Presentar aquest conjunt de muntanyes és una tascamés feixuga del que a primer cop d’ull pot semblar.El primer problema que trobem és a l’hora d’anome-nar-les, car cadascuna d’elles desprén una forta personalitat a qui les contempla, fet que les indivi-dualitza les unes de les altres més que no pas lesaglutina. Aquest fet ha provocat fins ara la inexis-tència d’un topònim amb prou força que les aglutinésfins l’aparició recent del projecte Muntanyes del Baixque és una iniciativa que busca impulsar i promoure,l’estudi, avaluació i proposta d’un model de gestióintegrat de les àrees agro-forestals de les muntanyesdel Baix Llobregat.
L’àmbit geogràfic estricte en el qual es situa la pre-sent publicació comprén els termes municipals, o part d’ells, de diverses poblacions baixllobregatines.Situats en el marge dret del Llobregat trobem lesterres muntanyenques de Sant Boi de Llobregat, SantaColoma de Cervelló, un petit sector de Sant Vicençdels Horts, un altre sector de Torrelles de Llobregat,Sant Climent de Llobregat, la part muntanyenca deViladecans i una petita part del terme de Gavà.
13
les
nost
res
mun
tany
esla
geo
graf
iale
s no
stre
sm
unta
nyes
la g
eogr
afia
les
nost
res
mun
tany
es
Jaum
e Sa
ns La geografia de les nostresmuntanyes
Vista del conjunt format per les nostres muntanyes
Xavi
er S
ánch
ezla g
eogr
afia Al Guerau, al Jofre i a l’Ariadna,
pel temps robat.
Mon
tbai
gM
ontp
edró
sSe
rra
de M
iram
arSe
rra
de l
es F
erre
res
Valls
de
Sant
Clim
ent
Cost
a Fu
ster
a
Les
nost
res
mun
tany
esJo
sep
Mar
ia C
erve
llóVí
ctor
Jog
lar
Xavi
er S
ánch
ezJa
ume
Sans
Aquest és l’àmbit adminitratiu en el qual ens mourem i farem referència al llarg d’aquesta publicació.
Si aquesta descripció de l’àmbit administratiu la tras-lladem al seguit de turons, valls i muntanyes, elstopònims que podem trobar ens poden ser, algunsd’ells, força familiars: el Montbaig o Sant Ramon, el turó del Pi de can Cartró, el turó del Tabor, elMontpedrós o Sant Antoni, la petita serra de Miramar,la serra de les Farreres o la Costa Fustera. Són topò-nims que ens aniran acompanyant al llarg d’aquestadescoberta de les muntanyes més properes al delta i riu Llobregat.
Físicament estem parlant de turons i muntanyes queformen part del conjunt de serralades litorals que endirecció nordest cap a sudoest formen part de l’ano-menada Serralada Costanera Catalana. Aquestes mun-tanyes litorals les trobem aliniades paral·lelamentamb costa i la Mediterrània.
Pel que fa a les alçades que podem trobar en el sectorque presentem, són alçades força modestes, no arribenen cap cas als 400 metres. A nivell hidrològic són for-ça nombrosos els torrents i rieres que hi tenen capça-lera: la riera de Sant Llorenç entre Gavà i Viladecans,la riera de Sant Climent i les seves tributàries com lariera de les Comes i la riera de Salom, a Sant Boi tro-bem la riera Roja, la riera del Fonollar o la riera de CanSoler, entre altres, i la riera de can Julià ja a SantaColoma de Cervelló. Aquestes són de les més destaca-des però n’hi ha més. Cal tenir present que el règimpluviomètric d’aquestes muntanyes i valls respon alclàssic del clima mediterrani, amb tamborinades d’ai-gua que cauen en un espai curt de temps en unesmuntanyes no molt altes però que arriben a una cotamolt baixa d’alçada en relativament molts pocs cente-nars de metres. Les rieres han evacuat tradicionalmentles aigües cap a dos àmbits diferenciats, com són el
1514
Sant Vicençdels Horts
Vallirana
Santa Colomade Cervelló
Sant JoanDespí
Cornellà deLlobregat
Sant Feliu deLlobregat
Gavà
Sant Climent deLlobregat Sant Boi
Begues
N-340
BV-2
005
BV-2005
BV-2002
Coll de la Creu d’Ardenya
Penya Esquerdada
Penya Blanca499 m
Penya del Moro467 m Penya de la Bruguera
369 m
Turó del Tabor356 m
Puig Vicenç468 m
Puig d’en Tres383 m
Turó de Can Riera295 m
Coll del Mas Vila
Puig deRocabruna
Sant Antoni /Montpedrós
