LOS VERBOS
DEFINICIÓN ¿QUÉ TIENEN LOSVERBOS?
¿QUÉ INDICAN LASFORMAS VERBALES?
¿CÓMO PUEDENSER?
Los verbos sonpalabras que
indicanacciones.
Los verbos tienenFORMAS
VERBALES, queestán compuestas por
una RAÍZ y unaTERMINACIÓN
imaginamosraíz
Indican:
NÚMERO (singular / plural)
PERSONA. (primera / segunda / Tercera)
REGULARES(tienen la misma raíz
todas las formas)
cantocantáis
IRREGULARES(la raíz cambia enalgunas formas)
juegojugáis
LAS FORMAS VERBALES
SINGULAR PLURAL
1ª PERSONA Yo imagino Nosotros/ nosotras imaginamos
2ª PERSONA Tú imaginas Vosotros/ vosotras imagináis
3ª PERSONA El/ella imagina Ellos / ellas imaginan
FORMAS NO PERSONALES(Formas verbales que no indican NI NÚMERO NI PERSONA)
INFINITIVO GERUNDIO PARTICIPIO
Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:
AR (1ª Conjugación) imaginar
ER (2ª Conjugación) comer
IR (3ª Conjugación) vivir
Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:
ANDO(imaginando)
IENDO(comiendoviviendo)
Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:
ADO(imaginado)
IDO(comidovivido)
¿ CÓMO SABEMOS LA RAÍZ DE UN VERBO O FORMA VERBAL?
Cantabais
1º Escribimos el infinitivo del verbo o forma verbal dada.
Cantar
2º Separamos la terminación de infinitivo (AR, ER o IR) y lo que nos queda es la raíz.
CANT – ARraíz
LOS SUFIJOS -OSO,-OSA, -IVO, -IVA, -ANTE y -ABLE
Son sufijos que se añaden a sustantivos y verbos para convertirlos en adjetivos.
EJEMPLOS
maravilla
maravilloso
crema
cremosa
comprensión
comprensivo
deporte
deportiva
refresco
refrescante
aceptar
aceptable
ELS DÍGRAFS
Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO
DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN
Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple
RR SS
L·L SCIXTJTGTXTZ
( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)
(t – g ) (t – x )(t – z )
sor – ra car – ros – sa
col – legipis – ci – na
rei – xa plat – ja met – ge cot – xe
u – ti – lit – zar
QU
LL
GU
NY
IG
Bàs - quet
a – llu – nyar
a – mi – gues
ca – nya
boig
ELS DÍGRAFS
Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO
DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN
Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple
RR SS
L·L SCIXTJTGTXTZ
( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)
(t – g ) (t – x )(t – z )
sor – ra car – ros – sa
col – legipis – ci – na
rei – xa plat – ja met – ge cot – xe
u – ti – lit – zar
QU
LL
GU
NY
IG
Bàs - quet
a – llu – nyar
a – mi – gues
ca – nya
boig
ELS DÍGRAFS
Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO
DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN
Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple
RR SS
L·L SCIXTJTGTXTZ
( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)
(t – g ) (t – x )(t – z )
sor – ra car – ros – sa
col – legipis – ci – na
rei – xa plat – ja met – ge cot – xe
u – ti – lit – zar
QU
LL
GU
NY
IG
Bàs - quet
a – llu – nyar
a – mi – gues
ca – nya
boig
EL GUIONET( és un signe que es representa amb una ratlleta horitzontal
USOS
En la PARTICIÓ DEPARAULES quan noacaben a final de línia
Recorda que no es podenseparar:
Els diftongsEls dígrafs
(NY, IG, LL, QU, GU)
En PARAULES COMPOSTESquan:
1r. El primer mot acaba envocal i el segon comença ambR-, S- o X-.
busca-raonspara-sol
escura-xemeneies
2n. Quan el primer mot duuaccent gràfic.
mà – llargpèl – roig
3er. En els mots compostosrepetitius i expressius.
ring – ring zig – zag
En els NUMERALS APARTIR DEL VINT.
a) Per a separar lesdesenes de les unitats
vint – i – set trenta – dos
quaranta – huitcinquanta – quatre
seixanta – tres setanta
b) Per a separar lesunitats de lescentenes.
dos – centstres – cents
quatre – cents
L’ADJECTIU
DEFINICIÓ CONCORDANÇA AMB EL SUBSTANTIU
GÈNERE NOMBRE
Paraules que expressen una qualitatdels éssers o de les coses dels qualsparlem.
