holandès de
l'atenció residencial per a gent gran. Per ser admesa
en el sistema com a centre residencial al que se li
permeti proporcionar cures, una organització ha
d'estar registrada i complir una sèrie de requisits
formals. Quan opera, necessita complir amb els
estàndards de qualitat del Marc de Qualitat establert
a nivell nacional per a aquests centres residencials. El
National Inspectorate for Health and Youth Care
supervisa les normes bàsiques de qualitat, en
particular la seguretat i el risc d'obtenir mals
resultats i la salut i el benestar dels residents.
L'oficina regional de l'assistència sanitària contracta
el centre i supervisa si la qualitat contractada és
realment oferta. Tant l’Inspectorate com l'oficina de
l'assegurança sanitària poden adoptar mesures que
van des de la intensificació de la vigilància fins al
tancament de les instal·lacions i des de retallades
pressupostàries o la suspensió dels reemborsaments
fins incentius pel bon acompliment.
A banda d'això, hi ha diversos sistemes privats
d'acreditació. Aquests no són obligatoris per als
centres residencials. No obstant això, diverses
organitzacions s'han acreditat a sí mateixes. És un
requisit que s'estableixi un sistema de gestió de
qualitat, però no ha d'estar oficialment acreditat.
En aquest taller es descriurà breument el sistema
holandès, així com les discussions i arguments
darrere dels sistemes d'acreditació, garantia i millora
de la qualitat. La tendència general és avançar cap a
la rendició de comptes de forma horitzontal, la
supervisió entre iguals i la flexibilitat dels sistemes
que han d'existir. Tot i així, la transparència és clau
perquè l'elecció dels centres sigui efectiva pel que fa
a l'aprenentatge i la millora de la prestació de cures.
Després d'aquesta presentació es discutiran els pros i
els contres amb els altres ponents i el públic.
………………………………………………………………….
ACREDITACIÓN JOINT COMMISSION
INTERNATIONAL
María del Mar Fernández Maíllo
Directora Tècnica de FADA (Fundación para
la acreditación y el desarrollo asistencial),
Joint Commission International Associate a
Espanya
L'acreditació Joint Commission International és un
model que abasta l'organització en la seva totalitat.
El model d'acreditació està basat en les funcions clau
de l'organització, que es duen a terme en totes les
àrees. En cadascuna d'aquestes funcions
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 115
s'identifiquen els processos clau i s'estableixen els
estàndards de bona pràctica. Es destaquen, a més,
els estàndards considerats bàsics per garantir els
drets dels usuaris i les seves famílies, desenvolupar
una atenció adequada al centre i reduir els riscos del
procés d'atenció.
El conjunt del model representa un compendi de
bona pràctica de gestió de la totalitat d'un centre.
Desenvolupa un enfocament assistencial que té al
resident com a eix central i requereix una atenció
interdisciplinària basada en les seves necessitats.
Avalua la qualitat de l'atenció del resident al llarg del
procés assistencial.
Fomenta la cultura de seguretat: els estàndards
destaquen especialment els continguts centrats en la
seguretat del resident i la reducció de riscos en els
processos d'atenció.
Avalua tots els aspectes de la gestió: orienta totes les
fases de la gestió cap a l'eficiència i les millors
pràctiques, des de la claredat de les responsabilitats
dels líders fins als processos crítics de la gestió o de
la planificació estratègica.
Suposa un important instrument de millora per a
l'organització: el procés de preparació per a
l'acreditació representa un projecte comú de millora
per a directius i professionals que és catalitzador de
canvis interns.
Alguns aspectes que s'avaluen amb aquest model
són els següents: accessibilitat als serveis, avaluació
de necessitats, drets i deures dels usuaris, procés
d'atenció als residents i continuïtat de cures, maneig
adequat i segur de la medicació al centre, educació
dels usuaris per a l’automaneig, gestió de la qualitat,
prevenció i control d'infeccions, entorn adequat i
segur, qualificació i desenvolupament dels
professionals, implicació de la direcció en una gestió
ètica i de la qualitat, o aspectes relacionats amb el
maneig de la informació i amb la comunicació en
l'organització.
116 Resums, currículums y pòsters
TALLER 3: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA. ESTRUCTURA
DEL SERVEI D'ATENCIÓ MÈDICA DOMICILIÀRIA A
ONTARIO, CANADÀ
ANALITZANT LA PRESTACIÓ DE
SERVEIS SOCIOSANITARIS A DOMICILI
A ONTARIO, CANADÀ
Tazim Virani
Director of SE Global at Saint Elizabeth
Health Care. Ontario, Canadà
Existeix evidència sobre el significatiu valor dels
sistemes sanitaris que tenen una atenció domiciliària
ben organitzada i integrada. Els sistemes de salut
canadencs estan prestant més atenció a l'atenció
domiciliària com una solució estratègica per
descongestionar hospitals, evitar la demora dels
diagnòstics i les llistes d'espera per als tractaments,
així com l'elevat cost de l'atenció aguda. A més, la
investigació demostra que l'experiència del pacient
recull "un suport domiciliari i comunitari insuficient
abans de l'hospitalització, l'habitual subestimació de
la potencial independència funcional d'aquests
pacients, l'empitjorament dels pacients durant la
seva estada a l'hospital i la manca de comprensió de
l'atenció domiciliària per part del personal de
l’hospital"1. Abordar aquests desafiaments sistèmics
amb una atenció sanitària domiciliària ben
planificada i integrada pot ajudar a millorar
l'experiència del pacient i els resultats en la seva
salut així com ajudar a reduir els costos de l'atenció
sanitària.
Aquest taller se centrarà en analitzar com es presta
l'atenció sanitària a domicili a Ontario (Canadà). Els
participants participaran en una sessió interactiva
per aprendre sobre:
1. Qui presta aquests serveis? I com treballen
juntes les entitats que presten serveis
conjuntament?
2. Com s'avaluen i classifiquen les necessitats
dels usuaris i com s'assignen els recursos?
3. Quines són les millors pràctiques/models
per a segments específics de la població?
4. Com s'avalua la prestació d'atenció
sanitària a domicili?
5. Quins han estat els principals reptes?
6. Com es dissenyen les estratègies
innovadores, incloses les eines digitals, per
afrontar aquests reptes?
Els aprenentatges de l'experiència canadenca poden
millorar el disseny i implementació de bones
pràctiques, així com a evitar potencials problemes2
en les experiències espanyoles i catalanes.
BIBLIOGRAFIA:
3. Bender, D., & Holyoke, P. (2018). Why
some patients who do not need
hospitalization cannot leave: a case study
of reviews in 6 Canadian hospitals.
Healthcare Management Forum, 31(4),
121-125.
4. Sharkey, S. & Lefebre, N. (2017). Bringing
nursing back to the future through people-
powered care. Nursing Leadership, 30(1),
11-22.
PARAULES CLAU:
Home Health Care, Integrated Health Care, Canada,
Aging.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 117
CURRÍCULUM PONENTS
CONCEPCIÓN BARBETA MIR
Directora Residència
Assistida i Centre de Dia
Feixa Llarga "Laia
González", Hospitalet de
Llobregat; Direcció
General de Protecció Social, Generalitat de
Catalunya
PERFIL:
Diplomat Universitari en Infermeria (1986-1989) a
l'Escola Universitària d'infermeria i Fisioteràpia
Gimbernat. Universitat Autònoma de Barcelona.
Diplomat en Medicina Clínica Preventiva, organitzat
pel Departament de Salut Pública i Legislació
Sanitària de la Universitat de Barcelona amb la
col·laboració del Departament de Sanitat i Seguretat
Social de la Generalitat de Catalunya (1990-1994).
Diplomat en Sanitat, organitzat per l'Institut
d'Estudis de la Salut. Departament de Sanitat i
Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya
(1993-1194).
Màster en Gestió de Serveis Socials, Atenció Primària
i Hospitalària "GESAPH" (2014-2015).
………………………………………………………………………………..
RAFAEL BENGOA RENTERÍA
Metge. Codirector Si-
Health. Exdirector Sistema
de Salut OMS. Exconseller
Sanitat Govern Basc.
Sènior Fellow Harvard
Rafael Bengoa és metge i especialitzat en Salut
Comunitària per la Universitat de Londres. Ha tingut
una carrera nacional i internacional. La seva
empremta professional pot seguir-se des de 1991 en
diversos documents de política social i gestió
sanitària dirigits al Parlament Espanyol i Basc. A més,
ha treballat durant quinze anys a l'Organització
Mundial de la Salut, on va estar al capdavant de la
Direcció de Sistemes de Salut fins al 2007.
El 2009, va ser nomenat Conseller de Sanitat i
Consum del Govern Basc des d'on va dirigir la
transformació de la Sanitat cap a un model més
sostenible i proactiu centrat en les necessitats dels
pacients crònics.
Actualment Co-dirigeix amb Patricia Arratibel
l'Institute for Health and Strategy (SI-Health) i és
Senior Fellow de Harvard.
Si-Health treballa en l'àmbit polític a Irlanda del Nord
i Escòcia; en l'àmbit de les organitzacions integrades
en diverses Comunitats Autònomes; i en la
reorganització hospitalària en xarxes.
………………………………………………………………………………..
FEDERICO CUESTA TRIANA
Servei de Geriatria,
Hospital Clínico San Carlos,
Madrid
Facultatiu especialista en Geriatria. Servei de
Geriatria. Hospital Clínico San Carlos. Madrid.
Professor Associat de Ciències de la Salut. UCM.
Madrid. Coordinador de l'assignatura de
Nutrigenètica i envelliment (Màster en Nutrició
Humana i dietètica. UCM).
Coinvestigador del grup GenObIA.
Investigador del grup d'envelliment (grup
d'Investigació Sanitària IdISSC, Hospital Clínico San
Carlos).
118 Resums, currículums y pòsters
Publicacions en l'àmbit de valoració nutricional,
sarcopènia i fragilitat. (orcid.org/0000-0001-9837-
5692).
………………………………………………………………………………..
JOSEP DE MARTÍ VALLÈS
Director
d’Inforesidencias.com
Des de 1991 treballo en el sector geroasistencial,
primer des de l'administració com a inspector de
serveis socials i cap de la secció d'inspecció a
Catalunya; després, des del 2000 com a promotor i
director del portal www.inforesidencias.com i la
gestora de coneixement eai | consultoria.
Des d'aquesta última gestionem serveis d'assessoria,
formació i organitzem viatges a altres països per
conèixer com funciona allà l'atenció a la gent gran.
L'últim projecte que hem muntat és Geriatricos.info,
un web des de la qual gestionem la compra/venda i
traspàs de residències i altres serveis per a gent gran.
Durant tot aquest temps he compaginat la feina amb
la docència, impartint l'assignatura de dret en
diversos màsters i postgraus de gerontologia social i
direcció de residències així com conferències sobre
qüestions relacionades amb l'envelliment.
He col·laborat habitualment amb revistes
especialitzades escrivint tribunes d'opinió i, des del
2008 tinc un bloc http://josepdemarti.blogspot.com
en el que tracto sobre atenció a gent gran i política
social; un butlletí setmanal Dependencia.info, que
reben uns 7.000 professionals geroassistencials i un
programa setmanal de ràdio "És gran ser gran" a
Ràdio Estel, una emissora que s'escolta a Catalunya i
Andorra en què també tractem temes relacionats
amb gent gran, envelliment i serveis.
Specialties: La meva base acadèmica és una
llicenciatura en Dret, completada amb un Màster en
Gerontologia Social i un Màster en Dret Públic i
Organització Administrativa. M'atrau el dret als
serveis socials, especialment l'atenció a la
dependència i la protecció civil de les persones
incapacitades.
………………………………………………………………………………..
CARLOS RAÚL DE PABLOS PÉREZ
Gerent Regional de
Serveis Socials.
Consejería de Familia e
igualdad de
Oportunidades de la
Junta de Castilla y León
Llicenciat en Dret per la Universidad de Valladolid.
Funcionari del Cos Superior de l'Administració de la
Comunitat Autònoma de Castella i Lleó des del 1995.
Ha ocupat diferents llocs a la Junta de Castilla y León
relacionats en les àrees de turisme, economia i
ocupació de l'Administració de Castella i Lleó.
Ha exercit la Secretaria Territorial de la Junta de
Castilla y León a Valladolid i va ser director general
de Família i Polítiques Socials a la Consejería de
Familia e igualdad de Oportunidades de la Junta de
Castilla y León de 2011 a 2015.
Des de l'any 2015 exerceix el càrrec de Gerent de
Serveis Socials de Castella i Lleó, tenint atribuïdes les
competències en matèria de serveis socials de la
Comunitat Autònoma vinculades a la protecció a la
infància, atenció a la dependència, atenció a
persones grans i amb discapacitat, inclusió social,
Renda garantida de Ciutadania, família i conciliació,
dona i igualtat de gènere, atenció a les víctimes de
violència de gènere i atenció a les persones amb
drogodependència.
………………………………………………………………………………..
PATXI DEL CAMPO SAN VICENTE
Director Instituto MAP
(Música, Arte, Proceso)
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 119
Patxi del Campo San Vicente, musicoterapeuta i
especialista en tècniques grupals, terapeuta
especialitzat en el mètode Imagen Guiada y Música
(BMGIM) és director de l'Instituto Música Arte y
Proceso i cofundador de l'Equip Vivir con Voz Propia,
a Vitoria-Gasteiz. En l'actualitat treballa en
col·laboració per al desenvolupament de Vecindarios
Compasivos en diverses ciutats.
Cofundador de diversos organismes nacionals i
internacionals que treballen a favor de la
musicoteràpia. Actualment és membre del consell de
l’EAMI i professor del màster de musicoteràpia
d’Imap en relació amb Aalborg University.
………………………………………………………………………………
JAVIER DEL MONTE DIEGO
Arquitecte i gerontòleg,
de l’Asociación Jubilares
Arquitecte per la Universidad Politécnica de
Madrid. Col·legiat COAM Nº 14745.
Expert en Gerontologia Social i Màster en
Gerontologia per la Universidad Europea del
Atlántico. Soci SEGG Nº 4657.
Soci fundador de l’asociación Jubilares, organització
sense ànim de lucre que treballa per la creació i
millora de l'entorn físic i social perquè les persones
puguem envellir amb autonomia i incloses en la
comunitat. Investigació, difusió i facilitació per al
desenvolupament d'habitatges col·laboratius
(cohousing): comunitats autogestionades de
persones grans que codissenyen el lloc on van a
viure mitjançant metodologies participatives.
Membre del Grup de Treball de la Red de Ciudades y
Comunidades Amigables con las Personas Mayores,
liderat per IMSERSO. Assessorament i redacció de
Diagnóstico y Plan de Acción a municipis com
Guadalajara, Boadilla del Monte i Coslada.
Cofundador de Valonia Sociedad y Tecnología,
empresa bolcada en l'enfortiment de la vida
col·laborativa als barris mitjançant TICs (app
miPlaza) ) i processos de participació ciutadana.
Ha dissenyat i implementat metodologies
participatives en l’àmbit dels entorns urbans i la
discapacitat (com el projecte "Capacita Madrid").
Publicacions:
Llibre: Del Monte, J. (2017). Cohousing: modelo residencial colaborativo y capacitante para un envejecimiento feliz. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal.
Senior Cohousing a España. A El Manual del Senior Cohousing, de Charles Durrett
………………………………………………………………………………..
CLAIRE DRUMMOND
Manager del Care Inspectorate en Escocia
Claire té una llicenciatura, amb honors, en
Administració d'Empreses i un Diploma de Postgrau
en Estudis de Treball Social. El primer lloc de feina de
Claire després de la universitat va ser com a
formadora en una empresa de tecnologia de la
informació. Claire té un gran interès en
l'aprenentatge i el desenvolupament.
Després de tornar a capacitar-se com a treballadora
social, Claire va treballar per al Stirling Council
durant cinc anys abans d'incorporar-se al Care
Inspectorate com a inspectora el 2012. Després de
tres anys i mig com a inspectora, es va convertir en
gerent d'un equip d'inspecció amb seu a prop
d'Edimburg. Després de sis mesos en aquesta
posició, va ser ascendida com a gerent de servei al
Care Inspectorate el 2016.
…………………………………………………………………………………
120 Resums, currículums y pòsters
MARÍA DEL MAR FERNÁNDEZ MAÍLLO
Directora d'Àrea;
Responsable de
Programes
d'acreditació, FADA
"Fundació per
l’Acreditació i el Desenvolupament
Assistencial"
Actualment directora tècnica de FADA (Fundació per
a l'acreditació i el desenvolupament assistencial,
Joint Commission International Associate a Espanya) i
directora d'àrea de la Fundació Avedis Donabedian a
Madrid.
Entre 2006 i 2012 vaig treballar a l'Agència de
Qualitat del Ministerio de Sanidad i entre 2012 i
2015 em vaig encarregar del suport tècnic a la
coordinació nacional de PaSQ (Xarxa Europea de
Qualitat i Seguretat del Pacient) des d'aquest
Ministeri.
Prèviament vaig desenvolupar la meva activitat com
a psicòloga en l'àrea de la rehabilitació psicosocial i
en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual, després
d'uns anys com a tècnic de salut pública. La meva
primera etapa professional la vaig dedicar a la
investigació en virologia animal.
Llicenciada en Veterinària i Psicologia, Master of
Science (Cornell University, NY), Màster en Seguretat
del Pacient i Qualitat Assistencial (Universidad
Miguel Hernández), Màster en Counselling
(Universitat Ramon Llull), Màster en Immigració i
Investigació Social (UP Comillas). Diplomada en Salut
Pública (ENS-ISCIII). Especialista en Direcció de
Centres de Serveis Socials (U. San Pablo-CEU).
………………………………………………………………………………..
CARMEN FERRER ARNEDO
Cap de servei d'Atenció al
Pacient de l'Hospital
Central de la Cruz Roja,
Madrid
Doctora en infermeria i diplomada en Fisioteràpia
per la Universidad de Zaragoza. Realitzo un màster
en Qualitat Assistencial i en Bioètica. Té experiència
com generi d'organització sanitària, i directora de
divisió en equips directius. Ha rebut, en el transcurs
dels últims 5 anys, la Creu al Mèrit col·legial de
Madrid, premi INEDEPF al reconeixement
d'Infermeria, el premi UESCE en Gestió d'Infermeria i
el premi a la millor carrera de gestió per l'Asociación
de Salud y Enfermería. A més és coordinadora
científica de l'estratègia de la Cronicitat del SNS.
