Nivell d’atur que tindrà la Catalunya Estat
Setembre de 2012
2
Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
3
L'economia espanyola sempre ha mantingut nivells d’atur
elevadíssims
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
20
11
Taxa d’atur d’Espanya (%)
Font: Instituto Nacional de Estadística
En promig, la taxa d’atur s’ha
situat al voltant del 15%
4
Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran
distància de la majoria de països europeus
Font: Eurostat (European Commission), Idescat
4,0% 5,0% 5,1% 5,8% 6,5% 6,9% 7,2% 7,4% 7,5% 7,6% 7,9% 8,2% 8,4%
9,2% 9,6% 10,0% 10,1%
10,9% 11,5%
13,3% 14,3% 14,7% 14,8% 14,8%
19,9% 23,3%
Àustria Holanda
Luxemburg Alemanya
Malta Txèquia
Rumania Bèlgica
Finlàndia Suècia
Dinamarca Suïssa
Gran Bretanya Itàlia Xipre
França Polònia Hungria Bulgària
Eslovàquia Lituània Letònia Irlanda
Portugal Grècia
Espanya
Taxa d’atur nacional (gener de 2012)
Taxa d’atur regional a Europa (2010)
5
Espanya també bat el rècord de taxa d’atur entre els joves
per sota de 25 anys
Font: Eurostat (European Commission), Instituto Nacional de Estadística
7,3% 7,6% 8,6% 8,8%
14,0% 14,7% 15,3%
18,0% 19,9% 20,5% 21,8% 21,8% 22,3% 22,8% 23,1% 23,4%
25,4% 26,0% 26,1%
28,2% 29,9% 29,9% 29,9% 31,1%
33,7% 34,5%
45,8% 47,8%
Àustria Holanda
Alemanya Noruega
Malta Dinamarca Luxemburg
Txèquia Finlàndia
Bèlgica Gran Bretanya
Estònia Suècia França
Xipre Rumania Bulgària Polònia Hungria
Itàlia Irlanda Letònia
Portugal Lituània
Eslovàquia Croàcia Grècia
Espanya
Taxa d’atur entre els joves de menys de 25 anys (Tercer trimestre de 2011)
L’atur juvenil a Catalunya és del 43%: estem
condemnant els nostres fills a un futur
duríssim i immerescut
6
La manca de feina està impulsant a molts catalans i
espanyols a emigrar a altres països
Font: Instituto Nacional de Estadística
Espanyols que han emigrat a altres països
35.302 36.967
62.611
2009 2010 2011
7
La taxa d’atur més baixa es dóna a les Comunitats
Autònomes que disposen de concert econòmic
Font: Instituto Nacional de Estadística (Encuesta de Población Activa)
12,6%
13,8%
15,9%
16,8%
17,2%
18,3%
18,5%
18,7%
18,9%
20,5%
24,5%
25,2%
25,5%
26,8%
28,6%
28,7%
30,9%
31,2%
País Basc
Navarra
Cantabria
Aragó
Castilla-León
Galícia
Madrid
La Rioja
Astúries
Catalunya
Castilla-La Mancha
Balears
País Valencià
Múrcia
Extremadura
Ceuta i Melilla
Canàries
Andalusia
Taxa d’atur per Comunitat Autònoma (Desembre de 2011)
8
L’atur a Catalunya ha seguit una evolució semblant al
d’Espanya, tot i que ha estat sempre inferior
0%
5%
10%
15%
20%
25%
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
20
11
Taxa d’atur de Catalunya i d’Espanya (%)
Font: Instituto Nacional de Estadística
Catalunya
Espanya
9
Ara bé, l’atur de Catalunya s’ha anat aproximant al d’Espanya,
de forma que aquesta diferència s’ha anat escurçant
-6
-4
-2
0
2
4
6
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
20
11
Taxa d’atur de Catalunya – Taxa d’atur d’Espanya (punts percentuals)
Font: Instituto Nacional de Estadística
Atur de Catalunya > Atur d’Espanya
Atur de Catalunya < Atur d’Espanya
Des del 2001, la diferència ha
estat de 2 punts percentuals
A finals dels 90, la diferència
era de 4 punts percentuals
La diferència relativa s’escurça amb els anys degut a l’espoli i la manca de capacitat normativa de
Catalunya per optimitzar el model econòmic català, que és diferent que el de l’Espanya centralista
10
Com a resultat, l’atur a Catalunya és superior al de països
com Montenegro, Palestina (Cisjordània), Croàcia i Geòrgia
16,3%
16,4%
17,2%
18,1%
19,9%
20,5%
23,2%
23,3%
23,7%
23,9%
Geòrgia
Croàcia
Palestina (Cisjordània)
Montenegro
Grècia
Catalunya
Belize
Espanya
Serbia
South Africa
Taxa d’atur de països amb nivells d’atur semblants al de Catalunya
Font: Idescat, Wikipedia
(gener 2012)
(setembre 2011)
(novembre 2011)
(gener 2012)
(desembre 2010)
(desembre 2011)
(desembre 2011)
(desembre 2010)
(abril 2012)
(desembre 2010)
11
L’atur de països europeus recentment independitzats és
molt inferior a l’atur actual de Catalunya
6,6%
8,7%
9,1%
9,2%
10,8%
11,3%
13,7%
13,8%
16,4%
20,5%
23,3%
Txèquia
Eslovènia
Moldàvia
Ucraïna
Estònia
Letònia
Eslovàquia
Lituània
Croàcia