357 m
Coll de la Serrade Can Ros
Turó de Cal Beco
Coll de Verdeguer
la Desfeta522 m
Sant Ramon /Montbaig
295 m
Pla d ’en Vià
Pla del Mal lo l
P la deCanCol l
P lade les
Bass io les
laFou
Pla deClaperons
Plade les
Basses Rojes
Cost
a Fu
ster
a
P la del L lobregat
Plana del Negre
Can Julià
les Casetes d’en Muntaner
CanBogunyà
el Mas de les Fonts
la Soleia Can Tres
la Selva NegraCatalana
Can Güell
les Casesdel Frare
Torrelletes
Can Coll
Cesalpina
la Colonia Güell
Can Colomer
Sant Roc
Sant Antoni
GuinardCan Castany
Can Pi
la Ciutatdel Remei
Bruguers
Ca n’Espinós
Can Tries
ermita deSant Ramon
el Mirador
serr
atde
lSu
ro
serr
atde
Can
Güe
ll
serra
dela
Creu
penyesCampmanyes
serratde
laTorrassaserrat de Sant Silvest
re
valld’A
rús
serrade la
Guàrdia
penya d’en Ferris
serra
de Roca
les Comes
serrade
Miramar
serrat del Beco
Rierade
Can
Soler
Riera
de
Can
Julià
Canalde
laDreta
delLlobregat
Riera deTor
relles
Rier
ade
Torre
lles
Torrent
deCan Valent
Torrent de la Font de l’Alba
Fond
od’
enM
unta
ner
Rie
ra
de
Sant
a
Maria
Fondodel
Celler
Torrent
deles
ComesFondo
dela
Tro
nera
Rierade Salom
Rierade les Comes
Rierade
Can Pinyol
Rierade
SantCliment
Polígon IndustrialRigsal
Mas de les FontsCa n’Ardenya
Can Sala de Baix
Can Sala de Dalt
Can Riera
Can Valent
Can Mas
Can Pesca
Can Claver
Can Claver
el Tabor
Can Balasc de Dalt
Can Roig
Can Ribot
Can Ros del Llor
Can Via
Can Lluc
Sant Antoni
Santa Mariade Cervelló
Mas Vila
Can Torrents
Mas Passoles
Ca n’Amat
Castelld’Eramprunyà
Mare de Déude Bruguers 0 1 km
N
Torrelles deLlobregat
Can Güell
Can Bruguera
serra de les Ferreres
Viladecans
Pla dela Tor re
Pla d ’Isbert
Mapa 1. Àmbit geogràfic de “les nostres muntanyes”
Jaum
e Sa
ns
les
nos t
res
mun
tany
esla
fau
nale
s no
stre
sm
unta
nyes
la f
auna
les
nost
res
mun
tany
es
Víct
or J
ogla
r
les
nost
res
mun
tany
esel
s pa
isat
ges
vege
tals
les
nost
res
mun
tany
esel
s pa
isat
ges
vege
tals
Jaum
e Sa
ns
La dinàmica natural
La vegetació que podem trobar tan al Montbaig comal Montpedrós, a la serra de les Farreres o a les vallsde Sant Climent se’ns presenta en diferents fases d’evolució segons hagi estat la pressió humana sobreel medi natural. Els indrets més abruptes i de difícilaccés i per tant menys aptes per a ser cultivats, pre-senten un estat de la vegetació més proper a un
37
La dinàmica natural en les nostres muntanyes obeeixa factors tan naturals com antròpics. Aquests factorssón els formadors dels nostres paisatges. El resultatés un paisatge divers. En una àrea com la que presen-tem, trobem paisatges agrícoles, d’herbassars secs,garrigues, màquies, pinedes i alzinars. També trobemindrets cremats pel foc o zones agrícoles abandonadesi en procés de naturalització. En aquest capítol ani-rem veient aquests paisatges i a on podem trobar-ne.
36
Jaum
e Sa
ns
Colonització natural dels conreus abandonats. Les vellesoliveres, ametllers i garrofers són abandonats. Ràpidamentapareixen els primers pins disposats a reconquerir per al boscels antics conreus.
Esquema de la dinàmica natural
1 Conreus 2 Conreu abandonat (pradell)
3 Brolla ambpi blanc
4 Màquia ambpi blanc
5 Alzinar amb roures i pi blanc
Fase A)
> > > >
garrofer
vinya
garrofer
càrritx
El conreu ésabandonat (pradell d’herbesannuals)
abellatge
llistó
El conreu de secà(cirerers, garrofers,etc, ...)
>
garrofer
pi blanc
alzinar jove
garric
llentiscle
arboç
garrofer
pi blanc
romaní
estepes
brucs
garrofer
pi blanc
alzina
roure
Brolla amb pi blanc> Màquia amb piblanc
> > Alzinar amb rouresi pinedes de piblanc
Fase B)
1 Alzinar ambroures i pinsés incendiat
2 Recuperació(sotabosc debrolles)
3 Recuperació(sotabosc dematolls)
4 Alzinar amb roures i piblanc
> > >
garrofer
pi blanc
alzina
roure
Recuperació sota-bosc de brolles:estepa blanca,estepa negra iestepa borrera
L’alzinar ésdestruit pel foc
> Recuperació sota-bosc de matolls: lli-gabosc, roldor,arborç, bruc boal...
