MMMMIIIINNNNIIIICCCCOOOONNNNTTTTEEEESSSS
DDDDEEEE 4444TTTT AAAA
El llibre que li agradava cantar
Hi havia una vegada un llibre que estava ple de cançons, li agradava molt
cantar i si per ell fos estaria tot el dia cantant sense parar mai.
Quan estava sol cantava en veu alta, fins que una dia que estava cantant hi
havia una càmara gravant-lo. Ell no s’en havia adonat que l’estaven gravant i
quan s’en va adonar hi havia molta gent, el doble de gran que ell rient sense
parar. Es va avergonyir molt , però el seu video el van penjar a Internet, es
va fer famos i va estar molts dies seguits cantant.
Alba Pérez
Hi havia una vegada un barret al qui agradava molt cantar.
Un dia va voler apuntar-se a un concurs de cantar.
Va arribar el dia del concurs, ell anava el quart i estava actuant el tercer.
El tercer va acabar de cantar i li va tocar al barret , ell estava molt
content i quan va acabar de cantar van dir : - El guanyador es el barret !!
Es va posar molt content i li van dir que si volia ser el professor de música .
Ell va dir que sí.
Ana Molina
LA GOMA CANTANT
Hi havia una vegada una nena i una goma que volien cantar però el
seu amo no la deixava. La goma el volia convèncer però l'amo no
volia. S'ho va pensar tota la tarda, minuts i hores. L'amo no volia
perquè era molt estrany veure una goma cantant, però a la fi li va
dir que sí. La goma estava molt contenta i es van passar hores i
dies assajant fins que un dia l'amo y la seva goma van fer un
concert i van ser molt famosos.
Giovanni Amador
Una vegada hi havia un peix al qual li agradava molt cantar el
``rockanrol´´.
Tothom deia que era l’ amo del ``rockanrol´´ perquè cantava perfectament.
A ell no li agradava el vals, només li agradava el``rockanrol´´.
El peix era grassonet i una mica boig i golafre.
En un concert es va emboratxar i es va adormir en el concert.
Al dia següent els seus pares preocupats van anar a buscar-lo i el van trobar
adormit a terra.
El dia següent feien un joc de cantar el ``rockanrol´´.
El peix va anar al lloc però els seus pares van anar amb ell. El seu pare va competir amb ell i el peix petit va guanyar.
Isaac Alfambra
Hi havia una vegada un coet que li agradava cosir però la gent no es creia que un coet pogués cosir. Una vegada va baixar al carrer i va montar una botiga amb fils per cosir, però la gent no passejava pel carrer perquè aquell carrer estava abandonat. El coet estava molt trist perquè li feia falta diners per comprar. Un dia es va imaginar què faria amb els diners i va pensar: -Si construeixo una samarreta molt gran, la gent la compraria. Va baixar al carrer i es va posar al mig d´una plaça on hi havia molta gent. Però la gent no volia comprar això. Un dia es va apuntar a un concurs de cosir i si guanyava li donaven 1.000 euros. Va guanyar i es va casar amb una coeta.
Raul Saavedra
Hi havia una vegada un tren que es deia “Ràpid”. Es deia “Ràpid” perquè quan
estava sol sense que el molestéssin, corria sol. Feia un recorregut de molts
quilòmetres, però cada vegada que la gent pujava al tren, es posava trist. Un dia li van dir al tren: -Aquest serà l’ultim viatge que faràs, perquè volem que
siguis lliure i corris tants quilòmetres com fas sempre.
Llavors quan va ser l’ultim viatge, saludava la gent i estava feliç. El tren va acabar
el viatge i va ser feliç per sempre.
FI
Andrea Ramos
Hi havia una vegada un rellotge que era com un humà però no tenia números. Les busques sí que les tenia. Un dia tenia un boli al costat i va dir: -Sense números no soc un rellotge. De sobte li van aparèixer els números però quan va venir l’home li va veure escrit el número 60. -Quins números son aquests?- va preguntar l’home. Va dir-ho a tot el barri i tot el barri amb ell el van declarar el romà escribent perfecte. FI Ax el
Hi havia una patata que no sabia xisclar i es va trobar un dia amb
una altra patata que sabia xisclar.
La patata que sabia xisclar li va en senyar a xisclar.