Catalunya
Espanya
Taxa d’atur d’Espanya, Catalunya i països europeus recentment independitzats (desembre 2011)
Font: Wikipedia
12
A Bélgica, Flandes té una economia productiva i un atur del 7%,
mentre que Valònia, funcionarial i subvencionada, té un atur del 14%
Flandes tenia un atur del
7,2% el gener de 2012
Valònia tenia un atur del
13,7% el desembre de 2011
Font: PFS of Economy, Belgium Statistics – General Direction
13
Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
14
L’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat emprant 3
mètodes diferents
Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
15
Model de càlcul estadístic de l’atur a la Catalunya Estat
Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
16
S’ha estudiat quines variables económiques influeixen més
sobre la xifra d’atur dels països de la OCDE del 2000 al 2009
Període
analitzat
Països
analitzats Variables estudiades
2000 - 2009 Austràlia Àustria Bèlgica Canada Xile Txèquia Dinamarca Finlàndia França Alemanya Grècia Hongria Islàndia Itàlia Japó Corea Luxemburg Mèxic Holanda Nova Zelanda Noruega Polònia, Eslovàquia Espanya Suècia Suïssa Turquia Gran Bretanya Estats Units
Atur: taxa d'atur (Aturats / Població activa) Atur_t-1: taxa d'atur l'any anterior al considerat Obertura exterior: grau d'obertura exterior de l'economia ((Exportacions + Importacions) / PIB)) Despesa social / PIB: Despesa social realitzada pel sector públic sobre el total del PIB Saldo públic: Saldo dels comptes públics (Ingressos públics - Despeses públiques) Graduats 3r cicle: % de graduats de 3r cicle (universitaris, FP...) sobre el total de la població Inversió I+D: Inversió en I+D sobre el PIB Deute públic: Deute del sector públic corrent Impost empresa: % que han d'assumir les empreses en forma d'impost de societats Impost Renda: tipus mig que assumeixen els treballadors assalariats en el IRPF o salaris Inflació: % d'inflació o augment dels preus Inversió directa estrangera: Inversió estrangera sobre el PIB Polítiques actives: Despesa en polítiques actives de foment de l'ocupació sobre el PIB Preu Petroli: cost per barril de cru Productivitat: índex de productivitat del treball Població: nombre d'habitants del país Cobertura1: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el primer
any a l'atur (Retribució mitjana aturats 1r any / Salari mig) Cobertura5: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el cinquè
any a l'atur (Retribució mitjana aturats 5è any / Salari mig) Salari mitjà: salari mitjà del conjunt d'assalariats (Massa salarial / Total d'assalariats) Salari Mínim: % que suposa el salari mínim fixat legalment sobre el salari mitjà (Salari mínim
legal / Salari mitjà) Salari Marginal: tipus marginal màxim sobre les rendes del treball de l'impost corresponent a
cada país Impostos: Pressió fiscal global sobre el treball Jubilació: edat mitjana de jubilació Setmana: nombre d'hores treballades de mitjana durant una setmana tipus Any: nombre d'hores treballades de mitjana durant un any tipus Temporalitat: %de contractes temporals (Contractes temporals / Total de contractes laborals) Acomiadament: Cost d'acomiadament tipus mesurat en setmanes per any treballat PIB_t: creixement real del PIB l'any considerat PIB_t-1: creixement real del PIB l'any anterior al considerat
17
De les 29 variables estudiades, 7 d’elles són
estadísticament significatives per a explicar el nivell d’atur
Variables rellevants
que influeixen sobre
la taxa d’atur
1. % de cobertura sobre el salari de la prestació social durant el primer any d’atur
2. % dels impostos i quotes a la seguretat social sobre el salari
3. % de contractes temporals sobre el total
4. Hores anuals treballades
5. Creixement productivitat (variació PIB / Ocupats)
6. Nombre d’habitants
7. Preu d’importació del barril de petroli
Significació
individual de les
variables
La probabilitat de que les variables triades siguin explicatives del nivell d’atur s’obté
com a: 100 – significació de cada variable
Per tant, la probabilitat de que les 7 variables elegides siguin explicatives és de
més del 99% en totes elles
Coeficientes
Estandarditzats
Variable B Error típ. Beta t Sig.
