OBSERVATORI DE BARCELONAJuliol 2010

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Jordi W. Carnes i Ayats

Tinent d'Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica

Mateu Hernandez i Maluquer

Gerent de Promoció Econòmica

Àngels Santigosa i Copete

Directora de l’àrea d’Estudis

Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

Miquel Valls i Maseda

President

Xavier Carbonell i Roura

Director Gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona

Joan Ramon Rovira i Homs

Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona

EQUIP TÈCNIC

Oscar Villar

Economista. Coordinador de la Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona

Teresa Udina

Economista. Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica

de l'Ajuntament de Barcelona

Ana Belmonte

Economista. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona

Sandra Gutiérrez

Estadística. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona

Disseny gràfic:

Toni Fresno

Cambra de Comerç de Barcelona

Maquetació:

DVA Associats

Filmació i impressió:

Ingoprint

Dipòsit legal:B-31.474-2010

A Barcelona, com a tot el món, el 2009 ha estat el segon any de la crisi més profunda en setanta anys. És una recessió intensa de caràcter glo-bal, amb un fort impacte sobre les empreses, amb greus conseqüències sobre el mercat laboral i que ens obligarà a replantejar les mateixes ba-ses del nostre model productiu i el creixement del futur.

Afortunadament, però, Barcelona afronta aquesta difícil situació des d’una realitat ben diferent a la de fa setanta anys, perquè certament la ciutat parteix d’una situació econòmica i una competitivitat en el con-text europeu i mundial que no gaudia en crisis anteriors. Efectivament —tal com aquest informe de l’Observatori de Barcelona posa de mani-fest— són molts els indicadors i fonts de prestigi que, tot i la profunditat d’aquesta crisi global, insisteixen a situar Barcelona i la seva àrea metro-politana com una de les destinacions més atractives i competitives inter-nacionalment i una àrea capdavantera a nivell econòmic, empresarial i d’atracció de talent.

Amb tot, els reptes que planteja l’actual context econòmic —que tenen el seu màxim exponent en la problemàtica de les persones a l’atur— fan que la principal prioritat del govern municipal no pugui ser altra que la lluita decidida contra la crisi, en la qual la ciutat està plenament implica-da. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor de disposar d’un instru-ment de concertació com el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barce-lona —fruit de l’acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i les organitzacions sindicals i empresarials—, que s’ha refor-çat a partir del 2009 amb nous recursos, nous actors i nous acords. D’al-tra banda, després de realitzar el major esforç inversor de la seva histò-ria —amb un total de més de 1.800 milions d’euros entre 2009 i 2010—, l’Ajuntament es disposa a aplicar un pla d’austeritat que contribuirà a la reducció del dèficit públic tot garantint les inversions prioritàries i les polítiques dirigides a la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la convivència a l’espai públic.

Tot aquest esforç d’austeritat, però, no ha d’impedir tirar endavant les apostes de futur. Durant els darrers 30 anys Barcelona ha estat capaç de gestionar les crisis com a oportunitats per rellançar l’economia i n’ha sortit reforçada. Davant dels reptes formidables que ens planteja la situ-ació actual, ens toca novament fer compatibles les accions a curt termini contra la crisi amb l’estratègia a mig i llarg termini, que l’Ajuntament i els principals agents econòmics i socials estem redefinint i concretant en l’anomenada Agenda 2020.

Efectivament, Barcelona aspira a esdevenir el principal motor econòmic del sud d’Europa en l’horitzó del 2020. Partint de l’estructura econòmica diversificada que la caracteritza, la ciutat seguirà promovent la innova-

ció i l’economia del coneixement, l’atracció d’empreses i talent, els grans projectes de transformació i les infraestructures necessàries per tal de projectar-se com a capitalitat potent en l’àmbit de l’Europa mediterrània. Barcelona ha de destacar també com a ciutat de la creativitat i l’educació. Una ciutat educadora en el sentit més ampli de la paraula, on la cultura sigui un eix central de la vida ciutadana. On els grans i petits equipa-ments culturals s’acompanyin de polítiques que afavoreixin que la gent que ja té formació pugui arriscar en proposta creativa, com és el cas de les fàbriques de creació. I aquesta riquesa cultural i creativa generi ciu-tadania, valor econòmic i canvi social.

Per a assolir els seus objectius de futur, Barcelona necessita noves con-nectivitats, que la vertebrin millor internament i reforcin la seva obertura al món. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor estratègic del cor-redor mediterrani —recentment refredat per la Comissió Europea— i de la futura estació de la Sagrera, que esdevindrà la gran porta d’entrada i de sortida de Barcelona i un dels tractors d’un territori —el nord de la ciutat— en procés de profunda transformació. Així mateix, els canvis als circuits i fluxos globals de mercaderies reforça el posicionament estratè-gic de la Mediterrània i representa l’oportunitat que el Port de Barcelona esdevingui un dels grans distribuïdors del tràfic marítim provinent d’Àsia.

Finalment, la Barcelona del futur ha de tenir en la sostenibilitat un dels seus signes d’identitat. Per convicció, pels reptes que hauran d’afrontar les ciutats del món en general i mediterrànies en particular al segle XXI, i perquè aquí hi ha una de les claus de la transformació del model econò-mic que necessitem. L’aposta de Barcelona pel vehicle elèctric o híbrid, que entronca amb la nostra tradició industrial per a avançar cap a un nou model energètic, constitueix un exemple emblemàtic de la línia a seguir.

Certament, tenim al davant reptes formidables, però al mateix temps comptem amb grans actius per a fer-los front. Un dels més importants és la pròpia fortalesa de la marca Barcelona, que els informes de l’Ob-servatori de Barcelona permeten constatar any rere any, i ens propo-sem gestionar de manera explícita en col·laboració amb la Cambra de Comerç i altres actors rellevants de la ciutat. En presentar aquest vuitè informe anual, voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic per la tasca realitzada, agrair la col·laboració de l’ampli ventall d’instituci-ons i entitats que li donen suport i fer vots per l’aprofundiment de la col-laboració público-privada, sens dubte un dels trets distintius i una de les claus de l’èxit del procés de transformació econòmica de Barcelona.

Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

El 2009 ha estat un any difícil des del punt de vista econòmic, empresari-al i social. La recessió mundial que hem viscut ha estat la més forta des de la darrera època de postguerra. L’impacte de la recessió també ha estat dur en el nostre àmbit econòmic, tant nacional com regional i local. Tanmateix, s’ha començat a registrar una millora a partir de la segona meitat del 2009, amb caigudes de l’activitat més moderades que a la pri-mera part de l’any. A més, aquesta millora s’ha traduït en un creixement positiu de l’activitat econòmica a Catalunya el primer trimestre del 2010, després de set trimestres consecutius caient, i es preveu que aquesta senda positiva es consolidi el 2011, tot i que el ritme de creixement en-cara serà feble.

Cal recordar que la ciutat de Barcelona ha fet un important salt quali-tatiu en les dues darreres dècades i que, a més, en el context actual de greus dificultats econòmiques, el posicionament de la nostra ciutat, en el context internacional i europeu, es manté sòlid. Així es desprèn dels re-sultats del vuitè informe de l’Observatori de Barcelona, que l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona posen a disposició de tots els agents econòmics. A tall d’exemple, Barcelona és la quarta ciutat europea pre-ferida pels executius europeus per ubicar els seus negocis l’any 2009. La ciutat comtal guanya una posició respecte al 2008 i es consolida entre les cinc primeres ciutats preferides per als negocis. Barcelona també millo-ra la capacitat d’organització de reunions internacionals, per segon any consecutiu, i assoleix la cinquena posició en l’àmbit mundial. Així mateix, la taxa d’activitat emprenedora a la província de Barcelona es manté per sobre de la de països com Finlàndia, Regne Unit, França i Japó.

Les infraestructures de Barcelona, com l’aeroport o el port, també man-tenen una posició preferent: novena, en volum de passatgers als aero-ports europeus, i primera, en volum de passatgers en creuers als ports principals de la Mediterrània. Així mateix, cal esmentar el bon posicio-nament de les escoles de negoci IESE i ESADE, en quart i vuitè lloc en el rànquing europeu publicat pel Financial Times el 2010.

Tots els agents, públics i privats —institucions i empreses—, hem acon-seguit que Barcelona sigui una ciutat atractiva, competitiva i tingui una bona imatge a l’exterior, però cal continuar treballant per no perdre aquest bon posicionament i per millorar en aquells aspectes en què en-cara ens queda camí per recórrer.

Catalunya, en general, i Barcelona, en particular, estan ben posiciona-des en aspectes claus com el grau d’obertura a l’exterior i els centres d’excel·lència en recerca aplicada i en formació superior. Aquests són els pilars d’un creixement econòmic sostenible a mitjà i a llarg termini: in-ternacionalització, innovació i formació. I aquests també són els pilars en

què es fonamenta el programa Ara + que mai, que la Cambra de Comerç de Barcelona posa a disposició de les empreses amb l’objectiu d’impul-sar el creixement i millorar la competitivitat. Dintre d’aquest programa, la nostra entitat impulsa la internacionalització per ajudar les empreses a iniciar i consolidar la seva presència a l’exterior. Així mateix, s’ofereix suport a la innovació i a la formació mitjançant ajudes, cursos, beques i també assessorament per rendibilitzar aquesta inversió i per potenciar el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. Paral·lelament, la Cambra desenvolupa un nou pla de suport al finança-ment empresarial, per què les empreses coneguin tots els instruments financers que tenen al seu abast i així puguin obtenir el millor pla de finançament. Així com un programa d’optimització dels recursos empre-sarials, que consisteix en plans de reducció dels costos i de millores en la gestió.

Cal treballar per què la nostra ciutat continuï millorant el posicionament tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit mundial. Tenim exemples clars de l’avenç que estem fent, com són la inauguració del Sincrotró Alba —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que va entrar en funcionament el març del 2010, o bé, la inauguració de la nova terminal T-1 a l’aeroport del Prat, que ha suposat l’ampliació del nombre de vols intercontinentals des de Barcelona. Tanmateix, cal continuar avançant en projectes d’un impacte econòmic important per a la ciutat, com la futura estació intermodal de la Sagrera, que connectarà l’alta velocitat ferrovià-ria amb les xarxes de transport públic i privat. En l’actualitat, aquest és el projecte de soterrament ferroviari més important d’Europa.

Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tècnic pel treball i l’esforç de millora continua en el projecte que representa l’Observatori de Barcelona i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat proporcionant informació i enriquint el contingut de l’informe que us pre-sentem.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra de Comerç de Barcelona

4 S U M A R I

6 Introducció

10 Fitxa estadística Barcelona

14 L’Observatori de Barcelona

18 Resultats:

20 Ciutat per als negocis

20 Introducció22 Millors ciutats europees per als negocis23 Activitat emprenedora als països de l’OCDE24 Perspectives empresarials a les regions europees26 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera27 Impost de societats i IVA a països del món28 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals

30 Societat del coneixement

30 Introducció32 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees34 Població ocupada en ciència i tecnologia i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees36 Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OCDE 38 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica

40 Turisme

40 Introducció42 Principals aeroports europeus per volum de passatgers43 Places hoteleres a les províncies europees principals44 Creuers als ports principals de la Mediterrània

46 Sostenibilitat i qualitat de vida

46 Introducció48 Compromís mediambiental de les empreses europees49 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors50 Emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món

52 Preus i costos

52 Introducció54 Cost de la vida en ciutats del món 55 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món56 Preu del lloguer d’oficines en ciutats del món57 Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món58 Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees59 Nivells salarials en ciutats del món

60 Mercat laboral i formació

60 Introducció62 Taxa d’ocupació a les regions europees64 Taxa d’atur a les regions europees65 Treballadors amb estudis universitaris a les regions europees66 Millors escoles de negocis europees

68 Síntesi

74 Monogràfic

Informe 2009-2010. Sumari

5

I N T R D U C C I

8

L’evolució macroeconòmica de l’any 2009 ha estat marcada per la reces-sió econòmica més acusada en dècades a nivell global, amb fortes cai-gudes del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE, amb una dràstica reducció del comerç internacional, amb una crisi financera que ha generat greus dificultats d’accés al crèdit per part d’empreses i famílies i amb un intens procés d’ajust al mercat immobi-liari —especialment en algunes economies. L’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més mode-rada durant la segona part de l’any, que juntament amb la sortida gra-dual de la recessió de les economies més avançades s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial, i permet albirar unes expectatives més favorables per al 2010.

En aquest difícil context, revesteix un especial valor el posicionament competitiu sòlid que Barcelona manté entre les principals ciutats eu-ropees i que aquest informe posa de manifest. Cal remarcar, en aquest sentit, el fet que l’any 2009 recuperi la quarta posició entre les millors ciutats del continent per als negocis segons l’European Cities Monitor, elaborat per Cushman & Wakefield —només per darrera de Londres, Pa-rís i Frankfurt—, i es consolidi per cinquè any consecutiu entre les cinc primeres posicions del rànquing. D’altra banda, manté el primer lloc com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors i com a ciutat que més progressa. Així mateix, el prestigiós FDI Magazine —revista del Financial Times— ha atorgat recentment a Barcelona el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats europees de futur 2010/2011 i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Tot i que determinats instruments de política i de regulació econòmica estan en mans dels go-verns estatals o d’organismes supranacionals, les ciutats tenen un paper clau en la lluita contra la crisi en una economia global on les grans àre-es urbanes són actors principals del creixement i de la competència. En aquest sentit, cal destacar el paper proactiu que novament ha desenvo-lupat Barcelona, que ha portat l’OCDE a designar com a principis de Bar-celona les deu recomanacions per a la resposta de les ciutats als reptes de la crisi resultants de l’intercanvi d’experiències i la col·laboració de 41 ciutats en el marc del programa LEED (Local Economic and Employ-ment Development Programme). Efectivament, Barcelona està orientant la seva resposta a la crisi en línia amb els principis esmentats, a partir dels eixos estratègics que s’enumeren a continuació.

La ciutat afronta la recessió exercint un lideratge cooperatiu. La seva es-tratègia respecte al mercat de treball s’articula a través del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona —signat pel Departament de Treball, l’Ajuntament de Barcelona, Foment del Treball, PIMEC, CCOO i la UGT el maig del 2008, al qual posteriorment s’han incorporat els grups munici-pals d’ICV-EUiA i ERC— i s’ha vist reforçada en el període 2009-10 amb recursos addicionals adreçats a la creació directa d’ocupació, la formació i

l’orientació de persones aturades i l’impuls de la creació de noves empre-ses per part de Barcelona Activa. Amb l’aplicació del conjunt de mesures incloses en el Pacte es crearan uns 7.500 llocs de treball directes a la ciu-tat l’any 2010. Així mateix, la ciutat de Barcelona és proactiva en el suport a les empreses, font de creació d’ocupació. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ha desenvolupat un pla especial per impulsar el creixement empresarial i la millora de la competitivitat. Aquest pla consis-teix en facilitar a les empreses les eines per aconseguir el millor finança-ment; en la promoció de la internacionalització amb programes i ajudes per a què les empreses iniciïn i consolidin la seva presència a l’exterior; en l’impuls de la innovació a través de suport i ajudes a la R+D+I; en l’oferta de cursos i beques per formar a professionals competitius, i en l’optimització dels recursos empresarials mitjançant la gestió òptima dels mateixos.

La ciutat de Barcelona ha afrontat la crisi realitzant la inversió més ele-vada de la seva història: 1.028 milions d’euros l’any 2009 i 836 milions el 2010, el nivell d’inversió per capita més alt de les grans ciutats espanyo-les. Aquesta injecció de recursos, a més de contribuir de manera proac-tiva a dinamitzar l’activitat econòmica, repercutirà en una millora signifi-cativa dels equipaments i l’espai públic, amb un fort impacte en tots els districtes de la ciutat. Així mateix, el pressupost municipal per al 2010 reforça de forma especialment significativa la dotació de recursos assig-nada a les polítiques de promoció econòmica i atenció a les persones, i la ciutat compta amb unes finances locals sanejades que constitueixen un actiu de primer nivell per afrontar la conjuntura actual.

Alhora que estableix mesures d’impacte a curt termini, Barcelona manté una estratègia clara per avançar cap a un nou model de creixement eco-nòmic basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat. El context de crisi no impedeix que la ciutat segueixi avançant en aquesta estratègia de fons, amb fites com la recent inauguració del Sincrotró —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació cien-tífica més complexa i de nivell més alt de l’Estat—, l’obtenció de la distinció Campus d’Excel·lència Internacional tant per part del projecte Barcelona Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB o el notable increment del nombre de treballadors dedicats a recerca i desenvolupament i altres activitats tecnològiques. Entre les mesures impulsades des del go-vern local, cal remarcar l’avenç dels clusters estratègics del districte de la innovació 22@ —TIC, disseny, tecnologies mèdiques, media i energia—, on ja s’han localitzat més de 1.500 empreses, el desenvolupament d’un nou clus-ter agroalimentari a la Zona Franca i la preparació de la posada en marxa de dos nous clusters sobre Educació i Multilingüisme. La ciutat avança també en matèria de sostenibilitat, i, per exemple, Barcelona coordinarà una part de la investigació europea en energies renovables dins del projecte KIC In-noenergy, amb una inversió associada de 450 milions d’euros i treballa en el desenvolupament i foment de l’ús de vehicles elèctrics a la capital catalana.

L’obertura de l’economia barcelonina a l’exterior és un dels factors de fortalesa que poden contribuir més clarament a la seva recuperació, com ho acrediten el lideratge de Barcelona en les exportacions de l’economia espanyola o la resistència notable a la crisi que mostra l’activitat turísti-ca. Barcelona segueix potenciant l’atracció d’inversió estrangera, l’acti-vitat econòmica i el talent amb accions com la promoció del Barcelona Economic Triangle en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per captar activitat econòmica i inversió estrangera a la regió metropolitana de Barcelona, l’impuls del programa Do it in Barcelona per emprenedors, investigadors i professionals internacionals que volen iniciar la seva ac-tivitat professional i empresarial a la ciutat, o el progressiu desenvolupa-ment de la xarxa internacional de Consolats de Mar.

En l’àmbit dels factors de competitivitat tradicional, Barcelona segueix apostant per les grans infraestructures productives. La millora progres-siva en infraestructures de connexió nacionals i internacionals dels dar-rers anys s’ha vist reforçada el 2009 amb la inauguració de la nova ter-minal de l’aeroport —que permet atendre 55 milions de viatgers l’any—, l’obertura de noves rutes intercontinentals i l’elaboració del pla estratè-gic del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que con-soliden l’aposta per a la seva internacionalització. Pel que fa al Port de Barcelona, el seu lideratge en matèria de creuers s’acompanya amb el desplegament d’un Pla Estratègic que reforçarà la seva capacitat i poten-cial logístic. D’altra banda, Barcelona es manté entre les cinc primeres posicions del rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals.

L’entorn de crisi dóna especial valor a les polítiques de proximitat al ciu-tadà. En l’àmbit de la promoció econòmica, a Barcelona destaquen en aquest sentit l’impuls del comerç urbà de proximitat mitjançant la políti-ca d’eixos comercials, la remodelació de la xarxa de mercats de la ciutat, les mesures especifiques per a l’orientació professional i la inserció la-boral dels joves de la ciutat o les actuacions dinamitzadores en els barris d’atenció especial.

Barcelona, per tant, afronta la crisi econòmica mantenint un posiciona-ment internacional favorable i desenvolupant polítiques en línia amb les recomanacions de l’OCDE per a la recuperació de grans àrees urbanes. Els reptes que planteja l’actual context —en que els experts preveuen que la sortida de la recessió obri pas a un procés de recuperació lent i com-plex— fan imprescindible seguir avançant en aquesta estratègia, reforçar les diverses fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat —una de les claus de la transformació econòmica que ha experimentat la ciutat— i intensificar les accions encaminades al canvi de model productiu.