………………………………………………………………………………..
JOSÉ AUGUSTO GARCÍA NAVARRO
Director General del
Consorci de Salut i
Atenció Social de
Catalunya i President de
la Sociedad Española de
Geriatría y Gerontología
José Augusto García Navarro és Metge especialista
en geriatria, diplomat en gestió clínica per EADA, en
gestió de serveis sanitaris per ESADE, en lideratge i
gestió d'equips per la Universitat de Barcelona i
PADE de l'IESE. Ha estat director de l'Hospital de la
Santa Creu de Tortosa, director d'Atenció
Sociosanitària i Social del Grup Sagessa, gerent de
l'Àrea Operativa del Grup Sagessa, director gerent de
l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus i, finalment,
va ser director general del Grup Sagessa (grup
hospitalari públic amb 3.400 professionals, 6
hospitals, 5 àrees d'atenció primària i 11 residències
d'avis).
En l'actualitat és el director general del Consorci de
Salut i Social de Catalunya (42 hospitals, 54 centres
de rehabilitació geriàtrica, 57 centres d'atenció
primària, 171 residències de gent gran, 46.000
treballadors). Ha estat coordinador de la Comissió
sociosanitària del Consorci de Salut i Social de
Catalunya, membre del Consell assessor del Pla
Director Sociosanitari del Departament de Salut de
Catalunya. Actualment és membre del Consell de
Direcció del Catsalut. És autor de múltiples
publicacions de l'àmbit de la geriatria i de la gestió
hospitalària. De manera habitual realitza ponències
en congressos estatals i internacionals en l'àmbit de
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 121
la geriatria i la gestió i planificació sanitària. És
avaluador ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y
Prospectiva) per a projectes de recerca amb
finançament competitiu, sobre geriatria i gestió
sanitària. Professor col·laborador en programes
màster de gestió a la Universitat Internacional de
Catalunya i a la Universitat de Barcelona. Realitza, de
manera habitual, consultoria de serveis sanitaris
públics en diversos països de Llatinoamèrica i el
Carib.
……………………………………………………………………………….
JOAN GENÉ BADIA
Especialista en Medicina
de Família i Comunitària,
actualment realitza
activitat assistencial a
l'ICS-CAPSBE. Professor
associat de Medicina de la Universitat de
Barcelona. Editor associat de la Revista
Atención Primaria
Joan Gené Badia (1955) és doctor en medicina,
especialista en Medicina de Família i Comunitària,
actualment realitzant activitat assistencial a l'EAP
Casanova de Barcelona (ICS-CAPSBE) i és professor
associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i
editor associat de la revista Atención Primaria. És
col·laborador de l'Observatori de l'OMS sobre
Polítiques de Salut i Serveis sanitaris. Ha participat
en diversos projectes de promoció de l'atenció
primària de salut de la Unió Europea, de
l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial.
Ha estat membre de les juntes gestores que van
fundar les Societats de Medicina de Família a
Catalunya (expresident de CAMFiC), d'Espanya
(SEMFyC) i d'Europa (WONCA Europa) i ha exercit
com a director de l'Equip d'Atenció Primària de
Castelldefels i de la divisió d'Atenció Primària de
l'Institut Català de la Salut. És membre corresponent
de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
…………………………………………………………………………………
JULIO GÓMEZ CAÑEDO
Metge. Coordinador del
Servei de Cures
Pal·liatives de l’Hospital
San Juan de Dios de
Santurce
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universidad
del País Vasco (1987 - 1993).
Treball en qualitat de coordinador de projectes
sanitaris i de desenvolupament als barris urbans
marginals de la ciutat de Quito (Equador) des de
1996 a 2001.
Postgrau en Cures Pal·liatives Universidad de Deusto
(2004).
Màster en Medicina Pal·liativa per la Universidad de
Valladolid (2006).
Postgrau en atenció psicosocial a persones amb
malalties avançades i els seus familiars (2009).
Formació en dol i pèrdues.
Des de 2003 a l'actualitat metge responsable de
l'equip de cures pal·liatives domiciliari de l'hospital
San Juan de Dios de Santurce i des de 2008 Director
de l'Equip d'atenció psicosocial del mateix hospital
en el marc del Programa per a l'atenció a persones
amb malalties avançades de l'Obra Social la Caixa.
Actual vicepresident d’Arinduz – Sociedad de
Cuidados Paliativos de Euskadi.
Vocal de Bioètica i Espiritualitat de la Sociedad
Española de Cuidados Paliativos (SECPAL).
Coordinador del Grup d'Espiritualitat de la SECPAL.
Professor en el Màster de Cures Pal·liatives de la
Universidad del País Vasco (UPV - EHU) i l’Hospital
San Juan de Dios de Santurce i en el Postgrau en
Atenció Psicosocial i Espiritual a persones en situació
de malaltia avançada, i en el Màster de Cures
Pal·liatives de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-
UCC/ICO.
…………………………………………………………………………………
122 Resums, currículums y pòsters
ELENA GUEDEA EDO
Nutricionista Clínica, Hospital
Universitari General de
Catalunya i Grupo Quirónsalud
Formació acadèmica
Escolaritat al Lycée Français de Barcelona.
Diplomada en Infermeria 1979-1982 Escola de Santa
Madrona adscrita a la Universitat Central de
Barcelona.
Diplomada en Dietètica i Nutrició a la Universitat de
Nancy (França) 1984-1987.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica any 2012.
Experiència professional
Infermera d’hospitalització Centre Mèdic Delfos
1982-1986.
Infermera de consultes externes de l’Hospital
Universitari General de Catalunya 1986-1988.
Dietista-nutricionista del servei de Dietètica i
Nutrició de l’Hospital Universitari General de
Catalunya des de l’abril de 1988 fins l’actualitat.
Professora de Dietètica i Nutrició a l’Escola
d’infermeria de Santa Madrona 1994-2007.
Docència en les pràctiques dels estudiants en
Nutrició Humana i Dietètica ( CESNID) des de 1997.
Professora de Dietètica i Nutrició a la Universitat
Internacional de Catalunya (UIC) 2007 fins
l´actualitat.
Professora de Diètetica i Nutrició a l’Escola
Universitaria d'Infermería Campus Docent de Sant
Joan de Déu (adscrita a la Universitat de Barcelona)
des del 2013 fins l' actualitat.
…………………………………………………………………………………
RAQUEL HERNÁNDEZ RESA
Responsable de la Unitat
Funcional d’Atenció a la
Cronicitat al CAP Sant Cugat
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
2002- 2005: Metge Adjunt de Medicina Familiar i
comunitària CAP Sant Cugat del Vallès. Metge adjunt
del servei d´urgències nits.
2005- 2012: Metge Adjunt de Medicina familiar i
comunitària CAP Sant Cugat del Vallès. Tutora de la
Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària
amb l´acreditació externa de la Generalitat de
Catalunya, IES. Coordinació del servei d´Urgències
del CAP Sant Cugat.
2005-2019: Metge Adjunt de Medicina familiar i
comunitària en la Unitat Funcional de Crònics Sant
Cugat del Vallès. Metge col·laborador en la formació
de residents de família en la cronicitat. Coordinació
del Servei d´Urgències del CAP Sant Cugat.
2019 Directora CAP Sant Cugat 1.
DADES ACADÈMIQUES I FORMACIÓ
1992-1998: Llicenciatura en Medicina per la
Universitat Autònoma de Barcelona.
1998: Convocatòria específica MIR Medicina Familiar
i Comunitària. Número ordre 223.
1999-2002: Residència Medicina Familiar i
Comunitària. Unitat docent Hospital Mútua de
Terrassa.
2007: Màster GESSAP, direcció de centres d´atenció
primària. IL3 Barcelona.
………………………………………………………………………………..
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 123
ELISA POZO MENÉNDEZ
Investigadora del Grupo
ABIO-Universidad
Politécnica de Madrid.
Coordinadora del projecte
UNI-Health (EIT Health)
Arquitecta especialista en Urbanisme, Sostenibilitat i
Medi Ambient per la Universitat Politècnica de
Madrid (UPM); màster en "Villes Durables" (Ciutats
Sostenibles) per l'Institut Français d'Urbanisme
(2014) i en "Arquitectura Bioclimàtica i Medi
Ambient" (MAyAB-UPM, 2019). És investigadora de
doctorat al programa "Sostenibilitat i Regeneració
Urbana" realitzant la tesi sobre Comunitats
Dementia-Friendly, sota la direcció de Dra. Ester
Higueras García. Coordina des del 2018 el projecte
UNI-Health guanyat en convocatòria competitiva en
el marc EIT Health. En paral·lel treballa en
col·laboració amb diferents estudis d'arquitectura i
urbanisme, destacant la participació recent al
concurs internacional Reinventing Cities Madrid, on
el seu equip ha quedat finalista en dos projectes.
…………………………………………………………………………………
ASTRID LINDSTRÖM
Consultora de política social
de la Universidad de
Estocolmo
Trajectòria professional
Espanya 2012
Consultora freelance en política social i serveis
socials: polítiques, conceptualització, planificació,
disseny, organització i gestió de serveis i
equipaments per a gent gran i discapacitats.
Programació i organització de viatges d'estudi als
països nòrdics per a grups de polítics, empresaris i
professionals sobre política, vellesa, filosofia
assistencial, disseny i organització de serveis i
equipaments per a gent gran i persones
discapacitades.
Espanya 1993-2011
Col·laboradora part-time de l'empresa d'e-learning
ISD (Instituto de Salud y Dependencia, España):
estudis sobre necessitats de formació en el sector
de l’atenció a la gent gran, disseny de cursos de
formació continuada i projectes de gestió del
coneixement.
Col·laboradora freelance de la Diputació de
Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica, en el
desenvolupament del programa: "SERDOM Xarxa
Local de Serveis Domiciliaris i en el projecte:
"Especificitat i Requisits de Qualitat dels Serveis a
Domicili i dels Serveis de Proximitat".
Col·laboradora part-time de l'Ajuntament de
Sabadell en un projecte sobre "Els Nous Jaciments
d'Ocupació "per al desenvolupament dels Serveis a
Domicili".
Col·laboradora freelance del Consorci Hospitalari
de Catalunya i la Diputació de Barcelona, Àrea de
Benestar Social, en el projecte "Nou Model de
Serveis a Domicili".
Espanya 1980-1993
Cofundadora i col·laboradora de l'empresa Karinter
de Barcelona d'importació i distribució d'ajudes
tècniques per a residències i llar de gent gran i
persones discapacitades (1992-1993).
Cofundadora i Administradora de la Consultoria de
Recursos Humans Sic!
Assessorament i Selecció, S.L. de Barcelona (1985-
1992).
Col·laboradora Institut de Treball Social i Serveis
Socials (INTRESS) de Barcelona en la realització
d'estudis sobre serveis a domicili, polítiques
d’habitatge i despesa en serveis socials (1983-
1985).
Suècia 1968-1974
Treballadora Social (Kurator) a S:t Gorans sjukhus,
l'hospital d'aguts més gran d'Estocolm, i a
Blackebergs sjukhus, hospital de llarga estada al
districte perifèric.
Blackeberg, d'Estocolm (1969-1974).
124 Resums, currículums y pòsters
Treballadora Social, Institut Municipal d'Inserció
Laboral, Estocolm (1968-1969).
Projectes d’Investigació i Consultoria
Una petita mostra:
Realització d'un estudi sobre: "L'Atenció Centrada
en el Pacient" i "La Participació dels Pacients en els
Sistemes de Salut" per encàrrec de la Fundación
Salud, Innovación y Sociedad de Novartis, Spain.
"Conceptualització i Disseny d'Habitatges
Adaptades amb Serveis per a Gent Gran a Sant
Pere de Ribes" realitzat en col·laboració amb
l’arquitecte Lluís Cantallops per a l’Ajuntament de
Sant Pere de Ribes.
"Les Polítiques de Família i de Vellesa als Països
Escandinaus: Evolució Conceptual i Disseny dels
Serveis" per al Pla Integral de la Gent Gran de
l'Ajuntament de Barcelona.
"El Model Escandinau d'Atenció Integral a la
Vellesa" per al Pla Integral de la Vellesa de la
Generalitat de Catalunya, 1991.
……………………………………………………………………………..
MONTSERRAT LLOPIS GRAELLS
Director d’ACRA y
membre de la Junta
Directiva de CEAPs
Formació: Relacions Públiques i gestió empresarial
(CIC) postgrau en gestió de serveis a gent gran (URL),
direcció i gestió de la cooperació publico-privat
(ESADE).
Directora general d'ACRA (Associació Catalana de
Recursos Assistencials) organització empresarial amb
30 anys d'antiguitat que agrupa el 70% dels serveis
d'atenció a la dependència de gent gran a Catalunya.
Participo, en nom d'ACRA en diferents fòrums i
espais de debat, per citar alguns: consell de
participació del PIAIS, comissió d'atenció a persones
de Foment de Treball, consell municipal de Benestar
Social de l'Ajuntament de Barcelona, consell de gent
gran de Catalunya, consell social de Respon.cat i a
nivell internacional a l'European Ageing Network
(EAN).
…………………………………………………………………………………
TINO MARTÍ
Tècnic Oficial de
l’Organització Mundial de la
Salut (OMS); Economista de
la salut
Consultor en sistemes de salut i gestió sanitària, Tino
posseeix una experiència extensa en la formulació de
polítiques sanitàries i el re disseny de serveis de salut
en Atenció Primària i salut digital. Des de 2016 ha
exercit com a Technical Officer al Centre d'Atenció
Primària de l'Organització Mundial de la Salut a
Almaty, Kazakhstan. Anteriorment, va col·laborar en
diverses posicions executives a la Fundació TicSalut,
CASAP, Institut d'Estudis de la Salut i Institut Català
de la Salut.
Actualment, exerceix funcions d'assessorament per a
la Regió Europea de l'Organització Mundial de la
Salut i participa en projectes europeus de
desenvolupament digital de l'atenció integrada. És
membre i tresorer de l'European Forum for Primary
Care.
………………………………………………………………………………..
MANUEL MARTÍNEZ DOMENE
Director General de
l’Instituto de Mayores y
Servicios Sociales (Imserso)
L’Instituto de Mayores y Servicios Sociales
(IMSERSO), és l’Entidad Gestora de la Seguridad
Social, adscrita al Ministerio de Sanidad, Consumo y
Bienestar Social, a la qual correspon la gestió de les
pensions d'invalidesa i jubilació en les modalitats no
contributives, així com la dels serveis
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 125
complementaris de les prestacions de Seguretat
Social i la gestió de plans, programes i serveis
d'àmbit estatal per a gent gran i per a persones en
situació de dependència.
Manuel Martínez Domene (Serón, Almería, 1961) és
diplomat en Treball Social per la Universidad de
Granada, màster en Gerència de Serveis Socials per
la Complutense de Madrid i expert en Direcció i
Gestió de Centres de Serveis Socials per la
Universidad de Màlaga.
Forma part del grup d'investigació de la Universidad
de Almería sobre intervenció i epidemiologia amb
infància, adolescència i família. En el marc de la
Unión Iberoamericana de Municipalistas, ha
participat en nombrosos plans formatius i
d'investigació sobre modernització i capacitació de
governs locals en països com Nicaragua, Argentina,
Uruguai o Mèxic.
Ha estat funcionari de la Diputación Provincial de
Almería de 1984 a 1999 i de 2000 a 2013, de la Junta
de Andalucía.
Des de 1995 fins a 2013, ha estat secretari de
l’Asociación Estatal de Directores y Gerentes de
Servicios Sociales. Del 2013 al 2016 va ser director
gerent de l’Agencia de Servicios Sociales y
Dependencia de Andalucía. Des 2016 era
viceconseller de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques
Socials de la Junta de Andalucía.
Entre 1999 i 2003 també va ser regidor i tinent
d'alcalde de Serón, (Almeria). Ha estat vicepresident
del Col·legi Professional de Treball Social d'Almería,
de 1995 a de 1990.
………………………………………………………………………………..
PABLO MARTÍNEZ-LAGE
Neuròleg, Fundación
CITA Alzheimer
La seva vida professional s'ha centrat en l'assistència
i investigació del deteriorament cognitiu. Ha
treballat al Departament de Neurociències clíniques
de la Universitat de Western Ontario, Hospital Virgen
del Camino de Pamplona, Centro Psicogeriátrico
Landazabal de Burlada, Unitat de Trastorns de
memòria de la Clínica Universitaria de Navarra, i ha
estat cap de Recerca a la Fundació ACE de Barcelona.
És director científic del Centro de Investigación y
Terapias Avanzadas de la Fundació CITA-Alzheimer
Fundazioa a Sant Sebastià. La seva recerca se centra
en l'estudi de la malaltia d'Alzheimer preclínica i
prodròmica i la prevenció del deteriorament cognitiu
en estudis propis i projectes col·laboratius
internacionals. Ha publicat més de 70 treballs
científics en revistes d'alt impacte.
…………………………………………………………………………………
ROBIN MILLER
Codirector del Centre for
Leadership in Health &
Social Care de la
Universidad de
Birmingham i Coeditor en
Cap de l’International Journal of Integrated
Care
És un investigador de salut i atenció aplicada, els
seus interessos inclouen els nous models d'atenció
primària i integrada. La seva investigació explora la
realitat d'implementar l'atenció integral a la pràctica
a través de les experiències de pacients, comunitats,
professionals i les seves organitzacions. Coordina i
ensenya en nombrosos programes de lideratge i
gestió per a clínics, gerents i compradors. És l'actual
Editor conjunt en cap d'International Journal of
Integrated Care i va ser coeditor de Journal of
Integrated Care entre 2012 i 2018. Va publicar més
de 50 articles i tres llibres que exploren la
implementació de centrats en la persona i atenció
coordinada.
………………………………………………………………………………..
