Joan Coromina
Andrei Costache
Religió 2012-13
2
Introducció...................................................................pàg 3
Història.........................................................................pàg 4-6
Monestir.......................................................................pàg 7-8
Mare de Déu de Montserrat.........................................pàg9
Darrers abats de Montserrat........................................pàg 10
Escolania de Montserrat...............................................pàg 11
Orgue de Montserrat....................................................pàg 12-13
Santa Cova de Montserrat............................................pàg 14
La capella de Santa Cova...............................................pàg 15
Rosari Monumental de Montserrat......................................pàg. 16
El Quinze Misteris........................................................pàg 17-19
Misteris de goig............................................................................pàg 17
Misteris de dolor..............................................................pàg 17
Misteris de glòria........................................................................pàg 18-19
Via crucis.....................................................................pàg 20
Llibre Vermell de Montserrat.....................................pàg 21-22
Aromes de Montserrat...............................................pàg 22
Biblioteca de Montserrat............................................pàg 23
Opinió personal...........................................................pàg 24
3
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de
Montserrat, en el terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària
de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un
punt de
pelegrinatge
per a creients
i de visita
obligada per
als turistes.
L'actual abat
és Josep
Maria Soler i
Canals.
El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos,
conformen un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68
habitants.
4
L'origen del monestir és incert, però se situa cap al 880. Se sap que, cap al 1011, un
monjo procedent del monestir de Santa
Maria de Ripoll va arribar a la muntanya
per encarregar-se del monestir de Santa
Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava
sota les ordres de l'abat Oliba de Ripoll.
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova
situació i Oliba va decidir fundar el
monestir de Santa Maria al lloc on hi havia
una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir
abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll. Aquesta ermita s'havia convertit en la
més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare
de Déu que s'hi venerava des de l'any 880.
El monestir aviat es va convertir en santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els
donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi
del segle XII, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de
monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia
.El segle següent va ser el de l’iniciï de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva
independència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident, el priorat de
Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a
Benet XIII d'Avinyó. El rei Martí l'Humà va aconsellar a Benet XIII que convertís
Montserrat de priorat en abadia i posés al front com a primer abat a Marc de Villalba,
qui ho era de Ripoll des de 1408. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIII
va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis
sobre Montserrat.
Monestir vist de de la roca de Sant Jaume
5
La tenacitat del seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, El 1493,
Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir
14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la
congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els
abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals
cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any de
1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va
acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar
l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.l'11 de març
de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.
El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al
monestir 14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la
congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els
abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal
destacar el cardenal Giuliano del la Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any de
1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va
acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar
l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.
El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades
per les tropes napoleòniques, el gener de 1809 quan el general Desveaux, amb 800
homes arribà al monestir, però perseguit pel sometent, el destacament francès fou
destruït, i a partir del 25 de juliol del 1811 quan el prengueren les forces del mariscal
Suchet i el 1812. El 1835 va patir l'exclaustració arran de la desamortització de
Mendizábal, va ser saquejat i incendiat i se'n van perdre molts dels tresors.
L'exclaustració va durar poc i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregació
de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la
independència eclesiàstica. A partir del 1858, sota el guiatge de l'abat Muntadas,
l'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no n'havien quedat més que les parets.
Des de l'any 1862 la comunitat montserratina pertany a la Congregació de Subiaco de
l'Orde de Sant Benet, de la qual és un dels principals monestirs.
6
Durant el franquisme, després d'un període proper al nou règim, el monestir prengué, a
partir de les festes d'entronització de 1947 i coincidint amb l'abat Aureli M. Escarré, una
actitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista.
Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer i
actualment (2008) conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000
volums i 400 incunables. La congregació actual està formada per setanta-sis monjos,
repartits entre Montserrat, El Miracle i Cuixà. A més, al monestir hi viuen els infants
que componen l'Escolania de Montserrat, considerada l'escola de cant més antiga
d'Europa, ja que es va fundar al segle XIII.
Entre molts d'altres premis en reconeixement de la seva tasca religiosa i cultural l'any
1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 1997 la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya.