Informe 2009-2010. Introducció

9

10

11

F I T X A

E S T A D í S T I C A

B A R C E L N A

12

Fitxa estadística Barcelona 2009

13

Superfície (km2)PoblacióPoblació estrangera (% sobre el total)Densitat (habitants/ km2)Climatologia (Observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual* Precipitació anual (mm)*

DADES MACROECONÒMIQUES:PIB (var. Int %)- Barcelonès*Afiliats a la Seguretat SocialTaxa d’atur 16-64 anys (%)Taxa d’ocupació 16-64 anys (%)Taxa d’activitat 16-64 anys (%)IPC (var. mitjana, %)- prov BCNExportacions (milions d’€)- prov. BarcelonaImportacions (milions d’€)- prov. BarcelonaInversions a l’exterior (milions d’€)- CatalunyaInversions de l’exterior (milions d’€)- CatalunyaEmpreses - prov. BCNEmpreses estrangeres a Catalunya*

COMERÇ I TURISMEEstabliments comerç al detall - prov. BCNEixos comercialsMercats municipals (nombre i superfície comercial (m2))Hotels Nombre PlacesTuristes

INFRAESTRUCTURESAeroport Pistes (nombre i longitud (m))** Capacitat màxima de vols/hora** Passatgers (milers)

Port Superfície terrestre (ha) Molls i atracadors (km) Trànsit total (milers de tones)

Fira Barcelona Salons Visitants Superfícies ocupada pels salons (m2)

Universitats catalanesAlumnes universitaris a CatalunyaEscoles estrangeres a CatalunyaParcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca a Barcelona**

Platges (nombre i metres)Carril bici (km i abonats bicing)Biblioteques*Museus, col·leccions i centres d’exposicionsEquipaments esportius públics (nombre i usuaris)*Equipaments culturals i lúdics (usuaris en milers)

102,21.621.537

17,5%15.866,3

17,8607,2

1,71.021.974

15,466,8

790,5

32.261,848.519,77

1.096,31.365,3

467.3853.124

74.69224

45/206.769

32160.331

6.476.033

3/3352;2660;254090

27.312

828,920,3

42.980,8

522.983.097

633.774

12212.959

19210

7/ 3.910156/182.062

21441

1.511/182.68241.989,4

ENTORN GEOGRÀFIC

ENTORN ECONÒMIC

FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT

QUALITAT DE VIDA

Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitatde Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç,Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona* 2008 **2010

Informe 2009-2010. Fitxa estadística Barcelona 2009

14

15

1616

Us presentem l’Informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona

L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent apor-tacions clau sobre els seus sectors d’activitat.

Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barce-lona, es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presen-tació de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.

L’Informe 2009-2010 presenta un format renovat, amb quatre caracterís-tiques principals:

• Una racionalització significativa del nombre d’indicadors que permeten trobar al lector una presentació sintètica i eficient d’aquells indicadors més rellevants des del punt de vista del posicionament de la ciutat, del que la caracteritza i dels reptes a assolir. En concret, l’informe actual presenta 26 indicadors, dels quals dos són novedosos. Per primera vega-da, l’Observatori de Barcelona facilita informació sobre sol·licituds de pa-tents acollides via internacional al Tractat de Cooperació en matèria de patents i també presenta un indicador sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle.

• La incorporació per primera vegada d’un article monogràfic d’un expert reconegut en l’àmbit de l’anàlisi i la comparativa de les economies urba-nes, que any a any aprofundirà en un àmbit rellevant d’aquesta temàtica. D’aquesta manera, enriquirà els continguts que es desprenen de l’anàlisi d’indicadors.

• La introducció d’elements visuals per a cada indicador, amb gràfiques o mapes, que faciliten la comprensió dels resultats i l’anàlisi de la seva evolució temporal.

• L’ampliació del contingut de la síntesi, que ara aglutina tots els indica-dors per tal de poder veure d’un sol cop d’ull el posicionament de Barce-lona a cadascun d’ells.

La publicació inclou els apartats següents:

• Una introducció general sobre la situació i les línies d’actuació prefe-rents de la ciutat en matèria econòmica.

• Un apartat amb els resultats dels 26 indicadors presentats en sis àm-bits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat laboral i formació.

• Un article monogràfic signat per Nick Leon, director de Design London, que es titula “Una ciutat ben connectada: un enfocament integrat de la planificació i el desplegament de tecnologies digitals”.

• Un apartat de síntesi en què es pot veure el posicionament de Bar-celona respecte de les principals ciutats de referència de forma visual i resumida, per a cadascun dels indicadors analitzats.

L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents:

• Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe-rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àm-bits territorials. • Les dades s’obtenen per a una mostra que, en alguns casos, arriba a seixanta ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a alguns indi-cadors, per raó de dimensió mostral, es fa una selecció que recull les principals àrees urbanes.

• Els indicadors incorporen, on és possible, representació gràfica d’evo-lució que permet avaluar la progressió en cada àmbit concret.

• Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi reconegut.

• Les dades i la informació que es recull són de màxima actualitat, ate-nent a la disponibilitat existent.

L’Observatori de Barcelona disposa també d’un portal propi, que permet als usuaris de qualsevol indret del món accedir lliurement a la informa-ció de l’Informe i a d’altra complementària. A partir d’aquesta informa-ció, l’usuari pot fer el seguiment de l’activitat i dels projectes més impor-tants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona.

Informe 2009-2010. L’Observatori de Barcelona

17

R E S U L T A T S

Introducció

Després de la inflexió produïda el 2008 arran de la crisi financera i im-mobiliària internacional, l’evolució de l’any 2009 ha estat marcada per la recessió econòmica més acusada en dècades i per una forta caiguda del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE. Amb tot, l’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més moderada durant la segona part de l’any que, juntament amb la sortida gradual de la recessió de les economies més avançades, s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial i en unes expectatives més favorables per al 2010, tal com reflecteix l’enquesta anual d’Eurocambres.

En aquest difícil context, Barcelona manté un posicionament excel·lent entre les primeres ciutats europees preferides pels executius d’Europa per ubicar els seus negocis, i l’any 2009 va recuperar la quarta posició entre les millors ciutats per als negocis, segons l’European Cities Moni-tor, elaborat per Cushman & Wakefield. La valoració destacada de Bar-celona ha quedat refermada recentment a la selecció de ciutats i regions europees del futur 2010/2011 del FDI Magazine —revista del Financial Times—, on Barcelona assoleix el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats d’Europa i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Altres indicadors rellevants corroboren el posicionament favo-rable de Barcelona. És el cas de la taxa d’activitat emprenedora de la població resident a la província, que clarament supera la mitjana de la UE, de la recepció de projectes d’inversió estrangera o del bon posicio-nament de la ciutat en el rànquing mundial en organització de reunions internacionals, que a més millora per segon any consecutiu.

L’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i altres actors eco-nòmics públics i privats locals es coordinen per al desenvolupament de programes destinats a consolidar la marca de Barcelona i de la posició internacional en què es troba mitjançant instruments com l’atracció de finançament i d’empreses estrangeres, el suport als clusters urbans estratègics, l’atracció i retenció de talent, la internacionalització d’em-preses innovadores, l’impuls a les connexions aèries internacionals o l’atracció de congressos. Entre les accions desenvolupades durant l’any 2009, cal destacar el projecte Barcelona Zona Innovació que impulsarà un nou cluster del sector alimentari i de la indústria cultural i audiovi-sual a la Zona Franca; la signatura del conveni de col·laboració per de-senvolupar el Barcelona Design Innovation Cluster; l’impuls de les fires de nova creació HiT del sector de la innovació i dels sectors econòmics emergents, i The Brandery; així com el nou saló de moda urbana con-temporània, l’ampliació de la xarxa internacional de Consolats de Mar per reforçar els llaços econòmics amb zones urbanes estratègiques i el suport a la creació de més de 1.000 noves empreses per part de l’agència de desenvolupament local Barcelona Activa.

20

21cIutat per aLS negOcIS 21

Informe 2009-2010. ciutat per als negocis

22

Millors ciutats europees per als negocis l’any 2009

Nota: El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l’estudi. El 2009, 34 ciutats van ser incloses en l’estudi.Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009

Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor

123

114

1712

515

98

147 - 6

1316 -

181923 -

25 - -

21 -

2010 - -

24

22

123547968

13111710211214161518201925242823222926273130323334

123456789

10111213141516171819202122232425252728293031323334

LondresParísFrankfurtBarcelonaBrussel·lesMadridMunicAmsterdamBerlínMilàGinebraHamburgZuricBirminghamDüsseldorfManchesterLisboaDublínLióEstocolmPragaRomaVarsòviaLeedsCopenhaguenBudapestIstanbulVienaGlasgowBucarestHèlsinkiMoscouOsloAtenes

ciutatrànquing

2008rànquing

2009rànquing

1990

Posicionament de Barcelona

2009200820072006200520042003200220011990

444

55

6666

11

Barcelona recupera la quarta posició

D’acord amb l’estudi European Cities Monitor —elaborat des de fa 20 anys per la consultora Cushman & Wakefield amb les opinions dels alts executius de 500 companyies europees—, Barcelona recupera la quarta posició en el rànquing de millors ciutats del continent per ubicar negocis l’any 2009. Només ha estat superada per Londres, París i Frankfurt i ha passat al davant de Brussel·les. Aquest lloc privilegiat queda reforçat si es té en compte que durant els darrers cinc anys la ciutat ha estat posi-cionada entre les cinc millors ciutats per fer negocis i que, d’aquests cinc anys, ha estat la quarta del rànquing en tres ocasions.

L’European Cities Monitor destaca Barcelona com la ciutat europea que millor es promou com a centre de negocis, la quarta en disponibilitat d’espai d’oficines i la sisena en termes de qualitat-preu d’aquestes ofici-nes i de facilitats de transport per a la mobilitat interna.

Informe 2009-2010. ciutat per als negocis

23

activitat emprenedora als països de l’OcDe l’any 2008

activitat emprenedora (% sobre població)país

Activitat emprenedora 2008 (% sobre població)

MèxicEstats UnitsIslàndiaGrèciaNoruegaIrlandaBarcelonaCatalunyaFinlàndiaEspanyaHongriaLetòniaEslovèniaTurquiaRegne UnitFrançaJapóPaïsos BaixosItàliaDinamarcaRomaniaAlemanyaRússiaBèlgica

13,110,810,1

9,98,77,67,57,37,37,06,66,56,46,05,95,65,45,24,64,44,03,83,52,9

Nota: L’activitat emprenadora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 45 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referènciaFont: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008

7,0

7,57,3

5,6

4,6

3,8

5,2

2,9

9,9 6,0

3,5

7,38,7

4,4

4,0

6,6

6,5

6,4

5,9

7,6

10,1

ESP

BCNCAT

FRA

ITA

ALE

P.BAI

BÈL

GRETUR

RÚS

FIN

NOR

DIN

ROMHON

LET

ESL

R.UN

IRL

ISL

Barcelona supera un any més la Unió Europea

Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any 2008 la taxa d’ac-tivitat emprenedora de la població resident a la província de Barcelona s’ha situat en el 7,5 %. Aquesta xifra supera clarament les mitjanes de la Unió Europea (6 %) i d’Espanya (7 %), així com les de països de referència de la UE com Alemanya (3,8 %), França (5,6 %) o el Regne Unit (5,9 %). Així ma-teix, se situa a la banda alta de les taxes dels estats membres de l’OCDE, malgrat ser inferior a les de països com els Estats Units (10,8 %) o Norue-ga (8,7 %). En un any caracteritzat per l’entrada en recessió de l’economia internacional, la reducció de 0,8 punts de la taxa d’activitat emprenedora a Barcelona respecte a l’any 2007 està en sintonia amb la tendència des-cendent d’aquest indicador al conjunt de la Unió Europea. D’altra banda, cal esmentar que el mateix any 2008, la taxa d’abandonament de l’activitat emprenedora a Barcelona (0,9 %) és inferior a la de tots els països de la UE.

Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008

24

perspectives empresarials a les regions europees per a l’any 2010

(p) Previsions Cambra de Comerç de Barcelona (Gener 2010)Font: Eurochambres i Idescat

60

50

40

30

20

10

0

4

3

2

1

0

-1

-2

-3

-4

-5

Perspectives empresarials a Catalunya

Xifr

a de

neg

ocis

(Sal

dos,

en

%)

PIB

rea

l (Va

r. an

ual,

en %

)

20102009200820072006

5

Millors perspectives d’exportació a Catalunya que a Baviera, Berlín i Londres

L’any 2009 s’ha caracteritzat per una forta recessió econòmica, però les perspectives dels empresaris catalans per al 2010 són una mica més fa-vorables, segons l’Enquesta d’Eurochambres. Les empreses preveuen un augment lleuger de la xifra de negocis a Catalunya, unes perspectives millors que al conjunt de l’Estat espanyol. També es preveu un increment de l’exportació el 2010 —el 43 % de les empreses catalanes assenyala que augmentarà, mentre que el 17 % diu que caurà. En aquest cas, Ca-talunya és una de les regions on les perspectives són més favorables, en línia amb regions com Estocolm, i millors que d’altres com Baviera, Ber-lín i Londres. Pel que fa a la inversió, el 24 % dels empresaris catalans apunta una reducció, mentre que el 17 % n’assenyala un augment. Per tant, es preveu que la inversió caurà el 2010, però més moderadament que el 2009 i amb menys intensitat que a altres regions com Baden-Wurttemberg, Baviera i Berlín, o comunitats espanyoles com Madrid i València.

Xifra de negocisPIB real

3,73,2

0,2

-4,0

-0,5 (p)

Informe 2009-2010. ciutat per als negocis

25

Portugal (LISBOA)Mazowsze (VARSÒVIA)Dinamarca (COPENHAGUEN)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Estocolm (ESTOCOLM)Londres (LONDRES)Turquia (ISTANBUL)Finlàndia (HÈLSINKI)North West (MANCHESTER)Escòcia (EDIMBURG)Grècia (ATENES)Àustria de l’est (VIENA)Estònia (TALLINN)Illa de França (PARÍS)UE*Holanda meridional (ROTTERDAM)Itàlia Nord-occidental (MILÀ)Berlín (BERLÍN)Catalunya (BARCELONA)Holanda Nord (AMSTERDAM)Itàlia central (ROMA)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Comunitat de Madrid (MADRID)EspanyaBaden-Württemberg (STUTTGART)País Basc (BILBAO)Baviera (MUNIC)Hongria central (BUDAPEST)

Portugal (LISBOA)Dinamarca (COPENHAGUEN)Itàlia central (ROMA)Escòcia (EDIMBURG)Grècia (ATENES)Estònia (TALLINN)Estocolm (ESTOCOLM)Catalunya (BARCELONA)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Turquia (ISTANBUL)Finlàndia (HÈLSINKI)Àustria de l’est (VIENA)Mazowsze (VARSÒVIA)Baviera (MUNIC)Berlín (BERLÍN)Holanda meridional (ROTTERDAM)Itàlia Nord-occidental (MILÀ)Londres (LONDRES)UE*EspanyaHolanda Nord (AMSTERDAM)Illa de França (PARÍS)País Basc (BILBAO)Baden-Württemberg (STUTTGART)Comunitat de Madrid (MADRID)Hessen (FRANKFURT)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Hongria central (BUDAPEST)North West (MANCHESTER)

Mazowsze (VARSÒVIA)Portugal (LISBOA)Itàlia Nord-occidental (MILÀ)Turquia (ISTANBUL)Grècia (ATENES)Dinamarca (COPENHAGUEN)Itàlia central (ROMA)Finlàndia (HÈLSINKI)Estocolm (ESTOCOLM)Hongria central (BUDAPEST)Estònia (TALLINN)UE*Escòcia (EDIMBURG)Holanda Nord (AMSTERDAM)Holanda meridional (ROTTERDAM)North West (MANCHESTER)Catalunya (BARCELONA)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Illa de França (PARÍS)País Basc (BILBAO)Àustria de l’est (VIENA)Londres (LONDRES)Hessen (FRANKFURT)EspanyaBerlín (BERLÍN)Baviera (MUNIC)Comunitat de Madrid (MADRID)Baden-Württemberg (STUTTGART)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)

61474139343331292725242219171514121110

84322

-1-6

-10-18

62513734292827262423222220191818181716161312

9554

-2-5

-12

313028241612

9420

-1-3-3-5-6-6-7-7-7-9

-11-12-15-16-17-22-23-24-26

Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica “augment” i el percentatge de respostes que indica “disminució” La base de dades original conté 111 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Mitjana mostral.Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe’s Regions in 2010

regió (cIutat) regió (cIutat) regió (cIutat)Xifra de negocis

(saldos, %)

exportacions(saldos, %)

Inversió(saldos, %)

26

principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera l’any 2008

305209

5895439052716074665361385037254916322334401129422116343533

9143025

9191812

79

1315

115

Londres (LONDRES)Illa de França (PARÍS)Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF)Comunitat de Madrid (MADRID)Irlanda del sud-est (DUBLÍN)1

Catalunya (BARCELONA)Alta Baviera (MUNIC)Roine-Alps (LIÓ)Moscou (MOSCOU)Darmstadt (FRANKFURT)Bucarest (BUCAREST)Holanda Nord (AMSTERDAM)Hongria central (BUDAPEST)Llombardia (MILÀ)Estocolm (ESTOCOLM)Mazowsze (VARSÒVIA)2

Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Dinamarca (COPENHAGUEN)3

Berlín (BERLÍN)Zuric (ZURIC)Viena (VIENA)Sofia (SOFIA)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)Gran Manchester (MANCHESTER)Praga (PRAGA)Brussel·les (BRUSSEL·LES)Holanda Sud (ROTTERDAM)Hamburg (HAMBURG)Escòcia de l’est (EDIMBURG)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Escòcia del sud-oest (GLASGOW)Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)Stuttgart (STUTTGART)Migdia-Pirineus (TOLOSA)Ginebra (GINEBRA)Letònia (RIGA)Lisboa (LISBOA)Istanbul (ISTANBUL)Laci (ROMA)Estònia (TALLINN)Àtica (ATENES)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Lituània (VÍLNIUS)Oslo (OSLO)Ankara (ANKARA)País Basc (BILBAO)

262222

998068616158565352504646444242393732313030292828272423201919191818181616161413

99932

projectes 2007 projectes 2008regió (cIutat)

1 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East.2 Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw.3 Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde.Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor, 2009

Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor

Projectes d’inversió estrangera (nombre)

2008200720062005

Catalunya (Barcelona)Holanda Nord (Amsterdam)

Alta Baviera (Munic)Llombardia (Milà)

64

30

25

44

52

61

37

50

53

74

33

3846

17

90

61

Catalunya se situa en sisena posició, superant Amsterdam, Milà i Manchester

Catalunya va atreure 61 projectes d’inversió estrangera l’any 2008 i ocupa la sisena plaça entre les principals regions europees receptores. La crisi financera internacional i el context de crisi econòmica han provocat una reducció de la inversió estrangera a bona part de les regions europees capdavanteres. En el cas de Catalunya, després de dos anys consecutius amb increments notables, s’ha reduït el nombre de projectes i el 2008 se’n registra una quantitat similar a la de l’any 2005, que tot i així supera la de regions com les d’Amsterdam, Milà o Manchester.

També cal destacar que el 44 % dels projectes iniciats a Catalunya es localitzen a l’àrea de Barcelona, i que l’any 2008, 3.124 empreses estran-geres desenvolupaven la seva activitat al Principat.

90

70

50

30

10

Informe 2009-2010. ciutat per als negocis

27

L’IVA general és el quart més baix de la Unió Europea

Malgrat comptar amb el tipus impositiu de societats més competitiu de tota l‘època democràtica, Espanya es manté a la banda mitjana-alta del rànquing internacional i és el setè país de l’OCDE amb l’impost de soci-etats més alt. Efectivament, la disminució del tipus impositiu espanyol a la darrera dècada ha anat acompanyada per una reducció generalitzada i més accentuada d’aquest gravamen a escala internacional.

Aquesta competència fiscal entre els diferents països per tal de captar inversió ha fet créixer el pes dels impostos indirectes en les estructures impositives. En aquest sentit, cal destacar que Espanya compta amb el quart tipus general de l’IVA més baix de la Unió Europea (16 %) —només és més baix a Xipre, Lu-xemburg i el Regne Unit (15 %). El tipus espanyol està en línia amb la mitjana internacional, que, segons la comparativa que fa KPMG de taxes indirectes a 90 països del món, era del 15,2 % l’any 2009. Val a dir que tant Espanya com el Regne Unit incrementaran l’IVA durant el 2010.