Quan ja sabia xisclar , cada cop que el pagès anava a collir-la,
xisclava i el pagès tenia por.
fi
Elia Pérez
Vet aquí una vegada una samarreta màgica que volia apuntar-se a una cursa de esprint. Finalment s’hi va apuntar i va començar la cursa. Es va sentir: -Ja!, i tots a córrer i a córrer! A cap de 3 hores la samarreta els va guanyar 1 hora i 3 quarts d’avantatge. Li van donar el trofeu i quan el director de la cursa va veure la samarreta màgica es va desmaiar. La samarreta va anar a casa seva a veure la televisió i va anar a dormir somiant amb la cursa i el trofeu. Va ser molt feliç.
Gabriel Babà OLMOS
Hi havia una vegada una maquineta que li feien molta punta. Com que era una
maquineta màgica, un dia es va enfadar amb la gent que li feia punta i va
decidir menjar la punta del llapis. Un dia quan una nena li va fer punta al
llapis, es va quedar sense llapis perquè va fer-li punta 10 vegades i encara no hi havia manera. La nena es va enfadar i va tirar la maquineta, però la
maquineta es va salvar i va pujar a la taula de la nena i es va menjar tota la
punta. Després la nena va posar la maquineta a l’estoig i el va perdonar.
Fi Julia
Hi havia una vegada un llibre que cantava “ havy metal” .
Si l’obries treia la llengua.
El propietari del llibre era un nen que es deia Iker Gabaldón Contreras
i el seu germà, kai Gabaldón Contreras .
Van venir amics a casa seva, van veure el llibre i ho van comentar a tot el
col.legi. El libre no es cansava de cantar i així tot l’estiu.
Kai Gabaldón
Una nit el pare d’un nen va guanyar la loteria . Ell volia un barret. El seu fill va dir: - Pare, on vas?- El pare va dir: - A comprar un barret.- El nen volia anar-hi i al pare li va semblar bé. Van anar a la botiga i la senyora li va dir: - Bona nit. Què voleu? El nen va dir: - Rapidíssim, volem un barret.- La senyora va dir que eren molt cars i el pare va contestar que no passava res, que tenien molts diners. La senyora molt contenta va oferir-lis dos barrets. El pare i el fill van tornar cap a casa i la mare els va dir: -On heu anat?- -A comprar els barrets.- van contestar. -Quants diners us heu gastat?- va preguntar la mare.- -200 euros va dir el fill, ens ha tocat la loteria!- La mare es va desmaiar i el pare va dir: - Si home, ara a pagar l’hospital!- El barret màgic la va curar cantant. El nen, al·lucinant va dir: - Ets màgic! Sergio Delgado
Hi havia una vegada un futbolista que es deia Piqué i li agradava molt i molt
ballar.
Els gols els ficava ballant i ho feia tan i tan bé, que a la seva vida no havia
marcat ni un gol sense ballar. Sobre tot és que li agradava ballar.
El Piqué es passava tota l´estona ballant amb la Shakira. Ana Noguera
Una vegada hi havia una moto que cantava molt tot el dia i no deixava
dormir ningú. Es van enfadar i
van decidir trencar-la i destroçar-la. Es va enfadar molt i es va tornar a
areglar sola .Va anar a casa seva i de cop i volta va cantar i el que la va crear
va dir: -- Ja n’estic fart.- La va castigar i al cap d´uns dies ja estava bé i
també estava feliç. La moto va ser famosa i un dia la van contractar perquè
treballés en un circ i va ser feliç cantant tota la vida.
Flavia
EL GANIVET BALLARÍ Hi havia una vegada un ganivet ballarí.
Al col·legi tots es reien d’ells:
-Ha, ha, ha! un ganivet ballarí!
Al ganivet, cada dia li deien el mateix:
-Ha, ha, ha! un ganivet ballarí!
Al dia següent el mateix, però ell sempre volia que vinguessin les vacances
perquè anava a llocs fantàstics.
Això a ningú l’interessava.
Un dia, passejant pel carrer va trobar una noia de la que es va fer amiga i la
noia li va contestar que ella també volia ser ballarina.
Al cap de tres dies van obrir una acadèmia de ball i es van fer famosos.
Anna López
El macarró que saltava Hi havia una vegada un macarró que saltava.
