CEIP CAS SERRES, EIVISSA 2009-2010

1 Introducció.

2 Per què un Pla Lector?

3 Objectius Generals. 3.1 Segon cicle d'educació infantil. 3.2 Primer cicle d'educació primària. 3.3 Segon cicle d'educació primària. 3.4 Tercer cicle d'educació primària.

4 Normativa reguladora.

5 El Pla Lector a les aules. Aspectes generals. 5.1 Segon cicle d'educació infantil. 5.2 Educació primària.

6 Activitats de foment de la lectura: 6.1 Lectura lliure. 6.2 Lectura dirigida. 6.3 L'ús de biblioteques. 6.4 L'ús de les Tecnologies de la informació i la comunicació. 6.5 Participació de les famílies.

7 Què fer als trenta minuts de lectura a primària?.

8 Avaluació. 9 Annexos.

INDEX

L'aprenentge de la lectura s'ha de considerar com una de les eines que

contribueixen al desenvolupament personal i social dels alumnes. Amb la finalitat

d'impulsar la comprensió lectora, es presenta aquest pla que integrarà totes les

actuacions previstes al centre destinades al foment de la lectura, l'escriptura i les

habilitats informatives, incidint de ple en les competències bàsiques, però molt

especialment en:

Comunicació lingüística.

Tractament de la Informació i competència digital.

Cultural i Artística.

Aprendre a aprendre.

Per això les actuacions que es planifiquin i es desenvolupin implicaran tot el

centre, incorporant - se a la Programació General Anual i integrant-se de manera

explícita als documents de l'escola ( Projecte Educatiu, Concreció Curricular,

Programacions Didàctiques i Programacions d'aula. ), així com en tot el procès

d'ensenyament- aprenentatge de totes les àree i matèries del currículum.

Els objectius generals es concretaran en actuacions als diferents cicles i

nivells educatius, segons les necessitats i problemàtiques detectades i sempre amb

la finalitat de millorar l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes.

El Pla que es presenta s'avaluarà al quart any de desenvolupament. Serà en

aquest moment quan podrem valorar si les activitats que hi figuren ens han permés

constatar una millora en la comprensió i l'expressió oral i escrita dels nostres

alumnes.

1.- INTRODUCCIÓ

Un Pla Lector és una OPORTUNITAT del centre per promoure:

L'aprenentatge de la lectura.L'aprenentatge a travès de la lectura.El gust per llegir.

És un COMPROMÍS per l'adquisició de la Competència lectora per part dels alumnes.

És un RECONEIXEMENT a la importància de la competència lingüística com a eix de desenvolupament dels aprenentatges.

És un PROJECTE AMBICIÓS que implica la participació de tot el context educatiu per assolir els objectius proposats:

Equip directiu.Equips docents.Coordinador/a de biblioteca.

La competència lectora es una capacitat essencial i imprescindible perquè tots els nostres alumnes es desenvolupin en la seva globalitat i s'integrin com individus crítics en la societat a la qual pertanyen. Els alumnes saben llegir, però tenen greus mancances de comprensió dels textos.

2.- PERQUÈ UN PLA LECTOR A L'ESCOLA?

– Desenvolupar hàbits lectors.

– Gaudir de la lectura.

– Utilitzar la lectura com eina d'aprenentatge.

– Implicar les famílies per fomentar el gust per la lectura.

– Desenvolupar les capacitats necessàries per assolir competències lingüístiques

d'acord a l'edat dels alumnes.

– Promoure el funcionament de la Biblioteca del centre com espai d'aprenentatge i

d'entreteniment.

– Programar activitats d'animació a la lectura segons l'edat i el nivell dels alumnes.

Aquests objectius es concreten en funció de l'etapa i el cicle educatiu al qual

van dirigits.

3.1 – EDUCACIÓ INFANTIL.

En acabar el segon cicle d'educació infantil, els alumnes han de saber:

• Expressar-se i comprendre missatges a través del llenguatge oral, com a

premissa per a l'adquisició posterior del llenguatge escrit (vocabulari,

pronunciació correcta, base sintàctica…).

• Narrar esdeveniments viscuts o inventats.

• Interpretar imatges.

• Comprendre i recrear alguns textos literaris mostrant-hi actituds de valoració,

3.- OBJECTIUS GENERALS

gaudi i interès.