Impost de societats i IVa a països del món l’any 2009

30

33,3

25

29,4

21,2

25,5

28,6

34

25

2628 26,3

25,5

19

19

20

16

15

21

25

31,4

2812,5

ESP

FRA

POR

ITA

ALE

SUI

P.BAI

LUXBEL

GRE

FINNOR SUE

DIN

POL

ESL

R.TX

HON

LET

ESL

AUS

R.UN

IRL

JapóEstats Units

ArgentinaSud-àfrica

ÍndiaBèlgicaFrança

CanadàItàlia

TunísiaEspanyaAustràlia

AlemanyaLuxemburgRegne Unit

NoruegaSuèciaIsrael

FinlàndiaPaïsos Baixos

XinaGrècia

DinamarcaPortugal

ÀustriaCorea del Sud

SuïssaEslovènia

República TxecaPolònia

EslovàquiaHong Kong

HongriaLetòniaIrlanda

Xipre

5,0-

21,014,012,521,019,6

5,020,018,016,010,019,015,015,025,025,016,522,019,017,019,025,020,020,010,0

7,620,019,022,019,0

-25,021,021,515,0

40,740,035,034,634,034,033,333,031,430,030,030,029,428,628,028,026,326,026,025,525,025,025,025,025,024,221,221,020,019,019,016,516,015,012,510,0

Nota: La base de dades original conté 116 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referènciaFont: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009

país taxa Base IVa (%)

Impost de Societats 2009 (%)

taxa Base Societats (%)

Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009

28

principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals l’any 2008

Font: Union of International Associations

Posicionament de Barcelona

20082007200620052004

6 6

7

6

5

SingapurParísBrussel·lesVienaBarcelonaTòquioSeülBudapestCopenhaguenLondresGinebraAmsterdamLisboaSydneyRomaMaastrichtMadridBerlínAtenesIstanbulHèlsinkiPragaWashingtonPequínL’HaiaYokohamaLióMelbourneNova YorkValènciaEstocolmChicagoKuala LumpurMontrealOsloBuenos AiresSan DiegoHong KongOrlandoNova DelhiXangaiDublínMunicNoordwijkCiutat del CapJejuBangkokBostonVancouverEl CaireTorontoSan FranciscoTriesteVarsòviaEdimburgKyotoLuxemburgSant PetersburgMoscouNova OrleansEstrasburg

482357276321175129127

9182

134188129126

94103

8774

1507686849778

10759596353

13953

1006666

102804364554349405673504351762948376141424825673332482546

32,1617,37

8,33-22,4310,2916,28-1,5727,4726,83

-23,13-45,74-23,26-22,22

3,19-8,745,75

14,86-44,00

9,21-4,65-5,95

-18,561,28

-29,9125,4215,25

6,3526,42

-51,8016,98

-41,00-16,67-16,67-46,08-31,2520,93

-20,31-9,0916,28

0,0020,00

-16,07-35,62-10,00

2,33-13,73-44,7437,93

-16,672,70

-37,70-9,76

-14,29-27,0836,00

-49,25-6,06-3,13

-37,5020,00

-39,13

637419299249193150125116104103102

9998979492858483827979797574686767676259555555555251505049484747454444424040383837363534343131303028

congressos 2007Variació

2007/2008 (%) congressos 2008ciutat

Nota: Els congressos són del tipus A o BFont: Union of International Associations

Barcelona, entre les cinc primeres ciutats del món

Segons les dades de la Union of International Associations (UIA), el 2008 Barcelona se situa a la cinquena posició del rànquing de ciutats del món en organització de reunions internacionals —amb 193 congressos i con-vencions—, guanya un lloc en el rànquing per segon any consecutiu i su-pera Ginebra. El creixement del nombre de reunions a Barcelona ha estat del 10,3 % respecte a l’any 2007, i suposa una evolució particularment favorable si es té en compte la reducció del nombre de congressos inter-nacionals en l’any de referència.

El 2009, segons la International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing mundial de ciutats en nombre de reunions internacionals, només al darrera de Viena, i guanya una posició respecte al 2008.

2929

Informe 2009-2010. ciutat per als negocis

Introducció

Barcelona continua guanyant posicions en la seva aposta pel coneixe-ment com a un dels motors de creixement econòmic de la ciutat i avança tant en la dotació de recursos —infraestructurals i econòmics— per a la recerca com en la transferència de coneixement al sistema productiu i la generació i l’atracció de talent.

La ciutat continua abonant el terreny per a la creació de pols de recerca que permeten avançar en el coneixement i en la seva aplicació pràctica en el món empresarial. Un exemple recent és el Sincrotró Alba —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que es va posar en funciona-ment el març de 2010 i donarà servei a investigadors i a empreses d’alta tecnologia amb aplicacions en diferents camps de la ciència, des de la físi-ca o la química fins a la medicina o la biologia. Altres exemples són el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre de Computació i Comuni-cacions de Catalunya (CESCA), el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN- Barcelona), el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el Centre de Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de Ca-talunya o la Fundació i2CAT. En conjunt, la ciutat disposa ja de més de 400 actius de recerca i innovació que conformen un potent sistema d’espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement, i actuen com a mitjà de contacte entre el món científic i l’empresarial.

Un dels indicadors de generació de coneixement i transformació d’aquest coneixement en aplicacions pràctiques és el de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació. En aquest sentit, cal destacar que la des-pesa en R+D a Catalunya ha passat de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % del PIB l’any 2008. Així mateix, cal destacar que l’empresariat català està molt a prop d’assolir els dos terços de la despesa en R+D total que marca el Tractat de Lisboa. L’esforç d’impuls de la recerca dels darrers anys fa possible que Barcelona se situï en sisena posició europea i quinzena mundial en producció científica, amb 12.211 publicacions l’any 2009.

30

L’avenç dels darrers anys en l’àmbit del coneixement ha estat important i es tradueix també en l’estructura productiva: en l’actualitat, Catalunya se situa entre les deu primeres del rànquing europeu quant al nombre de treballadors en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i en sectors de serveis intensius en coneixement i alta tec-nologia, i és la cinquena regió amb més ocupats en ciència i tecnologia.

Barcelona compta amb una oferta formativa de qualitat. Mostres recents del seu potencial són l’obtenció de la distinció Campus d’Excel·lència In-ternacional, tant per part del projecte Barcelona Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB, així com el fet que 59 dels màsters que s’ofereixen a l’àrea metropolitana de Barcelona tenen la condició de Màsters d’Excel·lència Global, d’acord amb el Pla Estratègic Metropolità. L’existència de bones escoles i universitats és fonamental per al sorgi-ment de bons professionals i l’atracció de talent d’altres ciutats del món, a la qual també contribuirà el programa Do It in Barcelona, impulsat des de l’Ajuntament i adreçat a emprenedors, professionals, investigadors i llicenciats d’arreu que vulguin desenvolupar la seva activitat a la ciutat.

31SOcIetat DeL cOneIXeMent 31

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

32

Població ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (milers de persones)

Catalunya és la quarta regió europea en ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta

Catalunya es manté per segon any consecutiu com a la quarta regió eu-ropea amb major nombre d’ocupats en sectors manufacturers d’inten-sitat tecnològica alta i mitjana-alta l’any 2008, per darrera de la Llom-bardia, Stuttgart i l’Alta Baviera, i superant l’Illa de França. El Principat se situa també a la banda alta del rànquing pel que fa al pes relatiu de l’ocupació en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitja-na-alta, amb un percentatge del 8,9% del total. En el període 1998-2008, el nombre d’ocupats en aquests sectors ha experimentat un ritme de creixement al Principat (prop del 3% anual) que suposa la millor evolució del grup de regions amb major massa crítica industrial, conjuntament amb la de l’Alta Baviera.

El 2008 Catalunya és la desena regió europea amb més ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, cosa que representa la pèrdua de dues posicions respecte el 2007. Efectivament, el nombre d’ocupats en aquestes activitats al Principat (94.361 persones) se situa aquest any per sota dels de Dinamarca, Roina-Alps i Düsseldorf, però supera el del Darmstadt. Tanmateix, durant el període 1998-2008 l’incre-ment global acumulat de l’ocupació als serveis tecnològics a Catalunya ha estat d’un remarcable 68%, i el seu pes dins l’ocupació total ha cres-cut del 2,3% fins al 2,7%. Val a dir que a Barcelona ciutat els assalariats d’aquests serveis representen prop del 5% de l’ocupació total i han cres-cut en un 1,9% l’any 2009.

població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2008

Font: Eurostat

Llombardia (Milà)

alta Baviera (Munic)

catalunya (Barcelona)

Holanda nord (amsterdam)

321

261 248

12

441457

312

25

2000 2008

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

33

Llombardia (MILÀ)Stuttgart (STUTTGART)Alta Baviera (MUNIC)

Catalunya (BARCELONA)Illa de França (PARÍS)Istanbul (ISTANBUL)

Düsseldorf (DÜSSELDORF)Darmstadt (FRANKFURT)

Dinamarca (COPENHAGUEN)Roine-Alps (LIÓ)

Comunitat de Madrid (MADRID)País Basc (BILBAO)

Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Laci (ROMA)

Berlín (BERLÍN)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)

Irlanda del sud-est (DUBLÍN)Hongria Central (BUDAPEST)

Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Ankara (ANKARA)

Londres (LONDRES)Àtica (ATENES)

Midlands Oest (BIRMINGHAM)Gran Manchester (MANCHESTER)

Holanda Sud (ROTTERDAM)Escòcia del sud-oest (GLASGOW)

Lisboa (LISBOA)Escòcia de l’est (EDIMBURG)

Bucarest (BUCAREST)Praga (PRAGA)Viena (VIENA)

Holanda Nord (AMSTERDAM)Zagreb (ZAGREB)

Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)Oslo (OSLO)

Brussel·les (BRUSSEL·LES)

441,170419,358321,024311,880271,799245,710171,160167,089166,264157,994139,664

96,77093,73491,81591,08383,27382,61280,73776,88270,29070,18158,19954,37551,38246,32345,48942,63738,63034,74329,26927,84424,60115,96315,69714,52413,642

162,44467,719

128,16894,361

339,15166,31595,12587,971

122,782107,742186,274

37,28777,283

143,46568,38782,41965,75871,94737,83023,510

201,37454,91347,45240,19788,40428,64950,06741,18159,71944,29336,93662,184

7,14717,64240,33618,533

10,1720,7614,618,935,096,737,309,035,836,144,569,736,994,096,004,405,296,483,455,421,873,395,054,342,624,533,233,953,374,553,561,753,611,682,403,44

3,743,355,832,706,361,824,064,754,304,196,083,755,766,404,514,354,215,771,701,815,373,204,403,405,002,863,794,215,786,884,724,421,621,896,664,68

% d’ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta sobre la població ocupada total

Ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia

Ocupats en manufactures

d’intensitat tecnològica alta

i mitjana-alta

% d’ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia sobre la

població ocupada total regió (cIutat)

Nota: Els serveis intensius en coneixement i alta tecnologia són els serveis informàtics, les telecomunicacions i la recerca i desenvolupament La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat

34

Catalunya és la cinquena regió europea en ocupació en ciència i tecnologia en el període 2003-2008

Catalunya compta amb 652.000 treballadors amb estudis superiors dedi-cats a la ciència i la tecnologia l’any 2008, cosa que li permet mantenir-se com la cinquena regió del rànquing europeu per sisè any consecutiu. Aquest posicionament favorable respon a la dinàmica expansiva d’aques-tes activitats al Principat en el període 1998-2008, amb un creixement mitjà anual del nombre d’ocupats del 6 %, que ha incrementat el pes percentual dels treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia sobre el total del 7,4 % el 1998 a l’11,7 % el 2008.

L’any 2006, la intensitat en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya ha estat de l’1,42 % del PIB, valor superior al de regions com Londres, Dublín o Brussel·les però inferior a la mitjana europea (1,85 %), i encara lluny de l’objectiu del tractat de Lisboa per l’any 2010 (3 % del PIB). El mateix any, l’empresariat català està molt a prop de generar dues ter-ceres parts de la despesa total en R+D a l’economia tal com estableix el tractat, amb una aportació del 0,92 % del PIB. Cal destacar que la inten-sitat en R+D total a Catalunya ha experimentat un increment significatiu, en passar de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % el 2008.

població ocupada en ciència i tecnologia a les regions europees l’any 2008 i despeses en recerca i desenvolupament l’any 2006

* Població entre 15 i 74 anysFont: Eurostat

Població ocupada en ciència i tecnologia (% sobre població*)

2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007

Catalunya (Barcelona)Holanda Nord (Amsterdam)Llombardia (Milà)

4,7 5,1 5,6 5,66,5 6,5 6,7 7,1

7,6

8,89,5 9,2 9,1

11,1 11,4 11,810,8

11,7

13,414,0 14,2

16,2

18,7

17,516,9

18,218,920

16

12

8

4

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

35

Illa de França (PARÍS)Londres (LONDRES)

Comunitat de Madrid (MADRID)Dinamarca (COPENHAGUEN)

Catalunya (BARCELONA)Llombardia (MILÀ)

Alta Baviera (MUNIC)Mazowsze (VARSÒVIA)

Roine-Alps (LIÓ)Stuttgart (STUTTGART)

Berlín (BERLÍN)Holanda Sud (ROTTERDAM)

Àtica (ATENES)Darmstadt (FRANKFURT)

Laci (ROMA)Holanda Nord (AMSTERDAM)Düsseldorf (DÜSSELDORF)

Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)

Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Estocolm (ESTOCOLM)

Lituània (VÍLNIUS)Irlanda del sud-est (DUBLÍN)Hongria central (BUDAPEST)

Bucarest (BUCAREST)País Basc (BILBAO)

Sofia (SOFIA)Lisboa (LISBOA)

Oslo (OSLO)Escòcia de l’est (EDIMBURG)

Letònia (RIGA)Gran Manchester (MANCHESTER)

Hamburg (HAMBURG)Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)

Escòcia del sud-oest (GLASGOW)Midlands Oest (BIRMINGHAM)

Praga (PRAGA)Viena (VIENA)

Estònia (TALLINN)Brussel·les (BRUSSEL·LES)

1.3851.020

842699652566554536522409400395390384384375372365362358324311299289280273238232212196194191187187182175163140117107

-1,051,96

-1,42

--

1,07---------

0,95-

3,46-

0,791,241,451,231,580,901,48

-0,480,701,00

--

1,951,302,473,541,141,39

16,317,817,317,111,7

7,616,512,911,913,414,415,212,913,0

9,018,9

9,29,6

10,417,921,911,812,313,015,516,514,210,726,313,510,8

9,913,110,311,3

9,216,710,911,313,8

-0,371,19

-0,92

--

0,33---------

0,36-

2,40-

0,220,800,780,541,240,190,73

-0,100,350,29

--

0,540,771,142,090,510,80

treballadors en ciència i tecnologia (% població*) 2008

treballadors en ciència i

tecnologia (milers) 2008

Despeses Internes en el Sector empresarial en r+D (% pIB) 2006

Despeses Internes totals en r+D (% pIB) 2006 regió (cIutat)

*Població d’entre 15 i 74 anysNota: Treballadors que disposen de una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècnics. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals -tant d’investigadors com personal administratiu- vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat

36

2007

Barcelona registra un increment de les patents tecnològiques internacionals

L’any 2007, Barcelona —amb 392 patents PCT, segons residència de l’in-ventor— es troba en la posició 22 entre les principals províncies de refe-rència de l’OCDE. L’avenç significatiu de la darrera dècada li ha permès convergir cap al nivell de patents de províncies europees de referència —com ara Milà o Lió— i superar Amsterdam, Montreal, Dublín o Brussel-les, malgrat situar-se encara lluny de les principals metròpolis de refe-rència mundial. En particular, cal destacar que Barcelona gairebé ha du-plicat el nombre de patents tecnològiques PCT en el període 2002-2007, i ha assolit un nivell similar al de Düsseldorf. Aquesta evolució favorable ha fet que Barcelona mantingui la seva posició entre les àrees urbanes de referència (la 27a), l’any 2007.

600

500

400

300

200

100

0

* Tractat de Cooperació en matèria de PatentsFont: OCDE

Patents PCT* (nombre)

200620032000 2001 2002 2004 2005

Barcelona MilàAmsterdam Dublín

187,5212,4 236,1

272,4

378,2 376,5

407,5391,5

Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OcDe l’any 2007

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

37

província (cIutat)

349,96374,64

63,91140,20

48,06109,94

61,3766,10

266,1559,69

134,91235,44281,50

26,27289,55

60,40--

31,7821,95

-14,0432,07

-20,60

103,67-

2,6876,4313,94

-103,66

-22,65

-15,50

-6,622,59

-10,11

-5,764,19

-6,31

635,95638,89179,32396,41129,16217,75241,74188,29392,80259,31610,41604,58557,83267,59509,46186,93

--

145,58113,58

-73,87

138,35-

55,13199,52

-17,86

425,1651,08

-233,63

-62,50

-99,17

-33,7317,52

-44,70

-30,9516,57

-18,79

4.464,813.568,991.476,601.151,81

937,041.102,22

540,82690,33

1.208,22388,67360,29614,13544,37

77,82399,95205,98244,64208,32109,91

85,4936,5174,4384,00

160,38126,10173,24142,20

33,7538,5156,2685,4357,4957,4238,4950,9316,1135,1416,2210,50

9,6212,1311,77

6,558,48

14,7810,75

Sol·licitud de patents tecnològiques pct

Sol·licitud total de patents pct per milió de habitants

Sol·licitud de patents tecnològiques pct per milió de habitants

Tòquio (TÒQUIO)Silicon Valley (SAN JOSE)Nova York (NOVA YORK)Boston (BOSTON)Los Angeles (LOS ANGELES)Seül (SEÜL)Osaka (OSAKA)Chicago (CHICAGO)Seattle (SEATTLE)Houston (HOUSTON)Stuttgart (STUTTGART)Munic (MUNIC)Estocolm (ESTOCOLM)Düsseldorf (DÜSSELDORF)Uusimaa (HÈLSINKI)Berlín (BERLÍN)Londres (LONDRES)París (PARÍS)Rotterdam (ROTTERDAM)Milà (MILÀ)Roine (LIÓ)Barcelona (BARCELONA)Amsterdam (AMSTERDAM)Montreal (MONTREAL)Madrid (MADRID)Viena (VIENA)Toronto (TORONTO)Instanbul (INSTANBUL)Copenhaguen (COPENHAGUEN)Roma (ROMA)Boques del Roine (MARSELLA)Oslo (OSLO)Dublín (DUBLÍN)Budapest (BUDAPEST)Edimburg (EDIMBURG)Brussel·les (BRUSSEL·LES)Manchester (MANCHESTER)València (VALÈNCIA)Àtica (ATENES)Erau (MONTPELLER)Praga (PRAGA)Birmingham (BIRMINGHAM)Biscaia (BILBAO)Lisboa (LISBOA)Glasgow (GLASGOW)Varsòvia (VARSÒVIA)

Nota: El criteri de selecció geogràfic de la patent és la residencia de l’inventorLa base de dades original conté 1742 províncies, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referènciaFont: OCDE

8.113,426.086,374.142,803.256,732.518,052.183,072.130,241.966,371.783,131.688,591.630,211.577,021.078,73

792,59703,71637,47635,03584,43503,45442,46396,34391,51362,43348,88337,44333,40296,13224,61214,24206,23173,14129,56124,79106,19104,03103,13101,95

82,7170,9169,8053,6440,2435,2033,5232,0832,03

Sol·licitud total de patents pct

38

Barcelona guanya cinc posicions en el rànquing mundial

L’any 2009, Barcelona ha passat a ocupar la 6a posició en el rànquing europeu i la 15a en el rànquing mundial de ciutats en producció cientí-fica, amb un total de 12.211 publicacions generades, que representa un augment del 4,7 % respecte a l’any anterior.

En relació a l’any 2008, Barcelona guanya cinc posicions al rànquing mundial —passant per davant de Filadelfia, Chicago, São Paulo, Berlín i Houston—, i ascendeix un lloc entre les ciutats europees.

principals ciutats del món pel que fa a la producció científica l’any 2009

Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions,

Posicionament de Barcelona

20092008200720062005

Rànquing mundialRànquing europeu

27

21 21 20

15

119

7 76

Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions. Informe sobre l’Evolució 2008-2009 de la producció científica de les principals ciutats del món

ciutat

PequínLondresTòquioParísNova YorkBostonSeülXangaiMoscouMadridLos AngelesRomaBaltimoreTorontoBarcelonaFiladèlfiaCambridge MassachusettsChicagoSão PauloBerlínHoustonMunicMilàOsakaMontrealCambridgeHong KongAmsterdamSingapurMelbourneZuricOxfordPittsburgSan FranciscoEstocolmAtenesPragaCopenhaguenLióManchesterVarsòviaEdimburgMèxicBrussel·lesTolosaBuenos AiresRio de JaneiroDublínNàpolsHamburgNova DelhiToríMontpellerGlasgowValènciaSant PetersburgMarsellaYokohamaBasileaLisboaFrankfurtTel AvivLiverpool

123456789

101112131415161718192021222324252627282930313233343536373839404142434445464748495051525354555657585960616263

-1-2----34-5--6----7-89--

10-

11--

1213

--

1415161718192021

-2223

--

242526

-272829303132

-333435

-36

33.37630.14528.89324.26922.54822.50022.29417.15615.81813.61913.11312.45412.41412.41412.21112.19912.19012.12012.10511.97211.80810.90910.67310.59610.241

9.6249.4679.1198.9798.9798.7078.6358.5878.4787.8966.8736.6186.4256.0386.0305.7865.2885.1835.1735.1634.9014.8034.7494.7364.6864.6234.6174.5904.4674.4444.4024.3794.2344.1164.0563.6943.6643.654

123456789

101115121320142117181916242322252726283133343229303536373841394043424447484549465250555351565458575960626361

rànquing europeu

2009

rànquing Mundial

2009

rànquing Mundial

2008publicacions

2009

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

39

Informe 2009-2010. Societat del coneixement

39

40

Introducció

El 2009 s’ha caracteritzat per ser un any de decreixement generalitzat del turisme a nivell mundial, amb la incertesa econòmica i el fort aug-ment de l’atur com a causes principals. El context econòmic, per tant, no ha estat favorable ni en l’àmbit extern ni en l’àmbit intern. Malgrat aquesta conjuntura, el sector turístic de Barcelona ha acreditat una no-table resistència a la crisi i ha tancat el 2009 amb un increment de per-noctacions del 2,6 % i una lleugera reducció del nombre de turistes, infe-rior a les registrades a nivell europeu i mundial. D’altra banda, la ciutat continua ampliant l’oferta hotelera, que el 31 de desembre del 2009 és de 321 hotels, i seguirà creixent els propers anys. Per al 2010 ja hi ha prevista l’obertura de 15 hotels nous, que suposaran 1.505 noves places hoteleres. A partir d’aquesta evolució i del fort creixement del turisme en el perío-de 1993-2007, la ciutat continua treballant perquè aquest increment no s’interrompi i alhora sigui sostenible tant a nivell econòmic com social. L’instrument principal en aquest sentit és el Pla Estratègic de Turisme 2015, endegat des de Turisme de Barcelona, que aviat presentarà les línies d’actuació futures en matèria de turisme a Barcelona. Cal remar-car que, segons els estudis impulsats en el marc del Pla, la ciutat atreu un total de més de 18 milions de visitants a l’any, que generen una des-pesa aproximada de 20 milions d’euros diaris i un impacte d’entre el 8 % i el 10 % del Producte Interior Brut, cosa que posa de manifest el paper rellevant de l’activitat turística dins l’economia barcelonina.