126 Resums, currículums y pòsters
ANA MARÍA MIQUEL GÓMEZ
Col·laboradora de la
Càtedra d’Innovació i
Gestió Sanitària de la
Universidad Rey Juan
Carlos
Actualment i des de l’any 2016 Metge de Família al
Centre de Salut Mar Báltico i des de 2017 professora
associada medicina Universidad Rey Juan Carlos.
Formació més rellevant:
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per Universidad
Autónoma de Madrid.
Especialista en Medicina Familiar y Comunitària.
Programa de Doctorat per Universidad Autónoma de
Madrid.
Màster en Gestió por IESE: Programa Healthcare
Management Program. IESE Universidad de Navarra.
Activitat professional anterior entre altres:
Coordinadora de l’Estrategia de Atención Pacientes
con Enfermedades Crónicas a la Comunidad de
Madrid.
Gerent Adjunta de Planificación y Calidad de la
Gerencia de Atención Primaria del Servicio
Madrileño de Salud (encarregada de Qualitat,
Seguretat Sistemes d’Informació, Docència i
Investigació).
Subdirectora de Gestión y Seguimiento de Objetivos
en Atención Primaria de la DG d’Atención Primaria
de Madrid.
Directora Mèdica de l’Àrea 8 d’Atención Primaria de
Madrid.
Directora Mèdica del SUMMA 112 de Madrid.
Coordinadora dels Centres de Salut Paules II i Villa de
Vallecas: Metge de família en aquests Centres i al
Centre de Salut Monforte de Lemos.
Activitat principal docent, investigadora i
col·laboradora/assessora més destacables:
Professora associada al departament de Medicina de
la Universidad Rey Juan Carlos, on imparteix classes
de Salut Pública i Patologia General. Investigadora
col·laboradora amb la Universidad de Berkeley.
Membre estructural col·laborador de la International
Fundation for Integrated Care (IFIC).
Professora de diversos Màsters de Salut pública,
Qualitat Assistencial i Gestió, a la Universidad
Autónoma de Madrid, Universidad Rey Juan Carlos
de Madrid i Universidad Complutense de Madrid,
Universidad San Rafael Nebrija, Universidad Pompeu
Fabra entre altres.
Investigadora principal en quatre projectes de
Finançament públic, 17 publicacions a revistes
científiques a més de participació en autoria de
diversos llibres i 150 entre comunicacions, ponències
i conferències en Jornades i Congressos.
Experta en qualitat assistencial, planificació
sanitària, desenvolupament i implantació de
projectes, avaluació. La seva àrea fonamental de
treball se centra en cronicitat i atenció integrada i
centrada en la persona.
……………………………………………………………………………….
CARLOS MUR DE VÍU
Director general
Coordinació
Sociosanitària del Servicio
Madrileño de Salud,
Comunidad de Madrid
Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia per la
Universidad de Zaragoza, especialista en Psiquiatria.
Fellow en Psicosomàtica i Psiquiatria d’Enllaç pel
Mount Sinai Hospital de Nueva York. Experiència
clínica eclèctica amb projectes d’investigació i
docència i actual carrera professional en gestió
sanitària. Màster en Psiquiatria Legal i Forense
(UCM) y de Direcció d’Institucions Sanitàries (IESE).
Professor Associat Universitari en Grau de Medicina
(UAM). Metge adjunt de Psiquiatria a l’Hospital
Fundación Jiménez Díaz de Madrid, coordinador
assistencial a l’Oficina Regional de Salud Mental de la
Comunidad de Madrid.
………………………………………………………………………………..
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 127
MARÍA DOLORES NAVARRO
Metge especialista en
Medicina Preventiva i
Salut Pública, Hospital
Sant Joan de Déu,
Barcelona
Mª Dolores Navarro, és metge especialista en
Medicina Preventiva i Salut Pública, Doctora en
Medicina i Cirurgia, Master of Public Health i Master
of Science (Universidad de Harvard), Màster en
Direcció de Comunicació i de Gestió Estratègica i
Lideratge Social.
És Directora de l’Àrea Patient and Family
Empowerment a l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD),
Barcelona. Ha ocupat els càrrecs de Directora
d’Experiència del Pacient (HSJD), Directora de
l’Institut Albert Jovell de Salut Pública i Pacients
(Universitat Internacional de Catalunya-UIC), Cap de
l’Àrea d’Epidemiologia i Salut Pública de la Facultat
de Medicina i Ciències de la Salut (UIC), i tutora de
primer curs de la Harvard Medical School i de la
Harvard Dental School. És membre del Consell
d’Administració de l’Institut Català de la Salut.
Ha estat Presidenta del Foro Español de Pacientes,
Subdirectora de la Fundació Josep Laporte, membre
de la Junta Directiva i del Grup Assessor de
l’European Patients Forum, del Comitè Científic de la
Innovative Medicines Initiative i del Comitè de
Bioètica de Catalunya, Cap de Planificació i
Investigació i Directora de la Fundació Mútua de
Terrassa per la Investigació i la Docència Biomèdica i
Social; responsable de la Unidat de Gestió de la
Investigació de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i
Investigació Mèdiques (Servei Català de Salut).
………………………………………………………………………………..
HENK NIES
Member of the Executive
Board, Vilans, Utrecht.
Professor of Organisation
and Policy in Long-term
Care, Vrije University,
Amsterdam
Actualment és Director i membre del consell
administratiu de Vilans, i professor extraordinari
d’Organització i Política d’Atenció a la Universitat VU
d’Àmsterdam
Ha escrit nombrosos articles que han estat publicats.
Responsable de l’organització i política d’atenció, a
llarg termini, coherència en l’atenció i política de
qualitat i dels programes del Programa Nacional de
Demencia, Care for Better i In for care!
…………………………………………………………………………………
LEKSHMY PARAMESWARAN
Sòcia Fundadora "Fuelfor
Healthcare Innovation" i
"The Care Lab"
Després de dues dècades treballant com a
dissenyadora en la indústria de la cura i la salut,
capaç de desgranar la seva complexitat i sentint-se
naturalment orientada a cercar solucions i idees
tangibles en resposta als problemes descoberts...
El 2017, Lekshmy, juntament amb László Herczegh,
va cofundar The Care Lab. Una plataforma
col·laborativa d'activistes disposats a iniciar un
moviment per transformar el món de la Cura;
impulsant el canvi a través del Disseny centrat en les
Persones en els sectors de la salut, l'atenció social i
l'educació.
…………………………………………………………………………………
128 Resums, currículums y pòsters
JOSEFA PÉREZ MARTÍNEZ
Directora del Departament
Tècnic Assistencial de
DomusVi
Dades acadèmiques:
Llicenciada en Medicina i Cirurgia General per la
Universidad de Cantabria.
Màster en Psicogeriatria per la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Diplomatura en el Màster en Direcció d’Empreses
per l’Institut Europeu de Postgrau i el CEU de
Madrid.
Experiència professional:
Directora Assistencial, Grup DomusVi des de Juny de
2017 a l’actualitat.
Codirecció juntament amb la directora del
Departament de Qualitat, del Departament de I+D+i.
De març de 2007 a juny 2017, directora dels Centres
Sociosanitaris SARquavitae Jaume Nadal i
Terraferma.
Membre del Comitè d’Ètica Assistencial de la
Fundació DomusVi de setembre de 2007 a
l’actualitat.
D’octubre de 2004 a febrer de 2007 Responsable
Mèdic del CSS SARquavitae Terraferma.
Des de Juliol del 2003 a octubre del 2004 vaig
treballar com a metge al CSS SARquavitae Jaume
Nadal Meroles com a responsable dels llits de llarga
estada, convalescència i cures pal·liatives i al CSS
SARquavitae Terraferma, com a responsable dels llits
de llarga estada convencional i psicogeriatria; en
diferents substitucions als titulars del centre.
Des de desembre de 2003 a maig del 2007 vaig
desenvolupar la meva activitat com a metge de la
Residència La Teva llar a Lleida.
Substitucions en època estival en Atenció Primària
del Servicio Cántabro de Salud, els anys 1999, 2000,
2001 i 2002.
Des del 1/01/01 al 30/06/02 vaig treballar com a
metge general al Consultori Mèdic Magallanes
(Madrid) realitzant preoperatoris, revisions i
assistència mèdica d'urgències per a usuaris de
diferents societats asseguradores.
Docent al Col·legi María Inmaculada en el Curs de
Formació d'Auxiliars de Geriatria dels cursos 1997-
1998 i 2002-2003.
Publicacions:
Com a membre del comitè d’ètica he participat en
les diferents publicacions del comitè:
Criteris Ètics DomusVi
Guia de bones pràctiques professionals
Guia pràctica “Ètica per a professionals de
la salut”
Ètica per a professionals d’atenció
domiciliària
Crisi de Sentit al capvespre de la vida
L'art de deliberar
Reconeixent capacitats
Pòster i comunicacions en diferents congressos i
jornades de l'àmbit assistencial.
…………………………………………………………………………………
JEREMY PORTEUS
Director General de
Housing LIN Ltd i del Pla
Nacional d’Habitatge del
Ministeri de Salut
d’Anglaterra
Jeremy Porteus té més de 25 anys d'experiència a
l'avantguarda de la política i la pràctica en matèria
d'habitatge per a gent gran i en situació de
discapacitat al Regne Unit. Ha treballat en el govern
nacional i local, en associacions d'habitatge i en el
sector del voluntariat.
Fins 2011, Jeremy va ser el líder del Programa
Nacional d'Habitatge del Departament de Salut
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 129
d'Anglaterra, i responsable del seu programa de
subvencions de 227 milions de lliures esterlines del
programa Extra Care Housing. Des de que va deixar
el departament de Salut, Jeremy ha establert la
Housing Learning and Improvement Network com a
un "laboratori d'aprenentatge" independent líder en
el seu camp que reuneix els principals responsables
polítics, comissionats i proveïdors d'habitatge, salut i
assistència social a nivell nacional i regional per
provar noves idees i millorar l'habitatge amb serveis
de cures per a la gent gran i en situació de
vulnerabilitat.
Jeremy forma part del Prime Minister's Challenge on
Dementia Health and Social Care Champion's Group i
també és President del Grup Homes and
Communities Agency's Vulnerable and Older
People's Advisory Group (l'organisme governamental
d'inversió en habitatge social a Anglaterra).
Recentment va completar un important informe com
a Secretari d'Investigació per al Grup Parlamentari de
Tots els Partits (APPG, per les sigles en anglès) sobre
Habitatge i Cura per a la Gent Gran, "Housing our
Ageing Population: Pla for Implementation -
HAPPI2". Altres publicacions inclouen un altre
informe de recerca de l’APPG, "Living Well at Home"
i un nou punt de vista per al "Housing LIN on Living
Labs: A brave new world of customer driven extra
care housing".
Jeremy també és Fellow of Knowledge Transfer a la
Universitat d'Oxford Brookes i Membre Honorari
Vitalici de la Secció Especialitzada en Habitatge del
Col·legi de Terapeutes Ocupacionals.
…………………………………………………………………………………
RHONA RADLEY
Senior Service
Improvement Manager,
NHS Calderdale Clinical
Commissioning Group,
Regne Unit
Rhona ha treballat al NHS durant més de 28 anys en
diverses posicions. La seva posició actual en la
millora de serveis se centra en millorar l'atenció
comunitària apropant l'atenció a la llar. La seva
experiència se centra en la transformació del sistema
a través de la rehabilitació, la respiració, la salut
mental, l'atenció al final de la vida i els serveis
musculoesquelètics.
…………………………………………………………………………………
PILAR RODRÍGUEZ
Presidenta
Fundación Pilares
para la Autonomía
Personal
Llicenciada en Filosofia. Gerontòloga i experta en
serveis socials.
Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en
Administracions Públiques (Consellera a Astúries,
directora general de l'IMSERSO) i a la SEGG.
Des de 2010 presideix la Fundació Pilares para la
autonomía personal, impulsant una atenció de
qualitat i defensa de la dignitat i drets de les
persones i un canvi de model: atenció integral i
centrada en la persona (MAICP). Investigació,
publicacions i formació especialitzada són les seves
àrees principals de treball. Coorganització i direcció
de cursos de postgrau sobre el MAICP entre la
Fundació i diferents universitats.
Té més d'un centenar de publicacions.
…………………………………………………………………………………
LIBBY SALLNOW
Senior Clinical Lecturer,
UCL, UK. Consultant in
Palliative Medicine CNWL,
London and Honorary
Senior Clinical Lecturer
És metge de medicina pal·liativa a Londres i
Estudiant de doctorat a la Universitat d'Edimburg.
Entre els seus interessos es troben els nous
enfocaments de salut pública per al final de la vida,
amb un detallat coneixement pràctic d'aquests
projectes a Londres i Kerala. Va publicar articles i
capítols de llibres en aquest camp i va coeditar el
llibre "Perspectivas internacionales sobre salud
130 Resums, currículums y pòsters
pública y cuidados paliativos" el 2011. Ha donat
suport al desenvolupament del moviment
internacional en la nova salut pública i és líder
d'investigació per PHPCI (salut pública, cures
pal·liatives Internacionals) i vicepresidenta de PHPC-
UK.
…………………………………………………………………………………
LUÍS TORRENS MÈLICH
Director d'Innovació
Social de l'àrea de Drets
Socials, Justícia Global,
Feminismes i LGTBI de
l'Ajuntament de
Barcelona
Lluís Torrens i Mèlich (Barcelona, 1966). Economista i
Magíster en Anàlisis Econòmics.
És l'actual director de Planificació i Innovació de
l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona.
És professor associat de diverses universitats.
Especialista en economia aplicada, ha publicat
diversos estudis sobre economia espanyola i
catalana. L'any 2005 va rebre el X premi Catalunya
economia de la Societat Catalana.
Va ser Director de Serveis del Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya 2005-2006 i Director
de Serveis del Departament d'Interior, Relacions
Institucionals i Participació de la Generalitat de
Catalunya 2006-2011. Des del 2011 al 2015 va ser el
gerent del Centre de Recerca Sector Públic- privat de
l'IESE.
…………………………………………………………………………………
PACA TRICIO
Presidenta de la Unión
Democrática de
Pensionistas (UDP)
Amb una dilatada experiència com a gerent
empresarial, Paca Tricio va compatibilitzar la seva
activitat professional amb la Presidència de CEAPA
(Confederación Española de Asociaciones de Padres
de Alumnos).
A partir de 1990 va assumir diverses responsabilitats
al Sector No Lucratiu (Vicepresidenta europea de la
CEPEP, Consellera del Consejo Escolar del Estado,
Directora de revistes del sector: Padres de Alumnos,
COID, Mayores UDP, etc.; Directora Gerente a: COID
– Coordinadora de ONG Intervinientes en
Drogodependencias, Fundació UNIATE – Fundació
Unión para la Asistencia e Integración de la Tercera
Edad; Directora Administrativa a: UNAF –Unión de
Asociaciones Familiares i CECU – Confederación de
Consumidores y Usuarios).
El 2002 va ser membre de l’Executiva i
corresponsable del desenvolupament del Foro
Mundial del Envejecimiento amb motiu de la II
Asamblea Mundial del Envejecimiento celebrada a
Madrid.
Així mateix, ha intervingut com a ponent a seminaris
i congressos nacionals i internacionals com a
representant Espanyola a diferents seminaris
europeus sobre educació.
El 1991 va ser condecorada amb l’Encomienda amb
Placa de la Orden de Alfonso X El Sabio.
………………………………………………………………………………
MARIA ROSA VALLS ALEA
Directora del Campus
Mirasierra de Sanitas
Mayores
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
SANITAS MAYORES 2010 fins a l’actualitat.
DIRECTORA CAMPUS MADRID
GRUPO PRISA 2008 – 2010. DIRECTORA COMERCIAL
PAÍS BASC
SANITAS SEGUROS 2001 – 2008. GERENT GRANS
CLIENTS PAÍS BASC, GALÍCIA I CASTELLA
AON 1998 – 2001. COORDINADORA DEPARTAMENT
SALUT
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 131
FORMACIÓ
PADE: Programa de Alta Dirección de Instituciones
Sanitarias (IESE)
Màster Direcció de Centres Sociosanitaris
Llicenciatura Pedagogia
Màster Logopèdia (Universidad Complutense
Madrid)
Diplomatura Magisteri (Universidad País Vasco)
…………………………………………………………………………………
TAZIM VIRANI
Director of SE Global at
Saint Elizabeth Health
Care. Ontario, Canadá
Actualment és la directora de SE Global a Sant
Elizabeth Health Care, a Ontario, Canadà.
La meva passió és fer del món un lloc millor per a
tothom. Ho faig a través dels meus antecedents
clínics, de gestió, de recerca i de polítiques,
treballant en una gamma d'iniciatives estratègiques
a nivell local, provincial, nacional i internacional. En
l'actualitat, la meva atenció se centra en models
disruptius de prestació d'assistència mèdica, atenció
primària i iniciatives internacionals d'impacte social.
M'encantaria connectar-me amb persones i
organitzacions que treballen a l'Orient Mitjà, la Xina i
l'Índia.
Es va llicenciar en infermeria per BScN i va estudiar
administració d'infermeria per The University of
Western Ontario. A més té un PhD en Polítiques de
Salut, administració i avaluació.
Projectes en els que ha treballat:
Consultor/Assessor (Avaluació de
Programes i Estratègies de Promoció de
Salut Comunitària)
Investigació (Client - Instituts Canadencs
d’Investigació en Salut)
Avaluació del Programa (Client - Cancer
Care Ontario)
Planificació estratègica (Client - Central
West Palliative Care Network)
132 Resums, currículums y pòsters
PÒSTERS
P-01. ATENCIÓ PSICOLÒGICA A
MALALTS CRÒNICS, ELS SEUS
CUIDADORS I FAMILIARS. ELS DOS
PRIMERS ANYS D'UN SERVEI PIONER
Anabella Bellelli, Arantzazu Aguerri
Berrocal, Nora Cavarischia, Melany
Martínez Segura, Pilar Olmo Calvo, Lidia
Portet Vidal, Susanna Roca Vieta
HSS MUTUAM GIRONA
INTRODUCCIÓ:
L'Equip Psicològic d'Atenció a la Cronicitat de
Mutuam Girona ofereix suport i atenció integral a
pacients amb malalties cròniques, als seus cuidadors
i familiars al Gironès, Selva Interior, Pla de l'Estany i
Garrotxa.