• Simbolitzar i reproduir escrits a través d'altres formes d'expressió (corporal,

plàstica…).

• Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l'escriptura explorant-ne el

funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i

gaudi.

• Reconèixer algunes característiques pròpies del llenguatge escrit, com la

direccionalitat.

• Llegir i escriure paraules i textos senzills (títols de contes, personatges,

paraules significatives de lectures…).

3.2 – PRIMER CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En acabar el primer cicle de primària, l'alumne ha de saber:

• Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita,

millorant així la seva competència comunicativa.

• Interpretar llenguatge no verbal.

• Formular conjectures sobre la història a partir d'una il·lustració, del títol o del

mateix text (es treballa sobre un conte).

• Desenvolupar l'habilitat lectora: descodificació, entonació i ritme adequats...

• Reconèixer els elements estructurals bàsics de textos narratius literaris

(personatges, accions, seqüència...) i inferir algunes qüestions senzilles

(temps, espai…).

• Redactar textos breus d'estructura i intenció diversa (narracions,

descripcions, receptes, senyals...) seguint un model donat.

• Crear rimes, rodolins...

• Interessar-se per l'escriptura com a instrument d'expressió personal,

comunicació, aprenentatge i planificació de la pròpia activitat.

• Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi, de

descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber…

3.3 – SEGON CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En acabar el segon cicle de primària, els alumnes han de saber:

• Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges orals

i escrits, adequant-se als diferents contextos.

• Llegir correctament diferents textos i respectar-ne els signes de puntuació i

l'entonació.

• Comprendre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives

o creatives.

• Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que

estiguin relacionades amb aquesta lectura.

• Fer una síntesi sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants

(identificar el personatge principal, temps, espais, desenllaç…).

• Conèixer l'organització i les normes de la biblioteca i aprendre a utilitzar-la i

mostrar actituds adequades en l'ús del material.

• Interessar-se per la lectura com a font d'informació de plaer d'enriquiment

personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i

de saber…

3.4 – TERCER CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

• Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges

orals escrits, adequant-se als diferents contextos.

• Llegir correctament diferents textos, respectant els signes de

puntuació, l'entonació i el ritme adequat.

• Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes

que estiguin relacionades amb aquesta lectura.

• Fer síntesis sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants

(identificar protagonista, antagonista, personatges secundaris, temps,

espai, desenllaç…).

• Iniciar-se en les convencions específiques del llenguatge literari.

• Conèixer l'organització i les normes d'una biblioteca, utilitzar-les i

mostrar actituds adequades en l'ús del material.

• Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi,

d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i

cultures, de fantasia i saber…

• Adquirir hàbits de lectura que assegurin la seva continuïtat en edats

posteriors.

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació,( LOE), (BOE núm 106, de 4 de maig de 2006).

a l'exposició de motiu i als articles 16.2, 17.e), 19.2 y 19.3 s'i ndica respectivament:

“• Una de las finalidades de la Educación Primaria es la adquisición de lashabilidades culturales básicas relativas a la expresión y comprensión oral y a lalectura.

• Los alumnos deben desarrollar hábitos de lectura.• La lectura debe trabajarse en todas las Áreas del currículo.• A fin de fomentar el hábito de lectura, se dedicará un tiempo diario a la misma.”

Ensenyaments mínims al segon cicle d'educació infantil

El SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL està regulat per:

REIAL DECRET 1630/2006, de

29 de desembre, pel qual

s'estableixen els

ensenyaments mínims del

segon cicle d'educació infantil.

Les autonomies, exercint les

seves competències en educació,

desenvolupen els seus propis

currículums a partir dels

ensenyaments mínims.

El Ministeri d'Educació i Ciència

desenvolupa el currículum per als

centres docents corresponents a la

gestió d'aquest Ministeri

De les àrees que comprenen l'educació infantil, és l'àrea de Llenguatges:

NORMATIVA REGULADORA

Comunicació i Representació on es recull de manera explícita el tractament que

s'ha de donar a la lectura en aquesta etapa.

A més, el Reial decret assenyala que cal també un acostament a la literatura

infantil (constituint un bloc de continguts) a partir de textos comprensibles i

accessibles perquè aquesta iniciació literària sigui font de gaudi, de diversió i de

joc.

Ensenyaments mínims a l'educació primària.