L’any 2009 ha significat per a Barcelona una millora important en l’àmbit de les infraestructures vinculades a l’activitat turística i la internaciona-lització. El mes de juny es va inaugurar la nova terminal de l’aeroport del Prat, la T-1, de més de 500.000 m2 de superfície i amb una capacitat superior a 30 milions de passatgers, cosa que ha suposat un increment dels vols intercontinentals de 237 a 248 entre el 2008 i el 2009.

Les perspectives per al 2010 són lleugerament millors que el 2009 i apunten que els principals mercats clients a Europa s’aniran recupe-rant lentament. De fet, les darreres dades de l’any 2009 i les primeres del 2010 ja presenten algunes senyals positives. Així, en els tres primers mesos del 2010, el nombre de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha crescut el 5 % —un dels millors comportaments que es registren als ae-roports d’Espanya— i el nombre de turistes i pernoctacions a la ciutat registren increments interanuals de dos dígits.

40

41turISMe

Informe 2009-2010. turisme

41

42

Barcelona manté la novena posició a Europa des de l’any 2004

L’any 2009, l’aeroport de Barcelona ha gestionat 27,3 milions de passat-gers, cosa que li ha permès mantenir la novena posició del rànquing eu-ropeu. Malgrat el decrement en el nombre de passatgers del 9,7 % res-pecte al 2008, l’aeroport del Prat no ha perdut posicions perquè la tònica imperant en l’evolució dels passatgers als grans aeroports europeus ha estat descendent.

L’obertura de la nova terminal T1 el juny del 2009 —que pot acollir més de 30 milions de passatgers en una superfície de més de 500.000 m2— comporta una millora substancial de la capacitat de l’aeroport i l’oportu-nitat de fer un salt qualitatiu i assolir un posicionament més favorable en l’àmbit dels vols intercontinentals.

principals aeroports europeus per volum de passatgers l’any 2009

Variació 2008/2009 (%)

passatgers 2009ciutat (aeroport)

66.037.57857.883.28250.932.84048.248.89043.569.55333.723.21332.681.06732.401.04627.301.49325.101.70921.879.09521.197.22920.504.70519.957.22119.668.80418.840.00818.674.94718.114.42718.079.73217.793.49317.551.63516.974.24716.213.72316.098.61014.180.23713.260.97412.503.37212.229.27111.643.36611.605.981

9.831.1369.739.5819.143.3299.131.3239.107.4629.050.8908.934.4938.320.9278.295.0998.084.3647.730.2117.290.1197.228.6597.157.4217.080.6846.797.1586.701.6895.330.1615.268.7155.061.9104.969.7994.757.7434.742.182

Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics

Londres Heathrow (LHR)París Roissy (CDG)Frankfurt (FRA)Madrid (MAD)Amsterdam (AMS)Roma-Fiumicino(FCO)Munic (MUC)Londres Gatwick (LGW)Barcelona (BCN)París Orly (ORY)Zuric (ZRH)Palma De Mallorca (PMI)Dublín (DUB)Londres Stansted (STN)Copenhaguen (CPH)Manchester (MAN)Moscou Domodedovo (DME)Viena (VIE)Oslo (OSL)Düsseldorf (DUS)Milà-Malpensa (MXP)Brussel·les (BRU)Atenes (ATH)Estocolm-Arlanda (ARN)Berlín (TXL)Lisboa (LIS)Hèlsinki (HEL)Hamburg (HAM)Praga (PRG)Màlaga (AGP)Niça (NCE)Colònia/Bonn (CGN)Gran Canària (LPA)Alacant (ALC)Birmingham (BHX)Edimburg (EDI)Stuttgart (STR)Varsòvia (WAW)Milà Linate (LIN)Budapest (BUD)Moscou-Vnukovo (VKO)Marsella (MRS)Glasgow (GLA)Milà-Orio al Serio (BGY)Tenerife Sur (TFS)Berlín (SXF)Venècia (VCE)Nàpols (NAP)Girona (GRO)Faro (FAO)Hanover (HAJ)Roma-Ciampino (CIA)València (VLC)

-1,5-4,9-4,7-5,1-8,1-4,0-5,4-5,3-9,7-4,2-0,8-7,1

-12,6-10,7

-8,4-12,0

-8,6-8,3-6,6-2,0-8,7-8,2-1,4

-11,4-2,1-2,5-6,9-4,7-7,8-9,3-5,3-5,8

-10,4-4,6-5,50,5

-10,0-12,0-10,5

-4,1-2,34,7

-11,610,5

-13,92,4

-2,6-5,5-4,1-7,1

-11,80,3

-17,9

Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics

Passatgers (milions)

posició de Barcelona en el rànquing

20092008200720062005

Barcelona (BCN) Munich (MUC)Amsterdam (AMS) Dublin (DUB)

60

50

40

30

20

10

9999

9

Informe 2009-2010. turisme

43

Barcelona es manté com a quarta aglomeració urbana de la UE amb més places hoteleres

L’any 2008 l’oferta hotelera de la província de Barcelona s’ha incrementat en 4.744 places, cosa que permet que hagi assolit les 113.402. Aquest dada posiciona Barcelona en quart lloc entre les principals aglomera-cions urbanes europees i en vuitè entre les províncies del continent per aquest concepte.

El creixement de la capacitat hotelera de la província de Barcelona en el període 1998-2008 ha estat del 73 %, la qual cosa suposa una dinàmica positiva en consonància amb el comportament de les principals àrees urbanes de referència.

places hoteleres a les províncies europees principals l’any 2008

places 2007 places 2008província (cIutat)

Nota: La base de dades original conté 1372 províncies, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referènciaFont: Eurostat

París (PARÍS)Londres (LONDRES)Roma (ROMA)Barcelona (BARCELONA)Madrid (MADRID)Berlín (BERLÍN)Milà (MILÀ)Praga (PRAGA)Àtica (ATENES)Viena (VIENA)Munic (MUNIC)Lisboa (LISBOA)Dublín (DUBLÍN)València (VALÈNCIA)Budapest (BUDAPEST)Frankfurt (FRANKFURT)Boques del Roine (MARSELLA)Brussel·les (BRUSSEL·LES)Roine (LIÓ)Manchester (MANCHESTER)Uusimaa (HÈLSINKI)Varsòvia (VARSÒVIA)Düsseldorf (DÜSSELDORF)Birmingham (BIRMINGHAM)Erau (MONTPELLER)Edimburg (EDIMBURG)Glasgow (GLASGOW)Oslo (OSLO)Bucarest (BUCAREST)Stuttgart (STUTTGART)Biscaia (BILBAO)Riga (RIGA)Vílnius (VÍLNIUS)Sofia (SOFIA)Gran Zagreb (ZAGREB)

154.524124.920115.504108.658

92.80276.16870.20663.11161.88844.41443.94045.25539.89337.71937.19331.50530.57030.61026.77027.15525.38818.61019.23020.43418.86218.26817.41816.28312.21514.63710.582

9.9408.1865.7656.376

156.330124.920122.557113.402

96.54779.66877.38167.75362.16849.00546.09945.81242.55938.88636.52632.07131.25031.17027.54427.15526.86322.67720.91120.43418.90018.26817.41816.99716.88215.05410.93210.914

8.4578.3266.594

Nota: Es compara Barcelona amb grans àrees de turisme urbà d’EuropaFont: Eurostat

Places hoteleres (milers)

2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007

Barcelona LondresParís Roma

113,4108,7107,4109,8104,2

101,498,592,291,1

180

160

140

120

100

80

44

Barcelona assoleix per primera vegada els dos milions de creueristes

Barcelona supera per primera vegada els dos milions de creueristes i torna a ocupar, el 2008, per 8è any consecutiu, la posició líder com a port base per a les principals companyies de creuers a la Mediterrània, amb un total de 2.069.651 passatgers de creuers. Aquest lideratge queda re-forçat pel fort increment de creueristes registrat respecte a l’any anterior —el 17,21 %—, clarament superior al del segon i tercer ports del ràn-quing, així com al del conjunt de la mostra. Així mateix, Barcelona ocu-pa la quarta posició mundial en el rànquing de ports base (homeports) segons el World’s Top 20 Cruise Homeports 2008, publicat a la revista Dream World Cruise Destinations.

La posada en funcionament de la nova terminal A, al Moll Adossat, du-rant el mes de juny del 2008, que permet acollir vaixells de gran tonatge, ajudarà a consolidar aquest lideratge.

creuers als ports principals de la Mediterrània l’any 2008

1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Maó, Eivissa, Alcúdia i La Savina).Nota: es comparen tres ports principals de la MediterràniaFont: Med Cruise

Creueristes (milions de passatgers)

2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007

Barcelona NàpolsIlles Balears (1)

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

Posició de Barcelona en el rànquing

1

1

11

111

12

Informe 2009-2010. turisme

45

Variació 2007/2008 (%)ciutat portpassatgers 2007 passatgers 2008

1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Mahó, Eivissa, Alcúdia i La Savina).2 Ports de la Riviera Francesa (Canes, Nica i Villefranche).3 Ports de Tunísia (La Goleta, Souse Bizerte).Font: Med Cruise 2008

4 Ports portuguesos (Lisboa, Azores i Patimao).5 Ports de VAR (Toló i Saint Tropez).

2.069.6511.314.0901.237.0751.215.088

850.521848.861762.092694.829556.841547.905538.721418.725376.706352.959337.117308.989231.639199.335124.525117.612

90.00082.48760.69556.734

Barcelona (Port)Illes Balears (Port) 1

Nàpols (Port)Venècia (Port)Dubrovnik-Korkula (Port)Liorna (Port)Ports de la Riviera Francesa (Port) 2

Ports de Tunísia (Port) 3

La Valletta (Port)Gènova (Port)Palerm (Port)Ports portuguesos (Port) 4

Ports de Xipre (Port)Màlaga (Port)Messina (Port)Gibraltar (Port)Mònaco (Port)València (Port)Split (Port)Ports de Var (Port) 5

Càller (Port)Alacant (Port)Almeria (Port)Alanya (Port)

1.765.8381.219.8861.151.3451.003.529

686.000713.114559.411721.592489.532520.197471.395376.592427.408290.558293.296275.993184.117179.209

99.28162.73963.63872.06336.43993.937

17,217,727,45

21,0823,9819,0436,23-3,7113,75

5,3314,2811,19

-11,8621,4814,9411,9625,8111,2325,4387,4641,4214,4766,57

-39,60

46

Introducció

L’eficiència energètica, el desenvolupament de fonts d’energies renova-bles i la reducció progressiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle són, en les circumstàncies actuals, elements imprescindibles del nou model productiu i dels paràmetres de competitivitat del segle XXI.

En aquest context, Barcelona intensifica el seu compromís per la soste-nibilitat, ja sigui des dels diversos àmbits de la vida urbana, el món de l’empresa, la promoció econòmica o la transformació urbana.

Efectivament, l’Agència de l’Energia de Barcelona lidera el Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire (PECQ) en l’horitzó 2020, que impulsarà actuacions d’ampli abast en el camp de l’aprofitament de recursos locals renovables i en l’augment de l’eficiència energètica i la gestió de la de-manda.

Barcelona es posiciona, a més, l’any 2009 com a centre internacional de recerca en energies alternatives, pel fet d’haver estat escollida per alber-gar un dels centres de la xarxa europea d’innovació en energies sosteni-bles Kic Innoenergy, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya i ESADE, i compta amb la participació d’empreses i centres d’investigació d’Espanya i Portugal.

També en relació al tema energètic i de canvi climàtic, l’Observatori in-clou aquest any els resultats de la recerca comparativa realitzada per experts universitaris publicada a la revista americana Environmental Sci-ence and Technology, que situa Barcelona com la ciutat menys contami-nada entre les deu ciutats del món analitzades. D’altra banda, l’any 2009 la ciutat va albergar la Carbon Expo, l’esdeveniment firal principal sobre el control d’emissions de carboni en l’àmbit internacional.

En l’esfera empresarial cal destacar l’impuls al vehicle elèctric des d’En-desa i l’Ajuntament de Barcelona amb la constitució de l’Oficina LIVE (Lo-gística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), que marcarà el full de ruta del desplegament d’aquesta mena de vehicles a la ciutat i desen-voluparà el projecte MOVELE, finançat pel govern de l’Estat a Barcelona, Madrid i Sevilla, per l’impuls de la implantació del vehicle elèctric. Així mateix, és remarcable el compromís mediambiental empresarial a Bar-celona, a Catalunya i a Espanya, a tenor de l’increment que mostren l’any 2009 tant l’obtenció d’acreditacions EMAS de gestió mediambiental com la de les ISO 14001 de qualitat ambiental.

Considerant la dimensió urbanística, l’any 2010 s’ha iniciat la construcció de la Central de Generació d’Energies Zona Franca - Gran Via l’Hospita-let, que combina diversos sistemes per millorar l’eficiència energètica. La central donarà servei al nou barri de la Marina i a la Zona Franca, seguint la pauta dels últims anys d’incorporar en el planejament de les grans transformacions urbanístiques de la ciutat la provisió de subminis-traments energètics més eficients i menys contaminants, com es va fer a la zona del Fòrum i el 22@.

Finalment, cal remarcar que la ciutat de Barcelona presenta un perfil mediambiental reconegut a Europa, com ho corrobora el fet que el 2010 ha estat seleccionada entre les sis ciutats nominades per convertir-se en capital verda d’Europa el 2012-2013, premi que atorga la Comissió Euro-pea per valorar els esforços de les ciutats per preservar el medi ambient.

Pel que fa a la qualitat de vida, Barcelona segueix mantenint per dot-zè any consecutiu el reconeixement de l’European Cities Monitor com a ciutat d’Europa amb més qualitat de vida per als treballadors. Aques-ta distinció es reforça pel fet que altres rànquings com el Global Urban Competitiveness Report 2007-2008, situa Barcelona com a 11a potència mundial quant a l’estil de vida de la ciutat. Així mateix, els rànquings de revistes americanes i angleses populars com Askmen, Time Out o Mono-cle’s l’any 2009, mostren Barcelona com a una de les ciutats més atracti-ves per a viure-hi segons els seus lectors.

46

47SOStenIBLItat I QuaLItat De VIDa

Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida

47

48

El nombre d’acreditacions EMAS a l’àrea de Barcelona augmenta més d’un 50 %

L’any 2009, es registra un augment substancial del nombre de registres de la Unió Europea pel que fa al sistema de gestió i auditoria ambiental EMAS, tant a Catalunya (52 %), com a la província de Barcelona (59 %), una evo-lució que en bona part explica l’increment registrat a Espanya (12 %), on s’arriba a un total de 1.159 empreses certificades. Així mateix, cal remar-car que les empreses de Barcelona assoleixen gairebé el mateix nombre d’acreditacions EMAS que Àustria, i més del triple que Suècia o el Regne Unit.

Pel que fa a l’obtenció d’acreditacions ISO 14001, les empreses espa-nyoles han estat novament les líders del continent europeu l’any 2008, després d’assolir un increment anual proper al 19 %. El dinamisme de l’empresariat espanyol en aquest àmbit ha provocat que hi hagi 3.500 empreses acreditades més a Espanya que a Itàlia, el segon país del ràn-quing continental.

compromís mediambiental de les empreses europees l’any 2009

Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS)

Certificacions EMAS (nombre)

200820062005 2007 2009

Barcelona Regne UnitÀustria

350

300

250

200

150

100

50

Posició de Barcelona en el rànquing de països

4

5

certificació eMaS 2009país

certificació ISO 140001 2008

Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS)

5.70916.44312.922

-837

-873534

4.478463

9.455730

3.318991673

1.8341.5443.482

5151.314

6727971

3.884444233

508

402321

AlemanyaEspanyaItàliaCatalunyaÀustriaBarcelonaDinamarcaPortugalSuèciaGrèciaRegne UnitBèlgicaRepública TxecaFinlàndiaNoruegaHongriaPolòniaFrançaIrlandaPaïsos BaixosRepública EslovacaLetòniaXipreRomaniaEslovèniaEstòniaLuxemburgMaltaLituàniaBulgària

1.3791.1591.037

310253237

937975696549312521201917

876653322100

123

162 168149

237

4

44

Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida

49

Barcelona, millor ciutat europea per dotzè any consecutiu

Per dotzè any consecutiu, Barcelona és la millor ciutat europea en qua-litat de vida per als treballadors, segons els executius europeus enques-tats l’any 2009 a l‘European Cities Monitor, de Cushman & Wakefield. La segueixen en el rànquing Ginebra, Munic —que cedeix la segona posi-ció— i Oslo i Madrid, que efectuen una notable progressió respecte al 2008.

Aquesta privilegiada posició en qualitat de vida és un dels actius que per-meten a Barcelona situar-se any rere any entre les principals ciutats eu-ropees per fer negocis, ja que constitueix un dels factors essencials tant per a les decisions de localització empresarial com per a l’atracció i la retenció de talent.

Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors l’any 2009

rànquing 2009rànquing 2008 ciutat

Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009

BarcelonaGinebraMunicOsloMadridEstocolmParísCopenhaguenZuricHamburgLondresAmsterdamRomaLisboaLióBrussel·lesLeedsDublínVienaMilàBerlínBirminghamManchesterDüsseldorfFrankfurtGlasgowPragaAtenesHèlsinkiBucarestIstanbulBudapestVarsòviaMoscou

142

1293595

1214

81516

717241119222027182523212926283134303232

123456789

10111213141416171719202122222424242728293031313334

Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor

Millors ciutats europees en qualitat de vida (posicionament)

2009200720042001 2002 2003 2005 2006 2008

Barcelona Munic Amsterdam

1 1 1 1 1 1 1 1 12

3 3 34 4

5 56

8 8 8

1011

1213

15

17

50

Barcelona mostra el nivell més baix d’emissions per càpita entre 10 ciutats del món

Segons l’article pioner “Emissió de gasos d’efecte hivernacle en ciutats globals”, signat per un grup d’experts a la revista Environmental Science and Technology, Barcelona presenta el nivell més baix d’emissions per capita (4,2 t e CO2 per càpita) de les deu ciutats analitzades, i millora els registres de Praga, Bangkok, Ginebra, Toronto, Ciutat del Cap, Londres, Nova York, Los Angeles i Denver.