Es realitza una atenció centrada en la persona,
treballant les demandes del pacient amb l'objectiu
de millorar la qualitat de vida, des del diagnòstic de
la malaltia fins al final de vida.
Està inclòs dins la cartera de serveis públics dels CAP.
OBJECTIU:
Descriure i analitzar l'activitat assistencial dels dos
primers anys de treball.
METODOLOGIA:
Recollida i anàlisis quantitatives de les dades
d'activitat des d'abril 2017 a març 2019.
RESULTATS:
Tipus d’intervencions amb pacients:
Nº visites presencials: 8192
Nº seguiments telefònics: 2079
Nº grups terapèutics: 3 grups / 18 sessions
Nº altes: 633
Localització de l’atenció:
Nº visites CAP: 5392 (65,8%)
Nº visites AT-DOM: 2800 (34,2%)
Usuaris:
De 1593 pacients atesos;
Nº malalts: 959 (60,2%)
Nº CP/familiars: 634 (39,8%)
Classificació segons diagnòstic:
37,21% cuidadors amb sobrecàrrega
35,17% PCC
8,87% dol
5,81% oncològics
4,79% fràgils
4,69% MACA
3,47% sense criteri
Agents derivadors:
43,61% metges
29,77% altres professionals (PSP, ICO, EAPS, PADES,
clínica del dolor, Hospitals ICS/IAS, Sociosanitari,
equip rehabilitador)
10,59% TS
8,28% infermeria
7,76% gestors de casos
Tipus d’intervencions amb professionals:
Nº assessorament a professionals: 865
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 133
Nº presentacions i formacions: 54
CONCLUSIONS:
L'activitat duta a terme ha estat un èxit, les xifres
demostren que tots els professionals de l'AP
participen en la derivació i que els usuaris fan ús i es
vinculen.
Creiem que influeixen positivament factors com:
Incloure a cuidadors.
Oferir AT-DOM.
Gran variabilitat de població atesa.
Seguiment en totes les fases de malaltia.
Seguiments telefònics que consoliden el treball i la
sensació d'acompanyament.
Treball multidisciplinar garantint contínuum
assistencial.
……………………………………………………………………………..
P-02. HI HA RELACIÓ ENTRE L'HORA DE
RETIRADA D'UNA SONDA VESICAL
AMB LA TAXA DE COMPLICACIONS
POSTERIORS?
Alba Villalobos Abelló1, Mª Concepción
Ramírez Plaza2
1Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; 2Hospital de Sant Pau
INTRODUCCIÓ:
Les infecció del tracte urinari és una de les infeccions
nosocomials més comuns. El 80% d'aquestes
infeccions estan associades al sondatge vesical.
Les estratègies preventives destinades a evitar
infeccions d'orina recomanen que s'ha d'evitar el
sondatge vesical sempre que no sigui estrictament
necessari.
OBJECTIU:
Analitzar si hi ha alguna relació, després de la
retirada d'una sonda vesical, entre l'hora de retirada
i les complicacions posteriors.
MATERIAL I MÈTODES:
Estudi observacional analític. La població d'estudi
van ser pacients portadors de sonda vesical durant
l'ingrés a la Unidad de Hospitalización de Geriatría y
Patología Digestiva durant el període comprès de
Juny a Setembre de 2018.
Es va realitzar un mostreig aleatori consecutiu.
En totes les anàlisis el nivell de significació ha estat
l'usual del 5% (alfa = 0.05).
RESULTATS:
Es van incloure un total de 50 pacients. La mitjana
d'edat va ser de 83 ± 9 anys.
La mitjana de permanència de la sonda vesical va ser
de 5,32 ± 5 dies. Destacant les dones amb menys
dies de permanència i els pacients amb antecedents
de RAO amb majors dies permanència.
En un 74% dels casos es va retirar el sondatge vesical
entre les 7 a.m i les 20 p.m.
Després de la retirada del sondatge vesical, hi va
haver una taxa de complicacions (RAO) del 14%. El
20% en pacients amb antecedents d'hiperplàsia
benigna de pròstata.
CONCLUSIONS:
L'estudi suggereix que els pacients amb HBP i RAO
prèvia tenen més risc de presentar retenció aguda
d'orina després de la retirada de la sonda.
No existeix relació entre l'hora de retirada d'una
sonda vesical amb la taxa de complicacions
posteriors.
…………………………………………………………………………….
P-03. RESULTATS SOBRE EL BURNOUT
DELS CUIDADORS PROFESSIONALS
D'UN PROGRAMA D'ENTRENAMENT
PRÀCTIC EN UNA RESIDÈNCIA D'AVIS
AMB DEMÈNCIA: UN ESTUDI PILOT
María Ángeles Briones Peralta1, Francisco
Escribano Sotos2, Isabel Pardo García2
134 Resums, currículums i pòsters
1Diputación Provincial de Cuenca; 2Universidad de Castilla La Mancha
INTRODUCCIÓ:
L'augment en el nombre de persones amb demència
ha generat un augment en la necessitat tant
d'atenció especialitzada com de centres d'atenció a
llarg termini. Els cuidadors professionals que
treballen en aquests centres presenten problemes
psicològics específics. A causa de les característiques
del seu treball, són més propensos a patir estrès, el
que, de vegades, pot conduir a una "síndrome
d'esgotament" (burnout). Una bona salut psicològica
és fonamental perquè els professionals que atenen
persones amb Alzheimer duguin a terme el seu
treball d'una forma més humana i individualitzada.
OBJECTIU:
L'objectiu d'aquest treball va ser avaluar els resultats
en relació amb l'esgotament dels professionals
d'atenció directa en una residència d'avis per a
persones amb demència després d'un programa de
formació pràctica.
MÈTODE:
Es va dur a terme un programa de capacitació
pràctica per a cuidadors professionals a la Residencia
de Mayores Sagrado Corazón de Jesús, a Conca,
Espanya. El programa va consistir en la capacitació
en conceptes i estratègies per a la cura de pacients
amb demència, utilitzant una metodologia dinàmica i
interactiva. Es van celebrar sessions setmanals de
dues hores durant nou mesos, d'abril de 2016 a
febrer de 2017. Es van prendre mesures abans i
després de la prova per a una mostra de 34
cuidadors. Es va utilitzar una ANOVA per analitzar les
diferències de mitjans abans i després de
l'entrenament. També es va realitzar un ANCOVA per
determinar els efectes de la intervenció.
RESULTATS:
Els resultats van revelar una diferència significativa
entre les puntuacions d'esgotament emocional i
despersonalització (categories incloses al burnout)
abans i després de la intervenció. Les puntuacions
d'èxits personals no van ser significatives però van
mostrar millora.
CONCLUSIONS:
Un programa de capacitació pràctica pot reduir els
nivells de burnout en els professionals d'atenció
directa que treballen amb pacients amb demència.
……………………………………………………………………………
P-04. RÀNQUING D’ESPECIALITATS DE
FORMACIÓ PER A L'OCUPACIÓ
RELACIONADES AMB EL MODEL
D'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA
Imma Miralles Garcia
FORO TÉCNICO DE FORMACIÓN
INTRODUCCIÓ:
A FTF, sempre hem anat per davant, en la formació
de professionals i futurs professionals del sector
d'atenció a la dependència, en tot el territori
espanyol, per a la seva qualificació i certificació
professional. Des de fa uns anys, el nostre objectiu
és, que tota la nostra formació tècnica i
metodològica per a la millora de la cura dels usuaris,
es doni en el marc del model d'atenció centrada en
la persona.
OBJECTIU:
Realitzar un rànquing de les 10 primeres especialitats
formatives, relacionades amb el model d'atenció
centrada en la persona, desenvolupades en els plans
de formació dels nostres clients, proveïdors de
serveis del sector.
METODOLOGIA:
Mostra: Formació FTF 2018: 20.582 alumnes de
1.953 cursos per a 1.600 empreses amb 2.546
centres de treball. 43% Nivell bàsic i 57% superior,
modalitat presencial 60% i amb el 70% dones i 52%
de baixa qualificació.
Dades obtingudes de la nostra base de dades de
gestió de la formació.
RESULTATS:
Sobre 500 especialitats i amb un total de 223 cursos:
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 135
1. Bon tracte i maneig conductual en la
reducció de subjeccions per al personal
auxiliar
2. Mediació i resolució de conflictes
3. Tractament de la incontinència: maneig
d'absorbents
4. Comunicació i resolució de conflictes amb
usuaris
5. Atenció centrada en la persona
6. Prevenció d'agressions involuntàries
7. Tècniques d'ajuda per a la ingesta
d'aliments en usuaris amb trastorns de la
deglució. Disfàgia
8. Banc d'eines ACP
9. Cuidem al cuidador
10. Mobilització d'usuaris i ús de productes de
suport
CONCLUSIONS:
Entre les 20 primeres especialitats més executades,
ens trobem 10 relacionades amb el model ACP, tant
pel que fa a continguts directament vinculats a
aquest o les seves eines, com aquelles tècniques i
metodològiques que són dins el marc d'implantació
del model. Els destinataris han estat,
majoritàriament, un 80% personal auxiliar i la durada
mitjana ha estat de 8 hores.
……………………………………………………………………………
P-05. EQUIP D'INFERMERES DE
PRÀCTICA AVANÇADA PER A LA
PREVENCIÓ I ABORDATGE DE
SÍNDROMES GERIÀTRIQUES
Elisabeth Calvo Fernández, Mónica Mesas
Cervilla, María José Pujalte Gil, Elisenda
Romano Durán, Marta Ruiz Figueras
Parc Sanitari Pere Virgili
INTRODUCCIÓ:
S'ha desenvolupat un model de transició de la
infermera clínica a la infermera de pràctica avançada
(EPA) des de l'any 2014, desenvolupant enfocaments
i models de cures innovadors en l'atenció de
pacients, famílies i professionals, per a la seva
seguretat clínica. EPAs implementades: Lesions de la
pell i ostomies; caigudes i incontinència; control de la
infecció; Demències i delirium; Nutrició i diabetis.
OBJECTIU:
Descriure la implementació de les EPAS per a la
prevenció i abordatge de les síndromes geriàtriques
en un hospital sociosanitari.
METODOLOGIA:
Estudi descriptiu de tall transversal de l'activitat
realitzada per part de les EPAs durant el 2018.
RESULTATS:
L’activitat realitzada per les EPAs durant el 2018 és:
300 hores de formació a professionals:
"ostomies / prevenció d’upps"; "Teràpia de
Pressió Negativa; "prevenció de caigudes";
"pèrdues d'orina", "productes
desinfectants antisèptics"; "Disfàgia";
"cuidar sense contencions"
2 Tallers per a pacients/cuidadors sobre
prevenció en cadascuna de les temàtiques:
"lesions per pressió"; "higiene de mans";
"caigudes i incontinència";
"reminiscència"; "demències"; "delirium"
Un total de 587 Interconsultes/visites: sent
principalment 347 a l'EPA de "lesions de la
pell i ostomies" i 230 a "Demències i
delirium"
Material de difusió interna: "prevenció de
caigudes; "Pèrdues d'orina"; "Disfàgia";
"Rentat de mans"; "Delirium"; "Sense
contencions"; "Prevenció de lesions per
pressió"
Procediments d’"esterilització"; "sondatge
vesical"; "prevenció transmissió de la
infecció"; "prescripció-control de
glucèmies"; "Prevenció de la
deshidratació"; "dietes hospitalàries" i
seguiment
CONCLUSIONS:
Les EPAs suposen un nou perfil de lideratge infermer
en gestió de coneixements i pràctiques
recomanables, sent referents per als professionals
en el maneig de les síndromes geriàtriques. A més, la
possibilitat d'interacció directa amb persones i
famílies derivades a les EPAs, ofereix respostes amb
136 Resums, currículums i pòsters
un abordatge centrat en les necessitats i objectius de
la persona amb recomanacions individuals els
diferents problemes geriàtrics que s'aborden.
…………………………………………………………………………….
P-06. L'ATENCIÓ GRUPAL EN PACIENTS
AMPUTATS NO TRAUMÀTICS A LA
UNITAT DE CONVALESCÈNCIA DE
L'HOSPITAL SOCIOSANITARI DE
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Gisela Fíguls Campos, Elisenda Reig, Evora
Betancor, Alicia Cambra, Maria Josefa
Ayuso, Xavi Quintana, Maria Lora
HOSPITAL SOCIOSANITARI DE
L’HOSPITALET
INTRODUCCIÓ:
El 2016 van néixer els grups de suport a pacients
amputats. La necessitat de l'atenció grupal sorgeix
pel fet d'objectivar que són pacients que requereixen
una atenció específica per poder adaptar les seves
vides des d'un nou enfocament personal. El grup
ajuda a recuperar l'autoestima, afavoreix la
comunicació entre iguals i ajuda a ajustar les seves
expectatives.
OBJECTIUS:
Millora de la gestió de les emocions.
Aconseguir una major adaptació del
pacient a la unitat.
Afavorir l'autoresponsabilitat i la resiliència
(el coneixement part d'ells).
Afavorir el suport psicològic i l'orientació
social.
Millorar la cohesió i els vincles entre ells,
fet que estimula el compliment i l'esforç.
METODOLOGIA:
Característiques:
Conduït per la psicòloga (E. Reig) i la
Treballadora Social (Gisela Fíguls) de la
unitat.
Obert de pacients interns ingressats.
Mixt. Homes/dones (no discriminant per
edat). (S'exclouen aquells pacients amb
Deteriorament cognitiu o amb patologia
psiquiàtrica severa descompensada).
Es realitzen els dimarts de 10 a 11 hores.
Funcions:
Grup terapèutic
Grup d’ajuda mútua
Grup psicoeducatiu
Orientació social
RESULTATS:
Milloren la cohesió i els vincles entre ells,
fet que estimula el compliment i l'esforç.
Franca millora de la gestió de les emocions.
Els veterans ajuden els nous, aconseguint
els primers, millorar l'adaptació a la seva
situació actual.
També milloren aspectes d'Intel·ligència
emocional
o Connexió emocional
o Contenció / compassió
o Empatia
o Motivació per a sí mateix i per als
altres
o Autoconsciència/
autoconeixement
CONCLUSIONS:
Es fa constar que l'atenció grupal proporciona una
atenció més personalitzada que contribueix a
proporcionar major atenció als aspectes emocionals.
Considerem que contribueix a recuperar
l'autoestima, afavoreix la comunicació entre iguals i
ajuda a ajustar les seves expectatives.
Conseqüentment augmenta la seva qualitat de vida.
……………………………………………………………………………......
P-07. L'ESTIMULACIÓ
MULTISENSORIAL COM A MODEL
D'ATENCIÓ CENTRADA I INTEGRADA
EN LA PERSONA
Eva Mesa Carrasco1, María Del Ángel
Albaladejo Asensio2
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 137
1DOMUSVI VALDEMORO; 2DOMUSVI
INTRODUCCIÓ:
L'envelliment i les malalties neurodegeneratives fan
que sigui necessària una atenció més integradora i
centrada en la persona que contempli tots els seus
àmbits. És per això que proposem un model
d'intervenció alternativa i/o complementària
mitjançant la sala Snoezelen com a mitjà per a
l'estimulació multisensorial (EMS).
OBJECTIUS:
Millorar la qualitat de vida de la persona.
Exercir una influència positiva sobre el seu benestar i
que, per les seves característiques físiques i/o
cognitives, no es poden beneficiar d'altres teràpies
convencionals.
Reduir el trastorn comportamental, l'agitació
psicomotriu, apatia, ansietat, la modificació de
paràmetres fisiològics i reducció de fàrmacs.
Reduir els costos farmacològics i hospitalaris a la
xarxa de Seguretat Social.
METODOLOGIA:
Es desenvolupa per mitjà d'un nombre determinat
de sessions amb dues avaluacions de resultats: una a
meitat de les sessió i una altra en finalitzar. Partim
d'una avaluació prèvia de la situació cognitiva, física,
funcional, conductual i relacional més el perfil
sensorial per marcar els objectius individualitzats.
Totes les dades recollides quedaran registrades en el
nostre protocol d'intervenció.
RESULTATS:
Els resultats són els següents:
Optimitzar canals sensorials deficitaris.
Afavorir la integració sensorial.
Relaxació i reducció d'ansiolítics.
Millorar l'atenció, la percepció, la
memòria.
Incrementar la interacció amb objectes i
manipulació.
CONCLUSIONS:
Com a centre sanitari tenim el deure de buscar les
teràpies i accions més beneficioses per a les
persones que atenem i permetre que la totalitat dels
nostres usuaris accedeixin d'una manera o una altra
a un benefici que redundi en una millor qualitat de
vida. Si les nostres cures bàsiques (neteja,
alimentació, vestit, supervisió de constants,
seguiment farmacològic...) s'apliquen a tota la nostra
població cal buscar també alternatives terapèutiques
perquè tots tinguin una oportunitat de millora, física,
cognitiva, sensorial, emocional...
…………………………………………………………………………….
P-08. IMPLEMENTACIÓ DEL
PROGRAMA GRANS ACTIUS A
L'EQUIPAMENT CASERNES: UNA
EXPERIÈNCIA DE TREBALL EN XARXA
SOCIOSANITÀRIA
Fina Bonet Serra1, Pepita Rodríguez
Molinet2, Montserrat Blasco Calvo2, Irma
Esteban Castellon2, Noemi San Marti3
1Centres Blau Clínic. Centre sociosanitari
Isabel Roig; 2CAP Casernes; 3FEDERACIÓ
CATALANA DE VOLUNTARIAT
INTRODUCCIÓ:
Programa de l’Àrea de Salut i Comunitat de la
Federació Catalana del Voluntariat Social que
promou el voluntariat per realitzar acompanyaments
a visites mèdiques de persones amb malalties
cròniques, dependència i/o discapacitat. Potencia el
voluntariat sènior com a forma d’envelliment actiu,
de proximitat.
Ofereix la innovació i assoleix el repte d’oferir el
programa Grans Actius de manera coordinada a les
persones usuàries del CSS Isabel Roig, CAP Casernes ,
Centre de dia i Centre de Salut Mental d’ Adults.
