Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre
INFORME DE CONJUNTURA1r trimestre 2011
Cambra de ReusCambra de Tarragona
L’activitat econòmica en el primer trimestre del 2011
OcupacióAturPreusComerç exteriorL’habitatgeL’ocupació hoteleraInforme trimestral
246789
10
Informe elaborat per:Grup de Recercad’Indústria i Territori(GRIT) - URV
índex
Informe trimestral
La localització:
un actiu que es
defensa (o es perd)
dia a dia
Cambra de TortosaCambra de Valls
L’activitat econòmica de la zona continua plana, sense recuperar ocupació i noaugmenta la demanda interior, l’únic element que ha tingut un dinamisme significatiuels darrers mesos ha estat l’exportació. Podríem resumir així la valoració de l’activitatproductiva de la zona en la seva anàlisi conjuntural i en la seva relació interanual.Però en aproximar-nos a partir d’aquest marc general a consideracions més particulars,podem indicar que la pèrdua d’ocupació sembla que s’hagi aturat, ja que el nombrede persones ocupades en dades interanuals ha augmentat un 0,7%, conseqüènciad’un increment en la indústria, que podem relacionar amb el de l’exportació i tambéel de l’agricultura com a refugi de les dificultats de trobar feina en altres activitats:Per contra, es comprova un descens significatiu tant en la construcció com en elsserveis, la qual cosa determina un augment de l’atur, en un cas per als homes i enl’altre, per a les dones. Les dificultats d’entrar en el mercat de treball continua sentun dels problemes principals per als qui cerquen ocupació a l’àrea.
Durant el trimestre s’ha observat un important augment de l’IPC amb taxes interanualselevades i una mica superior al del conjunt català, cosa que normalment no passa,així com una moderació en el ritme de creixement de les exportacions, mentre queles importacions han crescut en gran manera a conseqüència de l’increment en elpreu del petroli.
La caiguda en l’activitat de l’habitatge ha estat important, no s’inicien actuacions il’atur va augmentant a mesura que es van acabant les que s’estan construint; lesdificultats financeres que s’assenyalen en el descens del crèdit hipotecari i la caigudade la demanda interna són elements que condicionen l’activitat.
Les previsions les podem contemplar amb una certa contradicció: d’una banda, lesexpectatives assenyalen una bona temporada turística i la continuïtat de l’esforçexportador; de l’altra, els ajustos de la despesa pública es podrien notar d’una maneramés important, la qual cosa no permetrà estimular la demanda interna. L’estacionalitatde l’economia de la zona i el fet d’endinsar-nos en els períodes de més activitat fanpensar que es podran recuperar alguns nivells d’ocupació i una major demandainterna, i això pot facilitar que es creixi de manera similar a les expectatives del’economia catalana i espanyola, que en acabar l’any es preveu estigui al voltant del0,8%.
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre
Per al primer trimestre de l’exercici, tot i serpreocupant la situació del mercat de treball, calassenyalar que ha augmentat la ocupació, la qualcosa s’ha produït per l’increment de la indústriai de l’agricultura. La construcció continuadisminuint amb percentatges que reflecteixen lacrítica situació del sector,ja que la caiguda haestat d’un 13,5% i els serveis també handisminuït, a la qual cosa s’afegeix la críticasituació del conjunt de l’activitat econòmica. Ladisminució de la ocupació en els serveis, en dadainteranual, ha estat d’un 2,3%, relativamentmoderada però indica dues coses: primera, lasignificació del valor absolut de la caiguda atesala importància del total d’ocupats en aquestsector i segona, la preocupació que el principalsector que generava ocupació a la zona, que haarribat a representar un 67,3%, no en crea sinóque en perd.
Aquesta dinàmica porta que l’estructura de laocupació es modifiqui, l’agricultura i la indústriaaugmenten el seu pes relatiu; l’agricultura, coma refugi de l’expulsió d’altres sectors i la indústria,perquè la seva activitat passa per un bon moment,orientada principalment cap a l’exportació, mentreque la construcció ha perdut la rellevància quetenia i els serveis es troben amb una disminuciómoderada del seu pes relatiu.
La pèrdua d’ocupació s’ha donat essencialmenten els homes des de principis de 2009 i ha estatconseqüència del descens de la construcció, però,si observem el darrer any, incrementa l’ocupaciómasculina, motivat pel fet que la indústria il’agricultura han ocupat més persones que haperdut la construcció i han estat sectors ambpreferent ocupació masculina. En canvi, el nombrede dones ocupades, que augmentava,en el darrerexercici, disminueix, conseqüència de la pèrduad’ocupació en els serveis.
OCUPACIÓ
TOTAL
Milers
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA
Els ocupats. Primer trimestre de 2010
331,2
0,7
Nombre
Variació
380,3
7,2
348,3
-8,4
328,9
-5,6
16,013,916,120,6
76,757,553,831,7
222,3228,7221,4216,4
65,448,237,732,6
2008200920102011
4,24,04,96,2
20,216,516,418,6
58,565,767,365,3
17,213,811,59,8
2008200920102011
Sig. Sectorial %
-11,6-13,115,828,0
21,8-25,0
6,414,7
12,12,9
-3,2-2,3
-12,6-26,3-21,8-13,5
2007-082008-092009-102010-11
Var. interanual%
Agricultura Indústria Construcció Serveis
2007 2008 2009 2010
2
190
Milers de persones ocupades.
180
150
160
170
Des del primer trimestre de 2008 fins ara s’han perdut prop de 50.000 llocs de treball a la zona, i d’un augment de l’ocupaciófins al 2008 s’ha passat a unes fortes caigudes interanuals, com es pot observar en el quadre, encara que la disminuciós’ha estabilitzat el darrer any per una creació neta d’ocupació d’una mica més de 2.000 persones i una significació relativadel 0,7%. El descens de la construcció ha estat el principal motiu de la pèrdua d’ocupació els darrers anys, ja que representamés del 65% de la caiguda des de 2008; la segueixen la indústria i els serveis.
