Gi
Plaça de laIndependència
PARC DE
LA DEVESA RIU GALLIGANTS
RIU
ON
YA
R
Plaça de la Catedral
Plaça de Sant Pere
Av. de Ramon Folch
Gra
n Via
de
Jaum
e I
Plaça de l’U d’Octubre de 2017
Plaça de Josep Pla
Plaçadel Vi
C. de C
iuta
dans
Pujada de S
ant Dom
ènec
C. d
e le
s B
alle
ste
ries
Passeig
de la
Mura
lla
Ram
bla
de la L
libert
at
C. Nou
C. de Sant Francesc
Plaça de Pompeu Fabra
C. d
e Jo
an M
arag
all
Pujada de les Pedreres
C. de S
anta
Cla
ra
Pont de
Pedra
Plaça deCatalunya
Pont d’en
Gòmez
Pont de
Sant Feliu
Pont de
Pedret
MUSEU D’HISTÒRIA DELS JUEUS
dels Jueus
Museu d’Història
Call Jueu Muralla
3
SUMARI
Els orígens. Sis-cents anys d’història 4
El call. El barri d’Israel 6
L’aljama. La vida en comunitat 8
La família. Tradició i ritual 10
La sinagoga. Espais comunitaris 14
El fossar dels jueus. Montjuïc 16
Girona, ciutat mare d’Israel. Cultura jueva 18
Guanyar-se el pa. L’activitat econòmica 22
Una relació difícil. De la coexistència a la marginació 26
La societat conversa. La Inquisició 28
El llegat material. Les restes arqueològiques 34
La gènesi del Museu d’Història dels Jueus 36
Sivella de metall amb decoració d’un animal
fantàstic. Montjuïc, Girona, s. XIV.
Museu d’Història dels Jueus
Edita: Patronat Call de Girona
© Del text: Sílvia Planas i Marcé
© Imatges: Patronat Call de Girona, excepte coberta i pàgines 2, 17,
19, 23, 30, 35 (Josep M. Oliveras), 7 (Enserio), 14 (Aniol Resclosa),
20 (Ajuntament de Girona) i 29 (Ramon Manent)
Edició a cura de: Lídia Donat Pérez
Disseny i maquetació: Marta Isorna i Martirià Pagès
Impressió: Lith Gràfiques
Dipòsit legal: Gi 1106-2018
ISBN: 978-84-8496-252-6
36 37
A inicis dels anys 90 del segle XX, l’Ajun-
tament de Girona, a través de l’organisme
municipal Patronat Call de Girona, va ende-
gar el projecte de creació d’un museu i d’un
centre d’estudis per tal de recuperar, estu-
diar, conservar i difondre el passat jueu de
Girona i de Catalunya. L’objectiu era recollir
i explicar una història, antiga i important,
que forma part intrínseca de la trajectòria
històrica de la ciutat i del país.
Com la majoria de comunitats jueves que
van viure a Catalunya a l’edat mitjana, la
de Girona va deixar poques restes físiques:
d’una banda, la cultura jueva és poc donada
a la creació artística material i no hi ha un
llegat important en aquest aspecte (excep-
tuant els magnífics manuscrits il·luminats i
La gènesi del Museu d’Història dels Jueus
alguns objectes d’ús litúrgic destacables);
de l’altra, més de cinc-cents anys d’absèn-
cia han significat forçosament la pèrdua
de la majoria dels vestigis arquitectònics i
arqueològics. Amb tot, han sobreviscut al-
gunes restes de gran importància, com la
col·lecció de làpides funeràries hebraiques
procedents del cementiri jueu de Montjuïc
de Girona, o els banys rituals, o micvés, de
Besalú (segle XIII) i de Girona (segle XV).
La rehabilitació dels espais per a la creació
del Museu es va fer a partir d’un projecte
arquitectònic que respecta l’antigor dels
edificis que havien contingut la darrera de
les sinagogues gironines, activa fins al 1492
(expulsió). El projecte incorpora elements
Hagadà de Barcelona
(facsímil), Catalunya, s. XIV.
Museu d’Història dels Jueus
3938
tecnològics i una museografia moderna i atractiva, al ma-
teix temps que estableix un diàleg amb l’entorn patrimonial
i històric. La primera fase, que relata la trajectòria històrica
de la Girona jueva, va ser inaugurada l’octubre de 2003. La
segona, dedicada a la cultura jueva i als darrers temps de les
comunitats catalanes, es va inaugurar el 2007. El 2015 es van
renovar les sales del primer pis, dedicades a explicar l’evo-
lució del call i el funcionament de la comunitat. El 2016 s’hi
va incorporar un nou espai dedicat a la societat conversa. La
darrera intervenció ha estat la museïtzació, l’estiu de 2017,
de l’espai on s’ubiquen les restes del micvé del segle XV.
El gran escriptor israelià Amos Oz va escriure aquesta nota
al llibre de visites: «aquest és un museu petit, però perfecte
i emocionant, un museu que “obre” els ulls. Gràcies per la
visita i pels records d’una vida jueva que aquí va florir sense
igual» (30/09/2010).
Les seves paraules són un bon reflex del principal objectiu
del Museu: fer obrir els ulls i explicar, recordant-la, la història
d’una vida jueva que va tenir al nostre país i a la nostra ciutat
un moment d’esplendor com pocs altres en la història del
Poble Jueu.
Pati de l’estrella de David, s. XX
Top Related