OBJECTIUS:
Acompanyar amb voluntariat a persones
que tinguin visites de caire sanitari i
presentin fragilitat, vulnerabilitat i tinguin
una xarxa de suport reduïda o inexistent.
138 Resums, currículums i pòsters
Promoure el treball en xarxa entre els
serveis que formen part de l’equipament
CASERNES de Sant Andreu.
Fomentar la participació de persones
voluntàries i de persones receptores del
servei.
METODOLOGIA:
Captació de la persona voluntària.
Derivació de la voluntària a la FCVS.
Formació de la persona voluntària.
Presentació de la persona voluntària als
professionals.
Seguiment i acompanyament de les
persones voluntàries.
Identificació per part dels professionals de
l’equipament de les persones usuàries del
projecte que requereixen
d’acompanyament a les visites mèdiques.
Derivació de les persones usuàries a la
Treballadora Social del Servei.
Adhesió de la persona usuària.
Gestió de les actuacions derivades de
l’acompanyament.
RESULTATS OBTINGUTS:
5 persones voluntàries 42 persones usuàries del
servei. S’han realitzat 134 acompanyaments (agost
18 -maig 19)
CONCLUSIONS:
La implementació del Grans Actius a
l’equipament Casernes incrementa la
sinèrgia i el treball en xarxa entre els
equipaments.
Ofereix la possibilitat d’acompanyaments
de voluntariat no només als CAPS sinó
també als Serveis Sociosanitaris i als
Serveis de Salut Mental.
És una experiència inclusiva en tant que
dóna servei a persones vulnerables i
fomenta la participació com a voluntàries a
persones amb problemes de salut mental.
…………………………………………………………………………….....
P-09. TINC CURA DE LA MEVA ROBA -
EQUIPAMENT PER A GENT GRAN
JOSEP MIRACLE (AJUNTAMENT DE
BCN)
Sonia Ibáñez, Claudia Filipa Martins
Accent Social
Activitat vinculada a l’autodeterminació i autonomia
de la persona en aspectes de la vida quotidiana.
Reconèixer la persona gran com a ésser únic, global
amb dret a prendre decisions, independentment de
les capacitats cognitives que presenti i nivell de
suport que necessiti. Tenir control sobre la pròpia
vida es essencial i es basa en els principis de dignitat,
autonomia i independència. L’equip de professionals
ha de reconèixer la importància de promoure les
oportunitats necessàries perquè les persones
participin, tenint en compte les seves capacitats.
OBJECTIUS:
Fomentar l’autonomia i sentiment de
pertinença, confort i qualitat de vida.
Participar en activitats significatives de la
vida quotidiana.
Reduir sentiment d’institucionalització i
desvinculació, augmentar
l’autodeterminació.
METODOLOGIA:
1. Bugaderia de l’Equipament com a tintoreria.
Facilitar bossa de tela per introduir la roba
bruta
La persona fa entrega de la roba al
professional de bugaderia. Un cop neta, la
recull a bugaderia els dies indicats i horaris
establerts.
2. Rentadora domèstica.
Facilitar l’ús de la rentadora domèstica
Facilitar estris necessaris per realitzar
l’activitat,-estendre roba i recollir- quan és
trobi eixuta.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 139
RESULTATS:
Mostra: 26 persones 19 presenten
deteriorament cognitiu lleu i 7 persones
sense deteriorament. Participants actius 8
(5 DCL i 2 SD). Adherència i participació:
100% continuen activitat.
Yesavage: 3 persones (37.5% de població)
es mantenen estables presentant estat
ànim normal, (Yesavage de 0-5); 5 (62.5%
població) presenten millora en estat
d’ànim i no presenten símptomes
ansiós/depressius (Depressió lleu a estat
normal paràmetre 6-9 i ≥10 depressió a
estat d’ànim normal).
Disminució total de queixes relacionades
amb la roba (19%) reducció 100% a 0
queixes.
100% organitzen la roba, anteriorment,
0%, augment autonomia i
autodeterminació.
Reducció 50% de sessions de psicologia
associada a símptoma ansiós-depressiu de
la mostra (Yesavage de 5-9 o ≥10) pas de 2
visites mensuals a 1.
……………………………………………………………………………..
P-10. EFECTIVITAT DEL MODEL
D'ATENCIÓ INTEGRADA A PERSONES
AMB PROBLEMES CRÒNICS DE SALUT:
SALUT + SOCIAL
Ester Gavaldà Espelta1, Claudia Curto
Romeu1, Jordi Baucells Lluis2, Maria Ferre
Ferrate1, Begoña Tomàs Navarro1, Núria
Brunet Reverte1, Maria Teresa Irigoyen
Garcia1
1Direcció Atenció Primària. Gerència
Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català
de la Salut; 2Gerència Territorial Terres de
l'Ebre. Institut Català de la Salut
INTRODUCCIÓ
Les patologies cròniques suposen actualment el 80%
de la mortalitat, i consumeixen més del 50% dels
recursos del sistema. El canvi a la població requereix
una reorganització del sistema sanitari i l'adaptació a
les noves situacions de dependència i cronicitat. Hi
ha un ampli consens internacional en el fet que
l'atenció integral, integrada i centrada en la persona
és el millor enfocament en aquest context. El
Programa d'Atenció Integrada Sanitària i Social
"Salut + Social" és un projecte en el qual participen
els serveis de salut i socials. El projecte pretén
afavorir la coordinació i comunicació entre diversos
professionals.
OBJECTIUS:
L'objectiu principal és implementar i avaluar
l'efectivitat del programa en qualitat de vida,
adherència al tractament, freqüentació dels serveis i
sobrecàrrega dels cuidadors.
METODOLOGIA:
Estudi quasi experimental pre i post intervenció amb
mesures repetides i metodologia mixta. S'utilitzaran
qüestionaris per la part quantitativa i grups focals
per la qualitativa. Població de l'estudi: tots els
usuaris amb condicionants de Salut i Social que
siguin susceptibles a ser tractats de forma
coordinada i col·laborativa en l'àmbit de l'Atenció
Primària de Terres de l'Ebre. Determinacions:
variable dependent principal: qualitat de vida; altres
variables dependents: sobrecàrrega cuidador,
adherència terapèutica, avaluació d'experiència del
pacient crònic, satisfacció, grau d'utilització de l'eina,
entre d'altres.
Anàlisi estadística: Anàlisi descriptiva de les variables
utilitzant la mitjana i la desviació estàndard per a les
quantitatives i el percentatge amb el seu interval de
confiança per a les qualitatives.
RESULTATS ESPERATS:
Modificació de l'abordatge als pacients crònics i
millora de la presa de decisions.
CONCLUSIONS:
És un projecte rellevant per la seva gran aplicació
tant des de la vessant sanitària com social ja que les
patologies cròniques representen elevada incidència
en el grup d'estudi.
…………………………………………………………………………….
140 Resums, currículums i pòsters
P-11. EL PROCÉS DE PRESA DE
DECISIONS SOBRE EL LLOC DE CURA
DURANT LA VELLESA
Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del
Rosal2, Manuel Rich Ruiz3
1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-
Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (IESA-CSIC), Universidad de
Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de
Investigación Biomédica de Córdoba
(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía
(HURS), Beneficiària de FPU 2017
(Finançament del Ministerio de Educación,
Cultura y Deporte para la Formación de
Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales
Avanzados-Consejo Superior de
Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto
Maimónides de Investigación Biomédica de
Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario
Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de
Fragilidad y Envejecimiento Saludable)
INTRODUCCIÓ:
S'estima que el 2017 hi havia a nivell mundial 962
milions de persones amb 60 anys o més, preveient-
se que augmenti fins a 1.4 mil milions el 2030.
No obstant això, els sistemes i serveis sanitaris
actuals no s'ajusten adequadament a les necessitats
de salut diverses i preferències individuals de la gent
gran.
OBJECTIUS:
Revisar l'evidència qualitativa per entendre el procés
de la presa de decisions sobre el lloc de cura de les
persones grans.
METODOLOGIA:
Revisió sistemàtica d'estudis qualitatius.
Es van consultar sis bases de dades: Pubmed, CINAHL
Complete, SCOPUS, PsycINFO, Web of Science i
SciELO Citation Index (de l'inici fins el 29 de
novembre de 2017).
Es van analitzar els estudis qualitatius i/o mixtes
(anglès i/o espanyol) que abordaven l'experiència del
procés de presa de decisions sobre el lloc de cura de
les persones grans. Tot el procés va ser desenvolupat
per dos revisors, mitjançant un tercer en els
desacords. Aquesta revisió va ser registrada a
PROSPERO (CRD42018084826), i el protocol de
revisió publicat a BMJOpen.
RESULTATS:
El procés de presa de decisions sobre el lloc de cura
durant la vellesa és un procés complex. Aquest no és
un esdeveniment aïllat, sinó un procés, amb
diferents fases i que sol durar diversos anys. Aquest
procés pot reactivar-se: si es decideix no reubicar, el
procés pot tornar a començar, o també pot
reactivar-se si hi ha descontentament amb el lloc
escollit. Aquest procés pot activar-se i aturar-se
diverses vegades sense que la reubicació es
produeixi. Finalment, la participació en el procés és
percebuda de forma relativa: fins i tot una
participació mínima pot donar poder a la persona
gran, la decisió del qual és determinada
principalment per uns altres.
CONCLUSIONS:
Aquest procés no és un esdeveniment aïllat, sinó un
procés complex que pot reactivar-se, en el qual la
participació es percep de forma relativa.
Finançament del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte per a la Formació de Professorat
Universitari(FPU-2017).
……………………………………………………………………………
P-12. ESCOLA DEL CUIDAR: DISSENY,
IMPLEMENTACIÓ I EFECTIVITAT D'UN
PROGRAMA DE SUPORT A CUIDADORS
DE PERSONES AMB DEMÈNCIA
Ester Gavalda Espelta1, Claudia Curto
Romeu1, Maria Ferré Ferraté1, Nuria
Brunet Reverté1, Maria Teresa Irigoyen
Garcia1, Begoña Tomàs Navarro1, Mercè
Princep Guarch2
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 141
1Direcció Atenció Primària. Gerència
Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català
de la Salut; 2SErveis Socials. Ajuntament
Amposta
ANTECEDENTS:
La demència és una malaltia crònica que provoca
dependència amb gran repercussió social i sanitària i
un gran impacte en l'àmbit familiar. Es planteja un
programa dissenyat a partir de les seves necessitats i
demandes per oferir el suport als cuidadors de
persones amb demència.
OBJECTIUS:
Avaluar l'efectivitat de l'escola del cuidar comparant
resultats d'abans i després de la implementació de la
intervenció en relació a sobrecàrrega, qualitat de
vida, l'autoeficàcia i el grau de suport social dels
cuidadors.
METODOLOGIA:
Estudi de metodologia mixta seguint la guia de la
Medical Research Council sobre avaluació
d'intervencions complexes. Fase: Modelització i
operativització de la intervenció (qualitatiu), Fase 2:
Estudi gairebé experimental abans i després
intervenció amb mesures repetides, Fase 3:
avaluació del programa d'intervenció (qualitatiu) i
Fase 4: Disseminació del projecte.
Pla d'anàlisi: Qualitatiu: anàlisi del contingut temàtic
interpretatiu i triangulació entre quatre
investigadors. Quantitatiu: anàlisi abans i després de
la intervenció i als 6 mesos per a mostres
relacionades.
RESULTATS ESPERATS:
Modificar l'abordatge i el suport als cuidadors,
iniciant-se des del moment del diagnòstic de la
malaltia per disminuir la sobrecàrrega, millorar la
qualitat de vida i augmentar el grau de suport social.
CONCLUSIONS:
La realització d'un estudi de metodologia mixta
realitzat des de l'Atenció primària i amb col·laboració
de la ciutadania, permetria el disseny d'una
intervenció més propera a la realitat dels subjectes
d'estudi. El projecte neix d'una experiència del
programa Cuidador Experto: cuidador de pacients
amb demència (Programa Paciente Experto®) La
finalitat d'aquest projecte formatiu i de suport mutu
és proporcionar les habilitats necessàries a la
persona cuidadora per millorar la seva qualitat de
vida i facilitar els eines que li permetin viure
positivament l'experiència de cuidar.
…………………………………………………………………………….
P-13. IMPLEMENTACIÓ DEL MODEL
D'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA
EN UNITATS DE LLARGA ESTADA
Montserrat Solé Casals, Susana Blanco
Torralba, Mireia González Aguirre, Sandra
Sánchez Sánchez, Aina Blanch Obiols, Pilar
Closa Gras
CIS Cotxeres
INTRODUCCIÓ:
El Model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP)
reconeix el paper central de la persona en el seu pla
de vida i cures, tenint en compte els seus interessos i
preferències, dignitat i drets. A partir de la
implementació de bones pràctiques (BBPP) la
persona dirigeix el seu procés d'atenció per millorar
la qualitat de vida, satisfacció i benestar personal. Es
crea un equip promotor d’ACP per implementar
BBPP.
OBJECTIUS:
Avaluar procés implementació del model ACP a
partir de BBPP:
Respecte a la privacitat i intimitat
Implicació de la persona i la família en el
pla de cures
Ús de contencions
MATERIAL I MÈTODES:
Estudi quasiexperimental no controlat abans i
després amb mesura de les variables resposta
després de la implementació de BBPP. Subjectes:
unitats de llarga estada i les persones ateses en ella.
Període: 2016 i 2017. Intervenció: implementació de
BBPP. Variables: espai privat canvi de torn, intercanvi
unificat d'informació, ús correcte de documentació,
142 Resums, currículums i pòsters
ús de cortines, participació de la persona i família en
la cura i ús de contencions.
RESULTATS:
Observació de l'activitat de professionals un dia de
juny i agost. Privacitat-Intimitat: intercanvi torn espai
privat del 75% al 100%, intercanvi unificat informació
100% en els dos períodes, ús correcte documentació
del 85% de manera ocasional al 45% aconseguit, ús
de cortines 0% al juny i 50% de manera ocasional a
l'agost. Implicació de la persona i família del 80% de
manera ocasional al 35% aconseguit i un 65%
ocasional. Ús de contencions, prevalença de 16,5% el
2016 al 5,7% el 2017.
CONCLUSIONS:
La privacitat-intimitat i implicació de la persona i
família en el pla de cures estan implementats.
Hem d'incidir en l'ús de cortines per respectar
privacitat.
La disminució de la prevalença de les contencions és
clínicament rellevant.
……………………………………………………………………………..
P-14. ADEQUACIÓ DEL TRACTAMENT
FARMACOLÒGIC MITJANÇANT UNA
VALORACIÓ CENTRADA EN LA
PERSONA A PACIENTS INGRESSATS EN
UNA UNITAT DE PSICOGERIATRIA
Marie Christine Pereira, Sonia Moreno
Lucas
CIS Cotxeres
INTRODUCCIÓ:
La polifarmàcia és una síndrome geriàtrica d'alta
prevalença sent els pacients amb demència una
població especialment vulnerable, tant per la
presència de símptomes conductuals que
afavoreixen la cascada de prescripció com per la
presa més freqüent de psicofàrmacs que propicien
les interaccions terapèutiques i l'aparició d'efectes
adversos.
OBJECTIU:
Implantació de reunions conjuntes entre el
farmacèutic i el geriatre per realitzar una adequació
del tractament farmacològic basant-se en un model
d'atenció centrada en la persona.
MÈTODE:
Es van realitzar dos talls transversals en una unitat
de psicogeriatria amb 36 pacients, incloent aquells
amb ≥ 7 fàrmacs.
El farmacèutic i el geriatre van establir un pla
terapèutic individualitzat i van realitzar una revisió
sistemàtica dels tractaments farmacològics, segons
un model centrat en la persona, tenint en compte
objectius terapèutics del pacient, l'adequació del
tractament als diagnòstics i les característiques dels
fàrmacs.
RESULTATS:
Es va intervenir sobre 20 pacients amb una edat
mitjana de 83.6 anys, amb dependència moderada-
greu per ABVDS, comorbiditat significativa i
deteriorament cognitiu amb freqüent trastorn de
conducta.
El tractament en domicili incloïa una mitjana de
1.135 fàrmacs, que després d'una primera valoració
geriàtrica va disminuir a 8.49 fàrmacs per pacient.
Després de la revisió conjunta, es van detectar 86
fàrmacs inapropiats i es van realitzar 40
intervencions efectives per optimitzar els
tractaments que van donar lloc a una retirada de
4,76 fàrmacs per pacient, sent els grups terapèutics
més freqüents, els psicofàrmacs (57.5%) i els
tractaments cardiovasculars (17,5%); la resta (25%)
correspondria principalment a IBPs i antiagregants.
CONCLUSIONS:
La col·laboració entre el servei de geriatria i
farmàcia, mitjançant la realització de valoracions
centrades en la persona amb un triple enfocament
(amb enfocament en el pacient, en els diagnòstics i
en els fàrmacs), ha permès disminuir la càrrega de
polifarmàcia dels pacients inclosos en el programa
respecte a una valoració geriàtrica clàssica.
……………………………………………………………………………......
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 143
P-15. ATENCIÓ INTEGRADA A LA
COMPLEXITAT A DOMICILI A
BARCELONA
Sara Jaurrieta Guarner1, Lourdes Garcia2,
Lucia Salvans3, Carme Balboa4, Visi
Perdiguero3
1Consorci de Salut i Social de Catalunya; 2Centre Sociosanitari Federica Montseny
Viladecans; 3CAP Cotxeres; 4Centre de
Serveis Socials Porta-Vilapicina
INTRODUCCIÓ:
L'atenció integrada a la complexitat a domicili és un
projecte pilot que es va posar en funcionament entre
el centre d'atenció primària (CAP) Cotxeres i el
centre de serveis socials Porta-Vilapicina, al Districte
de Nou Barris, Barcelona.
Els indicadors de salut a Nou Barris presenten uns
registres més desfavorits que els de la resta de la
ciutat. També té unes taxes d'envelliment i sobre-
envelliment significativament elevades i
percentatges més alts de gent gran que viu sola
d’entre 85 i 94 anys de tot Barcelona, juntament a
una població amb la taxa més elevada amb trastorn
crònic múltiple.
