1. JOANA RASPALLEl tiHi ha un pila de llenya talladaque ha
portat el camiper fer foc a la llar.Amb el tronc ms gruixut que hem
trobatla tenim preparat el ti.Lhem tapat amb la vella flassadaque
cada any ens el guarda el fred.Ben arraconadetli hem posat un pot
daigua,un poma vermella i crostons de pa sec,que li agrada amb
deliri.Ben segur que dem, quan mel miri,sols hi haur rosegons!Ve
del bosc; deu tenir set i gana.Ara, aqu, com que est calent,ben
menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: - Caga, ti!El ti
sap que som criaturesi esperant treren llaminaduresli peguem, sens
voler fer-li mal.Ell tamb, trapasser,barrejat amb torra vegades ens
caga... carb!,com a cstig per al ms llaminer.I ning no senfada; no
cal.s un joc de Nadal.NadalSi aquesta nit sents una remor
estranyaque, no saps com, tobliga a mirar el cel,i enyores gust de
meli tens desig duna pau que no enganyas que a travs dels aires de
la nittarriba aquell ress de lEstabliade quan lInfant naixiai
selevava un cntic dinfinit.Si ja no saps sentir-te pastoret,ni
aturar-te a entendre el bell missatge,almenys, tingues coratgede
seguir el teu cam amb el cor net.
2. Non-non de NadalTomplir el bressolde palleta finasense gens
de boll,sense gens de pols.Encendr un bon focperfumat despigolper
fer-te el son dol.Cobrir el teu cosamb llenol blanqussimmig teixit
amb glria,mig cosit amb creus.Et far de flonjosborrallons de
llanaun mantell pels peus.Et cantar un bresamb la veu ms dola,i
quan ja tadormiset besar el front.Desprs, de puntetes,tancar la
portaperqu no et desvetllinels sorolls del mn.MIQUEL MART I
POLNadalaHem bastit el pessebre en un angledel menjador, sobre una
taula vella,el pessebre mateix de cada anyamb la mula i el bou i
l'Infanti els tres Reis i l'estrella.Hem obert innombrables
camins,tots d'adrea a la Cova,amb corrues de vells pelegrins-tots
nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.I en la nit del
misteri hem cantatles antigues canonsse la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.I oferem la nit amb els ulls i les
mans.I cantvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos
germansde l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
3. Ara que l'any s'acabaInvoco els dies clars, ara que sque men
desposseeix el temps.No em vullsubjecte a cap designi que no
puguisotmetre al ritme encs de les paraules.A poc a poc, desfaig
els rulls del vent.La font degota lenta i macompassala mirada i la
veu.Tot sen revela nou, per lesperamadorm les mans. Noms els ulls
completenel cicle tants de cops iniciati abandonat.Propsits?Quins
propsits?DesembreQuan ve Nadal fem el pessebreamb rius, muntanyes
de colors,el caganer, lestrella, lngel,el Nen, la Mare i els
pastors,cantem canons i mengem neules,tamb torrons i altres
llamins,i per arrodonir les festesque omplen de joia grans i
ninsens aboquem a les finestresa esperar els reis que van
venint.Ara que l'any comenaNo hi ha ning que ens perpetu. Totesles
quietuds i les inquietudstenen per lmits una cambra closa.Aix
s'explica el temps, i el fosc embriuxde percaal-lo pels racons
secretsde nosaltres mateixos.Ms enllde temors i recances, s'obren
sempreblaus horitzons.Res no pot desviar-nosdel curs del riu del
viure, per bastala voluptat d'estimar perqu l'airedringui a cada
mot i s'allargassil'eco que ens fa, si ms no, perdurables.
4. TOMS GARCSL'arbre de NadalLa Cova, pedra viva;desert, el cam
ral.Sota una llum freda,creix larbre de Nadal.El freguen ales
dngel,hi canten els ocells.Oh tenderol i prada!oh verda branca al
vent!Les branques daquest arbrela freda Cova han clos.No deixen que
sen vagilal calent del bou.Pengem-hi els nostres somnis,que aix els
veur lInfant.Taronges dor es tornena larbre de Nadal.MARI
MANENTRondalla del bouEl bou pesant, veient la gentque tantes coses
oferia,diu que volia fer un presental dol Infant de lEstablia.I
quan minv una mica el fred i lInfant ja no plorava,sort amb pals
lent,dins laire net,sota la nit florida i blava.Va caminar per
fondes vallsi resseguia la carena.Sent el clar de tots els
galls,per ja du la rica ofrena.Saltant de goig i bruelant,el bou
baix de la muntanya,i soferia al dol Infantamb una estrella a cada
banya.
5. JOSEP CARNERAny nouNi lastrleg no sap, dia primer,u rigors
que un poc de vida ens dalla,quines estrenes ens dars
potser:angoixa, amor, trasps o revifalla.Natura s erta, sense afany
ni esquer,i laire s buit i la gelada calla.Un salut regalima en el
cloquer;mor, a prop de lencet, lescorrialla.Qui sap el que vindr i
el que em deserta?Nou any s nou engany; en vida incerta,jo sc una
ombra que sesmuny de frau.Oh Veritat, tu sola coronadaben al dell
dels tombs de lestelada!Sigues-me llei i certitud i pau.Can de
NadalBranca rompuda pel vent espectral-un dia plena de fulles i
rama!-,dna'ns la flama, la flama, la flamano de cap negra foguera
del mal,sin la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla
i somica,no vns amb rfol missatge del mal;cara a la llar fas un poc
de musicaen tot forat assajant una micaels flabiols de la nit de
Nadal.Balba enyorana, nafrada recana,vegeu: de nit els estels van
mostrant-se;ah, no us pertoca de caure al fondal,sin d'aprendre la
dansa, la dansad'ngels i sants en la nit de Nadal.
6. JACINT VERDAGUERCan de l'estrellaJo us mostro el
cam.Seguiu-me, Reis nobles;sc per reis i poblesl'estel del mat.Amb
roba dauradajo enfilo en l'atzurel cam ms purque hi ha a
l'estelada.Rssec de clarorvaig deixant per rastre,tinc corona
d'astrei aroma de flor.Tres Reis tinc darrerei un ngel davanti a
prop de l'Infantun cel que mespera.Gemadet i rosvostre Fill,
Maria,a qui semblaria?A qui, sin a Vs?
7. JACINT VERDAGUERCan de l'estrellaJo us mostro el
cam.Seguiu-me, Reis nobles;sc per reis i poblesl'estel del mat.Amb
roba dauradajo enfilo en l'atzurel cam ms purque hi ha a
l'estelada.Rssec de clarorvaig deixant per rastre,tinc corona
d'astrei aroma de flor.Tres Reis tinc darrerei un ngel davanti a
prop de l'Infantun cel que mespera.Gemadet i rosvostre Fill,
Maria,a qui semblaria?A qui, sin a Vs?