7
El conjunt del monestir el formen dos blocs d'edificis amb funcions diferents: d'una banda la
basílica, amb les dependències monacals; d'una altra banda els edificis destinats a atendre els
pelegrins i visitants. Aquests últims inclouen diversos restaurants, botigues i una àrea
d'allotjament. La basílica de Montserrat és d'una sola nau, construïda el segle XVI amb una
estructura encara gòtica. Les pilastres, balustrades i ornamentació, però, responien a models
renaixentistes. Després de l'incendi de 1808, només va restar-ne la nau, perdent-se tota la
decoració i les obres d'art que hi havia. Va ser restaurada
completament al segle XIX, amb una ornamentació
bigarrada, d'un estil entre eclèctic i neobizantí, amb
elements modernistes que alteraren la línia original de la
basílica. Els murs i la volta van ser recoberts de pintures,
s'hi van afegir arcs d'estuc, quadres, escultures, etc.,
d'autors de final del XIX i començament del XX: Josep
Llimona, Alexandre de Riquer (autor de les grans
pintures del presbiteri, al voltant del cambril), etc. Al
voltant d'aquesta única nau se situen diverses capelles.
La nau és sostinguda per unes columnes centrals, amb
talles de fusta de Josep Llimona. A la capçalera hi ha
situats l'altar major i el cor. Sobre l'altar major penja una làmpada amb un crucifix d'ivori de
gran valor artístic: és obra florentina del primer Renaixement i va arribar al monestir el 1920,
procedent de Roma. S'ha atribuït a Lorenzo Ghiberti i, recentment, s'ha publicat un estudi que
l'atribueix a un jove Miquel Àngel. El nou orgue de Montserrat, inaugurat l'any 2010, està
col·locat sota el creuer al lateral esquerre de la basílica, per on surten els escolans i els
celebrants, i substitueix l'antic orgue de 1958 que continua situat a la part del darrere de la
basílica. Just a sobre de l'altar major hi ha el cambril de la Mare de Déu, al qual s'accedeix
després de travessar una portalada d'alabastre en la qual apareixen diverses escenes bíbliques.
El claustre del monestir és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. És de dos pisos
sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jardí i disposa d'una font
a la part central. A les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del segle X. El
jardí, molt extens, inclou la Capella de Sant Iscle i Santa Victòria, romànica, accessos als edificis
del noviciat i l'escolania i diverses escultures, com la de marbre del Bon Pastor de Manolo
8
Hugué o algunes de les escultures que Josep de Sant Benet va fer al segle XVIII per al campanar
del monestir i que mai no s'hi van instal·lar.
El refectori és del segle XVII i va ser reformat el 1925 per Puig i Cadafalch. La part
central allotja un mosaic amb la representació del Crist de Sant Climent de Taüll,
mentre que a la banda oposada es pot veure un tríptic amb escenes de la vida de sant
Benet, pintades per Josep Obiols. El monestir disposa d'un important museu dividit en
tres seccions diferents: la secció prehistòrica, en la qual s'exposen diverses troballes
arqueològiques de la mateixa muntanya de Montserrat; el museu de l'Orient Bíblic,
amb XVI al materials arqueològics relacionats amb la Bíblia, i la pinacoteca, amb obres
dels segles XIX. Entre les
pintures del museu hi ha
obres del Greco, Caravaggio,
Dalí i Picasso.
A la part exterior es
distribueixen diverses places
que serveixen per ordenar el
conjunt d'edificis en l'orografia
escarpada de la muntanya. La
plaça de Santa Maria n'és la
principal i és la que dóna accés al monestir; és obra també de Puig i Cadafalch. Des de
la plaça es pot observar la nova façana del monestir, construïda per Francesc Folguera
amb pedra de la muntanya mateix. A l'esquerra es poden veure les restes de l'antic
claustre gòtic.
A la plaça de l'Abat Oliba hi ha situats els edificis que serveixen per albergar els
pelegrins i turistes, amb les anomenades cel·les i un hotel de tres estrelles. La plaça està
presidida per una estàtua de bronze dedicada al fundador del monestir, obra de 1933 de
l'escultor Manuel Xuclà.
L'última de les places de Montserrat és la de la Santa Creu, dedicada a sant Miquel. La
plaça rep aquest nom per la creu que la presideix, obra de l'escultor Josep Maria
Subirachs.
Plaça de Santa Maria i façana nova del monestir
9
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per
uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van
trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de
la notícia, va intentar traslladar la
imatge fins a la ciutat de Manresa,
però el trasllat resultà impossible ja
que l'estàtua pesava massa. El bisbe
ho interpretà com el desig de la Mare
de Déu de romandre al lloc on se
l'havia trobada i ordenà la
construcció de l'ermita de Santa
Maria, origen de l'actual monestir.
La imatge que es venera en
l'actualitat és una talla romànica del
segle XII realitzada en fusta d'àlber i
de faig. Representa la Mare de Déu
amb el xiquet assegut a la falda i
mesura uns 95 centímetres d'alçada.
A la mà dreta sosté una esfera que
simbolitza l'univers; el xiquet té la
mà dreta alçada en senyal de
benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de
fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare
de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la
Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les
espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat
com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i
oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26
d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.