OBJECTIUS:
L'objectiu ha estat dissenyar i desenvolupar una
atenció social i sanitària conjunta al domicili de la
població més fràgil del sistema: pacient crònic
complex, de 75 anys o més, dins el programa
d'atenció domiciliària del CAP.
METODOLOGIA:
S'ha utilitzat una combinació d'indicadors
quantitatius i qualitatius. La mesura quantitativa es
va recollir abans i després de la intervenció i avalua
la qualitat de vida de les persones ateses, les
persones cuidadores i els recursos utilitzats al
sistema. En l'aspecte qualitatiu, es van realitzar
entrevistes durant la fase final a les persones ateses,
persones cuidadores i professionals sanitaris i de
serveis socials.
RESULTATS:
Donada la població final del projecte de 38 individus
(de 95 inicials) no podem treure conclusions
significatives de les dades quantitatives. La major
part de les persones que van abandonar el programa
ho van fer per èxitus (43%), seguides de les persones
que no volien signar el seu consentiment (9%), i
finalment les que van ingressar a residència (7%).
CONCLUSIONS:
L'objectiu més important aconseguit va ser una
relació de treball compartida i sistemàtica entre els
dos serveis i el millor coneixement entre els
professionals. L'avaluació qualitativa (entrevistes)
mostra una resposta positiva unànime entre
professionals.
…………………………………………………………………………….
P-16. MILLORA D'UN PROCEDIMENT
D'INTERVENCIÓ SOCIAL: PENSANT EN
ELS MÉS VULNERABLES
Ana López Martínez, Alejandra Fernández
Bellocq, Maite Ostáriz Falo, Francisco
Amoros López De La Nieta
Hospital San Juan de Dios
INTRODUCCIÓ:
Anàlisi de la posada en marxa de modificacions d'un
Procediment d'actuació i intervenció des del Treball
Social Sanitari en pacients hospitalitzats amb
Dependència, coincidint amb la implantació del
Model Centrat en la Persona (MCP) a la Institució.
OBJECTIUS:
Conèixer el perfil de l'usuari en la unitat de
Convalescència.
Assolir el grau de qualitat i eficàcia del nou
procediment marcat per la institució.
Identificar les estades mitjanes del Total
d'Atesos i amb Greu Problemàtica Social
amb Complexitat (GPSC).
144 Resums, currículums i pòsters
METODOLOGIA:
Estudi descriptiu retrospectiu amb variables
quantitatives i qualitatives partint de:
Mostra: 412 usuaris donats d'alta per millora de la
Unitat de Convalescència amb Intervenció Social
d'un total de 787 hospitalitzats.
Temporalització: 4-4-2018 al 04-04-2019.
Variables de perfil: Edat, Sexe, Estat Civil, Diagnòstic
Social, Convivència, Estades. Índex Barthel (IB) i
Índex Pfeiffer (PF).
Indicadors: Percentatge d'Objectius aconseguits,
Valoracions adequades, Estada mitjana amb GPSC.
RESULTATS:
Perfil d'usuari: Dona de 81 i 90 anys casada, conviu
amb cònjuge (o vídua que viu sola), IB Total, PF Lleu i
Diagnòstic Social d'Alta d'un Familiar Dependent.
Assoliment del 95,87% dels Objectius aconseguits i el
96,60% de Valoracions adequades a l’Alta sobre la
meta del 90%.
Estada mitjana del Total d'Atesos 46,86 i de GPSC
53,75 dies.
CONCLUSIONS:
La posada en marxa del Procediment ofereix uns
resultats satisfactoris sobre la qualitat i eficàcia, així
com el perfil d'usuari coincidint amb l'esperat.
No obstant això, ens preocupa que es reforci
l'estigma dels usuaris dependents més vulnerables
en no ajustar-se a les estades mitjanes desitjades per
les institucions sanitàries, per no tenir temps per
prendre decisions i complir el seu disseny de ruta de
canvi.
……………………………………………………………………………
P-17. ANÀLISI DE BONES PRÀCTIQUES I
ACP AL HSSH (HOSPITAL
SOCIOSANITARI DE L'HOSPITALET)
Ana Farré Portero, Isabel Benítez
Hinojosa, Pilar López Pérez, Silvia Melero
Cortijo, Gisela Fíguls Campos, Yolanda
Rodríguez Fernández
HOSPITAL SOCIOSANITARI DE
L’HOSPITALET
INTRODUCCIÓ:
Per fer ACP, necessitàvem saber la realitat que viuen
tant professionals com a persones i famílies que
atenem i revisar els procediments de treball actuals.
OBJECTIUS:
Conèixer com se senten els professionals
Incorporar la persona atesa i família com a part
activa de l'equip.
Conèixer com se senten els pacients, saber com
volen ser atesos.
METODOLOGIA:
Reunió Grup Promotor
Es decideix començar per 3 BB.PP:
1. Respecte a privacitat i intimitat en cures
personals neteja.
2. Cooperació persona, família i equip en Pla
d'Atenció.
3. Suport a l'ingrés i adaptació de la persona
usuària.
Reunió Grup Promotor + voluntaris per acordar
disseny d'enquesta.
Reunió amb Responsable de la UAC per definir
model d'enquesta.
Reunió amb Epidemiòloga del CSI per acabar de
definir enfocament.
Es passa enquesta als treballadors del HSSH.
RESULTATS:
De les 14 preguntes, ens hem centrat en les pitjor
puntuades.
Pregunta nº 5: Quan em dirigeixo a un pacient,
sempre consulto a qui autoritza per compartir la
informació de l'assistència que està rebent?
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 145
El 45% ha respost que no.
Pregunta nº 9: Crec que la institució en la qual
treballo s'esforça per cuidar del personal?
El 48% ha contestat que no.
Pregunta nº 13: Mentre estic fent la higiene, evito
mantenir altres converses alienes a ell?
El 55% ha respost que no.
CONCLUSIONS:
Hem de millorar la informació que donem de les
persones ateses respectant la confidencialitat.
Volem reforçar el personal.
Volem millorar l'atenció a la higiene mantenint la
privacitat i intimitat.
…………………………………………………………………………….
P-18. FORMACIÓ DE RECURSOS
HUMANS PER A LA COORDINACIÓ
SOCIOSANITÀRIA DES DEL MAICP
Clarisa Ramos Feijoo1, Pilar Rodríguez
Rodríguez2, Lorena Ruiz Manresa3, Alicia
Suria Lorenzo4
1UA i Fundación Pilares; 2FUNDACIÓN
PILARES; 3CENTRO DE SALUD DE ROJALES; 4FUNDACIÓN PILARES
INTRODUCCIÓ:
El pòster es basa en les necessitats de formació en
els recursos humans per al desenvolupament
d'estratègies d'atenció sociosanitària basades en el
Model d'Atenció Integral i Centrada en la Persona.
Les dades es fonamenten en l'experiència del
projecte "Cuidamos contigo" elaborat per Fundación
Pilares i que compta amb el finançament de
l'Ajuntament de Rojales i la col·laboració de la
Universidad de Alicante, la SVGG, l'Hospital de
Torrevieja i l'AEC.
OBJECTIUS:
Capacitar recursos humans per a l'aplicació del
MAICP des de les propostes del "triángulo del buen
cuidado".
Potenciar les capacitats del treball en equip dels
recursos sociosanitaris.
Establir sistemes de formació permanent i resolució
de conflictes ètics en l'aplicació del MAICP en les
cures de llarga durada.
METODOLOGIA:
Es mostraran les estratègies innovadores de
formació desenvolupades per a la coordinació
sociosanitària i de gestió de suport a persones en
situació de fragilitat, discapacitat o dependència que
viuen als seus domicilis, i les seves famílies
cuidadores. S'explicaran els sistemes de
retroalimentació posats en marxa per a la
coordinació entre el personal sanitari i dels serveis
socials.
RESULTATS:
Es presentaran itineraris de formació dels equips que
treballen en el desenvolupament del MAICP.
CONCLUSIONS:
La formació permanent dels equips de coordinació
sociosanitària i gestió de casos des del MAICP,
requereix treballar sobre l'evidència científica que
avalen organismes internacionals pel que fa a la
necessitat d'escoltar desitjos i preferències de les
persones oferint una atenció integrada. Aquest
enfocament suposa l'aparició de dilemes ètics en els
que exerceixen l'atenció sociosanitària, de manera
que el seu acompanyament des de la formació és
essencial i repercuteix de manera positiva tant per la
millor atenció brindada, com per la major satisfacció
en l'exercici de les cures familiars i professionals de
llarga durada.
……………………………………………………………………………
146 Resums, currículums i pòsters
P-19. IMPLEMENTACIÓ EN ACP A
L'HOSPITAL SOCIOSANITARI DE
L'HOSPITALET 2017-2019
Isabel Benítez Hinojosa, Ana Farré
Portero, Silvia Melero Cortijo, Pilar López
Pérez, Yolanda Rodríguez Fernández,
Gisela Fíguls Campos
HOSPITAL SOCIOSANITARI DE
L’HOSPITALET
INTRODUCCIÓ:
L'ACP neix dels professionals, passa per una
satisfacció personal, treballar per a les persones. Per
això hem aprofitat l'experiència dels professionals,
persones ateses i familiars per implementar l'ACP al
nostre centre.
OBJECTIUS:
Formació en ACP
Diagnòstic del centre i DAFO
Avaluació i propostes de millora
METODOLOGIA:
Cronologia:
Formació ACP març de 2017
Autodiagnòstic abril de 2017
Difusió del projecte i calendari de reunions maig de
2017.
DAFO Setembre de 2017.
Reunió Direcció Mèdica i Coordinació d'infermeria:
revisió Planificació Estratègica del CSI i aprofitar
línies de treball existents dins els Eixos del Model
Assistencial i Organitzatiu: Pla d'Humanització de
l'Assistència.
Reunió amb responsable de la UAC es proposa
passar un model d'enquesta a tots els treballadors
en relació a 3 Bones Pràctiques escollides, setembre
2017.
Reunió amb UAC i Epidemiologia del CSI per validar
enquesta novembre 2017.
Es passa enquesta als professionals gener 2018.
RESULTATS:
Devolució resultats de l'enquesta març 2019.
Difusió del protocol d'higiene abril 2019.
Creació d'espai de gestió de les emocions per als
professionals maig 2019.
Proposta de formació per a professionals que
treballen amb pacients de final de vida.
Proposta de remodelació i humanització d'espais
(sala de dol): sala polivalent: pacient-família-equip
aprovat per al 2020.
Des de Planificació Estratègica conjuntament amb la
línia d'humanització, la Comissió de Participació Grup
d’ACP, es van a realitzar grups focals (de
professionals, pacient i familiars), juliol 2019.
CONCLUSIONS:
El repte d'una organització, és posar en comú
l'expertesa de tots (professionals, persones ateses i
familiars) per poder avançar, innovar i crear nous
models d'atenció.
…………………………………………………………………………..
P-20. LES NOVES TECNOLOGIES;
INTERVENCIÓ PSICOESTIMULATIVA A
TRAVÉS DE L'ÚS D'UNA PANTALLA
INTERACTIVA TÀCTIL AMB GENT GRAN
Laia Ruiz Bernier, Silvia Merino Ángel
RESIDÈNCIA FALGUERA
INTRODUCCIÓ:
La Societat es troba en un procés de canvi constant a
causa de les Tecnologies de la Informació i
Comunicació (TIC). Aquestes han modificat la forma
de vida dels diferents col·lectius, entre ells el de la
gent gran.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 147
OBJECTIU:
Conèixer el benefici que genera l'ús d'un dispositiu
tàctil a la realització d'activitats psicosocials i
estimulatives en un centre residencial destinat a
gent gran.
MÈTODE:
Aquest treball compta amb una metodologia
quantitativa, utilitzant dues eines metodològiques.
Una enquesta dicotòmica d'elaboració pròpia per
quantificar el grau de coneixement sobre les TIC i la
satisfacció pel que fa al seu ús. I l'Escala NPT-ES, que
mesura la participació, el gaudi, la relació social, el
desplaer i el rebuig d'una persona durant una
intervenció. S'ha passat aquesta escala en el
desenvolupament de dues activitats psicosocials i
estimulatives: Jocs Interactius (JI) i Dinàmiques
Vivencials (DV), ja que es realitzen amb el dispositiu
tàctil.
El grup mostra està format per 13 persones amb
criteris d'inclusió (GDS d'1 - 4, MEC> 21 i persones
que hagin participat mínim en 3 sessions) i criteris
d'exclusió.
RESULTATS:
Les TIC eren desconegudes inicialment pel grup
mostra, tot i que el 61.5% es veia capaç d'utilitzar-les
amb una explicació prèvia de com fer-ho. Un cop
finalitzada la intervenció, el 92.3% de la mostra va
considerar ser capaç de continuar realitzant
activitats amb aquesta eina.
El 92.3% va manifestar haver-se beneficiat del seu
ús, el 84.6% va gaudir i va expressar els seus desitjos
de continuar realitzant activitats mitjançant aquest
dispositiu.
CONCLUSIONS:
Ens vam plantejar donar continuïtat a l'ús d'una
pantalla interactiva en les activitats, ja que s'ha
evidenciat una major implicació i participació en
aquestes. Fomentant la interacció, els vincles socials,
autoestima i la capacitat d'aprenentatge; que
proporcionen poder a la persona.
……………………………………………………………………………..
P-21. PROJECTE "AVUI SOC JO!"
Munia Pastor Rezalí1, Montserrat Franch
Esteban2
1Centre de dia Ca n'Anglada, Fundació
Vallparadís; 2Centre de dia Ca n'Anglada,
Fundació Vallparadís
INTRODUCCIÓ:
La gent gran sovint mostra sentiments de pèrdua,
amb baixes expectatives de futur i poca iniciativa per
iniciar i planificar activitats que els generin benestar.
Des del model d'Atenció Centrada en la persona,
aprofundim en la recollida del context sòcio-
emocional, ressaltant en experiències passades i
presents que resultin significatives.
A partir de la detecció d'un desig personal,
planifiquem una activitat extraordinària (sortida,
actuació musical, hípica...) significativa per a aquesta
persona. Aquesta activitat serà compartida amb la
resta dels seus companys, enfortint vincles sòcio-
emocionals i afectius entre el protagonista i el grup.
OBJECTIUS:
Sentir-se amfitrió i protagonista del dia
extraordinari.
Potenciar diferents àrees/dimensions de la
persona; cognitiu, funcional, sòcio-
emocional i espiritual.
Afavorir la integració i proximitat entre els
usuaris i el protagonista, viuen noves
experiències, es fomenta la
individualització i el respecte.
METODOLOGIA:
FASE I: Recollida d’informació
FASE II: Planificació de l’Activitat
extraordinària
FASE III: Implementació de l’Activitat
extraordinària
FASE IV: Reminiscència i valoració amb el
protagonista
FASE V: Valoració de l’impacte de l’activitat
amb l’Equip interdisciplinar
148 Resums, currículums i pòsters
RESULTATS:
S'han realitzat un total de 5 activitats extraordinàries
dins del projecte, de les quals han gaudit un total de
45 usuaris. Les activitats s'han basat en èpoques del
passat, que volien tornar a reviure, i la realització no
era fàcil dins de l'entorn sòcio-cultural dels nostres
usuaris.
CONCLUSIONS:
La realització de les Activitats Extraordinàries ha
tingut un impacte molt positiu en el dia a dia dels
protagonistes, així com en el dels seus companys,
dades que s'extreuen mitjançant l'observació,
millorant les relacions socials entre ells i augmentant
el seu estat d'ànim (escala Yesavage).
Al seu torn, entre ells intercanvien emocions en
primera persona de com han viscut aquest dia
especial i el seu record perdura en el temps.
……………………………………………………………………………
P-22. MODEL DE TELEASSISTÈNCIA
D'ATENCIÓ PERSONALITZADA
Eva Binefa Garrofé
Centres Tunstall Televida, Barcelona
INTRODUCCIÓ:
La teleassistència, tradicionalment, ha tingut una
resposta de servei lineal en què les persones
usuàries eren tractades com un grup homogeni amb
problemes equivalents. No obstant això, tenen
diferents necessitats i demandes; la resposta del
servei s'ha d'ajustar de manera diferenciada a
cadascuna d'elles per no generar defectes o excessos
en la cobertura. Tunstall Televida ha desenvolupat
un model d'atenció personalitzada per al servei de
teleassistència amb l'assessorament i la validació de
la FSIE UAB.
OBJECTIUS:
Oferir un servei adaptat a les necessitats i
preferències dels usuaris.
METODOLOGIA:
Incorpora un sistema de valoració denominat RET
(Resposta Eficient en Teleassistència) basat en
factors de risc social i de salut. Amb ell s'obté el
nivell de risc i, tenint en compte això, s'estableix el
seu Pla d'Atenció Personalitzat. El sistema realitza
comprovacions contínues durant la permanència en
el servei.
RESULTATS:
300.000 persones usuàries de diferents serveis
gestionats per Tunstall Televida reben una atenció
personalitzada segons aquest model.
Després del canvi de model, els resultats en
l'enquesta anual de satisfacció del servei es
mantenen en nivells elevats: 4,55 sobre 5.
CONCLUSIONS:
El creixent procés d'envelliment fa necessari un canvi
de paradigma en l'atenció a les persones. Amb
aquest model hem aconseguit:
Integrar les possibilitats de resposta en
teleassistència.
Estendre la diversitat de solucions del
servei a totes les persones usuàries,
graduant la intensitat en funció de les
seves característiques i necessitats.
Centrar la gestió en la satisfacció de la
persona.
Respondre de forma sostenible a l'actual
situació socioeconòmica.
El model ha d'avançar en la integració sociosanitària,
incloent processos i instruments de coordinació
social i sanitària, protocols específics i millores en els
programes de prevenció i promoció de la salut.
……………………………………………………………………………..
P-23. ESTUDI MODEL D’ATENCIÓ
PERSONALITZADA
Eva Binefa Garrofé
Centres Tunstall Televida, Barcelona
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 149
INTRODUCCIÓ:
La implantació d'un nou model d'atenció
personalitzada requereix d'una avaluació que
verifiqui l'adequació del model i el seu ajust a les
necessitats de les persones ateses. Aquest estudi,
dirigit per la FSIE de la UAB, permetrà, a més,
continuar avançant en la millora de la resposta en
teleassistència i en el seu impacte en la qualitat de
vida de les persones usuàries.