(Constant) -2,973 2,223 -1,337 0,184
Cobertura_1 -0,059 0,018 -0,254 -3,349 0,001
Impostos 13,067 1,415 0,479 9,233 0,000
Temporalitat 0,189 0,022 0,549 8,635 0,000
Any 0,004 0,001 0,298 4,53 0,000
Productivitat 0,215 0,084 0,135 2,544 0,013
Població 2,00E-05 0 0,227 3,77 0,000
Petroli -0,018 0,006 -0,143 -2,966 0,004
Coeficients no Estandarditzats
El model explica el 78,4% de la variació en els nivells d’atur
18
Aplicant el model estadístic amb les dades de Catalunya,
s’obté que l’atur de Catalunya estarà al voltant del 6%-7%
Cobertura 1r any: 73% (1)
Impostos i quotes: 36,9%
Contractes temporals: 15,1%
Hores treballades: 1.458 (2)
Creixement productivitat: 4,01%
Nombre d’habitants: 7.512.000
Barril de petroli: 136 € (1)
Atur efectivament registrat: 22,6% (set 2012)
Font: Idescat, INE, OCDE
(1) 2007 Espanya
(2) A partir de les dades setmanals i anuals espanyola (OCDE)
Aplicació del model a les dades de
Catalunya Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
6,1%
Setembre 2012
Catalunya Estat
± 1,4%
19
Model de càlcul matemàtic de l’atur a la Catalunya Estat
Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
20
La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país
Les macromagnituds econòmiques estan relacionades entre sí
La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país:
Per tant, un augment de la despesa pública fa augmentar el PIB si la resta de factors
es manté constant
D’altra banda, el creixement del PIB redueix el nivell d’atur. Per tant, una major
despesa pública contribueix a reduir l’atur d’un país
PIB = Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions - Importacions
L’Estat Català podrà dedicar part dels diners de l’espoli fiscal a
despesa pública, incrementant així el PIB i reduint l’atur
21
Pons i Tremosa van determinar l’efecte d’incrementar la
despesa pública sobre el PIB i sobre l’ocupació
Pons i Tremosa (2002), estimen com cada unitat de capital públic addicional incrementa el PIB i
redueix l'atur
Utilitzant un mètode de vectors autoregressius conclouen que per cada 1% del PIB que el sector
públic inverteix, el PIB creix un 0,52% i l’ocupació un 0,29%
Aquest efecte és decreixent en el temps i es reparteix en 5 anys
Font: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish
State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.
Variació de l’ocupació en incrementar la despesa
pública el 1% del PIB durant 5 anys
0,18%
0,08%
0,02% 0,01%
0,18%
0,08%
0,02% 0,01%
0,18%
0,08%
0,02%
0,18%
0,08%
0,18%
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
0,18% 0,26% 0,28% 0,29% 0,29%
22
Per tant, si tot el dèficit fiscal s’inverteix a Catalunya, es
crearan 400.000 llocs de treball i l’atur passarà del 22% al 12%
Dèficit fiscal de l’any 2009 = 8,4% del PIB de Catalunya
Fonts: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.
“Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”, Generalitat de Catalunya, 2012
Llocs de treball que es crearien cada any si s’inverteix
el dèficit fiscal en despesa pública durant 5 anys
56.000
81.000 88.000 91.000 91.000
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
11,7%
Setembre 2012
Catalunya Estat
23
Mètode de càlcul comparatiu de l’atur a la Catalunya Estat
Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
24
La gran majoria dels països amb PIB/càpita semblant al de
Catalunya tenen un índex d’atur inferior al 10%
Taxa d’atur respecte PIB per càpita de països europeus
0%
5%
10%
15%
20%
25%
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
Font: Fons Monetari Internacional, CIA World Factbook, Wikipedia
PIB per càpita 2011 (milers €)
Catalunya
autonomia
Catalunya
Estat
Grècia
Portugal
Bulgària
Rumania
Lituània
Letònia
Polònia
Hungria Eslovàquia
Txèquia
Malta
Xipre
Itàlia
Regne
Unit
França
Irlanda
Suècia
Dinamarca Finlàndia
Alemanya
Àustria
Holanda
Bèlgica
Taxa
d’atur
(2012)
Llevat d’Irlanda, els països europeus
amb PIB/càpita semblant al de
Catalunya tenen un atur inferior al 10%
25
Índex
Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya
Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat
Conclusions
26
Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en la
Catalunya Estat es conclou que estarà al voltant del 12%
6,1%
11,7% 8-15% 12,0%
Model estadístic
Model matemàtic
Mètode comparatiu
Valor estimat final
Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
12,0%
Setembre 2012
Catalunya Estat
Taxa d’atur de la Catalunya Estat
27
En conclusió, l’Estat Català reduirà l’atur actual a xifres
semblants a les dels països europeus avançats
L’atur serà proper al dels països pròspers de Europa
L’Estat Català donarà feina i oportunitats als joves, adults i grans de Catalunya
S’evitarà la necessitat d’emigrar o l’empobriment que significa estar lligats a Espanya
Taxa d’atur de Catalunya
22,6%
12,0%
Setembre 2012
Catalunya Estat
Una reflexió final: pagar un sou digne (30.000 € bruts/any) a 350.000 aturats
catalans suposa 10.500 M€, un 60% dels 17.600M€ de dèficit fiscal de l’any 2010
28
• GUINJOAN, M. i CUADRAS, X.; (2011) "Sense Espanya"
• KEYNES, JM.; (1936) "The General Theory of Employment, Interest and Money"
• PONS, J. i TREMOSA, R.; (2002) "Macroeconomic effects of catalan fiscal deficit with the spanish state"
• Statistic information refers to Catalan economy for the period 1965-1999. Information about GDP and employment come from Renta Nacional
de España y su distribución provincial published by Fundación BBVA. Moreover, information about private and public capital come from El stock
de capital en España y sus comunidades autónomas, also published by Fundación BBVA. In this last case, values of private and public capital
of Catalan economy have been extrapolated for 1999 starting on the values of these variables for Spain. it is important to notice that, being
estimated the VAR model, it has been calculated some economic growth simulations of Catalan economy, having used IDESCAT (Catalan
Statistic Institute) time series of Catalan GDP at constant prices and employment3.
• Krugman, P. (1991): Economic geography and international trade. The MIT Press, Cambridge, Mass.
• López-Casasnovas, G. and Martínez, E. (2000): La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central (1995-1998). Col·lecció Institut
d’Estudis Econòmics (número 27), Generalitat de Catalunya.
• Mas, M.; Maudos, J.; Pérez, F. and Uriel, E. (1994): Capital público y productividad en las regiones españolas. Moneda y Crédito, 198, 163-206.
• Ministerio de Economía y Hacienda (1999): La descentralización del gasto público en España (1987-1998), Dirección General para la
Coordinación de las Haciendas Teritoriales, Madrid.
• Mittnik, S. and Neuman, T. (2001): Dynamic effects of public investment: Vector autoregressive evidence from six industrialized countries.
Empirical Economics, 26, 429-441.
• Molina, V. (2002): Els fluxos d’inversió entre Catalunya i l’estranger, Papers de treball, n. 10, Direcció General de Programació Econòmica,
Generalitat de Catalunya.
• Nordhaus, W.D. (2002): The economic consequences of a war with Iraq. Working Paper 9361. National Bureau of Economic Research.
• Roca, O. and Pereira, A.M. (1998): Impacto de la inversión en infraestructuras sobre el producto, la ocupación y la inversión privada en España.
Revista Española de Economía, 15, 403-432.
• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2003): “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, 75.
• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2002): El Sector Públic a Catalunya (1985-1998) Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.
• Sala-i-Martín, X. (1997): “És bo que el govern inverteixi ‘sempre’ a les regions menys desenvolupades?” Nota d’Economia, 37, 123-157,
Barcelona.
• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1998): Efectos macroe-conómicos del mercado único europeo. Economía Industrial, 322, 11-21.
• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1999): Los efectos de la Agenda 2000. Documento de Trabajo 99-21. FEDEA.
• Tremosa, R. and Pons, J. (2001): “Measuring Monetary Policy Shocks in the European Monetary Union”, Applied Economic Letters, 8, 299-303.
• Vives, X. (2002): Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, número 17,
Generalitat de Catalunya.
Bibliografia
Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat [email protected]
Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable
Top Related