A la Verge de Montserrat la hi crida afectuosament a Catalunya "La Moreneta". A
Espanya hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de
Lluc (Patrona de Mallorca) o la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (Patrona de
Canàries).
10
Del 1858 fins a l'actualitat, els abats de Montserrat han estat
Miquel Muntadas (1858-1885)
Josep Deàs (1885-1921)
Antoni Maria Marcet (1921-1946)
Aureli Maria Escarré (1946-1966)
Gabriel Maria Brasó, abat coadjutor (1961-1966)
Cassià Maria Just (1966-1989)
Sebastià Bardolet (1989-2000)
Josep Maria Soler (2000-...)
11
L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica
de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan el
repertori ho requereix, es
complementa amb la Capella
de Música de Montserrat,
formada per alguns antics
escolans i per la Capella de
monjos del Monestir. És una
de les institucions musicals
més prestigioses d'Europa.
Amb el seu cant, els escolans
transmeten un missatge
evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve
del migdia s'ha convertit en les darreres dècades en l'acte diari més concorregut del Santuari.
Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i dóna alguns concerts per
pobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats en el darrer curs han estat amb
l'Orquestra de les Nacions, dirigits per Jordi Savall i la participació en l'òpera El somni d'una nit
d'estiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Gràcies a l'Escolania, la tradició del monestir permet que alguns monjos treballin en la creació,
la formació i la producció musicals. L'any 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi,
concedida per la Generalitat de Catalunya.
Actualment, l'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys,
procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que
estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també
els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon
instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant
Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. Alguns dels escolans, quan deixen
Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns
destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
12
L'Orgue de Montserrat, inaugurat el mes de març de 2010 al Monestir de Montserrat, és
l'orgue més gran de Catalunya i un dels més grans d'Europa. Ha estat construït per Albert
Blancafort del taller d’organistes
Blancafort de Collbató i successor de
Gabriel Blancafort i París. El nou orgue
substitueix l'antic orgue, de 1958, que
fou construït amb trossos d’altres
orgues, com molts dels que es van
recuperar després de la crema
d'esglésies de la guerra civil espanyola
ja que els tubs d'estany es fonien per
fer-ne armament. L'antic orgue
continua en el seu emplaçament
anterior a la part del darrere de la
basílica.
El nou orgue està col·locat sota el creuer al lateral esquerre de la basílica, per on surten els
escolans i els celebrants, l’emplaçament tradicional dels orgues a Catalunya des de fa més de
500 anys. Això permet una millor acústica que des de la part del darrere de la basílica. L'orgue
pesa 12.000 quilos i fa 12,5 metres d’alçada i 5,5 d’amplada, amb quatre teclats manuals i un
de pedal –cadascun dels quals fa sonar un cos diferent, com si es tractés d’instruments
independents, que s’anomenen cadireta, orgue major, expressiu, batalla i pedal–, transmissió
mecànica de notes, una segona consola elèctrica al presbiteri i 4.242 tubs El nou orgue permet
realitzar concerts oberts al públic amb els millors organistes internacionals, a més
d'acompanyar les celebracions litúrgiques i l'Escolania de Montserrat, feina feta per 6
organistes que suposa un temps de funcionament d'unes vuit hores al dia. La construcció del
nou orgue fou possible gràcies a la participació de milers de feligresos i ciutadans que
apadrinaren cadascun dels tubs. La construcció de l'orgue, amb un pressupost inicial de 1,2
milions d'euros sufragats amb l'ajut de Caixa Penedès, anà a càrrec del taller d’organistes
13
Blancafort, de Collbató, de gran tradició en aquest àmbit i que a més ja havien construït
l’orgue anterior el 1925. L'hereu de la família d’orgueners, Albert Blancafort, liderà un equip de
set constructors que hi dedicaren 22.000 hores entre 2007 i 2010 i combinaren l'artesania amb
tècniques actuals, des de CAD 3D per al disseny dels plànols fins a aparells de control numèric,
làsers, escàners i eines digitals. Els orgueners Blancafort destinaren dues persones cada dia
durant tres mesos només per afinar-ne el so, feina que s'ha d’anar ajustant periòdicament, ja
que és un instrument litúrgic que sona un mínim de quatre cops al dia, una per cada ofici. Els
tubs s'agrupen en diferents famílies, anomenades registres, que l'organista pot fer servir per
fer combinacions. El de Montserrat consta de 63 registres, la qual cosa aporta una gran
quantitat de possibilitats. Aquest nou instrument permet la interpretació de tot el ventall de
literatura organística, des de Bach fins a les obres més contemporànies, amb la voluntat de
situar l’instrumenta , un dels més grans d'Europa, entre els de més alt nivell musical.