> Alzinar amb roures, pi blanc i algun garrofer
>
alzina
roure
sotabosc dens primers rebrots
estepes
càrritx alzinar jove
pi blanc
càrritx
rebrots
matolls
No obstant això, hi ha més espècies a l’àrea d’aquestllibre. Per un costat, perquè les espècies esmentadesaquí són les trobades en unes zones concretes queestan incorporades en l’estudi del CBMS, i per l’altre,perquè hi ha espècies que no són fàcilment detecta-
9392
PapilionidaePapilio machaon • • •Iphiclides podalirius • • •PieridaePieris brassicae • • •Pieris rapae • • •Pieris mannii • •Pieris napi • • •Pontia daplidice • • •Euchloe crameri • •Colias crocea • • •Gonepteryx rhamni • • •Gonepteryx cleopatra • • •Leptidea sinapis • • •LycaenidaeSatyrium esculi •Callophrys rubi •Lycaena phlaeas • • •Lampides boeticus • •Leptotes pirithous • •Celastrina argiolus • •Polyommatus icarus • • •NymphalinaeCharaxes jasius • •Limenitis reducta • • •Vanessa atalanta • • •Cynthia cardui • • •Melitaea didyma • •Euphydryas aurinia •SatyrinaeMelanargia lachesis • •Hipparchia fidia •Brintesia circe • •Maniola jurtina • •Pyronia cecilia • •Pyronia bathseba •Coenonympha dorus • •Pararge aegeria • • •Lasiommata megera • • •HesperiidaeSpialia sertorius • •Carcharodus alceae • • •Thymelicus acteon •Ochlodes venata • •
Taula de relació de les principals espècies i el període en què han estat observades (les 30 setmanes de la temporada s’han dividit en tres períodes de 10 setmanes cadascun)
Família/espècies 1 març al 9 maig 10 maig al 18 juliol 19 juliol al 26 setembre
Euphydryas aurinia
Víct
or J
ogla
r
bles mitjançant la tècnica d’estudi del BMS. D’altrabanda, en itineraris pertanyents al CBMS fets alGarraf i a Collserola apareixen espècies no controla-des als itineraris de Sant Boi però hi ha la possibili-tat que formin part de la fauna del parc.
Eruga de papallona zebrada
Víct
or J
ogla
r
Cirera d’arboç (Arbustus unedo)
Víct
or J
ogla
r
87
LES CORPULENTES
Dues de les més grans representants de les papallo-nes diürnes són les pertanyents a la família delspapiliònids. Es tracta de la papallona rei (Papilio ma-chaon) i la papallona zebrada (Iphiclides podalirius)totes dues molt vistoses i fàcils de reconèixer. P. ma-chaon pon els ous sobre la ruda i el fonoll. I. podali-rius el fa sobre l’aranyoner, l’arç blanc i fruiters.
Una incorporació recent a la fauna catalana enaquesta família és la papallona del gerani (Cacyreusmarshalli), que va ser introduïda a finals dels 80 aMallorca de forma accidental i que avui en dia estàestesa per tot Catalunya. L’eruga d’aquesta espècie ésuna plaga per als geranis de jardins i balcons de lesnostres cases.
86
Lycaena phlaeas
Víct
or J
ogla
r
Papallona rei (Papilio machaon)
Víct
or J
ogla
r
Papallona zebrada (Iphiclides podalirius)
Víct
or J
ogla
r
Eruga de Papilio machaon sobre fonoll
Víct
or J
ogla
r
La més gran i potser una de les més llampants és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius). Posseeix un vol amb un preciós planar. Aquesta espècie ésl’única representant a Europa d’un gènere tropical(Charaxes). La seva distribució depèn de l’arboç
(Arbutus unedo), planta de la qual s’alimenta exclu-sivament l’eruga d’aquesta espècie que és bivoltina.La primera generació apareix al maig-juny i la sego-na, molt més abundant, des de l’agost fins a l’octu-bre.
Un regal
Tot esforç té la seva recompensa i, de tant en tant,les hores d’observació ofereixen algun regal als nos-tres ulls. De manera puntual i extraordinària s’ha ob-servat algun exemplar de voltor comú (Gyps fulvus),aufrany (Neophron percnopterus) o esmerla (Falcocolumbarius).
En aquests observatoris, encara que el seu objectiuprincipal és l’observació i el recompte de les rapin-yaires en migració, també és possible gaudir veientmoltes altres espècies d’aus que també fan rutes
Les altres tres espècies són de grandària petita ambun màxim d’envergadura d’aproximadament 80 cm.
Qualitat, no quantitat
En molt menor nombre són destacables també altresrapaços que creuen el nostre espai, sobretot perquèens brinden l’oportunitat de veure espècies que nosón pròpies de la nostra fauna. Es tracta de l’àguila
6766
Falcó mostatxut5%
Resta d'espècies17%
Aligot vesper34%
Xoriguer23%
Esparver vulgar8%
Arpella vulgar13%
Davi
d Us
ero
L’aligot vesper cria a Catalunya principalment als Pirineus, laGarrotxa i el Montseny. Per aquí tan sols es pot veure durantla migració.
Milà negre
Pedr
o M
artí
n
pescadora (Pandion haliaetus), d’una gran envergadu-ra, entre 1,45 i 1,7 m, l’esparver cendrós (Circuspygargus) i l’esparver d’estany (Circus cyaneus), amb-dues amb envergadura entre 1,0 i 1,2 m, l’aligotcomú (Buteo buteo) i l’àguila calçada (Hieraetus pennatus) amb 1,1 a 1,3 m, l’astor (Accipiter gentilis),de 0,95 a 1,25 m, i l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), la més gran amb una envergadura que os-cil·la entre 1,6 i 1,8 m. És quasi testimonial la pre-sència dels dos tipus de milà, el reial (Milvus milvus)i el negre (Milvus migrans), el falcó pelegrí (Falcoperegrinus) i el falcó de la reina (Falco eleonorae).