L’ETAPA D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA està regulada per:

El REIAL DECRET 1513/2006,

de 7 de desembre, pel qual

s'estableixen els

ensenyaments mínims de

l'educació primària.

Les comunitats autònomes, exercint

les seves competències en educació,

desenvolupen els seus propis

currículums a partir dels

ensenyaments mínims.

El Ministeri d'Educació i Ciència

desenvolupa el currículum per als

centres docents corresponents a la

seva gestió.

El Reial decret esmentat fixa les competències bàsiques i considera que la lectura

constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les

competències bàsiques.

El Reial decret d'ensenyaments mínims selecciona continguts directament

relacionats amb la lectura en els tres cicles d'aquesta etapa. Aquests s'agrupen en

el bloc Educació literària, que es concep com una aproximació a la literatura des

d'expressions més senzilles.

Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears

Article 14, (recursos infantil i primària)La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.

Article 19 ( infantil, organització)Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de fomentar la lectura i l’escriptura, així com la iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, plàstic i musical.

Article 21 ( objectius d'educació infantil)Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectura i l’escriptura, en les tecnologies de la informació i la comunicació, en el moviment, el gest, el ritme i els llenguatges visual, plàstic i musical.

Article 22 (principis generals de primària)Adquirir els elements bàsics de la cultura, els aprenentatges relatius a l’expressió i la comprensió oral i escrita, a la lectura, a l’escriptura, al càlcul, a la geometria, al raonament lògic i a l’expressió gràfica, artística i corporal.

Article 24 ( principis pedagògics de primària)La lectura i l’adquisició de l’hàbit lector han de ser objecte de pràctica diària.

Article 25 (objectius de l'educació primària)Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer.

Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears

Article 4 ( objectius)

Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els

NORMATIVA ESPECÍFICA DE LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA

llenguatges visual, artístic i musical.

Article 7 (Àrees de coneixement)

El professorat ha d’atendre el valor fonamental de la comunicació oral en la interacció educativa en aquesta etapa des d’una doble dimensió: com a finalitat en si mateixa i com a recurs per a la iniciació de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i d’altres habilitats i coneixements propis de l’etapa. En tot cas els aprenentatges de caràcter instrumental han de ser objecte de consideració, especialment a partir del segon cicle de l’educació infantil. Tot el professorat ha de prestar atenció al desenvolupament de les habilitats relacionades amb la lectura i escriptura.

Article 8 ( Curriculum)

Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensió i l’expressió oral, la lectura, l’escriptura i les experiències d’iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, corporal, artístic i musical, així com els hàbits i les conductes que faciliten el desenvolupament integral dels infants i la seva incorporació a l’escolaritat obligatòria.

Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears

Article 3 (Finalitats)

Adquirir els elements bàsics de la cultura, els aprenentatges relatius a l’expressió i la comprensió oral i escrita, a la lectura, a l’escriptura, al càlcul, a la geometria i al raonament lògic, i a l’expressió gràfica, artística i corporal.

Article 4 (Objectius)

Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer.

Article 5 (Principis metodològics i pedagògics)

Per tal de fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un temps diari, no inferior a trenta minuts.

Article 9 (Competències bàsiques)

La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir la incorporació d’un temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

Article 11 (Programacions Didàctiques)

Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, els equips de cicle han d’incloure en les seves programacions didàctiques activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió.

Per la posada en marxa del Pla lector, cal comprovar, primer, què es fa a les

aules.

5.1 – Educació infantil

La posada en marxa del Pla lector a infantil consisteix en la realització d'una

sèrie d'activitats on la implicació familiar serà molt important a l'hora de continuar a

casa l'assoliment dels objectius iniciats a l'escola.

ACCIONS:

• “PASSAR LLISTA” : Cada dia llegim els noms. Depenent del grup

aquesta activitat es fa amb suport visual.

• “QUIN DIA ÉS AVUI?”: Cada dia escrivim la data.

• APRENEM POEMES: Els alumnes reprodueixen poemes, dites,

rodolins, endevinalles que escolten a la mestra.

• “EL DIA DEL CONTE”: Interpretació d'un conte explicat per la

mestra. Estructures lingüístiques molt repetitives i fàcils.

• EL JOC DE LES PAPALLONES: Es col·loquen les papallones a dues

lletres diferents. Els nens han de pensar i dir paraules amb aquestes

lletres. Després les escriuen i les llegeixen col·lectivament.

