é fama de ser una gran salta-dora, ja que corre fent saltsamb les quatre potes alhora,salts que poden arribar als dos

metres d’alçada. D’aquí ve que quan unapersona és molt lleugera, diguem que éslleugera com una daina.

Sembla que va desaparèixer de Catalunyadurant el segle XVII, però diferents intro-duccions amb finalitats cinegètiques –ja queper les banyes i la pell des de sempre ha es-tat un animal molt preuat– i animals esca-pats de tancats particulars han fet que tor-ni a ser un animal present en alguns indretsdel nostre país. A la Catalunya central no-més la podem veure a l’Alt Urgell, on, jun-tament amb la comarca del Pallars Sobirà,forma el nucli més important que hi ha a Ca-talunya, distribuït a ambdós marges del riuNoguera Pallaresa.

És un animal d’una mida intermèdia, en-tre la del cérvol i el cabirol, i es caracterit-za per un pelatge de color rogenc, amb unestaques blanques, que a l’hivern gairebédesapareixen, i per les espectaculars ba-nyes dels mascles, en forma de pales que te-nen. Igual que als cérvols, les banyes elscauen cada any, normalment a final d’hi-vern, i els tornen a créixer a la primavera,embolcallades d’una coberta de vellut queels va caient de mica en mica al llarg de l’es-tiu. També és característica de la dainauna taca blanca a la zona anal, de la qualdestaca la cua negra.

El seu hàbitat natural són els boscos demuntanya amb clarianes on hi hagi herba,però també ha estat introduïda amb èxit alsaiguamolls de l’Empordà.

És un animal herbívor que s’alimentad’herba, fulles i brots d’arbres i arbustos, quesurt a buscar cap al tard, a la nit i de mati-nada, mentre que de dia descansa amaga-da entre la vegetació.

La daina viu en una societat matriarcal.Durant gairebé tot l’any, les femelles i lescries fan la seva vida al marge dels mascles,amb qui només es retroben a l’època de l’a-parellament; a la tardor, quan els mascleslluiten sorollosament entre ells per apare-llar-se amb el màxim nombre de femelles i fan uns intensos crits per defensar el seu ter-ritori, crits semblants a la brama dels cér-vols, però que, en el cas de la daina, encomptes de brams són roncs .

És un animal d’aprofitament cinegèticque es pot caçar; de fet, a excepció de la delsaiguamolls de l’Empordà, totes les intro-duccions que s’han fet a Catalunya han es-tat amb aquesta finalitat, de manera que,amb la desaparició del llop, l’home és el seuúnic depredador.

T

LLEUGERACOM ELLAMATEIXA

LA DAINA (DAMA DAMA) és un mamífer poc freqüent a Catalunya, on a l'Alt Urgell té un dels nuclisprincipals, fruit d’introduccions cinegètiques. Es caracteritza per les taques a la pell, que a l’hiverngairebé desapareixen, i per les banyes dels mascles en forma de pala, que, igual que les dels cérvols,se’ls renoven cada any. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 52REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

18DISSABTE, 3 D’OCTUBRE DEL 2009 | Regió7REVISTA�FAUNA