200
210
220
DonesHomes
140
2009 201120101r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri.
L’ocupació amb dades de la Seguretat Social. Diferències comarcals
Les dades de persones afiliades a la Seguretat Social ens permet aproximar-nos a l’ocupació per comarques i per àreesterritorials. El primer trimestre de 2011 assenyala una caiguda relativa de les dades amb relació a 2010, arran de la disminucióen la construcció, que continua sent molt significativa en algunes comarques com el Baix Camp, el Baix Penedès i el Montsià.L’ocupació en els serveis també disminueix, encara que en proporcions inferiors, i aquest descens afecta principalment elBaix Penedès i el Tarragonès. L’agricultura i la indústria han experimentat una disminució significativa a les Terres de l’Ebre,fet que destaca per la rellevància del sector primari en aquest territori i la significació que té la caiguda de la indústria a laRibera d’Ebre. Per contra, al Camp de Tarragona s’observa la recuperació del sector industrial, principalment a causa delsincrements de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, es manté a la Conca de Barberà i cau al Baix Penedès.
Amb relació al conjunt català, s’observen diferències importants que es poden generalitzar per un descens superior en elnombre de persones afiliades a la zona, però hi ha diferències sectorials importants. La primera a ressaltar és que la indústriagenera ocupació a l’àrea mentre que decau en el conjunt de Catalunya en dades interanuals; en canvi, en la resta d’activitatsdisminueix més el nombre d’afiliats a la zona que en el conjunt català. També destaca la caiguda de la construcció i ladiferència dels serveis, que mentre que a Catalunya augmenten, a la zona disminueixen de manera significativa.
OCUPACIÓ
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre3
Agricultura
-1,50-4,700,60
-12,36-4,344,00
-3,36-5,10-7,60-4,78-5,74-5,95-4,75-1,78
Alt CampBaix CampBaix PenedèsConca de BarberàPrioratTarragonèsCamp de TarragonaBaix EbreMontsiàRibera d'EbreTerra AltaTerres de l'EbreTARRAGONACATALUNYA
Indústria Construcció Serveis Total
2,392,05
-5,360,77
-1,222,271,290,63
-4,19-25,80
8,19-3,590,29
-2,55
-6,63-18,74-17,82-7,47
-13,16-9,82
-13,31-6,99
-20,41-4,37
-13,14-11,47-12,89-10,92
4,74-1,14-3,523,352,97
-3,04-1,98-1,10-1,3310,27-0,220,09
-1,630,16
2,66-3,04-5,66-0,04-1,59-3,06-2,77-1,97-4,881,07
-2,49-2,71-2,76-1,29
Variació interanual nombre persones ocupades (RG+RETA) (març 2011)
Milers ocupats1r trimestres 2011
Milers ocupats1r trimestres 2010
17.26358.45821.7707.7222.470
108.255215.93824.24018.1915.9463.523
51.900267.838
2.943.939
16.81660.29023.0767.7252.510
111.677222.09424.72719.1245.8833.613
53.347275.441
2.982.520
Font: Seguretat Social
16
La taxa d’atur ha continuat augmentant aquestprimer trimestre de l’any en variació interanual.La taxa està propera al 20% a l’àrea. El problemaés greu tant per totes les persones que representacom per comparació relativa amb altres àrees, jaque l’increment d’aquesta taxa d’atur a lescomarques del Camp de Tarragona i de les Terresde l’Ebre ha estat superior a la catalana i espanyolaen dades interanuals amb relació a 2010.
Tot i la incidència de l’estacionalitat en aquestataxa, més acusada per Tarragona que perCatalunya, no es pot perdre de vista que és moltelevada i confiar que els dos trimestres centralsde l’any pugui ser inferior no deixa de mostraruna problemàtica important en una economiamolt afectada per l’estacionalitat en els nivellsd’activitat. La conseqüència d’aquesta especificitatés que la variació de les taxes d’atur és moltdiferent entre els homes i les dones, en partperquè el sector de la construcció ocupapreferentment homes i el terciari, dones, i entreles persones aturades que busquen primeraocupació hi ha tradicionalment més dones, quees dediquen a activitats més afectades per l’atur.Observant el gràfic de la taxa d’atur, se’n potcomprovar una evolució diferent per sexes: partintd’un nivell similar per al primer trimestre de2009, es manifesta un descens motivat perl’estacionalitat els altres dos trimestres del’exercici, les dones amb una taxa inferior, is’incrementa d’una manera molt ràpida la delshomes, que afecta la total, cau la de les donesels dos trimestres centrals de 2010, i torna aaugmentar aleshores i estabilitzar-se molt a l’alça
ATUR
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre4
Els aturats. Anàlisi sectorial. Primer trimestre 2011Aturats en milers
200620072008200920102011
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis 1a ocupació*
22,427,830,6 79,274,082,7
0,60,62,34,53,21,8
2,11,42,88,06,44,9
1,34,26,2
19,013,112,6
9,112,311,330,820,224,4
9,39,28,0
17,031,038,9
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA
Taxa d’atur (%)
200620072008200920102011
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis Total sense elsque busquen1a ocupació
6.297,257,45
18,5218,3819,98
2,783,20
12,5724,4616,588,04
3,172,173,52
12,2110,637,36
2,295,318,66
28,2725,7927,88
4,505,834,84
11,878,36
10,13
3,774,965,50
12,1511,5610,58
Distribució de l'atur sobre el total (%)
200620072008200920102011
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis Busquen1a ocupació
100,00100,00100,00100,00100,00100,00
2,682,167,525,684,322,18
9,385,049,15
10,108,655,93
5,8015,1120,2623,9917,7015,24
40,6344,2436,9338,8927,3029,50
41,5233,0926,1421,4641,8947,04
7,277,44
18,5218,3719,98
6,717,6
16,1617,9119,01
8,479,63
17,3620,0521,29
20072008200920102011
EspanyaCatalunyaTarragona
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA
Taxa d'atur %. Primer trimestre de 2011
La taxa d’atur.