OBJECTIUS:
Conèixer l'impacte que té la teleassistència proactiva
i personalitzada en la percepció de seguretat,
tranquil·litat i acompanyament en el domicili de les
persones usuàries. La seva capacitat predictiva i
preventiva ens permetrà avançar en millorar la
resposta del servei a les persones que atén.
METODOLOGIA:
Estudi longitudinal, observacional de cohorts, sobre
la població de persones grans que accedeix al servei
de teleassistència als municipis de ≥20.000 habitants
de la província de Barcelona. La variable principal de
l'estudi és la percepció de seguretat al domicili.
S'inclouen diferents grups de comparació dels
serveis de Ajuntament i Diputació de Barcelona.
Cada grup té diferents característiques relacionades
amb l'entorn, la renda i l'envelliment. Als
participants se'ls administren tres qüestionaris: un a
l'alta i els altres, als sis i dotze mesos de servei.
RESULTATS:
Els primers resultats confirmen que hi ha una
correcta segmentació, ja que la major demanda es
concentra en els nivells de suport moderat i alt i té
una relació directa amb les seves xarxes socials i el
seu entorn. Es confirma també que les persones que
necessiten un nivell de suport més alt pateixen un
major nombre d'emergències socials i sanitàries.
CONCLUSIONS:
Els esforços i la intensitat de servei s'han de
concentrar en les persones que viuen en entorns
més desfavorits i/o que tenen una xarxa de suport
més limitada.
…………………………………………………………………………….
P-24. PROMOVENT L'ENVELLIMENT
DIGNE I POSITIU: ACTUACIONS PER
MILLORAR LA PREVENCIÓ I
ACCESSIBILITAT A LA LLAR
Lucía González López1, Andrés Rodríguez
González2, Ana Perandrés Gómez1, Toñi
Aguilar Fernández2, Alicia Carrillo Oya2
1Ageing Lab; 2Macrosad
Tot i que l'esperança de vida cada vegada és més
gran, els agents limitadors de l'edat segueixen sent
un factor a tenir en compte en l'envelliment. Davant
d'aquestes limitacions que afecten a la capacitat
d'autonomia personal, el Servei d'Ajuda a Domicili
(SAD) ha de ser capaç de respondre no només de
forma assistencial. El Modelo de Envejecimiento
Digno y Positivo (EDP) ofereix un marc d'actuació per
a l'atenció de la gent gran, centrant el focus en el
"com". D'aquesta manera, tant l'accessibilitat
universal com la prevenció són matèries pendents
que des de Macrosad han estat abordades amb la
posada en valor de diverses accions en el SAD.
OBJECTIU:
Valorar el desenvolupament de les mesures
d'accessibilitat i prevenció aplicades com són la
formació en Agente de Entrenamiento Preventivo
(AEP) i Técnico de Autonomía y Prevención (TAP),
per a la capacitació de personal tècnic i d'atenció
directa.
METODOLOGIA:
Estudi descriptiu de l'impacte d'aquestes formacions
sobre el número de persones formades i sobre els
usuaris i les problemàtiques detectades.
RESULTATS:
Des del 2015 fins a 150 auxiliars del SAD han realitzat
la formació d'AEP que ha portat a implementar un
Plan de Intervención Individualizado als usuaris del
SAD abordant 53 problemàtiques de les 90
detectades. Per la seva banda, la capacitació en TAP
de 49 persones ha ajudat a abordar 104
problemàtiques de les 130 trobades. Produint un
increment en l'índex de Barthel (autonomia
150 Resums, currículums i pòsters
personal) i en l'escala Yesavage (estat afectiu-
depressiu) de la gent gran intervinguda.
CONCLUSIONS:
Les formacions i mesures aplicades han incorporat
com a novetat l'accessibilitat i prevenció a la llar en
el SAD, millorant la qualitat de vida de les persones.
De la mateixa manera, aquestes accions van
culminar amb la creació d'una Guía Práctica de
Entornos Accesibles per a la Gent Gran.
……………………………………………..
P-25. CONSTRUINT L'ATENCIÓ
DOMICILIÀRIA DEL FUTUR:
TECNOLÒGICA, HUMANA I
INTEL·LIGENT
Oriol Fuertes
Qida
INTRODUCCIÓ:
Som una empresa privada i social, que va néixer fa
tot just 18 mesos amb la intenció de transformar
l'atenció a pacients crònics i/o dependents, per
contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari i
social.
OBJECTIUS:
Primer, transformar el model d'atenció a pacients
crònics i/o dependents, amb un model expert, humà
i utilitzant les noves tecnologies.
Segon, retornar l'estatus social als cuidadors i
cuidadores, pagant-los justament, formant-los i
valorant-los.
METODOLOGIA:
5 punts:
Primer: Seleccionem els millors professionals amb un
procés de selecció molt exhaustiu (<12% de
candidats són seleccionats), els paguem més i
formem.
Segon: Anem a èxit. La família només paga si els
agrada la nostra feina.
Tercer: Les treballadores socials fan un seguiment
expert i continuat, i realitzen un Pla de Treball
Individualitzat.
Quart: Oferim un servei integral per cobrir totes les
necessitats de cada família.
Cinquè: Apostem per la tecnologia dins dels domicilis
com a mesura complementària i de seguretat.
Tot això ens porta a ser l'única empresa espanyola
d'atenció domiciliària amb el segell d'empresa
d'impacte social reconeguda per la Unió Europea.
RESULTATS:
Hem fet més de 200.000 hores d'atenció
domiciliària en 12 mesos
Tenim més de 1000 cuidadors/es
professionals
Hem facturat (vendes brutes) més de 3
milions en 12 mesos
Hem ajudat més de 400 persones a viure
millor, a casa
CONCLUSIONS:
Estem transformant el sector de l'Atenció
Domiciliària, amb un model innovador que
contribueix a la sostenibilitat del sistema, la millora
de la qualitat de vida i, finalment, a l'estatus social
dels/les cuidadors/es professionals.
…………………………………………………………………………………
P-26. DESCRIPCIÓ D'UNA POBLACIÓ
ENVELLIDA I PLURIPATOLÓGICA
CONTROLADA A DOMICILI.
DEPENDÈNCIA I ESTRATICACIÓ RISC
MORT SEGONS ÍNDEX PALIAR I
PROFUND
Nadia Stasi, Jordi Cruanyes Tort, Laura
Iglesias Sáenz, Pablo Villacé Gallego,
Eulàlia Villegas Bruguera, Rosa Ana Sabaté
Garcia, Anna Vilà Santasuana
SCIAS-Hospital de Barcelona
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 151
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:
L'envelliment i augment de les malalties cròniques
incrementen fragilitat, dependència i discapacitat.
Per aconseguir una gestió eficient de recursos, una
cooperativa d'assegurances, va dissenyar un
programa d'atenció al pacient crònic i pluripatològic
al domicili.
L'objectiu del nostre treball és analitzar
característiques demogràfiques, síndromes
geriàtriques, patologies principals, grau de
dependència i índexs PALIAR y PROFUND de pacients
en seguiment a domicili.
MATERIAL I MÈTODE:
Inici programa juny 2011. Es van seleccionar pacients
amb 2 o més ingressos en l'últim any. A les 24 hores
post-alta van ser visitats per internista/geriatra i
infermera fent una valoració geriàtrica integral en
domicili i controlats posteriorment per metge de
capçalera i infermera, realitzant hospitalització
domiciliària quan sigui necessari.
Variables avaluades: edat, sexe, Barthel, Charlson,
PALIAR, PROFUND, patologies principals, síndromes
geriàtriques, supervivència.
RESULTATS:
1801 pacients inclosos juny 2011-juny 2019, dones
1002 (55.6%), Barthel 34 ± 29, Charlson 4 ± 2.5.
Pluripatològics 1653 (92%), profund: 17 ± 4.5.
Mitjana dies d'estada 389 ± 476. Èxitus a domicili:
72%
Mostra aleatòria 481 pacients amb ≥3 patologies
cròniques
Edat: 86.4 ± 7 (55% dones). Barthel 29.8 ± 28
Charlson 3.8 ± 2.
Patologies principals: Cardíaca 280; Demència 272;
Pulmonar 225; Renal 198, Sd geriàtrics: UPP 210;
Delirium: 344; Depressió: 251; Incontinència
urinària: 412; Restrenyiment: 291; Disfàgia: 338;
Supervivència media.107 ± 98
Mostra de 78 pacients gener 2019-juliol 2019 amb
alt risc mortalitat a 6 i 12 mesos.
Edat 88 ± 7, dones 62%, Charlson 3.7 ± 2.7, Barthel
24 ± 23, supervivència: 116 ± 106 dies, 3.8 ± 3.5
meses. Exitus al domicili 68%
Índex PALIAR ≥ 11: 13.1 ± 3.6 probabilitat èxitus als 6
mesos el 77%
Índex PROFUND: ≥11 .18 ± 4 probabilitat èxitus a les
12 mesos 97%
CONCLUSIONS:
Els índexs han estat útils per prendre decisions al
final de la vida.
El programa ha aconseguit controlar al domicili de
manera proactiva els pacients crònics i
pluripatològics.
La majoria d'ells han mort al seu domicili.
…………………………………………………………………………..
P-27. PACIENTS CRÒNICS COMPLEXOS:
POLIFARMÀCIA I MORTALITAT
Jorgina Lucas Noll1, Josep Lluís Clua
Espuny2, Mª Lluïsa Queralt Tomas3, Mª
Antonia González Henares4, Blanca
Lorman Carbo2, Anna Panisello Tafalla2,
Ester Gavalda1
1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,
Institut Català de la Salut; 2Equip d’Atenció
Primària Tortosa Est, Atenció Primària
Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut; 3EAP Tortosa Oest, SAP Terres de l'Ebre,
Institut Català de la salut; 4EAP Sant Carles
de la Ràpita, SAP Terres de l'Ebre, Institut
Català de la Salut
INTRODUCCIÓ:
La polifarmàcia, és una situació molt comuna en
l'atenció ambulatòria i hospitalària dels pacients. En
els últims 30 anys els problemes relacionats amb
l'edat, la comorbiditat i la polifarmàcia s'han
convertit en un important problema de salut.
152 Resums, currículums i pòsters
Als països desenvolupats al voltant d'un 3-4% són
considerats com a pacients crònics complexos (PCC),
i en aquests hi ha un risc augmentat de polifarmàcia.
OBJECTIU:
L'objectiu principal del nostre estudi és avaluar
l'associació de la polifarmàcia amb la mortalitat.
MATERIAL I MÈTODES:
S'ha dut a terme un estudi de cohorts multicèntric i
prospectiu de la incidència de mortalitat entre l'1 de
gener de 2013 i el 30 de setembre del 2016.
RESULTATS:
S'han inclòs un total de 932 PCC, dels quals un 52,3%
han estat dones. L'edat mitjana ha estat de 82,5 anys
(IC: 95% 932 81.8-83.2). El 91.6% dels PCC tenien ≥4
de fàrmacs actius, i un 42.9% tenia ≥10 medicacions
actives. La major part de les medicacions eren de
presa diària.
Els fàrmacs més presos eren: Inhibidors de la Bomba
de Protons (68,5%). Estatines (45,5%), hipnòtics
(45.3%), antiagregants (41,5%) i Inhibidors selectius
de la recaptació de serotonina (30.1%).
Els pacients amb risc de caiguda, o amb un Índex de
Barthel associat de <60, amb ≥10 fàrmacs actius,
tenien una mortalitat més gran.
CONCLUSIÓ:
Aquest estudi confirma que la polifarmàcia (≥ 10
fàrmacs actius) es va associar a un elevat risc de
mortalitat, encara més quan s'associa a un augment
del risc de caigudes o de la capacitat funcional (Índex
de Barthel <60). Aquests pacients suposen un
indicador molt útil a l'hora d'identificar possibles
pacients per desenvolupar mesures estratègiques
preventives de salut.
……………………………………………………………………………......
P-28. SELECCIÓ DE FÀRMACS EN
GERIATRIA EN UN CENTRE D'ATENCIÓ
INTERMÈDIA
Sonia Moreno Lucas, Andrea Corderi, Sarai
Martínez Serrano, Anna Rubio Dalmau
CIS COTXERES
INTRODUCCIÓ:
Tot i els esforços dedicats a implantar pautes segures
i eficaces, el pacient geriàtric pateix, sovint,
problemes relacionats amb els medicaments (PRM).
A l'elevada morbiditat associada a fàrmacs en la
població geriàtrica, s'associa nivells de consum de
recursos sanitaris, amb resultats en salut i qualitat de
vida probablement millorable i evitable.
OBJECTIU:
Millorar la qualitat de la prescripció, identificant les
prescripcions de fàrmacs potencialment
inadequades i valorar intervencions farmacèutiques
realitzades als pacients> 74 anys hospitalitzats al
nostre centre.
MÉTODE:
Per a això vam editar una Guia de selecció i
administració de fàrmacs en geriatria on es recullen
els medicaments potencialment inadequats (MPI) i
les normes de correcta administració.
S'identifica a la fitxa del medicament de l'aplicatiu
informàtic, aquella MPI i el facultatiu a l'hora de
prescriure ja ho visualitza, sent recomanable una
alternativa, si escau, prevista a la Guia de selecció de
fàrmacs de geriatria.
RESULTATS:
Els pacients atesos durant els 6 mesos d'estudi van
ser 846,> 74 anys van ser 715 i d'aquests, amb MPI,
van ser 41 (sobre un 5.73% es va realitzar una
intervenció farmacèutica)
Valorades les Intervencions, un 58% sobre
benzodiazepines, un 12.77% sobre antiinflamatoris
no esteroides, un 9.75% i la resta 19.48% va ser
doxazosina, hidroxizina, megestrol i dipiridamol.
CONCLUSIÓ:
Segons estudis ja publicats, posen de manifest
l'elevada prevalença de prescripcions d’MPI en la
població geriàtrica i la necessitat d'implantar
mesures de millora en la qualitat de la prescripció i
en resultats de salut sobre els pacients. És important
sensibilitzar els professionals sanitaris dels PRM, així
com de millorar els sistemes de farmacovigilància,
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 153
sense oblidar la importància de la coordinació entre
els diferents àmbits assistencials com a repte de
present i futur en l'atenció al pacient geriàtric.
…………………………………………………………………………….
P-29. PILOTATGE DEL PROGRAMA DE
COMPETÈNCIA FAMILIAR UNIVERSAL-
AUTO A PALMA DE MALLORCA
Maria De Lluc Nevot Caldentey, María Del
Carmen Orte Socías, Lluís Ballester Brage
Universitat de les Illes Balears
INTRODUCCIÓ:
En aquesta comunicació, es presenten els resultats
del primer pilotatge del Programa de Competència
Familiar Universal-Auto (PCF-U-Auto), una proposta
d'innovació en prevenció social de les situacions de
dependència multicomponent dissenyada per
implementar-se en l'àmbit familiar. El seu objectiu és
treballar sobre les competències socials i
comunicatives dels membres de la família i dotar-los
de destreses de prevenció i maneig dels primers
signes de pèrdua d'autonomia en persones adultes-
grans.
METODOLOGIA:
Amb un enfocament metodològic mixt, incloent els
enfocaments sistèmic i conductual, entre d'altres
plantejaments articulats a partir de les experiències
internacionals dels Programes de Competència
Familiar, així com dels precedents en
desenvolupament de l'autonomia amb gent gran, es
va dissenyar el PFC -U-Acte. Es va aplicar al període
febrer-maig de 2019 per part del personal de la
Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de
Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes
Balears-Direcció General de Dependència i de la
Universitat dels Illes Balears sobre una mostra inicial
de 75 famílies. El disseny d'avaluació pretest-
posttest es va complementar de mesures d'avaluació
de procés, de resultat i de rigorosos controls de
possibles fonts de biaix.
RESULTATS:
S'observen resultats positius en les diferents
dimensions d'avaluació de competències de foment
de l'autonomia en adults grans i familiars. També en
el desenvolupament de competències familiars i de
relació social, en les escales de Relació i Suport Social
(APGAR i OARS), en l'Escala de Cohesió Familiar i dels
Recursos d'Afrontament Familiar-Resiliència (p
<0.05).
CONCLUSIONS:
El PFC-O-Auto demostra ser eficaç en la promoció de
les competències de promoció d'autonomia i de
funcionalitat familiar -recursos d'afrontament
familiar, cohesió familiar, suport social-. Es
defineixen les seves àrees de millora i es realitzen
propostes d'intervenció.
……………………………………………………………………………
P-30. REVISIÓ DE CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS DE LA
DESHIDRATACIÓ EN LA PERSONA
GRAN DE LA COMUNITAT. IMPACTE DE
LA DESHIDRATACIÓ INTRACEL·LULAR
EN MARCADORS DE FRAGILITAT
Isabel Lorenzo Sánchez, Mateu Serra Prat
Consorci Sanitari del Maresme
INTRODUCCIÓ:
L'aigua al cos humà és el principal component del cos
humà i un nutrient essencial per a la homeòstasi
cel·lular i la vida. Representa el 75% del pes en els
nadons, al voltant del 60% en adults i el 45% en gent
gran. Malgrat la seva importància, hi ha moltes
preguntes sense respostes sobre aquest component
essencial en el nostre cos i la nostra dieta.
L'envelliment de la població és un dels principals
reptes als quals s'enfronten les societats occidentals.
La deshidratació sembla ser un factor associat a la
fragilitat i la dependència. Els factors que
determinen aquest estat de deshidratació no estan
ben establerts.
OBJECTIUS:
Determinar si hi ha relació entre la hidratació i la
fragilitat i dependència. Conèixer els factors
relacionats amb l'estil de vida, sociodemogràfics, així
com la medicació i les comorbiditats que poden
154 Resums, currículums i pòsters
modificar l'estat d'hidratació en els majors de 70
anys de la zona del Maresme.