• CAPSES DE TRESORS: Cada nen porta una cosa. Un dia s'ha

d'escriure en la llista que hi ha dins de cada capsa de tresors. Altre dia

es poden intercanviar, però abans s'ha de tatxar la paraula de l'objecte

que surt de la capsa i escriure el nom del que entra.

5. - EL PLA LECTOR A LES AULES. ASPECTES GENERALS.

• RACÓ DE BIBLIOTECA: Diàriament, els nens per grups dediquen un

temps a aquest racó on llegeixen lliurement el que volen.

• EL LLIBRE VIATGER: Setmanalment, els nens es porten un llibre a

casa. Els pares són els encarregats de llegir als fills. Depenent de l'edat

del nen han d'omplir una fitxa amb un dibuix del conte o bé amb el

títol i un dibuix del que més els ha agradat.

• L'HORA DEL CONTE: Abans de contar el conte, es fa un treball previ

per familiaritzar-se amb la lectura del títol, observant les lletres que hi

ha, reconéixer paraules concretes, etc. El conte es presenta en

diferents formats i en acbar els nens han de fer un dibuix i escriure un

títol. ( Aquesta és una versió de l'activitat “EL DIA DEL CONTE” per

alumnes de quatre i cinc anys).

• RACÓ DE LLETRES: Cada dia, per grups, els nens realitzen activitats

per compondre noms de lletres, resseguir lletres, decorar lletres...

• FEM LLISTES DE MATERIAL: Quan es necessita la col·laboració de

les famílies en alguna activitat, escrivim una nota de forma col·lectiva

(normalment una frase).

• L'ABECEDARI: Abecedari d'aula amb una foto de cada nen i el seu

nom. Les lletres que falten es posen a mida que van sorgint coses que

ens interessen. Com, per exemple, la “T” de Tabalet.

• GRAFO: Fem feinetes de grafo relacionades amb la unitat treballada.

També amb el seu nom.

• JCLIC i PDI: Utilització de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació per l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.

• CELEBRACIONS: Aprofitar totes les celebracions ( especialment el

Dia del Llibre) per treballar l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.

5.2 - EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PRIMER CICLE

Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:

• RECITAM POEMES.

• ESCENIFICAM CONTES.

• ASSEMBLEES, DEBATS. EXPLICAM COSES QUE ENS HAN

SUCCEÏT.

• INVENTEM HISTÒRIES.

• COMPLETAM ENTRE TOTS HISTÒRIES.

• TREBALLAM LES ENDEVINALLES, ELS EMBARBUSSAMENTS,

CANÇONS.

• TREBALLAM LA LECTURA EN VEU ALTA (individual i

col·lectivament).

• ESCOLTAM CONTES. PLANTEGEM HIPÒTESI.

Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:

• LLEGIM DIÀRIAMENT. Omplim una fitxa guiada sobre la lectura

que hem fet.

• FEM PETITES REDACCIONS: per aprendre des del primer moment

l'estructura la la composició escrita, es fan col·lectivament. Frases

curtes. Treball insistent del signes de puntuació.

• TEXT LLIURE.

• BIBLIOTECA DE L'AULA.

• BIBLIOTECA DEL CENTRE.

• JCLIC i PDI: Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

per l'aprenentatge de la lectoescriptura.

• CELEBRACIONS: Aprofitar diferents celebracions ( especialment el

Dia del Llibre) per treballar la la lectoescriptura.

SEGON CICLE:

Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:

• FEM DRAMATITZACIONS.

• LECTURA COMPRENSIVA EN VEU ALTA.

• FEM DEBATS, ASSEMBLEES.

• RECITAM POESIES.

• INVENTEM HISTÒRIES.

• APRENEM ENDEVINALLES, EMBARBUSSAMENTS, CANÇONS.

Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:

• BIBLIOTECA DE AULA.

• BIBLIOTECA DEL CENTRE.

• FEM FITXES DELS LLIBRES LLEGITS: omplim una fitxa amb el

títol, editorial, autor, personatges i el resum del llibre. Fem un Portfoli

de l'alumne amb la relació de llibres llegits al trimestre.

• FEM REDACCIONS.

• FEM RESUMS.

• Aprofitam les Tecnologies de la Informació i la Comunicació:

Blocs d'aula, processador de textos, Jclic.

• CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el Dia del

Llibre) per treballar el foment a la lectura.

TERCER CICLE:

Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:

• AUDICIONS DIVERSES.

• DEBATS.

• REPRESENTACIONS TEATRALS.

• RECITAM POESIES.

• APRENEM ENDEVINALLES, RODOLINS.

Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:

• BIBLIOTECA DEL CENTRE.

• BIBLIOTECA DE L'AULA.

• LECTURES DE GÈNERES DIFERENTS.

• RESUMS.

• REDACCIONS.

• TIC: Aprofitar les Tecnologies de la Informació i la comunicació per

motivar la correcta expressió: blocs d'aula, webquest, presentacions,

podcast...

• CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el dia del

llibre) per fomentar el gaudi per la lectura.

Tenint en compte l'anteriorment dit, les activitats encaminades a fomentar la

lectura al centre les dividirem en els següents apartats: lectura lliure, lectura

dirigida, ús de les tecnologies de la infomació i la comunicació, ús de la biblioteca.

LECTURA LLIURE:

Es consideren aquells llibres que els alumnes, quan volen, utlitzen amb la

única finalitat de gaudir de la lectura, quan han finalitzat les tasques

encomendades, etc.

Aquests llibres formen part de la Biblioteca general de l'aula. Són volums

amb diferent nivell de dificultat. Normalment, l'alumne no ha de fer cap fitxa una

vegada l'ha llegit.

Totes les aules en disposen.

LECTURA DIRIGIDA :

Tenen una especial significació per aquest Pla lector. Per tant haurem de tenir

en compte una sèrie d'aspectes.

Cada curs escolar, des de primer de primària, els alumnes tenen uns llibres

de lectura obligatòria. Aquests llibres s'han de llegir durant els 30 minuts diaris de

lectura a les aules. El mestre/ la mestra haurà prèviament preparat allò que vol

treballar amb el llibre diàriament.

Per que les sessions siguin realment significatives s'han de tenir en compte

una sèrie d'activitats prèvies a la lectura, altres durant la lectura i per després de la

lectura.

6. ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA

ACTIVITATS PRÈVIES A LA LECTURA, depenent del nivell:

• Estudi de les cobertes dels llibres de lectura.

• Fer jocs d'endevinació amb gestos o amb paraules relacionades amb

els llibres o els seus títols.

• Organitzar la biblioteca d'aula, de manera que la seva presentació sigui

motivadora pels alumnes.

• Confecció de murals poètics amb la reproducció de les poesies

preferides.

• Projecció de pel·lícules basades en obres literàries.

• Confecció de murals per animar a la lectura.

• “El personatge misteriós”: si el llibre pertany a una sèrie i l'alumne

ja coneix algun dels personatges, aquest servirà de fil conductor per

intentar esbrinar l'argument.

• “Joc de pistes”: intentar localitzar el llibre per l'aula (o a la biblioteca

de l'aula) a partir d'instruccions que dona la mestra.

ACTIVITATS DURANT LA LECTURA :

• Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut dels

textos.

• Fem prediccions per descobrir la història.

• Recitació de textos poètics.

• Lectura col·lectiva del llibre.

• Llibre forum: realitzar debats provocats per la lectura del capítol del

dia.

• Algunes activitats poden anar dirigides a la creació literària: el mateix

llibre pot ser un estímul per a la invenció d'un altre, barrejant diverses

històries, eliminant o variant algunes situacions. Gianni Rodari proposa

una sèrie de tècniques per inventar contes i desenvolupar l'expressió

lingüística com:

◦ EL BINOMI FANTÀSTIC: enllaçar dues paraules inventant-hi una

història. Per exemple: gallina-detectiu.

◦ QUÈ PASSARIA SI...?: es plantegen interrogants sobre situacions

inversemblants. Per exemple, què passaria si un dia et convertissin

en gos?.

◦ L'ERROR FANTÀSTIC: donar una sèrie de paraules que evoquen

un llibre conegut pels alumnes, però al costat d'una que trenqui la

sèrie.

◦ I DESPRÈS?: Una vegada acabat el conte s'els pregunta als nens: i

desprès què va passar? Cadascun pot conctinuar la història

individualment o buscar un altre final amb tot el grup.

◦ L'AMANIDA DE FAULES: consisteix en inventar un relat en el qual

intervenguin personatges diferents de llibres reconeguts pels nens.