La construcció del nou orgue fou possible gràcies a la participació de milers de
feligresos i ciutadans que apadrinaren cadascun dels tubs. La construcció de l'orgue,
amb un pressupost inicial de 1,2 milions d'euros sufragats amb l'ajut de Caixa Penedès,
anà a càrrec del taller d’organistes Blancafort, de Collbató, de gran tradició en aquest
àmbit i que a més ja havien construït l’orgue anterior el 1925. L'hereu de la família
d’orgueners, Albert Blancafort, liderà un equip de set constructors que hi dedicaren
22.000 hores entre 2007 i 2010 i combinaren l'artesania amb tècniques actuals, des de
per al disseny dels plànols fins a aparells de control numèric, làsers, escàners i eines
digitals.
Els orgueners Blancafort destinaren dues persones cada dia durant tres mesos només per
afinar-ne el so, feina que s'ha d’anar ajustant periòdicament, ja que és un instrument
litúrgic que sona un mínim de quatre cops al dia, una per cada ofici.
Els tubs s'agrupen en diferents famílies, anomenades registres, que l'organista pot fer
servir per fer combinacions. El de Montserrat consta de 63 registres, la qual cosa aporta
una gran quantitat de possibilitats. Aquest nou instrument permet la interpretació de tot
el ventall de literatura organística, des de Bach fins a les obres més contemporànies,
amb la voluntat de situar l’instrument, un dels més grans d'Europa, entre els de més alt
nivell musical.
14
La cerimònia de benedicció del nou orgue tingué lloc el 20 de març de 2010 amb unes
1.600 persones que ompliren els bancs i els passadissos del temple, i a l'exterior de
l'església, on hi havia instal·lades unes pantalles gegants. En el concert participaren
l'Orfeó Català, l'Escolania de Montserrat, la Capella de Música de Montserrat i
l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Les 4 veus solistes van
ser de Gemma Coma-Alabert, Xavier Mendoza, Marta Mateu i Roger Padullés.
15
La Santa Cova de Montserrat És
el lloc on es va trobar la imatge
de la Mare de Déu de Montserrat
el 880, origen del seu culte i la
seva consagració com a patrona
de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre
de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de
Montserrat. A la Santa Cova s'accedeix a través del Camí
de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al
llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de
Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar
el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al
Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.
Història
La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veure
descendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava a
mitja altura de la muntanya. A la setmana següent hi van tornar amb els seus pares i la
visió es va repetir. Igualment succeí les setmanes següents amb la companyia del rector
d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, es presentà el bisbe de Manresa;
llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentaren
traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós, pel que van entendre la
voluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.
16
La construcció de la capella es produí entre 1696-1705, gràcies al patrocini novament de
Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaçament vertical de
la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire;
és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa. La capella té planta de
creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original.
En l'altar hi ha una reproducció de la imatge
original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica
del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula
semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum.
Aquesta capella principal té adossada una
construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on
es troben una sala d'ex- vots, la sagristia, la sala de
pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega
d'acollir els visitants, així com un petit hort. La
capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la Guerra
d'Independència Espanyola (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, igual que el
monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte
Francesc de Paula Villar i Lozano realitzà el 1857-1859 la restauració de la capella.
Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espais
annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar els
paviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujar
encara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocar
una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camí
d'accés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995
s'encarregà la restauració a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres la
tardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va
desplaçar la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt de la cúpula, que
17
s'enfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarregà de nou d'un segon
projecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de
1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge.
18
És un conjunt d'obres escultòriques de caire religiós situades al camí que condueix del
Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de
Montserrat el 880.
El camí està excavat en la muntanya, al llarg del
Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704
gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell,
marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van
situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als
quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i
1916. Les obres foren sufragades amb donacions
particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques,
gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i
Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la
revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la
construcció del Rosari Monumental.
En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i
Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep
Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva
variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del
Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La
Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.
19
Misteris de Goig
Primer Misteri de Goig: L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de
marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).
Segon Misteri de Goig: La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i
Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).
Tercer Misteri de Goig: El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de
l'escultor Josep Llimona (1901).
Quart Misteri de Goig: La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan
Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).
Cinquè Misteri de Goig: Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i
Josep Maria Barnadas (1906).
Segon Misteri de Goig Quart Misteri de Goig
20
Misteris de Dolor
Primer Misteri de Dolor: L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i
Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).
Segon Misteri de Dolor: La Flageŀlació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i
Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).