La conjunció de factors geogràfics —el clima, l’accés als recursos i la po-sició geogràfica en relació a les comunicacions— i de factors tècnics —la generació d’energia, el model urbà compacte i el processament dels resi-dus— afavoreixen aquest resultat bo per a Barcelona. D’altra banda, el fet que una part de l’energia consumida provingui de l’energia generada a la ciutat o de centrals nuclears catalanes són factors que juguen a favor de la menor contaminació de la ciutat. El mateix estudi, però, alerta de l’incre-ment d’emissions que poden suposar per a Barcelona l’ampliació del port i l’aeroport i l’ús progressiu de tecnologies que usen l’electricitat.

emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món

t e cO2* per càpitaciutat

* Tones de CO2 equivalentsNota: Emissions tenint en compte el consum total d’energia de la ciutat. Suma, també, les emissions provocades pel consum a la ciutat fora de les seves fronteres Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society

Barcelona GinebraPragaLondresNova YorkBangkokTorontoCiutat del CapLos AngelesDenver

4,27,89,49,6

10,510,711,611,613,021,5

Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society

Emissions de gasos d’efecte hivernacle (t e CO2 per càpita)

1550

Barcelona

ginebra

praga

Londres

nova York

Bangkok

ciutat del cap

toronto

Los Ángeles

Denver

10 20 25

4,2

7,8

9,4

9,6

10,5

10,7

11,6

11,6

13,0

21,5

Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida

51

Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida

51

Introducció

La ciutat de Barcelona es continua mantenint en una posició compe-titiva entre les principals ciutats europees i del món. El 2009 ha estat un any de creixement molt moderat dels preus i, en alguns casos, fins i tot de decreixement. Aquest comportament ha estat força generalit-zat en l’entorn internacional, i també s’ha donat a Barcelona, com a conseqüència de la caiguda de la demanda i dels preus de matèries primeres, com el petroli. De fet, els preus a la província de Barcelona han crescut el 0,5 % anual el 2009, molt per sota del que ho van fer en el període 2002-2008 (3,7 %), i només lleugerament per sobre del crei-xement registrat a Catalunya (0,2 % anual l’any 2009).

En aquest context, la ciutat de Barcelona ha registrat caigudes dels preus del lloguer d’oficines, dels de l’habitatge i del sòl industrial. Aques-tes reduccions han deixat Barcelona en una posició més competitiva que ara fa un any i s’ha aconseguit millorar set posicions —baixant de la 31 a la 38— en el rànquing mundial del cost de la vida, elaborat per Mer-cer Human Resource Consulting. De tota manera, la ciutat es manté a la banda alta de les urbs europees en l’àmbit dels lloguers de sòl industrial i registra evolucions dispars dels lloguers de locals a les principals artè-ries comercials. D’altra banda, pel que fa als nivells salarials, Barcelona continua en la franja mitjana de la mostra de ciutats del món correspo-nent a l’any 2009.

Ara bé, el nivell de preus no és l’únic factor amb el qual Barcelona pot afrontar la competència. Efectivament, la ciutat segueix treballant per millorar en quantitat i qualitat la seva oferta d’espai per a l’activitat eco-nòmica, amb polítiques com el desenvolupament de les noves àrees de negoci incloses al Barcelona Economic Triangle —el districte 22@, l’àrea Delta Bcn i el parc de l’Alba. Hi ha també altres factors, com la qualitat del bé o servei prestat, la ubicació on es troba, l’entorn que l’acompanya, etc., que la poden diferenciar de la resta de ciutats i fer-la més compe-titiva, i en aquest sentit, Barcelona compta amb actius que li donen un valor afegit singular, com la qualitat de vida elevada.

52

53preuS I cOStOS

Informe 2009-2010. preus i costos

53

54

cost de la vida en ciutats del món l’any 2009

rànquing 2009rànquing 2008 ciutat

Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide Cost of Living Survey 2009 - city rankings

TòquioOsakaMoscouGinebraHong KongZuricCopenhaguenNova YorkPequínSingapurMilàXangaiParísOsloCaracasLondresTel AvivRomaHèlsinkiDubaiVienaShenzhenLos AngelesCantonDublínAbu DhabiDoualaAtenesAmsterdamBratislavaWhite PlainsLagosTeheranAbidjanDakarSan FranciscoMadridLuxemburgBarcelonaAlgerHonoluluBrussel·lesBeirutAlmatyMiamiSant PetersburgMunicFrankfurtBerlínChicago

211

18697

222013102412

489

314162152196155701665342525458930745141782843315777398044751837403884

123456789

1011121314151617181920212223232526272829303132333434343738384041414144454647484950

Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey - city rankings

Posicionament de Barcelona

2007 2008 2009200620052004

Cost més alt

Cost més baix

31

38

31

56

43

56

Barcelona millora set posicions en el rànquing mundial

Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida l’any 2009. L’estudi anual elaborat per la consultora Mercer Human Resource Consulting, a partir de l’anàlisi dels preus de més de 200 productes i serveis bàsics a 143 ciutats de tot el món, situa Barcelona a la posició 38 l’any 2009.

La millora en el posicionament de la ciutat quant al cost de la vida ve principalment motivada per la depreciació de l’euro respecte al dòlar ini-ciada a mitjan 2008. En canvi, la inflació no ha tingut un efecte significatiu sobre les fluctuacions en el rànquing, ja que la caiguda dels preus de les matèries primeres, de l’energia i dels béns de consum bàsic ha estat generalitzada a nivell mundial durant el 2009.

Informe 2009-2010. preus i costos

55

Barcelona segueix sent competitiva, amb uns preus inferiors a la mitjana de les principals ciutats del món

L’any 2009 el lloguer d’un habitatge a Barcelona costa en promig uns 1.870 $ al mes, d’acord amb les dades de la Unió de Bancs Suïssos. Aquest preu segueix sent competitiu en relació a les principals ciutats europees i del món, com ara Londres, París, Nova York, Frankfurt o Brussel·les, i situa Barcelona un 33 % per sota del valor mitjà de les ciu-tats de la mostra.

La crisi actual, que ha tingut en el mercat immobiliari un dels seus prin-cipals detonadors, ha estroncat la dinàmica fortament expansiva dels preus de l’habitatge registrada a l’etapa anterior. En aquest context, entre el 2006 i el 2009, el lloguer d’habitatge a Barcelona ha experimentat un increment més moderat que a la majoria de ciutats analitzades —amb una variació mitjana anual del 5 %—, mantenint la ciutat comtal en la franja mitjana-baixa entre les àrees urbanes de la mostra.

preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món l’any 2009

Lloguer habitatge ($/mes)ciutat

Nota: Els lloguers inclouen tots els costos ocasionals per a l’habitatge i estan basats en apartaments construïts després del 1980 (4 habitacions, cuina, bany i garatge) amb un nivell de confort de classe mitjana. La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS

Nova YorkTòquioHong KongDubaiMoscouChicagoMiamiHèlsinkiSydneySingapurMilàDublínLondresSeülLos AngelesParísGinebraZuricFrankfurtBrussel·lesTorontoOsloAmsterdamCopenhaguenRomaBudapestSão PauloVienaRio de JaneiroKíevBarcelonaLjubljanaMadridEstocolmBerlínAtenesMontrealVarsòviaBratislavaBuenos AiresXangaiPragaSantiago de XileLisboaVílniusJohannesburgSofiaMèxicRiga

8.3307.2007.1504.9904.4704.4104.2603.9203.8003.6603.5703.5003.4503.4003.3603.2803.2302.9302.9002.8802.7702.7202.5802.4402.3902.3402.3102.2602.2402.0001.8701.8701.8301.8301.8201.8001.8001.7501.6301.5601.4301.3701.3101.2701.2201.1801.180

930860

Font: Price & Earnings around the Globe, UBS

Preu del lloguer de l’habitatge ($/mes)

20062000 2003 2009

Barcelona MilàDublínAmsterdam

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

posició de Barcelona

3134

4234

1.8701.610

1.090990

56

Barcelona guanya competitivitat en un context de reducció dels preus

Segons l’estudi Global Market Rents, de Richard Ellis, l’any 2009 el llo-guer d’oficines a la ciutat de Barcelona ha experimentat un fort descens del 24 %, que situa el preu per metre quadrat en 333 €, una quarta part del de Londres. Després de l’evolució alcista del període 2004-2007, la recessió econòmica s’ha traduït en fortes caigudes dels preus de les oficines a nivell internacional l’any 2008, i especialment el 2009, parti-cularment acusades a les ciutats dels països més afectats per la crisi immobiliària i financera. En aquest context, Barcelona se situa entre les 15 ciutats amb lloguers més competitius de les 50 de la mostra, guanya posicions respecte a Amsterdam, Hèlsinki o Hamburg i passa d’estar en una posició intermitja-baixa l’any 2008 a una posició baixa l’any 2009.

preu del lloguer d’oficines en ciutats del món l’any 2009

Lloguer oficines (€/m²)ciutat

Nota: El preu anual inclou els costos totals d’ocupació d’oficines situades al centre de la ciutat. La base de dades original conté 179 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2009

LondresTòquioMoscouParísBombaiNova DelhiLuxemburgRio de JaneiroMilàZuricDublínGinebraIstanbulFrankfurtHong KongEdimburgManchesterNova YorkRomaEstocolmMadridGlasgowAtenesSeülMunicTorontoXangaiOsloAmsterdamBrussel·lesVarsòviaPragaSydneyWashington D.C.PequínHèlsinkiBuenos AiresHamburgCopenhaguenBarcelonaVienaLisboaMèxicBerlínMontrealSilicon ValleyBostonSan Juan de Puerto RicoSan FranciscoSantiago de XileAtlanta

1.3591.262

968901898659652643621613598580570555553530524507505499498488474465455447437431400398387387383380368367367343340333332316289276275273268255250243155

Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents

Preu del lloguer d’oficines (M/m2)

200820062005 2007 2009

Barcelona Milà MunicDublínAmsterdam

900

800

700

600

500

400

300

38

45

4043

29

posició de Barcelona

Informe 2009-2010. preus i costos

57

Els preus a Barcelona, més d’un 50% per sota dels de París i Londres

L’any 2009, després d’uns anys de tendència alcista, l’impacte de la cri-si econòmica i la caiguda de la demanda sobre l’activitat minorista ha portat a que els preus dels lloguers dels locals comercials hagin caigut un 8 % a les principals ciutats europees, i un 6% en l’àmbit mundial. En aquest context, l’evolució del 2009 a les grans artèries comercials de Barcelona mostra el contrast entre l’increment del 4,5 % del preu dels locals comercials de Portal de l’Àngel —que passa a ser el 23è carrer més car del món—, el manteniment dels de Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya i el descens (-12,5 %) dels de l’Avinguda Diagonal. En conjunt, però, Barcelona segueix ben posicionada per atreure activitat minorista, i els lloguers del Portal de l’Àngel es mantenen en menys de la meitat dels dels principals carrers comercials de París, Roma o Londres.

preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món l’any 2009

Lloguer oficines (€/m²)ciutat carrer

Nota: Preu anual del metre quadrat.La base de dades original conté 177 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referènciaFont: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2009

Nova YorkHong KongParísMilàNova YorkRomaTòquioLondresZuricParísDublínLondresLos AngelesMunicSydneySeülFrankfurtAtenesVienaChicagoSan FranciscoMadridBarcelonaSão PauloStuttgartBerlínMelbourneHamburgMadridMoscouBarcelonaSingapurAmsterdamCopenhaguenXangaiTorontoPragaBirminghamNewcastleEdimburgManchesterIstanbulRotterdamOsloBrussel·lesValènciaKuala LumpurPequínLióTel AvivRio de JaneiroHèlsinkiSevillaVancouverBilbaoMarsellaBarcelonaEstocolmSaragossaBudapestBeirutLisboaBombaiCiutat de Kuwait Barcelona

Cinquena AvingudaCauseway BayAvenue des Champs ElyséesVia MontenapoleoneMadison AvenueVia CondottiGinzaNew Bond StreetBahnhofstrasseRue du Faubourg St HonoréGrafton StreetOxford StreetRodeo Drive (Beverly Hills)KaufingerstraßePitt Street MallMyeongdongZeilErmouKärntnerstraßeNorth Michigan AvenueUnion SquarePreciadosPortal de l’ÀngelIguatemi ShoppingKönigstraßeTauentzienstraße (south)Bourke StreetMönckebergstraßeSerranoTverskayaPasseig de GràciaOrchard RoadKalverstraatStrøgetEast Nanjing RoadBloor StreetNa Prikope/Wenceslas SquareHigh StreetNorthumberland StreetPrinces StreetMarket SquareAbdi Ipekci (European side)LijnbaanKarl Johan GateRue NeuveColonSuria KLCCWanfujingRue de la RépubliqueRamat AvivRio Sul ShoppingCity CentreTetuánRobson StreetGran ViaRue St FerréolRambla de CatalunyaBiblioteksgatanPl. de la IndependenciaVáci utcaABC Centre AchrafiehChiadoLinking Road, Western SuburbanRaya MallAvinguda Diagonal

13.02711.687

7.7326.8006.7056.5005.9505.8855.2464.7874.3564.1013.8323.6003.4373.4103.1203.1203.1203.0653.0652.8802.7602.6952.6402.6402.5772.5202.5202.4922.4002.3022.3002.2162.2041.9891.9801.9361.8401.8271.8071.7091.7001.6611.6251.5601.5591.4951.4731.4521.4461.4401.4401.3921.3801.3261.3201.2861.2601.200

997960945886840

Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World

Preu del lloguer de locals comercials (t/m2)

8.0000

Rambla de Catalunya(Barcelona)

Kalverstraat(Amsterdam)

Passeig de Gràcia(Barcelona)

Portal de l’Àngel(Barcelona)

Preciados(Madrid)

Grafton Street(Dublín)

Via Montenapoleone(Milà)

Avenue des Champs Elysées(París)

Cinquena Avinguda(Nova York)

2.000 12.00010.0006.0004.000 14.000

13.027

7.732

6.800

4.356

3.600

2.880

2.760

2.400

2.300

1.320

12.612

7.732

6.700

5.621

3.360

2.880

2.640

2.400

2.400

1.320

2008 2009

58

Barcelona se situa en sisena posició del rànquing continental, amb una reducció del preu del 5 %

Barcelona es manté en la franja alta de les ciutats europees pel que fa al lloguer del sòl industrial l’any 2009, amb un preu màxim de 102 €/m2/any, que la situa a la sisena posició del rànquing continental quan el 2008 ocu-pava la cinquena. Londres continua sent l’emplaçament industrial més car d’Europa, seguit d’Oslo, Moscou, Dublín i Hèlsinki.

A la majoria de les àrees urbanes analitzades a l’estudi, l’evolució desfa-vorable de l’activitat industrial el 2009 es tradueix en l’estancament o en la reducció del preu del sòl industrial, que en el cas de Barcelona cau un 5 % respecte a l’any anterior.

preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees l’any 2009

preu més alt d’un local de més de 5.000 m²

(€/m²/any) en l’any 2009

preu més alt d’un local de més de 5.000 m²

(€/m²/any) en l’any 2008 ciutat

Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2009

LondresOsloMoscouDublínHèlsinkiBarcelonaMadridZagrebCopenhaguenEstocolmFrankfurtSofiaAmsterdamIstanbulBelgradMilàBucarestPragaParísLióBratislavaBrussel·lesLillaVarsòviaAntversBudapestLimburg

210130

86130130108

967275

1057272906678705454534846454444424839

161137130115110102

847877756966656460585454534946454544424240

Font: King Sturge, European Industrial Property Markets

Preu més alt d’un local de més de 5.000m2 (M/m2/any)

2009200820072006

Barcelona MilàAmsterdam Dublin

3

150

125

100

75

50

65

6

posició de Barcelona

Informe 2009-2010. preus i costos

59

Barcelona, en posició intermèdia entre les grans ciutats del món Barcelona ofereix uns nivells salarials competitius en el context de les ciutats del món. L’any 2009, la ciutat ocupa la posició 24a entre les 49 ciutats del rànquing mundial i la16a posició del rànquing europeu de ni-vells salarials, i cau 3 i 2 llocs —respectivament— en relació al 2008, des-prés d’uns anys d’haver evolucionat a l’alça. Un dels principals factors que expliquen aquesta evolució és la depreciació de l’euro enfront del dòlar, que ha fet que la majoria de ciutats europees hagin vist reduïts els nivells salarials nets respecte a l’índex de referència de Nova York, amb caigudes que assoleixen 20, 25 i 36 punts a Barcelona, Berlín i Londres, respectivament.

nivells salarials en ciutats del món l’any 2009

Salari net (nova York = 100)

Salari Brut(nova York = 100) ciutat

Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS

ZuricGinebraNova YorkDublínCopenhaguenLos AngelesOsloHèlsinkiMiamiTòquioChicagoFrankfurtBrussel·lesSydneyVienaLondresBerlínAmsterdamEstocolmParísMontrealTorontoMadridBarcelonaMilàDubaiLisboaRomaAtenesHong KongLjubljanaSeülSingapurMoscouSão PauloPragaJohannesburgBratislavaRio de JaneiroRigaVarsòviaVílniusBuenos AiresSantiago de XileXangaiBudapestSofiaKíevMèxic

120108100

999492848383837977757474737271717068686362615349484642363231312927272323232121181716161412

9

116112100

84126

91938181748084827072697679756964655555643845504534443027262525262122222122151515191311

8

Font: Prices & Earnings around the Globe, UBS

Nivell salarial net (índex Nova York=100)

MilàamsterdamMunich BarcelonaDublín

577

85

7367

60

99105

nova York=100

71

62 61

2006 2009

60

Introducció

La caiguda de l’activitat econòmica a Espanya i a Catalunya el 2008 i la intensificació que ha patit l’any 2009 han afectat negativament el mercat de treball tant a Barcelona com al seu entorn. Tot i l’aparició d’alguns signes de suavització de l’ajust en la darrera part de l’any, els experts coincideixen a considerar que la recuperació dels llocs de treball perduts com a conseqüència de la crisi s’allargarà més enllà del 2010.

Aquest procés d’ajustament al mercat laboral i destrucció neta d’ocupa-ció ha vingut a estroncar una etapa expansiva de més d’una dècada i s’ha traduït en increments de la taxa d’atur a Barcelona, a Catalunya i a Espa-nya netament superiors a la mitjana europea, que ha portat el Principat a superar-la a partir del 2008 i la ciutat de Barcelona a tancar el 2009 amb una taxa superior al 15 %.

Malgrat aquesta evolució desfavorable, l’avenç estructural dels nivells de participació al mercat laboral assolit durant la fase anterior fa que les ta-xes d’activitat i d’ocupació a Barcelona i a Catalunya segueixen superant clarament la mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, la ciutat mostra un comportament menys desfavorable que el seu entorn, ja que manté més d’un milió d’afiliats a la Seguretat Social i tanca el 2009 amb una taxa d’activitat superior (79 %) tant a la mitjana europea com als valors previs a la crisi.

La ciutat disposa d’un potent instrument per al desenvolupament de po-lítiques actives d’ocupació i desenvolupament local acordat entre l’Ajun-tament i la Generalitat —el Pacte per l’Ocupació de Qualitat— que té per objectiu pal·liar els efectes d’aquesta situació i avançar en la recuperació econòmica cap un model de creixement de futur. Aquest marc estable de col·laboració es concreta l’any 2010 en un Pla d’acció que permetrà desenvolupar un ampli ventall d’actuacions en matèria de formació, em-prenedoria i inserció laboral i crear uns 8.000 llocs de treball directes, un 50 % més que l’any anterior.

En l’àmbit de la formació, Barcelona continua sent l’única ciutat amb dues escoles de negocis que se situen entre les deu primeres del ràn-quing europeu i les vint primeres del món segons el Financial Times. Així mateix, l’any 2009 s’han refermat dos nous reconeixements: l’escola IESE ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació d’MBA a temps complert, segons The Economist Intelligence Unit, i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de negocis euro-pees— com el millor del món.

Finalment, cal remarcar que el percentatge de treballadors amb estu-dis universitaris a Catalunya ha guanyat pes l’any 2008 i és superior a la mitjana de l’Europa dels 15, i assoleix un valor que en el cas de les dones s’apropa al 39 %.

60

61Mercat LaBOraL I FOrMacIÓ

Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació

61

62

La taxa d’ocupació es manté per sobre de la mitjana europea

Catalunya ha registrat una taxa d’ocupació del 69,9 % l’any 2008, que malgrat que suposa una disminució d’1,1 punts percentuals respecte a l’any anterior, segueix 4 punts per sobre de la registrada al conjunt de la UE i supera la de regions capdavanteres com Londres, Dublín, Illa de França o Llombardia. Ha estat particularment favorable l’evolució de la taxa d’ocupació femenina, que l’any 2008 no es va veure afectada pel canvi tendencial de l’economia i ha augmentat en 0,7 punts percentuals al Principat, fins a assolir el 62,2 % i superar per tercer any consecutiu l’objectiu del 60 % fixat a la Cimera de Lisboa per a l’any 2010, tot i que encara es manté allunyada dels països nòrdics (amb registres superiors al 70 %).