ACTIVITATS A FER DESPRÈS DE LA LECTURA :

• Fitxa de lectura del fragment llegit.

• Visita d'un escriptor.

• Realitzar jocs relacionats amb la temàtica i el contingut del llibre que

s'està llegint.

• Realitzar jocs relacionats amb les il·lustracions: endevinar el

personatge ocult, buscar diferències entre dues il·lustracions.

• il·lustracions d'algun passatge determinat.

• Transformar alguna escena en còmic.

• Dramatitzar algun fragment del llibre.

• Realitzar un taller d'escriptura a partir d'un fragment de l'obra llegida.

• Recerca d'informació sobre l'autor o autora del llibre, sobre el gènera

utilitzat, la temàtica. Realitzar en equip murals.

• Realitzar activitats artístiques relacionades amb la lectura del llibre:

exposició de dibuixos sobre els personatges, disseny d'una nova

coberta, realitzar un recital de poemes.

• Crear el “Museu de les històries”: decoració d'una estançade l'escola

amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre.

• Escriptura d'una carta, individual o col·lectiva a un autor per

comunnicar-li la nostra opinió sobre el llibre.

• Invenció d'endevinalles sobre la trama de la història d'una obra llegida.

ACTVITATS DE REFORÇAMENT I DE CONSOLIDACIÓ PERMANENT.

• Mantenir contacte permanent i habitual amb els aalumnes per tal

d'esbrinar què estan llegint i saber-ne l'opinió.

• Compartir lectura amb l'alumnat.

• Valorar l'esforç i la tasca lecgtora de l'alumnat.

• Respectar les opinions que manifesten en relació a les lecgtures que

realitzen.

• Alabar el fet que l'alumne, voluntàriament, s'emporta a casa un llibre

per llegir.

• Promoure i facilitar en l'aula l'intercanvi de dades informatives s'interés

sobre possibles lectures entre l'alumnat.

• Comentar notícies de la prensa relacionades amb el món de la cultura i

dels llibres: concessió de premis a escriptors, exposicions, articles

d'opinió interessants, etc.

• Renovar amb cderta freqüència els llibres de la biblioteca d'aula. Inclús

animar que els alumnes en portin de la seva casa.

L'ÚS DE LES BIBLIOTEQUES

La biblioteca és un recurs imprescindible per portar a terme d'una forma

adequada la labor educativa.

La biblioteca de centre ha de comptar amb recursos variats i dirigits a

totes les edats dels alumnes del centre. Aquest espai pot acollir les activitats de

trobades amb professionals (autors, contacontes...).

Roman oberta cada dia a l'hora del pati per facilitar el prèstec de llibres així

com la consulta.

Per poder treure un llibre en prèstec, cada alumne de primària disposa d'un

carnet personalitzat amb la seva fotografia.

Els llibres de prèstec estan distribuits a les prestatgeries tenint en compte el

nivell curricular.

És important al moment que els alumnes inicien la seva escolaritzaciño

obligatòria que el mestre tutor sigui el seu guia, el que els introduieixi per primera

vegada a la biblioteca del centre. Així, unes setmanes abans de l'obertura de la

biblioteca haurà fet una visita i els haurà explicat el seu funcionament.

La biblioteca del centre també està oberta als alumnes d'educació infantil. En

aquest cas, assisteixen amb la mestra a una hora determinada establerta per

l'horari de biblioteca. Entre les activitats, lectura de contes, contacontes...

La implicació de l'alumnat en el funcionament de la biblioteca és fonamental.

És per això que alguns alumnes del tercer cicle ( voluntaris) reben formació per ser

encarregats de la biblioteca.

La biblioteca d'aula es compon de llibres que estan dirigits a una mateixa

edat; respon a unes necessitats, característiques i interessos molt similars. És en

aquesta biblioteca on es recullen els llibres que componen el nostre pla lector.

D'aquesta manera els nostres alumnes poden tenir millor accés als llibres que seran

objecte de la seva lectura.

Tant l'una com l'altra ens proporcionen múltiples ocasions per afavorir l'accés a la

literatura infantil.

L'US DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA

COMUNICACIÓ.

En aquest apartat atenem un doble enfocament:

A) La formació de lectors que pertanyen a la societat de la informació i el consum.

B) L'ús de les tecnologies en les activitats lectores.

