Ciutat de portes obertes

Em van dir “estàs boja”, em van dir “no ho facis”... em van dir

“cuida’t”. El mar es va obrir davant meu i amb la seva extensió va

venir la riba. Vaig dir “no ho crec”, vaig dir “ja vaig arribar...”, vaig

dir que els somnis ja no eren somnis. Vaig caminar, em vaig

il�lusionar, vaig somriure i vaig riure a riallades després. Un llum de

molt, molt endins va sortir i de bat a bat els murs van ser portes.

Petites, més o menys...enormes! Totes obertes per a mi i per a

tothom qui s’ho mereixi. Barcelona, aquella Barcelona llunyana, ara

aquesta ciutat de portes obertes.

Lucia Raimondo