A Barcelona la taxa d’ocupació de la ciutat s’ha situat en el 66,8 % el quart trimestre de 2009, mentre que la taxa d’ocupació femenina ha assolit el 62,7 %. Malgrat el descens d’aquest indicador durant l’any, aquests percentatges superen en 7,9 i 9,4 punts percentuals els d’Espa-nya i se situen per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2008

Font: Eurostat

Taxa d’ocupació (%)

2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007

Catalunya Espanya Unió Europea

75

70

65

60

55

50

69,971,0

70,469,3

67,066,3

64,564,964,0

Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació

63

Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anysLa base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència* Sense Bulgària i RomaniaFont: Eurostat

Oslo (OSLO)Holanda Nord (AMSTERDAM)Dinamarca (COPENHAGUEN)Estocolm (ESTOCOLM)Holanda Sud (ROTTERDAM)Alta Baviera (MUNIC)Stuttgart (STUTTGART)Escòcia de l’est (EDIMBURG)Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Darmstadt (FRANKFURT)Praga (PRAGA)Sofia (SOFIA)Hamburg (HAMBURG)Catalunya (BARCELONA)Estònia (TALLINN)Comunitat de Madrid (MADRID)Londres (LONDRES)Escòcia del sud-oest (GLASGOW)Letònia (RIGA)Lisboa (LISBOA)Irlanda del sud-est (DUBLÍN)Gran Manchester (MANCHESTER)País Basc (BILBAO)Düsseldorf (DÜSSELDORF)Illa de França (PARÍS)Viena (VIENA)Llombardia (MILÀ)UNIÓ EUROPEARoine-Alps (LIÓ)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Mazowsze (VARSÒVIA)EspanyaLituània (VÍLNIUS)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Àtica (ATENES)Bucarest (BUCAREST)Berlín (BERLÍN)Hongria central (BUDAPEST)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)NOUS ESTATS MEMBRES *Laci (ROMA)Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)Brussel·les (BRUSSEL·LES)Istanbul (ISTANBUL)Ankara (ANKARA)

1,91,81,11,01,21,71,60,3

-0,21,5

-0,72,21,60,70,40,01,4

-1,51,00,8

-0,4-1,11,10,41,61,00,50,70,80,52,30,2

-0,4-1,42,00,30,30,11,61,10,9

-0,60,10,90,0

79,878,378,177,076,175,875,374,674,072,071,571,070,969,969,869,669,669,468,668,568,368,067,967,867,667,467,065,965,764,764,664,364,363,763,463,362,962,761,661,260,258,855,644,843,5

78,572,774,375,169,870,769,569,671,766,164,067,666,562,266,362,062,065,165,465,361,163,259,261,464,662,357,159,061,155,458,054,961,857,352,256,260,956,556,854,549,054,448,420,820,7

1,01,60,91,00,91,31,40,40,71,4

-0,12,51,2

-1,10,4

-1,21,3

-1,40,31,2

-1,3-0,80,51,00,90,40,30,5

-0,3-1,33,7

-1,3-0,6-1,81,00,90,50,01,41,20,50,00,80,1

-1,0

taxa d’ocupació femenina (%) 2008 Variació 2007/2008 (en p.p)Variació 2007/2008 (en p.p) taxa d’ocupació (%) 2008regió (cIutat)

64

La crisi econòmica situa la taxa d’atur per sobre de la mitjana europea, per primera vegada en 4 anys

Després de tres anys consecutius de mantenir la taxa d’atur per sota de la mitjana de la Unió Europea, els efectes de la crisi econòmica sobre el mercat de treball han elevat la taxa d’atur al Principat al 9 % l’any 2008, 2 punts més que a la Unió Europea, tot i que encara és inferior a la d’Espa-nya (11,3 %) i a la de regions com West Midlands, Berlín o Brussel·les. La taxa d’atur femenina a Catalunya se situa en el 9 % l’any 2008, 1,2 punts més que l’any anterior i 1,3 per sobre de la mitjana de la UE. Tanmateix, el diferencial entre les taxes d’atur masculina i femenina a Catalunya és 0, per primera vegada, quan tant a Espanya com a la gran majoria de regions europees la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes. A Barcelona ciutat la taxa d’atur va assolir el 8,4 % el quart trimestre de 2008. Amb l’empitjorament de la conjuntura el 2009, la taxa d’atur se situa en el 15,4 % el quart trimestre, però segueix sent inferior a la del Principat i a la de l’Estat, en 1,7 i 3,3 punts percentuals, respectivament.

La taxa d’atur a les regions europees l’any 2008

taxa d’atur (%)taxa d’atur

femenina (%) regió (cIutat)

Nota: La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència* Sense Bulgària i RomaniaFont: Eurostat

Praga (PRAGA)Holanda Nord (AMSTERDAM)Sofia (SOFIA)Oslo (OSLO)Holanda Sud (ROTTERDAM)Dinamarca (COPENHAGUEN)Alta Baviera (MUNIC)Bucarest (BUCAREST)Llombardia (MILÀ)Stuttgart (STUTTGART)Hongria central (BUDAPEST)Escòcia de l’est (EDIMBURG)Estocolm (ESTOCOLM)Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Escòcia del sud-oest (GLASGOW)Estònia (TALLINN)Irlanda del sud-est (DUBLÍN)Lituània (VÍLNIUS)Mazowsze (VARSÒVIA)Darmstadt (FRANKFURT)País Basc (BILBAO)Àtica (ATENES)Roine-Alps (LIÓ)Viena (VIENA)NOUS ESTATS MEMBRES *UNIÓ EUROPEALondres (LONDRES)Hamburg (HAMBURG)Illa de França (PARÍS)Düsseldorf (DÜSSELDORF)Laci (ROMA)Letònia (RIGA)Gran Manchester (MANCHESTER)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)Lisboa (LISBOA)Comunitat de Madrid (MADRID)Catalunya (BARCELONA)Midlands Oest (BIRMINGHAM)Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)Istanbul (ISTANBUL)Ankara (ANKARA)EspanyaComunitat Valenciana (VALÈNCIA)Berlín (BERLÍN)Brussel·les (BRUSSEL·LES)

1,92,62,92,93,03,33,33,43,74,24,64,85,25,35,45,55,65,86,06,16,46,56,66,76,87,07,17,17,27,47,57,57,78,18,28,79,09,49,79,9

10,511,312,115,115,9

2,32,63,02,63,33,73,42,54,84,95,34,45,35,64,75,34,25,66,46,27,78,67,26,57,57,57,16,46,57,09,76,96,78,38,49,69,07,5

10,011,914,813,013,613,416,6

Font: Eurostat

Taxa d’atur (%)

2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007

Unió EuropeaEspanyaCatalunya

12

10

8

6

4

9,0

6,56,6

7,0

9,710,0

10,1

8,68,9

Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació

65

El percentatge de treballadors catalans amb estudis universitaris supera la mitjana europea

El 34,6 % dels treballadors catalans tenen estudis universitaris el 2008, un percentatge superior al de l’Europa dels 15 i al de 2007, tot i que lleu-gerament inferior a la mitjana espanyola. Pel que fa a l’ocupació feme-nina, el percentatge de treballadores amb alta formació a Catalunya és del 38,6 %, un valor una vegada més superior al dels homes, al de l’any anterior i al del conjunt de la Unió Europea però inferior al registrat a Espanya. En conjunt, tot valorant positivament la progressió de la for-mació d’estudis superiors a Catalunya l’any 2008, cal seguir treballant per apropar el nivell d’estudis de la força laboral del Principat al de les regions del nord d’Europa.

treballadors amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2008

Font: Eurostat

Treballadors amb estudis universitaris (% sobre ocupació total)

Llombardia (Milà)

alta Baviera (Munic)

Irlanda del sud-est (Dublín))

catalunya (Barcelona)

Holanda nord (amsterdam)

5

40

23

3129

9

42

3336 35

18

2000 2008

total de treballadors amb estudis universitaris

2008 (%)

treballadores amb estudis universitaris

2008 (%) regió (cIutat)

Nota: % d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària.La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència* Sense Bulgària i RomaniaFont: Eurostat

Oslo (OSLO)Brussel·les (BRUSSEL·LES)País Basc (BILBAO)Londres (LONDRES)Finlàndia Sud (HÈLSINKI)Comunitat de Madrid (MADRID)Escòcia de l’est (EDIMBURG) Estocolm (ESTOCOLM)Illa de França (PARÍS)Holanda Nord (AMSTERDAM)Berlín (BERLÍN)Irlanda del sud-est (DUBLÍN)Escòcia del sud-oest (GLASGOW)Dinamarca (COPENHAGUEN)Sofia (SOFIA)Holanda Sud (ROTTERDAM)Lituània (VÍLNIUS)Alta Baviera (MUNIC)EspanyaCatalunya (BARCELONA)Bucarest (BUCAREST)Àtica (ATENES)Praga (PRAGA)Roine-Alps (LIÓ)Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Hongria Central (BUDAPEST)Mazowsze (VARSÒVIA)Gran Manchester (MANCHESTER)Midlands Oest (BIRMINGHAM) Stuttgart (STUTTGART)Darmstadt (FRANKFURT)Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)Ankara (ANKARA)Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)UNIÓ EUROPEA Letònia (RIGA)Viena (VIENA)Düsseldorf (DÜSSELDORF)Lisboa (LISBOA)NOUS ESTATS MEMBRES *Laci (ROMA)Istanbul(ISTANBUL)Llombardia (MILÀ)

54,6956,5351,5449,6849,8845,6047,2146,88 45,3042,9141,6745,7641,7741,4543,6936,2341,9530,1039,9138,5736,8636,2732,3937,5737,8934,2640,1734,4335,6623,8128,0536,0749,5432,0131,35 35,3628,2621,7128,6528,6329,4440,9321,63

51,7350,9148,8447,9244,0043,6243,1542,63 42,5041,4740,5939,8038,0737,2736,8736,6135,7435,4635,0534,6234,5033,2833,1933,0832,97 32,9432,5032,3232,0431,6431,6131,1030,5430,1028,63 28,3327,9325,3324,5923,7723,6121,7718,06

66

Barcelona continua capdavantera com a ciutat d’excel·lència formativa

Les escoles de negocis IESE i ESADE es troben a la 4a i 8a posició del rànquing europeu dels millors 100 programes MBA a temps complet publicat l’any 2010 pel Financial Times, després de guanyar un lloc ca-dascuna respecte al resultat que van obtenir el 2008. D’altra banda, aquestes dues prestigioses institucions assoleixen l’onzena i dinovena posicions del rànquing mundial, després de mantenir i millorar en dos llocs, respectivament, el resultat del 2008. D’aquesta manera, Barcelona es consolida com l’única ciutat amb dues institucions docents en el top ten de les millors escoles de negocis del continent, un posicionament destacat que l’any 2009 ha refermat dos nous reconeixements: L’escola IESE ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació de MBA a temps complert segons The Economist Intelligence Unit i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de negocis europees— com el millor del món.

Millors escoles de negocis europees l’any 2010

Font: Financial Times

Posicionament en el rànquing europeu

2008 2009 2010200720062005

IESE Business School ESADE Business School

5

9

4

8

4

7

6

10

4

10

3

8

Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació

67

rànquing Mundial 2010rànquing europeu 2010 escola de negocis ciutat

Font: Financial Times

London Business SchoolInseadIE Business SchoolIese Business SchoolIMDUniversity of Oxford: SaïdHEC ParisEsade Business SchoolUniversity of Cambridge: JudgeLancaster University Management SchoolRotterdam School of Management, Erasmus UniversityCranfield School of ManagementImperial College Business SchoolSDA BocconiManchester Business SchoolCity University: CassWarwick Business SchoolUniversity of Strathclyde Business SchoolAston Business SchoolDurham Business SchoolBirmingham Business SchoolUniversity of Bath School of ManagementVlerick Leuven Gent Management SchoolUniversity of Edinburgh Business SchoolBradford School of Management/TiasNimbas Business SchoolEM LyonUniversity College Dublin: Smurfit

LondresFontainebleauMadridBarcelonaLausanaOxfordParísBarcelonaCambridgeLancasterRotterdamCranfieldLondresMilàManchesterLondresCoventryGlasgowBirminghamDurhamBirminghamBathGantEdimburgBradfordLióDublín

123456789

101112131415161718192021222324252627

156

111516181921242526323840414251737475878789899798

S í N T E S I

70

L’informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona posa de manifest que, en un entorn global caracteritzat per la crisi, Barcelona manté un sòlid posicionament internacional i una marca de gran força:

En primer lloc, Barcelona recupera la quarta posició entre les millors ciutats pels negocis arreu del continent, segons l’opinió dels alts execu-tius europeus, i se situa entre les cinc primeres del món en organització de congressos i reunions internacionals. Fins i tot quan l’evolució dels indicadors –com la inversió estrangera directa o l’activitat emprenedora– acusa amb claredat la recessió, això no impedeix que Barcelona i Catalu-nya segueixin ben posicionades en el context europeu.

L’aposta estratègica per avançar cap a una economia basada en el conei-xement i la creativitat es tradueix en avenços significatius. Destaca espe-cialment la 15a posició de Barcelona en el rànquing mundial de ciutats en producció científica, així com el fet que Catalunya se situa entre les cinc primeres regions del rànquing europeu en treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia o ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta.

Barcelona manté el seu excel·lent posicionament entre les ciutats capda-vanteres del turisme urbà a Europa gràcies a la notable resistència a la crisi d’aquesta activitat, el seu clar lideratge en l’àmbit dels creuers per la Mediterrània i les millores a les infraestructures de l’aeroport.

El lideratge que Barcelona exerceix des de fa anys en matèria de qualitat de vida queda reforçat pel bon comportament d’alguns indicadors signifi-catius en matèria de sostenibilitat, com és el cas del baix nivell d’emissi-ons de CO2 en termes comparatius.

Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida, i registra caigudes dels preus del lloguer d’oficines i del sòl industrial –entre d’altres– que afavoreixen la competitivitat de la seva oferta. Alhora, però, cal esmentar la disminució dels nivells salarials en relació als de ciutats de referència.

En l’àmbit de la formació, Barcelona compta amb dues escoles de nego-cis que se situen de manera consolidada entre les capdavanteres d’Euro-pa i del món, i continua incrementant el percentatge de treballadors amb estudis universitaris.

L’evolució menys favorable correspon als indicadors laborals, amb el descens de la taxa d’ocupació i una taxa d’atur que supera la mitjana

europea per primera vegada en quatre anys. No obstant això, el valor de les taxes d’ocupació global i femenina continuen superant les mitjanes de la Unió Europea.

El futur proper planteja reptes importants per a Barcelona en un context de gran complexitat per al conjunt de l’economia espanyola. Una situació que requerirà combinar la política concertada i decidida per fer front a la crisi –especialment, per estimular la generació d’ocupació de qualitat– i l’esforç d’austeritat en les finances públiques amb el manteniment de l’orientació estratègica cap a un nou model productiu de futur basat en el coneixement, la creativitat i la innovació. Una aposta dins la qual caldrà emmarcar la gestió integral de la marca Barcelona i noves formes de col-laboració publicoprivada com a instruments fonamentals.

Informe 2009-2010. Síntesi

71

Londres

París

Frankfurt

Barcelona

Brussel·les

Madrid

Munic

Amsterdam

Berlín

Milà

Ginebra

Hamburg

Zuric

Birmingham

Düsseldorf

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

Mèxic

Estats Units

Islàndia

Grècia

Noruega

Irlanda

Barcelona

Catalunya

Finlàndia

Espanya

Hongria

Letònia

Eslovènia

Turquia

Regne Unit

Lisboa

Copenhaguen

Roma

Edimburg

Atenes

Tallinn

Estocolm

Barcelona

València

Istanbul

Hèlsinki

Viena

Varsòvia

Munic

Berlín

Londres

París

Düsseldorf

Madrid

Dublín

Barcelona

Munic

Lió

Moscou

Frankfurt

Bucarest

Amsterdam

Budapest

Milà

Estocolm

Japó

Estats Units

Argentina

Sud-àfrica

Índia

Bèlgica

França

Canadà

Itàlia

Tunísia

Barcelona

Austràlia

Alemanya

Luxemburg

Regne Unit

Singapur

París

Brussel·les

Viena

Barcelona

Tòquio

Seül

Budapest

Copenhaguen

Londres

Ginebra

Amsterdam

Lisboa

Sydney

Roma

Milà

Stuttgart

Munic

Barcelona

París

Istanbul

Düsseldorf

Frankfurt

Copenhaguen

Lió

Madrid

Bilbao

Hèlsinki

Roma

Berlín

París

Londres

Madrid

Copenhaguen

Barcelona

Milà

Munic

Varsòvia

Lió

Stuttgart

Berlín

Rotterdam

Atenes

Frankfurt

Roma

Tòquio

Silicon Valley

Nova York

Boston

Los Angeles

Seül

Osaka

Chicago

Seattle

Houston

Stuttgart

Munic

Estocolm

…

22 Barcelona

Pequín

Londres

Tòquio

Paris

Nova York

Boston

Seül

Xangai

Moscou

Madrid

Los Angeles

Roma

Baltimore

Toronto

Barcelona

Millors ciutats per als negocis,

2009

Taxa d’activitat emprenedora,

20081,3

Perspectives empresarials exportacions,

20101,2

Projectes inversió estrangera, 20082

Impost de Societats, 20091,3

Organització de congressos, 2008

Ocupats en manuf. d’intensitat

tecnològica alta i mitjana alta,

20081,2

Població ocupada en ciència i

tecnologia, 20081,2

Producció científica, 2009

Sol·licituds de Patents PCT,

20071,2

1 El Rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països

72

Londres Heathrow (LHR)

París Roissy (CDG)

Frankfurt (FRA)

Madrid (MAD)

Amsterdam (AMS)

Roma-Fiumicino (FCO)

Munic (MUC)

Londres Gatwick (LGW)

Barcelona (BCN)

París Orly (ORY)

Zuric (ZRH)

Palma de Mallorca (PMI)

Dublín (DUB)

Londres Stansted (STN)

Copenhaguen (CPH)

París

Londres

Roma

Barcelona

Madrid

Berlín

Milà

Praga

Atenes

Viena

Munic

Lisboa

Dublín

València

Budapest

Barcelona

Illes Balears

Nàpols

Venècia

Dubrovnik-Korkula

Liorna

Riviera Francesa

Tunísia

La Valletta

Gènova

Palerm

Portugal

Xipre

Màlaga

Messina

Alemanya

Espanya

Itàlia

Catalunya

Àustria

Barcelona

Dinamarca

Portugal

Suècia

Grècia

Regne Unit

Bèlgica

República Txeca

Finlàndia

Noruega

Barcelona

Ginebra

Munic

Oslo

Madrid

Estocolm

París

Copenhaguen

Zuric

Hamburg

Londres

Amsterdam

Roma

Lisboa

Lió

Barcelona

Ginebra

Praga

Londres

Nova York

Bangkok

Toronto

Ciutat del Cap

Los Angeles

Denver

Tòquio

Osaka

Moscou

Ginebra

Hong Kong

Zuric

Copenhaguen

Nova York

Pequín

Singapur

Milà

Xangai

París

…

38 Barcelona

Nova York

Tòquio

Hong Kong

Dubai

Moscou

Chicago

Miami

Hèlsinki

Sydney

Singapur

Milà

Dublín

Londres

…

31 Barcelona

Londres

Tòquio

Moscou

París

Bombai

Nova Delhi

Luxemburg

Rio de Janeiro

Milà

Zuric

Dublín

Ginebra

Istanbul

…

40 Barcelona

Passatgers aeroports, 2009Places hoteleres,

20081,2

Passatgers de creuers, 2008

Certificació EMAS, 20093

Qualitat de vida treballadors,

2009 Emissions CO2 Cost de la vida,

2009

Preu lloguer habitatge

20091

Preu lloguer oficines, 20091

1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

Informe 2009-2010. Síntesi

73

Nova York-Cinquena Avinguda

Hong Kong-Causeway Bay

París-Avenue des Champs Elysées

Milà-Via Montenapoleone

Nova York-Madison Avenue

Roma-Via Condotti

Tòquio-Ginza

Londres-New Bond Street

Zuric-Bahnhofstrasse

París-Rue du Faubourg St Honoré

Dublín-Grafton Street

Londres-Oxford Street

…

23 Barcelona-Portal de l’Àngel

31 Barcelona-Passeig de Gràcia

Londres

Oslo

Moscou

Dublin

Hèlsinki

Barcelona

Madrid

Zagreb

Copenhagen

Estocolm

Frankfurt

Sofia

Amsterdam

Istanbul

Belgrad

Zuric

Ginebra

Nova York

Dublín

Copenhaguen

Los Angeles

Oslo

Hèlsinki

Miami

Tòquio

Chicago

Frankfurt

Brussel·les

…

24 Barcelona

Oslo

Amsterdam

Copenhaguen

Estocolm

Rotterdam

Munic

Stuttgart

Edimburg

Hèlsinki

Frankfurt

Praga

Sofia

Hamburg

Barcelona

Tallinn

Oslo

Brussel·les

Bilbao

Londres

Hèlsinki

Madrid

Edinburg

Estocolm

París

Amsterdam

Berlín

Dublín

Glasgow

...

20 Barcelona

Praga

Amsterdam

Sofia

Oslo

Rotterdam

Copenhagen

Munic

Bucarest

Milà

Stuttgart

Budapest

Edinburg

Estocolm

...