El primer punt fa referència al fet que la lectura no es limita necessàriament

al codi verbal. Vivim envoltats per una multiplicitat de mitjans i llenguatges: el

cinema, la televisió i els anuncis publicitaris formen part de la nostra cultura. El

contacte dels nostres alumnes amb els mitjans de comunicació sol ser una relació

de consum en la qual no estan preparats per adoptar una posició crítica.

Formar lectors suposa integrar tota mena de llenguatges en el programa de

foment a la lectura i preparar els nostres alumnes per accedir, d'una manera crítica,

a l'oferta de lectura que ofereixen les noves modalitats audiovisuals.

En el segon punt volem evidenciar que les tecnologies s'han d'utilitzar en les

activitats lectores com un mitjà i com una eina de treball i aprofundiment (no com

una activitat de farciment). Ens permetran utilitzar llenguatges visuals i fer una

aproximació a la lectura més atractiva i significativa.

Alguns suggeriments sobre com es poden utilitzar aquests mitjans en el pla

lector:

L'ordinador ens ofereix, entre altres possibilitats, la utilització de programes

de distribució lliure, com Clic o Jclic que ens permeten fer activitats adaptades a

qualsevol edat on s'aprofundeixi la comprensió dels llibres. L'ús de les eines 2.0

( blocs, wikis, missatgeria, xarxes socials...) tenen un gran magnetisme entre els

alumnes i són per tant un recurs que no s'ha de desaprofitar. La PDI permet fer

lectures de les ilutracions dels llibres que es llegeixen, permeten la recerca

instantània d'informació de l'autor....

Recursos, com ara el Podcast, que permet als alumnes enregistrar la seva

veu en el moment d'exposar un tema, fer una entrevista, recitar una poesia...Amb

aquesta activitat, ells mateixos es poden escoltar i millorar notablement l'expressió

oral.

La càmera de vídeo ens permet que, en les activitats com dramatitzacions o

recreacions dels llibres, els nostres alumnes siguin protagonistes i també

espectadors de l'activitat. Amb aquesta eina podran observar el treball que han fet.

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

Les posicions que adopten els pares respecte a les activitats lectores

repercuteixen directament en l'èxit del nostre pla lector. Ens hem de plantejar i fer

una reflexió sobre les mesures que podem adoptar perquè els pares, d'una forma o

una altra, s'involucrin en les activitats proposades i perquè a més els seus fills (els

nostres alumnes) percebin aquesta implicació.

Quant a la participació dels pares en aquestes activitats (i a l'entorn escolar

en general) s'evidencien diverses posicions: pares que participen en tot allò que

se'ls proposa i pares que, per altres raons (laborals, desmotivació o incredulitat

davant l'activitat…), no hi participen.

Per propiciar la participació d'aquelles famílies que no ho fan, el mestre pot adoptar

diverses mesures:

• Proposar i organitzar activitats que no requereixin la presència física de les

famílies.

• Dissenyar i portar a terme reunions col·lectives on s'informi de les activitats,

els objectius i la importància del pla lector.

Com a centre:

• Elaboració de documents on s'orienti els pares sobre com poden treballar els

objectius del pla lector a casa seva: explicar o llegir diàriament contes o

històries, no utilitzar el llibre com un càstig, crear espais on puguin llegir

còmodament, anar amb els seus fills a biblioteques i actes com

presentacions de llibres, guinyols…

• Es poden organitzar activitats on les famílies participin directament a l'aula.

Per exemple, familiars que vinguin a explicar una història, llegir un conte o

introduir un clàssic que van llegir quan eren nens.

Sense cap dubte, el foment de la lectura no es pot ficar a un compartiment estancat

de temps. S'ha de treballar, i de fet es treballa, a qualsevol moment sigui en temps

programat, com espontàniament.

No obstant, el fet d'haver d'incloure als horaris dels grups un temps exclusiu per la

lectura que ha de servir no sols per fomentar el gust per llegir, sinó també i molt

especialment per millorar la comprensió i l'expressió dels nostres alumnes, ens obliga a

preparar aquest temps amb activitats engrescadores i significatives.

Per assolir amb èxit l'objectiu proposat és imprescindible que el mestre, guia en tot

moment del procés d'ensenyament-aprenentatge, hagi preparat l'activitat amb antelació

per evitar les improvissacions que impossibiliten a la llarga complir el proposat.

Aquestes activitat figuraran en la programació d'aula del tutor, en el marc dels 30

minuts de temps per treballar la lectura.

Durant aquests treinta minuts, a més de les activitats abans descrites amb els

llibres de lectura obligatòria a les aules, depenent del nivell en què ens trobem podem fer

activitats del tipus que s'exposen a continuació:

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA:

◦ Memoritzar poesies.

◦ Escoltar contes i fer-ne el dibuix.

◦ Construir l'auca d'un conte.

◦ Jocs de llenguatge.

◦ Preparar representacions teatrals per després representar a altres

grups.

◦ Contar contes a la resta de companys. Enregistrar-los.

◦ Crear un conte a partir d'una imatge.

QUÈ FER ALS TRENTA MINUTS DE DEDICACIÓ A LA LECTURA A PRIMÀRIA?

◦ Jocs amb l'abecedari.

SEGON CICLE DE PRIMÀRIA:

◦ Debats sobre temes suggerits pels propis alumnes.

◦ Memoritzar poesies.

◦ Crear rodolins.

◦ Escriure un conte col·lectiu.

◦ Preparar representacions teatrals per després representar a la resta

de l'escola.

◦ Jocs de llenguatge.

◦ Jocs amb el diccionari.

◦ Aprendre a fer esquemes.

◦ Copiar poesies i fer-ne el dibuix.

◦ Acabar contes.

◦ Començar contes.

◦ Posar títols a textes.

◦ Fer entrevistes. Enregistrar-les.

TERCER CICLE DE PRIMÀRIA:

◦ Debatre articles de prensa llegits a l'aula.

◦ Memorizar poesies, embarbussaments, rodolins...

◦ Crear còmics.

◦ Escriure una crítica sobre un llibre llegit.

◦ Fer entrevistes. Enregistrar-les.

◦ Jocs de llenguatge.

◦ Escriure textos de diferents gèneres: narratius, descriptius, poesies.

◦ Investigar sobre autors de l'illa.

◦ Preparar representacions teatrals per després representar a la resta

de l'escola. Els textes poden ser originals dels alumnes.

Tot procés educatiu ha d’implicar una avaluació de tots els aspectes.

L’avaluació és una eina essencial que contribuirà a millorar la pràctica educativa.

Aquesta avaluació ha d’atendre el procés d’ensenyament i tots els elements que el

docent programa per a la posada en marxa del pla i, per descomptat, també ha

d’atendre el procés d’aprenentatge de l’alumne i si aquest ha assolit els objectius

que hem proposat.

Qui avalua?

A l'avaluació intervindran tots els membres que han participat d'una manera

o altra en el pla lector: el tutor, equip docent, famílies, els mateixos alumnes…

Quan s'avalua?

L'avaluació ha de ser contínua, ja que s'ha d'atendre en tots els moments del

procés: al començament (per conèixer d'on partim), durant el procés (per anar

adaptant-lo) i al final (per avaluar si hem aconseguit el que ens havíem proposat).

Com avalua?

A través de l'observació i de proves específiques. Ens podem ajudar en aquesta

tasca elaborant els documents de registre on recollim el que volem observar i

podem apuntar una valoració i les nostres observacions.

Què avalua?

És imprescindible que siguem conscients dels indicadors d'avaluació que guiaran

aquest procés.

8. AVALUACIÓ

Indicadors d'avaluació del procés d'ensenyament

Adequació a l'alumnat: si s'han tingut en compte els diferents

nivells, els interessos i les motivacions…

Adequació dels llibres als alumnes: per a això farem els registres,

per tal de recollir la freqüència amb què cada alumne fa préstecs de

llibres i quins llibres han estat els més prestats.

Utilització dels recursos: si s'han complert les normes establertes

per al seu ús, si estaven a l'abast dels alumnes i podien treballar de

forma autònoma, si s'han aprofitat els recursos de l'entorn…

Adequació dels espais: si s'ha aconseguit que els alumnes facin

lectures en grup i individuals. Cal apuntar quins impediments hem

tingut (espais massa sorollosos, incòmodes, petits…).

Adequació del temps: si s'ha previst el temps suficient per a les

activitats programades.

Disseny de les activitats: si han propiciat diferents agrupaments,

han permès treballar els objectius proposats…