Els trobem preguntant – li al substantiuque acompanyen:
Com és? / Com són?Com està? / Com estan?
Masculí(cotxe blau)masc. masc.
Femení
(moto blava)fem. fem.
Singular(cotxe blau)sing. sing.
Plural
(motos blaves)plural plural
ELS GRAUS DELS ADJECTIUS
POSITIU COMPARATIU(expressa com és algú o alguna cosa en comparació
amb altres)
SUPERLATIU(Expressa unaqualitat en elgrau màxim.)D’
INFERIORITATD’
IGUALTATDE
SUPERIORITAT
Expressa unaqualitat sensecomparar – la
amb res.
Utilitzal’estructura:
menys + adjectiu+ que
Utilitzal’estructura:
tan +adjectiu +com
Utilitzal’estructura:
més +adjectiu +que
major que
Utilitzal’estructura:
mésmolt
adj.+ íssimadj. + íssima
EXEMPLE:
La barca ésgran.
EXEMPLE:
La barca ésmenys gran que
el transatlàntic
EXEMPLE:
La barca és tangran com eltransatlàntic.
EXEMPLE:
La barca és mésgran que el
transatlàntic.
Joan és majorque Miquel
EXEMPLE:
La barca mésgran.
Una barcamolt gran.
Una barcagrandíssima.
Un camiógrandíssim.
COM FER UNA DIVISIÓ AMB QUALSEVOL NOMBRE AL DIVISOR(AMB RESTA)
CAS 13 2 1 2 9
PAS 1. Escrivim la taula del divisor del 0 al 9.
29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 8729 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261
PAS 2. Agafe tantes xifres del dividend com xifres hi ha en el divisor. (Com al divisorhi ha dues xifres, agafe les dues primeres xifres del dividend)
3 2 1 2 9
PAS 3. Com el nombre agafat en el dividend és igual o major que el divisor ( 32 ésmajor que 29), comencem la divisió. He de buscar un resultat de la taula del 29, quedone 32 o s’aproxime sense passar – se.
29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 3 2 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261
PAS 4. El que més s’aproxima és 29 x 1 que dona 29. Per tant, pose l’1 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.
3 2 1 2 9
2 9 1
PAS 5. Faig la resta.
3 2 1 2 9 -
2 9 1 0 3
PAS 6. Baixe la següent xifra del dividend.
3 2 1 2 9 -
2 9 1 0 3 1
PAS 7.Ara he de buscar un resultat de la taula del 29, que done 31 o s’aproximesense passar – se.
29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 3 2 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =145 -29 x 6 =174 2 9 129 x 7= 203 0 3 129 x 8 = 23229 x 9 = 261
PAS 8. El que més s’aproxima és 29 x 1 que dona 29. Per tant, pose l’1 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.
3 2 1 2 9 -
2 9 1 1 0 3 1
- 2 9
PAS 9. Faig la resta.3 2 1 2 9
- 2 9 1 1 0 3 1
- 2 9 0 2
PAS 10. Com no hi ha més xifres que baixar al dividend la divisió estaria acabada.
CAS 22 4 1 2 9
PAS 1. Escrivim la taula del divisor del 0 al 9.
29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 8729 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261
PAS 2. Agafe tres xifres del dividend i no dues com hi ha en el divisor. (He d’agafarles tres xifres perquè 24 seria més xicotet que 29)
2 4 1 2 9
PAS 3. Com el nombre agafat el dividend és igual o major que el divisor ( 241 ésmajor que 29), comencem la divisió. He de buscar un resultat de la taula del 29, quedone 241 o s’aproxime sense passar – se.
29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 2 4 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261
PAS 4. El que més s’aproxima és 29 x 8 que dona 232 . Per tant, pose l’8 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.
2 4 1 2 9
2 3 2 8
PAS 5. Faig la resta.
2 4 1 2 9 -
2 3 2 8 0 0 9
PAS 6. Baixe la següent xifra del dividend. Com ja no hi ha, la divisió estaria acabada.
2 4 1 2 9 -
2 3 2 8 0 0 9
JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)
1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.
2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.
3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.
JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)
1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.
2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.
3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.
JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)
1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.
2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.
3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.
JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)
1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.
2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.
3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.