21
171819
Total Homes Dones
22
La taxa d’atur ha continuataugmentant aquest primertrimestre de l’any en variacióinteranual. La taxa estàpropera al 20% a l’àrea.
El problema és greu tant pertotes les persones querepresenta com percomparació relativa ambaltres àrees
14
2009 201120101r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri.
20
15
1r tri.
0,00
ATUR
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre5
En nombre d’aturats en milers.
25,00
30,00
35,00
2006 2007 2008 2009 2010
40,00
la dels homes. La significació de la construccióen els homes, l’ocupació molt estacional en elsserveis de les dones i el fet de tenir més dificultatsd’entrada en el mercat de treball són les causesd’aquesta elevada taxa d’atur i de la diferènciaentre els homes i les dones.
Hi ha més de 80.000 aturats, una de cada cincpersones que hi ha al mercat de treball no trobenfeina. Observant el quadre on s’assenyala laincidència sectorial d’aquest atur, podem valorarque el darrer any el nombre de persones aturadesha augmentat unes 8.000, que s’han concretaten els serveis i aturats de llarga durada o quebusquen la primera ocupació; en els altres sectorsel nombre d’aturats disminueix, en el cas del’agricultura i la indústria perquè han augmentatl’ocupació i en la situació de la construcció,perquè la majoria de persones expulsades delsector des de 2008 ja es comptabilitzen com aaturats de llarga durada o han sortit del mercatde treball.
Si observem la taxa d’atur per sectors d’activitat,excepte la construcció, que arriba al 27,88%,en la resta de sectors és molt més baixa: en laindústria concretamen és del 7,36% i en elsserveis, del 10,13% i si excloíem de la taxa d’aturels aturats de llarga durada o que busquen laprimera ocupació, la xifra se situaria en el 10,58%,és a dir, més de nou punts d’aquesta taxa globalcorresponen a persones que volen entrar en elmercat de treball i les exclou, es tracta d’uncol·lectiu que representa el 47,04% del totald’aturats.
2011
Agricultura Indústria ConstruccióServeis 1a Ocupació
20,00
15,00
10,00
5,00
PREUS
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre6
En el primer trimestre de l’exercici s’ha manifestatun augment dels preus en taxa interanual queequival a sis dècimes amb relació al darrertrimestre de 2010, que va tancar amb una taxadel 3% i al mes de març de 2011 arriba al 3,6%.Encara que l’índex general en base 2006 ensdoni un increment de deu punts en quatre anys,que equival a una variació mitjana inferior al 2%,el que destaca dels darrers mesos és l’augmentper sobre d’aquest 2%. Observant el gràfic podemvalorar com des de setembre del 2010 se superaaquest punt per representar una taxa molt superioral març de l’exercici actual. Si a meitat del 2009ens preocupava si podíem caure en una deflació,sembla que el problema actual pot tornar a estaren el control alcista dels preus, tot i que laincidència sobre ells està motivada per l’alçadels transports i de les begudes alcohòliques,una com a conseqüència de la repercussió delpreu del petroli i l’altra, a causa de l’augment dela pressió fiscal que s’hi exerceix. De totesmaneres, sembla clar que aquests incrementsafecten els diferents grups, encara que l’indicadorsubjacent dels preus, sense productes alimentarisni energètics, manifesta una certa contenció enla majoria de grups. Les perspectives de la variacióde preus són d’una certa pressió alcista per alspropers mesos, disminuiran a partir de juliol is’espera arribar a les previsions per al 2011 del2,7% a finals d’any. La taxa de variació interanualper a Tarragona del primer trimestre de 2011 haestat inusualment superior a la del conjunt català,amb taxes de variació superior en els grups debegudes alcohòliques, habitatge, transport,ensenyament i hoteleria. D’altra banda, els grupsque han tingut més variació alcista a la zona hanestat les begudes alcohòliques i el transport, ambincrements de dos dígits en taxa interanual,seguits de l’habitatge, amb un 8,7%. Tots elsaltres grups tenen variacions inferiors a les queofereix la mitjana de l’índex general, i són negativesles de medicina, comunicacions i esbarjo. L’anàlisiper subgrups de les variacions de preus a la zonaens assenyalen forts increments interanuals —en dos dígits— en tres elements, tabac (19,9%),electricitat gas i altres combustibles (18,3%),béns i serveis relatius als vehicles (14,5%) iarticles d’ús personal (13,8%). És manifest quealgunes variacions són conseqüència de tensionsgenerals de preus però en altres grups la capacitatde repercussió per una oferta de mercat moltlocal és important.