37 Barcelona

Londres-London Business School

Fontainebleau-Insead

Madrid-IE Business School

Barcelona-Iese Business School

Lausana-IMD

Oxford-University of Oxford: Saïd

París-HEC Paris

Barcelona-Esade Business School

Cambridge-University of Cambridge: Judge

Lancaster-Lancaster University Management School

Rotterdam-Rotterdam School of Management,Erasmus University

Cranfield-Cranfield School of Management

Londres-Imperial College Business School

Milà-SDA Bocconi

Manchester-Manchester Business School

Preu lloguer locals comercials, 20091

Preu lloguer sòl industrial, 2009

Nivells salarials 20091

Taxa ocupació, 20081,2

Treballadorsamb estudis universitaris,

20081,2 Taxa d’atur

20081,2 Escoles de negocis, 2010

1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

M N G R À F I C

76

L’imperatiu de la innovació

El camp de batalla de la competitivitat internacional al segle XXI és la innovació i les ciutats, que cada vegada més són considerades els motors de la innovació, ja que enriqueixen no només les seves regions circum-dants, sinó també els seus països. Arreu del món, les ciutats estan patint una enorme renovació, canvis fonamentals en la naturalesa del treball i dels llocs de treball que hi alberguen, així com transformacions en la seva producció i el seu consum. I als països que s’estan industrialitzant ràpidament veiem que s’estan transformant petites ciutats en grans me-tròpolis i que s’estan planificant ciutats senceres totalment noves. Des de la City de Londres fins Chennai, des de Shoreditch fins Xangai i des d’Am-sterdam fins Dubai: les ciutats estan creixent, transformant-se i reposi-cionant-se com a protagonistes en un escenari global. Aquesta trans-formació inclou la important instal·lació i renovació d’infraestructures de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i canvis radicals en el subministrament de serveis públics.

Històricament, les ciutats creixien a les interseccions de rutes comer-cials o allà on la geografia afavoria la producció i distribució de béns tangibles. Aquests avantatges es veien reforçats per l’aglomeració, les economies d’escala, el desenvolupament d’infraestructures sofistica-des –sobretot de connexions aèries, per carretera i ferrocarril– i l’enri-quiment i la difusió del coneixement d’experts a través d’universitats i centres de recerca. En les economies actuals basades en el coneixement i impulsades pels serveis, en què les xarxes de comunicacions a vegades poden semblar més importants que les xarxes de carreteres i ferrocar-rils, les ciutats globals estan emergint com els centres de comandament i control dels negocis internacionals, i les infraestructures de Tecnologi-es de la Informació i la Comunicació que ofereixen tenen una forta influ-ència sobre les empreses que busquen reubicar-se.

L’economia de xarxes basada en el coneixement i el paper de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

En una economia global i altament dominada per les xarxes, les ciutats estan connectades unes amb altres i, al seu torn, amb nodes secundaris de producció, distribució i consum. Està demostrat que les ciutats més fortes es fan encara més potents, i per a aquelles que queden endarreri-des, el camí per aconseguir la prosperitat és llarg i tortuós. Per exemple, Nova York és l’única de les 16 ciutats més grans del nord-est o l’oest mit-jà dels Estats Units amb major població en l’actualitat que fa 50 anys. Al-gunes ciutats han patit una caiguda en picat i les seves poblacions s’han vist reduïdes a la meitat en els darrers 70 anys, mentre que la població total dels Estats Units pràcticament s’ha duplicat durant aquest mateix període. Tal com Glaeser assenyalava en la seva anàlisi de la ciutat com-petent (“The Rise of the Skilled City”), hi ha molt en joc i la futura vitalitat econòmica de les ciutats més importants depèn de la seva capacitat per atraure, desenvolupar i conservar recursos qualificats.

una cIutat Ben cOnnectaDa un enFOcaMent Integrat De La pLanIFIcacIÓ I eL DeSpLegaMent De tecnOLOgIeS DIgItaLS

Abril de 2010 Nick Leon, director de Design London al Royal College of Art i l’Imperial College

77

Els temes que estic investigant en aquest article són com utilitzen les ciu-tats els sistemes tecnològics per transformar-se i competir en l’economia global basada en el coneixement, el paper de les tecnologies digitals, les comunicacions i els seus serveis relacionats, i com encaixen en un enfoca-ment integrat més complet de la planificació. Les carreteres, el ferrocarril i els aeroports, l’electricitat i les telecomunicacions van transformar les ciutats als segles XIX i XX. Com estan afavorint certes ciutats les inversions en noves tecnologies digitals i les diferències en els models de desplega-ment i ús al món ràpidament canviant del segle XXI? Es tracta d’un entorn en què les ciutats competeixen per inversions i nous llocs de treball i in-tenten convertir-se en centres neuràlgics d’innovació dins de l’economia del coneixement per tal d’oferir prosperitat als seus ciutadans.

En aquest article s’exploren els reptes clau a què s’enfronten les ciutats en el desplegament de les omnipresents xarxes de banda ampla i ser-veis relacionats, i es tracen paral·lelismes amb els reptes als quals es van enfrontar les ciutats al segle XIX en el desplegament de les xarxes elèctriques i telefòniques. Aquesta anàlisi pot proporcionar orientació als dissenyadors de polítiques i als professionals, sobretot als proveïdors de tecnologia i de serveis de les Tecnologies de la Informació i la Comunica-ció. Aquesta orientació es plasma en un model de planificació estratègica basat en vuit factors relacionats amb aquests reptes. Aquest model pro-porciona als dissenyadors de polítiques i als professionals una eina per obtenir un enfocament més integrat de la planificació, la priorització de requisits, l’avaluació de propostes de proveïdors i el calibratge de siste-mes un cop han estat desplegats.

Al llarg d’un període de dos anys, l’Imperial College London va dur a ter-me nou estudis de casos detallats en diferents ciutats europees i nord-americanes, i una anàlisi quantitativa de 168 ciutats dels Estats Units. La recerca va suposar entrevistar més de 100 membres de les autoritats municipals i d’agències i organitzacions del sector privat relacionades. Els resultats es van publicar el 2010.

Els casos d’estudi de ciutats individuals i la informació recopilada d’en-trevistes, així com la documentació d’altres ciutats reflecteixen una àm-plia variació pel que fa a l’èxit obtingut per les diferents iniciatives.

La investigació va posar en relleu la necessitat d’un enfocament més in-tegrat de la planificació de les infraestructures tècniques amb les es-tratègies de la planificació territorial, el desenvolupament econòmic i el desenvolupament de capital social dins de la ciutat. Aquest model, repre-sentat a la figura 1, il·lustra les característiques principals del que hem anomenat una Ciutat Ben Connectada.

Encara que els desplegaments a les ciutats diferien considerablement, igual que els resultats, identifiquem una sèrie comuna de problemes amb què es van trobar les ciutats i els seus barris. Aquests problemes són:

• l’aptitud de les organitzacions del sector públic per desenvolupar, construir i fer funcionar els sistemes; • un model de negoci sostenible; • l’assoliment del compromís i la cooperació entre diferents departaments; • la transformació de la prestació de serveis en comptes de permetre simplement l’accés electrònic als serveis existents; • crear uns continguts i serveis atractius a més de comprometre i involucrar la comunitat perquè determini els continguts, els serveis i les prioritats; • uns models detallats de desplegament i accessibilitat completa per a tota la comunitat, incloses les persones amb necessitats especials; • uns models de governança interna i externa i de propietat dels actius, així com una definició clara de les funcions i les responsabilitats.

Una comparació de les ciutats que han estat objecte d’estudi amb l’ex-periència de les ciutats al final del segle XIX i principi del segle XX, quan es van desplegar noves infraestructures tecnològiques (com ara l’elec-tricitat, la telefonia, la telegrafia, etc.) posa de relleu una sèrie de reptes similars. L’anàlisi històrica i la teoria dels Grans Sistemes Tècnics (Large Technical Systems, LTS), prediuen molts dels problemes experimentats per les ciutats en els casos d’estudi i apunten una sèrie de factors que una ciutat ha d’abordar per poder explotar amb èxit noves infraestructu-res tecnològiques i aconseguir beneficis socials i econòmics amb el seu desplegament.

Figura 1: model de planificació integrada per a una ciutat ben connectada

Gran fons de recursos científics i tècnics, i mercat regional per habilitats especialitzades

Polítiques a nivell regional i municipal per a la innovació, inclosa la presència d’usuaris punters

Intervencions tant per part de la demanda com de l’oferta

Entorn, serveis i programes incorporats per atraure i connectar empreses i treballadors qualificats del coneixement

Infraestructura i serveis de suport a l’economia de xarxes basada en el coneixement i dominada pels serveis

Capital social

Desenvolupament econòmic

Ciutat ben connectada

Disseny urbà

Infraestructura i serveis

Informe 2009-2010. Monogràfic

78

Vuit factors que poden influir en l’èxit del resultat

He sintetitzat els reptes que es desprenen dels casos d’estudi i els que prediuen la teoria dels Grans Sistemes Tècnics i la literatura relacionada sobre urbanisme, innovació i capacitats en vuit factors clau per aconse-guir unes xarxes de banda ampla en tota la ciutat i uns serveis relacio-nats que siguin eficaços. Els casos d’estudi i altres entrevistes indiquen que aquests factors són els que influeixen amb més probabilitat en l’èxit del resultat i que la manca d’atenció cap a qualsevol dels factors esmen-tats podria provocar un desplegament defectuós i uns resultats per sota del que es considera òptim.

A continuació examinarem cadascun d’aquests factors en relació amb els casos d’estudi i alguns exemples de bones pràctiques. Els vuit factors influents que considerarem són els següents:

1. funcionalitat,2. accessibilitat,3. continguts atractius, 4. desplegament i lliurament, 5. integració de serveis, 6. integració espacial, 7. governança i propietat, 8. sostenibilitat econòmica, tecnològica i mediambiental.

Funcionalitat: es refereix a la naturalesa de la infraestructura, les tec-nologies i estàndards suportats per la xarxa, la capacitat de la xarxa, la latència, la disponibilitat, la seguretat i la qualitat del servei. Ciutats com Taipei, Songdo, a Seül, i Canary Wharf, a Londres, són exemples de xarxes d’alt rendiment amb una rica funcionalitat que suporten una àm-plia gamma de tecnologies. A les ciutats on la cobertura de les xarxes és incompleta, i el seu rendiment irregular o dolent, els és difícil atraure abonats, i aquells que atrauen sovint es donen de baixa. La manca de seguretat dissuadeix els proveïdors de continguts i el mercat d’empre-ses. La importància de la seguretat, sobretot per al mercat d’empreses, es va posar en relleu en una entrevista amb Niall Murphy, director de Tecnologia de Cloud Networks, i per part de l’equip executiu de Canary Wharf Corporation responsable de la xarxa sense fil de Canary Wharf. El tema de la funcionalitat està estretament entrellaçat amb la política. El baix rendiment i la cobertura incompleta de les xarxes sense fils munici-pals —sobretot quan han estat promogudes com una alternativa de baix cost als serveis de banda ampla ADSL i per cable oferts pels operadors de telecomunicacions consolidats— tenen ramificacions polítiques per als alcaldes i autoritats municipals que promouen la disponibilitat d’una banda ampla omnipresent per a tothom com un dels punts clau de les campanyes.

Ciutats com Corpus Christi, Portland i Filadèlfia s’esmenten habitual-ment a la premsa dels Estats Units com a exemples de ciutats on les ex-pectatives dels ciutadans i el rendiment de la xarxa no es corresponen, i on el nombre d’abonats és baix i els comentaris als fòrums i xats en línia

són negatius. A Londres hi havia problemes similars fa un segle, quan cada municipi de la ciutat actuava de forma independent i la manca d’es-tandardització i la limitada funcionalitat dels serveis feia que l’electricitat fos un servei de luxe que proporcionava poc més que il·luminació. Els errors tècnics inicials de projectes emblemàtics, com la Holborn Viaduct Station i el projecte de Sebastian de Ferranti a Deptford per construir una enorme central elèctrica que oferís subministrament a la major part de Londres a la dècada de 1890, van agreujar encara més el problema. Els errors tècnics, sobretot a Deptford, van augmentar el nerviosisme polític pel que fa als projectes a gran escala. Aquest fet posa en relleu la importància d’unes expectatives realistes pel que fa a la funcionali-tat i la promoció d’aquesta funcionalitat. Això subratlla la importància de garantir la comprensió eficaç de la tecnologia per part de les autoritats municipals i els funcionaris.

Accessibilitat: pel que fa a les xarxes municipals de banda ampla i els serveis relacionats, aquest terme fa referència a la necessitat de pro-porcionar-hi accés a través d’una àmplia gamma de dispositius com ara ordinadors, televisió digital o telèfons mòbils. Això inclou facilitar l’accés a través d’un únic portal amb una sola autenticació d’usuari per a múl-tiples aplicacions, o a través d’una interfície coneguda independentment de la tecnologia utilitzada. La cobertura de la xarxa i la continuïtat o per-sistència de la connexió i les aplicacions mentre un està en moviment, així com l’accés des de qualsevol punt, són temes importants, com tam-bé és important l’assequibilitat. L’estudi del cas de la City de Londres ex-plicava com alguns municipis havien desplegat una xarxa sense fil que permetia als usuaris treballar a través de les interfícies dels seus pro-veïdors de serveis habituals (Vodafone, Skype, Vonage, i-Pass, etc.), i a la qual es podia accedir utilitzant una àmplia gamma de dispositius. La ciutat de Corpus Christi va desplegar al voltant de 2.000 nodes per ga-rantir que la banda ampla municipal pogués cobrir tota la ciutat i els bar-ris perifèrics, mentre que a Stuttgart es van provar 1.500 tipus diferents de telèfons mòbils per garantir que els seus serveis MobilCity poguessin ser utilitzats pràcticament sense que importés el tipus de dispositiu i el factor de forma.

Digital Bridge, a Shoreditch, RegenTV, a Newham, i el portal de teleassis-tència a Karlskrona són exemples de portals dissenyats per poder acce-dir-hi utilitzant televisors digitals, i combinen la interfície coneguda d’un comandament a distància amb formats de dades i vídeo accessibles a usu-aris amb una experiència limitada, o sense experiència, en l’ús d’ordina-dors i interfícies gràfiques d’usuari (GUI) basades en navegador. L’estudi del cas de la City de Londres en particular demostra que és essencial per-metre que altres empreses accedeixin als sistemes a través de la provisió de característiques de convidat per a les xarxes sense fils de les empreses que puguin estar visitant. Això posa de manifest la importància de la se-guretat per donar confiança a les empreses a l’hora de facilitar l’accés al sistema. L’accessibilitat també inclou l’assequibilitat del servei, i un ele-ment clau del desplegament a Filadèlfia, Corpus Christi i San Francisco va ser oferir accés a banda ampla de baix cost a la comunitat, inclòs l’accés gratuït sense fil a alguns serveis específics municipals.

79

Els primers desplegaments de xarxes elèctriques i telefòniques van patir problemes similars, incloent-hi limitacions de la cobertura geogràfica, sobretot en barris perifèrics dispersos, barris pobres i entorns rurals, i problemes d’interoperabilitat. Els usuaris van afrontar el problema de que tots els components del sistema eren propietat d’un mateix proveï-dor. La llei d’interoperabilitat de diferents serveis i xarxes es va introduir al Regne Unit amb l’Electrical Act (Llei de l’electricitat) de 1882 i les pos-teriors lleis de 1885, que garantien que els usuaris poguessin comprar aparells elèctrics de proveïdors que no fossin el proveïdor de la xarxa elèctrica. En els primers moments del subministrament elèctric, els transformadors s’utilitzaven per garantir la interoperabilitat abans que apareguessin els estàndards. Els costos inicials del subministrament elèctric a Londres van suposar que la il·luminació elèctrica domèstica fos un luxe reservat per als rics. Aquest fet contrasta amb la situació que es va viure a Berlín, on les autoritats municipals van negociar amb AEG i amb Siemens & Halske la creació de la companyia de subministrament elèctric de Berlín, la BEW, els preus del qual eren regulats per la ciutat. Les polítiques per garantir l’accessibilitat general al subministrament elèctric, tant en termes de cobertura com de preus, van ser un element central de les col·laboracions publicoprivades, i un dels millors exemples es va donar a Berlín. La importància de la cobertura i l’accessibilitat és tan rellevant en les tecnologies digitals d’avui dia com ho va ser en la telefonia, la telegrafia, l’energia elèctrica, el transport i la recollida de residus fa més d’un segle, i l’accessibilitat és molt més que una simple dimensió física.

Continguts atractius: prendre els continguts existents i habilitar-los simplement per distribuir-los a través d’una xarxa de banda ampla és probable que sigui ineficaç, tal com hem descobert en els estudis de ca-sos. Tant els continguts de la informació com dels serveis han de ser altament pertinents per als usuaris, i cal que els usuaris participin en la seva definició i creació. Digital Bridge és un dels millors exemples de continguts atractius i demostra que es requereix una actualització siste-màtica en termes de continguts i estil. Digital Bridge, de Shoreditch, és exemplar en el seu compromís amb la comunitat local, en l’establiment de prioritats per als continguts, i a l’hora de fer que la gent se’n senti partícip. Un altre exemple el trobem a Newham amb el projecte de Re-genTV. La major part dels continguts televisius són creats per i per a la comunitat. Aquest sentiment de pertinença, localitat i vigència és crucial per a l’ús dels sistemes, i la importància d’uns continguts atractius es reflecteix en l’estudi del cas de Barcelona i el projecte Memòria Virtual.

La naturalesa dels serveis i continguts de les xarxes de banda ampla municipals o comunitàries és anàloga a la multiplicitat d’aplicacions de l’energia elèctrica a la llar. El desenvolupament dels serveis de telefo-nia des de la dècada de 1950 ha transformat el valor de les telecomu-nicacions per als sectors públic i privat i per a l’ús domèstic. El 1878, quan Edison va presentar davant del públic els avantatges d’instal·-lar l’electricitat a les seves llars, es va basar en llums incandescents, comptadors de llum i aparells elèctrics com dinamos. Per aquella èpo-ca Edison encara no havia desenvolupat un llum incandescent pràctic,

ni instal·lacions adequades per garantir la generació o distribució de l’electricitat. Tanmateix, Edison sabia que caldrien unes aplicacions i uns serveis atractius per crear un mercat. Al cap d’una dècada, la com-panyia Merz and McLellan estava col·laborant a Anglaterra amb empre-ses per ajudar-les a entendre com podien reorganitzar les seves fàbri-ques a fi d’aprofitar la nova font d’energia, i Samuel Insull havia obert a Chicago la “botiga elèctrica” per promocionar els aparells que podien utilitzar-se a la llar, gastant més diners en la promoció d’aquests ser-veis que els que havia gastat tota la indústria elèctrica britànica fins aleshores. El tramvia elèctric va ser un altre exemple de com les xarxes elèctriques podien proporcionar un nou i valuós servei als consumi-dors. Va ser introduït primer a Berlín i Chicago i, més tard, a Nova York.

Les velles xarxes elèctriques i les noves xarxes digitals generen va-lor a través dels serveis que fan possibles. Ambdues són components crucials a l’hora d’habilitar xarxes socioeconòmiques i tecnològiques molt més grans. Les aplicacions han de ser atractives, ja es tracti d’un servei de cerca d’informació per a oportunitats laborals al municipi, un servei gestionat per a petites empreses (Corpus Christi i Shoreditch), un servei sociocultural com el de Memòria Virtual a Barcelona o llums, dinamos, aspiradors i tramvies elèctrics a Berlín, Chicago, Londres i Nova York. Així doncs, calen unes aplicacions i uns continguts atractius per impulsar la difusió i adopció d’aquest tipus d’innovacions tecnolò-giques.

Desplegament: una ciutat o una empresa individual pot produir bons continguts i oferir diferents serveis i excel.lents funcionalitats, però si no compta amb els recursos adequats per ajudar els usuaris a conèixer els serveis i el seu valor, formar-los en el seu ús i oferir-los suport, tota la inversió es pot considerar com a malbaratada. Els estudis de casos i les recerques secundàries sobre altres ciutats indiquen que algunes urbs han fet fortes inversions en infraestructures i serveis, però les taxes d’ús eren baixes, els serveis i la seva prestació no eren adequats o els cos-tos del suport eren massa elevats. Si una ciutat col·labora amb un tercer amb experiència prèvia en el desplegament i l’explotació de xarxes urba-nes, l’èxit és més probable. L’experiència és important, perquè les ciutats tenen contextos socials, culturals i econòmics diferents que influeixen molt en els resultats. Corea del Sud va invertir molt en el desplegament i la formació dels usuaris potencials de TIC i serveis d’Internet de banda ampla, i més de 3 milions de persones van participar en els seus progra-mes, els quals van donar inici a l’explotació massiva de serveis de banda ampla fixos i mòbils. En contrast amb això, el projecte Memòria Virtual de Barcelona intenta arribar a una nombrosa comunitat de persones ju-bilades i nens en edat escolar. Però sense la inversió necessària en el desplegament arribarà únicament a centenars d’usuaris en comptes de a les desenes de milers que es podrien beneficiar d’aquesta iniciativa. De manera similar, Shoreditch es va enfrontar a reptes de desplegament quan va presentar la plataforma Digital Bridge i els seus serveis, rela-cionats de nou amb el desequilibri de recursos entre la innovació dels serveis i el seu desplegament.