EL SISTEMA SOLAR I ELS SEUS ASTRESESTRELA PLANETES SISTEMES
PLANETARISSISTEMASOLAR
GALÀXIA COMETES ASTEROIDES METEORITS
És un cosgasós situat
en l’espai queemet llum i
calor.
El SOL ésl’estrela méspròxima a la
Terra.
Hi ha altresastres que
giren al voltantseu
Són cossosquasi esfèricsfets de roca i
gas.
No emetenllum.
Giren sobre simateixos i al
voltant del Sol.
Alguns tenenanells o
satèl·lits queorbiten al seu
voltant.
A més, hi haaltres astresque giren alvoltant seu.
Els formen lesestreles i
planetes quegiren al voltant
del SOL.
Està formatpel SOL, la
TERRA i SETPLANETES
més.
És un conjuntd’ESTRELESque giren al
voltant del seupropi centre.
La nostragalàxia es diuVIA LÀCTIA.
Són cossosde roca, polsi gel que giren
al voltantd’una estrela.
Són cossosrocosos que
giren al voltantd’una estrela.
No tenen llumpròpia
Sónfragmentsmenuts deroca que en
entrar encontacte ambl’aire a la Terras’incendien i
formenESTRELESFUGACES
ELS MOVIMENTS DE LA TERRAROTACIÓ TRANSLACIÓ
La Terra gira sobre si mateixa.
Gira sobre un eix inclinat, que travessa laTerra i uneix els pols.
La Terra tarda un dia (24 hores) encompletar este moviment.
La Terra gira al voltant del Sol.
La trajectòria que segueix és l’òrbita.
L’òrbita és corba i tancada.
La Terra tarda un any (365 dies) encompletar este moviment.
CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS TERRESTRES
ROTACIÓ LA LLUNA TRANSLACIÓ(gir de la Terra sobre el seu propi eix) (satèl·lit de la Terra) (gir de la Terra al voltant del Sol)
DIA NIT
Meitat Meitat Gira i es FASES Origina les estacionsde la de la trasllada LUNARS de l’anyTerra Terra al voltanton dona on no de la Terrael donaSol el Sol.
PrimaveraDura un mes Estiulunar (28 díes) Tardor
Hivern
LES FORMES DE REPRESENTAR LA TERRAGLOBUS TERRAQÜI
(Esfera que representa la forma del planeta amb exactitud però a escala)PLÀNOL
(planisferi o mapamundi
ELEMENTS ELEMENTS
EIX DEROTACIÓ
EQUADOR POLS HEMISFERINORD
HEMISFERISUD
MERIDIANS PARAL·LELS ROSA DELSVENTS
Líniaimaginària que
travessa laTerra pel
centre i uneixels pols.
Circumferènciaimaginària que
divideix laTerra en doshemisferis o
meitats iguals.
Extrems de laTerra més
allunyats del’equador.
Meitat delglobus situadaper damunt de
l’equador.
Meitat delglobus situadasota l’equador
Líniesimaginàriesque passenpels pols.
Si passemd’un meridià aun altre, anemcap a l’est ocap a l’oest.
Líniesimaginàriesque formencercles enparal·lel a
l’equador, alnord o al sud
d’aquest.
Apareix en elsmapes.
Ens indica ones troben els
puntscardinals.
MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)
PLÀNOLSTIPUS DE MAPES
FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS
És una representaciómolt menuda de la Terra.
Potser una localitat, una casa o una habitació.
Recullen DADES FÍSIQUES:
-Rius-El relleu
RecullenINFORMACIÓ
POLÍTICA:
-Divisió del països.-Les comunitats.
RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:
-Carreteres-Fauna
MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)
PLÀNOLSTIPUS DE MAPES
FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS
És una representaciómolt menuda de la Terra.
Potser una localitat, una casa o una habitació.
Recullen DADES FÍSIQUES:
-Rius-El relleu
RecullenINFORMACIÓ
POLÍTICA:
-Divisió del països.-Les comunitats.
RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:
-Carreteres-Fauna
MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)
PLÀNOLSTIPUS DE MAPES
FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS
És una representaciómolt menuda de la Terra.
Potser una localitat, una casa o una habitació.
Recullen DADES FÍSIQUES:
-Rius-El relleu
RecullenINFORMACIÓ
POLÍTICA:
-Divisió del països.-Les comunitats.
RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:
-Carreteres-Fauna
Top Related