Font: INE
L’índex de preus al consum. Març 2011
3,6 1,7
15,30,28,70,5
-2,010,3-0,7-2,43,42,53,3
3,5 1,8
14,00,57,21,1
-1,39,7
-0,7-1,33,02,03,8
3,6 1,8
14,70,38,11,0
-1,29,8
-0,7-1,02,21,83,1
EspanyaCatalunyaTarragona
Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis
Variacions interanuals %
110,7 107,1 148,6
94,8122,9105,6100,5118,299,193,2
118,9114,1115,4
112,0110,4146,994,8
122,9109,097,8
117,398,297,7
122,6115,7117,9
111,1 109,1 148,8
95,0123,2107,996,5
117,298,596,7
117,1114,3114,8
EspanyaCatalunyaTarragona
Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis
Índex de preus al consum (IPC)
2
-2
Variació interanual de l’IPC a Tarragona4
Mensual
0
Anual
3
-1
-3
1
2009
Interanual
2010 2011
COMERÇ EXTERIOR
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre7
Font: Elaboració pròpia a partir DGA
Les exportacions i les importacions de Tarragona(milers d’euros)
386.715667.222528.295463.134585.000673.036698.847610.154758.212720.434766.629824.653
7.682.331
401.483389.414500.682462.746449.192485.218484.392439.186512.396556.321563.728487.503
5.732.260
Exportació
GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL
717.397761.817814.979896.824811.425
1.017.852864.556891.635894.844827.340807.801
1.012.09210.318.561
Any 2009 Any 2010ExportacióImportació Importació
392.687380.886368.880354.571355.045364.444415.786331.123455.176398.496428.040429.481
4.674.615
-60,59-20,11-52,34-47,42-42,07-27,40-30,38-37,59-23,91-22,6226,1142,32
-29,12
2,242,24
35,7330,5126,5233,1416,5
32,6412,5739,6131,7013,5122,63
Exportació
GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL
717.397761.817814.979896.824811.425
1.017.852864.556891.635894.844827.340807.801
1.012.09210.318.561
Variació interanual % 2009 Variació interanual % 2010ExportacióImportació Importació
-23,07-43,75-24,51-41,01-19,96
0,92-20,40-10,65
9,23-19,52
5,1317,44
-17,40
Exportacions i importacions. Milers d’Euros
800.000
2009
Exportació Importació
600.000
200.000
02010
1.000.000
1.200.000
400.000
Taxes de variació interanual (%)Exportació Importació
Font: Consejo Superior de Cámaras
34,32Variació 2009-10 21,63Tarragona
16,48Variació 2009-10 17,21Catalunya
15,51Variació 2009-10 16,20Espanya
13,1115,41
Any 2009Any 2010
11,3511,79
Tarragona/Catalunya
La debilitat de la demanda del mercat interior obliga aun esforç exportador per part de les empreses per mantenirels seus nivells d’activitat, la qual cosa es produeixessencialment en el sector industrial, que com hemvalorat anteriorment recupera ocupació. Les vendes al’exterior s’han incrementat un 22,63% l’exercici de2010 amb relació al de 2009, quan aquest indicador vadisminuir un 17,2%. L’esforç exportador ha estatsignificatiu i s’ha mantingut per tot el període en variacionsmensualment superiors a les que es van donar per al’exercici de 2009. Si la variació d’aquest indicador haestat notòria, encara ho ha estat més la de les importacions,que han crescut un 34,32% en dades interanuals, mentreque el 2009 queien un 29,12%. El fort augment de lesimportacions ha portat a un descens de l’indicador decobertura a partir de les exportacions, que ha anat d’un60,84% per al 2009 a un 55,55% en l’exercici de 2010.El gran increment del preu del petroli ha estat una deles causes principals del fort augment de les importacions,ja que mentre les compres a l’exterior han augmentatprop d’un 35% en termes monetaris, el total demercaderies importades han disminuït un 2,73; en canvi,l’esforç exportador s’aprecia perquè a més de l’importantincrement en valor, en nombre de tones la variació haestat d’un 16,39%. El gràfic permet observar des deprincipi de 2009, per mesos, el total exportat i importata la zona en milers d’euros. Assenyala el ritme d’unes ide les altres i parteix d’un mateix punt que es va trobaral gener de 2009: l’increment de les compres a l’exteriorha estat molt superior que l’esforç de les vendes, la qualcosa en bona part s’ha d’atribuir a les variacions del preudel petroli, un dels principals productes importats a lazona. El procés de recuperació de les activitats comercialsamb l’exterior ha estat creixent i el ritme dels darrersmesos de l’any ha mantingut valors positius. Laconseqüència d’aquesta dinàmica ha portat a augmentarel pes de les exportacions de l’àrea en el total de Catalunyamentre que ha disminuït el de les importacions.L’increment relatiu del total exportat i importat a la zonaha estat superior al conjunt català i espanyol, xifra queassenyala la importància cada cop superior que té larelació de compra i venda de mercaderies de l’àrea enel conjunt català, ja que representa l’11,79% de lesexportacions i el 15,41% de les importacions.
L’HABITATGE
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre8
La caiguda dels nivells d’activitat i les dificultatsfinanceres de l’economia espanyola des de 2008han tingut una repercussió especial a l’àrea, atesala significació que ha assolit el sector de laconstrucció. A partir de 2006 es manifesta unacerta saturació al mercat, que es comprova perquèdisminueix d’una manera important el nombred’habitatges iniciats, sobretot al Camp deTarragona, però serà a partir de 2007 quanl’indicador cau en picat i ens trobem que l’any2010 se n’han iniciat solament un 7% del nombreque es van començar el 2003. Aquesta incidènciaen un sector que estava sobrerepresentat enl’ocupació de la zona amb relació al conjuntcatalà i espanyol ha portat que les conseqüènciesde l’atur siguin superiors i l’afectació de la caigudad’indicadors sobre el mercat de treball hagi tingutconseqüències molt negatives.
Els efectes han estat superiors a les Terres del’Ebre que no pas al Camp de Tarragona, perquèmentre a les Terres de l’Ebre continuava l’augmentdel nombre d’habitatges iniciats, al Camps’estabilitzava a partir del 2003. L’any 2003 percada nou habitatge iniciat a l’Ebre se’ncomençaven 3,34 al Camp; el 2007 la relacióera un 1,61 i va tornar a ser superior a tres peral 2010, quan la construcció d’habitatges vamolt a la baixa. Aquesta caiguda del sector hatingut uns efectes contradictoris en l’ocupació:al gràfic podem observar com l’ocupació eracreixent. Tot i disminuir el nombre d’habitatgesiniciats, els que es construïen eren molt superiorsals iniciats i, d’altra banda, a partir d’un determinatmoment se’n comencen menys i els que s’estanconstruint es volen acabar abans, el sector té undinamisme incontrolat i tot seguit l’ocupació cauen prop de 70 punts i el nombre d’habitatgesiniciats representa un 7% dels de 2003.