Cada dia saltava i quan saltava el món es tornava de
colors com si fos una ona tota plena de colors. Les
persones també es tornaven de colors i cada salt eren
minuts i a cada minut eren més colors contra més
persones, animals, cases i fins i tot gossos i gats. Els
gats esgarrapaven a la seva familia, corrents darrera els
seus amos i els amos corrents perquè els gats els
esgarrapaven amb els colors.
Carmen Montes
EL BARRET LECTOR
Hi havia una vegada un barret que llegia. Era el millor del món llegint. Un dia
va llegir un llibre de 100.000 pàgines i al dia següent en va agafar un de
30.000.000 de pàgines i en dos dies se'l va acabar. Es tractaven de cotxes.
Un dia el seu amic ja li va deixar un de 5.000 pàgines i es tractava de
gossos.
Conte contat, aquest conte ja s'ha acabat.
Jonathan Borreguero
EL LLAPIS I EL TALP
Hi havia una vegada un llapis que volia excavar però no podia.
Un dia es va assabentar de que el sr.Talp el podia ajudar.
Quan va arribar li va dir al sr.Talp que volia excavar però no podia.
Llavors el Talp li va dir:
-D’acord,t’ajudaré.-
Va preparar una poció que va fer que al llapis li sortissin unes ungles de talp.
Va ser molt feliç perquè la gent li deia: ”Llapis Ungles de Talp”.
Lucas Alcántara
LA CADIRA QUE LI AGRADAVA JUGAR A FUTBOL Hi havia una vegada una cadira nena que li agradava molt jugar.
La cadira es deia Shakira i el seu joc preferit era el futbol.
Els nens mai la deixaven jugar.
Un dia la Shakira es va enfadar i li va dir a la professora:
-Els nens no em deixen jugar a futbol.-
La professora va dir als nens que la deixessin jugar. Va marca 5 gols.
FI Paula Alzuria
LA GÀBIA QUE VA FER RIURE A TOT EL MÓN
Una vegada hi havia una gàbia que no parava de riure. Un dia li van
preguntar: Per què rius ? La gàbia va dir: -perquè m’encanta riure movent-
me d’un costat a l’altre, és com si estigués a la lluna, em sento feliç.
Un dia va riure tant, que totes les gàbies van riure. Els pollets van sortir
dels seus ous i les seves mares van riure i van ser felices. La gàbia que riu va
ser molt feliç rient i va tenir 9 fills.
Vet aqui un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Paula Verdú
ESCARABATET
Hi havia una vegada un cotxe que es deia Escarabatet. Volava a 500.000 peus de terra, era útil perquè si hi havia caravana agafava carrerilla posava el turbo, estenia les ales i a volar. Un dia un altre cotxe li tenia enveja i li va trencar el motor. Al dia següent el seu amo volia anar a Austràlia en cotxe. L’Escarabatet va donar un vol per veure per on s’anava a Austràlia i com tenia el motor trencat va caure a l’aigua. Com que trigava molt, l’amo es va posar a plorar i l’altre cotxe es va sentir culpable. Va volar, es va transformar en submarí i el va portar amb el seu amo. Quan van acabar d’arreglar-lo, l’Escarabatet li va dir al cotxe: Malgrat les nostres diferències, som iguals.
Fi D a v i d
EL PLAT BALLARÍ Hi havia una vegada un plat que li agradava molt ballar.
A l’escola li deien que ballant no aconseguiria res però ell insistia, tant i
tant, que al final el van expulsar perquè no feia les activitats de l’escola.
Però a ell tant l’hi era, només volia ballar i res més que ballar.
Un bon dia es va quedar adormit en un banc i un nen el va trobar.
Quan es va despertar estava a casa d’aquell nen.
A l’hora de dinar li van posar una amanida a sobre.
El nen va anar al labavo i quan va tornar l’amanida estava a terra.
El plat es va escapar i va ser famós ballant.
FI
Elena Lopez
LA MOTOCICLETA A QUI AGRADAVA MOLT MATAR Hi havia una vegada una motocicleta que li agradava jugar a matar amb la pilota .Un dia va veure uns nens que estaven jugant a matar i els va
preguntar si podia jugar amb ells . Llavors li van dir que no.
Al dia següent ho va tornar a preguntar, i li van dir una altra vegada que no.
Llavors la motocicleta els va dir que els donaria una volta a cada un dels
nens o les voltes que ells volguéssin si la deixaven jugar. Van dir que sí i
llavors cada vegada que la motocicleta guanyava, donava una volta a l’ equip.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
FI
Gemma García