Tercer Misteri de Dolor: La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de
l'escultor Anselm Nogués (1901).
Quart Misteri de Dolor: El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb
Venanci Vallmitjana com escultor (1899).
Cinquè Misteri de Dolor: La Crucifixió de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de
l'escultor Josep Llimona (1896).
Tercer Misteri de Dolor Quart Misteri de Dolor
Misteris de Glòria
Primer Misteri de Glòria: La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels
escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).
Segon Misteri de Glòria: L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i
Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903).
Tercer Misteri de Glòria: La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor
Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).
21
Quart Misteri de Glòria: L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb
escultures de Venanci Vallmitjana (1900).
Cinquè Misteri de Glòria: La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí
amb escultures de Joan Flotats (1906).
Primer Misteri de Glòria Cinquè Misteri de Glòria
22
Paral·lelament al Rosari Monumental es construí
entre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el Via
Crucis, altre conjunt escultòric monumental compost per
14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat per
la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona,
fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte
titular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader,
mentre que l'escultura corregué
en la seva totalitat a càrrec
d'Eusebi Arnau -a utor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-.
El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià,
perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i els
pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica s'erigí al final del
recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influència
oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i
una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en el
transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la
Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció. Als anys 1950 es
projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de
Margarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per alguns
despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela
dissenyada per Josep Garganté.
23
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI.
Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser
substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar
desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca
de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines
que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals
destaca l’anomena’t Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals
dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de
Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins
que acudien de manera massiva al monestir a partir
del segle XIV. Els folis 21v.-27 recullen aquestes
peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat
es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum
peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de
Monte Serrato volunt cantaré et trepudiare, et etiam
in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac
devotas cantilenas cantare, idcirco superius et
inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent
perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els
pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de
Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no
siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser
cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la
pregària i en la contemplació devota."
24
Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i
en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents
veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un
precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa
melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort
regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen
l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que
marcava el paisatge musical de l'època.
Aquestes peces foren copiades a finals del segle XIV, probablement entre 1396 i 1399.
Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres
semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estan
recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que
s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de
música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn,
Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik,
dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la
Companyia Elèctrica Dharma.
25
És un licor d'herbes destil·lat de 31° de graduació alcohòlica, elaborat a partir d'aigua,
sucre, alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, l'espígol, la canyella, el
clavell d'espècia i els coriandres.
Segons la tradició va ser creat pels monjos benedictins del Monestir de Montserrat, a
partir d'herbes de la muntanya de
Montserrat, amb la intenció que fos un
remei estomacal. El cert és que el seu
origen és incert, però se sap que es fa
servir la mateixa tècnica per la seva
elaboració des de fa dos-cents o tres-cents
anys.
En un principi la producció es destinava al
consum propi i al dels pelegrins que visitaven el monestir, però donada la creixent
popularitat que va assolir per les seves propietats estomacals es va començar a
comercialitzar.
Des de l'any 2011 les Aromes de Montserrat es produeixen, juntament amb la resta de
begudes tradicionals elaborades des d'antic al monestir (ratafia, herbes, licor d'avellana i
crema catalana) a la fàbrica de l'Anís del Mono de Badalona, propietat del Grupo
Osborne
26
Des de la fundació del Monestir de
Montserrat, en el segle XI, consta ja
l'existència d’obres manuscrites i, des del
segle XII, Montserrat va tenir el seu propi
scriptorium, molt actiu als segles XIV i XV.
La inauguració d'un taller tipogràfic a
Montserrat, promogut per l'abat Cisneros
l'any 1499, va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i AVIÏ, la
biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta,
milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va
ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es
va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic.
La biblioteca actual té el seu inici a finals del segle XIX i, de manera particular, va
créixer durant l'abadiat del d'Antoni Maria Marcet (1913-1946). En pocs anys el fons de
la biblioteca va passar de quinze mil volums a la xifra aproximada de cent cinquanta
mil. La guerra civil espanyola, primer, i, després, la segona guerra mundial van
interrompre o si més no van dificultar les adquisicions. Posteriorment, en els últims
decennis, ha estat possible duplicar els seus fons.
27
El treball del Monestir de Montserrat ens agradat molt fer-lo, perquè em aprés moltes
coses sobre el monestir com per exemple el rosari, de les que no sabíem ni que
existien.
El vocabulari era bastant fàcil de entendre però, em trobat algunes paraules que com
no sabíem el seu significat hem buscat al diccionari.
Hem trobat molta informació, ja que és un monument molt important dins de les
nostres terres.
Ens han sorprès molt algunes imatges perquè són espectaculars.
28
Top Related