METODOLOGIA:
S'han recollit les dades de 40 pacients de les àrees
d'Atenció Primària del Consorci Sanitari del
Maresme:
a. Dades antropomètriques (pes, talla,
plecs...)
b. D'estil de vida: enquesta de nutrició,
hidratació, exercici físic, hàbits.
c. Malalties i medicació crònica
d. Dependència a través de l'índex de Barthel
i fragilitat en funció de l'escala de Fried.
e. Estat d'hidratació i composició corporal
mitjançant bioimpedància multifreqüència
RESULTATS:
La hidratació intracel·lular en relació amb la massa
magra (AI/MM) s'associa de forma independent amb
una major força muscular, una millor capacitat
funcional i un menor risc de fragilitat. A més AI/MM
també està associada amb el nombre de
comorbiditats i l'ús de certs medicaments crònics.
CONCLUSIONS:
El contingut d'aigua intracel·lular a la massa magra
(inclòs el múscul) pot influir en la força muscular, la
capacitat funcional i la fragilitat.
……………………………………………………………………………..
P-31. MODEL D'AVALUACIÓ
EXPERIÈNCIA PILOT CURES
SOCIOSANITÀRIES AL FINAL DE LA
VIDA
Pablo De La Rosa Gimeno, Juan María
Prieto Lobato
Universidad de Valladolid
INTRODUCCIÓ:
El pòster presenta els elements claus del model
d'avaluació que s'està implementant al Projecte Pilot
INTecum, desenvolupat a la província de Palencia
durant els anys 2019 -2020 a iniciativa de la Junta de
Castilla y León: Gerencia de Servicios Sociales i
SACyL.
https://www.saludcastillayleon.es/profesionales/es/
cuidados-paliativos/experiencias.ficheros/1252685-
Proyecto%20INTecum%202019%20.pdf
OBJECTIUS:
D'acord amb la naturalesa i els objectius del projecte
INTecum (prestar les cures sociosanitàries
necessàries que permetin cuidar eficaç i eficientment
al seu propi domicili les persones i els seus suports
més propers al tram final de les seves vides), la
proposta dissenyada per al seu seguiment i avaluació
té una orientació pragmàtica-gerencial, en el sentit
de procurar evidències suficients, fiables i útils per al
disseny i implementació de polítiques sociosanitàries
relacionades amb l'objecte del projecte.
METODOLOGIA:
El plantejament metodològic per al seguiment i
avaluació del programa INTecum s'inspira en el
model conegut com de "quarta generació" (Guba i
Lincoln, 1989) que té com a elements principals la
seva orientació comprensiva (Stake, 2006) i la seva
estratègia constructivista (Patton, 2002). Per això, el
procés de seguiment i avaluació contempla la
recollida d'informació bàsica sobre la implementació
del programa: destinataris, atencions prestades i
efectes observats, així com a la dinàmica de l'acció
des de la perspectiva dels diferents implicats, amb
els seus consensos i dissensos intersubjectius.
RESULTATS:
S'ha definit i articulat un model de seguiment i
avaluació que combina amb eficàcia les
metodologies quantitatives i qualitatives, situant-se
en el marc dels models d'avaluació constructivistes,
democràtics i pragmàtics presents en bona part de
les actuals propostes teòriques i metodològiques
reconegudes internacionalment en l’àmbit de
l'avaluació.
CONCLUSIONS:
La proposta aporta un model comprensiu i útil al
transcendent debat sobre la manera més efectiva
d'avaluar les polítiques sociosanitàries.
………………………………………………………………………………..
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 155
P-33. L’ÚLTIM PIAI (PROGRAMA
INTERDISCIPLINAR D’ATENCIÓ
INDIVIDUALITZADA)
Montserrat Llombart Roig, Yolanda Cabré
Margalef
Residència Móra la Nova
INTRODUCCIÓ:
Tota organització necessita per poder millorar,
obtenir la màxima informació de tots els vessants en
què intervé.
Com a professionals reflexionem de si hem
considerat totes les opcions a oferir, per donar
resposta a les emocions i necessitats particulars al
final de la vida. Amb aquesta inquietud, se'ns
planteja la necessitat de saber: Com ho fem.
OBJECTIUS:
Saber com la família ha percebut la nostra
actuació en l'etapa de final de vida del seu
familiar.
Conèixer quines són les fortaleses i
debilitats de la nostra actuació.
Afavorir amb la nostra actuació el procés
de comiat i dol com una etapa més de
l'atenció, d'acord, delicadesa i dedicació.
METODOLOGIA:
La font d'informació és autèntica, vam parlar amb les
famílies del resident mort.
Vam elaborar un guió de preguntes amb respostes
obertes, englobant diferents moments de la gestió
del final de vida.
Posem fi a una etapa acomiadant-nos amb la família,
alhora que recollim la informació que necessitem per
avaluar com ho hem fet i plantejar-nos accions de
millora.
RESULTATS:
L'any 2018 i fins al juny del 2019 a la Residència va
haver-hi 12 defuncions. Es van descartar 3 famílies
(criteris exclusió) i 1 no va anar a la reunió.
A les 8 reunions restants, es van recollir detalls i
informació que ens han permès realitzar accions de
millora. I alhora hem conegut els punts forts de
l'organització en aquesta etapa.
Com a professionals, ens acomiadem amb
delicadesa, tanquem una etapa de convivència, de
relació i un vincle afectiu.
CONCLUSIONS:
Confirmem que cuidar fins l'últim detall és molt més
que una frase, aquesta praxi el tradueix en fets.
Volem aconseguir l'excel·lència en el nostre servei, i
això passa perquè la nostra atenció: comenci abans
de l'ingrés i finalitzi després de la mort.
…………………………………………………………………………….
P-34. PLA D'INTERVENCIÓ
INDIVIDUALITZAT COMPARTIT (PIIC),
QUIN VALOR ENS HA D'APORTAR?
Jorgina Lucas Noll1, Ester Gavaldà Espelta1,
Maria Ferré Ferraté1, Claudia Curto
Romeu2, Miriam Boira3, Maite Irigoyen2,
Carina Aguilar1
1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,
Institut català de la salut; 2EAP Amposta,
SAP Terres de l'Ebre, Institut Català de la
salut; 3EAP Flix, Servei d'Atenció Primària
Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut
INTRODUCCIÓ:
L'envelliment de la població i la cronicitat són un
repte dels sanitaris. Són primordials estratègies per
millorar la seva atenció integral sanitària i social.
El PIIC és un document que recull dades socials i
sanitàries de Pacients Crònics Complexos (PPC) i de
pacients amb malaltia crònica avançada (MACA). És
un document de comunicació quan el pacient és atès
per professionals diferents als seus referents. Ha de
fer-se entre el pacient i el seu equip sanitari, i si cal
amb l'entorn del pacient.
156 Resums, currículums i pòsters
El PIIC és un suport i ajuda a la pràctica, no és un
document rígid, cal adequar-lo a la situació del
pacient en el moment de l'atenció.
De la pràctica sorgeix un dubte, què és el que ens ha
d'aportar un PIIC? És per això que des del nostre
Servei d'atenció primària hem desenvolupat aquest
projecte.
OBJECTIUS:
Conèixer les necessitats dels professionals sobre per
què ens ha d'ajudar una PIIC.
METODOLOGIA:
Es realitza una enquesta als professionals sanitaris,
metges i infermeres referents en cronicitat del
territori, per determinar: Quin és el valor que ha
d'aportar un PIIC.
RESULTATS:
Realitzen l'enquesta 50 professionals, entre
referents de cronicitat, directors d'equip i adjunts
d'infermeria.
El valor més destacat pels professionals,> 60%, és:
Promoure una mirada integral i actualitzada de la
persona, incorporant i posant al dia totes les
dimensions de l'atenció. El segueixen: Adaptar les
actuacions a les necessitats, valors i preferències de
la persona atesa, permetre la incorporació de
respostes anticipades, proactives i precoces en cas
de descompensació i fer més fàcil la presa de
decisions en contextos de complexitat i incertesa.
CONCLUSIONS:
El PIIC és per als professionals una eina d'ajuda per a
l'atenció integral dels pacients que els ajuda a
atendre els pacients en contextos de complexitat i
incertesa.
……………………………………………………………………………..
P-35. COM S'ABORDA EL FINAL DE
VIDA EN ELS ÀMBITS SOCIOSANITARI I
RESIDENCIAL?
Pepa Romero Aznar1, Joan Solà2
1La UNIÓ; 2Fundació Sanitaria Mollet
INTRODUCCIÓ:
UNIÓ Catalana d’Hospitals: associació d'entitats
sanitàries i socials referent en la transformació del
sistema per a la millora de la salut i la qualitat de
vida de les persones. Representa 114 entitats, 464
centres: 70 Sociosanitaris i 74 residencials. Un dels
seus objectius és promoure l'intercanvi
d'experiències entre les diverses entitats.
OBJECTIUS:
Conèixer el model d'abordatge de final de
vida de les nostres entitats.
Identificar bones pràctiques i establir
recomanacions.
METODOLOGIA:
Estudi descriptiu de resultats d'una enquesta
realitzada als diferents centres sociosanitaris i
residencials de les entitats associades. Variables
analitzades: Tipus centre, model d'atenció, recursos
de cures pal·liatives, identificació precoç, existència
de protocols, participació de la persona/família en la
presa de decisions, abordatge espiritual, seguiment
del dol, formació específica, valoració global
d'importància en l’abordatge de final de vida.
RESULTATS:
El 68% treballa amb un model propi de final de vida,
el 71% disposen de recursos específics de cures
pal·liatives, el 89% identifica precoçment a la
persona amb necessitats de cures pal·liatives, només
un 10% fan servir instruments específics. El 82%
disposen de protocols - guies d'actuació, 96% fa
participar la persona i els familiars en la presa de
decisions, en el de 25% no hi ha metodologia de
planificació anticipada de decisions, el 60% disposen
de personal per abordatge espiritual, el 54% no
realitzen seguiment del dol, el 78% dels equips
compten amb formació específica.
CONCLUSIONS:
Existeixen notables diferències entre els centres
sociosanitaris i els residencials.
S'evidencia la necessitat d'utilitzar instruments
validats que identifiquin la situació de malaltia
avançada i la necessitat de cures pal·liatives
precoces.
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 157
Totes les entitats, independentment de la seva
tipologia, expressen la importància de l'atenció al
final de vida.
…………………………………………………………………………….
P-36. COL·LABORACIÓ
INTERGENERACIONAL PER MANTENIR I
MILLORAR LA SALUT FAMILIAR
Marta Tomás Mestres
Family Synergy, S.L
INTRODUCCIÓ:
Origen de l’estudi:
Servei Cardiologia Molecular de l’hospital
Fondazione Maugeri, Pavia (Itàlia).
Abast del problema:
En analitzar l'ADN d'afectats per mort sobtada
buscant la causa, habitualment faltava l'ADN de
familiars que havien patit la mateixa situació abans.
Aquesta bretxa entorpeix molt la identificació de les
mutacions causals i anul·la o retarda la possible
aplicació de tractaments preventius a altres familiars
també portadors.
Solució:
Promoure la Conservació privada de l'ADN i
l'Assessorament Genètic, mitjançant empresa creada
ad hoc a Espanya.
OBJECTIUS:
1. Estudiar l'entorn dels usuaris-pacients d'un
servei privat de Conservació d'ADN familiar
(2015-2018).
2. Identificar patologies prevalents i
segments de població sensibles, i així
mateix la forma d'accedir a ells.
3. Material per a actuacions i estratègies
ulteriors.
METODOLOGIA:
Informació voluntària-CI, no-guiada i anonimitzada
de 150 usuaris-pacients que han contractat
Conservació privada de l’ADN 10 anys i
Assessorament Genètic.
Respostes:
107 (71,33%).
Variables:
Motivo, Patologies-tipus, Edat, Mitjà d’accés al
servei.
RESULTATS:
Motiu:
Patologia coneguda (38,3%); Patologia sospitada
(25,6%); Preventivament (20,3%); Filiació (10,6%);
Record familiar (5,2%).
Patologia-tipus:
Càncer (16,2%); Alzheimer-Lewis-Parkinson (24,1%);
Rares+TDAH (26,5%); Mental+demències
inespecífiques (11,0%); Cardiovascular+Morts
sobtades (8,1%); EM/ELA (6,1%); Altres (8,0%).
Edat dels pacients:
<60 anys (30,7%); >60 anys (48,7%); >75 anys
(20,6%).
Canal d’accés del pacient:
Directament (24,3%); Residenciats i familiars
(22,6%); Pal·liatius i funeràries (20,7%); Associacions
de pacients i promotors d’investigació (13,0%);
Metges (9,8%); Altres professionals (5,9%);
Asseguradores (4,1%).
CONCLUSIONES:
5. Nivell de coneixement del servei:
Limitat.
Sense consciència general de la seva
necessitat, encara.
6. Canals:
Resposta notable per: ‘Autoprescripció i
Preventiu’.
Rellevant a ‘Final de vida’.
Moderada a ‘Residencials’.
Sorprenent baixa conscienciació en àmbits
sanitaris.
7. Patologies, prevalença:
158 Resums, currículums i pòsters
Alta en ‘Malalties Rares’ (totes edats) i
‘Neurodegeneratives’ (gent gran).
Baixa en Cardiovascular i Oncològiques.
8. Recomanacions (internes i externes)
extretes: En base a resultats específics.
Cofinançat per ENISA (203134-no FEDER).
……………………………………………………………………………..
P-37. EL PROCÉS DE PRESA DE
DECISIONS SOBRE EL LLOC DE CURA
DURANT A LA VELLESA: UNA
TRANSICIÓ DE VIDA
Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del
Rosal2, Manuel Rich Ruiz3
1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-
Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (IESA-CSIC), Universidad de
Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de
Investigación Biomédica de Córdoba
(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía
(HURS), Beneficiària de FPU 2017
(Finançament del Ministerio de Educación,
Cultura y Deporte para la Formación de
Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales
Avanzados-Consejo Superior de
Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto
Maimónides de Investigación Biomédica de
Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario
Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de
Fragilidad y Envejecimiento Saludable)
INTRODUCCIÓ:
L'esperança de vida a nivell mundial augmentarà
previsiblement de 71 anys (2010-2015) a 77 (2045-
2050). En augmentar l'esperança de vida, també
augmenta la proporció de població. Aquest
fenomen, és conegut com envelliment de la
població, i està passant a nivell mundial.
OBJECTIUS:
Revisar l'evidència qualitativa per entendre el procés
de la presa de decisions sobre el lloc de cura de les
persones grans.
METODOLOGIA:
Revisió sistemàtica d'estudis qualitatius.
El procés de revisió ha estat realitzat per parts,
mitjançant un tercer autor en els casos de desacord.
S'han analitzat els estudis qualitatius i/o mixtes
(anglès i/o espanyol) que abordaven l'experiència del
procés de presa de decisions sobre el lloc de cura de
les persones grans. Per a això s'han consultat sis
bases de dades: CINAHL Complete, SCOPUS, Web of
Science, SciELO Citation Index, PsycINFO, i Pubmed
(inici fins el 29 de novembre de 2017).
Aquesta revisió va ser registrada a PROSPERO
(CRD42018084826), i el protocol de revisió publicat a
BMJOpen.
RESULTATS:
La gent gran veu de manera molt comú aquesta
situació com una transició de vida. Molts són
conscients que estaven vivint una etapa de transició
de la seva vida, reflectint una situació vulnerable i
indecisa, sent per a alguns la mudança, un límit
definitiu. Tot i així, molts no van poder deixar de
pensar en el final de la vida. Per a algunes persones
grans la decisió de si mudar-se o no requeria
enfrontar-se al final de la vida, mentre que altres
entenien que el final es trobava a prop. En certs
casos, el sentiment de mort imminent els va
provocar falta de desig, i els va fer acceptar
simplement l'inevitable final de les seves vides.
CONCLUSIONS:
La gent gran experimenta aquest procés com una
transició de vida, en què el final d'aquesta, està
sempre present.
Finançament del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte para la Formación de Profesorado
Universitario (FPU-2017).
……………………………………………………………………………..
P-38. ANÀLISI DE LA NECESSITAT
D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA A RESIDÈNCIA
P.M. (CCAA MURCIA) PER ATENDRE
LES CURES INTEGRALS DE RESIDENTS I
FAMÍLIES AL FINAL DE LES SEVES VIDES
Ana García Pérez
https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 159
RPMSBASILIO
INTRODUCCIÓ:
En els 2-3 últims anys, el perfil de les persones que
ingressen en la nostra Residència ha canviat, de ser
autònoms a presentar malalties cròniques complexes
terminals associades majoritàriament a Demències
avançades terminals (GDS 6-7) suposa que
necessiten ajuda per a totes les ABVD. Això indica
que cal l'atenció pal·liativa i un canvi en l'actitud de
tots els professionals de la Residència cap a una
cultura pal·liativa de cura, confort i compassió.
OBJECTIUS:
Segons el Model de C.P. d'aquesta Comunitat, els
ESAD (Equips de Suport Domiciliari) a CP, atendran
l'assistència dels mateixos i les seves famílies
juntament amb els professionals de la Residència i
formaran a tots els professionals per al canvi de
cultura a una actitud pal·liativa.
METODOLOGIA:
Estudi descriptiu retrospectiu en residents ingressats
en una residència des de juliol de 2018 a juliol de
2019.
RESULTATS I CONCLUSIONS:
42 ingressos, 32 dones i 10 homes amb una mitjana
d'edat de 83 anys. Tots/es presenten malalties
cròniques complexes terminals.
12 Residents Demència avançada terminal afegida
GDS -6-7.
4 Residents amb malaltia psiquiàtrica afegida.
3 Residents amb Deteriorament Cognitiu moderat
afegit.
1 Resident amb ELA.
1 Resident amb Ca terminal.
6 Residents ja han mort.
Totes/es les/els Residents reuneixen criteris
d'inclusió per ser inclosos en el programa de Cures
Pal·liatives Domiciliari d'aquesta Comunitat, ja que la
residència es considera el domicili on moriran. Amb
malalties no curatives i on cal deixar de fer per
acompanyar i deixar morir amb dignitat respectant
els desitjos de la persona que viu aquí o els de la
seva família en cas de no poder comunicar-nos
verbalment amb elles/ells, són aquestes famílies les
que millor coneixen com desitjarien morir els seus
éssers estimats.
160 Resums, currículums i pòsters
PATROCINADORS:
COL·LABORADORS:
Top Related