No hi ha en aquests moments indicadors derecuperació de vendes, el nombre d’hipotequesrealitzades ha disminuït un 65% amb relació al2006 i l’import global, un 70%. L’estoc existentés important, tot i l’ajust dels preus de venda hiha dificultats de finançament que encara hi posenmés dificultats. Aquesta situació comporta noveure solucions a curt termini per al sector, almarge d’un fort ajust de l’oferta i les dificultatso/i tancament de moltes empreses.
25.000
Habitatges iniciats
20.000
5.000
10.000
15.000
30.000
Camp de TarragonaTotal
020102009200820072006200520042003
Terres de l’Ebre
100
Variació habitatges iniciats i persones ocupades
80
20
40
60
120
Persones ocupadesHabitatges iniciats
020102009200820072006200520042003
140
160
16.76215.34815.78716.09010.3962.3811.2611.244
5.0114.5296.9358.7436.4261.326
708349
21.77319.87722.72224.83316.8223.7071.9691.593
20032004200520062007200820092010
TOTALTerres de l’EbreCamp de Tarragona
Font: Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Habitatges iniciats
L’OCUPACIÓ HOTELERA
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre9
Una de les activitats més significatives del’economia de l’àrea és el turisme i un delsindicadors principals de l’activitat és l’ocupacióhotelera. Les dades de l’INE ens permeten fer-ne una valoració conjuntural, en el sentit que espoden comparar amb relació a la utilització del’oferta existent i també amb relació al conjuntcatalà. L’any 2010 ha augmentat l’ocupacióhotelera a la zona respecte a l’exercici anteriori també es pot valorar de manera similar per alprimer trimestre de 2011. Aquesta consideracióla podem concretar a partir de diferents dadesd’ocupació dels hotels, tant en l’aspecte absolutcom el relatiu.
L’estacionalitat és una consideració important dela demanda de la zona, ja que té una fortaincidència en el grau d’ocupació de l’oferta, toti el nombre d’establiments turístics que estantancats fora de la temporada, dada que determinaque l’ocupació hotelera sigui molt diferent. Aquestestacionalitat influeix en l’ocupació hotelera a lazona respecte a la del conjunt català, perquèaquesta és superior en el període estival i moltinferior en la resta de l’any. Al gràfic que assenyalaaquesta situació podem observar un altre aspecte,la millora del percentatge d’ocupació relatival’any 2010 amb relació a 2009 i el primertrimestre de l’actual exercici respecte a l’anterior.
El principal demandant de serveis hotelers és elvisitant espanyol, el qual té un pes proporcionalsuperior a l’estranger respecte a la significacióde l’àrea en el conjunt de l’oferta catalana. Elrecorregut de l’indicador és molt similar el 2009i el 2010, és a dir, la zona no ha tingut uncomportament diferenciat amb relació al totalcatalà, però també s’hi pot apreciar una certamillora relativa en el nombre de visitants espanyolsel primer trimestre de l’exercici actual.
15
Variació interanuals de les pernoctacions
10
-5
0
5
20
-10
25
2011
M0320
11M02
2010
M1220
10M11
2010
M1020
10M09
2010
M0820
10M07
2010
M0620
10M05
2010
M0420
10M03
2010
M0220
10M01
2011
M01
50
L’ocupació hotelera
40
10
20
30
60
0
70
2011
M03
2010
M1120
10M09
2010
M0720
10M05
2010
M0320
10M01
2009
M1120
09M09
2009
M0720
09M05
2009
M0320
09M01
2011
M01
80
90
CatalunyaTarragona
25
L’ocupació hotelera a Tarragona en relació al total català
20
5
10
15
30
0
2011
M03
2010
M1120
10M09
2010
M0720
10M05
2010
M0320
10M01
2009
M1120
09M09
2009
M0720
09M05
2009
M0320
09M01
2011
M01
EspanyaTotal Estranger
LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA (O ES PERD)DIA A DIA
INFORME TRIMESTRAL
10
Agustí Segarra Blasco (Catedràtic d’Economia Aplicada, URV)
La localització: el millor actiu1.Els catalans sabem per la història que l’any 1228 un grup de prohoms presidits per Jaume I es van reunir a casa de PereMartell, a Tarragona, per preparar la conquesta de Mallorca. El 5 de setembre de 1229 un grup nombrós de cavallers vasortir de Salou, Cambrils i Tarragona per conquerir Mallorca. El lloc on es reuní el monarca per planificar l’acció, així comles platges des d’on sortiren les naus uns mesos més tard, foren emplaçaments escollits entre moltes alternatives. Potsersense ser-ne conscients del tot, els cavallers del segle XIII coneixien la importància de les coordinades geogràfiques quanes volen optimitzar els recursos en matèria de mobilitat. Aquesta circumstancia avui encara adopta un paper més estratègicque uns anys abans.
En un món globalitzat que difumina les fronteres socials, polítiques i econòmiques no hauríem de perdre aquestes perspectivesa l’hora de recordar el lloc que ocupem en l’articulació de l’arc mediterrani. Si fa segles vam tenir un gran protagonismehistòric, ara la nostra posició geogràfica també ens obliga a desplegar iniciatives agosarades.
Les iniciatives que s’estan duen a terme en els darrers anys per reclamar més dotació d’infraestructures en l’Arc delMediterrani han estat múltiples. D’una banda, destaca el moviment de l’Euram liderat per l’Institut Ignasi Villalonga, enquè participen cambres de comerç, universitats, col·legis professionals, sindicats, ports i aeroports, i les associacionsempresarials dels territoris de l’Arc Mediterrani. D’altra banda, cal destacar el suport institucional a través del Govern dela Generalitat de Catalunya, les diputacions catalanes i diversos ajuntaments.