Informe 2009-2010. Monogràfic

80

El creixement de les noves tecnologies energètiques al segle XIX ens ofereix algunes pistes dels reptes als quals ens haurem d’enfrontar al segle XXI amb les tecnologies digitals. El desplegament dels motors de vapor i, posteriorment, les xarxes elèctriques indiquen la importància de generar demanda tot educant els usuaris sobre les aplicacions po-tencials i el valor dels serveis als mercats residencial i professional. Charles T. James va ser un enginyer de finals del segle XIX que va vi-atjar per tota la costa est dels Estats Units per formar els moliners i explicar les transformacions assolibles amb els molins a vapor. Va ensenyar que els molins es podrien reubicar i traslladar de les valls estretes i inaccessibles on es trobaven per obtenir l’energia hidràulica a molls, on rebrien carbó i podrien transportar els seus productes amb més facilitat, o estar més a prop dels mercats als quals abastien. Els assessors d’enginyeria, com Von Miller, Merz and McLellan, i Klingen-berg, van treballar en estreta col·laboració amb empresaris com Emil Rathenau, fundador d’AEG, i Edison per crear la demanda dels serveis elèctrics. Van treballar amb grans corporacions del sector públic i pri-vat, van demostrar que l’energia podria canviar els processos de fabri-cació i el transport públic, i van dissenyar els sistemes elèctrics per proveir motors i maquinària.

El desplegament és la traducció d’un sistema tecnològic en valor per a l’usuari i la transformació del propi usuari industrial, institucional i indi-vidual per tal de permetre’l assimilar el sistema i convertir els beneficis en valor empresarial, social o personal. És tan important per a les tec-nologies digitals del present com ho va ser fa un segle per a l’electricitat.

Transformació i integració de serveis: les xarxes digitals de banda am-pla permeten no només prestar els serveis i continguts existents, sinó que a més faciliten la transformació de serveis. Corpus Christi, West-minster i Shoreditch estan habilitant els seus serveis mitjançant una in-terfície d’Internet i, alhora, els estan transformant pel que fa a l’àmbit i a les prestacions integrals amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’eficiència. Els beneficis són una major productivitat de la força laboral i un major compromís de la comunitat. El risc que implica fer únicament canvis cos-mètics és l’escassa utilització dels serveis o una utilització desequilibra-da. Si la interfície d’un servei es transforma de manera que augmenti la conscienciació en la comunitat del servei, la seva facilitat d’ús i el seu atractiu, però la prestació del servei fa servir els mètodes i recursos exis-tents, el servei es veurà desbordat, la qualitat serà dolenta i les despeses augmentaran. Tots aquests escenaris influiran en la sostenibilitat a llarg termini del servei.

La història ofereix molts exemples del potencial de canvi dels nous siste-mes tecnològics, que permeten transformar els processos de producció i els serveis públics. Per exemple, el Franklin Institute va observar els avantatges de l’electricitat: “gairebé una predicció profètica de la línia de muntatge, ofereix llibertat per ubicar la maquinària, millores en la il-luminació i la ventilació i neteja; l’augment del 20-30% en la producció es deu a tots aquests factors“.

Fa poc més de 100 anys, Charles Merz, de l’assessoria en enginyeria Merz and McLellan, va advertir als clients potencials que l’energia elèctrica i els motors podrien “substituir els motors de vapor i el lloc de treball es podria reorganitzar perquè la impulsió mitjançant un motor elèctric per-metia més llibertat d’ubicació”; el desplegament i les transformacions possibles gràcies a l’electrificació –més que no pas el taylorisme- van permetre a les fàbriques nord-americanes doblar la productivitat entre 1900 i 1930.

La introducció de xarxes tecnològiques primitives que substitueixen un component del sistema i mantenen la configuració de la resta (ja sigui el tecnològic, organitzatiu, de disseny de processos o institucional) no és sostenible. Si només es modifiquen els components tècnics del sistema, és molt probable que el sistema torni a la seva forma inicial.

Integració espacial: les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’extensió del seu abast per mitjà de xarxes de banda ampla fixa i mòbil, permeten nous serveis i aplicacions. Aquests al seu torn, pro-mouen canvis en l’estil de vida, en els patrons laborals i, en el cas del sector públic, en la naturalesa de la prestació de serveis. Aquests serveis donen un nou significat als espais públics, centres comercials, parcs i places urbanes, que es transformen en espais on les persones poden trobar-se per treballar o accedir a serveis comunitaris. Tots tendim cap a una major mobilitat, flexibilitat de la jornada laboral i treballs intensius en coneixement, i cap al desenvolupament de models d’innovació ober-ta que impliquin la col·laboració en una empresa horitzontal en comp-tes d’en empreses verticals integrades. Els tipus de coneixements i les condicions espacials respectives que es necessiten per donar suport a la diversitat de patrons laborals dels diferents sectors varien segons l’acti-vitat industrial i, fins i tot, les pràctiques laborals de l’equip en particular. Les tendències emergeixen a mesura que les ciutats tenen en compte aquests factors i planifiquen organitzacions i infraestructures en base als requisits de les empreses, firmes i institucions implicades. Un exemple d’això és el barri de la innovació 22 @ Barcelona. Ramon Sagarra, res-ponsable de la infraestructura de la ciutat, planeja transformar la infra-estructura, les xarxes i la seva capacitat, així com l’organització espacial de cada clúster industrial urbà. A Barcelona, l’organització espacial de les noves zones industrials on s’agrupen empreses, universitats, centres de recerca i incubadores té en compte els diferents patrons laborals i les interaccions a cada clúster industrial específic (biomèdic, mitjans digi-tals, TIC i, des de fa poc, el nou parc energètic, bTEC).

El marc conceptual dels sistemes urbans complexos (Complex City Systems, CCS) proposat per Leon indica que la naturalesa dels sistemes tecnològics, la seva configuració i l’estil del seu desplegament es tro-ben molt relacionats amb les característiques espacials i geogràfiques de la regió, la ciutat o el barri, i la naturalesa dels sectors que suporta. El marc de CCS que es mostra a la figura 2 és un esquema refinat del pla de Ciutat Ben Connectada mostrat anteriorment. El marc destaca la relació entre cadascun dels components i les tres xarxes d’actors que posen en marxa la nova infraestructura tècnica i els serveis relacionats, els con-

81

sumidors dels serveis que s’ofereixen i les empreses o organitzacions que duen a terme el desplegament i la provisió de la infraestructura i els serveis.

Aquests actors donen forma a la configuració del sistema tecnològic i, al seu torn, reformen la ciutat. Un dels exemples més sorprenents d’això és Berlín, segons el que descriu Thomas Hughes:

“Com en altres ciutats industrialitzades, la il·luminació i el corrent elèc-tric van ajudar a conformar l’arquitectura berlinesa: van influir en el dis-seny de les seves fàbriques, tallers i plantes químiques, van estimular el creixement industrial, van determinar la localització dels sistemes de transport urbans, van permetre la comunicació telefònica i telegràfica i, quan van substituir l’energia de vapor, van reduir el soroll i la contamina-ció. En síntesi, l’electrificació va afectar la forma en què treballaven els treballadors, organitzaven els gestors i vivien els berlinesos. Gràcies a això, l’empresa privada que subministrava la major part de la llum i ener-gia elèctriques a Berlín fins al 1915 i el govern municipal que regulava el subministrament elèctric van donar forma a la història de Berlín”.

Governança: el de la governança és un assumpte molt ampli, però fona-mentalment està relacionat amb qui és el propietari del sistema tecnològic i, per tant, el dóna forma: en el context d’aquest article, es tracta de qui és el propietari de la xarxa de banda ampla, qui controla la seva evolució i qui determina l’estratègia de futur. Aquests assumptes s’han de tenir en compte pel que fa al contingut que es facilitarà per mitjà de la xarxa. El model de governança inclou la comunitat i el paper que juga a l’hora d’es-pecificar el contingut i la naturalesa dels serveis que es prestaran, així com l’actitud de qui operi la xarxa (ja sigui neutral, pel que fa al contingut i àm-bit de nous serveis o tingui interessos econòmics en la xarxa esmentada).

Les experiències de Londres i Karlskrona destaquen perquè és vital co-municar els objectius compartits a tots els participants i acordar els indi-cadors clau del rendiment. Podem prendre com a exemple l’electrificació de Londres i Berlín a la dècada 1880-1890. Canviar contínuament d’indi-cadors o dubtar entre ells pot reduir la confiança i la sostenibilitat d’una iniciativa. Els objectius no els fixa el model de governança, però cal pen-sar en un procés de gestió formal del canvi per poder adaptar i refinar no només els serveis sinó també la mesura del seu rendiment.

En la implementació de tots els sistemes tecnològics sorgeix el repte d’establir un model de governança adequat que reflecteixi la capacitat dels socis públics i privats. Els recursos i capacitats de l’autoritat de qualsevol ciutat conformaran qualsevol associació publicoprivada. Hug-hes descriu la relació entre els socis de Berlín de la manera següent:

“El govern municipal no es va veure intimidat per la potència tècnica, de gestió, científica i financera de la seva empresa privada de serveis pú-blics. Els funcionaris berlinesos es basaven en l’orgullosa tradició del servei civil prussià i demanaven i rebien el mateix respecte i autoritat que els funcionaris públics dels governs estatals i nacionals”.

En referència a Londres, que contrasta negativament amb Berlín, hi afegeix que era necessària una combinació progressista similar de for-ces per superar els interessos financers i històrics de Londres, tot i que aquesta combinació no existís. Una bona governança ajuda a la capacitat de la ciutat i de les seves agèn-cies, i els és important aprendre les lliçons anteriors per poder desple-gar qualsevol tipus de sistema tecnològic.

Sostenibilitat: algunes de les iniciatives estudiades s’han quedat sense finançament o han perdut el seu dinamisme pel que fa a suport, ús o explotació organitzativa. Les investigacions demostren que gairebé totes les iniciatives han rebut capital llavor, però no han comptat amb un mo-del empresarial sostenible des del principi, per la qual cosa tendeixen a desaparèixer als 3 anys. El finançament inicial pot llençar les iniciatives amb èxit, però passat un any, encara que els resultats fossin bons, el se-güent pressupost està en execució, i ja és massa tard per redistribuir el pressupost des dels departaments que es beneficien dels nous serveis. El tercer any de finançament es pot garantir durant el segon, però sol ser inadequat i, fins i tot, és possible que calgui més finançament per actu-alitzar la tecnologia. El resultat és que el projecte es queda sense noves inversions, la qualitat del servei cau sense l’actualització tecnològica, els recursos per al desplegament són insuficients i l’ús disminueix (un cercle viciós que gairebé segur certifica la mort del projecte).

L’enfocament adequat per abordar l’assumpte de la sostenibilitat econòmi-ca és tenir una aplicació efectiva, per exemple un lector de mesuraments automàtic (automated meter reading, AMR) com a Corpus Christi, un sis-tema d’aplicació de lleis d’aparcament com a Westminster o un sistema de transport intel·ligent com a Stuttgart. En cadascun d’aquests casos hi ha

Figura 2: marc CCS i actors clau

Experiència de l’usuari i valor per a les empreses i els consumidors

Com

unita

t i u

suar

is

dels

ser

veis

Aut

orita

ts m

unic

ipal

s i r

espo

nsab

les

de s

iste

mes

i se

rvei

s

Sistemes i proveïdors de serveis tècnics i financers relacionats

Cap

ital i

ndus

tria

l i s

ocia

l, in

cloe

nt

habi

litat

s i c

onte

xt c

ultu

ral

Gov

erna

nça,

incl

ou c

onte

xt

soci

al i

polít

ic, i

est

ratè

gies

de

dese

nvol

upam

ent e

conò

mic

Aplicacions i prestacions del servei

Sistemes tecnològics

Organització espacial i planificació urbana

Medi ambient, espai físic

Marc CCS i actors clau

Informe 2009-2010. Monogràfic

82

estalvis pressupostaris tangibles i directes i, com en el cas de l’aplicació de lleis d’aparcament, ingressos addicionals per serveis. Aquestes aplica-cions eficaces justifiquen el desplegament inicial de la xarxa i els costos de funcionament. Els costos addicionals d’afegir aplicacions amb menors beneficis seran comparativament modestos i no estaran subjectes a canvis en les prioritats polítiques de l’administració pertinent.

Una altra solució és treballar amb un soci, com en el cas de la City de Londres, que pot realitzar les inversions necessàries per desplegar la xarxa i aportar diferents socis de continguts i serveis per proporcionar valor afegit. Aquest enfocament redueix el cost del desplegament dels sistemes i garanteix la actualització constant. Empreses com Earthlink i Cloud Networks tenen diferents associacions i compten amb models de negoci basats en subscripcions. Aquest model els va permetre absor-bir els actius i les operacions existents a la xarxa ja desplegada per les ciutats, o instal·lar noves xarxes i facilitar els serveis a la ciutat com a copropietari, assolint part dels ingressos com a pagament pels drets d’ús d’actius urbans com ara pals de fanals i altre mobiliari urbà.

L’anàlisi dels estudis de casos va evidenciar els reptes als quals s’en-fronten ciutats com Norwich i barris centrals de Londres com Shoreditch i Newham, als quals els és complicat mantenir operacions, passar dels serveis pilot al desplegament total d’aquests serveis i actualitzar la tec-nologia per adaptar-se a les necessitats canviants de la comunitat. En el cas de Shoreditch, un cop es va acabar el finançament inicial de les autoritats locals, els programes de govern britànic com el New Deal for Communities o el finançament europeu conforme a l’Objectiu 2, atès que no comptava amb un model econòmic sostenible, el municipi o barri va haver d’enfrontar-se al fet de buscar un soci o cancel·lar la iniciativa. El que sovint comença com un programa de cohesió i compromís social, o de prestació de serveis a la comunitat més nous i eficaços basats en models tecnològics, pot acabar en un projecte fallit. Es pot considerar que aquests assumptes són de naturalesa “econo-tèc-nica”, i observem que un dels aspectes més importants de les activitats d’Edison va ser la seva preocupació pels factors econòmics en cada eta-pa del desenvolupament tecnològic. Atès que el canvi tecnològic implica aspectes econòmics, legals, legislatius i científics, Edison necessitava una xarxa financera solvent i disposada des del principi. Aquesta xarxa es va desenvolupar amb l’ajuda de Grosvenor Lowrey, conseller en cap d’Edison, i l’associació amb Drexel Morgan and Company. Sense ells, els invents d’Edison no es podrien haver comercialitzat amb èxit ni haver-se exportat a altres ciutats del món. El desplegament exitós de nous sistemes tecnolò-gics implica sintetitzar les necessitats socials i del mercat, les tendències financeres, els principis econòmics, les innovacions tecnològiques, el dis-seny d’enginyeria i les tècniques de gestió. Fa més d’un segle ja trobem un exemple d’aquesta síntesi, però els estudis de casos demostren que la planificació i el desplegament de les tecnologies digitals, incloses les xarxes municipals sense fils i de banda ampla, no sempre apliquen una planificació integrada que tingui en compte tots aquests factors.

A principis del segle XXI, un sistema municipal i comunitari de banda am-pla sostenible haurà de comprendre tots aquests components socials, econòmics i tecnològics, igual que va passar fa 120 anys amb el desple-gament de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions.

Resum dels factors i possible planificació

Les ciutats i els barris poden no destacar en els vuit factors enumerats anteriorment. No obstant això, el fet de no tenir en compte un o més d’ells pot reduir o contrarestar el valor de la inversió, o bé conduir cap a un camí insostenible. És necessari arribar a un equilibri: gastar molt en serveis i no prou en accessibilitat, desplegar una xarxa sense un model empresarial sostenible, desenvolupar continguts sense implicar els usu-aris o gastar suficientment en desplegar el servei a la comunitat és molt probable que doni uns resultats dolents segons s’observa en els estudis de casos i l’experiència d’altres ciutats.

La figura 3 ofereix un esquema d’aquestes vuit característiques; a mesu-ra que una ciutat planeja un desplegament, pot prioritzar les necessitats i requisits del sistema. Les necessitats de cada ciutat són diferents se-gons els objectius generals, els serveis específics que despleguin i les capacitats i recursos ja disponibles. Les ciutats poden emprar aquestes vuit característiques per comparar les diferents propostes i avaluar el desplegament realitzat amb els objectius previstos. Els anells concèn-trics representen els nivells d’importància de cada característica, que avalua l’autoritat municipal, i el nivell de desplegament comparats amb els millors exemples de cada àmbit.

Figura 3: esquema del quocient d’integració de les TIC

Accessibilitat

Planejat

Contingut

DesplegamentIntegració espacial

Sostenibilitat

Realitzat

Funcionalitat

GovernançaIntegracióde serveis

83

Cadascuna d’aquestes característiques suposa una eina de mesura que permet planificar i avaluar l’eficàcia i sostenibilitat general del marc CCS tal com es mostra a la figura 4, que reflecteix la relació principal entre les característiques i els components rellevants del marc CCS.

Als estudis de casos hem identificat tan sols un petit grup de ciutats globals que poden demostrar que han emprat un enfocament integral d’aquest tipus. El preu del fracàs és molt alt. Quan Londres no va poder explotar un enfocament integral similar fa 120 anys amb la introducció de les xarxes elèctriques, va cedir el seu lloc com a ciutat industrial líder a altres ciutats, i li va costar 40 anys recuperar-se. Les ciutats que no innoven tenen un risc alt d’entrar en decadència. El desplegament de les tecnologies digitals és un ingredient crucial per crear un context innova-dor. No obstant això, tret que la planificació i el desplegament d’aquestes tecnologies s’integrin amb els programes socials, culturals i econòmics de la ciutat, la transformació dels seus serveis i la planificació territorial general, aquestes tecnologies no contribuiran suficientment a la capaci-tat d’innovació de la ciutat, a la transformació dels serveis públics o a la cohesió social.

Figura 4: relació del marc CCS amb el quocient d’integració de les TIC

Conclusions

En aquest article hem estudiat les similituds entre el desplegament de les tecnologies digitals al principi del segle XXI i l’anàlisi històrica de la planificació i explotació per part de les ciutats de noves tecnologies al final del segle XIX. Les observacions i les eines que descrivim poden aju-dar a les autoritats municipals, als proveïdors de sistemes i serveis, als estrategs i als professionals a posar en pràctica el que han après dels casos de cada ciutat i l’anàlisi històrica. Amb les eines indicades ante-riorment, les autoritats municipals i les agències relacionades podran desenvolupar estratègies més eficaces pel que fa a les xarxes digitals i les seves arquitectures, requisits i plans de desplegament.

Aquestes eines poden emprar-se no només per planificar sinó també per avaluar les solucions proposades per possibles socis, proveïdors o bé els propis recursos de la ciutat, i permetre’ls mesurar resultats, com-parar les capacitats facilitades amb les necessitats originals del projecte i comparar el desplegament amb el d’altres ciutats del món.

Com a conclusió, cal dir que crear una ciutat intel·ligent necessita molt més que una infraestructura o “canonades” intel·ligents. Una ciutat ben connectada està connectada per quelcom més que la tecnologia, la con-nexió comença amb un procés de planificació que impliqui programes d’inclusió social i cultural, una estratègia de desenvolupament econòmic coherent, un sistema innovador interdisciplinari sofisticat i un programa d’infraestructura integrat relacionat amb el disseny urbà estratègic.

Experiència de l’usuari i valor per a les empreses i els consumidors

Contingut Accesibilitat

Desplegament

Integració de serveis

Sostenibilitat

Funcionalitat

Governança i propietat

Integració espacial

Cap

ital i

ndus

tria

l i s

ocia

l, in

clou

hab

ilita

ts i

cont

ext c

ultu

ral

Gov

erna

nça,

incl

ou c

onte

xt

soci

al i

polít

ic, i

est

ratè

gies

de

dese

nvol

upam

ent e

conò

mic

Prestació d’aplicacions i serveis

Infraestructura tecnològica i sistemes

Organització espacial i planificació urbana

Medi ambient, espai físic

Informe 2009-2010. Monogràfic

84

Observatori de BarcelonaSecretaria Executiva de l’Observatori de BarcelonaCambra de Comerç de BarcelonaAvinguda Diagonal, 45208006 Barcelona

Telèfon: +34 934 169 389Fax: +34 934 169 436E-mail: observatorib@cambrabcn.orgwww.observatoribarcelona.org

Entitats promotores: