Piccolo y SaxoMarco Villamizar
Material didàctic de la pel·lícula
Cicle inicial
Drac Màgic
Sant Pere Mitjà, 66
08003 Barcelona
tel.: 93 216 00 04
fax: 93 215 35 19
correu electrònic:
d r a c @ d r a c m a g i c . c a t
w w w. d r a c m a g i c . c a t
Amb el suport de:
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Objectius
4 Assaig
5 Propostes de treball
6 Glossari
7 Filmografia complementària
í n d e x
2
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Què treballem?
4 La caracterització dels
personatges en un film d’animació
6 Proposta d’activitats
7 Les diferències com a font
d’aprenentatge
8 Per parlar-ne a l’aula
8 Proposta d’activitats
í n d e x
2
Piccolo y Saxo
Títol original: Piccolo, Saxo et
compagnie
Direcció: Marco VillamizarGuió: Isabelle de Catalogne i JulietteSalesMúsica: André PoppProducció: França, 2006Durada: 85 minutsVersió: doblada al castellà
Arran de la misteriosa desaparició de
les claus de Sol, Fa i Do, tot comença a
anar malament al planeta de la música.
Les famílies d’instruments es barallen
sense parar, fins al punt que la gran
orquestra deixa de tocar plegada. Però
tot canviarà quan Piccolo, un flautí per-
tanyent a la família dels instruments de
fusta, estableix una estreta relació amb
en Saxo, un instrument de metall.
Plegats començaran una aventura
plena d’emocions, en què l’amistat i la
col·laboració seran les eines clau.
Només superant la desconfiança vers
aquells que són diferents podran acon-
seguir els seus objectius.
f i t x a t è c n i c a
s i n o p s i
3
El film de Piccolo y Saxo pren forma a partir d’una peça
musical homònima composta per André Popp l’any
1956; una història musical infantil creada amb la finalitat
de donar a conèixer als més petits els sons dels dife-
rents instruments d’una orquestra i el seu joc en harmo-
nia. Una excel·lent oportunitat per introduir els més
menuts en l’educació musical.
Amb aquesta adaptació en forma de relat cinematogrà-
fic les oportunitats educatives encara s’amplien més. La
construcció d’una història en forma d’aventura enganxa
els més petits des de bon començament i els introdueix
dins el món de la música de forma àgil i senzilla. I a
més, en aquest cas, el descobriment de l’harmonia que
es buscava en la peça musical troba també paral·lelis-
me en la recerca de l’harmonia d’una convivència pacífi-
ca en què totes les diferències tinguin lloc.
El desencadenant de la història és, precisament, aques-
ta pèrdua d’harmonia al planeta de la música. Les claus
Q u è t r e b a l l e m ?
de Sol, Fa i Do han desaparegut. Cada
família d’instruments en culpabilitza una
altra de la seva desaparició, fins al punt
que acaben vivint per separat. La cacofo-
nia ha provocat la discòrdia al planeta.
No serà fins que en Piccolo, un jove flautí
de la família de vent-fusta, i en Saxo, un
instrument de vent-metall, es desprenguin
dels prejudicis imperants i s’uneixin per
trobar una solució, quan es comenci a
entreveure la veritat.
D’altra banda, el film també és l’excusa
ideal per plantejar el procés pel qual es
dóna vida i personalitat a uns personat-
ges en la realitat inexistents, com són
notes i instruments musicals. I és espe-
cialment interessant en aquest cas, ja
q ue els personatges protagonistes del film
no han estat prèviament definits més que
dins una partitura i cal donar-los forma,
color, sentiments, caràcter i història.
La caracterització dels personat-ges en un film d’animació
La pel·lícula d’animació Piccolo y Saxo
troba els seus orígens en una peça musi-
cal creada amb l’objectiu d’ajudar a
conèixer als més petits els instruments
que componen una orquestra. En Piccolo,
que significa flautí en francès, i en Saxo
en són els instruments solistes.
Així, les guionistes Isabelle de Catalogne
i Juliette Sales ja tenien els personatges
protagonistes definits. A partir d’aquí, va
caldre inventar una trama on prenguessin
part la majoria dels instruments de l’or-
questra. De fet, la mateixa essència de
l’obra va facilitar la definició dels perso-
natges. Tractant-se d’una orquestra, es va
fer evident el repartiment dels instruments
en famílies i l’existència d’una trama que
jugués amb aquesta divisió. D’altra
banda, el treball en orquestra requereix
l’existència de normes i fa indispensable
un treball en equip i això va facilitar que
l’obra cinematogràfica també tingués un
caire educatiu i que fins i tot traspassés
l’ensenyança exclusivament musical.
Però per tal de fer de la història un film
atractiu més enllà de la seva voluntat edu-
cativa, se li va voler donar els elements
essencials de les pel·lícules d’aventures.
Així, les guionistes també van afegir-hi
nous personatges, com les notes musi-
cals, convertides en salvatges des de la
desaparició de les claus; o les eines,
encarregades de reparar, fabricar, enllus-
trar i preparar els instruments de l’orques-
tra. I, dins d’aquestes eines, el gran anta-
gonista de la història: el Dr. Marteau (el
D r. Martell), un personatge aparentment
malvat i la font del conflicte inicial i futur
desenvolupament de la narració.
Més enllà de la història, en les narracions
de ficció també s’ha de dotar cada perso-
natge d’una identitat pròpia i diferenciada
que l’encamini a actuar i sentir d’una
determinada manera, i que així expliqui el
perquè de certs esdeveniments. D’una
banda, tenim el malvat Dr. Marteau, definit
com el més dolent dels personatges, i,
finalment, el culpable de la cacofonia al
planeta de la música. I, d’altra banda, els
instruments, les notes i la resta d’eines.
Però especialment destacats hi ha els pro-
tagonistes Piccolo i Saxo, les personalitats
dels quals marcaran l’esdevenir dels fets.
En Piccolo és un jove flautí molt obedient
i perfeccionista que s’aplica al màxim a
l’hora de practicar les escales musicals.
4
En Saxo, en canvi, és un instrument des-
obedient, descarat i fins i tot una mica
impertinent. En contraposició amb el pri-
m e r, la seva gran passió és improvisar, i
no suporta fer escales i seguir les partitu-
res al peu de la lletra. Ell és feliç compo-
nent al seu gust. Així doncs, s’observa
com els personatges protagonistes tenen
una personalitat força oposada. Una con-
traposició que, de fet, es transformarà en
complementació i reforçarà una de les
idees principals del film: la riquesa de les
d i f e r è n c i e s .
Segons explica el director, Marco
Vi l l a m i z a r, en una entrevista, el més com-
plicat de tot el procés d’animació va ser
donar ànima i vida a uns instruments
musicals. No va ser una tasca gens sen-
zilla ja que, a diferència de personatges
humans o fins i tot animals, no és una
cosa gens evident. Es tracta d’objectes,
d’instruments sense vida en la realitat i
en els quals, per tant, cal fer tota una
feina extra en personificar-los. Per una
banda, i tal i com acabem de veure, defi-
nir la seva personalitat; i, per a l’altra,
donar una forma antropomorfa als instru-
ments: assumint que caminen, tenen ulls,
b o c a . . .
Per a aquesta segona tasca, l’estructura
habitual de l’orquestra en famílies d’ins-
truments, font d’inspiració per a la matei-
xa història, va ser de gran ajuda a l’hora
de diferenciar físicament tots els instru-
ments. Cada família respondria a uns cri-
teris comuns i homogenis que ajudarien a
identificar-la. Així, una de les distincions
seria la forma de caminar: els instruments
de corda que estan sobre una agulla hau-
rien de saltar sobre aquesta per despla-
çar-se; els de metall caminarien tot ondu-
lant-se sobre les parts inferiors del seu
cos, i els de percussió rodolarien sobre
ells mateixos, destrossant tot allò que es
troben en el seu camí. De la mateixa
manera, els instruments més grossos de
cada família es correspondrien amb els
més vells de tots, com els bombos a la
família de la percussió, el trombó i el
saxòfon a la de vent-metall o el contrabaix
a la família de la corda. I, en canvi, els
més jovenets serien els instruments més
menuts, com el mateix flautí, en Piccolo.
Finalment, pel què fa a l’estètica de la
imatge de Piccolo y Saxo pròpiament dita,
tot i ser una animació en 3D, se li va voler
donar una aparença més característica de
les animacions en dues dimensions. De
fet, hi ha poques animacions en 3D amb
un aspecte tan fort i marcat com el d’a-
questa pel·lícula. Els colors són molt
intensos i brillants, donen vitalitat a la
imatge i als personatges i n’accentuen el
caràcter fantàstic.
Així doncs, tot allò que sembla donat
quan veiem una pel·lícula, requereix un
procés de creació complex i laboriós fruit
de conceptualitzacions de tot un equip
format per diversos professionals. Unes
conceptualitzacions que gairebé sempre
juguen amb els seus símils humans: per-
sonificant els personatges, dotant-los de
c a r à c t e r, sentiments... i presentant situa-
cions que bé podrien passar en el nostre
dia a dia.
5
Proposta d’activitats
• A l’orquestra del planeta de la música hi havia molts instruments. Sabríeu dir quins dels
següents instruments hi apareixien?
• I ara, sabríeu dir a quina família pertanyen?
– Ve n t - f u s t a
– Ve n t - m e t a l l
– Corda
– Percussió
• Els instruments aquí dibuixats no són com els que hem vist al film de Piccolo i Saxo. Els
falten ulls, boca, braços, veu... A partir d’aquest dibuix feu la mateixa feina que l’equip
d’animació de la pel·lícula.
6
7
Les diferències com a fontd’aprenentatge
Les famílies d’instruments viuen separa-
des al planeta de la música. Des de la
misteriosa desaparició de les claus de
Sol, Fa i Do, les unes desconfien de les
altres i es culpen mútuament de la caco-
fonia actual. Per aquesta raó, a cada ins-
trument només li és permès tocar amb
els instruments de la seva mateixa famí-
lia. En Piccolo, per exemple, mai no
havia vist un instrument de vent-metall o
de percussió fins al dia que, de forma
accidental, va a parar a la terra dels ins-
truments de metall i coneix en Saxo.
Aquell dia tot canvia. Mentre que d’entra-
da es miren amb desconfiança, temoro-
sos de tot allò dolent que havien sentit a
dir d’aquells instruments diferents, amb el
pas de les hores en Piccolo i en Saxo
comencen a qüestionar-se fins a quin
punt és veritat tot allò que es diu.
D’una banda, en conèixer-se descobrei-
xen l’existència d’uns sons que són com-
pletament nous per a ells. I, de l’altra,
també tenen l’oportunitat de conèixer
algú ben diferent. Tal i com s’ha dit més
amunt, la caracterització dels dos perso-
natges protagonistes està feta d’una
forma força antagònica i complementària.
Així, en Piccolo queda atònit davant la
gran capacitat d’en Saxo a l’hora d’impro-
visar i fer volar la seva creativitat musical.
La seva coneixença agita el seu interior,
fent que aprengui a improvisar no només
en el terreny de la música, sinó també en
les qüestions de la vida diària, i se sent
capaç de deixar-se anar. Per la seva
banda, en Saxo també viu un aprenentat-
ge important al costat del petit flautí.
L’admiració que Piccolo sent cap a ell el
fa adonar que aquella improvisació que
generalment li és castigada, és quelcom
de valuós, i això li desperta molta més
seguretat en ell mateix.
En conjunt, doncs, les diferències entre
ambdós personatges, tant musicalment
parlant com pel que fa a les seves perso-
nalitats, es configuren com la font d’un
gran aprenentatge. Allò que un dia va ser
separat, en unir-se i complementar-se,
acaba aconseguint els millors resultats. I
serà només així, plegats, com podran
trencar amb els prejudicis existents i alli-
berar les claus de Sol, Fa i Do; i amb
elles retornar l’harmonia al planeta de la
música fent que totes les famílies tornin a
tocar plegades. L’evolució dels personat-
ges conductors de la narració, doncs,
torna a subratllar el valor constructiu de
les diferències. És a dir, destaca l’enriqui-
ment per al creixement personal i col·lec-
tiu que aquestes diferències aporten.
De fet, la desconfiança vers allò descone-
gut o diferent és quelcom habitual en la
nostra societat. I en el cas dels nens i
nenes més menuts, la major part dels
seus prejudicis provenen d’allò que sen-
ten però que segurament no han vist mai.
I la història de Piccolo y Saxo treu a la
llum aquest fet. D’una banda, dins un
context de ficció fàcilment comprensible
per als més joves, fa palesa la tendència
social a la desconfiança vers aquells que
no comparteixen les mateixes caracterís-
tiques que un mateix, tot culpant allò dife-
rent i desconegut dels mals ocorreguts. I
de l’altra, també posa sobre la taula el fet
que sovint es tracti d’acusacions sense
fonaments, simplement fruit de pors
infundades.
8
Tanmateix, el film supera la situació d’una
manera clara i senzilla. Quan Piccolo i
Saxo es coneixen i parlen, s’expliquen el
que es diu de cada família d’instruments,
i ho contrasten amb allò que veuen, s’a-
donen que potser no hi ha motiu per a
témer-se l’un a l’altre; i que, a més, men-
tre les famílies d’instruments perden el
temps enrabiades, les claus de Sol, Fa i
Do continuen perdudes qui sap on.
Així, des d’una mirada pròpia de la infan-
tesa, on tot és un descobriment i tot allò
nou causa sorpresa i admiració, en
Piccolo i en Saxo decideixen unir-se per
solucionar el conflicte del planeta de la
música. Junts emprendran una intensa
aventura en la recerca de l’harmonia, tant
musical com entre les seves famílies. I és
que la música encara sona millor quan la
componen plegats.
En conclusió, doncs, el film és un cant a
l’amistat i la convivència pacífica entre
els pobles. L’harmonia, tant musical com
més metafòrica, només s’aconsegueix
quan se superen els prejudicis, i quan les
diferències entre uns i altres són interpre-
tades sota un codi positiu. Només quan
uns trets propis es complementen amb
altres s’obtenen els millors resultats.
Per parlar-ne a l’aula
• En Piccolo és un flautí molt aplicat, i en
Saxo és un rei de la improvisació.
Junts, aprenen moltes coses l’un de
l’altre. Coneixeu algú de qui sigueu
diferents i de qui aprengueu moltes
coses? Quines coses apreneu?
• Arran de la desaparició de les claus de
Sol, Fa i Do les famílies d’instruments
es divideixen i van a viure cadascuna
en un lloc diferent del planeta de la
música. Què passa quan no toquen
juntes? Què hi guanyen quan tornen a
unir-se?
• Què passa quan es troben en Piccolo i
en Saxo per primera vegada? Perquè
desconfien l’un de l’altre? Canvia la
seva actitud un cop es comencen a
conèixer? Per què? Aquest fet es
podria extrapolar a situacions que
podrien viure els mateixos nens i
nenes; reflexioneu al voltat dels prejudi-
cis vers allò desconegut.
Proposta d’activitats
• Escolteu qualsevol peça musical clàssi-
ca. En sabeu distingir els diferents ins-
truments? I les famílies? Quina sensa-
ció us transmet cada tipus de so per
separat? I tota l’orquestra conjunta-
m e n t ?
• Si compteu amb una aula de música i
alguns instruments, jugueu a endevinar
els sons. Que un nen o nena s’amagui i
faci sonar un instrument. La resta hau-
ran d’endevinar:
– Què sona?
– Què ens suggereix el so de cada
i n s t r u m e n t ?
Piccolo y Saxo
Títol original: Piccolo, Saxo et
compagnie
Direcció: Marco VillamizarGuió: Isabelle de Catalogne i JulietteSalesMúsica: André PoppProducció: França, 2006Durada: 85 minutsVersió: doblada al castellà
Arran de la misteriosa desaparició de les
claus de Sol, Fa i Do, tot comença a anar
malament al planeta de la música. Les
famílies d’instruments es barallen sense
p a r a r, fins al punt que la gran orquestra
deixa de tocar plegada. Però tot canviarà
quan Piccolo, un flautí pertanyent a la
família dels instruments de fusta, estableix
una estreta relació amb en Saxo, un instru-
ment de metall. Plegats començaran una
aventura plena d’emocions, en què l’amis-
tat i la col·laboració seran les eines clau.
Només superant la desconfiança vers
aquells que són diferents podran aconse-
guir els seus objectius.
f i t x a t è c n i c a
P r o g r a m a d e m à
C i c l e i n i c i a l
A la pel·lícula les claus de Sol, Fa i Do han desaparegut. Empreneu una aventura tal i com fan en Piccolo i en
Saxo i intenteu recuperar les claus musicals travessant aquest laberint. Quin camí han de seguir?
Piccolo y Saxo
Top Related