Davi
d Us
ero
Cigonya blanca
Gràfica 1. Distribució de les principals espècies observades
Font: Grup Ecologista Encina. Migració de rapinyaires.
L’ús lúdic de la platja amb banyistes, passejants i pescadors encarareafirma més el pensament de que es pot compatibilitzar l’ús lúdic d’unazona amb la gestió d’una espècie, sempre i quan hi hagi la implicaciódirecta dels principals agents encarregats en la gestió.
Passarel·les d’accés a la platja, cartells informatius, estaques i cordesdelimitant la zona de nidificació, gestió de la vegetació, vigilànciaambiental juntament amb una forta conscienciació social fruit d’unesforç d’anys per part de l’Ajuntament del Prat de Llobregat han fet queaquesta àrea a hores d’ara sigui un model per a implementar en altreszones del litoral.
INTRODUCCIÓ
El delta del Llobregat és una de les grans zones humides de Catalunya.En aquest indret podem trobar multituds d’espècies, potser una de lesmés representatives des del punt de vista reproductor és el corriol cama-negre (Charadrius alexandrinus). La platja del Prat del Llobregat, acull en
els darrers anys el nucli reproduc-tor més important de corriolcamanegre (Charadrius alexandri-nus) del delta del Llobregat(Montalvo et al 2002 i 2003).
La zona de nidificació es troba ala zona predunar, amb presència devegetació psamòfila típica d’am-bient litoral. La seva delimitacióobeeix a parcel·les quadrangularsdistribuïdes al llarg de tota la plat-ja, cadascuna d’elles separades perpasseres d’accés a la franja deplatja accessible als usuaris. Fruitdel seguiment que des de el 1994
es fa d’aquesta espècie hem pogut recollir una sèrie d’informació sobreels factors que limiten la reproducció de la espècie en aquesta i d’altreslocalitats del delta del Llobregat, així com plantejar diferents mesures degestió per afavorir aquesta espècie.
Per tal de determinar l’èxit de les mesures de protecció i gestió es vaestudiar el número de parelles nidificants i l’èxit reproductor per deter-minar la viabilitat de les diferents poblacions.
METODOLOGIA DE TREBALL
La zona es va visitar un mínimde 4 vegades a la setmana durantla totalitat de la temporada repro-ductora (Febrer-Agost).
El nombre de parelles nidificantses va determinar mitjançant dueslínies de treball:
– Localització dels nius mitjançantla prospecció de la zona d’estu-di.
RESUM
La platja del Prat acull el nucli reproductor més important de corriolcamanegre (Charadrius alexandrinus) del delta del Llobregat. La zona denidificació es troba a la zona dunar, amb presència de vegetació psamòfi-la típica d’ambient litoral. La seva delimitació obeeix a parcel·les qua-drangulars distribuïdes al llarg de tota la platja, i cadascuna d’elles sepa-rades per passarel·les d’accés a la franja de platja accessible als usuaris.
Un seguiment continuat de l’espècie al llarg dels últims anys (1994-2003) juntament amb la implicació dels diferents organismes encarregatsde posar en pràctica les recomanacions de gestió, han fet que aquestazona tingui l’èxit reproductor més elevat de tot el delta, a més de tenirels percentatges més baixos de fracàs reproductor.
145144
Passeres de fusta i senyalit-zació de la zona.
Anellament científic d’unpoll de corriol camanegreacabat d’eclosionar
La platja del Prat, un exemple deconservació del corriol camanegre
Anellament científic d’unmascle de corriol camanegre
Tomás MontalvoEsteli 26–32, esc. B, 3r 1a08980 Sant Feliu de Llobregat(Barcelona)
Quim BachEstany 1508183 Castellterçol(Barcelona)
Francisco CerdáMiguel Hernández 24, 2n 3a08820 El Prat de Llobregat(Barcelona)
Jordi FiguerolaDepartment of Applied BiologyEstación Biológica de Doñana, CSICAvenida María Luísa s/n41013 Sevilla
53
Una mar de verdor
Tornaven a ser a dalt del Montbaig, el punt d’inici d’aquest viatge. ElCliment els havia portat fins a l’any 1930. El primer gran canvi se’l vantrobar només en obrir els ulls després de l’habitual cop de flaix: davantseu s’alçava majestuosament l’ermita de Sant Ramon. Per als nostresamics va ser una visió molt reconfortant, ja que es tractava d’un edificiconegut per tots. Tot i així, l’entorn de l’ermita es veia diferent. Hi haviales escales i la paret que tanca el pati. Però no hi havia els arbres arren-glerats, ni els bancs guixats, ni les papereres… Al voltant del cim hi con-tinuava havent les feixes i els conreus. Hi havia moltes menys vinyes quenoranta anys abans. Mirant cap a la població de Sant Climent hi vantrobar gran quantitat de cirerers. S’escampaven per on abans, nomésunes dècades enrere, hi havia nombrosos ceps. De fet, de ceps en conti-nuava havent-hi, però en menor quantitat. Els que continuaven igualeren els garrofers. Segons els va dir el Climent, una plaga anomenadafil·loxera havia acabat amb les vinyes a finals de l’anterior segle… Lesfeixes que no havien estat abandonades eren les que s’hi conreaven elscirerers.
Mirant cap a la plana del delta, els nostres set amics es van adonar quetambé havia canviat. Ara, era tota verda. El groc dels camps de cereals
Indicadors de sostenibilitatTaula resum d’estat (any 2006)
Icones indicatives de la valoració de l’evolució de l’Indicador
54
BÉL’evolució s’ajusta a latendència desitjada.
MALAMENTL’evolució s’allunya dela tendència desitjada.
REGULARL’evolució és poc definida,no marca una tendènciaclara.
MODEL TERRITORIAL
Territori i planejament
Estructura urbana: ocupació urbana del sòl
– Sòl artificialitzat
– Intensitat d’urbanització de l’economia local
Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori
Estructura urbana: proximitat a serveis urbans bàsics (500m)
Verd urbà
Sistemes naturals
Protecció de zones d’interès natural
Risc ambiental
Superfície forestal cremada
13
Urbanitzable2%
Infraestructures6%
Fluvial4%
Agrari35%
Forestal17%
Urbà36%
Els ecosistemes de Sant Boi
Territori
El sòl és vital per a la nostra supervivència peròés un recurs limitat, per tant cal fer-ne un úsracional. El planejament urbanístic del municipiha de garantir la preservació dels espais natu-rals i a la ciutat una bona distribució dels espaisverds, dels serveis i dels equipaments bàsicsper a la satisfacció de les necessitats dels ciuta-dans. Segons com sigui la distribució de totsaquests elements, podrem aconseguir una ciutatmés sostenible. El bon ús dels espais públicsper part de la ciutadania fa que, a més, siguinuns espais de convivència i interrelació social.
El creixement de la ciutat s’està fent elsúltims anys amb un consum moderat desòl, tanmateix cada vegada s’acostamés al límit previst pel planejament urba-nístic metropolità: l’any 2004 el sòl urbàes situava al 35,80% de la superfície to-tal del municipi; el límit previst és 38%.
Les zones destinades a parcs i jardinsdins de la zona urbana, i els espaisnaturals (forestal i fluvial) s’han incre-mentat en els darrers anys. Aquestsespais són importants ja que millorenla qualitat de vida dels ciutadans iaporten noves àrees de lleure.
12
Sant Boi es consolida majoritàriamentcom a ciutat compacta: prop del 66%de la població resideix a menys de 500metres dels serveis urbans bàsics. Aixòmillora la qualitat de vida, facilita lamobilitat a peu, l’estalvi d’energia i ladisminució de la contaminació. Tot i així, el 40% de la població que esmou dins de Sant Boi utilitza el cotxeper raons de treball o estudi.
Actuacions de l’Ajuntament
AL MEDI NATURAL
Protecció i adequació de lesBasses de Can DimoniS’ha incorporat la zona humida de CanDimoni en la Xarxa Natura 2000 com azona d’especial protecció d’aus i coma lloc d’interès comunitari. S’hacomençat l’adequació de l’espai i jas’hi organitzen activitats educatives ivisites en carro i cavall els caps de set-mana.
Gestió del medi forestalLes tasques que duen a terme princi-palment són: senyalització i controld’accessos, manteniment de la vege-tació, de les franges de protecció con-tra incendis i de les rieres, així comenretirada d’abocaments incontrolats.
AL MEDI URBÀ
2a Modificació del Pla Especiald’Ordenació d’Usos UrbansAquest Pla determina els tipus d’usosque es poden realitzar a cadascuna deles zones en que s’ha dividit la ciutat.Gràcies a estudis diversos sobre elterritori s'ha adoptat una política quepermet conciliar la protecció delsvalors del medi natural amb el modelde creixement de la ciutat.
Mobilitat sostenible i seguraDurant l’any 2005 es va dur a terme unllarg procés de participació ciutadanaque va culminar amb la signatura delPacte Cívic per a la MobilitatSostenible i Segura per part de 38entitats, empreses i institucions. Durantl’any 2006 el procés va continuar ambla participació en el Pla de mobilitat.
Com està Sant Boi
Les basses de Can Dimoni, ubicades al Delta delLlobregat, formen part de la Xarxa Natura 2000.
Sant Boi té l’estructura d’una ciutat compacta.
17
El pare. El Ciscu de Can ViaOli sobre tela81 x 65 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
La mare. La Montserrat de Cal PasqualOli sobre tela55 x 46 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat16
La JúliaOli sobre tela35 x 24 cmSrs. Villadelprat Chalmeta
La noieta cubanaOli sobre tela33 x 24 cmCol·lecció Villadelprat
Retrats i autoretrats
Tercera EtapaLa serenor(v. 1998-2005)
35
Cristall i porcellanaOli sobre tela54 x 65 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat34
Noia asseguda davant el balcóOli sobre tela73 x 66 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
61
Fruita refrescantOli sobre tela 41 x 100 cmCol·lecció Villadelprat60
Test amb llirisOli sobre tela 80 x 40 cmCol·lecció Villadelprat
Sant Boi Centreserveis
Amb la finalitat de cobrir el dèficit deserveis propers als polígons industrialsdel municipi es va crear, l’any 1994,Sant Boi Centreserveis, una instal·lacióon s’ubiquen empreses que ofereixenserveis professionals, logístics i gene-rals.
L’edifici Sant Boi Centreserveis dis-posa d’una sala de reunions i d’unauditori, com a oferta d’espais per aactivitats empresarials, on es podencelebrar reunions de treball, demos-tracions de productes, cursos, etc.,equipades amb retroprojector, televi-sor i vídeo.
L’ocupació mitjana de la superfície dis-ponible del Centreserveis durant l’any2006 ha estat del 88,5%.
Interior de Sant BoiCentreserveis
Sant Boi Centreserveis
Con la finalidad de cubrir el déficit de ser-vicios próximos a los polígonos industria-les del municipio se creó, en el año 1994,Sant Boi Centreserveis, una instalacióndonde se ubican empresas que ofrecenservicios profesionales, logísticos y gene-rales.
El edificio Sant Boi Centreserveis dispo-ne de una sala de reuniones y de unauditorio, como oferta de espacios paraactividades empresariales, donde sepueden celebrar reuniones de trabajo,demostraciones de productos, cursos,etc., equipadas con retroproyector, tele-visor y vídeo.
La ocupación media de la superficie dis-ponible del Centreserveis durante el año2006 ha sido del 88,5%.
42_43
2E6
Evolució de les empreses ubicades al CentreserveisEvolución de las empresas ubicadas en el Centreserveis
2003
23
1921
22
2004 2005 2006
com són el correu electrò[email protected], o a través de lapàgina web de l’Ajuntament www.sant-boi.cat o de CORESSA,www.coressa.cat, o mitjançant instàn-cies o sol·licituds presentades a l’OMAP(Oficina Municipal d’Atenció al Públic).
Durant aquest exercici s’han rebut untotal de 2.343 trucades en el “telèfonnet”.
Taller de manteniment
Realitza el manteniment de tota la flotade vehicles de CORESSA, així comtambé de contenidors i papereres, si béestà orientat preferentment a realitzarmanteniment preventiu i petites repara-cions, donat que la seva diversitat no lipermet assolir un grau elevat d’espe-cialització. Treballa les branques dehidràulica, pneumàtica, electricitat,xapa, rentat i greixat.
Flota de vehicles de laDivisió de Neteja
Treball de jardineria ala Plaça del Maresme
medios, como son el correo electró[email protected], o a través de lapágina web del Ayuntamientowww.santboi.cat o de CORESSA,www.coressa.cat, o mediante instanciaso solicitudes presentadas a la OMAP(Oficina Municipal de Atención alPúblico).
Durante este ejercicio se han recibidoun total de 2.343 llamadas en el "telé-fono limpio".
Taller de mantenimiento
Realiza el mantenimiento de toda laflota de vehículos de CORESSA, asícomo también de contenedores y pape-leras, si bien está orientado preferente-mente a realizar mantenimiento pre-ventivo y pequeñas reparaciones, dadoque su diversidad no le permite alcan-zar un grado elevado de especializa-ción. Trabaja las ramas de hidráulica,neumática, electricidad, chapa, lavadoy engrasado.
Jardineria, construcció i actuació
mediambiental
Els participants dels programes ocupa-cionals gestionats per CORESSA:Corinsert, Escola Taller i Tallersd’Ocupació realitzen diferents actua-cions dins les activitats de Jardineria,Construcció i Medi ambient.
Jardineria
S’han realitzat treballs de mantenimenta diferents zones verdes del municipi,com per exemple al barri de CiutatCooperativa, a la Riera Gasulla, a lesIlles S-1,S-2, S-3, C-5 i C-6 del barriCamps Blancs, en el lateral muntanyade la C-245 i a les places Europa, Llo-bregat, Ramon Mas i Campderrós iMontserrat Roig.
Construcció
S’han realitzat diferents obres, com laremodelació de la Plaça Euskadi,arranjament de les voreres de la roton-da al carrer Salvador Seguí, passos ele-vats al carrer Eduard Toldrà, ampliacióde voreres al carrer Cerdanya, arranja-ment de la vorera del carrer MariàFortuny, passos de prioritat invertida alcarrer Coín, remodelació del carrer PauClarís, senyalització de diferentscamins rurals i tancaments de la Rierade Can Gavarrot, així com arranjamentsals camps de futbol municipals de SantBoi i al Poliesportiu La Parellada.
També s’han realitzat obres procedentsde l’empresa municipal CLAUS, comola remodelació interior de vivendes i
Jardinería, construcción y actuación
medioambiental
Los participantes de los programas ocu-pacionales gestionados por CORESSA:Corinsert, Escuela Taller y Talleres deOcupación realizan diferentes actuacio-nes dentro de las actividades de Jardi-nería, Construcción y Medio Ambiente.
Jardinería
Se han realizado trabajos de manteni-miento en diferentes zonas verdes delmunicipio, como por ejemplo en elbarrio de Ciudad Cooperativa, en laRiera Gasulla, en las Islas S-1,S-2, S-3,C-5 y C-6 del barrio Camps Blancs, enel lateral montaña de la C-245 y en lasplazas Europa, Llobregat, Ramon Mas iCampderrós y Montserrat Roig.
Construcción
Se han realizado diferentes obras, comola remodelación de la Plaza Euskadi, elarreglo de las aceras de la rotonda de lacalle Salvador Seguí, pasos elevados enla calle Eduard Toldrà, ampliación deaceras en la calle Cerdanya, arreglo dela acera de la calle Marià Fortuny, pasosde prioridad invertida en la calle Coín,remodelación de la calle Pau Clarís,señalización de diferentes caminos rura-les y cierres de la Rambla de CanGavarrot, así como arreglos en los cam-pos de fútbol municipales de Sant Boi yen el Polideportivo La Parellada.
También se han realizado obras proce-dentes de la empresa municipal CLAUS,como la remodelación interior de vivien-
58_59
2C6
Flota de vehicles i maquinària d’administració i tallermecànicFlota de vehículos y maquinaria de administracióny taller mecánico
Furgoneta 2Màquina de rentada amb aigua calenta 1Sortidor de gasoil 1
Tipus de vehicle/maquinària Unitats
70_71
Informe
Econòmic
Informe
Económico
296Balanç de situació (a 31/12/06)Balance de situación
ACTIU Exercici 2006 Exercici 2005
B) Immobilitzat
I Despeses d’establiment 15.486,43 0,00
II Immobilitzacions immaterials2. Concessions, patents, llicències,
marques i similars 1.667,91 1.667,915. Aplicacions informàtiques 109.893,33 105.726,306. Drets construccions aparcaments 408.244,54 416.921,807. Acomptes 0,00 0,008. Béns cedits en ús 2.633.179,91 2.633.179,919. Amortitzacions -413.085,12 -358.022,43
III Immobilitzacions materials1. Terrenys i construccions 3.242.664,19 3.242.664,192. Instal.lacions tècniques i maquinària 929.599,00 920.317,003. Altres instal.lacions, utillatge i mobiliari 1.839.887,05 1.616.945,754. Acomptes i immobilitzacions materials
en curs 896.827,52 539.040,145. Altres immobilitzats 2.680.019,20 2.472.749,647. Amortitzacions -4.297.027,28 -3.799.947,61
IV Immobilitzacions financeres6. Altres crèdits 257.777,71 302.222,147. Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 2.370,39 1.983,34
Total B 8.307.504,78 8.095.448,08
D) Actiu circulant
II Existències1. Matèries primeres i altres proveïments 28.106,59 37.315,16
III Deutors1. Clients per vendes i prestacions de serveis 1.651.864,50 1.491.896,954. Deutors diversos 3.386.109,90 2.948.589,375. Personal 500,00 1.100,006. Administracions públiques 2.215,14 3.159,247. Provisions -116.034,21 -124.277,28
VI Tresoreria 793.206,54 1.369.367,86
VII Ajustaments per periodificació 7.408,58 9.172,78
Total D 5.753.377,04 5.736.324,08
TOTAL B+C+D 14.060.881,82 13.831.772,16
Balanç de situació (a 31/12/06)Balance de situación
PASSIU Exercici 2006 Exercici 2005
A) Fons propis
I Capital subscrit 1.698.382,08 1.698.382,08
IV Reserves1. Reserva legal 101.986,06 71.333,975. Altres reserves 520.228,66 424.359,93
VI Pèrdues i guanys 41.077,06 306.520,82
Total A 2.361.673,86 2.500.596,80
B) Ingressos que cal distribuir en diferents exercicis
1. Subvenció de capital 517.578,93 687.821,912. Patrimoni cedit en ús 2.301.312,25 2.340.306,243. Altres ingressos a distribuir 66.547,16 81.660,39
Total B 2.885.438,34 3.109.788,54
D) Creditors a llarg termini
II Deutes amb entitats de crèdit 4.305.434,55 3.818.792,97
IV Altres creditors2. Altres deutes 180.308,05 220.374,05
Total D 4.485.742,60 4.039.167,02
E) Creditors a curt termini
II Deutes amb entitats de crèdit1. Préstecs i altres deutes 1.351.200,44 572.134,322. Deutes per interès 27.085,52 23.138,55
IV Creditors comercials1. Acomptes rebuts per comandes 0,00 6.094,702. Deutes per compres o prestacions de serveis 944.544,70 1.187.683,45
V Altres deutes no comercials1. Administracions públiques 487.165,25 345.934,443. Altres deutes 203.836,82 82.178,264. Remuneracions pendents de pagament 280.451,19 329.654,765. Fiances i dipòsits rebuts a curt termini 51.144,49 45.828,38
VII Ajustaments per periodificacions 982.598,61 1.589.572,94
Total E 4.328.027,02 4.182.219,80
Total A+B+C+D+E 14.060.881,82 13.831.772,16
Les ofertes de treball vigents podenser consultades de forma presencial, ala recepció de CORESSA, o bé a travésdel web de l’empresa. Les personesinteressades mantenen una entrevista
Las ofertas de trabajo vigentes puedenser consultadas de forma presencial, enla recepción de CORESSA, o bien a tra-vés de la web de la empresa. Las perso-nas interesadas mantienen una entre-
informativa amb una orientadora labo-ral, per tal de concretar la derivació capa l’empresa sol·licitant.
Cal fer esment de la importància de lagestió d’inserció laboral específica deles persones participants en programesformatius o ocupacionals, així com dela necessària coordinació amb altresàrees municipals, com la de ServeisSocials, per al tractament de la inserciódels col·lectius més desfavorits.
Club de feina
El Club de feina és un espai de treball,ubicat a la masia Torre Figueres, quepretén fomentar la recerca activa defeina dels demandants. Aquest serveiofereix un seguit d’eines als usuaris:
• Ofertes de treball, tant d’empresescom de l’Administració Pública
• Premsa laboral amb ofertes de feina• Bibliografia laboral sobre les dife-
rents tècniques de recerca de feina• Models de currículums vitae i cartes
de presentació• Llistats d’empreses del municipi• Llistats d’oferta formativa per a per-
sones aturades i treballadores• Informació sobre el món laboral, com
ara les modalitats de contractesvigents
• Accés a equips informàtics per a laconnexió a internet, per a l’elaboracióde currículums, etc.
• Seminaris monotemàtics d’aspecteslaborals
• Orientació laboral personalitzada
vista informativa con una orientadoralaboral, con el fin de concretar la deriva-ción hacia la empresa solicitante.
Cabe destacar la importancia de la ges-tión de inserción laboral específica de laspersonas participantes en programasformativos u ocupacionales, así como dela necesaria coordinación con otras áreasmunicipales, como la de Servicios Socia-les, para el tratamiento de la inserciónde los colectivos más desfavorecidos.
Club de empleo
El Club de empleo es un espacio de tra-bajo, ubicado en la masía Torre Figue-res, que pretende fomentar la búsquedaactiva de trabajo de los demandantes.Este servicio ofrece una serie de herra-mientas a los usuarios:
• Ofertas de trabajo, tanto de empresascomo de la Administración Pública
• Prensa laboral con ofertas de trabajo• Bibliografía laboral sobre las diferen-
tes técnicas de búsqueda de empleo• Modelos de currículums vitae y cartas
de presentación• Listados de empresas del municipio• Listados de oferta formativa para per-
sonas desempleadas y trabajadoras• Información sobre el mundo laboral,
como las modalidades de contratacio-nes vigentes
• Acceso a equipos informáticos para laconexión a internet, para la elabora-ción de currículums, etc.
• Seminarios monotemáticos de aspec-tos laborales
• Orientación laboral personalizada
18_19
2P6Característiques principals dels nous demandants de feinaCaracterísticas principales de los nuevos demandantes de empleo
Total homes i dones: 1.282 persones
Homes: 531 Dones: 751
<20 anys: 47 <20 anys: 55aturats: 44 aturades: 54treballadors: 3 treballadores: 1
20-30 anys: 132 20-30 anys: 229aturats: 105 aturades: 144treballadors: 27 treballadores: 85
30-40 anys: 161 30-40 anys: 231aturats: 111 aturades: 151treballadors: 50 treballadores: 80
40-50 anys: 116 40-50 anys: 153aturats: 95 aturades: 109treballadors: 21 treballadores: 44
>50 anys: 75 >50 anys: 83aturats: 61 aturades: 59treballadors: 14 treballadores: 24
Resultats del servei de recerca de feinaResultados del servicio de búsqueda de empleo
Persones ateses 1.265Atencions 1.700Mitjana d’atencions per persona realitzades 1,34
Persones derivades a ofertes 1.930Derivacions a ofertes 8.003Mitjana d’ofertes a què s’ha derivat cada persona 4,15Persones que troben feina 674
Nivell de satisfacció de l’usuari (entrevista inicial) 9 sobre 10
Club de feina
CORESSA és una societat anònima mu-nicipal, el capital de la qual correspon,en la seva totalitat, a l’Ajuntament deSant Boi, que la va crear l’any 1990 ambl’objectiu prioritari de contribuir a lalluita contra l’atur del nostre municipi,així com d’oferir diferents serveis alsseus usuaris, els ciutadans i les empre-ses de la localitat.
El Consell d’Administració, presidit perl’Alcaldessa, Montserrat Gibert, és elmàxim òrgan de govern de la societatmunicipal.
CORESSA es una sociedad anónima mu-nicipal, cuyo capital corresponde, en sutotalidad, al Ayuntamiento de Sant Boi,que la creó en el año 1990 con el objeti-vo prioritario de contribuir a la luchacontra el desempleo de nuestro munici-pio, así como de ofrecer diferentes ser-vicios a sus usuarios, los ciudadanos ylas empresas de la localidad.
El Consejo de Administración, presididopor la Alcaldesa, Montserrat Gibert, esel máximo órgano de gobierno de la so-ciedad municipal.
6_7
L’empresa
municipal
La empresa
municipal
2M6
Presidenta Sra. Montserrat Gibert i Llopart
Conseller delegat Sr. Juan Antonio Tamayo Fernández
Consellers Vocal Sr. Pere Dorca HernándezVocal Sr. Jaume Bosch i Pugés
Secretari Sr. Joaquim Matoses Rodrigálvarez
Gerent Sr. Antoni Traveria i Morató
Consell d’administracióConsejo de administración
Top Related