Aquesta realitat no és una invenció amb rerefons polític, sinó la conseqüència lògica d’una realitat econòmica i social comunad’uns territoris que generen més del 40% del PIB espanyol, fet que mostra el dinamisme d’un teixit empresarial formatper milers d’empreses de sectors extraordinàriament diversificats. Si bé la història ens demostra que aquest territori hasuperat moltes crisis reconvertint el seu model econòmic, ara l’Arc Mediterrani es troba en una situació força complexa.En el terreny dels estudis assistim també a una revifalla dels informes que, des de diverses perspectives, aborden l’evoluciód’una àrea econòmica que comprèn les províncies litorals d’Andalusia i les comunitats autònomes de Múrcia, País Valencia,les Illes i Catalunya. Segons l’IVIE, les cinc comunitats que formarien part de l’Arc del Mediterrani l’any 2008 varen assolirun PIB de 473.000 milions d’euros, que superava el PIB de 22 dels països membres de la UE-27, mentre que la inversiórealitzada va superar els 150.000 milions d’euros, xifra equivalent a més del 30% de la producció generada.
Tanmateix, aquí no es tracta de destacar la importància de l’Arc Mediterrani, que ja ha ho estat en nombroses ocasions,sinó de posar de manifest la localització estratègica de les deu comarques que formen la província de Tarragona. Sotal’evidència que l’eix mediterrani es configura com una de les grans àrees econòmiques europees, que transcorre des dellitoral andalús fins a Catalunya per després penetrar per França fins a arribar a la regió de Lió, ara és un bon moment perreclamar un protagonisme que sempre se’ns ha negat. Les deu comarques de Tarragona constitueixen, cadascuna des dela seva perspectiva, una veritable clau de volta que encaixa l’Arc de la Mediterrani amb les terres de la Vall de l’Ebre quevan des del País Basc i passen per Navarra, La Rioja i Aragó.
Introducció2.Les deu comarques de la demarcació de Tarragona no destaquen perquè concentren volums elevats de població o perquètenen grans clústers d’activitats industrials o de serveis. Tradicionalment aquestes terres van fer de pont entre l’interior deCatalunya i d’Aragó i els mercats exteriors —les colònies americanes i els ports del nord d’Europa—, si bé amb el tempsl’especialització econòmica es va diluir a favor de la indústria química, les indústries agroalimentàries i, sobretot, el turisme.Aquests tres sectors han gaudit de períodes de bonança i també han patit, com ara, fortes recessions, però sempre hanmostrat un gran potencial per créixer i competir gràcies, en part, a la situació privilegiada de la zona. En efecte, sovint es
dóna poca importància a un fet exogen com ara la localització d’un determinat territori, tot i que està molt condicionat perles accions i les estratègies de les diferents administracions implicades. Cal recordar que Paul Krugman, premi Nobeld’Economia de l’any 2008, argumentava en un dels seus llibres més populars sobre geografia i comerç que els avantatgescompetitius de territoris del passat no garanteixen, ni de bon tros, que seguiran en el futur. Així recordava Krugman queels avantatges associats a la localització s’han de perpetuar cada dia, sense donar-los per assegurats en cap moment. Desd’aquesta perspectiva, les febleses del patró de desenvolupament del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són evidents.El potencial econòmic i demogràfic d’aquestes terres es reflecteix clarament en el dinamisme registrat per la població. ElMinisteri de Foment recull exhaustivament les àrees urbanes que es configuren a l’Estat en funció de criteris estadísticsrelacionats amb la mobilitat registrada pels residents en els municipis que formen una mateixa conurbació urbana. A lataula 1 podem veure les àrees urbanes i els municipis que en formen part en les terres tarragonines. La major àrea urbanaés la de Tarragona-Reus, que l’any 2009 tenia 375.548 habitants i en cinc anys va registrar un creixement del 18,7%.Després d’aquesta àrea urbana, la segona de Catalunya, trobem un seguit d’àrees més petites a l’entorn de Tortosa, elVendrell, Valls, Amposta i Calafell.
El Ministeri de Foment descriu a la província de Tarragona sis agrupacions urbanes i 27 municipis associats, que l’any 2004tenien 446.936 habitants i el 2009, 535.522. En cinc anys van experimentar un increment de 88.586 residents, ambuna taxa de creixement del 19,82%. En els sis casos destaca el gran dinamisme demogràfic de la zona, si bé cal remarcarl’intens creixement de la població a les àrees del Vendrell (27,19%) i Calafell (44,08%). Els municipis litorals de la provínciahan experiment un creixement poblacional molt intens, fins i tot ens atreviríem a dir que massa intens.
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre
INFORME TRIMESTRAL
11
Tarragona – ReusReusCastellvell del CampAlmosterTarragonaVila-secaConstantíCatllar (el)Pallaresos (els)Morell (el)Pobla de Mafumet (la)Secuita (la)CambrilsSalouTorredembarraAltafullaCreixellTortosaTortosaRoquetesVendrell (el)Vendrell (el)Santa OlivaBellveiVallsVallsPla de Santa Maria (el)PuigpelatAmpostaCalafellCalafellCunit
Taula 1. Les àrees urbanes a la província de Tarragona
Font: Atlas digital de las áreas urbanas, Ministerio de Fomento
Habitants 2009
375.548107.118
2.6861.357
140.32320.8666.3734.0793.9913.2852.4031.522
31.72026.64915.2724.6853.219
43.36635.1438.223
41.06635.8213.2402.005
28.37825.0922.309
97721.24036.54424.26512.279
Superfície Km2
59.16710.476
705307
16.7395.868
9111.009
991755
1.063357
7.1168.4112.794
857808
4.3703.1641.2068.7807.674
642464
3.5872.855
489243
3.00211.1816.9884.193
18,7010,8435,5929,2413,5439,1316,6832,8733,0329,8479,3330,6428,9246,1222,3922,3933,5111,219,89
17,1927,1927,2624,7130,1114,4712,8426,8733,1116,4644,0840,4551,86
1.182,602.022,24
521,55225,04
2.250,57958,03203,09154,04732,29557,72392,0185,46
904,221.768,351.763,51
677,02309,2226,22
160,3659,9263,29
981,40342,49242,7495,44
453,3365,82
101,88154,30
1.225,081.202,431.272,44
317,5652,975,156,03
62,3521,7831,3826,485,455,896,13
17,8135,0815,078,666,92
10,411.654,14
219,15137,23648,8836,509,468,26
297,3355,3535,089,59
137,6529,8320,189,65
31.638196.6421.9811.050
123.58414.9985.4623.0703.0002.5301.3401.165
24.60418.23812.4783.8282.411
38.99631.9797.017
32.28628.1472.5981.541
24.79122.2371.820
73418.23825.36317.2778.086
Habitants 2004 Incremet % DensitatÀrees / Municipis
INFORME TRIMESTRAL
12
En un context més ampli es pot observar laposició de l’àrea urbana de Tarragona-Reus enrelació amb la resta de metròpolis de l’Estatespanyol. La taula 2 ens indica el rànquing deles 25 àrees més grans l’any 2009. La nostraconurbació ocupa el lloc onzè del rànquingespanyol, situació que ja d’entrada mostra unabona posició de partida, i a més destaca forçaper l’expansió registrada entre 2004 i 2009.En efecte, entre les àrees de l’Estat en termesde creixement sols va ser superada per la deFuengirola-Torremolinos, per motius benevidents. Així, doncs, l’àrea veritablement urbanaamb una base productiva diversificada que mésha crescut ha estat la nostra, la qual cosa posade manifest el gran potencial de la zona entermes de creixement econòmic i de milloresen la qualitat de vida.
MadridBarcelona – VallèsValènciaSevilla - Alcalá de GuadairaBilbaoSaragossaMàlagaPalmaAlacantSanta Cruz de TenerifeTarragona - ReusValladolidGranadaPalmas de Gran Canaria (Las)CòrdovaMúrcia - Molina de SeguraPamplonaCorunya (la)Sant SebastiàGijónCastelló de la Plana – Vila-realVigoSantanderFuengirola - TorremolinosOviedo
Taula 2. Les àrees urbanes més poblabes
Font: Atlas digital de las áreas urbanas, Ministerio de Fomento
Habitants 2009
5.055.6703.648.2721.167.616
938.463832.255687.495568.165440.094428.074406.629375.548363.576355.405353.233302.337293.419287.409286.872273.359264.093253.276249.339241.732235.943235.641
320.411180.00359.61025.0832.216
48.17824.12536.65040.59121.42859.1679.334
19.8754.0303.402
18.99917.0628.3764.3935.750
26.7074.0727.400
53.72418.604
6,775,195,382,750,277,544,439,08
10,485,56
18,722,635,921,151,146,926,313,011,632,23
11,791,663,16
29,488,57
4.735.2593.468.2691.108.006
913.380830.039639.317544.040403.444387.483385.201316.381354.242335.530349.203298.935274.420270.347278.496268.966258.343226.569245.267234.332182.219217.037
Habitants 2004 Incremet %Àrees urbanes
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre
LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA(O ES PERD) DIA A DIA
13
El rol de la logística3.La logística és una activitat amb futur. En un món global on l’intercanvi i el comerç de productes i de serveis és intens iadopta un paper cada cop més estratègic, les activitats logístiques determinen la posició competitiva de les empreses, lesindústries, els territoris i els països. Tothom reclama una bona dotació d’equipaments i d’infraestructures logístiques, peròno tothom ofereix la localització adient per gaudir d’un avantatge competitiu sobre la resta de territoris. Aquí passa el mateixque en el projecte de l’ITER, l’opció local va ser descartada per la majoria dels responsables, però tant ells com nosaltressabíem quina era la millor opció. Si haguessin participat els tècnics que ara treballen a Cadarache, al sud de França, elresultat final hauria estat molt més favorable per a Vandellòs.
Un dels estudis recents sobre la dotació d’infraestructures logístiques dels territoris que formen l’Arc del Mediterrani haestat elaborat per l’IVIE entre el període 1986-2007. Al gràfic 2 podem apreciar l’evolució de l’estoc de les infraestructuresper càpita en 1986, 1997 i 2007. En tot el període destaca l’avantatge de la província de Tarragona sobre la resta deterritoris. Aquest resultat positiu s’explica per la localització de Tarragona i la seva funció de territori ròtula entre l’Arc delMediterrani i el corredor de l’Ebre. A aquest binomi cada vegada més cal incorporar-hi l’important mercat de Madrid i elseu hinterland que, per l’AVE i el transport de mercaderies, cada cop s’apropa més a Tarragona.
Malgrat l’avantatge de Tarragona en termes de logística, el pes del nostre territori en l’estratègia global de Catalunya és mésaviat reduït. A la taula 3 podem observar l’evolució de l’estoc de les infraestructures viàries, hidràuliques, ferroviàries,aeroportuàries i portuàries a Catalunya. També podem veure el pes de la província de Tarragona en aquestes infraestructures.Crida l’atenció el fet que, en gairebé tots els apartats, Tarragona guanya posicions des dels anys seixanta fins a la dècadadels noranta, mentre que des del 1990 perd pes amb relació a la resta de províncies catalanes, tret de l’apartat de lesinfraestructures ferroviàries, a causa de la inversió en l’AVE.
A Catalunya sovint les decisions sobre les inversions en els equipaments portuaris, ferroviaris i aeroportuaris les prenenresponsables públics excessivament supeditats a l’entorn de Barcelona, la qual cosa limita no tan sols la participació deTarragona sinó també la capacitat del nostre país per exercir un lideratge efectiu sobre el conjunt de l’Arc Mediterrani. Una
Figura 1. Estoc logistic net per càpita. 1986-2007. Euros 2007 per habitant
Girona
Barcelona
Tarragona
Castelló
València
Alacant
Múrcia
Almería
Granada
Málaga
Cádiz
Illes Balears
AME províncies costeres
Eapanya
0 2.000
7.588
6.322
11.974
9.515
6.356
4.443
4.103
6.348
6.072
6.476
5.594
5.007
6.231
7.697
4.000 6.000 8.000 10.000 12.000
1986
1997
2007
INFORME TRIMESTRAL
14
mostra que el model actual és inviable ve donada és la creixent dificultat per disposar de més sòl logístic. Aquest entrebancprovoca una sèrie d’efectes negatius que cal tenir ben presents. El model logístic actual, de gran concentració geogràfica,comporta:
a) Un increment considerable del preu del sòl industrial i logístic.b) Uns costos de congestió creixents difícils de combatre.c) Un disseny endogàmic de les estratègies territorials i les politiques d’aliances amb altres regions.d) Un efecte desplaçament de la iniciativa publica davant de les reticències de la iniciativa privada.e) Unes barreres a la creació de noves plataformes de gestió en xarxa entre els centres logístics.
En aquest terreny el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre estan en condicions de desplegar un gran potencial que finsara ha estat desaprofitat.
196419701980199020002008Tarragona % sobre Cat196419701980199020002008
Taula 3. Estoc d’infraestructures a Catalunya i la província de Tarragona
Font: Ministeri de Foment - Nota: El moviment portuari en milers de milions de tones i milers de passatgers
Viàries1.616.8833.485.5337.121.582
10.309.07217.884.13722.990.363
13,37%13,12%26,93%23,89%19,24%18,60%
1.781.6882.391.5824.513.8215.755.9317.942.153
15.635.337
14,99%8,35%5,78%4,60%5,20%9,86%
220.804393.323479.844709.246988.990
3.551.573
0,00%0,01%0,02%0,19%0,23%0,37%
1.436.7602.178.0323.319.6554.298.2425.841.4577.172.337
7,98%5,80%4,71%5,29%4,09%3,92%
Hidràuliques Ferroviàries AeroportuàriesCatalunya - Milions d’euros473.291719.207
1.049.5631.473.6462.146.5533.168.459
4,73%2,75%3,47%3,89%3,80%3,68%
Portuàries
Font: IVIE
Taula 4. Moviment portuari
Font: Ministeri de Foment - Nota: El moviment portuari en milers de milions de tones i milers de passatgers
Total
253.155339.236430.91270,21%
24.90127.52432.679
31,23%7,58%
188.23030.18043.664
131,89%10,13%
52.912109.911190.053
259,18%
632904
3.689483,29%
1,94%
7.60017.67127.647
263,74%14,55%
13.99811.87813.320
-4,83%
302209133
-56,19%1,00%
492350907
84,34%6,81%
186.244217.445227.53822,17%
23.96626.41028.857
20,40%12,68%
10.73712.15915.110
40,73%6,64%
Granels Mercaderia general AltresCatalunya - Milions d’euros13.72718.61027.477
100,16%
0,971,913,15
225,54%0,01%
6031.4093.439
470,55%12,52%
Passatgers
Font: Ministeri de Foment - Nota: El moviment portuari en milers de milions de tones i milers de passatgers
Contenidors (TEUS)
199220002010Variació % 2010-92Port de Tarragona199220002010Variació %Pes sobre totalPort de Barcelona199220002010Variació %Pes sobre total
2.8127.080
12.506344,64%
3345
252661,61%
2,02%
55213771931
249,63%15,44%
Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i
de les Terres de l’Ebre
LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA(O ES PERD) DIA A DIA
15
Sumar dins per exigir fora4.Si el potencial competitiu de la zona és bo, cal facilitar les apostes cooperatives i ambicioses entre els actors del Camp deTarragona i de les Terres de l’Ebre per tal de ser exigents cap a fora. Si dintre de la demarcació de Tarragona es treballa enxarxa i es potencia el partenariat públic i privat serà més fàcil crear una plataforma estratègica que serveixi de base pergestionar els principals serveis logístics de l’Arc del Mediterrani, des d’Algesires fins a Lió, i el Corredor de la Vall de l’Ebre.Aquí és imprescindible una aposta en clau de futur des del Govern de la Generalitat perquè els ports i aeroports de Barcelona,Tarragona i Reus es gestionin coordinadament.
Les terres de Tarragona han de reforçar el seu paper com a porta d’entrada dels territoris situats més al Sud i han de servirde centre de gestió dels serveis ferroviaris. Els serveis ferroviaris d’alta velocitat que en un futur proper poden operar perl’Arc del Mediterrani seran més competitius que en moltes zones de l’Estat, tant per la densitat demogràfica del corredorcom pel dinamisme econòmic.
Ara, tot just quan la Unió Europea es replanteja críticament els colls d’ampolla que representa l’actual mapa d’infraestructuresde l’Arc Mediterrani europeu, estem vivim un moment transcendent per al futur del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.Si la futura xarxa territorial del Sud de la Unió Europea necessita una plataforma capaç de supervisar i gestionar tots elsmoviments logístics del corredor mediterrani, el territori òptim per emplaçar-la és el nostre. La “torre de control” del tràficde passatgers i mercaderies de tota la xarxa logística no podrà beneficiar-se d’un emplaçament millor que el Camp deTarragona i les Terres de l’Ebre. Un territori que un dia es va adonar que era al rovell de l’ou.
Per veure per què es desaprofiten molts recursos logístics de la zona podem observar l’evolució del tràfic marítim entre 1992i 2010. En general, el moviment portuari entre 1992 i 2010 de Tarragona s’ha situat molt per sota del registrat per alconjunt de ports de l’Estat i encara més per sota dels resultats del port de Barcelona, sobretot pel que fa a la mercaderiageneral. Malgrat l’increment de diversificació i l’ampliació dels destins registrats pel port de Tarragona, durant els darrersanys, el seu moviment continua girant entorn dels transport a granel. El port de Tarragona l’any 2010 va canalitzar el 12,68%del moviment de granels dels ports de l’Estat, però sols l’1,94% de la mercaderia general, el 2,02% dels contenidors i el0,01% dels passatgers. Tot i l’immillorable posicionament geogràfic i logístic, encara hi ha molt per fer en matèria portuària.
D.L
. T-
17
5-2
00
6
Top Related